dimecres, 7 de gener de 2009

Neus Blanca (5 i final)

Així els barruts, després de veure com es quedaven de nou sense la Neus, miraren tots al barrut gai. – Eps! No us feu la idea que tot tornarà a ser com abans, aquí hem d’acordar algunes coses. – el cap dels barruts pensant que, a la fi, en tenia raó, digué. – Molt bé. Què ens proposes? – Primer de tot, n’estic tip de picar pedra, prefereixo quedar-m’hi aquí i netejar, pel mateix sou.

Això no acabà d’agradar al cap dels barruts. – Vols que et pagui i et doni de menjar a canvi de tenir neta la casa? – També faré el menjar i vos en podreu disposar de mi. – M’estàs sortint més car que la Neus. – Però la Neus ja no hi és. – Per mi d’acord, però amb ells què?.

Al barrut gai se li il·luminà la vista. – A la Neus la pagaven, a mi em pagaran, dos peces d’or amb la boca, cinc si és amb el cul, una peça una palla o ... Tots quedaren esperant l’explicació. - Si algú em fa el servei a mi, després li faig jo de franc, quid pro quo.

Els altres barruts es quedaren rumiant fins que el cap va dir. – Em sembla just. – El cap segué a la seva butaca, es tragué el membre i li digué. – Ja pots venir a signar. – El barrut gai agafà el membre i el masturbà lentament fins que es va posar dur, llavors se’l va ficar a la boca, engolint-lo sencer, llepant-lo amb delir com si se li anés a escapar.

Quan ja el tenia ben treballat, que semblava a punt d’esclatar, s’abaixà els pantalons i s’assegué a sobre el fal·lus, encarant-lo a la seva ullera i fent-lo entrar fins al fons. Començà una cavalcada lenta però continua, pujant i baixant sobre aquell pal sense ni plegar-ho ni acabar de fer-lo sortir.

La resta de barruts es miraven l’espectacle amb les seves polles a la mà, algú fins i tot ja s’havia empastifat. Quan el cap va acabar el barrut gai es va anar cap als altres i s’hi va posar a quatre grapes davant d’ells. Un li va deixar anar dues peces d’or i s’hi va agenollar al seu davant, un altre va posar les cinc reglamentàries i feu ús del seu cul i un tercer es posà sota d’ell i començà a jugar amb la seva titola.

I així els barruts van solucionar el fet de no tenir més la Neus, i tot i que de tant en tant visitaren la casa de barrets del poble, mai més van tenir la casa bruta i van ser, sinò feliços al menys contents.

D’aquest història sols queda saber si la Silvana se’n va sortir com semblava, però, ai las! Els bons serveis de l’esclau que havia regalat a la reina li van servir en aquest per fer confiança amb la vella i explicar-li tot el que la Silvana havia fet.

Llavors la reina cridà la Silvana. – Hola nena, veuràs, n’he sentit que algú ha fet fora la Neus Blanca. – Primera notícia, Sofi. – Majestat, diga’m majestat. – Cridà la reina, la Silvana envermellí, allò no pintava bé. – Majestat, us ho juro, jo no en sé res. – No són les notícies que tinc. – La Silvana feu una ullada assassina a l’esclau, però aquest somreia malèvolament.

La Silvana intentà inventar una història on la Neus fos la traïdora, però la reina ja no la escoltava. – Saps nena? A mi no m’agraden les serps com tu, i com que no m’agraden les faig fora de casa meva. – Majestat, si us plau, no em feu fora, faré allò que em digueu.

La reina es mirà l’esclau. – D’acord, primer, el meu estimat servent, deixarà de ser esclau, serà el meu preferit, fa uns cunnilingus impressionants, nena, i a més, pels serveis donats et lliuro a ell com la seva esclava, l’atendràs en tots els seus desitjos sense discussió. Carinyo, ja te la pots follar.

L’home s’apropà a la Silvana, d’una estrebada li arrencà el vestit deixant-la nua. – Tens unes bones mamelles. – Digué mentre les hi magrejava, es va treure el minúscul penis i l’indicà amb el dit. La Silvana s’agenollà i es posà entre els llavis aquella cosa petita i li feu una fel·lació com va poder, desprès s’aixecà i es posà la titola de l’home dins seu i mogué els malucs intentant que no se li sortís fins que l’home es va escórrer dins seu.

I va ser així com la Silvana va acabar servint l’antic soldat que havia esclavitzat, s’ha de dir que li va trobar el gust i que amb el temps l’home la va anar deixant treballar-s’hi la tropa, aquest va ser el preferit de la reina i també el del rei per les seves habilitats bucals, la Neus, com ja sabeu va ser la preferida d’un altre rei i la més cotitzada de les cortesanes d’aquella cort, i el barrut gai va ser la reina de la casa dels barruts. I tots visqueren contents i cardaren de valent.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.

6 comentaris:

Striper ha dit...

Just un dia fred amb neu acabes un conte molt calent.

El veí de dalt ha dit...

Walt Disney es deu remoure a la seva tomba!

Shalheira ha dit...

Això sí que és un final feliç.

Arkana ha dit...

Sembla mentida com canvien els contes segons qui en sigui el narrador! A banda de semblar-me excitant, com sempre, l'he trobat divertit, per com em recordava, a la teva manera, al vell conte.

Un petó!

Lula ha dit...

Molt bó Skorbuto...
Tots feliços i contents, com ha de ser!!

Això si que és un conte per abans d'anar a dormir... :-)

Besotes

rafel ha dit...

Ufff com m'agraden aquest tipus de "happy ending".