dijous, 10 de setembre del 2009

Ulls

Els teus ulls em van col·lapsar l’enteniment des del primer moment, aquelles espurnes em van fer perdre el sentit del temps i de l’espai. No recordo haver-te vist abans en aquell hotel de mala mort, acostumat als cambrers malcarats, avorrits i ofesos per qualsevol paraula que se’ls hi digués el teu somriure i la teva mirada em va conquerir.

Durant els dies que vaig ser-hi, que vas ser-hi, vaig gaudir de la imatge de les teves mans suaus de dits afilats, servint-me els plats del sopar, gaudint de la teva veu suau al respondre en un anglès tan macarrònic com el meu les meves maldestres paraules.

Veure la teva figura creuant l’obsolet menjador movent sinuosament aquell cul suggerent, veure l’ample escot mostrant uns pits rodons i plens es va convertir en el meu desig diari.

La sensació que aquella mirada i aquell somriure no eren part de la feina es va apoderar de mi a partir de veure que no tots la rebien, també et va trair, o no, el veure per la cua de l’ull com et descordaves el botó de la brusa en apropar-te a la meva taula i al girar-te la mà tornava, suposadament, a cordar-ho.

No va ser fins al tercer dia que em vaig atrevir a dir-te lo maca que estaves aquella nit, els teus ulls van flamejar com mai mentre em responies amb un “thank you, sir” des dels teus llavis lleugerament pintats.

Em vaig debatre neguitós entre travessar, transgredir la frontera invisible que separa els compliments cordials de les propostes indecents. M’ennuegava la por a perdre el teu somriure si anava més enllà de lo socialment correcte, si gosava de dir-te que desitjava fer-te l’amor, sentir tota l’extensió de la teva pell en la meva pell.

Incapaç de dir-t’ho de paraula, no se’m va acudir altra bajanada que escriure-ho, plegat i ensobrat donar-t’ho al servir la taula amb un “Only for you, please read it, You don’t need to answer me.” Vas posar cara d’estranyada te’n vas guardar el sobre a la butxaca del davantal i vas seguir la teva feina.

Va ser el sopar més llarg i neguitós que he viscut, cap senyal, cap canvi en la teva mirada em donava a entendre que l’haguessis llegit, que l’haguessis entès, que t’hagués agradat o disgustat. Em vaig aixecar de taula cap cot i em tanca a l’habitació, donà per suposat que no tindria resposta.

Vaig mirar els informatius en alemany, sense entendre ni un borrall del que explicaven més enllà de les imatges quan m’era possible interpretar-les, el meu cap, però s’entestava en recordar-te, en esbrinar, imaginar, suposar quina seria la teva mirada el següent sopar, el meu darrer sopar en aquell hotel.

Estava a punt de tancar el llum i allitar-me quan vaig sentir un petit toc a la porta, vaig obrir i et vaig veure allà guaitant a esquerra i dreta amb les mans juntes. En veure la porta oberta vas entrar portant-me endins de cop, la porta es tancà darrera teu mentre els teus llavis s’enfonsaven en els meus amb desesperació. Com una ventada em vas portar fins al llit on vam caure mentre les nostres mans cercaven neguitoses tots els nostres racons i s’entestaven en descordar botons i cremalleres sense saber ben bé on eren.

Asseguda a sobre meu et vas incorporar mentre mormolaves suaus paraules en alemany que jo no entenia i et deslliuraves de la brusa deixant al descobert els teus pits de grans arèoles rosades i mugrons llargs punxeguts.

Sense deixar-me reaccionar vas apropar-me un dels teus pits a la boca i em vaig abandonar al seu tacte, vaig llepar amb delir el mugró erecte i l’arèola que s’arronsava amb les carícies de la meva llengua mentre la teva mà tirava avall el meu pijama per poder accedir al meu penis.

Vas fer-me un nou petó i vas lliscar pel meu pit petonejant i mossegant lleugerament els mugrons mentre la teva ma subjectava el meu membre con si volguessis evitar que s’escapés. Vas seguir baixant fins que els teus llavis van entrar en contacte amb el meu gland i el vas recórrer amb la punta de la llengua humitejant-lo abans d’engolir-ho com si t’ho volguessis empassar.

Incapaç d’arribar al teu cos en aquesta posició vaig deslliurar-me maldestre de la camisa i, com vaig poder, vaig fer que el pantaló del pijama acabés a terra, va ser llavors que vaig trobar, de casualitat, la goma de les teves calces amb el dit del meu peu, les vaig cercar també amb l’altre peu i vaig enganxar-les amb els dits i tirà amb força per abaixar-te-les.

La teva reacció va ser aixecar el cul per permetre’m la maniobra mentre em miraves amb delir i llepaves el meu penis. Amb les calces el mes avall que vaig poder vaig desplaçar un peu al teu entrecuix, vaig sentir el teu vellut i més enllà el tacte dels teus llavis. Vaig fregar el meu peu contra el teu cony intentant gratar el teu clítoris fins que el meu dit va trobar l’entrada al teu interior, ets vas moure per deixar que s’endinsés tant com pogués.

El teu cos girà sobre meu amb la teva boca com a eix i em vas oferir el teu cony ple de fluids i rosat d’excitació. Vaig enfonsar-m'hi entre els teus plecs assaborint tots i cadascun dels teus racons, colpejant amb la llengua l’excitat clítoris, sentí com el teu cos es tensava, els teus gemecs ofegats envoltaven el meu membre que s'escolava més enllà d'on mai hagués pensat, no vaig saber avisar-te que esclatava, tampoc no em va semblar que t'importés.

Vas deixar-te caure al meu costat, em mirares somrient, i vas dir no sé quines paraules que, per suposat, no vaig entendre. Sols vaig saber dir “Danke”, vas riure, “Gracie tante” vas respondre. Et vas aixecar et vas posar bé la roba, em vas fer un petó als llavis, encara tenies restes de la meva humitat. Vas obrir la porta entonant un “aufidersen” llençant un petó a l'aire.

Mai més no et vaig veure, no vas ser tu que em serví el sopar la resta de les nits, no em vaig creuar amb tu als passadissos de l'hotel, no vaig gosar de preguntar, sols alguna mirada de les teves companyes semblava dir-me que ho sabien tot. Dos dies després vaig deixar l'hotel, acabades les vacances el millor record que em vaig emportar va ser, sens dubte, aquella estona amb tu.