Neus Blanca (4)

Així fou que la Silvana feu cercar la Neus per tot arreu, però pocs coneixien la casa dels barruts i aquells que els coneixien no en volien saber res. Passà, però, que un dels soldats ensopegà amb la casa dels barruts i allà va veure la Neus. Tornà a avisar la Silvana, que assabentada d'on era la seva rival, no dubtà en preparar l'assassinat de la Neus.

Demanà a la fetillera oficial un verí i aquesta li donà una ampolleta. - Porta guants per manegar-ho, funciona per contacte amb la pell i produeix un estat de somni en la víctima que sols se'n pot deslliurar amb un estat de molta excitació i no recordo ningú que s’enfadi quan dorm. Com que no beurà ni menjarà acabarà morint.

La Silvana es disfressà de traginera carregada amb tot d’objectes de plaer, es presentà a casa dels set barruts quan la Neus era sola. – Bon dia! Algú a la casa! Estris per gaudir! – La Neus que la sentí sortí de la casa, amb aquells parracs de caminant no la reconegué a la Silvana.

La Silvana en veure-la sortir se li adreçà. – Bellísima dona! Quin cos més esplèndid, de ben segur que tots els homes frisen per ser amb tu. – Les seves peces d’or els hi costa. – Ben fet, que les coses bones han de ser agraïdes. – Mireu senyora quins estris que porto, heus aquí un fuet per quan algú vol ser dominat.

La Neus riu. – Ja m’agradaria, però aquí els homes de voler ser dominats no gaire. – I per a vos, senyora? Per aquells moments en que sou sola i podeu gaudir d’una sessió en solitari, tinc aquest amic, llarg i suau fet amb una fina fusta d’ençà les fronteres i recobert amb la pell més fina i delicada que mai haureu trobat. Proveu, senyora, feu-lo servir ara si voleu.

Dient això li atansa l’estri, banyat en el verí de la fetillera, la neus l’agafa i s’aixeca la faldilla, encara no s’ha ficat del tot l’estri que cau desmaiada. La Silvana riu esfereïdora. – Mala puta! Mai més tornaràs a ser una amenaça. – Agafa l’estri, se’l fica a la cistella i se’n va cap a palau.

I fou l’hora en que els barruts tornaren de la feina. Caminaven contents cap a casa. – Tinc ganes d’arribar i que la Neus me la llepi ben llepada. – Sí, és una sort tenir-la a casa, ja no hem de baixar al poble amb aquelles velles que porten les mamelles a l’alçada dels genolls. – Doncs a mi em fot, ara ja no em feu cas, em teniu oblidat. – Què vols? Havent-hi bacallà per què menjar sardineta.

Tot arribant la veuen estesa a terra. – Neus! – Criden tots espantats. – El cap s’acosta i la mou. - Neus! Desperta! Neus! – Merda! Ens hem quedat sense cony. – Espera, és morta? – No, respira, sembla com si estigués adormida. - Potser podríem fer-ho igual, total els forats els te.

Els altres s’ho miraven sense esglai. – Home, sí, però si vols una mamada no funciona. – A més si no desperta es morirà de gana i a mi no em fa el pes fer-ho amb una morta. – Au! No digueu més bestieses, porteu-la a dins i cridarem el metge. – Digué el cap.

El metge arribà però no va saber dir que li passava. – Us heu quedat sense meuca em temo, podeu comptar que com a molt us durarà una setmana. – I així que fem. – Jo de vosaltres esperaria, no fos que despertés per ella sola, però no us feu gaires il·lusions, més val que prepareu l’enterro.

I així quedaren els barruts sense saber que fer, fora del gai que ja es veia sent de nou el centre d’atenció dels seus companys. I així passà un dia, i dos, i tres ... però al quart dia aparegué un noble, tornava a les seves terres des de palau. Entrà a la casa i veié a Neus estirada al centre, totalment nua, i pensà. – Què està de bona la paia, a més em sona la seva cara.

Mentre més la mirava més dura se li posava i com que no venia ningú comença a fer-li una repassada. Primer besà els llavis. – Saborosos, sí tot i que si no treu la llengua ... – després li magrejà els pits, li llepà els mugrons i aquest es posaren erectes i durs. – Què donaria per què despertés.

Li separà les cames i li fica la polla, bombejant una bona estona fins que es corregué. – Quin plaer! Quin cony! Quina dona! Però no puc deixar-la així, sóc un cavaller jo. – Així que s’amorrà al cony i li llepà i ho feu tan profundament, resseguint tots els plecs i jugant amb el botó del plaer que la Neus tingué un orgasme.

I amb l’orgasme es despertà, veié el cavaller amorrat a la seva figa i recordà tot el que havia passat. – Ja sabia jo que aquella traginera em sonava. Era la Silvana. – Heu despertat. Va dir el cavaller. – Jo us conec i no sé de què. – Sí senyor, de palau, jo encara era petita a la vostra darrera visita. – Ja us recordo i recordo a la vostra mare, una gran cortesana. Què és d’ella? No la he vista a palau?

La cara de la Neus s’enfosquí. - Es morta, senyor, i tot i que es sospitava de la Silvana no es va poder provar, però ara sé segur que era ella, ella m’ha enverinat per deixar-me així. La molt puta! – La recordo la Silvana, perillosa, sí. Molt perillosa. I què penseu fer ara? – Tornar a palau i parlar amb la reina.

El noble rigué. – Molt em sembla que el teniu difícil, la Silvana controla tot el que li arriba a la reina, a més accedeix a totes les seves demandes, siguin quines siguin, jo de vos no tornaria. – I així que faig? – Jo vaig a casar-me amb la reina d’un altre país, voleu venir amb mi i ser la meva preferida? – I què guanyaré jo? – Per mi, mentre sigueu al meu servei sempre que us requereixi, us podeu tirar a tota la cort i plomar-los a l’hora.

La Neus s’ho rumia una mica. – I la vostra dona, la reina? – També us la podeu tirar, però em sembla que li agrada més la pastanaga que la figa i ja en té un efeb per fer-la contenta. – Així doncs, majestat, quan sortim? – Ara mateix, o voleu esperar a acomiadar-vos d’algú? – I així fou que la Neus i el cavaller, se’n van anar després d’acomiadar-se dels barruts.

Com s’ho faran els barruts a partir d’ara?
Serà la Silvana la mestressa indiscutible del palau?
Obligarà el constitucional a incloure la definició de Catalunya com a nació a l’estatut?
Tot això i molt més al darrer lliurament de ... Neus Blanca!

Neus Blanca (3)

Vet aquí que el soldat es despertà, amb la mà palpava el seu entorn en busca de la Neus, la roba, l’espasa. – Collons! - Va cridar. – Aquesta mala puta m’ha deixat amb el cul a l’aire. – Mai més ben dit. Després de cercar per tot el clar va decidir que havia de trobar, si més no la roba i l’arma. I així es va passar les hores donant voltes pel bosc fins no saber per on havia passat.

Ja ben entrada la nit estava tan desesperat i esgotat que es va deixar caure a terra, al costat d’un cau d’alguna cosa. – Que sigui un niu de serps, les més verinoses, sisplau. – Va ficar la mà a fons i, o Esperits del bosc! La roba i l’espasa. No va poder més que posar-se a plorar. Ara sols necessitava una mamella.

Poc entès en morfologia va trobar pel camí un cérvol femella malferit per, potser, els llops. Desembeinà l’espasa i d’un tall li va tallar el braguer (les metes pels que fan ESO). – Això colarà, com que la senyora és tan fina i està ple de sang ni s’ho mirarà, a la fi tampoc no hi ha tanta diferència.

Ja amb la penyora a la mà feu el camí de tornada a palau, tot cofoi d’haver-se traginat una meuca fina i disposat a fer-s’ho amb una altra. Així que arribà demanà per la senyora, però la Silvana era amb el rei, tractant assumptes d’estat, bàsicament de l’estat del membre del rei.

Així que l’home s’esperà assegut a una cadira a que vingués la Silvana, i esperà tant que s’adormí. I somià que la Silvana se li tirava als braços i el petonejava, que li treia el seu immens penis i l’engolia d’una tacada fins tocar amb els llavis el vellut de l’entrecuix i seguia la mamada fins que ell s’escorria a la seva boca, omplint-la de líquid blanc com mai ningú no li ho havia fet.

Somiava que la seva llarga i dura polla seguia disponible i que la Silvana cavalcava sobre ella clavat-se-la al cony i al cul alternativament, cridant com si estigués posseïda i lloant la seva virilitat mentre ell rebregava i premia les grans mamelles de la Silvana, pessigant els mugrons negres i llargs i llepant-los i mossegant-los cada cop que li venia de gust.

La Silvana entrà a la cambra. – Dues hores! Dues hores per aconseguir que se li posés una mica dura! Te sort que és el rei, sinó la hi anava a llepar sa mare. – Llavors va reparar en la presència del feliç i adormit soldat. – Eh tu! Desperta babau! – El crit el va fer despertar-se de cop, al temps que s’aixecava quasi sense saber on era. – Disculpeu senyor ... senyora.

La Silvana, que no recordava a qui havia enviat a encarregar-se de la Neus, el fità amb recança. – Què fas aquí, gamarús? – Senyora ja he acomplert la missió. – Ah! Eres tu? I bé, on és la mamella? – l’home fica la mà al sarró i en treu una massa vermellenca i pudent i li atansa a la Silvana pensant que no voldrà ni mirar-la.

La Silvana llençà la mà i agafà allò que l’home li oferia en comptes del pit de la Neus. – Quina merda és això? – Li cridà. – La mamella, senyora. – Seràs poca-solta! Això no és de dona, és d’animal! I tot i que la Neus era una gossa, les metes les tenia de dona! Què ha passat? – L’home va envermellir. –Perdó, senyora, es va escapar, tot i que l’havia lligat a un arbre, devia tenir un ganivet perquè va tallar la corda.

La Silvana li llençà la despulla a la cara. – Pagaràs per això! – A un senyal d’ella dos soldats entraren i apuntaren amb les llances a l’acollonit home. – Traieu-li la roba i encadeneu-lo com a l’esclau que serà a partir d’ara. – Els soldats obeeixen les ordres de la Silvana i l’home queda despullat i dempeus al mig de la sala.

Llavors entrà la reina. – Hola nena! – Majestat! No us esperava. – Va dir la Silvana mentre feia una ostentosa reverència. – Com ha anat amb l’impotent? – Majestat? No us entenc. – Sí, amb el pallús del meu marit, se li ha aixecat o la te tan tova com sempre? – Fem el que podem, majestat. – Coi, veig que teniu un esclau nou. Està ensinistrat? – No majestat, tot just acabo d’adquirir-lo.

La reina se’l mirà d’amunt a avall. – Doncs t’han estafat, filla, no sé que faràs amb aquesta pelleringa. – Li deia mentre, amb dos dits, estirava el penis de l’home. – Potser amb la llengua és millor, majestat. – Tu creus? – Voldríeu tastar-ho? – Li digué quasi a cau d’orella.

La cara de la reina s’il·luminà. – Quin detall de la teva part! Cedir-me el teu esclau, però no puc passejar-me amb ell pel palau així. – Si voleu podeu tastar-ho aquí. – Li digué assenyalant-li una butaca ampla i còmoda. La reina, sense pensar-s’ho dues vegades s’assegué a la butaca i s’aixecà la faldilla deixant al descobert un triangle extremadament poblat.

La Silvana agafà el cadenat de l’home i el feu agenollar davant el cony pelut de la reina, l’home va fer un gest d’apartar la cara degut a la fortor que en desprenia però la Silavana el va fuetejar a les natges amb el ventall. – Llepa-li, desgraciat, i escura-ho bé, que per a un gos com tu és un honor llepar el cony de la reina.

L’home obeí sense dir ni paraula mentre la reina gemegava amb el contacte dels llavis i la llengua de l’home entre els seus plecs. – Us ho fa bé majestat? – Preguntà la Silvana. – Sí! Te una llengua molt hàbil. Mmmm! Sols trobo a faltar algú que em faci petons a la boca. – La Silvana entengué el missatge i apropà la seva boca a la de la reina que se li amorrà mentre l’agafava pel clatell.

Entre les incursions a la boca de la Silvana la Reina li digué. – Quan siguem soles com ara digues-me pel meu nom, digues-me Sofi. – Com desitgis, Sofi. – La mà de la reina s’endinsà en l’escot de la Silvana i començà a magrejar-li un pit, pessigant i prement el mugró. – Aquest porc està baixant el ritme. – Li va dir. – Permeteu-me, Sofi.

Cridà un soldat, el soldat s’apropà. – Treu-te-la. – El soldat, obedient, tragué un fal·lus gran i gruixut i totalment erecte. – Fica-li – Va dir assenyalant el cul de l’home. El soldat dubtà. – Fica-li o ocuparàs el seu joc! – El soldat s’agenollà i clavà el seu membre al cul de l’home que cridà de dolor amb l’envestida. – Així aprendràs a fer bé la feina.

La reina tirà de la Silvana cap a ella i tornà a petonejar-la amb desesperació mentre li arribava el primer orgasme. La Silvana tirava dels cabells de l’home cap al cony de la reina que es removia i gemegava de plaer mentre el soldat seguia bombejant al cul de l’home.

La reina apartà el seu sexe de l’home dient. – Per ara n’hi ha prou, estimada, me l’has de deixar un altre dia. – I ara, Sofi, és per a tu. – De debò? Quina il·lusió! Me l’envies aquesta nit. – Així faré. – La Silvana ordenà al soldat que es retirés, l’home va fer un intent d’aixecar-se. – Tu quiet aquí. – Li digué la reina.

Abans de sortir la reina li pregunta a la Silvana. – Per cert, no sabràs res de la Neus Blanca, havia de venir ahir a fer-me companyia i no es va presentar. – La Silvana, dissimulant respongué. – Això ha fet? Serà poca vergonya! Doncs no sé res d’ella. – Mentre ho deia mirava l’home amenaçant.

En sortir la reina se li acostà i a cau d’orella digué. – Una sola paraula i faig que et tallin els ous. – L’home assentí en silenci. – La veritat és que t’has comportat, amés em serviràs per saber més coses de la vella pudent aquesta. Quin fàstic! He estat a punt de vomitar quan m’ha ficat la llengua a la boca. Ara tu te l’has passat bé netejant-li el cony a cops de llengua, segur que feia més d’una setmana que no se’l rentava.

La Silvana es quedà pensant. - He de trobar on és la puta de la Neus Blanca, i assegurar-me que no torni més. – Llavors cridà el soldat. – Vine, renta-te-la que acabarem la feina, i mentre em folles pensaré com acabar amb la Neus Blanca.

Aconseguirà la Silvana trobar la Neus? Aconseguirà el soldat rentar-se la cigala? Acomplirà les seves promeses el Zapatero? No us perdeu el proper lliurament de ... Neus Blanca.

Neus Blanca (2)

Vet aquí que es feia fosc i la Neus començava a tenir gana i fred i malgrat la zona del bosc era plena de fruits comestibles i saborosos ella era un membre de la cort i no sabia distingir-los. De sobte ensumà una olor que li era familiar. – Fum de llenya! O hi ha una casa al bosc i estic salvada o s’està cremant i he begut oli.

Fos com fos, no tenia més alternativa i va anar ensumant fins trobar un clar on una casa tronada i bruta, fumejava per la xemeneia. Després de sortejar tota mena de deixalles i andròmines va arribar a la porta, amb els artells colpejà la porta, que s’obrí grinyolant per la manca de greix. L’estat de la casa era semblant a l’exterior, brutícia acumulada d’anys i panys, les paneroles mestresses incontestables, i els plats, que més que bruts estaven podrits, apilonats al costat de l’aigüera, plena d’un líquid que temps ençà va ser aigua.

La Neus s’ho va mirar tot. – Es veu d’una hora lluny que no tenen servei. – Com que no hi havia ningú va decidir que s’havia de fer dissabte, si més no on ella pensava menjar. – Amb això quedaran pagats pel menjar que els hi agafaré els porcs que hi viuen aquí. – i així van passar un parell d’hores, buidant l’aigüera, fregant uns quants plats i una cassola, i fent un sopar en condicions. Es cruspí la teca asseguda en l’única butaca de tota l’estança i es deixà vèncer per la son.

No gaire estona després una colla de barruts s’arribava a la casa després de la jornada. – Avui podríem anar de putes, que fa més d’una setmana que la meva titola no menja. – Perquè no vol, jo sempre n’estic disposat. – No, gràcies, si ha de tastar cul que sigui de femella, el teu és per quan ja no queda més remei. – Tu t’ho perds. – Aneu donats si penseu que la posareu en calent. – Va dir el que semblava el cap. – La casa fa pudor i toca netejar-la.

Tots sis van rondinar en veu baixa, però sabien que no hi havia una altra. Quan van estar prop de la casa es van quedar astorats. – La porta és oberta! – Ens hauran robat? – No tindrem aquesta sort, l’únic que poden robar és brutícia. – Sense fer soroll s’hi van acostar, primer ficà el cap el cap i es quedà mirant la Neus. – Redeu! Que bona que està!.

Darrera d’ell mormolaren tots. – Qui? – Què? – Jo vull mirar! – Calleu! – Va dir el cap. En silenci entraren tots, l’un darrera l’altre. – Sí que està bona, sí. – Me la tiraria ara mateix. – Sou uns desagraïts, i no està tan bona. – El cap sacsejà la Neus per despertar-la. – Ella, en obrir els ulls, va xisclar espantada. – Qui ets tu i què fas a casa nostra i a la meva butaca? – Recuperada de l’ensurt la Neus els hi explicà tota la història.

El cap dels barruts, que no havia perdut de vista el pitram de la Neus, li va dir molt seriós. – Tot això està molt bé, però, francament, m’importa un rave. Ara digues, què hauríem de fer amb tu? – La Neus, veient que no els entendriria i que els seus pits eren el punt d’atenció de tots va deixar caure un costa del vestit deixant una mamella totalment descoberta i posà la mà al paquet del cap. – Potser us podria ser de servei, això més que una casa és una cort de porcs i em sembla que tampoc no esteu ben atesos pel que fa a això. – Va dir mirant directament al paquet del cap.

Els ulls del cap i de tots els presents es van il·luminar. El cap, però, saberut i malpensat li exigeix. – Què vols dir? Què ens faràs de minyona i de meuca? A canvi de què? – Veient la Neus que el cap, tot i que excitat pels seus frecs al paquet, no és un babau, li respon. – A canvi de dormir i menjar i d’una paga justa pels meus serveis.

El cap va somriure. – Ens comencem a entendre. – Fent-li un senyal li va indicar que li lliurés la butaca, la Neus s’aixecà i el cap s’assegué. – Deu peces d’or si la casa es neta i el menjar a taula. – Al dia? – preguntà la Neus. – I ara! Al mes. – A la setmana. – El cap rigué de nou. – Saps negociar. D’acord, a la setmana. Però a mi m’atendràs de franc.

La Neus se’l mirà mentre pensava que aquell bordegàs s’estava aprofitant de la seva posició, malgrat tot no tenia gaire on elegir. – D’acord, però ells hauran de pagar, per ficar-la una peça d’or, dos si és amb la boca, cinc si volen pel cul. I pagant per endavant. – Alguns van rondinar en veu baixa però el cap els va fer callar d’un crit.

Es va mirar la Neus i rumià una mica. – N’ets una experta en el tema. Em sembla just. Ara anem a signar el contracte. – Dit això es va abaixar els parracs que portava per pantalons deixant a l’aire una polla grossa i relativament llarga. – Sé d’algú que te la envejaria. – Va dir la Neus mentre s’agenollava davant el cap i començava una llarga i profunda mamada.

La resta de barruts van treure les seves eines i es van començar a masturbar, tret d’un que es va amorrar al membre d’un dels seus companys. Mentre la Neus es deslliurava del vestit i es muntava a sobre la verga erecta del cap i aquest es dedicava a llepar-li i mossegar-li els mugrons.

Un dels barruts s’apropà i demanà permís per posar-la al forat lliure, el cap assentí i la Neus parà la mà on van caure les cinc monedes reglamentàries. El barrut apunta la seva polla a l’anus de la Neus i la ficà endins d’una envestida, seguint amb un vaivé frenètic que acompanyava els moviments de la Neus sobre el fal·lus del cap.

Un altre estava fent servei del cul del company gai, i quedaven dos que asseguts a terra es miraven l’espectacle masturbant-se desesperadament. La Neus els hi va aclucar l’ull i tots dos es van apropar, després de deixar les pertinents monedes van posar els seus membre a l’abast de la boca de la Neus, que, alternant-los els hi va fer una fel·lació.

A poc a poc tots es van anar escorrent, deixant caure el seu líquid allà on tenien el membre, alliberant-se la Neus de tots els pals que l’estaven ocupant. Es tornà a posar el vestit, recollí les seves monedes i digué en veu alta. – Ara tots a rentar-se. D’aquí a mitja hora el sopar.

I així va ser que la Neus es va fer un lloc a la casa i que tots els barruts estaven contents, amb la casa neta i el plat a taula, i de poder cardar de tant en tant sense haver de baixar al bordell del poble. Bé el barrut gai no estava tan content, a la fi, des de que la Neus era a la casa els seus companys no el reclamaven tant com abans, i això que ell no els hi havia cobrat mai.

Intentarà el barrut gai recuperar els seus companys? Es posarà mamelles? Tornarà Esperanza Aguirre a la Índia? Tot això i més al proper lliurament de ... Neus Blanca.

Neus Blanca

Mai no me’n recordo si es deia Blanca o es deia Neus, així doncs li direm Neus i així ningú no la confondrà amb el personatge suposadament infantil, aclarit això anem a la història.

Ja quan era una adolescent la Neus era famosa entre els fills de la cort per ser prou accessible, però no va ser fins a la majoria d’edat que es va desfermar com una excel·lent amant. Filla de la preferida del rei, tot i que no era filla d’ell, va començar a treballar-s’hi tots els membres de la cort, assolint una important fama entre els ministres, secretaris i resta de vividors.

Vet aquí, però, que la seva mare va morir en caure accidentalment des de l’escala de servei de l’ala dreta del palau. La va trobar morta la segona preferida del rei, la Silvana, tot i que les males llengües deien que havia tingut alguna cosa a veure, mai no es va poder provar res, i pel que sembla al rei tampoc no l’importava gens. Així que la Neus va haver de fer el cap cot i deixar que la Silvana ocupés el lloc a la cort que, per herència, li pertocava.

Però la Silvana, que sabia que el rei es podia acabar interessant per la Neus doncs les seves dots d'amant començaven a eclipsar-la. Després de prometre-li a un dels soldats una sessió complerta va aconseguir que aquest es portés la Neus al bosc per matar-la. - Te la pots follar si vols, però després li talles el coll i una mamella que em portaràs com a prova.

El soldat, emocionat per poder cardar dos vegades el mateix mes, va agafar la Neus i se la va portar al bosc arrossegant-la sense pietat. – Passa meuca, que se t’ha acabat el bròquil! – Li escridassava mentre s’endinsaven en la negror del bosc. – Mal parit! Fill de puta! Deixa’m anar! Cabró! – Replicava ella mentre intentava desfer-se del seu botxí.

Arribaren a un clar on la deixà anar a terra, desembeinant l’espasa la hi va posar al coll. – Ara, pendó, t’obriràs de cames per a mi, penso follar-te, viva o morta. – Dit això va desembeinar també el seu membre. A la Neus li va semblar mes aviat esquifit i poca cosa, però la situació no li permetia de riure’ns-hi. – Veig que estàs molt ben dotat. Jo et podria fer algunes coses que les porques amb les que t’allites mai no et fan.

El soldat, sorprès per les paraules de la Neus, va preguntar. – Quines coses? – Si em perdones la vida les tindràs. – Hi ha un problema, he de portar una mamella teva a la Silvana. A més per què m’hauria de fiar de tu? – Jo tinc més paraula que aquella puta. – Dit això es va despendre del vestit deixant el seu esplèndid cos totalment descobert.

Davant aquella visió el soldat es va deixar anar i es va amorrar als pits de la Neus, llepant-li desesperadament, magrejant-los sense descans mentre la seva polla adquiria una mica de consistència. La Neus, li acaronava el cap mentre li mormolava paraules a cau d’orella – I aquestes metes que tant t’agraden són les que penses tallar-m’hi? Ets un en entremaliat, però la Neus et farà feliç si la tractes bé.

Fent lliscar el peu va cercar el membre del soldat i el va acaronar amb el dors i els dits aconseguint que agafés una mica més de cos. – Per què no et treus la roba, homenot meu? – El soldat es va aixecar i, a corre cuita, va treure’s tota la roba que va quedar amuntegada a un costat. La Neus es va agenollar davant d’ell, agafant el nap amb dos dits i ficant-se’l a la boca li va fer una mamada llarga i profunda.

Al soldat les cames li feien figa. – Para que em faràs córrer i te la vull ficar. – Traient-se la pelleringa de la boca li va respondre. – Tranquil que ho tindràs tot. – I continuà amb la feina fins que l’home se li escorregué. Desprès de deixar anar el líquid blanc a terra es va aixecar i amb ulls de xai li va demanar. – Oi què tu també em vols fer feliç? – Va jeure a terra arrossegant l’home cap al seu sexe.

L’Home s’enfonsà entre els plecs del cony de la Neus mentre ella gemegava com si li sobrevinguessin els orgasmes encadenats, prement el cap de l’home contra ella amb força mentre la inexperta llengua de l’home amb prou feines es passejava perduda en aquella figa. Mentre tenia a l’home en aquella posició cercava desesperada alguna cosa per estabornir-lo, però l’espasa, que era l’objecte més contundent, li quedava lluny.

L’home es deslliurà de la mà que li mantenia amorrat cridant. – Ja la tinc de nou preparada! Ara sabràs el que és un home!. – Va pujar fins poder encanonar-la i la hi va ficar d’un sol cop. Donades les dimensions del fal·lus la Neus no va sentir cap mal, però va pensar que era millor fer-li creure així que va fer un crit i va forçar una llagrimeta.

Tot i que la Neus gemegava teatralment mentre el soldat se la tirava no va poder evitar pensar lo bonic que era el cel vist des del sòl del bosc. Per fi el soldat es va tornar a escórrer i, per a sorpresa de la Neus, es va quedar adormit. Fent un gir, se’l va treure de sobre, va deixar anar sobre ell tot el que li havia deixat a dins dient en veu baixa. – Tingues la teva fastigosa llet, impotent de merda.

La Neus es va vestir, i va agafar la roba i l’espasa del soldat. – Ja veure’m quines explicacions dones per arribar nu i desarmat, carallot. – Es va enfonsar dins del bosc fins que va trobar un cau on va entaforar les propietats del soldat i seguí el seu camí, sabent que, pel moment, no era segur tornar al castell.

Quines explicacions donarà el soldat? Què serà de la Neus? Es conformarà la Silvana amb no tenir la Neus a palau? Serà processat José Maria Aznar? Tot això i més en el proper lliurament de ... Neus Blanca.

Tall de cabell

M’havien parlat d’ella, de les seves formes esculturals i de la seva traça a l’hora de tallar els cabells. Mai, però, no havia anat a la seva perruqueria i, de fet, aquell dia havia entrat per pura casualitat.

Com sempre, quan entro en algun lloc, m’he de situar, faig una ullada ampla a tota la sala però sense parar atenció enlloc en especial a res, de fet ni la vaig veure.

Després del protocol·lari bon dia, li vaig demanar a la noia de la recepció si em podrien atendre, em va demanar que m’assegués, que en un moment m’atendrien. Vaig seure i m’enfonsà als meus pensaments.

Una veu em va tornar a la realitat. – Si m’acompanya ... - en va portar a la cadira no renten el cap, em va acomodar i vaig sentir com l’aigua rajava entre els meus cabells.

Desprès les seves mans van repartir el sabó per tota la superfície, sentia com ho feia amb una suavitat inusitada, tan diferent d’altres vegades on sentia com les mans feien el mateix amb fermesa.

Ella deixava que els dit llisquessin entre el cabell, endinsant-se i sortint per l’altre extrem, ballant en el meu cap com si fos una pista de gel, sense prémer, sols passant, passejant, patinant ...

Em va fer passar a la cadira per tallar-me el cabell. Tinc el costum de tancar els ulls i deixar fer però aquella vegada em vaig embadalir amb la visió d’aquella dona. Realment era maca, molt maca, un ulls blaus brillants emmarcats per unes pestanyes negres llargues, coronats per unes celles fines i fosques.

Per raons familiar sé que aquella mirada tan encisadora estava produïda per una miopia galopant, segurament corregida amb llentilles. Això no treu que fos una mirada captivadora.

L’escot deixava veure uns pits de pell suau, agafats per un sostenidors negres que sobresortien una mica del vestit, ni els sostenidors ni el vestit podien amagar la presència dels mugrons, suposadament llargs o grossos, o potser les dues coses.

Vaig deixar que em tallés els cabells sense posar-hi atenció, gaudint dels frecs accidentals del seu cos contra el meu, sovint amb els pits que em tocaven lleument per fugir immediatament, d'altres vegades el ventre es posava sobre el meu braç i es movia a ressò del moviment dels seus braços.

La perruqueria estava buida i la noia de la recepció havia tancat l’entrada i venia a acomiadar-se. – M’hauria d’anar, tens problema en quedar-te sola? – Li va preguntar assenyalant-me amb la mirada. – Ves-hi, deixa’m la persiana abaixada, sisplau.

La noia sortí esbossant un somriure entremaliat. – Sigues bona! – Va cridar abans de tirar a baix la persiana. – Adéu. – Va respondre ella. El soroll de les tisores escurçant els meus cabells era l’únic que trencava el silenci.

Amb els ulls tancats vaig imaginar que ella es despullava i em despullava que ens foníem en una abraçada de desig i que les nostres boques s’ajuntaven per no ser més que una, que cap.

M’estava enfonsant en els meus somnis quan la vaig escoltar. – De veritat t’agradaria? – Perdó? – M’estaves imaginant nua i m’anaves a follar, no m’ho neguis.

Em vaig quedar astorat. – Suposem que és cert, com ho saps? – El somriure que se t’ha dibuixat, quan se n’ha anat. Sou tan previsibles! – Val, d’acord, perdona’m per la gosadia, però era sols imaginació, no pensava fer res.

Va deixar de tallar-me el cabell, es separà i em mirà fixament als ulls. – Així em deixaràs a mitges? – Tot i saber que m’estava invitant a fer realitat el somni per alguna raó no era capaç de llençar-m’hi.

Va seguir tallant el cabell fins acabar la feina, va agafar el mirallet i el posà darrera meu per que pogués veure el tall al clatell. – Va bé així? – Sí, perfecte.

Em va portar cap al lloc de rentar caps i em va rentar de nou, pensava que eren imaginacions meves però semblava que les seves mans es moguessin pel meu cap molt més sensuals que la primera vegada.

En acabar em va eixugar el cabell, es va posar davant meu i em va fer un petó als llavis. – Vols fer-ho o no? – Sense esperar resposta es va girar i s’entrà en un quartet que hi havia al costat i vaig sentir com obria una aixeta.

Vaig entrar esperitat al quartet, i allà estava, esplèndidament nua, deixant caure l'aigua pel seu cos, fregant-se els pits mentre em mirava voluptuosa. Em vaig treure la roba i m'apropà per entrar a la dutxa, ella em va parar assenyalant una cadira. - Seu.

Vaig seure mentre gaudia de l'espectacle de veure com s'ensabonava d'amunt a avall, cobrint d'escuma els mugrons i el pubis, com enfonsava els seus dits al seu cony i com passava la mà entre les natges i es perdia entre les cames.

El meu fal·lus estava totalment erecte, fins i tot em feia mal. Ella va sortir de la dutxa eixugant-se amb una tovallola. - Et passes tu un aigua? - Tot i que venia dutxat de casa vaig seguir el joc.

Em vaig mullar el cos amb la carxofa, desprès, a dues mans em vaig fregar amb sabó cobrint-me d'escuma per tot arreu, acabant traient-me el sabó amb una ruixada d'aigua. Durant tota l'estona ella no va perdre detall. A voltes es llepava els llavis amb la punta de la llengua i a voltes es mossegava el llavi inferior.

Quan sortia em va oferir una tovallola neta i em vaig eixugar. Oblidades les tovalloles es va enganxar a mi prement els seus pits contra el meu pit i agafant-me per les natges. El meu penis quedà esclafat entre els dos cossos.

Ens vam besar tastant les llengues joganeres, mossegant els llavis carnosos, després ella, sense separar-se va baixar fent-me petons pel coll, pel pit, parant als mugrons que va mossegar tendrament, per la panxa fins trobar la meva polla.

La va omplir de petons i de llepades al gland i al tronc, va seguir baixant petonejant els testicles, estirant la pell de l'escrot i colpejant-los amb la llengua.

Va fer el camí enrere, llepant i petonejant tot el que trobava al seu pas fins arribar a la meva boca, després d'un petó llarg i profund vaig ser jo qui va baixar recorrent el seu coll, els seus pits molsuts, els seus mugrons llargs i durs que vaig xuclar amb devoció.

Vaig baixar per la panxa fins arribar al triangle púbic poblat de curts cabells, vaig sentir la calor del seu ventre mentre cercava el naixement de la vulva, una vegada trobada vaig jugar amb els seus llavis llepant-los i petonejant-los, estirant-los, evitant el clítoris, reservant-lo per la tornada.

Vaig fer el camí de tornada dedicant-me primer al botó, llepades suaus primer, agafat amb els llavis desprès, estirant-lo, fent-li petites mossegades, fent que tremolés. A continuació vaig anar pujant tornant a petonejar tot el que havia petonejat abans. Vaig arribar a la seva boca i ens vam tornar a besar profundament.

Ella va separar-se i, girant-se es recolzà al respatller de la cadira, separant les cames i oferint-me el seu tall totalment humit i obert. Vaig posar el meu membre a l'entrada i vaig prémer, entrà suau, llavors va començar a moure's dibuixant cercles amb el cul mentre jo feia entrar i sortir la meva polla.

Va aconseguir que em corregués més aviat del que ho faig normalment. - Ho sento. - Li vaig dir. - No ho sentis, fes-me arribar. - Llavors em vaig agenollar, i em vaig a dedicar a menjar-li el cony, solcant tots els racons, estirant dels llavis i de clítoris, enfonsant els meus dits a la vagina i fregant-li les parets interiors.

Llavors vaig sentir com tremolava, vaig accelerar el ritme dels meus dits a l'hora que colpejava el clítoris amb la llengua, la tremolor es convertí en espasmes, els gemecs fins ara dissimulats es convertien en crits. Vaig parar un moment.

Amb prou feines havia agafat aire que vaig tornar a la feina, tornant a llepar, mossegar, estirar els llavis i el clítoris mentre els meus dits ballaven dins seu, una nova ona d'espasmes la va envair, fins i tot la cadira va tremolar. - Ja està, amor, que les cames em fan figa.

Es va apartar i va seure a terra al meu costat, ens vam abraçar i petonejar de nou una bona estona. - Per què el segon? - em va preguntar. - M'agrada veure com us correu les dones. - Em va tornar a besar, s'aixecà i digué. - És hora de tancar el xiringuito, que m'esperen a casa.

Des d'aquell dia em tallo el cabell una vegada a la setmana, i una vegada a la setmana tanquem la botiga més tard del que és costum, amb dutxa i festa inclosos.

Estrena de teatre

Era una obra de teatre prometedora pel seu argument i pel seu autor, l’elenc era de gran qualitat professional i el director era el més anomenat i respectat del món del teatre.

Encara no tinc clar perquè em van invitar a l’estrena, a la fi tan sols formo part d’un grup de teatre amateur de barri i no crec que sigui el millor actor en ell. Però em cridava l’atenció anar-hi i veure tot de famosos amb allò que en diuen glamur i que mai no he sabut distingir.

Em vaig empolainar per l’ocasió i em presentar davant de la porta del teatre a l’hora indicada. Com que no sóc gaire expert vaig optar per anar per un costat i preguntar-li a un dels guardes de seguretat. El paio, que tenia l’aspecte de Mr. Smith, em va demanar veure l’entrada. – Sí, vostè ha d’entrar pel centre.

Per un moment em vaig sentir desorientat. – Perdoni, però pel centre no és on han posat la catifa pels famosos? – Sí. – Ja, però és que jo no en sóc de famós. – Doncs la seva entrada diu el contrari, per la catifa vermella, sisplau.

Em vaig apropar al guarda que controlava l’entrada a la catifa, també s’assemblava a Mr. Smith, li vaig apropar l’entrada i em va mira estranyat. – Com és que no ve en cotxe? – És que visc a prop. – No se’m va acudir altra bajanada però no em vaig atrevir a dir-li que havia vingut en metro.

De sobte em vaig sentir el centre de totes les mirades, sentia la gent que em mirava entre estranyada i sorpresa – Qui és aquest? – Jo que sé, no l’he vist mai. – Em vaig quedar petrificat fins que una veu sonà al meu costat. – Entrem?

Era una actriu, bastant bona al meu entendre, sí, també estava bona però no ho deia en aquest sentit, que m’agafà pel braç fent que avancés cap a l’entrada del teatre. – Gràcies, la veritat és que això és nou per a mi. – Tu somriu i no hi pensis.

Una vegada a dins del teatre se’m va girar i em preguntà. – Bé, i així com et dius? – Jaume Joan i Jover. – Ella va començar a riure. – I no ets actor professional oi? – No, la veritat, sóc amateur. – M’agradaria veure el Joel que fa ara. – Què vols dir? – Que t’han confós amb ell, segur. - Però si jo em dic Jover de segon i no pas Juvé! - Un català el llegeix un castellà l'escriu, cagada pastoret.

Per no sé quina raó teníem seients contigus. Vam patir el primer acte de la millor manera possible i és que, malgrat els esforços dels actors, l’obra era altament recomanable pels que pateixen insomni.

Vam sortir en acabar el primer acte, ella seguia al meu costat. – Has vist les instal·lacions del teatre? – D’aquest no. – Vine. – Em va agafar la mà vam entrar per una de les portes de servei, veient el que hi havia vaig pensar que no pagava la pena arriscar-nos a que ens fessin fora.

Vam parar davant d’una porta i la va obrir, era un dels camerinos. – escolta, no ens cridaran l’atenció per estar aquí? – Calla! – va tancar la porta i vam quedar a les fosques. – Tu no facis soroll i no ens trobaran. – El següent que vaig sentir van ser les seves mans recolzant-se al meu pit i els seus llavis cercant els meus.

Les meves mans van trobar els seus pits sense gaire problema, sentia els mugrons erectes sota la tela del vestit la suavitat de la pell dins l’escot. La seva mà havia baixat fins al meu entrecuix i fregava el meu paquet per sobre el pantaló. Vaig maleir el costum de portar calçotets.

Vaig baixar la mà dreta recorrent els seu costat i lliscant pels malucs fins arribar a les cames, envaí l’interior de la faldilla arribant allà on ja no hi eren les mitges i gaudint del tacte d’unes cuixes molsudes. Ella havia baixat la cremallera del pantaló i bregava per treure-me-la a l’aire.

Amb les dues mans vaig agafar les voluptuoses natges i les hi vaig magrejar a gust mentre el seu sexe es refregava contra la meva cama. La seva mà ja havia tret el meu membre i l’explorava per tota la seva superfície.

Vaig trobar el seu sexe darrera la tela molla del tanga, el vaig apartar per poder gaudir del tacte dels llavis i el clítoris, amarats de sucs i de desig, faig fer el gest d’ajupir-me però no em va deixar així doncs vaig enfonsar els meus dits entre els plecs, jugant amb el clítoris que s’escapolia del meu contacte i endinsant-me en la seva cova de parets molsudes.

Va passar la seva cama dreta per darrera meu mentre posava el meu fal·lus dins la vagina famèlica, després es va penjar de mi passant la cama esquerra per darrera meu. El contacte de la meva esquena amb una paret va evitar que caiguéssim a terra.

Com si cavalqués a sobre d’una bèstia embogida tirava el seu pubis enrere i tornava endavant violentament, xocant contra el meu pubis, gemegant profundament a cada cop mentre jo no podia fer més que aguantar dempeus la propera envestida.

En un dels xocs es va agafar amb més força i no va tirar enrera, estava totalment tensa i un fil de veu feia les vegades de crit llarg i agut, després es va relaxar, va baixar les cames i va tirar de mi cap a un racó.

A les palpentes va trobar un sofà i es va estirar en ell. – No t’has corregut oi? – em va preguntar. – No encara. – Em va estirar a sobre seu, oferint-me el seu sexe de nou, vaig posar el meu membre dins seu i vaig iniciar una penetració lenta i constant.

Ella m’acompanyava i esperonava movent-se cada vegada més ràpid fent que la penetració fos encara més profunda. Sentia com em pujava la calor, estava a punt d’arribar i li ho vaig fer saber, em va invitar a acabar dins seu, sense cap problema.

Vaig esclatar amb un gemec profund i fosc. – Sembles un brau esbufegant. – va dir rient. Ens vam aixecar. – Arregla’t ràpid que comença el segon acte. – No és que em faci gaire il·lusió veure la resta de l’obra. – Ni a mi, però jo he d’estar-hi, i després hem de discutir algunes coses a casa.

Em va agafar de la mà i vam córrer cap a l’entrada de la platea, ningú no ens va mirar, vam seure de nou i vaig gaudir durant la resta de l’obra de la visió dels seus ulls i el seu somriure. Per cert, si en Joel Joan llegeix això que no pateixi, l'obra era un potentíssim somnífer.

Sis mesos

Recordo la primera vegada que se’m va apropar, portava un vestit transparent que deixava veure els mugrons foscos i erectes frisant per alliberar-se de la presó de la tela. La faldilla llarga amb talls als costats que arribaven fins quasi a la cintura.

Se’m va apropar deixant el seu acompanyant, mirant-me fixament des del primer moment, algú em va felicitar i plànyer a l’hora. Em va fer un petó als llavis així va ser a sobre meu. – Saps donar plaer a una dona? – Em va preguntar amb un fil de veu. – Espero que sí. – Li vaig respondre mentre m’apropava per tornar-li el petó.

Ella es va apartar i es va repenjar d’esquenes a la paret obrint les cames. – Demostra-ho. – Sense pensar-ho m’hi vaig agenollar davant d’ella i vaig apartar la faldilla descobrint unes cuixes fortes i suaus, ben formades i uns llavis totalment deslliurats de cabells, rosats amb un clítoris gruixut traient el cap entre ells.

Vaig dipositar un petó a sobre mentre les meves mans acaronaven les cuixes tractant d’abastar-les senceres, la meva llengua tocà el botó un parell de vegades i després l’abraçà i es cargolà en ell. Les mans havien trobat les seves natges molsudes i les premien amb delir fent que el seu sexe s’apropés a mi.

Em vaig acabar d’enfonsar en aquells llavis carnosos, perdent-me en cadascun del seus plecs, xuclant tota la humitat que m’oferia. Amb les mans li havia separat les natges i amb un dit havia trobat l’anus i li acaronava fent petites pressions de tant en tant.

Mentre la meva boca fruïa del seu sexe vaig introduir dos dits a la seva vagina, sentint les seves parets flonges i humides palpant tot l’interior que podia abastar. Vaig sentir com s’estremia en passar els dits per un punt, com si no m’hagués adonat vaig seguir la meva inspecció passant sovint per la zona.

A cada passada sentia com es tensava i estremia, com cada vegada se sentia més els seus gemecs i com la seva mà premia el meu cap contra ella. Al temps li xuclava el clítoris amb força, estirant-lo tant com em deixava i sentia com la meva cara era molla dels seus sucs.

Vaig sentir com s’escorria, com em mullava la mà i el vestit, com gemegava com mai no havia sentit que gemegués cap dona. Va estirar de mi fent que m’aixequés, i em llepà la cara tractant d’assaborir els seus propis fluids. – Ets el meu home. – Em va dir i ens vam besar en profunditat, assaborint la boca de l’altre i abraçant-nos fins a no poder respirar.

Es va separar i li vaig veure els ulls espurnejant, em va girar posant-me d’esquenes a la paret i em va baixar el pantaló. El meu membre va saltar totalment erecte, regalimant per l’excitació, ella es va agenollar mentre l’agafava amb la mà i va llepar el capoll passant la llengua per tota la superfície i recollint el líquid lubricant que sortia.

Poc a poc se l’introduí a la boca, sentia la seva llengua tastant tot el seu cos mentre amb una mà acaronava el tronc que quedava fora de la seva boca i amb l’altra jugava amb els meus testicles. A cos sentia les seves dents passant amenaçadores sobre la meva pell.

A voltes apartava la mà, es retirava fins quasi treure-se’l de la boca i se l’enfonsava de cop arribant a tocar la meva pelvis amb el seus llavis. Jo sentia com el meu membre entrava a la seva gola d’una manera salvatge. Arribava el moment i la vaig avisar, ella va deixar que arribés sense immutar-se, després apartà la cara i el deixà caure a un costat.

Es va aixecar i ens besarem de nou. – Vesteix-te, ens anem. – Vam sortir d’aquella festa i vam anar directament al seu niu, jo sabia que allò tenia data de caducitat, sis mesos, sis intensos mesos, cent vuitanta i tants dies de plaer descontrolat, de viure en una tempesta de sensacions, de patir l'espera de la trobada, de fruir d'una dona tot foc desesperat. Sis mesos en univers de dos i després res.

Passejava la seva esplèndida figura per la sala fent que les mirades, la majoria d’homes, la cerquessin sense control. El vestit extremat mostrava uns pits lluents i voluminosos i permetia endevinar el límit exterior de l’arèola. Unes cuixes ben contornejades i plenes quedaven a la vista tan bon punt acabava la minsa faldilla.

Les mirades dels homes treien a esgarrapades la poca roba que portava, les mirades de la majoria les dones es clavaven sanguinàriament a l’esquena, tret d’alguna que feia el mateix que els homes.

Jo sabia que aquell dia seria l’últim que estaria amb mi. Jo havia estat de sort, no en tenia parella quan ella va aparèixer, però no era pas un detall que ella tingués en compte, d’altres havien caigut perdent núvia, companya, dona, família ...

Igual que va fer amb el seu company feia sis mesos, va venir al meu encontre, em va abraçar fent-me sentir els seus pits darrera la fina tela del vestit i besant-me amb delir, enfonsant la seva llengua a la meva boca, colpejant la meva llengua frenèticament, absorbint-me sense miraments.

Les mirades de la sala se’ns clavaven, algunes reprovatòries, d’altres envejoses i les més excitades. Ella, aliena a les mirades, rebregava el seu entrecuix contra mi, cercant el provocar-me una erecció impossible de dissimular. – Sisplau, no corris tant, ens mira tothom. – Els altres no importen.

Agafà la meva mà i la posà sota la faldilla, Mirant-me fixament. Les calcetes brillaven per la seva absència, s’havia rasurat i els seus llavis se m’oferien perfectament polits. No mi vaig poder resistir i els meus dits s’enfonsaren entre aquells plecs, tot i que a voltes semblava més que en fossin engolits.

La seva mà s’enfonsà en el meu pantaló fins arribar al meu membre, l’agafà pel tronc i l’encaminà a l’exterior. Per un moment vaig pensar en la gent que hi teníem a l’entorn, molts ja no miraven, ens estàvem convertint en part de l’escena i sols s’escapaven algunes mirades.

Sentia com els seus fluids regalimaven la meva mà i com la seva fregava el meu membre cercant provocar-me l’ejaculació, sentí com la força de l’orgasme la sacsejà i ho sé perquè es clavava a la meva boca com si volgués enfonsar-se en ella. – Venies preparada oi? – ella somreia. – Mai no arribes tan d’hora. – L’orgasme m’arribà mentre el meu fluid s’escampava per la seva mà, el meu pantaló i el terra.

Em va fer un petó als llavis mentre m’agafava el mocador per netejar-se la mà. – He sigut molt feliç amb tu. – Va deixar caure el mocador sobre el meu penis i es va dirigir cap a ell, al que havia elegit com el meu successor. Em vaig netejar i vaig amagar el meu membre, tot i que la reunió començava a tenir un aire més pujat de to jo era l’únic que el tenia fora.

Una noia s’apropà al noi elegit. – No t’aniràs amb ella, oi? Fa dos anys que estem sortint. – No siguis així, ja sabies al que veníem, ho fem fa molt de temps. – Sí, però amb ella no, sisplau. – La noia els deixà venint cap a mi amb els ulls enrogits. – I tu, no faràs res? – Em digué amb la cara amarada. – Jo? Jo ja sabia les regles del joc amb ella. S’ha acabat, bon vent i barca nova.

Ella m’abraçà amb força. – Llavors folla’m, fes-m’ho, sisplau. - La vaig mirar als ulls, en altre moment li hauria fet cas sense dubtar-hi. – No és això el que vols, si més no avui. Millor que te’n vagis a casa, i oblida’l. – i tu? Que faràs? – no ho sé, no ho sé.

La reunió s’havia animat, les robes havien anat caient i es veia gent fent-se carícies i cardant per totes bandes. Ella seguia vestida, a ell l’havia despullat totalment, l’havia fet agenollar-se i el premia contra el seu sexe que ell devorava àvidament.

Vaig acabar d’arreglar-me i caminà cap a la sortida, una dona m’agafà la mà. – No te’n vagis, jo puc consolar-te. – T’ho agraeixo, però per avui en tinc prou. Un altre dia. – Li vaig fer un petó als llavis, vaig deixar anar la seva mà i vaig sortir.

Trobada

La estava esperant al lloc on havíem quedat, era la porta d’un hotel de tres estrelles, vaig esperar-la una mica allunyat de la porta, havia arribat cinc minuts abans, ella va arribar una mica més tard, tot i que a mi em va semblar una eternitat. Potser a Einstein se li va acudir lo de la relativitat esperant algú?

Havia canviat el jersei gruixut per una jaqueta escotada i els pantalons per una faldilla, no massa curta però que s’aixecava amb sols una mica de vent, quan passava això unes cames llargues i molsudes quedaven a l’aire sense que ella fes res per impedir-ho, algun cop l’aire portava la faldilla més enllà i s’endevinaven unes calcetes calades blanques.

A mida que arribava em somreia i m’aguantava la mirada, sabia perfectament que la estava despullant mentalment, que la estava desitjant molt abans de tenir-la al meu abast. Es va parar davant la porta de l’hotel i em va fer un gest amb el cap, m’hi vaig atansar. Em va fer un petó als llavis mentre premia els seus pits contra el meu pit. – Entrem?

Vam demanar una habitació i vam pujar. – Llàstima que haguem de pagar tota la nit. – Vaig dir pensant que en poc temps ja estaríem fora. – Què no et podràs quedar tota la nit? – Em va preguntar mirant-me amb el cap bandejat i fent de nena ploranera.

Mentre l’ascensor pujava, els nostres cossos s’arreplegaven l’un contra l’altre mentre les boques amagaven el ball de les llengües, que s’esmunyien i es retrobaven que es cercaven i s’escapaven, les mans acaronaven l’esquena contrària fent força per no perdre el contacte i els sexes lluitaven per trencar la barrera de roba que els separava.

L’ascensor es va parar i vam sortir somrient i abraçats sota la mirada envejosa d’un parell d’executius que esperaven l’ascensor. L’operació d’obrir la porta amb la targeta desgastada per l’ús es fa problemàtic si a més et mou un desig irrefrenable d’entrar.

A la quarta la maleïda port s’obrí i vam entrar esperitats, tancant-la rera nostre sense cap mirament, llençant-nos l’un a sobre de l’altre, cercant el tacte de la pell. Vaig escolar la mà per l’escot agafant la carn del pit, sentint el seu tacte sedós als meus dits. Vaig prémer l carn per esmunyir-me dins la copa del sostenidor i trobà l’arèola arronsada i el mugró totalment erecte que s’aixecà entre els meus dits en alliberar-ho de la pressió de la roba.

La seva boca em devorava la cara, els llavis i la llengua, les seves mans lluitaven per treure’m la jaqueta, la camisa i els pantalons – Coi! Quin cinturó més complicat! – amb la mà que estava aixecant la faldilla a esgarrapades vaig deslligar-me el cinturó, que portava una mena de pressa a l’estil dels moneders.

Deslligat el cinturó ella em deslliurà dels pantalons i els slips fregant el meu membre amb la seva mà, agafant-lo i prement-lo, sentint el seu gruix i la seva llargada.

Com vaig poder li vaig treure la jaqueta i la brusa, vaig bregar amb els gafets del sostenidor fins que els vaig descordar, algun es va trencar, penso, pel soroll que va fer. Els pits quedaren lliures, mostrant-se i oferint-se esplèndids davant el meu desig.

La cremallera de la faldilla va baixar quasi sense ajut i les mans s'endinsaren dins les calcetes envaint i acaronant la suau superfície de les natges. Amb el moviment les calcetes lliscaren cames avall i els sexes entraren en contacte per primera vegada.

Em va empènyer fent-me caure al llit i s'aturà als meus peus, va acabar de treure un mitjó que es negava a caure de la punta del peu i e passà les mans acariciant-me les cames entre em mirava amb els ulls brillants de desig.

Les mans s'apropaven al meu membre i els testicles i els van agafar fregant-los amb delicadesa però amb força, els llavis s'aproparen a besar suaument la punta del gland i la llengua inicià un ball per tota la seva superfície. - Jo també et vull fer coses. - Després.

Els llavis abraçaren el gland engolint-lo sencer i la llengua jugà amb ell dins la seva boca, traient-lo fora per tornar a abraçar-lo amb els llavis i endinsar el membre una mica més, tirant enrere per tornar e empassar-se'l una mica més. - Sisplau que faràs que em corri. - Ja paro.

Sense que la mà deixés el meu membre s'apropà al meu pit llepant i petonejant el camí fins arribar a la meva boca. Em besà amb delicadesa i em demanà. - Vols fer-me cosetes? - Sí. - M'avisaràs? - Sí. - Es va girar sobre ella mateixa per oferir-me el seu sexe humit.

Aspirà l'aroma que sortia d'ell i el besà, llepà tots i cadascun dels racons escurant els fluids que l'amaraven, sentint dringar el clítoris entre els meus llavis, enfonsant la llengua dins la seva vagina a la cerca de més humitat i més calor.

Ella continuà amb el ball amb el meu membre, m'hi vaig resistir a ejacular. Ella és va córrer al menys una vegada, quan vaig sentir el seu líquid banyant la meva cara, llavors es va girar, es va enfonsar en un petó dur i profund, com si volgués fondre's dins la meva boca, les seves cames s'obriren per que el seu sexe cerqués el meu.

Sense cap ajut el meu membre va ser empassat per aquell túnel profund i calent, sentia com, a voltes, premia el meu membre, mentre aquest era expulsat per tornar a ser engolit constantment.

En un moment es va treure de sobre i es va posar al meu costat a quatre potes, m'aixecà per posar-me al seu darrera i no vaig poder evitar fer-li una llepada en aquell sexe que m'esperava amb delir.

Després d'apuntar el meu membre vaig iniciar una lenta i pausada penetració, intentant sentir un a un cada centímetre del seu interior, gaudint del contacte dels seus llavis contra la meva pell cada vegada que arribava al límit.

Desitjava que aquell moment fos etern i desitjava que ella també el desitgés així que vaig baixar una mà a la cerca del seu clítoris, i e fregà amb cura, fent-lo ballar a l'hora que la penetrava.

Ella es va incorporar i m'abraçà pel coll i ens besarem mentre la meva mà continuava fregant-li el botonet, l'altra mà cerca els pits esplèndidament accessibles i els acaronà fent que els mugrons tornessin a estar erectes.

La seva mà busca per darrera el meu membre, el tragué de la vagina i l'apunta a l'anus. - Jo no te l'he demanat. - Jo te'l vull donar. El vols? - Sí. - Vaig prémer lentament el meu membre dins la cova que se m'oferia, pausadament va entrar sense que ella es queixés en cap moment.

Vaig mantenir un ritme pausat al principi, però a poc a poc va augmentar fins arribar a ser frenètic, ella gemegava, crec que es va córrer una altra vegada, si més no la meva mà va quedar totalment molla, i els seus gemecs eren profunds i llargs.

Llavors vaig sentir que em corria. - Arribo. - Vaig dir i ella es va prémer amb força contra mi, vaig sentir el meu líquid envaint el seu interior mentre ella em besava i s'apartava lentament.

Ens vam deixar caure al llit, recuperant l'alè que havíem perdut abans, somrient i acaronant-nos. - Si em deixes descansar un minut podem tornar a jugar. - I tant que sí, tenim tota la nit per nosaltres. - Puc fer-te una pregunta? - Sí. - El teu marit ... - El meu marit és el meu problema. No pateixis mai no sabrà de tu.

Ens vam besar de nou, abraçats, sentint-nos l'un amb l'altre, desitjant de tornar a fondre'ns de tornar a perdre els límits entre nosaltres, a desdibuixar-nos per dibuixar-nos com un sol element.

El noi del super

Ha tornat del darrer viatge a mitja tarda, desfà la maleta, portant la roba al safareig, malgrat posis la roba bruta dins una bossa la neta acaba agafant un ferum lleu. Tanca la finestra i se’n desfà de tota la roba que hi porta i enfila la banyera.

Obre l’aixeta per omplir-la, posant-hi una mica de sabó perfumat d’aquell que fa una capa d’escuma prou gruixuda, se’n va a la cuina, mira la nevera, és buida, per no haver-hi no hi ha ni una ampolla de llet caducada.

Què fem? Es pregunta. Opta per trucar al supermercat que li pugin algun plat preparat, pa, cafè i alguna llaminadura. Demà ja baixarà a fer la compra seriosa. En acabar la trucada torna a la banyera, ja està plena, l’escuma cobreix tota la superfície.

Tanca l’aixeta, posa un peu a dins enfonsant lentament la cama, després l’altre, seu a poc a poc i s’estira deixant que l’escuma i l’aigua acaronin la seva pell. Tanca els ulls i s’enfonsa en la sensació d’humitat i escalfor que abraça el seu cos.

El soroll del timbre la desperta de la seva somnolència, es descobreix amb un mà acaronant-se el pit i l’altra enfonsada entre les cames. Surt de l’aigua i agafa el barnús que es posa mentre corre cap a la porta.

A l’altra banda espera el noi del super, vint-i-pocs anys si fa no fa, porta una capsa de cartró. – Passa i deixa-ho a la cuina sisplau. – Ell, despullant-la amb la mirada, passa a la cuina i deixa la capsa, ella busca al menjador el portamonedes. – són divuit amb trenta-dos. – Li diu ell de tornada.

Ella treu un bitllet de vint euros i li atansa, ell, sense treure-li la vista de l’escot agafa el bitllet. – No porto canvi. – Queda-t’ho. – El noi no es mou, s’ha perdut en el mugró que, tímidament, es mostra rera el barnús.

Ella se’l mira ofesa en un primer moment, però s’ho repensa. – T’agrada? – el noi es posa vermell. – Perdó. – Diu mentre es gira i enfila la porta. Ella li agafa la mà i el fa tornar. – Vine! – li posa l aà al clatell i l’amorra al pit, ara descobert.

El noi, sorprès per tenir un mugró als llavis sense haver-ho pregat comença a llepar amb força, a xuclar amb delir mentre la mà se li escapa cap a l’entrecuix d’ella. – Les mans quietes, vailet. – Li diu mentre li para la mà. – Però ... – Shh! Segueix.

Amb l mà al cap el guia d’un pit a l’altre mentre cerca el sofà, s’asseu a l’hora que el fa seure a ell, es descorda totalment el barnús deixant a l’aire el seu cony, hores d’ara desitjós de ser reverenciat.

Empeny el cap del noi cap l’entrecuix, ell, complaent, li llepa eixugant tota la humitat del cau, perdent la seva llengua entre els plecs, sentint l’escalfor del ventre d’ella.

Pensant que domina la situació es descorda la bragueta i se la treu, tracta d’aixecar-se però ella l’atura de nou. – Ja et diré jo quan en jugarem amb això. – I l’empeny de nou cap al seu sexe famèlic.

Ella sent com l’escalfor d’un primer orgasme se li apropa, prem el seu cony contra la cara del noi i esclata en un gemec profund i sorollós. El noi torna a intentar aixecar-se però ella el torna a amorrar. –Segueix! Vull un altre. – El noi, desconcertat torna a recórrer amb els llavis i la llengua el llavis i el clítoris d’ella.

Ella apropa un peu al membre de noi i el prem, sent com regalima el fluid lubricant, i es dedica a passar-li el peu pel capoll, empastifant-se’l. A poc a poc la tensió d’un nou orgasme la envaeix, aquesta vegada li passa les cames per darrera el clatell empresonant el noi fins que esclata encara més fort que la primera vegada.

Es deixa caure sobre el sofà i es mira el noi, amb la polla fora del pantaló mirant-se-la entre contrariat i desitjós. – T’has portat molt bé, ara et donaré el teu premi. Abaixa’t els pantalons.

El noi, esverat, es descorda els pantalons i se’ls baixa fins els turmells. El penis erecte regalima fluid lubricant. –Tirat una mica enrera. – Li diu mentre li agafa el membre i comença a baixar i pujar la mà pel tronc.

Ell s’escarxofa tot el que pot al sofà deixant-li prou espai de maniobra. Ella manté el ritme mentre li acarona els testicles amb l’altra mà, la cara del noi canvia per moments, sembla relaxar-se i de sobte es posa vermell, gemega i es calma.

Ella escola un dit per sota els testicles, cerca el cul, li passa el dit per l’arèola, ell es deixa fer, fins i tot obre més les cames. Apropà la seva mà als pits d’ella, ella es deixa engrapar, ell intenta apropar-se per besar-la. – Avui això no toca. – Li diu amb un somriure.

Els malucs d’ell comencen a moure’s en envestides, el gest de la cara fa veure la pressió que el porta a esclatar, el líquid surt del membre caient sobre la mà d’ella i sobre les cames d’ell i fins i tot a terra.

Ella agafa uns mocadors de paper i s’eixuga la mà. – Ha estat bé. No? – Ell assenteix amb el cap. – Ella li atansa uns mocadors per què es netegi i s’aixeca tot seguit, va la safareig i torna amb el pal de fregar i el cubell. – Netejaràs això abans d’anar-te? – Li diu assenyalant les restes al terra.

Ell torna a dir que sí amb el cap, a l’hora que s’aixeca i agafa el pal. – Quan estiguis el deixes aquí, ja el portaré jo a fora. I li dius a la teva cap que estic molt contenta amb el servei. – Li fa un petó als llavis i es torna al bany.

L’aigua ja és freda, buida la banyera i es dutxa. Quan surt el noi ja no hi es, el pal i la galleda són al safareig i a sobre la taula hi ha un paperet amb el seu nom i el seu telèfon. Ella somriu, agafa el paper i el llença a les escombraries, si li ve de gust un altre dia ja li farà portar qualsevol cosa del super.

Sóc un mentider

Sóc un mentider, sí, però he de dir que la meva mentida m’ha portat més beneficis que no pas la fatxenda d’uns altres. Al principi, portat pel corrent, quan volia lligar em feia l’interessant, deixava caure que en tenia certes habilitats al llit i, sobretot, me les donava d’expert. La veritat és que em passava mesos sense cap èxit, i quan el tenia sovint acabava en fracàs. – I d’això en dius habilitat tu? – Vaig haver de sentir alguna vegada.

Què era el que fallava? Vaig estar donant-li voltes al tema, cercant una explicació. Vaig observar els companys i amics i vaig treure la següent conclusió: Si fa no fa tots fèiem el mateix, això implicava massa competència per la qual cosa tots exageràvem i això implicava que, al moment de demostrar el valor real aquest quedés molt per sota de les expectatives.

Això em va donar l’explicació, però no pas la solució. Què podia fer? Una nit, en una d’aquelles situacions on un grup de dones, evidentment de cacera, s’hi posaven d’esquer per acabar enxampant-nos, si els hi venia de gust, vaig deixar anar la més gran bajanada que se m’havia acudit mai. – Jo és que això del sexe, com que sóc molt destraler...

De sobte totes les mirades es van posar a sobre meu, un silenci sepulcral va envair la taula. – Tampoc no serà això! – Va dir una de les noies. – Ves a saber. – La conversa va continuar per altres camins, fora d’algun amic que a cau d’orella em preguntava – Què et trobes malament? – Sí, si, no pateixis.

Quan vàrem sortir, algun va proposar d’anar a un altre lloc proper, em vaig trobar amb una de les noies al meu costat. – De veritat ets tant dolent? – M’ho imagino, sinó com expliques que no em durin les relacions. – De vegades no sols és el sexe. – Potser, però no recordo cap que m’hagi deixat per tenir poca conversa, o no coincidir en gustos, o ...

Vaig tenir la sensació que allò havia funcionat, de totes maneres vaig preferir desviar la conversa cap a d’altres temes, vaig pensar que n’interessava més no donar una imatge d’estar obsessionat amb el meu “problema”. A mida que la conversa avançava tenia la noia més a sobre meu, fins i tot, en un moment que una amiga seva em va preguntar alguna cosa s’hi va avançar ella, marcant territori.

No va passar massa estona que la conversa havia canviat per un seguit de petons fugissers i unes mans que començaven a esmunyir-se per l’esquena de l’altri. – On podem anar? – Em va preguntar en veu baixa. – És molt agosarat de portar-te a casa meva? – Està lluny? – No, aquí a prop.

Com passa en aquest casos, jo vaig fer un senyal a un dels meus amics i ella li va xiuxiuejar a la seva amiga alguna cosa, amb el somriure còmplice de tots dos, per suposat. Camí de casa vaig anar fent-me un guió mental del que podia i el que no podia dir. Una vegada havia tancat la porta ens vam embrancar l’un en l’altre cercant les boques amb les boques i la pell amb les mans.

Vaig escolar les mans per sota la brusa, tot sentint la pell de la seva esquena, fins trobar els gafets del sostenidor, anava a fer l’operació habitual, moltes hores de pràctiques amb un sostenidor que va quedar orfe a casa i un coixí gruixut del sofà, quan em vaig recordar. – Ostres! D’aquest no en sé com obrir-ho!

Ella va riure. - Tira una mica del de sobre per que s’afluixi i el gires per que passi per dins, després el deixes anar, amb compte. – Es va quedar quieta, atenent a les meves maniobres, somrient. Jo, sense voler fer-me el totxo, vaig seguir les seves indicacions, més que sabudes fent que la peça deixés lliures els pits sota la brusa. – No ha estat tan difícil, oi?

Vam seguir petonejant-nos, mentre les meves mans cercaven el volum i el tacte d’aquells pits que es premien contra mi amb força, patint perquè hauria desitjat estripar la brusa i prendre’ls entre els meus llavis i assaborir el seu suau tacte. Però es tractava de fer que ella m’indiqués, m’oferís allò que jo desitjava.

La seva mà guià la meva cap al cim d'aquell pit, llavors vaig deixar que la meva altra mà trobés el pit encara no expugnat. La pell suau lliscava entre els meus dits mentre sentia la carn desbordant les mans, els premia i acaronava fent que el mugró s'enganxés entre els naixements dels dits. Ella es descordava la brusa i es deslliurava dels sostenidor. - No ho fas tan malament.

M'hi vaig enfonsar en un dels seus pits, xuclant-lo amb força, llepant desesperadament el mugró, sí, ja sé que s'ha de ser tendre, però un inexpert no pot fer-ho tot bé a la primera. - Para, calma, amb cura, a poc a poc, així, passant la punteta de la llengua, molt bé, ara fes-ho a l'altre.

Mentre m'ensenyava innocentment a llepar-li els pits la meva mà va buscar el botó de la faldilla. Li vaig descordar en un sol moviment i la faldilla va caure deixant al descobert unes calces blanques, calades i unes cuixes rodones cobertes amb unes mitges de color carn.

Vaig agafar les natges, dures i suaus a l'hora, i les vaig prémer lentament, fent-les un massatge profund i lent. Ella es dedicava a descordar-me el pantaló i feia lliscar la seva mà dins els eslips, acaronant-me el membre presoner passant la mà oberta per sobre.

Entre petons i magrejades ens vam arribar a l'habitació. - Acaba de treure't la roba. - Em va dir mentre s'estirava a sobre el llit, aixecava una cama i feia lliscar la mitja fins al peu, després aixecà l'altra i repetí l'operació mentre em mirava amb ulls de desig.

Va quedar amb les cames mig arreplegades, sense treure's les calces. - Faràs els honors? - Em va preguntar mentre m'oferia el seu entrecuix encara cobert per la peça. M'hi abocà, però, en comptes de treure-les-hi vaig començar a petonejar-li per sobre, llepant amb la llengua humida mullant les calcetes.

Escolava la llengua per sota de la tela, arribant a tastar el sabor del seu tall, ella obria més les cames i premia el seu entrecuix contra meu. Vagi apartar les calces a un costat deixant el seu sexe al meu abast, humit i palpitant.

M'hi posà amb delir a eixugar tots els seus fluids, a jugar amb aquell botó que s'escapolia de la pressió dels meus llavis i dringava al pas de la meva llengua, vaig recórrer tot el tall fins arribar a l'obertura de la vagina i vaig escolar un dit, fregant suaument les parets, buscant el punt on tota ella saltés.

Em va passar les cames per l'esquena immobilitzant-me mentre seguia gaudint d'ella. Va començar a gemegar, premia el meu cap cap a ella i el sexe cap a mi. Sentia com els seus líquids encara eren més abundants i com estava a punt d'arribar al clímax.

Un gemec més fort i profund acompanyat d'un encorbament de l'esquena em va fer pensar que havia arribat, a poc a poc va deixar caure les cames i les seves mans tiraren de mi cap amunt. Els ulls li brillaven, em besà profundament, desesperadament.

Ens vam girar i ella va quedar a sobre, va lliscar sobre el meu penis fent que aquest entrés sense entrebancs en ella, iniciant una cavalcada suau, pujant i baixant cadenciosa, després va accelerar el ritme, sentia com les parets de la vagina premien el meu penis a l'hora que sentia les seves carícies.

Va accelerar encara més apropant-me al punt sense retorn. - Em corro! - vaig cridar. Ella va parar de cop. - Encara no. Es va treure de sobre meu i va baixar fins tenir el meu penis entre els pits, amb les mans els va unir, empresonant el meu membr entre ells.

Va fer moviments amunt i avall, fent desaparèixer i aparèixer entre les mamelles el meu membre, tractava d'aguantar però la fricció amb aquells volums era prou tensa per aconseguir que arribés, no sé si dir per sort, el meu penis estava al punt més baix i el meu líquid no va saltar per tot arreu sinó que va quedar en mig de la pitrera d'ella.

Em vaig sentir avergonyit. - Ho sento, no he pogut avisar. - Ella va somriure se'm va apropar i em va besar. - Ja ho esperava. - Ens vam abraçar i ens vam besar una bona estona, mentre rèiem i parlàvem. - Em sembla que allò de destraler era un conte. - Em va dir. - Promet-me que no li diràs a ningú. - Li vaig demanar. - M'ho pensaré.

La història amb ella no va durar massa malgrat encara som amics, i de tant en tant amb alguna rebolcada, però us puc assegurar que el sistema em funciona, a la fi, fins i tot quan no tinc el dia inspirat m'ho perdonen més que no pas quan anava d'expert.

Dues dones

M’agraden totes dues, ho reconec, i això em crea un problema, no em puc decidir per cap de les dues i totes dues esperen que faci el pas. Dies enrere estant tots tres ja s’havien perdut alguns petons i algunes repassades, però semblava més una competició entre elles que no pas altra cosa. Avui m’han citat aquí, a la cafeteria d’aquest hotel.

Mentre em prenc un cafè se m’apropa un grum amb un sobre, desprès de donar-li una propina que no li fa el pes obro el sobre, a dins hi torbo una nota i una clau. La nota diu: “Puja a l’habitació, t’esperem”. No acabo de tenir clar el que m’espera. Manyac, m’acabo el cafè, m’aixeco i pujo amb l’ascensor.

Obro la porta de l’habitació i tracto d’encendre els llums però segueix a les fosques. – Passa i tanca. – Escolto sense saber quina de les dues m’ho diu. – Has estat un nen dolent. – Ens has descuidat i això mereix una lliçó. – Així que ara mateix, despulla’t!

Reconec que tinc una mica de por. – Espereu un moment. de que parleu? – T’ho diem així de clar, o et despulles i ens segueixes el joc ... – O no tornaràs a veure’ns, mai. – Però no em fareu mal, oi? – T’hauràs d’arriscar.

Una mica acollonit però també mogut per la curiositat accepto el joc, a corre cuita em trec la roba que queda estesa a terra. – Ja estic. – M’agafen de les mans i em fan avançar. – Aquí quiet, no moguis les mans si no t’ho diem, si les mous et lligarem.

Em fan posar de genolls. Em posen una bena als ulls, sento com encenen els llums, malgrat no veig entra una mica de claror. – Quan sentis alguna cosa als llavis l’has de petonejar i llepar, sigui el que sigui.

Una mà empeny el meu cap avall fins que entro en contacte amb una superfície llisa, extremament suau i tèbia, ha de ser una esquena, potser a l'inici del clatell, faig petons en aquella zona, deixant que la punta de la meva llengua la toqui de tant en tant, fins i tot m'atreveixo amb una petita succió que produeix una rialla lleu.

L'esquena s'esmuny en la meva foscor i sento alguna cosa que recorre el meu llavi superior, obro la boca i deixo que entri, es un dit, el xuclo i l'acarono amb la llengua mentre el manté quiet, deixant fer fins que acaba retirant-lo.

El següent que m’apropen sembla un mugró, li faig un petó amb els llavis, li passo la llengua fent-lo dringar, noto que es posa erecte just un moment abans que l’apartin, la meva ment intenta esbrinar a qui pertany aquell mugró.

En aquell moment el meu membre està totalment erecte, sento tota la pressió de la sang al seu si, alguna cosa, no sé si una mà o un peu passa per sobre d'ell sense agafar-ho sols tocant-lo superficialment.

Sento una escalfor a prop meu, una mà m’empeny cap a l’escalfor i els meus llavis s’enfonsen entre un matoll de cabells i el que sembla un cony, instintivament enfonso la meva llengua entre els plecs de la carn, amb els ulls clucs sento amb més força el sabor salat dels pocs fluids que encara hi ha.

Em deslliuro a tastar tots els racons d’allò que m’ofereixen, intentant imaginar-me qui és la mestressa d’aquell fruit que em deleix, sense pensar deixo anar les mans cap al cul de qui tinc al davant però una veu seca m’adverteix. – Ni ho intentis! A la propera et lliguem les mans.

Sigui qui sigui es separa de mi. - Pel moment l'has fet molt bé. - Sí, però això el volíem ja fa temps, saps? - I com havia de saber que acceptaríeu d'estar les dues amb mi? - Calla! Ara t'aixecaràs i t'estiraràs al llit. - És possible que vulguem algun petó a la boca, si sents el nostres llavis o la nostra llengua, sols obriràs la boca i ens deixaràs fer.

Tal com m'han dit m'estiro al llit, sento com una mà agafa la meva polla i em masturba lentament, al temps em posen un cony a la boca, directament, no és el mateix d'abans, aquest sembla depilat, el petonejo i el llepo, enfonsant-me entre els seus llavis com si m'hi anés la vida, assaborint tots els seus sucs i sentint com el mou rítmicament a sobre meu..

De sobte fa un moviment que em treu el cony del davant deixant-me el cul a l'abast, segueixo tal com estava fent, tractant d'explorar amb la meva llengua la rugositat de l'arèola de l'anus, descobrint el forat que es deixa penetrar una mica per la meva llengua.

A la meva polla sento de tant en tant quelcom que em sembla una llepada, al poc uns llavis abracen el capoll i una boca engoleix el meu penis d'una sola vegada, després es retira i la mà torna a la seva activitat.

Es retiren totes dues a l'hora, xiuxiuegen entre elles, fent curtes rialles. - Ara estigues quiet. - Sento una tela humida als meus llavis, després uns llavis a sobre els meus, obro la boca i la llengua s'endinsa buscant la meva llengua, quan ha tingut prou es retira i altres llavis s'hi posen a sobre meu, fa petons curts, a voltes sento la punta de la llengua, també s'acaba retirant.

Unes mans em retiren la bena dels ulls, la llum no em deixa veure en un primer moment, però al poc els seus rostres somrients em miren. - Què t'ha semblat la lliçó? - Curta. Què us doneu per satisfetes amb sols això? - Seràs fantasma! - Diu una mentre riuen.

Llavors es tomben al llit, jo em giro, primer beso a una mentre la meva mà va a buscar els pits de l'altra, després canvio de costat, alternant entre totes dues miro d'acaronar a una mentre a l'altra li beso i li llepo, els pits primer, fent que els mugrons estiguin erectes.

Baixo per les panxes dibuixant un camí amb la meva llengua mentre la meva mà comença a explorar l'entrecuix. Arribo al triangle i enfonso en una els meus dits, cercant tots els seus racons mentre en l'altra la meva llengua s'escola entre els plecs i els llavis estiren amb cura el clítoris.

Saltant de l'una a l'altra cerco que esclatin a les meves mans, veig com els seus malucs s'agiten, els seus peus busquen el meu entrecuix i al final totes dues s'escorren gemegant d'una manera escandalosa.

Tiren de mi i em fan caure al llit, una s'abraona sobre mi i em besa, l'altra munta a sobre meu introduint-se el penis i em cavalca agitada, intento avisar que em corro però no puc, tanmateix ella se n'adona i accelera la cavalcada fins que sent que el meu membre defalleix.

De fet sóc jo tot el que defalleix, les tinc una al costat de l'altra, abraçades amb mi, esplèndidament nues. - Bé, i ara m'explicareu com ens ho farem? - Ah! Què no t'ha agradat? - I tant que m'ha agradat! El que no sé és si això és una vegada i ja està o seguirem fent-ho així. - Jo espero que fem més coses. - i jo – diuen totes dues. Les torno a besar i encetem una altra festa.

Una dutxa abans d'anar al llit

(Continuació de Coneguda)

Em va agafar de la mà i em va portar al bany, va encendre la dutxa, calibrà l’aigua – T’agrada més aviat freda o calenta? – Un punt entremig? – Va somriure. He de reconèixer que aquell somriure em captivava, aquells llavis fins, amb aquell to sols una mica més clar que la seva pell, la brillantor de la seva mirada. No vaig poder ni voler evitar-ho, li vaig posar un petó curt als llavis.

Ella rigué i me’l tornà. – Mira si l’aigua està bé. – Vaig posar la mà sota el raig d’aigua. – Està bé. – Vam entrar tots dos, la banyera no era gaire gran i feia que els nostres cossos fossin sempre en contacte. Amb la carxofa a una mà em mullà el pit passant a continuació l’altra mà, recorregué tot el pit, els braços, la panxa, em feu girar i em mullà l’esquena tot acaronant-la.

Baixà a les natges, fregant amb la mà i fent que l’aigua entrés arreu, arribant a l’entrecuix des de darrera, palpant lleument els meus testicles. Em girà de nou i amarà el meu ventre, agafant amb força i a l’hora amb tendresa el meu penis, assegurant-se que tot quedés moll.

L’aigua i la mà recorregueren les cames mullant per davant i darrera aprofitant que s’havia ajupit per deixar un petó a sobre el gland. Després pujà m’agafà la mà i em donà la carxofa. – Ara et toca a tu. – Com si fos una nina, es quedà esperant el tacte de l’aigua i les meves mans, ruixà amb cura el seu coll, fent que l’aigua baixés pel pit amarant les no tan petites mamelles.

El tacte de l’aigua en els mugrons els va posar erectes, vaig anar baixant la mà, sentint la pell sedosa, el naixement dels pits, la frontera entre l’arèola i el pit, el tacte del mugró. Saltant d’un pit a l’altre, sentint el seu volum a la meva mà.

Em perdé una mica gaudint del misteriós plaer de sentir la corba baixa de l mamella, no sé explicar-ho però és una sensació plaent, m’agrada sentir com el pit descansa a la meva mà. Vaig seguir amb l panxa, assegurant-me que quedés totalment humida, reparant en el melic, perfectament rodó i no gaire profund. – Em giro? – No, espera.

Vaig pujar l’escarxofa i la passà per sobre l’espatlla al temps que, abraçant-la per la cintura, me l vaig apropar, sentint com els seus pits es clavaven en el meu pit i el meu membre s’esclafava contra el seu ventre. L'aigua li queia per l'esquena fins arribar a les natges, la meva mà va explorar tota l'extensió des de les espatlles fins a l'inici de les cames, endinsant-se entre les molsudes natges, trobant l'extrem de la vulva, molla i calent.

Vaig escolar la mà pel davant acaronant aquells llavis carnosos que s'obrien al pas dels meus dits oferint-me tots els seus plecs, tota la seva escalfor, vaig posar la carxofa apuntant entre els nostres cossos per que l'aigua li arribés també pel davant, mentre les nostres boques es trobaven fent ballar les nostres llengües en un continuu de trobaments i separacions, d'abraçades humides i nervioses.

M'havia passat els braços per sobre les espatlles i premia el seu sexe contra la meva mà, sentia els seus gemecs a cau d'orella fins que vaig sentir com una esgarrifança la feia tremolar al temps que feia un crit profund i llarg. Em va fer un petó llarg, esverat, com si després s'hagués d'acabar el món. Llavors es va apartar una mica. - Tinc pipí. - Vaig treure la mà i separà les cames.

Ella, envermellida es va deixar anar. - Perdona'm, no volia ... - No passa res. - La vaig besar mentre li tornava a passar aigua, la seva mà havia agafat el meu penis i el movia lentament amunt i avall. - Si segueixes no quedarà res per després. - Li vaig dir mentre li agafava la mà aturant-la. - Vols que ens ensabonem? - vaig preguntar. - Vull tenir-te a dins.

Vam riure. - No sóc gaire hàbil fent-lo dempeus. - M'arriscaré. - Sense donar-me temps a reaccionar m'havia passat una cama per darrera, havia tallat l'aigua amb el peu i amb la mà guiava el meu membre dins seu, una vegada fet se'm va penjar i va passar l'altra cama, la vaig agafar per la cintura mentre pensava que estava de sort que fos més aviat menuda i prima.

Tractant d'aguantar l'equilibri em mantenia com un estaquirot mentre ella es movia a sobre meu, pujant i baixant sobre el meu membre, refregant-se contra meu, tirant-se enrere a voltes fen que la penetració fos més profunda, tornant a venir cap a mi clavant-se a la meva boca.

Sentia que no podria aguantar gaire estona més, ella no semblava estar encara. - Estic a punt d'esclatar. - Li vaig dir. - Aguanta una mica! - Em va demanar. - No sé com vaig fer-ho per aguantar però vaig sentir com ella s'escorria a sobre meu, com els seus fluids vessaven sobre el meu penis i lliscaven cames avall al temps que ella tornava a xisclar, llavors ja no em van quedar forces per que la meva càrrega sortís i envaís el seu interior i es barregés amb els seus fluids.

Poc a poc va posar les cames a terra, com vaig poder vaig seure a l banyera. Ella reia. - T'ha agradat? - em preguntà. - I tant, però uns quants així i m'enterres ... Saps, potser hauríem d'anar mirant taüts. - Calla burro!. - S'ensabonà i obrí l'aigua, sense deixar de somriure'm s'esbandí tot el cos. Havent acabat em ruixà. - Au! Et toca, va que vull anar a dormir. - Vaig aixecar-me i em vaig ensabonar i esbandir.

Vam sortir junts de la dutxa i ens vam anar a l'habitació, el llit era d'aquell individuals però més amples, vam ajaure'ns un al costat de l'altre, ens vam besar i vam apagar el llum. - Demà vull un altre abans no te'n vagis. - Em va dir en veu baixa. - Un altre petó? - Un altre de tot, bandarra. - I va riure. No recordo quan ens vam quedar adormits, i a més, què importa?

Coneguda

Tenia els cabells rogencs i arrissats, no era una dona voluptuosa però tenia aquell punt. La coneixia de quan portava el fill a l'escola bressol on ella també en portava la seva filla, la veia apropar-se, amb un somriure, cap a mi, jo estava prenent un refresc. – Hola! Quant de temps, no? – I tant! Com aneu vosaltres? – Doncs ja veus, amb la nena amb el seu pare, que li toca aquest cap de setmana.

Al escoltar aquella resposta vaig entendre que eren separats. – Perdona, que li toca? – Sí, es que ens vam separar ja fa un any i escaig. – Doncs mira, ja en som quatre! Perquè nosaltres també ens vam separar. – Llavors m’hi vaig adonar que ella seguia de peu. – Vols prendre res? – Li vaig dir invitant-la a seure. – Doncs sí.

Vam cridar la cambrera i ella va demanar una cervesa, vam estar parlant una bona estona, fins que es va fer de nit. – Hauré d’anar pensant que sopo avui, i no en tinc ganes de cuinar. – Va dir fent un gest de desgana. – Sí, jo també hauria de pensar-hi. Escolta, et ve de gust que demanen unes pizzes?

Ella va somriure lleument. – en fan de pizzes aquí? – No pas, potser he estat una mica agosarat, però havia pensat en anar a casa i demanar que ens les hi portin. – Ampliant el somriure i tirant el cos enrere em respongué- - Doncs m’agrada la proposta, però a casa meva.

Després de pagar els consumicions vam anar a casa seva, continuàvem parlant, explicant-nos bajanades, vam trucar per demanar les pizzes, vam parar la taula mentre fèiem broma, potser us semblarà una bajanada però m’agradava trobar accidentalment les seves mans.

Va arribar el pizzer, un crio amb més grans a la cara que anys al món. Després de pagar-li vam obrir les caixes, i vam seure a taula, fent broma sobre l’aspecte del pinxo. Rèiem, parlàvem i menjàvem. En acabar vam seguir parlant, l’un enfront de l’altre, la conversa es va anar tornant més íntima, menys sorollosa.

En un moment donat va sortir el tema de les relacions. – N’estic avorrida de trobar-me homes per als que el sexe és bon dia, entrar, buidar, sortir i adéu. – I on busques aquests paios? – Generalment a un bar musical d’aquí a prop. – Ja sé quin vols dir. No paro mai per allà, acostumen a posar futbol quan hi ha partit, que és pràcticament cada dia.

Ens vam quedar mirant en silenci. Va ser ella qui el va trencar. – I tu? – Tens sort amb les dones? – La veritat és que no puc tirar coets, la darrera que se’m va apropar va deixar clar des d’un principi que volia casar-se i tenir fills, ho deia de tal manera que quedava clar que el qui no tenia importància, a més jo de fills ja no en puc tenir.

Ella va riure. – Així ja som dos! – Tens un riure molt bonic. – Ella va aixecar una cella. – M’estàs insinuant alguna cosa? – D’insinuar res, m’encantaria fer-te un petó ara mateix. – Esperitada, es va aixecar de la cadira i va començar a desparar-la atrafegadament mentre s’entrebancava amb les seves pròpies paraules. – Perdona, recolliré això ... No m’agrada el desordre, saps? – L’havia cagat. Em vaig aixecar després d’ella tractant d’ajudar-la i a l’hora tractant de solucionar la situació. – Disculpa’m, no havia de dir-te això. Oblida-ho, si us plau. – Et penedeixes d’haver-m’ho dit? – Sí. – Que passa, que no t’agradaria besar-me?

Tenia la sensació que entraríem en un diàleg amb final desastrós. – No, sí, sí m’agradaria, del que em penedeixo és d’haver-te fet sentit violenta. – I què penses fer? – Aquella pregunta em sonà a sentència. – Sols m’ho has de dir i me’n vaig, però m’agradaria anar-me sabent que em disculpes.

Ella havia deixat els plats a la pica, em mirava amb els braços creuats. – Fes-ho. – Vols que em vagi? – No, vull que em besis. – Ara ja no entenia res, de totes maneres vaig optar per fer-li cas, em vaig apropar a la seva cara i li vaig fer un petó als llavis, curt i superficial. – Això és el petó que em volies fer?

No em va donar temps a reaccionar, em va passar els braços per sobre el coll prement-se contra mi amb força i vaig sentir els seus llavis sobre els meus, tractant d’absorbir-los i la seva llengua intentant obrir-se pas entre ells. M’hi vaig abandonar a les seves carícies mentre les meves mans cerclaven la seva cintura.

Sense pràcticament estirar d’ella la brusa es va sortir dels pantalons deixant-me pas lliure a la seva pell, vaig escolar les meves mans, explorant la seva esquena fins trobar el sostenidor, vaig dubtar un moment però em decidí a descordar-li-ho.

Les meves mans van lliscar per la seva pell a la recerca dels seus pits, obrint-se pas per sota les copes del sostenidor, sentint tota la tendresa d’aquelles sines petites i madures, prement els mugrons erectes i les arèoles rugoses.

Es va separar de mi un moment i em va agafar les mans, pensava que me les trauria dels seus pits però en comptes d’això va anar tirant de mi cap al sofà, es va deixar caure i va tornar a posar les meves mans on eren, els ulls li brillaven i un somriure entre nerviós i excitat dibuixava els seus llavis.

Em va descordar la camisa i me la va baixar fins a mig braç, una petita repassada amb les mans al meu pit i s’abocà al mugró dret, vaig sentir com la seva llengua l’explorava, com l’agafava amb els llavis i les dents alternativa ment, desprès va fer el mateix amb l’esquerre.

Em vaig acabar de treure la camisa, i li vaig descordar i treure la brusa, els pits li van quedar al descobert i el sostenidor flotava un pam per sobre, li vaig agafar la cara i la vaig apartar per besar-la mentre li enfonsava la mà en els seus rínxols.

Vaig baixar als seus pits, volia sentir el sabor i el tacte d’aquells mugrons, amb la punta de la llengua hi vaig recórrer l’aurèola i vaig colpejar suaument el mugró, vaig posar els meus llavis a sobre i, obrint una mica la boca vaig xuclar cap a dins fent que m’entrés el mugró sencer i una part del pit.

Ella va fer un petit xiscle, m’anava a apartar per preguntar-li si li feia mal però la seva mà em va prémer cap a ella i vaig seguir amb el joc. L’altra mà d’ella es desplaçava cap al meu pantaló, amb una habilitat admirable va descordar el cinturó, els dos botons de la cintura i va baixar la cremallera.

La mà s’endinsà als pantalons fins trobar el meu membre, immobilitzat sota la pressió de la roba, l’agafà amb cura ajudant-lo a trobar la sortida, abraçant-lo després i fregant-lo suaument fent pujar i baixar la pell pel tronc.

Vaig anar baixant, deixant els seus pits i recorrent la seva panxa mentre intentava descordar els texans. – Espera. – Em va dir, em vaig apartar, ella es va aixecar, es va treure els sostenidors, que encara portava, i els texans i les calcetes quedant al descobert el sexe depilat. – Que no et despulles? – I tant! – vaig acabar de treure’m els pantalons i els calçotets, moment en el que el meu membre va fer un salt.

Ella va riure. – Estira’t. – Em va demanar, em vaig acabar d’estirar i ella va fer el mateix a sobre meu, però de cap per avall, oferint a la meva boca el seu sexe, que ara es mostrava obert i humit, ella va agafar el penis amb la mà, li va fer un petó a la punt amb els llavis i el va recórrer amb la llengua en tota la seva extensió, cercant tots les racons.

Jo m’hi vaig abocar a aquella vulva que semblava desitjar ser llepada, vaig començar amb copets de llengua pel seu interior, pujant i baixant per tota la llargada del tall, assaborint el seu gust salat i dolça a l’hora. Vaig cercar el clítoris, volia dedicar-li una estona, l’agafà entre els meus llavis i li vaig passar la punta de la llengua, prement-lo, tombant-lo a una banda i a una altra.

Ella tenia el capoll a la boca, tot i que li passava la llengua més que endinsar-se’l el xuclava endins, empassant-se l’aire de la boca i absorbint-lo, després una llarga i lenta marxa endins fent lliscar el tronc entre els llavis, parant i tirant enrere per tornar a parar i tirant endavant.

Baixà al forat de la vagina, tot repassant amb la llengua els racons dels llavis i les nimfes, llavors vaig endurir la llengua, traient-la el més possible de la boca, i la hi vaig introduir, volia sentir i tastar les parets de la vagina, follar-la sense girar-me, sentir-me dins seu.

Tot i estar ocupada amb el meu penis sentia els seu gemecs apagats, havia accelerat la fel·lació. - Sisplau, baixa el ritme que em faràs arribar abans d'hora! - Em va fer cas i va alentir els seus moviments, tot variant els moviments amb carícies externes, i llepades als testicles.

Mentre seguia amb el cunnilingus ella va començar a fer moviments bruscos amb la pelvis, un gemec més fort que els altres i la sensació que la humitat al seu sexe augmentava sobtadament, havia arribat. Vaig pensar que s'aixecaria i que, per una vegada, seria jo el que es quedés fora, però el que va fer va ser tornar a fer-me una fel·lació profunda i ràpida.

Vaig sentir que arribava i, com vaig poder, la vaig avisar, es va apartar en el moment just, no és que em desagradi acabar en la boca, però sempre he pensat que són elles les que han de decidir que passi.

Llavors sí, es va aixecar i ens vam besar. - Sort que sols volies fer-me un petó. - va dir rient. Com l'optimista que sóc, vaig pensar que allà acabava tot, però la nit va seguir. De totes maneres, la resta ja la explicaré un altre dia.