dijous, 29 de gener del 2009

Primera fantasia, segona part

La porqueta tornà amb un gibrellet amb aigua i unes tovalloles, deixà tot davant nostre i s’agenollà esperant les ordres de la mestressa, aquesta s’aixecà i s’apropà a la porqueta. – T’has netejat com t’he dit? – Sí, mestressa. – La mestressa palpà els baixos de la porqueta. – No t’hauràs corregut, oi? – No, mestressa.

La mestressa em mirà. - Tu què penses? S’ha masturbat o no? – Em preguntà aclucant-me l’ull. – Mira’m. – Li ordenà a la porqueta, ella aixecà el cap i em mirà, tot i que no vaig veure res estrany vaig dir. – Aquesta brillantor als ulls ... no sé, potser sí s’ha corregut.

La mestressa li girà la cara amb la mà. – T’has corregut? – No, senyora, no, sisplau. – digué ella ploriquejant. – La mestressa la deixà. – Et creuré. Au! Neteja l’invitat. La porqueta mullà les mans al gibrellet, agafà una peça de sabó que portava dins la tovallola i s’ensabonà les mans.

Posà les mans sobre el meu sexe, baixà la pell per accedir al gland i ‘acaronà suaument, omplint-lo d’escuma, feu el mateix al tronc del meu penis provocant que aquest es tornés a posar erecte, un somriure en silenci i una mirada furtiva va ser la seva única reacció. Acabà ensabonant amb cura els meus testicles.

S’esbandí el sabó de les mans amb l’aigua del gibrellet i abocà una mica amb la mà sobre el meu membre fent que el sabó llisqués fins caure al gibrellet, després agafà la tovallola i m’eixugà tenint cura de no fer-me mal al fer-ho al gland, en acabar em feu un petó a la punta.

La mestressa se la mirava cofoia. – Molt bona feina, porqueta meva, Ara ves a canviar l’aigua que m’has de netejar a mi. – La porqueta, obedient, s’aixecà amb el gibrellet i tornà amb aigua neta, s’agenollà davant la mestressa, aquesta obrí les cames per permetre a la seva pupil·la de fer la feina encomanada.

Curosament la porqueta mullà les mans en l’aigua i les omplí de sabó, posà la palma sobre la vulva de la seva mestressa i, més que fregar, l’acaronà amb exquisidesa, amb cura enfonsà els dits entre els llavis recorrent-los del front al fons per després tornar enrere. S’esbandí les mans i agafà una mica d’aigua que escampà pel sexe repetint l’operació fins aconseguir que no quedés sabó.

Amb la tovallola eixugà el cony i les cames de la seva mestressa, acabant en un petó als llavis, la mestressa, amb la mà li va impedir d’apartar-se. – Menja m’ho. – Li ordenà. Ella continua petonejant, escolant la llengua entre els plecs, repassant tots els racons que se li oferien, xuclant els pocs fluids que començaven a aparèixer.

M’aixecà i vaig posar-me darrera la porqueta, amb la mà cercà el seu cony i li acaronà una mica, llavors em vaig agafar el fal·lus pensant en penetrar-la en aquella posició. – Pel cul. – Va dir la mestressa. Em vaig quedar sobtat, mirà la porqueta per si feia algun gest de disgust.

Sense deixar de treballar-li la figa a la seva mestressa va cercar la meva polla i la va encarar cap al petit forat, jo vaig prémer amb cura, sense córrer per evitar fer-li massa mal, em va sorprendre el veure que el meu penis s’enfonsava sense trobar cap resistència, vaig fer un moviment de vaivé pausat, lent.

La porqueta no en tenia gaire espai on moure's, tot i així va accelerar ella la penetració anal fent que varies vegades la meva polla estigués a punt de quedar fora. La meva excitació va augmentar progressivament fins que vaig esclatar dins d'ella. - Ho sento. - Vaig dir lamentant no haver-me sortit a temps.

La mestressa, envermellida pels orgasmes encadenats que li proporcionava la seva porqueta, em va fer un gest de despreocupació, al poc va caure a terra, exhausta, apartant la cara de la porqueta del seu cony. Va recuperar l'alè i em va preguntar. - Es mereix un orgasme? - Penso que uns quants. - Vaig respondre.

Em va fer un gest invitant-me a donar-li plaer a la porqueta, la vaig fer estendre's panxa enlaire i vaig començar un recorregut de petons, primer als llavis, que s'obriren deixant que la meva llengua trobés la seva i s'abracessin una bona estona.

Després vaig baixar als mugrons que vaig llepar amb delir, assaborint el seu tacte sedós. I em vaig arribar al seu cony, un cony perfectament rasurat, que se m'oferia humit i envermellit. Vaig fer un recorregut superficial amb els llavis externs, deixant un rastre de petons superficials.

Inicià la immersió amb la llengua, m'escolà per tots els seus racons, premé el clítoris amb els meus llavis aconseguint un gemec incontrolat. Cercà l'entrada a la cova i enfonsà la meva llengua amarant-me de tota la seva humitat.

Sense deixar de xuclar la seva figa enfonsà un parell de dits, acaronant les parets interiors, vaig saber que havia trobat el que cercava perquè vaig sentir com el seu cos es tensava. Llavors vaig iniciar l'assalt final, colpejant el clítoris amb la llengua mentre fregava amb els dits la zona crítica.

La porqueta tensava el seu cos perdent el control, gemegava i cridava, la mestressa l'abraçà mentre li deia. - T'ho està fent molt bé aquest xicot. M'agrada veure't així. - A continuació la besà mentre jo seguia cercant els orgasmes pràcticament histèrics de la dona.

Per a sorpresa meva el meu membre s'havia tornat a endurir. La mestressa em va fer un senyal perquè parés i em vaig apartar. Les dues dones quedaren abraçades una estona. - Mira! Si encara te marxa aquest home! - Va dir la mestressa. -Tu o jo? - Li va preguntar a la porqueta. - Puc descansar? - Va respondre.

La mestressa es va aixecar, em va tirar enrere i agafà el meu membre que va treballar amb la mà una estona, amb la boca a voltes i per acabar em va muntar fent que em corregués a dins seu, tot i que aquesta vegada vaig avisar amb temps.

Sabia que era el final de la nit, el final d'una nit per no oblidar, però que no es repetiria fàcilment. Tanmateix no m'hi vaig poder estar de fer-les-hi una proposta. Reunir-nos, de tant en tant, perquè m'expliquessin les seves aventures i jo les escrigués aquí. La idea els hi va encantar.

dimecres, 21 de gener del 2009

Primera fantasia, primera part

Estaven al fons del bar, parlaven i reien al temps que llençaven mirades escapçades cap a la barra, i a la barra érem el cambrer i jo, i el cambrer estava més preocupat per altres feines que no pas per aquelles dones. Quan es va adonar que creuaven mirades em va deixar anar. – Un bon parell aquelles dues, si t’agrada el risc i les emocions fortes.

Em va sorprendre el comentari. – Són habituals? Què vols dir amb això del risc? – Jo? Res, jo no sé res ... però es diu que tot i ser unes quarentones són unes màquines de cardar brutals. – Jo també en sóc de quarentó. Tan bones són? – Diuen les males llengües que ja se’ls hi ha mort algú. A més s’ho fan les dues a l’hora... Ja saps ... mig lesbianes.

Tot i els comentaris del cambrer semblaven més indicats per fer-me desistir a mi em produïen l’efecte contrari, a la fi eren dues dones prou interessants com per no posar-hi problemes. I el que era més important, semblaven interessades en mi, encara que fos per ser l’únic home sol de la sala.

Traient valor d’on mai no he tingut m’hi vaig apropar a la taula. – Us puc convidar? – Ho sentim però ja hem begut el màxim que podem sense perdre el control, però si vols seure ... – Va dir la de cabell vermellós apuntant a la taula amb la mà estesa.

No m’ho vaig pensar dues vegades, a la fi el normal és que m’enviïn a pastar. Vam conversar una bona estona fins que van acabar les copes que tenien. – Ens anem? – Va dir la de cabell platí. – Em deixeu? – Vaig preguntar pensant que alguna cosa no havia funcionat. – No nen, tu et vens amb nosaltres, si vols.

Dit això em va plantar un petó als llavis. – Anem, va. – Va repetir. Obedient em vaig aixecar i vam agafar els abrics per sortir. El cambrer em va mirar rient, encara no havíem sortit per la porta que vaig escoltar un – Requiescant in pace. – Seguit d’una rialla.

Al carrer feia fred, feia molt de fred, tot i que jo no en tenia. Com es pot tenir fred quan tens dues dones arrapades una a cada banda? Em van portar a casa seva, suposo, tot i que allò no semblava un habitatge. El que es suposava que era el menjador fos un garbuix de coixins sobre un terra encatifat, amb un moble per l’equip de música i prou.

En un moment vaig quedar sol, elles es van perdre darrera les portes de les seves cambres deixant anar un – Sota l’equip de música hi ha begudes, posa’t el que vulguis i posa música carinyo. – Tot el que tenien era jazz, tot i que no sóc un expert em va semblar que era bo, vaig agafar un disc de piano i el vaig posar a l’equip.

Encara no m’havia servit res quan va sortir la primera d’elles, s’havia vestit amb una faldilla extremadament ajustada i curta que deixava a l’aire unes campes plenes, vestides amb unes mitges calades que acabaven a poc més d’un pam de la faldilla i unes sabates negres de tacons fins, no massa alts, un cosset premia els pits cap amunt amb el naixement dels mugrons a la vista.

Em vaig quedar embadalit mirant tota aquella dona que se m’oferia a la vista, el got continuava buit a la meva mà. Ella va somriure. – Potser si l’omples. Em poses a mi alguna cosa? – Va dir mentre s’estirava a terra sobre un grapat de coixins deixant al descobert l’entrecuix tapat per la minsa tela d’unes calcetes, negres com la resat de la roba.

Vaig omplir el got i li vaig atansar, em vaig preparar un per a mi. – La teva amiga en voldrà? – No, no en voldrà. Vine, lleu al meu costat. – Vaig seure i després de fer un glop vam buscar les nostres boques cercant la humitat de les llengües, la seva era un cavall desbocat que s’escolava per tots els racons de la meva boca, incapaç de contenir-la vaig gaudir del seu tacte moll mentre les meves mans exploraven tota l’extensió del seu cos.

La seva amiga va entrar mentre estàvem enfeinats, vaig sentir les seves mans deslliurant-me dels pantalons i l’eslip, acaronant el meu membre i els meus testicles. Em vaig separar una mica i la vaig veure asseguda de genolls davant nostre, totalment enfundada en una mena de vestit negre de cuir on ressaltaven dos forats que deixaven al descobert uns mugrons foscos i erectes.

Una caputxa li cobria el cap deixant una minsa obertura per la boca, dos forats pels ulls i un parell de forats més petits sota el nas. Baixant la mirada pel vestit vaig poder veure el seu sexe rasurat totalment accessible. – Està guapa així, oi? – Em va preguntar l’amiga. – Si t’he de ser sincer no ho sé, però m’ha pujat l’escalfor en veure-la.

La primera dona li va fer un senyal, l’altra es va posar dempeus amb les cames lleugerament obertes, amb un altre senyal va girar lentament sobre ella deixant-me veure-la per darrera. La caputxa deixava sortir una cua de cavall color platí del darrera del cap i un tall rodó en el vestit deixava el cul totalment al descobert.

Una mica poruc li vaig preguntar. – Feu BDSM? – Fem fantasia, avui toca això. Nosaltres cardarem tota la nit i ella ens atendrà assegurant-se que no deixem de tenir plaer. La pots tocar i llepar, li pots ficar els dits i la polla on vulguis, però no pot tenir cap orgasme fins que jo ho digui.

Semblaven unes normes clares i diàfanes, vaig apurar el got i li vaig preguntar. – Sempre ets tu la que mana? – No, ni tampoc no ens vestim així sempre. Oi porqueta? – L’altra dona assentí amb el cap. – Ara, si et sents incòmode ... – No! I ara, perdona, és la novetat.

Vaig deixar el got a una banda i la vaig tornar a besar, ella va fer un senyal a la porqueta i aquesta es va agenollar de nou i va ajudar a la meva mà a obrir-se pas entre les calces de la mestressa baixant-les-hi fins treure-les del tot. També tenia el cony rasurat, i ja començava a estar moll, vaig aprofitar per enfonsar els meus dits dins la vagina per sentir totalment la seva humitat.

Vaig treure la mà, no sé si vaig fer algun gest especial en fer-ho però la porqueta va començar a llepar-me els dits, mentre, la mestressa s’havia apoderat del meu penis i movia la pell amunt i avall per treure’m una erecció com feia temps que no tenia.

Vaig apartar la mà de la porqueta per poder accedir als pits de la mestressa, els moviments i frecs havien fet que els mugrons ja s’haguessin alliberat del cosset i pogués tocar-los sense barreres, vaig deixar de besar-la per amorrar-me en aquells mugrons gruixuts, una mica curts però extremadament suaus.

M’hi vaig dedicar amb delir a llepar-los, xuclar-los i de tant en tant fer-los una superficial mossegada, mentre la mestressa m’acaronava el cap i em magrejava el fal·lus la porqueta m’acabà de treure la roba. Havent acabat s’afegí a ajudar a la mà de la seva mestressa amb la llengua.

Vaig decidir baixar una mica més i arribar-m’hi a la vulva rosada de la mestressa, li vaig fer un petó en el naixement i vaig començar a enfonsar la llengua, assaborint els fluids que la inundaven. Ella es va girar posant-se de quatre grapes, jo, sense deixar de menjar aquell cony sucós m'hi vaig acomodar sota d'ella.

La porqueta es dedicà una estona a treballar-mi la polla i els ous, sentia la seva llengua recórrer tot el meu membre amunt i avall, i ballar sobre els meus testicles. - No se la pot posar a la boca. - Digué la mestressa. - No pot obrir-la prou.

Amb una mà vaig cercar el cos de la porqueta que es va apropar per deixar-me accedir primer als mugrons i després al seu cony, al no poder apropar-se al meu fal·lus es va unir a mi en l'exploració dels racons més íntims de la seva mestressa.

La mestressa em va fer pujar. – Clava-me-la va dir mentre s’estenia a terra. M’hi vaig posar a sobre i vaig deixar que la meva polla entrés en el seu cau, vaig cavalcar sobre ella una estona. Vaig sentir com es corria humitejant-me tot. Llavors, abans que em corregués, em va empènyer enrera, es va aixecar i la porqueta va ocupar el seu lloc, ella es va posar just a sobre la cara de la porqueta. – Carda-te-la.

Li vaig ficar i vaig començar a envestir-la mentre ella llepava el cony de la seva mestressa i nosaltres ens besàvem. Vaig sentir com la mestressa es corria al mateix temps que jo. S’apartà i li pregunta. – porqueta, no t’hauràs corregut? – La porqueta va moure el cap negant-lo.

La mestressa va ficar la mà en el cony de la porqueta per assegurar-se. – No, ja veig que no, aquesta figa estaria més amarada si t’haguessis corregut. Ves a netejar-te. – La porqueta s’aixecà i sortí de la sala. – Una mica més i la fas córrer, sisplau, és part del joc, no l’espatllis. – Disculpa’m ja t’he dit que sóc novell en això.

La mestressa va riure. - sí, ja ho veig. – I nosaltres? No ens netegem? – No maco, això és feina de la porqueta, ara quan torni ens netejarà als dos. – Vaig rumiar que seria genial seguir dies i dies amb elles però, com si sabés llegir la ment em va deixar anar. – No et facis il·lusions, aquesta nit és teva, però no repetim amb els homes si no ha passat un any. De casades ja hem estat, ara ens toca gaudir.

La festa va seguir tota la nit, però la resta la explicaré un altre dia, el que sí us explicaré és que vaig acordar amb elles que m'explicarien totes les seves aventures perquè jo les expliqués aquí.

dimecres, 7 de gener del 2009

Neus Blanca (5 i final)

Així els barruts, després de veure com es quedaven de nou sense la Neus, miraren tots al barrut gai. – Eps! No us feu la idea que tot tornarà a ser com abans, aquí hem d’acordar algunes coses. – el cap dels barruts pensant que, a la fi, en tenia raó, digué. – Molt bé. Què ens proposes? – Primer de tot, n’estic tip de picar pedra, prefereixo quedar-m’hi aquí i netejar, pel mateix sou.

Això no acabà d’agradar al cap dels barruts. – Vols que et pagui i et doni de menjar a canvi de tenir neta la casa? – També faré el menjar i vos en podreu disposar de mi. – M’estàs sortint més car que la Neus. – Però la Neus ja no hi és. – Per mi d’acord, però amb ells què?.

Al barrut gai se li il·luminà la vista. – A la Neus la pagaven, a mi em pagaran, dos peces d’or amb la boca, cinc si és amb el cul, una peça una palla o ... Tots quedaren esperant l’explicació. - Si algú em fa el servei a mi, després li faig jo de franc, quid pro quo.

Els altres barruts es quedaren rumiant fins que el cap va dir. – Em sembla just. – El cap segué a la seva butaca, es tragué el membre i li digué. – Ja pots venir a signar. – El barrut gai agafà el membre i el masturbà lentament fins que es va posar dur, llavors se’l va ficar a la boca, engolint-lo sencer, llepant-lo amb delir com si se li anés a escapar.

Quan ja el tenia ben treballat, que semblava a punt d’esclatar, s’abaixà els pantalons i s’assegué a sobre el fal·lus, encarant-lo a la seva ullera i fent-lo entrar fins al fons. Començà una cavalcada lenta però continua, pujant i baixant sobre aquell pal sense ni plegar-ho ni acabar de fer-lo sortir.

La resta de barruts es miraven l’espectacle amb les seves polles a la mà, algú fins i tot ja s’havia empastifat. Quan el cap va acabar el barrut gai es va anar cap als altres i s’hi va posar a quatre grapes davant d’ells. Un li va deixar anar dues peces d’or i s’hi va agenollar al seu davant, un altre va posar les cinc reglamentàries i feu ús del seu cul i un tercer es posà sota d’ell i començà a jugar amb la seva titola.

I així els barruts van solucionar el fet de no tenir més la Neus, i tot i que de tant en tant visitaren la casa de barrets del poble, mai més van tenir la casa bruta i van ser, sinò feliços al menys contents.

D’aquest història sols queda saber si la Silvana se’n va sortir com semblava, però, ai las! Els bons serveis de l’esclau que havia regalat a la reina li van servir en aquest per fer confiança amb la vella i explicar-li tot el que la Silvana havia fet.

Llavors la reina cridà la Silvana. – Hola nena, veuràs, n’he sentit que algú ha fet fora la Neus Blanca. – Primera notícia, Sofi. – Majestat, diga’m majestat. – Cridà la reina, la Silvana envermellí, allò no pintava bé. – Majestat, us ho juro, jo no en sé res. – No són les notícies que tinc. – La Silvana feu una ullada assassina a l’esclau, però aquest somreia malèvolament.

La Silvana intentà inventar una història on la Neus fos la traïdora, però la reina ja no la escoltava. – Saps nena? A mi no m’agraden les serps com tu, i com que no m’agraden les faig fora de casa meva. – Majestat, si us plau, no em feu fora, faré allò que em digueu.

La reina es mirà l’esclau. – D’acord, primer, el meu estimat servent, deixarà de ser esclau, serà el meu preferit, fa uns cunnilingus impressionants, nena, i a més, pels serveis donats et lliuro a ell com la seva esclava, l’atendràs en tots els seus desitjos sense discussió. Carinyo, ja te la pots follar.

L’home s’apropà a la Silvana, d’una estrebada li arrencà el vestit deixant-la nua. – Tens unes bones mamelles. – Digué mentre les hi magrejava, es va treure el minúscul penis i l’indicà amb el dit. La Silvana s’agenollà i es posà entre els llavis aquella cosa petita i li feu una fel·lació com va poder, desprès s’aixecà i es posà la titola de l’home dins seu i mogué els malucs intentant que no se li sortís fins que l’home es va escórrer dins seu.

I va ser així com la Silvana va acabar servint l’antic soldat que havia esclavitzat, s’ha de dir que li va trobar el gust i que amb el temps l’home la va anar deixant treballar-s’hi la tropa, aquest va ser el preferit de la reina i també el del rei per les seves habilitats bucals, la Neus, com ja sabeu va ser la preferida d’un altre rei i la més cotitzada de les cortesanes d’aquella cort, i el barrut gai va ser la reina de la casa dels barruts. I tots visqueren contents i cardaren de valent.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.