dimecres, 31 de desembre del 2008

Neus Blanca (4)

Així fou que la Silvana feu cercar la Neus per tot arreu, però pocs coneixien la casa dels barruts i aquells que els coneixien no en volien saber res. Passà, però, que un dels soldats ensopegà amb la casa dels barruts i allà va veure la Neus. Tornà a avisar la Silvana, que assabentada d'on era la seva rival, no dubtà en preparar l'assassinat de la Neus.

Demanà a la fetillera oficial un verí i aquesta li donà una ampolleta. - Porta guants per manegar-ho, funciona per contacte amb la pell i produeix un estat de somni en la víctima que sols se'n pot deslliurar amb un estat de molta excitació i no recordo ningú que s’enfadi quan dorm. Com que no beurà ni menjarà acabarà morint.

La Silvana es disfressà de traginera carregada amb tot d’objectes de plaer, es presentà a casa dels set barruts quan la Neus era sola. – Bon dia! Algú a la casa! Estris per gaudir! – La Neus que la sentí sortí de la casa, amb aquells parracs de caminant no la reconegué a la Silvana.

La Silvana en veure-la sortir se li adreçà. – Bellísima dona! Quin cos més esplèndid, de ben segur que tots els homes frisen per ser amb tu. – Les seves peces d’or els hi costa. – Ben fet, que les coses bones han de ser agraïdes. – Mireu senyora quins estris que porto, heus aquí un fuet per quan algú vol ser dominat.

La Neus riu. – Ja m’agradaria, però aquí els homes de voler ser dominats no gaire. – I per a vos, senyora? Per aquells moments en que sou sola i podeu gaudir d’una sessió en solitari, tinc aquest amic, llarg i suau fet amb una fina fusta d’ençà les fronteres i recobert amb la pell més fina i delicada que mai haureu trobat. Proveu, senyora, feu-lo servir ara si voleu.

Dient això li atansa l’estri, banyat en el verí de la fetillera, la neus l’agafa i s’aixeca la faldilla, encara no s’ha ficat del tot l’estri que cau desmaiada. La Silvana riu esfereïdora. – Mala puta! Mai més tornaràs a ser una amenaça. – Agafa l’estri, se’l fica a la cistella i se’n va cap a palau.

I fou l’hora en que els barruts tornaren de la feina. Caminaven contents cap a casa. – Tinc ganes d’arribar i que la Neus me la llepi ben llepada. – Sí, és una sort tenir-la a casa, ja no hem de baixar al poble amb aquelles velles que porten les mamelles a l’alçada dels genolls. – Doncs a mi em fot, ara ja no em feu cas, em teniu oblidat. – Què vols? Havent-hi bacallà per què menjar sardineta.

Tot arribant la veuen estesa a terra. – Neus! – Criden tots espantats. – El cap s’acosta i la mou. - Neus! Desperta! Neus! – Merda! Ens hem quedat sense cony. – Espera, és morta? – No, respira, sembla com si estigués adormida. - Potser podríem fer-ho igual, total els forats els te.

Els altres s’ho miraven sense esglai. – Home, sí, però si vols una mamada no funciona. – A més si no desperta es morirà de gana i a mi no em fa el pes fer-ho amb una morta. – Au! No digueu més bestieses, porteu-la a dins i cridarem el metge. – Digué el cap.

El metge arribà però no va saber dir que li passava. – Us heu quedat sense meuca em temo, podeu comptar que com a molt us durarà una setmana. – I així que fem. – Jo de vosaltres esperaria, no fos que despertés per ella sola, però no us feu gaires il·lusions, més val que prepareu l’enterro.

I així quedaren els barruts sense saber que fer, fora del gai que ja es veia sent de nou el centre d’atenció dels seus companys. I així passà un dia, i dos, i tres ... però al quart dia aparegué un noble, tornava a les seves terres des de palau. Entrà a la casa i veié a Neus estirada al centre, totalment nua, i pensà. – Què està de bona la paia, a més em sona la seva cara.

Mentre més la mirava més dura se li posava i com que no venia ningú comença a fer-li una repassada. Primer besà els llavis. – Saborosos, sí tot i que si no treu la llengua ... – després li magrejà els pits, li llepà els mugrons i aquest es posaren erectes i durs. – Què donaria per què despertés.

Li separà les cames i li fica la polla, bombejant una bona estona fins que es corregué. – Quin plaer! Quin cony! Quina dona! Però no puc deixar-la així, sóc un cavaller jo. – Així que s’amorrà al cony i li llepà i ho feu tan profundament, resseguint tots els plecs i jugant amb el botó del plaer que la Neus tingué un orgasme.

I amb l’orgasme es despertà, veié el cavaller amorrat a la seva figa i recordà tot el que havia passat. – Ja sabia jo que aquella traginera em sonava. Era la Silvana. – Heu despertat. Va dir el cavaller. – Jo us conec i no sé de què. – Sí senyor, de palau, jo encara era petita a la vostra darrera visita. – Ja us recordo i recordo a la vostra mare, una gran cortesana. Què és d’ella? No la he vista a palau?

La cara de la Neus s’enfosquí. - Es morta, senyor, i tot i que es sospitava de la Silvana no es va poder provar, però ara sé segur que era ella, ella m’ha enverinat per deixar-me així. La molt puta! – La recordo la Silvana, perillosa, sí. Molt perillosa. I què penseu fer ara? – Tornar a palau i parlar amb la reina.

El noble rigué. – Molt em sembla que el teniu difícil, la Silvana controla tot el que li arriba a la reina, a més accedeix a totes les seves demandes, siguin quines siguin, jo de vos no tornaria. – I així que faig? – Jo vaig a casar-me amb la reina d’un altre país, voleu venir amb mi i ser la meva preferida? – I què guanyaré jo? – Per mi, mentre sigueu al meu servei sempre que us requereixi, us podeu tirar a tota la cort i plomar-los a l’hora.

La Neus s’ho rumia una mica. – I la vostra dona, la reina? – També us la podeu tirar, però em sembla que li agrada més la pastanaga que la figa i ja en té un efeb per fer-la contenta. – Així doncs, majestat, quan sortim? – Ara mateix, o voleu esperar a acomiadar-vos d’algú? – I així fou que la Neus i el cavaller, se’n van anar després d’acomiadar-se dels barruts.

Com s’ho faran els barruts a partir d’ara?
Serà la Silvana la mestressa indiscutible del palau?
Obligarà el constitucional a incloure la definició de Catalunya com a nació a l’estatut?
Tot això i molt més al darrer lliurament de ... Neus Blanca!

dimecres, 24 de desembre del 2008

Neus Blanca (3)

Vet aquí que el soldat es despertà, amb la mà palpava el seu entorn en busca de la Neus, la roba, l’espasa. – Collons! - Va cridar. – Aquesta mala puta m’ha deixat amb el cul a l’aire. – Mai més ben dit. Després de cercar per tot el clar va decidir que havia de trobar, si més no la roba i l’arma. I així es va passar les hores donant voltes pel bosc fins no saber per on havia passat.

Ja ben entrada la nit estava tan desesperat i esgotat que es va deixar caure a terra, al costat d’un cau d’alguna cosa. – Que sigui un niu de serps, les més verinoses, sisplau. – Va ficar la mà a fons i, o Esperits del bosc! La roba i l’espasa. No va poder més que posar-se a plorar. Ara sols necessitava una mamella.

Poc entès en morfologia va trobar pel camí un cérvol femella malferit per, potser, els llops. Desembeinà l’espasa i d’un tall li va tallar el braguer (les metes pels que fan ESO). – Això colarà, com que la senyora és tan fina i està ple de sang ni s’ho mirarà, a la fi tampoc no hi ha tanta diferència.

Ja amb la penyora a la mà feu el camí de tornada a palau, tot cofoi d’haver-se traginat una meuca fina i disposat a fer-s’ho amb una altra. Així que arribà demanà per la senyora, però la Silvana era amb el rei, tractant assumptes d’estat, bàsicament de l’estat del membre del rei.

Així que l’home s’esperà assegut a una cadira a que vingués la Silvana, i esperà tant que s’adormí. I somià que la Silvana se li tirava als braços i el petonejava, que li treia el seu immens penis i l’engolia d’una tacada fins tocar amb els llavis el vellut de l’entrecuix i seguia la mamada fins que ell s’escorria a la seva boca, omplint-la de líquid blanc com mai ningú no li ho havia fet.

Somiava que la seva llarga i dura polla seguia disponible i que la Silvana cavalcava sobre ella clavat-se-la al cony i al cul alternativament, cridant com si estigués posseïda i lloant la seva virilitat mentre ell rebregava i premia les grans mamelles de la Silvana, pessigant els mugrons negres i llargs i llepant-los i mossegant-los cada cop que li venia de gust.

La Silvana entrà a la cambra. – Dues hores! Dues hores per aconseguir que se li posés una mica dura! Te sort que és el rei, sinó la hi anava a llepar sa mare. – Llavors va reparar en la presència del feliç i adormit soldat. – Eh tu! Desperta babau! – El crit el va fer despertar-se de cop, al temps que s’aixecava quasi sense saber on era. – Disculpeu senyor ... senyora.

La Silvana, que no recordava a qui havia enviat a encarregar-se de la Neus, el fità amb recança. – Què fas aquí, gamarús? – Senyora ja he acomplert la missió. – Ah! Eres tu? I bé, on és la mamella? – l’home fica la mà al sarró i en treu una massa vermellenca i pudent i li atansa a la Silvana pensant que no voldrà ni mirar-la.

La Silvana llençà la mà i agafà allò que l’home li oferia en comptes del pit de la Neus. – Quina merda és això? – Li cridà. – La mamella, senyora. – Seràs poca-solta! Això no és de dona, és d’animal! I tot i que la Neus era una gossa, les metes les tenia de dona! Què ha passat? – L’home va envermellir. –Perdó, senyora, es va escapar, tot i que l’havia lligat a un arbre, devia tenir un ganivet perquè va tallar la corda.

La Silvana li llençà la despulla a la cara. – Pagaràs per això! – A un senyal d’ella dos soldats entraren i apuntaren amb les llances a l’acollonit home. – Traieu-li la roba i encadeneu-lo com a l’esclau que serà a partir d’ara. – Els soldats obeeixen les ordres de la Silvana i l’home queda despullat i dempeus al mig de la sala.

Llavors entrà la reina. – Hola nena! – Majestat! No us esperava. – Va dir la Silvana mentre feia una ostentosa reverència. – Com ha anat amb l’impotent? – Majestat? No us entenc. – Sí, amb el pallús del meu marit, se li ha aixecat o la te tan tova com sempre? – Fem el que podem, majestat. – Coi, veig que teniu un esclau nou. Està ensinistrat? – No majestat, tot just acabo d’adquirir-lo.

La reina se’l mirà d’amunt a avall. – Doncs t’han estafat, filla, no sé que faràs amb aquesta pelleringa. – Li deia mentre, amb dos dits, estirava el penis de l’home. – Potser amb la llengua és millor, majestat. – Tu creus? – Voldríeu tastar-ho? – Li digué quasi a cau d’orella.

La cara de la reina s’il·luminà. – Quin detall de la teva part! Cedir-me el teu esclau, però no puc passejar-me amb ell pel palau així. – Si voleu podeu tastar-ho aquí. – Li digué assenyalant-li una butaca ampla i còmoda. La reina, sense pensar-s’ho dues vegades s’assegué a la butaca i s’aixecà la faldilla deixant al descobert un triangle extremadament poblat.

La Silvana agafà el cadenat de l’home i el feu agenollar davant el cony pelut de la reina, l’home va fer un gest d’apartar la cara degut a la fortor que en desprenia però la Silavana el va fuetejar a les natges amb el ventall. – Llepa-li, desgraciat, i escura-ho bé, que per a un gos com tu és un honor llepar el cony de la reina.

L’home obeí sense dir ni paraula mentre la reina gemegava amb el contacte dels llavis i la llengua de l’home entre els seus plecs. – Us ho fa bé majestat? – Preguntà la Silvana. – Sí! Te una llengua molt hàbil. Mmmm! Sols trobo a faltar algú que em faci petons a la boca. – La Silvana entengué el missatge i apropà la seva boca a la de la reina que se li amorrà mentre l’agafava pel clatell.

Entre les incursions a la boca de la Silvana la Reina li digué. – Quan siguem soles com ara digues-me pel meu nom, digues-me Sofi. – Com desitgis, Sofi. – La mà de la reina s’endinsà en l’escot de la Silvana i començà a magrejar-li un pit, pessigant i prement el mugró. – Aquest porc està baixant el ritme. – Li va dir. – Permeteu-me, Sofi.

Cridà un soldat, el soldat s’apropà. – Treu-te-la. – El soldat, obedient, tragué un fal·lus gran i gruixut i totalment erecte. – Fica-li – Va dir assenyalant el cul de l’home. El soldat dubtà. – Fica-li o ocuparàs el seu joc! – El soldat s’agenollà i clavà el seu membre al cul de l’home que cridà de dolor amb l’envestida. – Així aprendràs a fer bé la feina.

La reina tirà de la Silvana cap a ella i tornà a petonejar-la amb desesperació mentre li arribava el primer orgasme. La Silvana tirava dels cabells de l’home cap al cony de la reina que es removia i gemegava de plaer mentre el soldat seguia bombejant al cul de l’home.

La reina apartà el seu sexe de l’home dient. – Per ara n’hi ha prou, estimada, me l’has de deixar un altre dia. – I ara, Sofi, és per a tu. – De debò? Quina il·lusió! Me l’envies aquesta nit. – Així faré. – La Silvana ordenà al soldat que es retirés, l’home va fer un intent d’aixecar-se. – Tu quiet aquí. – Li digué la reina.

Abans de sortir la reina li pregunta a la Silvana. – Per cert, no sabràs res de la Neus Blanca, havia de venir ahir a fer-me companyia i no es va presentar. – La Silvana, dissimulant respongué. – Això ha fet? Serà poca vergonya! Doncs no sé res d’ella. – Mentre ho deia mirava l’home amenaçant.

En sortir la reina se li acostà i a cau d’orella digué. – Una sola paraula i faig que et tallin els ous. – L’home assentí en silenci. – La veritat és que t’has comportat, amés em serviràs per saber més coses de la vella pudent aquesta. Quin fàstic! He estat a punt de vomitar quan m’ha ficat la llengua a la boca. Ara tu te l’has passat bé netejant-li el cony a cops de llengua, segur que feia més d’una setmana que no se’l rentava.

La Silvana es quedà pensant. - He de trobar on és la puta de la Neus Blanca, i assegurar-me que no torni més. – Llavors cridà el soldat. – Vine, renta-te-la que acabarem la feina, i mentre em folles pensaré com acabar amb la Neus Blanca.

Aconseguirà la Silvana trobar la Neus? Aconseguirà el soldat rentar-se la cigala? Acomplirà les seves promeses el Zapatero? No us perdeu el proper lliurament de ... Neus Blanca.

dimecres, 17 de desembre del 2008

Neus Blanca (2)

Vet aquí que es feia fosc i la Neus començava a tenir gana i fred i malgrat la zona del bosc era plena de fruits comestibles i saborosos ella era un membre de la cort i no sabia distingir-los. De sobte ensumà una olor que li era familiar. – Fum de llenya! O hi ha una casa al bosc i estic salvada o s’està cremant i he begut oli.

Fos com fos, no tenia més alternativa i va anar ensumant fins trobar un clar on una casa tronada i bruta, fumejava per la xemeneia. Després de sortejar tota mena de deixalles i andròmines va arribar a la porta, amb els artells colpejà la porta, que s’obrí grinyolant per la manca de greix. L’estat de la casa era semblant a l’exterior, brutícia acumulada d’anys i panys, les paneroles mestresses incontestables, i els plats, que més que bruts estaven podrits, apilonats al costat de l’aigüera, plena d’un líquid que temps ençà va ser aigua.

La Neus s’ho va mirar tot. – Es veu d’una hora lluny que no tenen servei. – Com que no hi havia ningú va decidir que s’havia de fer dissabte, si més no on ella pensava menjar. – Amb això quedaran pagats pel menjar que els hi agafaré els porcs que hi viuen aquí. – i així van passar un parell d’hores, buidant l’aigüera, fregant uns quants plats i una cassola, i fent un sopar en condicions. Es cruspí la teca asseguda en l’única butaca de tota l’estança i es deixà vèncer per la son.

No gaire estona després una colla de barruts s’arribava a la casa després de la jornada. – Avui podríem anar de putes, que fa més d’una setmana que la meva titola no menja. – Perquè no vol, jo sempre n’estic disposat. – No, gràcies, si ha de tastar cul que sigui de femella, el teu és per quan ja no queda més remei. – Tu t’ho perds. – Aneu donats si penseu que la posareu en calent. – Va dir el que semblava el cap. – La casa fa pudor i toca netejar-la.

Tots sis van rondinar en veu baixa, però sabien que no hi havia una altra. Quan van estar prop de la casa es van quedar astorats. – La porta és oberta! – Ens hauran robat? – No tindrem aquesta sort, l’únic que poden robar és brutícia. – Sense fer soroll s’hi van acostar, primer ficà el cap el cap i es quedà mirant la Neus. – Redeu! Que bona que està!.

Darrera d’ell mormolaren tots. – Qui? – Què? – Jo vull mirar! – Calleu! – Va dir el cap. En silenci entraren tots, l’un darrera l’altre. – Sí que està bona, sí. – Me la tiraria ara mateix. – Sou uns desagraïts, i no està tan bona. – El cap sacsejà la Neus per despertar-la. – Ella, en obrir els ulls, va xisclar espantada. – Qui ets tu i què fas a casa nostra i a la meva butaca? – Recuperada de l’ensurt la Neus els hi explicà tota la història.

El cap dels barruts, que no havia perdut de vista el pitram de la Neus, li va dir molt seriós. – Tot això està molt bé, però, francament, m’importa un rave. Ara digues, què hauríem de fer amb tu? – La Neus, veient que no els entendriria i que els seus pits eren el punt d’atenció de tots va deixar caure un costa del vestit deixant una mamella totalment descoberta i posà la mà al paquet del cap. – Potser us podria ser de servei, això més que una casa és una cort de porcs i em sembla que tampoc no esteu ben atesos pel que fa a això. – Va dir mirant directament al paquet del cap.

Els ulls del cap i de tots els presents es van il·luminar. El cap, però, saberut i malpensat li exigeix. – Què vols dir? Què ens faràs de minyona i de meuca? A canvi de què? – Veient la Neus que el cap, tot i que excitat pels seus frecs al paquet, no és un babau, li respon. – A canvi de dormir i menjar i d’una paga justa pels meus serveis.

El cap va somriure. – Ens comencem a entendre. – Fent-li un senyal li va indicar que li lliurés la butaca, la Neus s’aixecà i el cap s’assegué. – Deu peces d’or si la casa es neta i el menjar a taula. – Al dia? – preguntà la Neus. – I ara! Al mes. – A la setmana. – El cap rigué de nou. – Saps negociar. D’acord, a la setmana. Però a mi m’atendràs de franc.

La Neus se’l mirà mentre pensava que aquell bordegàs s’estava aprofitant de la seva posició, malgrat tot no tenia gaire on elegir. – D’acord, però ells hauran de pagar, per ficar-la una peça d’or, dos si és amb la boca, cinc si volen pel cul. I pagant per endavant. – Alguns van rondinar en veu baixa però el cap els va fer callar d’un crit.

Es va mirar la Neus i rumià una mica. – N’ets una experta en el tema. Em sembla just. Ara anem a signar el contracte. – Dit això es va abaixar els parracs que portava per pantalons deixant a l’aire una polla grossa i relativament llarga. – Sé d’algú que te la envejaria. – Va dir la Neus mentre s’agenollava davant el cap i començava una llarga i profunda mamada.

La resta de barruts van treure les seves eines i es van començar a masturbar, tret d’un que es va amorrar al membre d’un dels seus companys. Mentre la Neus es deslliurava del vestit i es muntava a sobre la verga erecta del cap i aquest es dedicava a llepar-li i mossegar-li els mugrons.

Un dels barruts s’apropà i demanà permís per posar-la al forat lliure, el cap assentí i la Neus parà la mà on van caure les cinc monedes reglamentàries. El barrut apunta la seva polla a l’anus de la Neus i la ficà endins d’una envestida, seguint amb un vaivé frenètic que acompanyava els moviments de la Neus sobre el fal·lus del cap.

Un altre estava fent servei del cul del company gai, i quedaven dos que asseguts a terra es miraven l’espectacle masturbant-se desesperadament. La Neus els hi va aclucar l’ull i tots dos es van apropar, després de deixar les pertinents monedes van posar els seus membre a l’abast de la boca de la Neus, que, alternant-los els hi va fer una fel·lació.

A poc a poc tots es van anar escorrent, deixant caure el seu líquid allà on tenien el membre, alliberant-se la Neus de tots els pals que l’estaven ocupant. Es tornà a posar el vestit, recollí les seves monedes i digué en veu alta. – Ara tots a rentar-se. D’aquí a mitja hora el sopar.

I així va ser que la Neus es va fer un lloc a la casa i que tots els barruts estaven contents, amb la casa neta i el plat a taula, i de poder cardar de tant en tant sense haver de baixar al bordell del poble. Bé el barrut gai no estava tan content, a la fi, des de que la Neus era a la casa els seus companys no el reclamaven tant com abans, i això que ell no els hi havia cobrat mai.

Intentarà el barrut gai recuperar els seus companys? Es posarà mamelles? Tornarà Esperanza Aguirre a la Índia? Tot això i més al proper lliurament de ... Neus Blanca.

dimecres, 10 de desembre del 2008

Neus Blanca

Mai no me’n recordo si es deia Blanca o es deia Neus, així doncs li direm Neus i així ningú no la confondrà amb el personatge suposadament infantil, aclarit això anem a la història.

Ja quan era una adolescent la Neus era famosa entre els fills de la cort per ser prou accessible, però no va ser fins a la majoria d’edat que es va desfermar com una excel·lent amant. Filla de la preferida del rei, tot i que no era filla d’ell, va començar a treballar-s’hi tots els membres de la cort, assolint una important fama entre els ministres, secretaris i resta de vividors.

Vet aquí, però, que la seva mare va morir en caure accidentalment des de l’escala de servei de l’ala dreta del palau. La va trobar morta la segona preferida del rei, la Silvana, tot i que les males llengües deien que havia tingut alguna cosa a veure, mai no es va poder provar res, i pel que sembla al rei tampoc no l’importava gens. Així que la Neus va haver de fer el cap cot i deixar que la Silvana ocupés el lloc a la cort que, per herència, li pertocava.

Però la Silvana, que sabia que el rei es podia acabar interessant per la Neus doncs les seves dots d'amant començaven a eclipsar-la. Després de prometre-li a un dels soldats una sessió complerta va aconseguir que aquest es portés la Neus al bosc per matar-la. - Te la pots follar si vols, però després li talles el coll i una mamella que em portaràs com a prova.

El soldat, emocionat per poder cardar dos vegades el mateix mes, va agafar la Neus i se la va portar al bosc arrossegant-la sense pietat. – Passa meuca, que se t’ha acabat el bròquil! – Li escridassava mentre s’endinsaven en la negror del bosc. – Mal parit! Fill de puta! Deixa’m anar! Cabró! – Replicava ella mentre intentava desfer-se del seu botxí.

Arribaren a un clar on la deixà anar a terra, desembeinant l’espasa la hi va posar al coll. – Ara, pendó, t’obriràs de cames per a mi, penso follar-te, viva o morta. – Dit això va desembeinar també el seu membre. A la Neus li va semblar mes aviat esquifit i poca cosa, però la situació no li permetia de riure’ns-hi. – Veig que estàs molt ben dotat. Jo et podria fer algunes coses que les porques amb les que t’allites mai no et fan.

El soldat, sorprès per les paraules de la Neus, va preguntar. – Quines coses? – Si em perdones la vida les tindràs. – Hi ha un problema, he de portar una mamella teva a la Silvana. A més per què m’hauria de fiar de tu? – Jo tinc més paraula que aquella puta. – Dit això es va despendre del vestit deixant el seu esplèndid cos totalment descobert.

Davant aquella visió el soldat es va deixar anar i es va amorrar als pits de la Neus, llepant-li desesperadament, magrejant-los sense descans mentre la seva polla adquiria una mica de consistència. La Neus, li acaronava el cap mentre li mormolava paraules a cau d’orella – I aquestes metes que tant t’agraden són les que penses tallar-m’hi? Ets un en entremaliat, però la Neus et farà feliç si la tractes bé.

Fent lliscar el peu va cercar el membre del soldat i el va acaronar amb el dors i els dits aconseguint que agafés una mica més de cos. – Per què no et treus la roba, homenot meu? – El soldat es va aixecar i, a corre cuita, va treure’s tota la roba que va quedar amuntegada a un costat. La Neus es va agenollar davant d’ell, agafant el nap amb dos dits i ficant-se’l a la boca li va fer una mamada llarga i profunda.

Al soldat les cames li feien figa. – Para que em faràs córrer i te la vull ficar. – Traient-se la pelleringa de la boca li va respondre. – Tranquil que ho tindràs tot. – I continuà amb la feina fins que l’home se li escorregué. Desprès de deixar anar el líquid blanc a terra es va aixecar i amb ulls de xai li va demanar. – Oi què tu també em vols fer feliç? – Va jeure a terra arrossegant l’home cap al seu sexe.

L’Home s’enfonsà entre els plecs del cony de la Neus mentre ella gemegava com si li sobrevinguessin els orgasmes encadenats, prement el cap de l’home contra ella amb força mentre la inexperta llengua de l’home amb prou feines es passejava perduda en aquella figa. Mentre tenia a l’home en aquella posició cercava desesperada alguna cosa per estabornir-lo, però l’espasa, que era l’objecte més contundent, li quedava lluny.

L’home es deslliurà de la mà que li mantenia amorrat cridant. – Ja la tinc de nou preparada! Ara sabràs el que és un home!. – Va pujar fins poder encanonar-la i la hi va ficar d’un sol cop. Donades les dimensions del fal·lus la Neus no va sentir cap mal, però va pensar que era millor fer-li creure així que va fer un crit i va forçar una llagrimeta.

Tot i que la Neus gemegava teatralment mentre el soldat se la tirava no va poder evitar pensar lo bonic que era el cel vist des del sòl del bosc. Per fi el soldat es va tornar a escórrer i, per a sorpresa de la Neus, es va quedar adormit. Fent un gir, se’l va treure de sobre, va deixar anar sobre ell tot el que li havia deixat a dins dient en veu baixa. – Tingues la teva fastigosa llet, impotent de merda.

La Neus es va vestir, i va agafar la roba i l’espasa del soldat. – Ja veure’m quines explicacions dones per arribar nu i desarmat, carallot. – Es va enfonsar dins del bosc fins que va trobar un cau on va entaforar les propietats del soldat i seguí el seu camí, sabent que, pel moment, no era segur tornar al castell.

Quines explicacions donarà el soldat? Què serà de la Neus? Es conformarà la Silvana amb no tenir la Neus a palau? Serà processat José Maria Aznar? Tot això i més en el proper lliurament de ... Neus Blanca.