dimecres, 17 de desembre de 2008

Neus Blanca (2)

Vet aquí que es feia fosc i la Neus començava a tenir gana i fred i malgrat la zona del bosc era plena de fruits comestibles i saborosos ella era un membre de la cort i no sabia distingir-los. De sobte ensumà una olor que li era familiar. – Fum de llenya! O hi ha una casa al bosc i estic salvada o s’està cremant i he begut oli.

Fos com fos, no tenia més alternativa i va anar ensumant fins trobar un clar on una casa tronada i bruta, fumejava per la xemeneia. Després de sortejar tota mena de deixalles i andròmines va arribar a la porta, amb els artells colpejà la porta, que s’obrí grinyolant per la manca de greix. L’estat de la casa era semblant a l’exterior, brutícia acumulada d’anys i panys, les paneroles mestresses incontestables, i els plats, que més que bruts estaven podrits, apilonats al costat de l’aigüera, plena d’un líquid que temps ençà va ser aigua.

La Neus s’ho va mirar tot. – Es veu d’una hora lluny que no tenen servei. – Com que no hi havia ningú va decidir que s’havia de fer dissabte, si més no on ella pensava menjar. – Amb això quedaran pagats pel menjar que els hi agafaré els porcs que hi viuen aquí. – i així van passar un parell d’hores, buidant l’aigüera, fregant uns quants plats i una cassola, i fent un sopar en condicions. Es cruspí la teca asseguda en l’única butaca de tota l’estança i es deixà vèncer per la son.

No gaire estona després una colla de barruts s’arribava a la casa després de la jornada. – Avui podríem anar de putes, que fa més d’una setmana que la meva titola no menja. – Perquè no vol, jo sempre n’estic disposat. – No, gràcies, si ha de tastar cul que sigui de femella, el teu és per quan ja no queda més remei. – Tu t’ho perds. – Aneu donats si penseu que la posareu en calent. – Va dir el que semblava el cap. – La casa fa pudor i toca netejar-la.

Tots sis van rondinar en veu baixa, però sabien que no hi havia una altra. Quan van estar prop de la casa es van quedar astorats. – La porta és oberta! – Ens hauran robat? – No tindrem aquesta sort, l’únic que poden robar és brutícia. – Sense fer soroll s’hi van acostar, primer ficà el cap el cap i es quedà mirant la Neus. – Redeu! Que bona que està!.

Darrera d’ell mormolaren tots. – Qui? – Què? – Jo vull mirar! – Calleu! – Va dir el cap. En silenci entraren tots, l’un darrera l’altre. – Sí que està bona, sí. – Me la tiraria ara mateix. – Sou uns desagraïts, i no està tan bona. – El cap sacsejà la Neus per despertar-la. – Ella, en obrir els ulls, va xisclar espantada. – Qui ets tu i què fas a casa nostra i a la meva butaca? – Recuperada de l’ensurt la Neus els hi explicà tota la història.

El cap dels barruts, que no havia perdut de vista el pitram de la Neus, li va dir molt seriós. – Tot això està molt bé, però, francament, m’importa un rave. Ara digues, què hauríem de fer amb tu? – La Neus, veient que no els entendriria i que els seus pits eren el punt d’atenció de tots va deixar caure un costa del vestit deixant una mamella totalment descoberta i posà la mà al paquet del cap. – Potser us podria ser de servei, això més que una casa és una cort de porcs i em sembla que tampoc no esteu ben atesos pel que fa a això. – Va dir mirant directament al paquet del cap.

Els ulls del cap i de tots els presents es van il·luminar. El cap, però, saberut i malpensat li exigeix. – Què vols dir? Què ens faràs de minyona i de meuca? A canvi de què? – Veient la Neus que el cap, tot i que excitat pels seus frecs al paquet, no és un babau, li respon. – A canvi de dormir i menjar i d’una paga justa pels meus serveis.

El cap va somriure. – Ens comencem a entendre. – Fent-li un senyal li va indicar que li lliurés la butaca, la Neus s’aixecà i el cap s’assegué. – Deu peces d’or si la casa es neta i el menjar a taula. – Al dia? – preguntà la Neus. – I ara! Al mes. – A la setmana. – El cap rigué de nou. – Saps negociar. D’acord, a la setmana. Però a mi m’atendràs de franc.

La Neus se’l mirà mentre pensava que aquell bordegàs s’estava aprofitant de la seva posició, malgrat tot no tenia gaire on elegir. – D’acord, però ells hauran de pagar, per ficar-la una peça d’or, dos si és amb la boca, cinc si volen pel cul. I pagant per endavant. – Alguns van rondinar en veu baixa però el cap els va fer callar d’un crit.

Es va mirar la Neus i rumià una mica. – N’ets una experta en el tema. Em sembla just. Ara anem a signar el contracte. – Dit això es va abaixar els parracs que portava per pantalons deixant a l’aire una polla grossa i relativament llarga. – Sé d’algú que te la envejaria. – Va dir la Neus mentre s’agenollava davant el cap i començava una llarga i profunda mamada.

La resta de barruts van treure les seves eines i es van començar a masturbar, tret d’un que es va amorrar al membre d’un dels seus companys. Mentre la Neus es deslliurava del vestit i es muntava a sobre la verga erecta del cap i aquest es dedicava a llepar-li i mossegar-li els mugrons.

Un dels barruts s’apropà i demanà permís per posar-la al forat lliure, el cap assentí i la Neus parà la mà on van caure les cinc monedes reglamentàries. El barrut apunta la seva polla a l’anus de la Neus i la ficà endins d’una envestida, seguint amb un vaivé frenètic que acompanyava els moviments de la Neus sobre el fal·lus del cap.

Un altre estava fent servei del cul del company gai, i quedaven dos que asseguts a terra es miraven l’espectacle masturbant-se desesperadament. La Neus els hi va aclucar l’ull i tots dos es van apropar, després de deixar les pertinents monedes van posar els seus membre a l’abast de la boca de la Neus, que, alternant-los els hi va fer una fel·lació.

A poc a poc tots es van anar escorrent, deixant caure el seu líquid allà on tenien el membre, alliberant-se la Neus de tots els pals que l’estaven ocupant. Es tornà a posar el vestit, recollí les seves monedes i digué en veu alta. – Ara tots a rentar-se. D’aquí a mitja hora el sopar.

I així va ser que la Neus es va fer un lloc a la casa i que tots els barruts estaven contents, amb la casa neta i el plat a taula, i de poder cardar de tant en tant sense haver de baixar al bordell del poble. Bé el barrut gai no estava tan content, a la fi, des de que la Neus era a la casa els seus companys no el reclamaven tant com abans, i això que ell no els hi havia cobrat mai.

Intentarà el barrut gai recuperar els seus companys? Es posarà mamelles? Tornarà Esperanza Aguirre a la Índia? Tot això i més al proper lliurament de ... Neus Blanca.

10 comentaris:

Striper ha dit...

llastima que el conte original no sigui tan guay com la teva versió.

Shalheira ha dit...

Riu-te tu dels meus dos personatges luxuriosos, Shalheira Taländren i Everesse de Semnorikojae. Els dos al costat de la Neus Blanca són nens de la primera comunió.
Per cert, espero amb ganes la continuació...

Lula ha dit...

Jajajajajaaaaaa

De on es demostra que les dones... són les que porten els pantalons!!!

M'encanta!

Nopariiiiiiis.... CONTINUA!!


Besotes

Anònim ha dit...

Ja soooooooooc aquííííííí, el/la teu/teva blogaire invisible....
hauré de treballar amb el cap i prou, ja ho veurem...

Núr ha dit...

hahahah! Quina bona versió del conte! Et comento totes dues parts aquí: la primera m'ha semblat genial, sobretot la introducció: una princesa aprenent arts amatòries de ben adolescent! hihihhi

I això de set homenots... bé, sis!, per a una dona sola, la veritat és que no pinta gens malament!!! :)

Bones festes, guapíssim!

Natàlia ha dit...

uiii... això podria semblar uns dels meus somnis (sobretot durant l'eterna i llarga vida de single que pateixo... ;p)

Estava investigant per l'amic invisible però... no he trobat pistes!! ;)

Anònim ha dit...

que el meu regal invisible serà...no sé com....

rafel ha dit...

Home, al barrut gai li pots deixar al príncep, que m'han dit que és un tot terreny i li mola fer sandvitxos. Qui carda últim, carda millor! A més els altres barruts no li deixaven ficar-la-hi, així que només disfrutava del 50% de les seves possibilitats amatòries! Exigeixo un bon final per al barrut gai! ;)

skorbuto ha dit...

Striper: Gràcies, la veritat és que la idea se'm va acudir llegint-li l'original a la meva filla, pensant que era un conte pesadíssim i que amagava moltes coses.

Shaleira: No podia permetre'm una Neus Blanca figa tova (dit sigui en el sentit de bleda).

Lula: Però, encara hi ha algú que ho dubta això?

Núr: He hagut de recrear algun personatge, la madrastra no em quadrava i vaig haver de tirar de la Silvana (encar em pregunto per què li he posat aquest nom)

Rafel: No pateixis que el barrut gai sortirà ben parat.

Tondo Rotondo ha dit...

El menjar l'haurien d'haver fet els barruts... :-)

Blanca, blanca... va quedar la Neus ....