Presuncions

Aquesta vegada l’Aurora, cabell vermellós, i la Vanessa, cabell platí, han vist un manso d’aquells que és tot múscul, un armari de tres portes, pentinat i afaitat, porta una samarreta de màniga curta que marca tots les plecs dels seus pectorals i abdominals.

Ja l’havien vist unes altres vegades i en sabien d’ell que era, en paraules dels seus amics, un perforador de conys. La cosa sembla prometre i les dues dones establiren un pla per emportar-se el premi gros. Saben que és una feina dura per a dues dones madures, ja que hi ha un eixam de cries de vint anys papallonejant al seu entorn.

La Vanessa s’apropa on és ell, una ullada ràpida, sense parar-hi atenció i es dirigeix la noia que s’entesta en oferir-li la visió d’un pitram ofegat dins d’uns sostenidors una talla més petit del que li cal. – Nena, em deixes lloc per demanar un moment? – La noia es fa a un costat, rondinant en veu baixa i esperant que la “vella” acabi de demanar.

La Vanessa, fent-se la despistada posa la cama sobre la el reposa peus de la barra fent que la faldilla llisqui deixant al descobert una cuixa gran, molsuda i sedosa acabada on s’endevinen les puntes d’unes calcetes d’encaix de color blau cel.

La mirada de l’home s’enfonsa en aquell paisatge mentre la noia clava una mirada assassina al clatell de la Vanessa. Ella, en el seu fingit descuit, agafa les dues copes i es gira cap a l’home, aquesta vegada el mira a l’hora que somriu lleument i li acluca un ull, li dona l’esquena i torna amb l’Aurora que no ha perdut de vista l’operació.

La Vanessa seu mentre li pregunta. – Ha picat? – Crec que sí, no deixa de mirar cap aquí i esquiva la nena aquella que li intenta parlar. – L’Aurora cerca la mirada de l’home i deixa anar un petó. L’home somriu, esquiva definitivament la noia i s’apropa a la taula, la noia envia una mirada d’assassina en sèrie a la taula de les dones i se’n va.

Una vegada a prop de la taula l’home s’asseu sense demanar permís mentre diu un – Hola precioses. – Hola Guapo. – Diu l’Aurora donant-li peu a l’home. – Així quina de les dues vol venir amb mi? – Totes dues dones es miren i riuen, pensen que la prepotència del paio és escandalosa. – No corris tant maco, aquí les normes les posem nosaltres.

L’home riu dissimulant el desgrat que li produeixen les dones que no es rendeixen als seus desitjos més mínims. La Vanessa continua l’explicació. – Aquí, la meva sòcia i jo cardem en comandita, és per això que busquem mascles resistents i que ens facin contentes les dues.

Al cap de l’home, poc acostumat a que li marquin les normes sols passen dues idees, no pot aixecar-se i deixar que es pugui pensar que l’han rebutjat i això d’estar amb dues dones a l’hora li farà pujar en el rànquing. – Està bé, per mi està bé, quan vulgueu podem anar a casa meva. – L’Aurora li corregeix. – No carinyo, nosaltres en tenim un niuet més acollidor.

Mentre l’home va a agafar les jaquetes elles creuen unes paraules – No ho sé, però igual ens equivoquem amb aquest pallús. – No pateixis, si falla ens ho cobrarem, com que em dic Aurora. – L’home torna amb les jaquetes i tots tres surten encaminant-se al niu de les dues dones.

Tan bon punt arriben la Vanessa es penja del coll de l’home fregant-li el paquet per sobre el pantaló mentre l’Aurora es deslliura de la faldilla i la brusa. L’home es petoneja amb la Vanessa mentre li magreja el cul amb les dues mans.

L’Aurora es posa darrere l’home i cerca la sivella per descordar-la i fer caure el pantaló, quan la peça de roba cau queda al descobert un membre a mig trempar que l’Aurora atrapa entre els seus dits. – Què no t’hi posem? – Li pregunta al paio. – I tant, menja-me-la una mica i veuràs quina polla més gran.

L’home es gira cap a l’Aurora i aquesta s’ajup per llepar aquell nap encara flonjo. La Vanessa aprofita per despullar-se totalment i arrossegar la parella cap al menjador. L’home es deixa caure i l’Aurora segueix la fel·lació mentre la Vanessa posa el seu cony humit a l’abast de la boca de l’home. – No! Jo de conys no en menjo!

La Vanessa es mira l’Aurora que ha parat la fel·lació. Aquesta li fa un gest assentint i continua repassant amb la boca i la llengua el penis del gamarús. La Vanessa surt del menjador i l’Aurora puja fins posar la figa sobre la polla, ara ja erecta, se la introdueix i agafa les mans de l’home fent-li estendre els braços cap a munt.

L’home somriu. – Així m’agrada a mi! La teva amiga és una mica guarrona, no? – L’Aurora no contesta i segueix muntant el suposat semental. La Vanessa entra amb unes quantes joguines que deixa caure en un costat, l’Aurora, en veure-la entrar, s’aixeca deixant-li lloc i la Vanessa s’asseu directament al coll del bandarra immobilitzant-lo.

La Vanessa somriu maquiavèlica. – Ara t’explicarem les nostres normes, paparra. – Li diu mentre li emmanilla les mans a unes argolles que surten de sota els coixins, L’Aurora fa el mateix als peus i s’aixequen totes dues. La Vanessa agafa la càmera de vídeo i filma l’home. – Serà divertit quan et vegin així a Internet.

L’home crida exigint que l’alliberin. – Sí, i tant que t’alliberarem, però primer ens escoltaràs. Tens un deute, l’Aurora te menjat aquesta cosa que en dius polla enorme i ara tu li menjaràs el cony. Després, si vols et deixem lliure i te’n vas però si acceptes seràs la nostra joguina, obeiràs les nostres ordres i et prometem que t’ho passaràs d’allò més bé.

L’home Emprenyat crida. – I si no vull menjar el seu cony? – Cridarem en Willy, el veí d’amunt, un senegalès maquíssim, ell sí te una polla enorme. – La Vanessa baixa la veu. – I li agrada tot! A més no sap quasi castellà, i de català ni un borrall, així que ell pensarà que és el teu regal d’aniversari.
L’home, a contracor, accepta. L’Aurora li posa el cony a sobre la boca i ell comença a enfonsar-hi la llengua. – Ets millor amb la llengua que amb la titola! – Crida l’Aurora. – Vane! L’has de provar! – Si ell vol ... – L’Aurora es separa una mica. – Que dius? Vols ser la nostra joguina? – L’home assenteix.

L’Aurora li torna a posar la figa a sobre la boca i la Vanessa s’hi atansa al penis que torna a estar flonjo, l’agafa amb la mà i el retorça. – Això necessita marxa. – L’agafa amb les dues mans i l’estira fins que l’home crida. El deixa caure però comença a estar erecte de nou, ella passa la llengua per sobre el capoll, sense ficar-se’l a la boca i el fal·lus fa un salt, a poc a poc la Vanessa aconsegueix que allò es posi dur.

L’excitació de l’home li provoca l’ejaculació, intenta deslliurar-se del cony de l’Aurora. Ja m’he corregut, ja està no? – No. Segueix! – L’home remuga però una plantofada a la natja li recorda la situació. L’Aurora tremola amb l’orgasme que li arriba, la Vanessa busca la seva boca i es besen apassionadament mentre l’Aurora s’escorre a la boca de l’home.

L’Aurora es deixa caure a un costat i la Vanessa es posa a sobre de la boca de l’home. – Falto jo. – Però ... – La Vanessa agafa un dildo i li mostra. – Saps on anirà això si no m’obeeixes? – L’home es posa a la feina mentre la Vanessa es mou endavant i enrere cercant que la llengua de l’home l’abasti tot en profunditat.

La Vanessa crida a l’Aurora. – Estic a punt! – l’Aurora s’aixeca i l’abraça des de darrera acaronant-li els pits i petonejant-li el coll i el clatell. La Vanessa es retorça cercant la boca de l’Aurora mentre el cos se li tensa per l’orgasme que li proporciona l’home. Totes dues dones es deixen caure a un costat, abraçades i petonejant-se, rient i oblidant l’home.

Aquest pregunta tremolós. – Què em puc anar ara? – Les dues dones se’l miren. – Què fem? – La Vanessa s’incorpora. – Saps nen? Ets un frau, ets sols façana, n’hem tingut amants que et donen cent voltes. Sí millor que se’n vagi, abans no em donin ganes de posar-li el dildo al cul. - Deslliuren l’home dels lligams, aquest s’aixeca esverat, agafa la roba com pot i surt del pis cridant. – Putes! – Eunuc! – li respon la Vanessa. Les dues dones s’estiren al terra i s’abracen deixant que la son les envaeixi entre petons i carícies.

Primera fantasia, segona part

La porqueta tornà amb un gibrellet amb aigua i unes tovalloles, deixà tot davant nostre i s’agenollà esperant les ordres de la mestressa, aquesta s’aixecà i s’apropà a la porqueta. – T’has netejat com t’he dit? – Sí, mestressa. – La mestressa palpà els baixos de la porqueta. – No t’hauràs corregut, oi? – No, mestressa.

La mestressa em mirà. - Tu què penses? S’ha masturbat o no? – Em preguntà aclucant-me l’ull. – Mira’m. – Li ordenà a la porqueta, ella aixecà el cap i em mirà, tot i que no vaig veure res estrany vaig dir. – Aquesta brillantor als ulls ... no sé, potser sí s’ha corregut.

La mestressa li girà la cara amb la mà. – T’has corregut? – No, senyora, no, sisplau. – digué ella ploriquejant. – La mestressa la deixà. – Et creuré. Au! Neteja l’invitat. La porqueta mullà les mans al gibrellet, agafà una peça de sabó que portava dins la tovallola i s’ensabonà les mans.

Posà les mans sobre el meu sexe, baixà la pell per accedir al gland i ‘acaronà suaument, omplint-lo d’escuma, feu el mateix al tronc del meu penis provocant que aquest es tornés a posar erecte, un somriure en silenci i una mirada furtiva va ser la seva única reacció. Acabà ensabonant amb cura els meus testicles.

S’esbandí el sabó de les mans amb l’aigua del gibrellet i abocà una mica amb la mà sobre el meu membre fent que el sabó llisqués fins caure al gibrellet, després agafà la tovallola i m’eixugà tenint cura de no fer-me mal al fer-ho al gland, en acabar em feu un petó a la punta.

La mestressa se la mirava cofoia. – Molt bona feina, porqueta meva, Ara ves a canviar l’aigua que m’has de netejar a mi. – La porqueta, obedient, s’aixecà amb el gibrellet i tornà amb aigua neta, s’agenollà davant la mestressa, aquesta obrí les cames per permetre a la seva pupil·la de fer la feina encomanada.

Curosament la porqueta mullà les mans en l’aigua i les omplí de sabó, posà la palma sobre la vulva de la seva mestressa i, més que fregar, l’acaronà amb exquisidesa, amb cura enfonsà els dits entre els llavis recorrent-los del front al fons per després tornar enrere. S’esbandí les mans i agafà una mica d’aigua que escampà pel sexe repetint l’operació fins aconseguir que no quedés sabó.

Amb la tovallola eixugà el cony i les cames de la seva mestressa, acabant en un petó als llavis, la mestressa, amb la mà li va impedir d’apartar-se. – Menja m’ho. – Li ordenà. Ella continua petonejant, escolant la llengua entre els plecs, repassant tots els racons que se li oferien, xuclant els pocs fluids que començaven a aparèixer.

M’aixecà i vaig posar-me darrera la porqueta, amb la mà cercà el seu cony i li acaronà una mica, llavors em vaig agafar el fal·lus pensant en penetrar-la en aquella posició. – Pel cul. – Va dir la mestressa. Em vaig quedar sobtat, mirà la porqueta per si feia algun gest de disgust.

Sense deixar de treballar-li la figa a la seva mestressa va cercar la meva polla i la va encarar cap al petit forat, jo vaig prémer amb cura, sense córrer per evitar fer-li massa mal, em va sorprendre el veure que el meu penis s’enfonsava sense trobar cap resistència, vaig fer un moviment de vaivé pausat, lent.

La porqueta no en tenia gaire espai on moure's, tot i així va accelerar ella la penetració anal fent que varies vegades la meva polla estigués a punt de quedar fora. La meva excitació va augmentar progressivament fins que vaig esclatar dins d'ella. - Ho sento. - Vaig dir lamentant no haver-me sortit a temps.

La mestressa, envermellida pels orgasmes encadenats que li proporcionava la seva porqueta, em va fer un gest de despreocupació, al poc va caure a terra, exhausta, apartant la cara de la porqueta del seu cony. Va recuperar l'alè i em va preguntar. - Es mereix un orgasme? - Penso que uns quants. - Vaig respondre.

Em va fer un gest invitant-me a donar-li plaer a la porqueta, la vaig fer estendre's panxa enlaire i vaig començar un recorregut de petons, primer als llavis, que s'obriren deixant que la meva llengua trobés la seva i s'abracessin una bona estona.

Després vaig baixar als mugrons que vaig llepar amb delir, assaborint el seu tacte sedós. I em vaig arribar al seu cony, un cony perfectament rasurat, que se m'oferia humit i envermellit. Vaig fer un recorregut superficial amb els llavis externs, deixant un rastre de petons superficials.

Inicià la immersió amb la llengua, m'escolà per tots els seus racons, premé el clítoris amb els meus llavis aconseguint un gemec incontrolat. Cercà l'entrada a la cova i enfonsà la meva llengua amarant-me de tota la seva humitat.

Sense deixar de xuclar la seva figa enfonsà un parell de dits, acaronant les parets interiors, vaig saber que havia trobat el que cercava perquè vaig sentir com el seu cos es tensava. Llavors vaig iniciar l'assalt final, colpejant el clítoris amb la llengua mentre fregava amb els dits la zona crítica.

La porqueta tensava el seu cos perdent el control, gemegava i cridava, la mestressa l'abraçà mentre li deia. - T'ho està fent molt bé aquest xicot. M'agrada veure't així. - A continuació la besà mentre jo seguia cercant els orgasmes pràcticament histèrics de la dona.

Per a sorpresa meva el meu membre s'havia tornat a endurir. La mestressa em va fer un senyal perquè parés i em vaig apartar. Les dues dones quedaren abraçades una estona. - Mira! Si encara te marxa aquest home! - Va dir la mestressa. -Tu o jo? - Li va preguntar a la porqueta. - Puc descansar? - Va respondre.

La mestressa es va aixecar, em va tirar enrere i agafà el meu membre que va treballar amb la mà una estona, amb la boca a voltes i per acabar em va muntar fent que em corregués a dins seu, tot i que aquesta vegada vaig avisar amb temps.

Sabia que era el final de la nit, el final d'una nit per no oblidar, però que no es repetiria fàcilment. Tanmateix no m'hi vaig poder estar de fer-les-hi una proposta. Reunir-nos, de tant en tant, perquè m'expliquessin les seves aventures i jo les escrigués aquí. La idea els hi va encantar.

Primera fantasia, primera part

Estaven al fons del bar, parlaven i reien al temps que llençaven mirades escapçades cap a la barra, i a la barra érem el cambrer i jo, i el cambrer estava més preocupat per altres feines que no pas per aquelles dones. Quan es va adonar que creuaven mirades em va deixar anar. – Un bon parell aquelles dues, si t’agrada el risc i les emocions fortes.

Em va sorprendre el comentari. – Són habituals? Què vols dir amb això del risc? – Jo? Res, jo no sé res ... però es diu que tot i ser unes quarentones són unes màquines de cardar brutals. – Jo també en sóc de quarentó. Tan bones són? – Diuen les males llengües que ja se’ls hi ha mort algú. A més s’ho fan les dues a l’hora... Ja saps ... mig lesbianes.

Tot i els comentaris del cambrer semblaven més indicats per fer-me desistir a mi em produïen l’efecte contrari, a la fi eren dues dones prou interessants com per no posar-hi problemes. I el que era més important, semblaven interessades en mi, encara que fos per ser l’únic home sol de la sala.

Traient valor d’on mai no he tingut m’hi vaig apropar a la taula. – Us puc convidar? – Ho sentim però ja hem begut el màxim que podem sense perdre el control, però si vols seure ... – Va dir la de cabell vermellós apuntant a la taula amb la mà estesa.

No m’ho vaig pensar dues vegades, a la fi el normal és que m’enviïn a pastar. Vam conversar una bona estona fins que van acabar les copes que tenien. – Ens anem? – Va dir la de cabell platí. – Em deixeu? – Vaig preguntar pensant que alguna cosa no havia funcionat. – No nen, tu et vens amb nosaltres, si vols.

Dit això em va plantar un petó als llavis. – Anem, va. – Va repetir. Obedient em vaig aixecar i vam agafar els abrics per sortir. El cambrer em va mirar rient, encara no havíem sortit per la porta que vaig escoltar un – Requiescant in pace. – Seguit d’una rialla.

Al carrer feia fred, feia molt de fred, tot i que jo no en tenia. Com es pot tenir fred quan tens dues dones arrapades una a cada banda? Em van portar a casa seva, suposo, tot i que allò no semblava un habitatge. El que es suposava que era el menjador fos un garbuix de coixins sobre un terra encatifat, amb un moble per l’equip de música i prou.

En un moment vaig quedar sol, elles es van perdre darrera les portes de les seves cambres deixant anar un – Sota l’equip de música hi ha begudes, posa’t el que vulguis i posa música carinyo. – Tot el que tenien era jazz, tot i que no sóc un expert em va semblar que era bo, vaig agafar un disc de piano i el vaig posar a l’equip.

Encara no m’havia servit res quan va sortir la primera d’elles, s’havia vestit amb una faldilla extremadament ajustada i curta que deixava a l’aire unes campes plenes, vestides amb unes mitges calades que acabaven a poc més d’un pam de la faldilla i unes sabates negres de tacons fins, no massa alts, un cosset premia els pits cap amunt amb el naixement dels mugrons a la vista.

Em vaig quedar embadalit mirant tota aquella dona que se m’oferia a la vista, el got continuava buit a la meva mà. Ella va somriure. – Potser si l’omples. Em poses a mi alguna cosa? – Va dir mentre s’estirava a terra sobre un grapat de coixins deixant al descobert l’entrecuix tapat per la minsa tela d’unes calcetes, negres com la resat de la roba.

Vaig omplir el got i li vaig atansar, em vaig preparar un per a mi. – La teva amiga en voldrà? – No, no en voldrà. Vine, lleu al meu costat. – Vaig seure i després de fer un glop vam buscar les nostres boques cercant la humitat de les llengües, la seva era un cavall desbocat que s’escolava per tots els racons de la meva boca, incapaç de contenir-la vaig gaudir del seu tacte moll mentre les meves mans exploraven tota l’extensió del seu cos.

La seva amiga va entrar mentre estàvem enfeinats, vaig sentir les seves mans deslliurant-me dels pantalons i l’eslip, acaronant el meu membre i els meus testicles. Em vaig separar una mica i la vaig veure asseguda de genolls davant nostre, totalment enfundada en una mena de vestit negre de cuir on ressaltaven dos forats que deixaven al descobert uns mugrons foscos i erectes.

Una caputxa li cobria el cap deixant una minsa obertura per la boca, dos forats pels ulls i un parell de forats més petits sota el nas. Baixant la mirada pel vestit vaig poder veure el seu sexe rasurat totalment accessible. – Està guapa així, oi? – Em va preguntar l’amiga. – Si t’he de ser sincer no ho sé, però m’ha pujat l’escalfor en veure-la.

La primera dona li va fer un senyal, l’altra es va posar dempeus amb les cames lleugerament obertes, amb un altre senyal va girar lentament sobre ella deixant-me veure-la per darrera. La caputxa deixava sortir una cua de cavall color platí del darrera del cap i un tall rodó en el vestit deixava el cul totalment al descobert.

Una mica poruc li vaig preguntar. – Feu BDSM? – Fem fantasia, avui toca això. Nosaltres cardarem tota la nit i ella ens atendrà assegurant-se que no deixem de tenir plaer. La pots tocar i llepar, li pots ficar els dits i la polla on vulguis, però no pot tenir cap orgasme fins que jo ho digui.

Semblaven unes normes clares i diàfanes, vaig apurar el got i li vaig preguntar. – Sempre ets tu la que mana? – No, ni tampoc no ens vestim així sempre. Oi porqueta? – L’altra dona assentí amb el cap. – Ara, si et sents incòmode ... – No! I ara, perdona, és la novetat.

Vaig deixar el got a una banda i la vaig tornar a besar, ella va fer un senyal a la porqueta i aquesta es va agenollar de nou i va ajudar a la meva mà a obrir-se pas entre les calces de la mestressa baixant-les-hi fins treure-les del tot. També tenia el cony rasurat, i ja començava a estar moll, vaig aprofitar per enfonsar els meus dits dins la vagina per sentir totalment la seva humitat.

Vaig treure la mà, no sé si vaig fer algun gest especial en fer-ho però la porqueta va començar a llepar-me els dits, mentre, la mestressa s’havia apoderat del meu penis i movia la pell amunt i avall per treure’m una erecció com feia temps que no tenia.

Vaig apartar la mà de la porqueta per poder accedir als pits de la mestressa, els moviments i frecs havien fet que els mugrons ja s’haguessin alliberat del cosset i pogués tocar-los sense barreres, vaig deixar de besar-la per amorrar-me en aquells mugrons gruixuts, una mica curts però extremadament suaus.

M’hi vaig dedicar amb delir a llepar-los, xuclar-los i de tant en tant fer-los una superficial mossegada, mentre la mestressa m’acaronava el cap i em magrejava el fal·lus la porqueta m’acabà de treure la roba. Havent acabat s’afegí a ajudar a la mà de la seva mestressa amb la llengua.

Vaig decidir baixar una mica més i arribar-m’hi a la vulva rosada de la mestressa, li vaig fer un petó en el naixement i vaig començar a enfonsar la llengua, assaborint els fluids que la inundaven. Ella es va girar posant-se de quatre grapes, jo, sense deixar de menjar aquell cony sucós m'hi vaig acomodar sota d'ella.

La porqueta es dedicà una estona a treballar-mi la polla i els ous, sentia la seva llengua recórrer tot el meu membre amunt i avall, i ballar sobre els meus testicles. - No se la pot posar a la boca. - Digué la mestressa. - No pot obrir-la prou.

Amb una mà vaig cercar el cos de la porqueta que es va apropar per deixar-me accedir primer als mugrons i després al seu cony, al no poder apropar-se al meu fal·lus es va unir a mi en l'exploració dels racons més íntims de la seva mestressa.

La mestressa em va fer pujar. – Clava-me-la va dir mentre s’estenia a terra. M’hi vaig posar a sobre i vaig deixar que la meva polla entrés en el seu cau, vaig cavalcar sobre ella una estona. Vaig sentir com es corria humitejant-me tot. Llavors, abans que em corregués, em va empènyer enrera, es va aixecar i la porqueta va ocupar el seu lloc, ella es va posar just a sobre la cara de la porqueta. – Carda-te-la.

Li vaig ficar i vaig començar a envestir-la mentre ella llepava el cony de la seva mestressa i nosaltres ens besàvem. Vaig sentir com la mestressa es corria al mateix temps que jo. S’apartà i li pregunta. – porqueta, no t’hauràs corregut? – La porqueta va moure el cap negant-lo.

La mestressa va ficar la mà en el cony de la porqueta per assegurar-se. – No, ja veig que no, aquesta figa estaria més amarada si t’haguessis corregut. Ves a netejar-te. – La porqueta s’aixecà i sortí de la sala. – Una mica més i la fas córrer, sisplau, és part del joc, no l’espatllis. – Disculpa’m ja t’he dit que sóc novell en això.

La mestressa va riure. - sí, ja ho veig. – I nosaltres? No ens netegem? – No maco, això és feina de la porqueta, ara quan torni ens netejarà als dos. – Vaig rumiar que seria genial seguir dies i dies amb elles però, com si sabés llegir la ment em va deixar anar. – No et facis il·lusions, aquesta nit és teva, però no repetim amb els homes si no ha passat un any. De casades ja hem estat, ara ens toca gaudir.

La festa va seguir tota la nit, però la resta la explicaré un altre dia, el que sí us explicaré és que vaig acordar amb elles que m'explicarien totes les seves aventures perquè jo les expliqués aquí.

Neus Blanca (5 i final)

Així els barruts, després de veure com es quedaven de nou sense la Neus, miraren tots al barrut gai. – Eps! No us feu la idea que tot tornarà a ser com abans, aquí hem d’acordar algunes coses. – el cap dels barruts pensant que, a la fi, en tenia raó, digué. – Molt bé. Què ens proposes? – Primer de tot, n’estic tip de picar pedra, prefereixo quedar-m’hi aquí i netejar, pel mateix sou.

Això no acabà d’agradar al cap dels barruts. – Vols que et pagui i et doni de menjar a canvi de tenir neta la casa? – També faré el menjar i vos en podreu disposar de mi. – M’estàs sortint més car que la Neus. – Però la Neus ja no hi és. – Per mi d’acord, però amb ells què?.

Al barrut gai se li il·luminà la vista. – A la Neus la pagaven, a mi em pagaran, dos peces d’or amb la boca, cinc si és amb el cul, una peça una palla o ... Tots quedaren esperant l’explicació. - Si algú em fa el servei a mi, després li faig jo de franc, quid pro quo.

Els altres barruts es quedaren rumiant fins que el cap va dir. – Em sembla just. – El cap segué a la seva butaca, es tragué el membre i li digué. – Ja pots venir a signar. – El barrut gai agafà el membre i el masturbà lentament fins que es va posar dur, llavors se’l va ficar a la boca, engolint-lo sencer, llepant-lo amb delir com si se li anés a escapar.

Quan ja el tenia ben treballat, que semblava a punt d’esclatar, s’abaixà els pantalons i s’assegué a sobre el fal·lus, encarant-lo a la seva ullera i fent-lo entrar fins al fons. Començà una cavalcada lenta però continua, pujant i baixant sobre aquell pal sense ni plegar-ho ni acabar de fer-lo sortir.

La resta de barruts es miraven l’espectacle amb les seves polles a la mà, algú fins i tot ja s’havia empastifat. Quan el cap va acabar el barrut gai es va anar cap als altres i s’hi va posar a quatre grapes davant d’ells. Un li va deixar anar dues peces d’or i s’hi va agenollar al seu davant, un altre va posar les cinc reglamentàries i feu ús del seu cul i un tercer es posà sota d’ell i començà a jugar amb la seva titola.

I així els barruts van solucionar el fet de no tenir més la Neus, i tot i que de tant en tant visitaren la casa de barrets del poble, mai més van tenir la casa bruta i van ser, sinò feliços al menys contents.

D’aquest història sols queda saber si la Silvana se’n va sortir com semblava, però, ai las! Els bons serveis de l’esclau que havia regalat a la reina li van servir en aquest per fer confiança amb la vella i explicar-li tot el que la Silvana havia fet.

Llavors la reina cridà la Silvana. – Hola nena, veuràs, n’he sentit que algú ha fet fora la Neus Blanca. – Primera notícia, Sofi. – Majestat, diga’m majestat. – Cridà la reina, la Silvana envermellí, allò no pintava bé. – Majestat, us ho juro, jo no en sé res. – No són les notícies que tinc. – La Silvana feu una ullada assassina a l’esclau, però aquest somreia malèvolament.

La Silvana intentà inventar una història on la Neus fos la traïdora, però la reina ja no la escoltava. – Saps nena? A mi no m’agraden les serps com tu, i com que no m’agraden les faig fora de casa meva. – Majestat, si us plau, no em feu fora, faré allò que em digueu.

La reina es mirà l’esclau. – D’acord, primer, el meu estimat servent, deixarà de ser esclau, serà el meu preferit, fa uns cunnilingus impressionants, nena, i a més, pels serveis donats et lliuro a ell com la seva esclava, l’atendràs en tots els seus desitjos sense discussió. Carinyo, ja te la pots follar.

L’home s’apropà a la Silvana, d’una estrebada li arrencà el vestit deixant-la nua. – Tens unes bones mamelles. – Digué mentre les hi magrejava, es va treure el minúscul penis i l’indicà amb el dit. La Silvana s’agenollà i es posà entre els llavis aquella cosa petita i li feu una fel·lació com va poder, desprès s’aixecà i es posà la titola de l’home dins seu i mogué els malucs intentant que no se li sortís fins que l’home es va escórrer dins seu.

I va ser així com la Silvana va acabar servint l’antic soldat que havia esclavitzat, s’ha de dir que li va trobar el gust i que amb el temps l’home la va anar deixant treballar-s’hi la tropa, aquest va ser el preferit de la reina i també el del rei per les seves habilitats bucals, la Neus, com ja sabeu va ser la preferida d’un altre rei i la més cotitzada de les cortesanes d’aquella cort, i el barrut gai va ser la reina de la casa dels barruts. I tots visqueren contents i cardaren de valent.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.

Neus Blanca (4)

Així fou que la Silvana feu cercar la Neus per tot arreu, però pocs coneixien la casa dels barruts i aquells que els coneixien no en volien saber res. Passà, però, que un dels soldats ensopegà amb la casa dels barruts i allà va veure la Neus. Tornà a avisar la Silvana, que assabentada d'on era la seva rival, no dubtà en preparar l'assassinat de la Neus.

Demanà a la fetillera oficial un verí i aquesta li donà una ampolleta. - Porta guants per manegar-ho, funciona per contacte amb la pell i produeix un estat de somni en la víctima que sols se'n pot deslliurar amb un estat de molta excitació i no recordo ningú que s’enfadi quan dorm. Com que no beurà ni menjarà acabarà morint.

La Silvana es disfressà de traginera carregada amb tot d’objectes de plaer, es presentà a casa dels set barruts quan la Neus era sola. – Bon dia! Algú a la casa! Estris per gaudir! – La Neus que la sentí sortí de la casa, amb aquells parracs de caminant no la reconegué a la Silvana.

La Silvana en veure-la sortir se li adreçà. – Bellísima dona! Quin cos més esplèndid, de ben segur que tots els homes frisen per ser amb tu. – Les seves peces d’or els hi costa. – Ben fet, que les coses bones han de ser agraïdes. – Mireu senyora quins estris que porto, heus aquí un fuet per quan algú vol ser dominat.

La Neus riu. – Ja m’agradaria, però aquí els homes de voler ser dominats no gaire. – I per a vos, senyora? Per aquells moments en que sou sola i podeu gaudir d’una sessió en solitari, tinc aquest amic, llarg i suau fet amb una fina fusta d’ençà les fronteres i recobert amb la pell més fina i delicada que mai haureu trobat. Proveu, senyora, feu-lo servir ara si voleu.

Dient això li atansa l’estri, banyat en el verí de la fetillera, la neus l’agafa i s’aixeca la faldilla, encara no s’ha ficat del tot l’estri que cau desmaiada. La Silvana riu esfereïdora. – Mala puta! Mai més tornaràs a ser una amenaça. – Agafa l’estri, se’l fica a la cistella i se’n va cap a palau.

I fou l’hora en que els barruts tornaren de la feina. Caminaven contents cap a casa. – Tinc ganes d’arribar i que la Neus me la llepi ben llepada. – Sí, és una sort tenir-la a casa, ja no hem de baixar al poble amb aquelles velles que porten les mamelles a l’alçada dels genolls. – Doncs a mi em fot, ara ja no em feu cas, em teniu oblidat. – Què vols? Havent-hi bacallà per què menjar sardineta.

Tot arribant la veuen estesa a terra. – Neus! – Criden tots espantats. – El cap s’acosta i la mou. - Neus! Desperta! Neus! – Merda! Ens hem quedat sense cony. – Espera, és morta? – No, respira, sembla com si estigués adormida. - Potser podríem fer-ho igual, total els forats els te.

Els altres s’ho miraven sense esglai. – Home, sí, però si vols una mamada no funciona. – A més si no desperta es morirà de gana i a mi no em fa el pes fer-ho amb una morta. – Au! No digueu més bestieses, porteu-la a dins i cridarem el metge. – Digué el cap.

El metge arribà però no va saber dir que li passava. – Us heu quedat sense meuca em temo, podeu comptar que com a molt us durarà una setmana. – I així que fem. – Jo de vosaltres esperaria, no fos que despertés per ella sola, però no us feu gaires il·lusions, més val que prepareu l’enterro.

I així quedaren els barruts sense saber que fer, fora del gai que ja es veia sent de nou el centre d’atenció dels seus companys. I així passà un dia, i dos, i tres ... però al quart dia aparegué un noble, tornava a les seves terres des de palau. Entrà a la casa i veié a Neus estirada al centre, totalment nua, i pensà. – Què està de bona la paia, a més em sona la seva cara.

Mentre més la mirava més dura se li posava i com que no venia ningú comença a fer-li una repassada. Primer besà els llavis. – Saborosos, sí tot i que si no treu la llengua ... – després li magrejà els pits, li llepà els mugrons i aquest es posaren erectes i durs. – Què donaria per què despertés.

Li separà les cames i li fica la polla, bombejant una bona estona fins que es corregué. – Quin plaer! Quin cony! Quina dona! Però no puc deixar-la així, sóc un cavaller jo. – Així que s’amorrà al cony i li llepà i ho feu tan profundament, resseguint tots els plecs i jugant amb el botó del plaer que la Neus tingué un orgasme.

I amb l’orgasme es despertà, veié el cavaller amorrat a la seva figa i recordà tot el que havia passat. – Ja sabia jo que aquella traginera em sonava. Era la Silvana. – Heu despertat. Va dir el cavaller. – Jo us conec i no sé de què. – Sí senyor, de palau, jo encara era petita a la vostra darrera visita. – Ja us recordo i recordo a la vostra mare, una gran cortesana. Què és d’ella? No la he vista a palau?

La cara de la Neus s’enfosquí. - Es morta, senyor, i tot i que es sospitava de la Silvana no es va poder provar, però ara sé segur que era ella, ella m’ha enverinat per deixar-me així. La molt puta! – La recordo la Silvana, perillosa, sí. Molt perillosa. I què penseu fer ara? – Tornar a palau i parlar amb la reina.

El noble rigué. – Molt em sembla que el teniu difícil, la Silvana controla tot el que li arriba a la reina, a més accedeix a totes les seves demandes, siguin quines siguin, jo de vos no tornaria. – I així que faig? – Jo vaig a casar-me amb la reina d’un altre país, voleu venir amb mi i ser la meva preferida? – I què guanyaré jo? – Per mi, mentre sigueu al meu servei sempre que us requereixi, us podeu tirar a tota la cort i plomar-los a l’hora.

La Neus s’ho rumia una mica. – I la vostra dona, la reina? – També us la podeu tirar, però em sembla que li agrada més la pastanaga que la figa i ja en té un efeb per fer-la contenta. – Així doncs, majestat, quan sortim? – Ara mateix, o voleu esperar a acomiadar-vos d’algú? – I així fou que la Neus i el cavaller, se’n van anar després d’acomiadar-se dels barruts.

Com s’ho faran els barruts a partir d’ara?
Serà la Silvana la mestressa indiscutible del palau?
Obligarà el constitucional a incloure la definició de Catalunya com a nació a l’estatut?
Tot això i molt més al darrer lliurament de ... Neus Blanca!

Neus Blanca (3)

Vet aquí que el soldat es despertà, amb la mà palpava el seu entorn en busca de la Neus, la roba, l’espasa. – Collons! - Va cridar. – Aquesta mala puta m’ha deixat amb el cul a l’aire. – Mai més ben dit. Després de cercar per tot el clar va decidir que havia de trobar, si més no la roba i l’arma. I així es va passar les hores donant voltes pel bosc fins no saber per on havia passat.

Ja ben entrada la nit estava tan desesperat i esgotat que es va deixar caure a terra, al costat d’un cau d’alguna cosa. – Que sigui un niu de serps, les més verinoses, sisplau. – Va ficar la mà a fons i, o Esperits del bosc! La roba i l’espasa. No va poder més que posar-se a plorar. Ara sols necessitava una mamella.

Poc entès en morfologia va trobar pel camí un cérvol femella malferit per, potser, els llops. Desembeinà l’espasa i d’un tall li va tallar el braguer (les metes pels que fan ESO). – Això colarà, com que la senyora és tan fina i està ple de sang ni s’ho mirarà, a la fi tampoc no hi ha tanta diferència.

Ja amb la penyora a la mà feu el camí de tornada a palau, tot cofoi d’haver-se traginat una meuca fina i disposat a fer-s’ho amb una altra. Així que arribà demanà per la senyora, però la Silvana era amb el rei, tractant assumptes d’estat, bàsicament de l’estat del membre del rei.

Així que l’home s’esperà assegut a una cadira a que vingués la Silvana, i esperà tant que s’adormí. I somià que la Silvana se li tirava als braços i el petonejava, que li treia el seu immens penis i l’engolia d’una tacada fins tocar amb els llavis el vellut de l’entrecuix i seguia la mamada fins que ell s’escorria a la seva boca, omplint-la de líquid blanc com mai ningú no li ho havia fet.

Somiava que la seva llarga i dura polla seguia disponible i que la Silvana cavalcava sobre ella clavat-se-la al cony i al cul alternativament, cridant com si estigués posseïda i lloant la seva virilitat mentre ell rebregava i premia les grans mamelles de la Silvana, pessigant els mugrons negres i llargs i llepant-los i mossegant-los cada cop que li venia de gust.

La Silvana entrà a la cambra. – Dues hores! Dues hores per aconseguir que se li posés una mica dura! Te sort que és el rei, sinó la hi anava a llepar sa mare. – Llavors va reparar en la presència del feliç i adormit soldat. – Eh tu! Desperta babau! – El crit el va fer despertar-se de cop, al temps que s’aixecava quasi sense saber on era. – Disculpeu senyor ... senyora.

La Silvana, que no recordava a qui havia enviat a encarregar-se de la Neus, el fità amb recança. – Què fas aquí, gamarús? – Senyora ja he acomplert la missió. – Ah! Eres tu? I bé, on és la mamella? – l’home fica la mà al sarró i en treu una massa vermellenca i pudent i li atansa a la Silvana pensant que no voldrà ni mirar-la.

La Silvana llençà la mà i agafà allò que l’home li oferia en comptes del pit de la Neus. – Quina merda és això? – Li cridà. – La mamella, senyora. – Seràs poca-solta! Això no és de dona, és d’animal! I tot i que la Neus era una gossa, les metes les tenia de dona! Què ha passat? – L’home va envermellir. –Perdó, senyora, es va escapar, tot i que l’havia lligat a un arbre, devia tenir un ganivet perquè va tallar la corda.

La Silvana li llençà la despulla a la cara. – Pagaràs per això! – A un senyal d’ella dos soldats entraren i apuntaren amb les llances a l’acollonit home. – Traieu-li la roba i encadeneu-lo com a l’esclau que serà a partir d’ara. – Els soldats obeeixen les ordres de la Silvana i l’home queda despullat i dempeus al mig de la sala.

Llavors entrà la reina. – Hola nena! – Majestat! No us esperava. – Va dir la Silvana mentre feia una ostentosa reverència. – Com ha anat amb l’impotent? – Majestat? No us entenc. – Sí, amb el pallús del meu marit, se li ha aixecat o la te tan tova com sempre? – Fem el que podem, majestat. – Coi, veig que teniu un esclau nou. Està ensinistrat? – No majestat, tot just acabo d’adquirir-lo.

La reina se’l mirà d’amunt a avall. – Doncs t’han estafat, filla, no sé que faràs amb aquesta pelleringa. – Li deia mentre, amb dos dits, estirava el penis de l’home. – Potser amb la llengua és millor, majestat. – Tu creus? – Voldríeu tastar-ho? – Li digué quasi a cau d’orella.

La cara de la reina s’il·luminà. – Quin detall de la teva part! Cedir-me el teu esclau, però no puc passejar-me amb ell pel palau així. – Si voleu podeu tastar-ho aquí. – Li digué assenyalant-li una butaca ampla i còmoda. La reina, sense pensar-s’ho dues vegades s’assegué a la butaca i s’aixecà la faldilla deixant al descobert un triangle extremadament poblat.

La Silvana agafà el cadenat de l’home i el feu agenollar davant el cony pelut de la reina, l’home va fer un gest d’apartar la cara degut a la fortor que en desprenia però la Silavana el va fuetejar a les natges amb el ventall. – Llepa-li, desgraciat, i escura-ho bé, que per a un gos com tu és un honor llepar el cony de la reina.

L’home obeí sense dir ni paraula mentre la reina gemegava amb el contacte dels llavis i la llengua de l’home entre els seus plecs. – Us ho fa bé majestat? – Preguntà la Silvana. – Sí! Te una llengua molt hàbil. Mmmm! Sols trobo a faltar algú que em faci petons a la boca. – La Silvana entengué el missatge i apropà la seva boca a la de la reina que se li amorrà mentre l’agafava pel clatell.

Entre les incursions a la boca de la Silvana la Reina li digué. – Quan siguem soles com ara digues-me pel meu nom, digues-me Sofi. – Com desitgis, Sofi. – La mà de la reina s’endinsà en l’escot de la Silvana i començà a magrejar-li un pit, pessigant i prement el mugró. – Aquest porc està baixant el ritme. – Li va dir. – Permeteu-me, Sofi.

Cridà un soldat, el soldat s’apropà. – Treu-te-la. – El soldat, obedient, tragué un fal·lus gran i gruixut i totalment erecte. – Fica-li – Va dir assenyalant el cul de l’home. El soldat dubtà. – Fica-li o ocuparàs el seu joc! – El soldat s’agenollà i clavà el seu membre al cul de l’home que cridà de dolor amb l’envestida. – Així aprendràs a fer bé la feina.

La reina tirà de la Silvana cap a ella i tornà a petonejar-la amb desesperació mentre li arribava el primer orgasme. La Silvana tirava dels cabells de l’home cap al cony de la reina que es removia i gemegava de plaer mentre el soldat seguia bombejant al cul de l’home.

La reina apartà el seu sexe de l’home dient. – Per ara n’hi ha prou, estimada, me l’has de deixar un altre dia. – I ara, Sofi, és per a tu. – De debò? Quina il·lusió! Me l’envies aquesta nit. – Així faré. – La Silvana ordenà al soldat que es retirés, l’home va fer un intent d’aixecar-se. – Tu quiet aquí. – Li digué la reina.

Abans de sortir la reina li pregunta a la Silvana. – Per cert, no sabràs res de la Neus Blanca, havia de venir ahir a fer-me companyia i no es va presentar. – La Silvana, dissimulant respongué. – Això ha fet? Serà poca vergonya! Doncs no sé res d’ella. – Mentre ho deia mirava l’home amenaçant.

En sortir la reina se li acostà i a cau d’orella digué. – Una sola paraula i faig que et tallin els ous. – L’home assentí en silenci. – La veritat és que t’has comportat, amés em serviràs per saber més coses de la vella pudent aquesta. Quin fàstic! He estat a punt de vomitar quan m’ha ficat la llengua a la boca. Ara tu te l’has passat bé netejant-li el cony a cops de llengua, segur que feia més d’una setmana que no se’l rentava.

La Silvana es quedà pensant. - He de trobar on és la puta de la Neus Blanca, i assegurar-me que no torni més. – Llavors cridà el soldat. – Vine, renta-te-la que acabarem la feina, i mentre em folles pensaré com acabar amb la Neus Blanca.

Aconseguirà la Silvana trobar la Neus? Aconseguirà el soldat rentar-se la cigala? Acomplirà les seves promeses el Zapatero? No us perdeu el proper lliurament de ... Neus Blanca.

Neus Blanca (2)

Vet aquí que es feia fosc i la Neus començava a tenir gana i fred i malgrat la zona del bosc era plena de fruits comestibles i saborosos ella era un membre de la cort i no sabia distingir-los. De sobte ensumà una olor que li era familiar. – Fum de llenya! O hi ha una casa al bosc i estic salvada o s’està cremant i he begut oli.

Fos com fos, no tenia més alternativa i va anar ensumant fins trobar un clar on una casa tronada i bruta, fumejava per la xemeneia. Després de sortejar tota mena de deixalles i andròmines va arribar a la porta, amb els artells colpejà la porta, que s’obrí grinyolant per la manca de greix. L’estat de la casa era semblant a l’exterior, brutícia acumulada d’anys i panys, les paneroles mestresses incontestables, i els plats, que més que bruts estaven podrits, apilonats al costat de l’aigüera, plena d’un líquid que temps ençà va ser aigua.

La Neus s’ho va mirar tot. – Es veu d’una hora lluny que no tenen servei. – Com que no hi havia ningú va decidir que s’havia de fer dissabte, si més no on ella pensava menjar. – Amb això quedaran pagats pel menjar que els hi agafaré els porcs que hi viuen aquí. – i així van passar un parell d’hores, buidant l’aigüera, fregant uns quants plats i una cassola, i fent un sopar en condicions. Es cruspí la teca asseguda en l’única butaca de tota l’estança i es deixà vèncer per la son.

No gaire estona després una colla de barruts s’arribava a la casa després de la jornada. – Avui podríem anar de putes, que fa més d’una setmana que la meva titola no menja. – Perquè no vol, jo sempre n’estic disposat. – No, gràcies, si ha de tastar cul que sigui de femella, el teu és per quan ja no queda més remei. – Tu t’ho perds. – Aneu donats si penseu que la posareu en calent. – Va dir el que semblava el cap. – La casa fa pudor i toca netejar-la.

Tots sis van rondinar en veu baixa, però sabien que no hi havia una altra. Quan van estar prop de la casa es van quedar astorats. – La porta és oberta! – Ens hauran robat? – No tindrem aquesta sort, l’únic que poden robar és brutícia. – Sense fer soroll s’hi van acostar, primer ficà el cap el cap i es quedà mirant la Neus. – Redeu! Que bona que està!.

Darrera d’ell mormolaren tots. – Qui? – Què? – Jo vull mirar! – Calleu! – Va dir el cap. En silenci entraren tots, l’un darrera l’altre. – Sí que està bona, sí. – Me la tiraria ara mateix. – Sou uns desagraïts, i no està tan bona. – El cap sacsejà la Neus per despertar-la. – Ella, en obrir els ulls, va xisclar espantada. – Qui ets tu i què fas a casa nostra i a la meva butaca? – Recuperada de l’ensurt la Neus els hi explicà tota la història.

El cap dels barruts, que no havia perdut de vista el pitram de la Neus, li va dir molt seriós. – Tot això està molt bé, però, francament, m’importa un rave. Ara digues, què hauríem de fer amb tu? – La Neus, veient que no els entendriria i que els seus pits eren el punt d’atenció de tots va deixar caure un costa del vestit deixant una mamella totalment descoberta i posà la mà al paquet del cap. – Potser us podria ser de servei, això més que una casa és una cort de porcs i em sembla que tampoc no esteu ben atesos pel que fa a això. – Va dir mirant directament al paquet del cap.

Els ulls del cap i de tots els presents es van il·luminar. El cap, però, saberut i malpensat li exigeix. – Què vols dir? Què ens faràs de minyona i de meuca? A canvi de què? – Veient la Neus que el cap, tot i que excitat pels seus frecs al paquet, no és un babau, li respon. – A canvi de dormir i menjar i d’una paga justa pels meus serveis.

El cap va somriure. – Ens comencem a entendre. – Fent-li un senyal li va indicar que li lliurés la butaca, la Neus s’aixecà i el cap s’assegué. – Deu peces d’or si la casa es neta i el menjar a taula. – Al dia? – preguntà la Neus. – I ara! Al mes. – A la setmana. – El cap rigué de nou. – Saps negociar. D’acord, a la setmana. Però a mi m’atendràs de franc.

La Neus se’l mirà mentre pensava que aquell bordegàs s’estava aprofitant de la seva posició, malgrat tot no tenia gaire on elegir. – D’acord, però ells hauran de pagar, per ficar-la una peça d’or, dos si és amb la boca, cinc si volen pel cul. I pagant per endavant. – Alguns van rondinar en veu baixa però el cap els va fer callar d’un crit.

Es va mirar la Neus i rumià una mica. – N’ets una experta en el tema. Em sembla just. Ara anem a signar el contracte. – Dit això es va abaixar els parracs que portava per pantalons deixant a l’aire una polla grossa i relativament llarga. – Sé d’algú que te la envejaria. – Va dir la Neus mentre s’agenollava davant el cap i començava una llarga i profunda mamada.

La resta de barruts van treure les seves eines i es van començar a masturbar, tret d’un que es va amorrar al membre d’un dels seus companys. Mentre la Neus es deslliurava del vestit i es muntava a sobre la verga erecta del cap i aquest es dedicava a llepar-li i mossegar-li els mugrons.

Un dels barruts s’apropà i demanà permís per posar-la al forat lliure, el cap assentí i la Neus parà la mà on van caure les cinc monedes reglamentàries. El barrut apunta la seva polla a l’anus de la Neus i la ficà endins d’una envestida, seguint amb un vaivé frenètic que acompanyava els moviments de la Neus sobre el fal·lus del cap.

Un altre estava fent servei del cul del company gai, i quedaven dos que asseguts a terra es miraven l’espectacle masturbant-se desesperadament. La Neus els hi va aclucar l’ull i tots dos es van apropar, després de deixar les pertinents monedes van posar els seus membre a l’abast de la boca de la Neus, que, alternant-los els hi va fer una fel·lació.

A poc a poc tots es van anar escorrent, deixant caure el seu líquid allà on tenien el membre, alliberant-se la Neus de tots els pals que l’estaven ocupant. Es tornà a posar el vestit, recollí les seves monedes i digué en veu alta. – Ara tots a rentar-se. D’aquí a mitja hora el sopar.

I així va ser que la Neus es va fer un lloc a la casa i que tots els barruts estaven contents, amb la casa neta i el plat a taula, i de poder cardar de tant en tant sense haver de baixar al bordell del poble. Bé el barrut gai no estava tan content, a la fi, des de que la Neus era a la casa els seus companys no el reclamaven tant com abans, i això que ell no els hi havia cobrat mai.

Intentarà el barrut gai recuperar els seus companys? Es posarà mamelles? Tornarà Esperanza Aguirre a la Índia? Tot això i més al proper lliurament de ... Neus Blanca.