tag:blogger.com,1999:blog-86720706213118005442024-03-13T02:55:51.752+01:00Sempre pensant en el mateixAquí escric totes les històries de caire sexual que se m'acudeixen, totes són ficció (que més voldria que acomplir algunes).
Si aquests temes no us agraden no seguiu, si sou menors tampoc, sisplau.
Si us ve de gust benvinguts.Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.comBlogger69125tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-89993485881295419412009-11-17T22:59:00.004+01:002009-11-17T23:04:03.651+01:00Festa d'aniversari (Relats conjunts)<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://relatsconjunts.blogspot.com/2009/11/festa-daniversari.html"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 253px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCUffYolPCJBNIw72nQ_ieDU_wbXLNNyAuINU5KLCKNWyvOq84ifWnzwiU1q997scA40UzDz2ndwT66nd34wDWriw3pV8dBG1X_H9VnXwj_AYgJNU8SANXXdHIUcN50-XuwnTyg_be_D8/s320/jordi-labanda.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405196278600363330" border="0" /></a><a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/2009/11/festa-daniversari.html">Relats conjunts: Festa d'aniversari. Jordi Labanda.</a><br /></div><div style="text-align: justify; font-family: verdana;"> <br /><br />Ningú no m'havia invitat, de fet ni tan sols sabia que hi havia una festa fins que no vaig arribar a la porta. La veritat és que havia anat a cercar una documentació per la feina i m'havia trobat amb tot aquell garbuix de música i veus.<br /><br /> Vaig sentir una terrible sensació d'estar fora de lloc, amb camisa, texans i espardenyes, la gent però no es va fixar en la meva presència, tan educadament com vaig saber vaig preguntar al grup més proper a la porta on podria trobar la mestressa. Amb cara de no tenir-ne ni la més remota idea em van dir que mirés per dins.<br /><br /> La piscina, il·luminada des de sota i enrajolada amb motius grecs, era rodejada de grups de gent que parlaven i bevien, ballaven i bevien o feien tot a l'hora, alguns ja en vestit de bany, d'altres encara vestits de festa i uns pocs lliures de qualsevol material tèxtil. Definitivament estava fora de context, així que vaig fer via passant ràpidament entre els grups a l'hora que feia una ullada ràpida a la recerca de la meva cap.<br /><br /> De sobte un mà m'agafà del braç. - Què t'has perdut? - Em vaig girar cap la dona que em deia allò. - Disculpi, busco l'Eva. - I jo? Què no et faig el pes? - Perdó però la cerco per qüestions de feina. - Crec que l'Eva hores d'ara és molt ocupada. - Sols he de recollir uns papers. - Tu mateix, és al pis de dalt, però està acompanyada.<br /><br /> El somriure malèvol que acompanyà la darrera frase em va fer pensar que potser caldria esperar. Vaig entrar a la casa i vaig fer una ullada a peu d’escala, no s’escoltava res. No m’havia adonat però al sofà una parella es menjava a petons i les mans es perdien dins la poca roba que els hi quedava, una altra parella se’ls miraven mentre s’acaronaven els genitals sense dissimular-hi.<br /><br /> Amunt de l’escala hi havia una passadís i una porta al fons, vaig pujar i m’apropà fins la porta, dins es podia escoltar els riures i gemecs de més de dues persones. M’ho vaig pensar dues vegades, vaig treure el mòbil i vaig marcar el número de l’Eva. A l’altra banda de la porta sonà el seu mòbil, em vaig enretirar fins l’escala i vaig esperar.<br /><br /> Una veu masculina em respongué. – Sí? – Hola, sóc el Pere, de la feina, volia parlar amb l’Eva. – Eva! Un tal Pere del curro! – El crit quasi va fer que el so s’acoblés, l’Eva agafà el telèfon i em respongué amb la veu mig ofegada. – Hola Pere ... On ets? – A casa teva, si em dius on són els documents ... – Hmmm! Sóc al pis de dalt, Hmmm! Puja i entra. – No vaig poder respondre-li, havia penjat.<br /><br /> Bé, si a ella no l’importava a mi tampoc, vaig entrar, estava estesa al llit, totalment nua, un manso tenia enfonsat el cap entre les seves cames mentre ella acaronava els sexes d’una altra parella, em va fer un senyal per què m’apropés. – Hola Eva, si em dius on són ... – No vaig poder dir res més, m’havia estirat cap a ella i m’havia clavat la llengua a la boca fins arribar fins la campaneta.<br /><br /> Va ser un acte instintiu però la meva mà se’n va anar cap als seus pits, aquells pits dels que fins aquell moment sols havia pogut veure parcialment, furtivament a l’oficina, quan s’abocava sobre la taula per explicar-me alguna cosa. Ara la meva ma navegava per aquells pits de pell suau i mugrons erectes abastant tot el seu volum sense que ningú no m’ho impedís.<br /><br /> Vaig sentir com em treien la roba, no sabia qui, ni m’importava, una mà es va fer amb el meu penis, agafant-lo suaument, movent-se amunt i avall fent que el gland quedés parcialment descobert. Un llavis es posaren sobre ell i vaig sentir el ball de la punta de la llengua passejant-se i saltant, colpejant-lo suaument.<br /><br /> Uns altres llavis petonejaven el meu pit i els meus mugrons, vaig cercar amb la ma algun altre cos, una altra ma l’agafà i la portà fins a uns llavis vaginals humits i calents. Hi vaig endinsar els dits arreplegant tots els fluids que hi havien, escorcollant tots els plecs, fregant l’excitat clítoris i enfonsant-me en el cau humit i calent que se m’oferia.<br /><br /> L'Eva es va moure fent que els meus llavis recorreguessin el seu cos fins posar-hi el seu sexe al meu abast, encara regalimava els fluids del darrer orgasme i es veia totalment envermellit. A l'hora que jo m'enfonsava en aquells plecs famolencs el meu penis era engolit fins al seva base, arribant a sentir amb el gland les parets de la gola d'alguna, suposava.<br /><br /> L'excitació va anar augmentant, jo llepava i xuclava el cony de l'Eva cada vegada més ràpid, la boca que tenia cura del meu penis semblava l'embol d'una màquina a ple gas, l'Eva havia trobat uns pits per llepar i mossegar i uns dits hàbils estiraven els meus mugrons fent-me córrer esgarrifances.<br /><br /> Vaig tocar suaument la cara de qui em llepava quan començava a sentir que arribava al clímax, el mateix al que arribava l'Eva ruixant-me amb els seus fluids mentre la seva pelvis saltava embogida. Jo també vaig arribar deixant anar tota la meva càrrega dins la boca que m'avia fet la fel·lació.<br /><br /> Em vaig deixar caure a terra sense forces, al meu costat l'Eva i la dona que m'havia parat al jardí i una parella que s'abraçaven i es menjaven a petons. - Eva. - Sí? - Em diràs ara on són es documents? - A sobre la còmoda, la carpeta vermella. - Gràcies. - Em vaig aixecar, vaig recollir la roba i la carpeta i vaig sortir de l'habitació. - Gràcies per tot, Eva. - A tu. Ens veiem dilluns. - Suposo que d'això ni una paraula. - Ella va somriure.<br /><br /> Ja a la planta baixa em vaig vestir, la dona que m'havia parat al jardí baixà a corre-cuita amb un paperet a la mà. - Espera! - Tan bon punt va estar al meu costat em feu un petó als llavis, aquell sabor ... -Tingues, el meu mòbil, truca'm. Vaig tornar a casa i enllestí la feina de dilluns amb més energia que no pas havia tingut mai. Deu n'hi do les festes de l'Eva.</div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-75332384403220824482009-09-10T10:04:00.001+02:002009-09-10T10:06:33.399+02:00Ulls<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Els teus ulls em van col·lapsar l’enteniment des del primer moment, aquelles espurnes em van fer perdre el sentit del temps i de l’espai. No recordo haver-te vist abans en aquell hotel de mala mort, acostumat als cambrers malcarats, avorrits i ofesos per qualsevol paraula que se’ls hi digués el teu somriure i la teva mirada em va conquerir.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Durant els dies que vaig ser-hi, que vas ser-hi, vaig gaudir de la imatge de les teves mans suaus de dits afilats, servint-me els plats del sopar, gaudint de la teva veu suau al respondre en un anglès tan macarrònic com el meu les meves maldestres paraules.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Veure la teva figura creuant l’obsolet menjador movent sinuosament aquell cul suggerent, veure l’ample escot mostrant uns pits rodons i plens es va convertir en el meu desig diari.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La sensació que aquella mirada i aquell somriure no eren part de la feina es va apoderar de mi a partir de veure que no tots la rebien, també et va trair, o no, el veure per la cua de l’ull com et descordaves el botó de la brusa en apropar-te a la meva taula i al girar-te la mà tornava, suposadament, a cordar-ho.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> No va ser fins al tercer dia que em vaig atrevir a dir-te lo maca que estaves aquella nit, els teus ulls van flamejar com mai mentre em responies amb un “thank you, sir” des dels teus llavis lleugerament pintats.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Em vaig debatre neguitós entre travessar, transgredir la frontera invisible que separa els compliments cordials de les propostes indecents. M’ennuegava la por a perdre el teu somriure si anava més enllà de lo socialment correcte, si gosava de dir-te que desitjava fer-te l’amor, sentir tota l’extensió de la teva pell en la meva pell.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Incapaç de dir-t’ho de paraula, no se’m va acudir altra bajanada que escriure-ho, plegat i ensobrat donar-t’ho al servir la taula amb un “Only for you, please read it, You don’t need to answer me.” Vas posar cara d’estranyada te’n vas guardar el sobre a la butxaca del davantal i vas seguir la teva feina.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Va ser el sopar més llarg i neguitós que he viscut, cap senyal, cap canvi en la teva mirada em donava a entendre que l’haguessis llegit, que l’haguessis entès, que t’hagués agradat o disgustat. Em vaig aixecar de taula cap cot i em tanca a l’habitació, donà per suposat que no tindria resposta. </span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig mirar els informatius en alemany, sense entendre ni un borrall del que explicaven més enllà de les imatges quan m’era possible interpretar-les, el meu cap, però s’entestava en recordar-te, en esbrinar, imaginar, suposar quina seria la teva mirada el següent sopar, el meu darrer sopar en aquell hotel.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Estava a punt de tancar el llum i allitar-me quan vaig sentir un petit toc a la porta, vaig obrir i et vaig veure allà guaitant a esquerra i dreta amb les mans juntes. En veure la porta oberta vas entrar portant-me endins de cop, la porta es tancà darrera teu mentre els teus llavis s’enfonsaven en els meus amb desesperació. Com una ventada em vas portar fins al llit on vam caure mentre les nostres mans cercaven neguitoses tots els nostres racons i s’entestaven en descordar botons i cremalleres sense saber ben bé on eren.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Asseguda a sobre meu et vas incorporar mentre mormolaves suaus paraules en alemany que jo no entenia i et deslliuraves de la brusa deixant al descobert els teus pits de grans arèoles rosades i mugrons llargs punxeguts.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Sense deixar-me reaccionar vas apropar-me un dels teus pits a la boca i em vaig abandonar al seu tacte, vaig llepar amb delir el mugró erecte i l’arèola que s’arronsava amb les carícies de la meva llengua mentre la teva mà tirava avall el meu pijama per poder accedir al meu penis.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vas fer-me un nou petó i vas lliscar pel meu pit petonejant i mossegant lleugerament els mugrons mentre la teva ma subjectava el meu membre con si volguessis evitar que s’escapés. Vas seguir baixant fins que els teus llavis van entrar en contacte amb el meu gland i el vas recórrer amb la punta de la llengua humitejant-lo abans d’engolir-ho com si t’ho volguessis empassar.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Incapaç d’arribar al teu cos en aquesta posició vaig deslliurar-me maldestre de la camisa i, com vaig poder, vaig fer que el pantaló del pijama acabés a terra, va ser llavors que vaig trobar, de casualitat, la goma de les teves calces amb el dit del meu peu, les vaig cercar també amb l’altre peu i vaig enganxar-les amb els dits i tirà amb força per abaixar-te-les.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La teva reacció va ser aixecar el cul per permetre’m la maniobra mentre em miraves amb delir i llepaves el meu penis. Amb les calces el mes avall que vaig poder vaig desplaçar un peu al teu entrecuix, vaig sentir el teu vellut i més enllà el tacte dels teus llavis. Vaig fregar el meu peu contra el teu cony intentant gratar el teu clítoris fins que el meu dit va trobar l’entrada al teu interior, ets vas moure per deixar que s’endinsés tant com pogués.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> El teu cos girà sobre meu amb la teva boca com a eix i em vas oferir el teu cony ple de fluids i rosat d’excitació. Vaig enfonsar-m'hi entre els teus plecs assaborint tots i cadascun dels teus racons, colpejant amb la llengua l’excitat clítoris, sentí com el teu cos es tensava, els teus gemecs ofegats envoltaven el meu membre que s'escolava més enllà d'on mai hagués pensat, no vaig saber avisar-te que esclatava, tampoc no em va semblar que t'importés.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vas deixar-te caure al meu costat, em mirares somrient, i vas dir no sé quines paraules que, per suposat, no vaig entendre. Sols vaig saber dir “Danke”, vas riure, “Gracie tante” vas respondre. Et vas aixecar et vas posar bé la roba, em vas fer un petó als llavis, encara tenies restes de la meva humitat. Vas obrir la porta entonant un “aufidersen” llençant un petó a l'aire.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Mai més no et vaig veure, no vas ser tu que em serví el sopar la resta de les nits, no em vaig creuar amb tu als passadissos de l'hotel, no vaig gosar de preguntar, sols alguna mirada de les teves companyes semblava dir-me que ho sabien tot. Dos dies després vaig deixar l'hotel, acabades les vacances el millor record que em vaig emportar va ser, sens dubte, aquella estona amb tu. </span></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-54466739535877316842009-08-26T21:33:00.000+02:002009-08-26T21:34:06.031+02:00Elles<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Va obrir la porta amb la seva clau, com sempre, sense avisar, sense preguntar si era el moment adient. Va entrar lluint els seus quaranta i llargs anys tan exquisidament portats, mostrant unes cames de pell fina i lleugerament daurada i un escot que, més que suggerent, era un poderós imant a les mirades indiscretes.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Jo era estirat al sofà, en pilota picada, com sempre, gaudint de l’aire que entrava per la porta oberta de la balconada i sortia per la porta del safareig. – Hola. – Va dir abans de fer-me un petó als llavis i seure al meu costat. – Hola. – Li vaig respondre mentre esperava que deixés anar l’andanada.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La seva mà va cercar el meu penis com qui cerca qualsevol altra cosa i va començar a masturbar-me lentament. – Em diràs per què li has fet aquest lleig a l’Eloïsa? – Lleig? – No facis veure que no saps de que parlo! – va dir mentre estrenyia amb força el meu membre. – Val, val! – Vaig dir perquè no l’estrenyés més. Em va fer cas i va seguir amb la masturbació, lenta i pausada.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig escolar la meva mà entre les seves cames fins trobar els seus llavis, com sempre lliures de cap barrera de tela, mentre enfonsava els meus dits en ells li vaig respondre. – No em ve de gust ser el padrí de bodes de ningú, i menys d’ella. – Ara em diràs que estàs enamorat. – No pas, però ell no m’agrada. – Gelós! – El seu cony humitejava fins al punt de tenir tota la mà amarada, la meva polla, estava tan erecta i dura que tenia la sensació que esclataria en qualsevol moment.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ella es va aixecar i es despullà totalment, lluint un cos madur, uns pits menys caiguts del que es podria esperar i un pubis perfectament depilat. Per la part interior de les cames una gota de líquid vaginal dibuixava el seu camí descendent. – Està molt dolguda, ella t’aprecia molt, bé, t’apreciava. Diu que no et tornarà a dirigir la paraula. – Mentre em deia això es parava a sobre meu oferint la seva figa humida a la meva boca i apropiant-se del meu nap.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Mentre llepava aquell cony famèlic tractà de respondre – Ho sento molt, jo també me l’aprecio a ella, per això no puc, no vull ser el seu padrí. Creu-me, no duraran ni tres mesos. – Ella es va treure el meu membre de la boca. – No és mala persona, un xic tradicional, això sí, però bon jan. – Dit això va tornar a engolir-la com si fos un gelat, llepant tot el contorn i portant el capoll fins a la seva gola.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Jo estava enfeinat amb aquell clítoris que s’amagava entre els seus plecs, però vaig fer una pausa per respondre-li. – Me’l vaig trobar un parell de setmanes abans que ella m’ho demanés. – La visió d’aquell clítoris envermellit em va fer deixar la frase per agafar-ho amb els meus llavis i estirar-ho com si el volgués arrencar.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ella es va separar i mirant-me als ulls esperà que seguís. – Res, que em va dir que un cop casats me n’oblidés de cardar amb ella, que allò dels trios i les orgies l’havia acceptat però que no li agradava i que a més em considerava un competidor perillós. – Qui ho diria! Amb mi ben bé que ha cardat quan tocava. – Ja, però no és el mateix, si més no per a ell, jo li tocava la seva propietat. – Vaig agafar-la per la cintura i apropà el seu entrecuix a la meva boca, trobava a faltar el seu sabor.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ella es va deixar fer mentre tornava a treballar-me el membre. Vaig sentir com li arribava l’orgasme, la pressió del seu cos contra meu, la tensió de l’esquena al costat dels ronyons i els dos petits salts que feien els seus malucs. Com sempre es separà de mi, va tornar a seure al meu costat i treballà el meu membre amb aquella cadència que em portava lentament a l’èxtasi.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig sentir que m’escorria, li vaig fer el senyal de sempre, acaronar-li el cap amb la punta dels dits, perquè ho sabés, com sempre va fer cas omís i va seguir amb la fel·lació fins que el meu membre va perdre tota la seva duresa. Aixecà el cap i s’apropà a mi, ens vam besar mentre ens abraçàvem, mentre acaronava els seus mugrons, encara erectes, i la suau pell dels seus pits.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Em mirà. – Així que tres mesos? – Si arriben. – L’Eloïsa sap de la conversa amb el Ramon? – No per mi, ni per tu. – Li vaig dir advertint-la. – Algú li ho hauria de dir. – Em va respondre. – I acabar sent els culpables d’un trencament? Se li passarà, i quan trenquin tornarà. – Ho tens molt clar. – Dit això s’aixecà i anà al bany, el soroll de la dutxa em va ajudar a recordar.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La primera vegada va ser ara farà un parell d’anys, més o menys un any després d’haver perdut la meva companya. Havia anat a aquella festa, orgia hauria de dir, sense gaires ganes, empès pel caparrut del Pere. Quan el Pere decideix que has de fer alguna cosa sols poden haver dues sortides, o li fas cas o l’escoltes durant un període igual al que et resisteixes fins a fer-li cas.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La festa començà d’una manera bastant normal, música, grups que xerren, alguna parella que balla, begudes, alguna cosa per picar, el de sempre. A mida que l’ambient es caldejava, començaven a aparèixer els primers símptomes del que anava a passar.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Algunes parelles ja no xerraven i es dedicaven a petonejar-se i acaronar-se mentre la roba queia sense control a terra, un parell d’homes feien els honors a una dona totalment nua que s’havia fet amb els seus membres i els masturbava acceleradament.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> L’Eloïsa i la Rosa parlaven en un racó mentre gaudien de l’espectacle de l’entorn, en especial d’un parell d’homes que feien un seixanta-nou al costat d’una parella que cardaven amb ella a cavalcant sobre ell com si anés en un cavall desbocat.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ja estava a punt de deixar la copa i escapolir-me; el Pere feia estona que havia desaparegut; quan l’Eloïsa em va fer un gest per que m’apropés. Vaig anar al costat d’aquelles dues dones que, segurament afectat per l’efecte de l’alcohol, em semblaven deesses. Ens vam presentar lo just, dir-nos els noms, i vam parlar una estona.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Em va sobtar que l’Eloïsa agafés la mà de la seva companya i la posés a sobre el meu cul, després em va passar el braç per sobre el coll i em va dir, quasi a cau d’orella. – Què no ens faràs cap petó? – Sense respondre vaig posar els meus llavis sobre els seus, acaronant la delicada, sedosa pell. Vaig notar la presència de la seva llengua humida, esperant mig amagada entre els llavis.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Respongué tocant-la amb la meva, empenyent-la dins la seva boca mentre la recorria esbrinant tot el seu tacte humit. La Rosa apropà els seus llavis als nostres i escolà la seva llengua entre les nostres comissures per unir-se en aquell petó que cada vegada es desbocava més.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> No tinc clar com va ser que vam acabar tots tres estesos a terra, la roba rebregada, descordada, fins i tot esquinçada, vaig poder abastar els pits de les dues dones de mugrons foscos i erectes que saltaven de les meves mans a la meva boca i a la boca de la companya indistintament.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> A poc a poc els tors de totes dues s’allunyaren i s’uniren per sobre del meu cap i m’oferiren a l’hora les seves vulves humides, desitjoses de ser petonejades, llepades, xuclades. Vaig dipositar un primer petó a sobre d’aquells llavis per, tot seguit, recorre’ls i explorar-los amb la llengua, assaborint la barreja de sucs de totes dues dones i frisant per enxampar tots dos clítoris al mateix temps.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig sentir com una d’elles arribava deixant anar líquid en aspersió que m’amarà tota la cara, poc després l’altra se li unia. Es van deixar caure al meu costat i encetaren un ball de llavis i llengües sobre el meu penis, en cap moment no vaig saber quina de les dues m’engolia tot i que ho feien d’una manera diferent, una empassant-se el meu membre fins endinsar-ho al gola, l’altra agafant el gland amb els llavis i llepant-lo amb la llengua. Vaig avisar-les que arribava i la meva càrrega sortí amb força, elles van riure, es van girar i ens vam tornar a besar, vam parlar una estona mentre ens acaronàvem i petonejàvem.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> De les hores ençà havíem creat una mena de societat del plaer, ens trobàvem i ens exploràvem, havíem arribat a provar-ho quasi tot. Ara l’Eloïsa havia trobat el seu home, o això es pensava o bé era jo el que desitjava que allò no sortís bé. Potser sí sentia com un robatori que aquell paio se la portés, sobretot després de la maleïda conversa.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Rosa sortí del bany. – M’ha donat la teva clau per que te la torni i vol la seva. – Al rebedor, al calaix del moble. – No canviaràs d’opinió? – Ja saps que no. – La perdràs. – Et perdré a tu també? – La rosa somrigué. – No, a mi no em perdràs, de fet hi ha quelcom que vull parlar amb tu. – Em va fer un petó i va enfilar el rebedor. – Ens veiem després de la boda.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> He de dir que vaig errar els càlculs, van durar aproximadament un any. Desgraciadament l’Eloïsa mai no va tornar amb nosaltres que, per acabar d’adobar-ho, havíem decidit pagar un sol lloguer.</span></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-58765735930474419992009-07-29T09:00:00.001+02:002009-07-29T09:00:01.063+02:00Les Germanes Patidores, 3a part i final<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> En mig dels plors sentí una veu coneguda. – Son uns merdosos. – Virtu s’aixecà d’un salt. – Goyita! Què fas aquí? – Fer-te companyia. – T’has d’anar no et poden trobar aquí. – Sols em trobaran si vols que em trobin.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Goyita sortí de la penombra i s’apropà a Virtu. – No has deixat de plorar en tot el dia. – Els llavis de Goyita acaronaren els de Virtu, aquesta es separà. – No! No està bé això, és pecat! – Tens raó sóc una noia molt dolenta, et faig pecar, no com l’Angusties que et porta pel camí recte, hores d’ara te la boca plena, saps? I no és que estigui menjant el ranxo. </span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Goyita s’agenollà davant Virtu. – Però si sóc una noia dolenta, m’has de castigar. – es posà de quatre grapes i s’aixecà la faldilla deixant al descobert un cul sedós de natges tendres. – Au, va! Pega’m al cul, unes bones plantofades per trapella. – Goyita esperà la reacció de Virtu remenant les natges voluptuosament mentre es mossegava el llavi inferior.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Virtu s’aixecà i aixecà la mà deixant-la caure amb força sobre la natja dreta de la noia, aquesta feu un petit xiscle i tirà el cos endavant en rebre la galtada. Una zona vermella delimitava clarament la mà executora. – Sols això? – Va reptar-la Goyita. – Virtu deixà caure de nou la mà sobre la natja esquerra, aquesta vegada el xiscle de Goyita va ser més agut i una llàgrima fugissera mullà la seva cara.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Virtu reaccionà i agafà la noia aixecant-la i abraçant-la. – No, no ets dolenta, no, sisplau, no vull ser un monstre com ella, no! – Petonejà la noia a les galtes al temps que plorava, Goyita li tornava els petons fins que els llavis es van trobar. Virtu va frenar-se. Goyita s’aixecà i es tragué la roba quedant totalment nua. – Despulla’t. – Li digué a Virtu. Aquesta, sense pràcticament adonar-se es va desfer d’aquell hàbit que li feia tant de fàstic i cercà desesperadament el calor i les carícies de Goyita.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Els llavis de les dues dones es trobaren per acaronar-se mentre les mans exploraven l’esquena de l’altra fins arribar a les natges, les llengües compartiren la seva humitat en un ball frenètic mentre les cames s’entrellaçaren per fregar els sexes. Les mans de Goyita agafaren els pits de Virtu i pessigà suaument els mugrons erectes. – Des del primer dia que desitjo llepar-te’ls. – Digué abans d’abaixar el cap fins trobar el mugró esquerre.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Posà els llavis sobre l’arèola tot encerclant el mugró i el succionà fent que s’endinsés a la seva boca, llavors el dringà amb la punta de la llengua fent que Virtu gemegués. La mà esquerra de Goyita acaronava la pell sedosa del pit dret fent que el mugró quedés encaixat entre els dits índex i cor, obligant-lo a tombar-se quan arribava a la unió dels dits, feia retrocedir la mà i el pinçava amb el polze i l’índex, perment-lo i estirant-lo lleument fent que l’erecció es perllongués.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La mà de Virtu arribà al despoblat ventre de Goyita, els dits exploraren els llavis humits de la noia trobant-se un clítoris totalment excitat, va jugar amb els seus dits estirant-lo i passant el tou dels dits per la punta mentre l’altra mà acaronava els cabells de Goyita, aquesta va canviar de pit, jugant ara a mossegar el mugró dret i pessigar l’esquerra fent que Virtu fes petits xiscles perduda entre el plaer que acompanyava al lleu dolor.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Amb la mà plana sobre el sexe de Goyita donà una palmada, Goyita s’obrí encara més de cames i Virtu repetí l’acció un parell de vegades, després tornà a perdre els dits entre els llavis de Goyita i trobà l’entrada, enfonsà un dit lentament, gaudint de les toves i molles parets, el tragué i enfonsà dos, després tres.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Goyita empenyé suaument a Virtu tombant-la al llit, li feu un petó i girà sobre ella deixant el seu sexe a l’abast dels llavis de Virtu i abastant amb els seus la vulva de la seva companya. Passant les mans per sota les cames de Virtu li separà les cames i diposità un petó en els llavis vaginals, amb la llengua recorregué la línia de separació fins arribar a l’entrada de la vagina on s’enfonsà per assaborir els sucs que començaven a regalimar.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Virtu, que per primera vegada es trobava en una situació així, intentava imitar les accions de Goyita, lliscà la llengua pel tall i sentí l’entrada de la vagina de Goyita, tornà enrera endinsant la punta de la llengua fins trobar el clítoris que petonejà una estona per tornar a recórrer la separació dels llavis fins al final.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Totes dues dones s’estremien amb els petons i llepades de l’altra, la tensió augmentà al temps que el frenesí de les llepades, succions i petons. Goyita introduí els seus dits a la vagina de Virtu cercant el punt màgic, Virtu la imità i el joc de penetració entre les dues les arrossegà al clímax, Virtu deixà anà líquid sense control. </span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Virtu pensà que se li escapava el pipí però Goyita no s’apartà sinó que rebé el líquid sense queixar-se. – Perdona’m se m’ha escapat. – Goyita rigué. – Per què? – El pipí ... – Has ejaculat. – Què dius? – Ja t’ho explicaré. – Tu has ...? – Sí, però sense ejacular, com tu. – Estic confosa. – Goyita es girà, apropà els seus llavis als de Virtu i es besaren. – Ja veig que haurem de parlar molt.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Virtu retornà a la realitat. – No poden fer-ho això ... no hauríem hagut de fer-ho ... està malament. – Goyita l’acaronà mentre li replicava. – Sí, fer-te confessar nua mentre li fan una palla a mossèn llimac és molt bo, ja ho deia el Papa a la seva encíclica ... Ui! No me’n recordo quina, i tu? – Virtu envermellí. – Tens raó, però això nostre ... – Això nostre què? – Som dones, l’homosexualitat és pecat.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Goyita rigué. – Sí, i el sexe fora del matrimoni, i matar ... tot i que si a qui mates és a una bruixa llavors ja no ho és. Això vol dir que podem matar a Sor Angunia sense pecar! – Sisplau! – Oi que alguna cosa no quadra? Per què allò que t’ha empès a estimar-me és dolent? – Virtu recordà les explicacions poca soltes del mossèn. – Ens poden enxampar, és perillós.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Goyita mirà a Virtu als ulls. – I què farem? – No ho sé, estic confusa. – Jo vull anar-me d’aquí, de fet estava preparant la fugida. – però el teus pares i la superiora cridaran la policia. – I? Sóc major d’edat, em trobaran però no podran fer-me tornar. – Goyita abraçà a Virtu, la petonejà i a cau d’orella digué: - Vine amb mi, fugim juntes d’aquest infern. – Virtu es separà sorpresa, contrariada. – No ho sé. Deixa’m pensar.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Goyita s’aixecà, recollí la seva roba i es vestí. – He d’anar a classe, pensa-t’ho. Vindré aquesta nit a preguntar-t’ho de nou. – Goyita li feu un petó als llavis. – T’estimo. – I s’anà. Virtu quedà asseguda al llit, sense adonar-se s’acaronava un pit i el sexe. El tenia moll i deixava anar aquella olor especial que recordava llunyanament d’algun moment amb el seu darrer nuvi, aquell que va haver d’escoltar-li dir que s’anava a fer monja.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> I ara veia amb una sensació absoluta de vertigen com estava a un pas de llençar a les escombraries un grapat d’anys de noviciat, que el disgust d’aquell noi que se la estimava amb bogeria hauria estat per no res, que un convent corromput i una noieta esbojarrada li estaven fent abdicar del seu, abans considerat sagrat, objectiu.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Tornà a posar-se l’hàbit i s’encaminà cap al despatx de la superiora. Picà a la porta i aquesta s’obrí lleugerament, la superiora escrivia alguna cosa. – Permís mare. – Endavant filla. Què se us encomana. – Vull deixar el convent. – La cara de la superiora s’enrogí. – No parlaràs seriosament? – Ho faig. Vull anar-me’n. – I els teus vots? Faltaràs a Déu així? Sense dubtar-hi?</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Virtu pensà per un moment. – Sor Augusta, el mossèn i aquest convent m’han fet veure la llum. – No t’entenc. – Després de tot el que m’ha fet Sor Augusta, el que li he vist fer amb el mossèn i la vostra connivència, perquè no em crec que no estigueu assabentada de les seves aberracions, he arribat a la conclusió que això més que un convent és una casa de barrets. No vull ni imaginar-me que els hi feu a les pobres nenes.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La superiora s’atansà a Virtu i li propinà una sonora bufetada. – Blasfema! Això és la casa de Déu! T’haurem d’aplicar una correcció més severa. Torna a la teva cel·la, et prohibeixo que surtis fins que no te l’ordeni. – La superiora premé un botó, aparegueren dues monges que agafaren Virtu pels braços i la portaren a la seva cel·la tancant-la amb clau per fora.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Virtu plorà, no sabia que li passaria a partir d’aquell moment i tenia por, molta por. Passaren les hores, l’hora de dinar, les hores d’oració, el sopar ... i tanmateix ningú no apareixia, ni tan sols Sor Augusta. De sobte una veueta a l’altre costat de la porta l’animà. – Virtu! – Estic tancada, m’han castigat per dir ... per dir que això és un bordell. – A quí se li acut. – Rigué Goyita. Amb el soroll del pany la porta s’obrí. – Què has decidit? – Quan ens anem?</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Goyita es llençà als braços de Virtu i la besà menjant-li la boca mab desesperació. – Calma! Quan ens anem? – Ara. – No puc, no tinc roba. – Goyita agafà un parell de bosses que tenia fora i li atansà una. – Ja ho suposava, potser et vindrà una mica sobrera, però ja el solucionarem fora.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Virtu es tragué l’hàbit. – Clar que per a mi ja estàs bé així. – Va dir Goyita mirant-se-la nua. – Virtu somrigué mentre es posava aquell vestit, la faldilla li cobria els genolls i la cintura donava per posar-s’hi a dins una altra vegada, la samarreta li venia una mica estreta i li marcava els mugrons. Un jersei l’ajudà a cobrir els pits fent que es sentís menys incòmoda.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Remenà la roba. – Què busques? – Calces. – No hi ha, ho sento, posa’t les meves. – li digué indicant el racó del llit on les havia amagat al primer encontre. Virtú la mirà sorneguera, s’apropà, les agafà i se les posà. – Així ho vols? – Sí. – Virtú li feu un petó. – Anem-nos-en.</span><br /><br /></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-34643639768664559922009-07-21T09:00:00.000+02:002009-07-21T09:00:00.451+02:00Les Germanes Patidores, 2a part<div style="text-align: justify;"><span style="font-size:180%;"><span style="font-weight: bold;font-family:verdana;" >Advertència prèvia: Segurament ja heu llegit la primera part, adverteixo que aquesta segona part se m'ha fet més llarga i he hagut de fer una tercera que posaré aquesta setmana vinent, podeu imaginar que el text és dur, molt dur.</span><br /></span><br /><span style="font-family: verdana;"><br />La tornada de sor Augusta va ser estremidora, obrí la porta amb violència i anà directament a veure el contingut de la galleda, Sor Virtudes tremolà davant la idea de ser descoberta en el seu pecat, sols es va tranquil·litzar en escoltar els retrets de la Monja tutora. – Qui t’ha dit que podies pixar? A veure si l’entens aquí sóc jo qui diu quan dorms, quan menges, quan pixes, quan cagues, quan parles, quan pregues.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Fet el retret oral agafà els mugrons de sor Virtudes i els estrenyé amb força torçant-los fins que aquesta cridà de dolor. – Així te’n recordaràs de no fer res pel que no tinguis permís. – Ara aixeca’t i posa’t l’hàbit que anem a sopar. – Encara sentint-se del dolor que li havia provocat sor Augusta, va obeir i es va enfundar l’hàbit sota la mirada libidinosa de sor Augusta. – Aquest cos demana a crits ser educat. – Per la cua de l’ull li va semblar veure sor Augusta fregant-se l’entrecuix.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Al refectori va sopar agenollada i amb el plat a terra, al bell mig de la sala, en acabar sor Augusta li encarregà recollir i netejar la vaixella. – Quan acabis te’n tornes a la teva cel·la i fas les oracions. T’hem deixat la Bíblia al prestatge. – Va trigar més d’una hora en fregar amb aigua freda plats, coberts i olles. – Les novatades que li van fer al meu germà a la mili no són res amb això. – Va pensar. </span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> El seu cap però s’entestava en reviure la trobada amb la Goyita. – M’ho he de treure del cap, no he de tornar a caure. Confessió, això és el que faré, demà quan vingui el mossèn li ho explicaré en confessió. – en acabar la feina anà a la cel·la, mancava sols una hora per maitines. Va fer les seves pregàries mentre lluitava mentalment amb les imatges dels pits, les natges i el sexe de la Goyita.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Sentia com totes les lloances a Déu i a la Verge es convertien en desig de tornar a trobar aquella noia. – Déu meu! Quina tortura! Ajuda’m, senyor a apartar aquest pensaments impurs. – Sonaren les campanes i amb el seu só entrà Sor Augusta a l’habitació. La trobà agenollada però amb l’hàbit. Sense més paraules tocà amb el mànec del fuet a l’espatlla de sor Virtudes, aquesta girà el cap i l’indicà amb un gest que s’aixequés i la seguís. – Després parlarem. – Va dir en to amenaçant.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Afortunadament el “després” va acabar sent un tràmit on sor Augusta indicà a sor Virtudes la previsió del dia següent. – A les dos quarts de 6 vindré a aixecar-te, a les 6 Oració, mitja hora després esmorzar, hauràs de recollir el menjador, en acabar vens a la meva cel·la on t’esperarem mossèn Pere i jo per a la confessió, per dormir no es pot fer servir l’hàbit, les necessitats les faràs exclusivament quan jo vingui al matí o ara. Alguna pregunta?</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Sor Virtudes va aprofitar la petita escletxa que li obria la pregunta. – Perdó Mare tutora, he de fer-ho ara? És que hores d’ara no en tinc ganes. – Filla, pensa si podràs aguantar fins la matinada. – Si m’ho permeteu, esperaré. – Visiblement emprenyada, sor Augusta es girà cap a la porta. – Recorda, fins les 5:30 de la matinada.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Sor Virtudes assegué al llit, plorà una llarga estona, allò estava sent un infern amb una monja tutora que semblava gaudir obscenament del seu poder i una cria voluptuosa que la portava cap a un mon de sensacions al que es suposa que havia renunciat. A més, el fet d’haver de confessar davant la monja tutora feia que fos inviable el més mínim alleujament davant el seu tracte.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> L’albada va ser un nou repte. Sor Augusta va entrar a l’hora exacta ella s’aixecà i va haver de fer allò que fora un acte íntim davant la mirada lasciva de la monja. No havia cap dubte, li agradava tot allò, i no s’amagava, sor Virtudes va poder veure com, sense dissimular, la mà de sor Augusta, s’aixecava l’hàbit i es fregava l’entrecuix.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Després varen anar totes dues a l’oració i a esmorzar, quan va acabar de rentar els bols va encetar el camí a la cel·la de sor Augusta. Pel camí pensà en què diria al mossèn si la monja hi era al davant. – Hauré de ment... callar l’aberració que fa amb mi aquesta porca, hauré de callar la visita de la Goyita, hauré d’oblidar l’ajut del mossèn. Déu! M’han enviat directament a l’infern!</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Arribà davant de la cel·la, amb el cap cot picà lleument a la porta, la veu autoritària de sor Augusta l’indicà que entrés. En entrar s’hi trobà els ulls brillants del mossèn i un somriure que lluny de tranquil·litzar-la la va anguniar encara més. – Fora hàbit i de genolls. – Li ordenà una vegada la porta era tancada.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> El somriure del mossèn es va eixamplar amb l’ordre de Sor Augusta. Sor Virtudes s’hi resistí però una fuetada que li creuà l’esquena la va fer obeir mentre les llàgrimes de dolor i ràbia s’escapaven dels seus ulls. Agenollada i nua esperà que el mossèn parlés. – Què no saps fer confessió? – Li cridà Sor Augusta. – Ave Maria Puríssima.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> El mossèn, amb veu ritual contestà. – Sense pecat concebuda. Digues filla, quins son els teus pecats? – Mentalment cercà la resposta que menys perjudici li aportés, sabia que res del que havia passat podia sortir de la seva boca. Estava a punt de parlar quan sentí el lleu soroll d’una cremallera. – Em confesso pare d’haver estat feble davant la temptació, he tingut pensaments de rendició davant les proves que m’ha posat el senyor.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> El mossèn li preguntà sense miraments. – Has pecat de ressentiment contra la germana tutora? – Sí, pare, però l’oració m’ha ajudat a superar-ho. – Un soroll semblant a un frec la va fer girar una mica el cap, per la cua de l’ull va poder veure a sor Augusta agafant-li alguna cosa al mossèn a l’alçada de l’entrecuix. – L’hi has arribar a desitjar algun mal? – No, pare! No li vull cap mal, Déu me’n guard!</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La respiració del mossèn sonava accelerada i el frec s’havia convertit en un só de xarrups, sor Virtudes lluitava per no mirar l’escena que es produïa al seu costat però la seva vista s’assabentava de tot. – Pare! Això és .. és una blasfèmia! – va dir aixecant-se i girant-se cap al mossèn i la monja.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La mà ferma de Sor Augusta tibà dels cabells de Sor Virtudes fins fer-la agenollar de nou. – Filla. – Digué el capellà. – Tot el que fem és pel patiment de l’ànima i per a la seva purificació, no has de veure en els nostres actes l’obscenitat del desig sinó la lluita per la castedat i la humilitat. Au! Acabem la teva confessió. Pel perdó dels teus pecats hauràs de fer quatre Ave Maries, dos pare nostres i assistiràs a sor Augusta aquesta nit en la seva neteja personal.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> El pare recità l’absolució en llatí pràcticament xiuxiuejant-la. – Ja et pots retirar, filla. – Sor Virtudes. – Intervingué Sor Augusta. – El meu bany serà després de sopar, vine a la meva cel·la directament. – I fregar els plats? – No és la teva feina aquesta nit. – Així es farà, germana tutora. - Sor Virtudes s’aixecà i es posà l’hàbit de nou, tornà a la seva cel·la on es suposa que havia de fer la penitència, tancà la porta i es llençà sobre el llit a plorar.</span></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-77622621425087764112009-07-07T09:00:00.001+02:002009-07-07T12:37:59.870+02:00Les Germanes Patidores, 1a part<div style="text-align: justify;"><span style="font-size:180%;"><span style="font-family: verdana; font-weight: bold;">Advertència prèvia: Si coneixeu el tipus de narracions que poso en aquest bloc sabreu que si us dic que aquesta narració és més forta que la resta vol dir que és més forta que la resta. Així que a sabeu, si seguiu llegint no vull queixes.</span><br />
<br />
</span><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size:180%;"><span style="font-weight: bold;"> </span></span>Havia acabat el noviciat i la destinaren al convent del Sagrat cor de Maria de les Germanes Patidores. Aquell convent regentava l’Internat per a Senyoretes Cristianes, famós per ser un dels centres més estrictes i per donar, segons la seva pròpia propaganda, les dones més decents i mestresses de casa més responsables i dedicades de tot el país.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> Qui a partir d’ara seria Sor Virtudes arribà a les portes del convent sola, carregant una petita maleta on portava els estris que tota monja havia de portar, una Bíblia, un rosari, un cilici i un fuet petit de corda amb nusos, a més de les dues mudes extres que tenia dret a fer servir i la pastilla de sabó per rentar-les.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> Li obrí la porta sor Adela, una monja vella, amb una mirada esgarrifosa acompanyada d’un somriure malèvol. – Carn fresca. – Va dir entre dents en veure Sor Virtudes. – Perdó? – Va respondre aquesta contrariada pel que havia entès. – Res, bonica, que pensava que venia l’encàrrec per la cuina. Passa, passa.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> Sor Adela acompanyà a Sor Virtudes fins una sala on sols hi havia una cadira, més aviat una mena de tron. – Deixa la roba i la maleta allà ara vindrà la congregació per fer-te la rebuda. – La roba? – La roba. – Vol dir que m’he despullar? - A tu que t’han ensenyat al noviciat? – Però això ens van dir que ja no es feia. – Aquí sí maca. – Dit això sor Adela desaparegué rera la porta.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> Violentada i neguitosa, sor Virtudes es deslliurà de l’hàbit, el sostenidor i les calces, deixà tot al racó on l’indicà sor Adela i s’agenollà al mig de la sala. Sabia, perquè els hi ho havien explicat, que era un antic costum, les monges nues a una sala pregant mentre es fuetejaven unes a les altres, i sabia que part d’aquest costum era fer pregar les novícies nues mentre la superiora les fuetejava com a acte de benvinguda.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> El fred de la sala se li clavava als ossos mentre, entre llàgrimes, pregava totes les oracions que se li acudien. La llarga espera acabà amb l’entrada de la congregació, amb la superiora al capdavant, aquesta segué al tron i la resta de monges formaren un cercle al voltant de sor Virtudes. La Superiora picà de mans i totes les monges deixaren caure els hàbits quedant nues.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> Sols a partir d’aquell moment li parlà la superiora. – Com veuràs som un convent molt conservador en els costums de la congregació, tant que no acceptem monges que ja hagin estat en d’altres convents per evitar la seva rebel·lia. Ara seràs sotmesa a la nostra iniciació, sols així podràs formar part del nostre convent. Si no et veus amb cor de superar-ho o si no estàs d’acord és el moment d’agafar les teves coses i tornar-te’n.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> Sor Virtudes sabia que tornar-se’n era penjar els hàbits, que de cap manera la enviarien a d’altre convent així que sense moure’s ni aixecar el cap mussità unes paraules: - Sóc una serventa del Senyor. – Lloat sigui el Senyor. – Respongué la superiora. – Lloat sigui. – Replicaren la resta de monges.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> La cerimònia començà. La superiora s’aixecà amb un fuet a la mà. – Aixeca’t. – Li ordenà., Sor Virtudes es posà dempeus amb el cap cot, el seu cos es tensava esperant la primera fuetada. El só de la corda acompanyà el dolor produït per la mateixa en clavar-se des de l’espatlla esquerra fins la natja dreta. Sor Virtudes va suportar el dolor sense cridar, sols una llàgrima lliscà dels seus ulls.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> La Superiora li recriminà. - No et sento pregar. – Us demano disculpes, pregava mentalment. – Va respondre amb un fil de veu. – Prega en veu alta. – Sor Virtudes començà una oració mentre esperava la visita ineludible de la cua del fuet.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> No va poder evitar xisclar la paraula de l’oració que tocava quan el fuet marcà el seu cos, aquesta vegada creuant entre els pits i arribant al maluc dret. Amb una cadència extenuant les fuetades van anar marcant el seu cos deixant ferides obertes a la pell fins arribar al nombre exacte que marcaven les normes.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> La superiora s’assegué de nou al tron i feu un gest amb la mà dreta, una monja s’apropà amb un hàbit i li posà a sor Virtudes . – Aquest. – Va dir la superiora. – Aquest és el teu hàbit a partir d’ara. No vestiràs cap altra roba que no sigui això i no portaràs res més que això si no t’és indicat per mi o per la teva tutora, sor Augusta.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> Sor Augusta, la monja que li havia posat l’hàbit, recollí el seu i es vestí de nou. – Amb el seu permís, mare. Sor Virtudes , acompanya’m. – Perdó, sor Augusta, el meu equipat ... – L’eco repetí el só de la bufetada. – Les monges novelles sols parlen si se’ls hi indica. – Digué sor Augusta amb un to amenaçador. – El teu equipatge, sor Virtudes serà revisat i se’t tornarà allò que es consideri necessari, sempre i quan sor Augusta et consideri mereixedora.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> Sor Augusta caminà fora de la sala seguida per Sor Virtudes, cap cot, reprimint el plor mentre una llàgrima agosarada escapà de l’ull sense permís. Caminaren fins a les cel·les, sor Augusta obrí una d’elles i amb gest autoritari indicà sor Virtudes que entrés. La cel·la, amb les parets ennegrides de tant de temps sense pintar, tenia un aspecte llòbrec, una finestra ínfima permetia l’escassa renovació d’aire.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> Un catre atrotinat amb una manta esquinçada era tot el mobiliari. – Aquí dormiràs fins que no hagis acabat l’aprenentatge. – Va dir Sor Augusta a l’hora que tancava la porta. – Treu-te l’hàbit i agenolla’t. – Sense respondre sor Virtudes va obeïr. – Ara prega fins que torni per portar-te a sopar. – Dit això Sor Augusta sortí de la cel·la deixant sola a sor Virtudes.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> La porta de la cel·la grinyolà al obrir-se lentament. – Així que tu ets la nova. – Sor Virtudes no es mogué ni tampoc respongué a qui parlava, sabia que les normes la obligaven a estar en silenci i immòbil. – Quin cul més bonic que tens! – Sentí la perplexa monja mentre una mà li acaronà les natges, la calor de l’alè s’estavellà al seu coll mentre una mà s’escolava pel costat a la cerca dels seus pits. – Estàs molt bona, tens unes mamelles precioses.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> Una petita rialla i la desconeguda es plantà al davant de sor Virtudes. Era una noia preciosa, entre disset i vint anys, segurament una de les noies de l’internat. – M’han dit que et dius Virtudes, però jo et diré Virtu. Et sembla bé? Sí, segur que sí. – Sor Virtudes abaixa la vista avergonyida, no sap com sortir-se’n de la situació i la noia continua amb el seu desvergonyiment.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> La noia es mira sor Virtudes, se n’adona que està prement les cames. – Ui! Això em sona. T’estàs fent pipí, oi? – la cara envermellida de sor Virtudes dóna la raó a la noia. Complaent agafa un cubell d’un racó de la cel·la. – Fes-ho aquí, es per a això que el tens ... Aquesta so Angustia no t’ha explica res oi?. – Quasi sense adonar-se la monja respon. – Sor Augusta. – Sí, ja, però nosaltres la diem so Angustia,. És una mala puta, li agrada de fer patir les monges noves, hores d’ara s’estarà fent un dit a la seva cel·la en el teu honor.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> La noia apropà més la galleda fent que Virtu obrís les cames per posar l’estri centrat a quasi sota d’ella. – Per cert, jo em dic Carla Goya, però tothom em diu Goyita. – Atordida per la situació Virtu sols deixa escapar un petit raig de líquid. – Vaja t’estic tallant la pixera, no? Ara el soluciono. – Al temps que parlava es descordava la faldilla deixant al descobert unes calces blanques de cotó, va tirar d’elles cames avall fins deslliurar-se’n oferint la visió d’una zona púbica totalment depilada.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> Virtu es sentia contrariada, per una banda sabia que allò no estava be, per l’altra alguna cosa se li removia a dins causant-li una excitació desconeguda per ella, ni tan sols a l’època en la que festejava havia sentit això tot i que havia fet més que no pas algunes amigues seves.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> Goyita s’apropà fins posar el seu sexe a tocar del nas de Virtu, aquesta inhalà el suau aroma que li arribava del sexe de la noia sentint una brutal temptació d’apropar la cara i tastar allò que se li oferia. El fet que Goyita s’agenollés davant d’ella la va tornar a la realitat. – Ara ho farem totes dues a l’hora. – Dit això se sentí el soroll del líquid de la Goyita caient dins la galleda, amb sorpresa, Virtu va sentir com també ella deixava anar tot el líquid que retenia a la seva bufeta.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> Goyita, que reia amb una brillantor especial als ulls, apropà els seus llavis als de Virtu fent-li un petó. Fora de control Virtu va respondre el petó abraçant la noia i clavant la seva llengua a la seva boca, devorant amb passió els llavis de Goyita i deixant que la seva mà baixés a acaronar el sexe encara moll de la noia.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> Goyita, amb dificultat es tragué el jersei i el sostenidor fent que els seus pits toquessin directament els pits de Virtu, com van poder es van treure de sobre el cubell que per un moment va estar a punt de tombar-se abocant tot el seu contingut, les mans de les dues noies es perderen dins els plecs del sexe de l’altra cercant desesperadament un climax furtiu, clandestí, pecaminós.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> Totes dues esclataren en un crit ofegat, rodolant al perdre la tensió a les cames, totes dues quedaren esteses per un moment fins que Goyita saltà, es posà la faldilla, el sostenidor i el jersei, posà la galleda al racó i feu un petó als llavis a Virtu que encara estava estesa. – Més val que et posis de nou a lloc, que vindrà la mala puta a buscar-te. Tornarem a trobar-nos.</span><br />
<br />
<span style="font-family: verdana;"> Dit això Goyita obrí la porta lentament, feu una ullada i sortí corrents. Virtu, s’aixecà disposada a agenollar-se de nou quan va veure les calces de Goyita al terra, les agafà amb la intenció d’amagar-les però no va poder reprimir el gest d’ensumar-les profundament, després les amagà entre el llit i la paret, s’agenollà de nou i esperà l’arribada de Sor Augusta.</span><br />
<br />
</div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-8549375574145147752009-04-29T09:00:00.000+02:002009-04-29T09:00:02.969+02:00Viatge de feina<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Vaig rebre la seva trucada de bon matí, de fet el telèfon tenia registrades dues trucades perdudes. – Sí. Dime Ferrara. No, no he abierto todavía el correo. Ya, entiendo. ¿Así qué hago? Ya, pero por mucho que corra no llegaré hasta el mediodía. Sí, de acuerdo. – Ja m’havien fotut en l’aire tota la setmana. Vaig agafar el portàtil, vaig passar a casa a agafar la maleta que sempre tinc preparada per aquestes situacions i m’anà a l’estació de l’AVE.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Allà m’esperava la Ainoa, l’efectiva administrativa que s’encarregava de fer que els tècnics poguéssim fer la nostra feina sense haver de pensar en res més. No us porteu a engany, no era la nostra secretària, era la nostra cap malgrat no ho posés enlloc. Si l’Ainoa rebia una queixa d’un client nosaltres tremolàvem.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> D’altra banda era una persona afable i riallera, donada als acudits i Oh lloat Monstre d’Espagueti Volador! Entenia els nostres acudits! – Bon dia. Aquí tinc els bitllets del tren, surt d’aquí a mitja hora, i també en tinc reserva a l’hotel, però hi ha un problema, estan amb no se quin coi de saló i sols quedava una habitació que haurem de compartir, espero que no t’importi.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Em vaig quedar una mica sobtat. – Ah! Però tu vens? – Sí, he de fer algunes gestions, avui i demà. Tu per quant tens? – No ho sé, El Ferrara estava que es pujava per les parets, però com sempre l’explicació és “No funchiona nata.”. – Però t’ha enviat un correu. - Sí, però encara no l’he llegit, el miraré al tren, però si és tan explícit com sempre ... – Doncs res a fer que “Fuchione tuto.”</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vam pujar al tren i vam seure, jo vaig obrir la tauleta, el portàtil i vaig mirar el correu del Ferrara. – veus? – Ella va mirar el correu, vaig tenir la sensació que se’m posava més a sobre del que feia falta, de fet un del seus pits va fregar la meva espatlla d’una manera evident. Tot i així vaig fer com si no m’adonés no fos que fiqués la pota fins al coll. – Hauré de dir-li que sou tècnics, no pitonisses. – No t’entendrà.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Va riure lleument. – És un babau. – Llavors va badallar estirant els braços, no sé si es va adonar però al fer-ho vaig poder admirar tot el volum dels seus pits, semblaven intentar lliurar-se’n del sostenidor. – Quina nyonya! T’importa que dormi una mica? – I ara! – Va posar el cap sobre el meu braç i es va adormir. Vaig pensar que si havíem de compartir habitació les passaria magres.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> En arribar a Madrid ja ens esperava el nostre amic italià. – “Prego! El cliente está ... allarmato – Tranquilo Ferrara. Vamos y vemos que pasa. – Jo me’n vaig que tinc feina. t’espero a l’hotel per sopar. A les vuit. Ferrara. Lo quiero a la ocho en el hotel. – ¿Ma i si no ha acabato? – Domani, Ferrara, domani. – Ferrara es va despatxar en un italià que no soc capaç de reproduir tot i que l’Ainoa li va fer el mateix cas que al venedor del top manta que se la mirava.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Tot i així Ferrara em va portar de tornada a l’hotel a les vuit, ella estava a la cafeteria de l’hotel, s’havia canviat i en comptes del vestit pantaló gris del matí portava un vestidet morat que deixava veure unes cames llarges i plenes i un generós escot que mostrava uns pits més grans del que m’havia pensat. Ferrara se la va menjar amb els ulls, jo vaig respirar a fons i vaig entonar mentalment un mantra, però ni així. Quan ens va veure va somriure. – Ja estàs aquí? Tingues la clau, deixa els trastos i canvia’t. Amb mitja hora tens prou? – Què no anem a menjar a l’antro del costat? – I ara! I que ens agafi alguna cosa. Au, ves-hi i baixa aviat. Ferrara, gracias, hasta mañana.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La cara de Ferrara era un poema. L’havia despatxat amb quatre paraules, a un dels elements més perillosos del grup, amic personal del director general. Tot i així va respondre la salutació, es va donar la volta i va desaparèixer. Jo vaig córrer a canviar-me, vaig deixar la maleta al temps que em despullava i entrava a la dutxa. Fins que vaig sortir no em vaig adonar del sostenidor penjat a la barra de la tovallola.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vestit a corre cuita, amagant més que recollint la meva roba i la maleta dins l’armari, vaig baixar a la cafeteria. – Has trigat molt. Després direu que som les dones les que ens estem una hora arreglant-nos. – He fet el que he pogut. – Això m’ho diràs després també? – Què? – No res. Anem a sopar. Vam caminar una mica fins arribar a un restaurant, no em feu dir el nom, d’aquells que no puc pagar amb la meva Visa. – Escolta, això és molt car. No puc portar una nota així. – Li vaig dir tot preocupat.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ella es va girar, va riure i em va posar un dit als llavis. - De la nota ja me’n faig càrrec jo. – Va ser un sopar molt més íntim que no pas m’hauria pensat, dissimuladament i amb paraules delicades em va sotmetre a un setè grau. Evidentment no vaig comptar les copes de vi, però tenia la sensació que estàvem bevent més del compte. Vam acabar el sopar amb les postres. – El cafè ja el beurem. – Va dir.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Tot sortint del restaurant me n’adonà que ella s’havia parat, em vaig girar i em trobà amb la seva mirada espurnejant i el seu somriure. – Crec que he begut massa. – Em va dir mentre em posava els braços al coll. Amb ella penjada del meu coll, els seus pits prement el meu pit i la seva boca a mig pam de la meva no vaig poder fer més que fer-li un petó. – L’has cagat, nen. – Vaig pensar, però no vaig tenir temps de més.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La seva boca s’enfonsava en la meva mentre la llengua recorria tota., el seu entrecuix es premia contra la meva cama i la seva cama es fregava contra el meu paquet. Les meves mans van baixar des de la seva cintura fins a les seves natges, no vaig notar més tela que al del vestit i vaig pensar que portaria un tanga. – No m’aixequis la faldilla aquí que no porto res. – Em va dir a cau d’orella. Crec que en aquell moment la meva erecció va sofrir una acceleració exponencial.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La seva mà es va passejar pel meu paquet sense cap vergonya. – Vull veure això. – Em va dir amb una rialla. – Anem a l’hotel. – El curt recorregut es va allargar entre abraçades, petons i alguna que altra acció arriscada, de fet no em vaig poder estar de fer lliscar la mà sota el vestit per tocar el seu sexe. Tot i que em deia que esperés, les seves cames es separaren ostensiblement per deixar-me explorar-lo i sentir tota la seva humitat.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La falsa intimitat de l’ascensor ens va permetre explorar-nos mútuament, els seus pits, grans i molsuts estaven coronats per uns mugrons erectes que lluitaven per foradar el vestit. La seva mà acaronava el meu membre sota el pantaló. La parada de l’ascensor en una planta que no era la nostra ens va fer tornar a la realitat. Una parella major va aparèixer a l’altra banda i amb un somriuré còmplice ens van preguntar. – Down? – No, I’m sorry, we go up. – Oh, actually. No matter. Bye.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Tot tancant-se la porta de l’ascensor encara vam sentir les rialletes de la parella, ens vam mirar i vam riure també. Vam entrar a l’habitació a corre cuita, tancar la porta i despullar-me a la carrera. Ella es va abaixar els tirants del vestit deixant lliures els pits que vaig poder admirar al complert per primera vegada. – Deixa’t la faldilla. – Li vaig demanar. Ella va accedir i es va estirar al llit mentre jo acabava de treure’m la roba.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> M’hi vaig apropar al seus llavis, ella em va abraçar al coll i va tirar de mi per besar-nos. Les meves mans van buscar els pits i els vaig acaronar, prémer, empènyer amunt i, quan em va deixar, xuclar. La pell de les arèoles canviava de llisa a rugosa per l’excitació, rugosa quan me la trobava, llisa després de llepar-la amb la punta de la llengua.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ella havia lliscat una mà al meu pit i l’altra al meu cap, m’acaronava explorant pit i ventre, jo frisava perquè anés més avall, però ella s’abstenia mentre gaudia de les meves carícies a les seves mamelles. Amb la mà empenyé el meu cap cos avall, jo intentava petonejar i besar tot el que em trobava pel camí però ella em portà directament al seu sexe. Aixecà les cames separant-les i m’apropà al seu cony ple de fluids.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig llepar aquells llavis envermellits com si m’anés la vida, vaig estirar-los fins que s’escapaven del meus llavis i vaig clavar la meva llengua en el seu cau tot el que em permetia la meva posició. Al temps sentia els seus peus fregant la meva polla i els ous i escoltava els seus gemecs, imperceptibles al principi, estridents a mida que arribava al zenit.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig saber que havia tingut un orgasme pel crit, quasi un udol, i perquè les seves cames es plegaren sobre meu i les seves mans pressionaren encara més el meu cap contra el seu cos. D’una estrebada em va portar amunt i em va petonejar amb una fúria inconcebible. Les seves cames m’abraçaren per la cintura i el meu penis entrà dins d’ella com si ja sabés el camí.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Al principi vaig voler porta el ritme de la penetració però vaig deixar-la fer en veure com me’l marcava estrenyent-me amb les cames i la pelvis, deixant-me anar després i tornant. Al cap d’un moment vaig sentir com l’orgasme es feia amb el meu cos, encara i així i segur de que estava assabentada va seguir marcant el ritme fins que el meu penis va defallir totalment.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Com que jo ja portava defallit una estona m’hi vaig deixar caure de nou, l’Ainoa es va girar cap a mi, els ulls li espurnejaven. – Estàs cansat? – Una mica. – Descansa, però no t’adormis. – Què vols dir? – La primer part de la resposta va ser la seva mà de nou sobre el meu paquet, acaronant-lo, masturbant-me per tornar-li al seu estat erecte. – Vull més. – Va ser la segona part de la resposta. – Demà he de tornar a fer feina. – I jo, per això vull més.</span><br /><br /></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-16676850113598072692009-04-01T09:00:00.000+02:002009-04-01T09:00:00.844+02:00Testimoni<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> La setmana havia estat dura, molt dura, així que aquell cap de setmana havia decidit passar-ho dormint. I en aquesta feixuga feina estava quan va sonar el timbre de la porta. Qui collons truca a les dotze de la matinada d’un diumenge? No podien ser altres que els famosos testimonis de Jehovà i la seva publicació divina “La Atalaya”.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Generalment no els hi obro la porta, però estava en pilota picada i amb mitja erecció matinera i em va sortir el costat bandarra així que vaig obrir la porta de bat a bat. Els testimonis eren dues dones, una més gran i altra una mica més jove; potser uns trenta; la dona gran, va fer un </span><span style="display: block;" id="formatbar_Buttons"><span class="" style="display: block;" id="formatbar_JustifyFull" title="Justificació completa" onmouseover="ButtonHoverOn(this);" onmouseout="ButtonHoverOff(this);" onmouseup="" onmousedown="CheckFormatting(event);FormatbarButton('richeditorframe', this, 13);ButtonMouseDown(this);"><img src="img/blank.gif" alt="Justificació completa" class="gl_align_full" border="0" /></span></span><span style="font-family: verdana;">crit que van tremolar els vidres i va córrer esperitada escales avall. La jove, amb un somriure mal dissimulat va anar darrera d’ella tractant de calmar-la.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig tancar la porta i, ja que estava despert, vaig pensar de fer-me una dutxa i esmorzar. Amb prou feines m’havia dutxat que va sonar de nou el timbre. – Ja va! – Mig vestit vaig obrir la porta, era la testimoni jove. – Què vols? – Et sembla bonic el que has fet? Pobre dona quasi se’m mata escales avall. – Ja. Mira maca jo treballo molt entre setmana i volia tenir un cap de setmana relaxat i me l’heu esguerrat.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> M’hi vaig fixar en la figura de la dona, tot i anar tapada d’amunt a avall mostrava unes corbes prou suggerents. – I això et dona dret a sortir d’una manera tan indecent? – Mentre em deia això m’empenyia a dins de casa i tancava la porta darrera seu. Llavors va començar a riure. – L’has espantat del tot, cabronàs.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> No acabava bé d’entendre que passava però li vaig seguir la veta. – Ja veig que pateixes molt per la teva correligionària. – Una mica, pobre dona, l’ha passat molt malament i necessita sentir-se protegida. – Més li valdria que la protegís un segurata. – Au, va! Deixem de parlar d’ella. Vull tornar a veure allò que ens has ensenyat.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Mentre em deia això ja s’havia penjat del meu coll i una mà s’havia posat a sobre el meu pantaló. – Ui! Sembla que belluga. Deixa’l lliure, va, despullat. – Despullat tu també. – Es va treure el jersei d’una volada i vaig poder veure uns pits generosos coberts per un sostenidor taronja sota una brusa transparent. El só de la faldilla al lliscar cames avall va fer que els meus ulls baixessin fins les seves calces.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Allò no eren unes calces d’anar a evangelitzar, un minúscul triangle de color taronja tapava el naixement del seu sexe, totalment depilat. Em vaig quedar tan parat que no em vaig adonar que la brusa també havia caigut a terra. – Ara treu-te lo teu si vols que segueixi.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Com si no volgués! M’hi vaig desfer de la poca tela que portava deixant que quedés al descobert el meu membre erecte apuntant cap a ella. Ella va riure mentre atansava una mà i me l’agafava acaronant-lo amb cura. - Així que això és el teu arsenal. – Si li vols dir així ... – Ella seguia movent la seva mà sobre el meu penis fent que l’erecció fos encara més tensa.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Com que semblava haver-se oblidat que encara no era nua vaig apropar-me i li vaig deslligar el sostenidor ella es va deixar fer, així que vaig aprofitar per acaronar aquells pits que en reclamaven la meva atenció. El tenia grans, amb unes arèoles amples i fosques, rugoses d’aspecte però suaus al tacte. Els mugrons eren llargs i durs, fins i tot semblava que tibessin cap amunt.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig voler petonejar-los però em va parar. – Encara no. – Amb un mà va tirar de les calcetes cap avall deixant el seu cony a l’aire, un cony que ensenyava la punta d’un clítoris vermell. – Això me l’has de deixar tastar. – Primer vull altra cosa. Va tirar de mi, bé, del meu fal·lus, fins al sofà, sense deixar-m’ho es va estirar i el va apropar al seu cony. Després va tirar de mi i vaig poder sentir com m’encaixava en ella, sols una mica. – No seràs verge? – I ara!</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Les seves cames em lligaren i m’empenyeren dins seu. Va fer un petit crit. – No corris tant que et faràs mal. – Calla i carda’m. – Vaig començar a moure’m dins d’ella, ella es movia cercant que entrés cada vegada més a dins tot i la dificultat per la manca de lubricació.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> El sofà no era massa ample i en un descuit, penso, vam rodolar a terra, sort del parquet i que el sofà no era massa alt. Així me la vaig trobar a sobre, va posar les mans sobre el meu pit, agafant i prement-me els mugrons fins fer-me mal, cavalcant sobre la meva polla amb un somriure pervers.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> En un moment va tirar de mi i em va plantar un dels mugrons a la boca. Vaig començar a llepar-lo. – És tot el que li faràs? – El vaig mossegar, un mossegada petita i curta, va cridar però la seva mà em va empényer cap al mugró així que vaig seguir clavant-li petites mossegades, estirant-lo amb les dents fins que em va demanar que parés. </span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig cercar l’altre mugró i vaig repetir l’operació, ella seguia cavalcant-me i els seus fluids em banyaven quan va considerar es va sortir em va empènyer enrera i em va plantar el cony a la boca. Ella es va ficar la meva polla a la boca, engolint-la totalment mentre jo xuclava tots els fluid que tenia a la figa.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> El clítoris era excepcionalment llarg, això em va permetre llepar-ho i mossegar-ho amb facilitat mentre amb un dit li fregava la vagina per dins, ella va intervenir de nou agafant-me un altre dit i apropant-lo a l’entrada del seu cul, em va sorprendre la facilitat amb la que va entrar. Així vam seguir una estona fins que es va aixecar i es va posar de quatre grapes.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> M’hi vaig posar darrera d’ella i vaig posar el meu penis dins el seu cau, ella va començar a moure’s endavant i enrera prement les cames per augmentar la pressió sobre la polla. Jo estava a punt de rebentar i m’entestava en aguantar però arribà un moment en que ja no vaig poder més i em vaig córrer dins d’ella. – Com em deixis prenyada et mato. – Com et deixi prenyada mato al cirurgià primer.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ens vam estirar esgotats. – Has arribat? – Li vaig preguntar. – Agafa aire, nen, que no hem acabat. – T’aviso que ja tinc una edat ... – Tu agafa aire. – dit això es va aixecar i va anar al bany. Una estona després tornava amb el cony humit d’haver-se rentat. Es va estirar al meu costat i em va agafar la polla i em va masturbar pausadament fent que tornés a agafar cos.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Pel meu cap ballava una pregunta. – Perdona, però la teva religió ja et deixa fer tot això? – No, però explica-li a la mare que no hi creus ni un borrall. – Dona! Ja no tens divuit anys, potser que siguis més independent. – I que deixin la mare sense els cèntims que li donen per ser una pobra vídua i la seva filla que en te cura amorosament? Ni t’ho pensis.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig pensar que aquest país el negoci no és el turisme, és l’estafa, però bé, m’estava traginant una verge dels testimonis i això, tot i no poder escampar-ho, era tota una fita.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Va costar bastant que el meu penis tornés a estar en condicions, tanmateix una vegada vaig calmar la meva tafaneria m’hi vaig posar de nou mans a la feina, acaronant les seves cuixes primer, per cert, quines cuixes, rodones, plenes, de pell suau, tot i que tenia algunes estries prop de les natges.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig gaudir també acaronant les seves natges, grans i toves com un coixí, tendres. Els meus dits s’aproparen de nou al seu tall humit, vaig separar els llavis, el clítoris no estava tan vermell com abans però tornaven a fer acte de presència els fluids.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig començar a petonejar i llepar els seus plecs mentre tornava a enfonsar els meus dits a la seva cova, aquesta vegada però movent-los de costat per fregar tot l’ample de les parets interiors, devia tocar alguna cosa interessant perquè cada vegada que girava els dits feia un petit salt. – Et faig mal? – No, al contrari.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> No sé si abans havia tingut algun altre orgasme, però quan vaig sentir la seva mà prement-me contra el seu cony mentre feia un crit i la seva pelvis saltava com una pilota vaig saber que en aquell moment sí l’havia tingut.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Quan es va relaxar vaig pujar fins estar a la seva alçada, li vaig fer un petó al que ella va respondre efusivament, va ficar la seva mà entre els dos cossos i va posar el meu penis a dins seu. Vam acabar fent una penetració llarga i pausada, fins que tots dos vam estar prou esgotats, mentre vaig gaudir, no sols de la penetració sinó també de la seva mirada espurnejant i els seus petons.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La història es va acabar una mica després, es va dutxar, es va vestir i se’n va anar tot dient-me. – I sisplau, no espantis les velletes que et volen vendre una revista. – Donat el resultat no sé que dir-te. – No siguis dolent. Siau. – Siau.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Mai més no va passar per casa, ni sola ni amb la seva mare, suposo que la meva porta tenia la marca del dimoni des d’aquell dia. Sí que els vaig veure una vegada ple carrer, la mare em va fer una mirada assassina, ella va somriure lleument.</span></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-40734622340397252832009-03-25T09:00:00.000+01:002009-03-25T09:00:00.907+01:00Tornant el favor<div style="text-align: justify; font-family: verdana;"> Tot s’ha de dir, jo no sóc dels que els hi agrada que els hi facin marranades (de les bones) però no fer-les, i malgrat haver-li enviat les flors no estava tranquil. Tampoc no volia fer-me pesat, així que vaig arribar un dia a casa i li vaig demanar de parlar a la Lin, li vaig fer entendre barrejant el català amb el meu anglès macarrònic que tenia tot el dret a rebutjar la meva oferta però que després del que havia passat em sentia en deute, sexual, amb ella.<br /><br /> Ella, després d’acabar d’aclarir el que l’intentava dir va fer la pregunta del milió. – I com vols pagar deute? – He de dir que va fer la pregunta en aquell punt que, qualsevol resposta errada la faria entrar en estat de dona ofesa. – Fent l’equivalent al que vas fer. – Jo no entenc, tu fer massatge peus? – Va preguntar una mica més relaxada.<br /><br /> Ja m’havia agafat amb els pixats al ventre. – Això m’hauries d’ensenyar a fer-ho, però no és el meu fort, em referia a la segona part. – Després d’interpretar les meves paraules se li va dibuixar un somriure a la cara. – Per què? – Perquè sóc un cavaller i m’agrada tornar els favors. – No recordo haver dit mai una bajanada tan gran.<br /><br /> El somriure se li va accentuar. – Tu vols entrar dins meu? – Aquella pregunta em va desmuntar tot el discurs, i això que és, no ho neguem senyors, la pregunta que volem sentir de qualsevol dona. I tant que hi volia entrar, de fet me la volia menjar sencera, fer-li venir orgasmes un darrera l’altre, malgrat no crec que pogués anar més enllà de dos. – Sols si tu vols. – El receptari de respostes m’ho sé de memòria.<br /><br /> La Lin es va aixecar sense dir res més i se’n va anar pis endins, em vaig quedar sense saber que fer fins que vaig escoltar que em cridava, vaig anar corrents fins al bany. – A mi agrada bany. Tu banyes a mi? – Vaig notar com el meu membre feia un salt dins els pantalons. – Com vols l’aigua? – Li vaig preguntar mentre tapava el desguàs i obria l’aixeta. – no crema. – Tèbia, molt bé. – vaig cercar el punt ideal i li vaig demanar que toqués l’aigua. – Està be? – Sí.<br /><br /> Mentre la banyera s’omplia d’aigua vaig apropar les mans als botons de la bata per descordar-li, em va parar. – Primer llavis. – Vaig apropar els meus llavis als seus, els tenia entreoberts i, mig amagada, la seva llengua esperava el contacte de la meva, vaig prémer els llavis contra els seus fins sentir la seva poruga llengua i llavors vaig passar la punta de la meva.<br /><br /> Vaig sentir com tenia un calfred en abraçar-la a l’hora que ens besàvem. El soroll de l’aigua omplint la banyera i el vapor que s’escampava pel bany creaven l’ambient ideal per perdre els papers. Em vaig haver d’asserenar per començar a despullar-la mentre ella, ignorant la meva tasca, seguia atansant la seva boca a la meva, cercant la meva llengua amb delir.<br /><br /> Els botons de la bata anaren cedint el pas a una pell suau, lleugerament daurada, i a uns pits petits, amagats darrera un sostenidor estampat amb flors, no m’hi vaig estar d’endinsar la mà dins una de les copes per poder gaudir del contacte d’un petit mugró que s’amagava totalment erecte darrera l’embalum. Les seves mans s’havien enfonsat en el meu cabell, cercant vés a saber què.<br /><br /> L’aigua arribava al límit, vaig tancar l’aixeta per evitar que l’aigua sortís quan entrés la Lin. Vaig tornar als botons descordant el que tancava a l’alçada del melic i que em va mostrar la cintura d’unes calcetes, també estampades, vaig acabar de descordar els dos darrers botons i li vaig treure la bata agafant-li primer un braç i després l’altre deixant que caigués a terra.<br /><br /> La vaig apropar a mi per poder descordar-li el sostenidor l temps que li besava el coll, un coll de pell llisa i sedosa, els petons es van estendre fins arribar a l’orella, vaig agafar amb els llavis el lòbul i no m’hi vaig poder estar de fer una lleu mossegadeta mentre el tocava amb la punta de la llengua. Una vegada descordat vaig estirar les tires del sostenidor braços avall deixant sense protecció les petites i molsudes mamelles.<br /><br /> Em vaig ajupir una mica cercant els tendres i foscos mugrons totalment erectes mentre les meves mans lliscaven pels costats fins trobar els malucs i tot seguit les calcetes, els polzes s’endinsaren en la tela i l’empenyeren cap avall deixant al descobert un cul de sedoses natges i un petit matoll de cabell púbic.<br /><br /> Després d’acaronar les cuixes mentre les hi baixava les calces varen caure a terra cobrint parcialment els peus. – Toca entrar a l’aigua. – Li vaig dir a cau d’orella, ella no es va moure, sols em mirava amb una mirada trapella. La vaig agafar en braços i la vaig posar a poc a poc a dins de l’aigua, ella es mantenia abraçada al meu coll petonejant-me la galta i parlant suaument en mandarí.<br /><br /> L’aigua la cobria fins al coll i per primera vegada vaig poder admirar el seu cos al complert a través de l’aigua, les meves mans recorrien el seu cos dins de l’aigua acariciant tots els racons, vaig estar temptat d’endinsar-me amb ella però em vaig contenir tot i que l’amic del pis d’avall s’entestava en sortir del seu captiveri i, com a protesta, havia deixat una evident marca humida al pantaló.<br /><br /> La Lin s’entestava a besar i llepar el meu coll, els meus llavis, fins i tot les meves parpelles mentre els seus braços em tiraven cap a ella. Posant un dit sobre els seus llavis li vaig indicar que em deixes fer, vaig llençar un raig de sabó líquid a l’aigua i el vaig batre amb la mà fins que es va anar fent prou escuma com per cobrir tota la superfície de l’aigua.<br /><br /> A les palpentes vaig acaronar el sexe de la Lin, repassant amb els dits els plecs mentre m’imaginava on tocava, vaig enfonsar un dit en la seva vagina durant un moment, tocant i imaginant les parets d’aquella cova, un altre dit fregava el petit espai entre la vagina i l’anus, un moviment de la Lin va portar de dret el dit fins al forat, vaig sentir la seva mà fent pressió sobre la meva per que el dit entrés a dins.<br /><br /> La Lin gemegava mentre els meus dit jugaven amb el seu clítoris, els seus llavis, la seva vagina i el seu anus. Com podia m’apropava a ella per tastar aquells llavis fins que tremolaven amb les meves carícies mentre l’altra mà em mantenia en un inestable equilibri. – Tu folla Lin? – Em va preguntar mirant-me amb els ulls plens de desig. – Encara no. – Li vaig respondre mentre l’ajudava a aixecar-se i sortir de la banyera.<br /><br /> Després d’eixugar-la amb una tovallola la vaig agafar de la mà i la vaig portar al dormitori, la vaig fer jaure al llit i la vaig besar als llavis, ella va obrir una mica la boca, vaig acaronar la punta de la seva llengua amb els llavis i vaig lliscar fins al seu coll assaborint la seva sedosa pell. Vaig cercar el camí per prémer amb els meus petons un dels seus pits i arribar al mugró erecte que tremolava cada vegada que la meva llengua passava per sobre d’ell.<br /><br /> Ella m’acaronava el cap amb la seva mà mentre jo feia el camí cap a l’altre pit, vaig trobar l’altre mugró, tan petit i tan erecte com el primer, ella empenyia el pit contra els meus llavis i el cap en sentit contrari com si volgués que me l’empassés sencer. Vaig seguir el camí fins al lleu matoll, tenia la panxa prou sensible com per que els meus petons li fessin encongir-la, i a poc a poc vaig arribar al reduït bosc de Venus.<br /><br /> Els cabells desprenien aquella olor especial a humitat barrejat amb el perfum dels fluids que començaven a fluir, vaig parar un moment ensumant aquell perfum, gaudint de totes les sensacions que em produïa. Després m’hi vaig endinsar en aquells plecs, cercant assaborir-los, recollint tota la seva humitat i barrejant-la amb la meva.<br /><br /> El seu clítoris s’esmunyia fugisser al meu contacte, el vaig agafar amb els meus llavis i el vaig bandejar amb la llengua, tombant-lo a banda i banda, llepant-lo i fins i tot mossegant-lo lleument, estirant-lo i deixant-lo anar, ella res ponia movent-se compulsivament, gemegant i prement el meu cap amb força. Vaig sentir com em banyaven els seus fluids mentre ofegava un crit i premia la seva pelvis contra la meva cara.<br /><br /> Em va mirar amb una brillantor especial als ulls. – Folla a Lin, ara. – Encara no. – li vaig respondre. Vaig deixar que es relaxés una mica mentre li feia un massatge suau a les natges amb les mans, acaronant-les i aixecant-les mentre li petonejava la vulva per sobre. Quan la vaig veure prou relaxada vaig apropar la meva mà a la seva vagina i vaig enfonsar dos dits dins d’ella.<br /><br /> Vaig començar un moviment frenètic amunt i avall que la va fer entrar en tensió, gemegava amb força mentre deia paraules en mandarí, suposo, i movia la pelvis descontrolada. Els seus fluids sortiren de nou banyant la meva mà i el meu braç mentre ella saltava literalment a agafar-me i tirava de mi cap amunt.<br /><br /> Em va clavar els ulls als meus ulls i després i la boca a la meva boca fent-me un petó salvatge. Quan es va calmar es separà i em va mirar de nou. – Tu folla Lin. Ja!. – Com vaig poder em vaig desfer de la roba i vaig posar-me a sobre d’ella portant el meu penis cap a l’entrada de la seva vagina. Amb prou feines havia entrat dins d’ella que va fer un gir voltant-me i posant-se a sobre meu.<br /><br /> Em va cavalcar de la manera més salvatge que mai no ho havien fet, saltava literalment sobre el meu penis sense acabar-ne de treure’l mai mentre cridava com si hagués embogit. Em va fer arribar abans de sentir que sortís el semen, fet al que no va fer cas ja que va seguir cavalcant mentre el meu penis seguia erecte fins que va fer un crit profund i quasi esfereïdor.<br /><br /> Es va deixar caure a sobre meu mentre sentia com encara tenia convulsions. S’abraçà a mi i ens besarem, un petó llarg i profund, lent, interromput per les seves inintel·ligibles i suaus paraules. Ens vam quedar adormits. Quan vaig despertar ella ja no hi era. Un paper a la tauleta m’explicava, en anglès, que havia gaudit com mai però que estava casada i no volia perdre el seu matrimoni, que ho sentia però no podria treballar mai més a casa meva.<br /></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-42203587236978679502009-03-04T09:00:00.000+01:002009-03-04T09:00:02.018+01:00Assistenta<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> M’havien recomanat molt aquella empresa de neteja a domicili, també m’havien advertit que el personal era oriental, tot i que tot el personal en tenia permís de residència i de treball, de fet m’hi vaig assegurar a través d’un conegut posat en el tema.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> No sóc dels que els hi molesten els emigrants però no puc acceptar que ningú s’enriqueixi saltant-se la llei, les meves reticències anaven enfocades a l’empresa, no pas al personal, més quan aquesta pertanyia a una mena de holding on també hi havia una agencia matrimonial, una cadena de restaurants i fins i tot una agencia de viatges.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> El meu conegut em va assegurar que tot allò era perfectament legal, que no tindria problemes. Així que vaig concertar una entrevista. La dona que em va atendre, típics ulls orientals, cara arrodonida, cos menut i prim, parlava un castellà bastat polit, durant la conversa em va aclarir que ella era japonesa, però que el personal podia ser de qualsevol part del sud est asiàtic, ja fos de la Xina, Corea, Malàisia, ... i uns quants països més que no sé ni on paren.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig indicar que necessitava una persona que tingués cura de la casa ja que amb els meus horaris de feina i estudis sovint acabava gaudint d’uns intensos caps de setmana de neteja. Em va preguntar per si volia dona o home. – Mentre em tingui la casa neta m’és el mateix. – Llavors em va proposar de tenir una persona a temps complert, l’única condició era que havia de tenir una habitació pròpia i un dos dies de festa a la setmana.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Em va semblar un bon tracte, vam signar un acord i el dia indicat arribava a casa la persona que havia contractat. Cos menut, ulls orientals, cabell evidentment negre, cara més aviat prima, es va presentar amb una carta a la mà i el cap cot que sols aixecava per dir sí o no. La carta deia que entenia el castellà però que no el parlava bé, també sabia anglès, francès i alemany, apart de mandarí. Vaig pensar que si sabia tants idiomes ben podia dedicar-se a fer d’intèrpret o traductora i no a netejar.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Com a assistenta va resultar molt eficient, de fet torno a tenir els mitjons ben emparellats, fins i tot alguns que feia anys que no es trobaven ara són junts de nou tot i que alguns tenen traces d’haver-la corregut grossa.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Al que anàvem. Tot va passar una tarda de divendres, jo arribava de la feina i ella encara hi era acabant de fer no sé què a la cuina. Tots els meus pensaments estaven en que s’anés, demanar una pizza, posar-me en pilota picada i tirar-me al sofà. – Lin, si us plau. – Li deia Lin perquè de debò que no acabava d’entendre més del seu nom, tot i això ara sé que era el seu cognom, afortunadament.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> A la meva crida va deixar el que estava fent i es va apropar sol·lícita. – Senyor? – Senyor, no, si us plau, Pau, digui’m Pau. – Sí, senyor Pau. – No vaig insistir. – Lin, he tingut un dia dur, voldria descansar, pots deixar això per dilluns? – Senyor cansat? – Sí. – Senyor no preocupa. – Em va agafar la bossa i la va desar al seu lloc, m’ajuda a treure’m la jaqueta. – Lin, sisplau, no volia dir això. – Senyor no preocupa.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Agafant-me del braç em portà al sofà i em va fer seure, jo intentava dir-li que no calia, de fet em sentia violent però ella feia cas omís. – No preocupa. – Repetia mentre s’agenollava davant meu i em treia les sabates i els mitjons. – Els porto cuits de tot el dia, la tufejaré, pobre dona. – Vaig pensar. Ella, sense cap reacció va agafar les sabates i els mitjons i se’ls va portar.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Tornà a aparèixer amb un bol amb aigua, una esponja i una tovallola, s’agenollà de nou i em passà l’esponja pels peus, després me’ls eixugà i em feu el millor massatge de peus que mai no m’havien fet. Em vaig relaxar, sols volia mostrar les seves qualitats com massatgista, pensava.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Estava tan relaxat que no em vaig adonar que m’havia descordat el pantaló i me l’estava abaixant, junt amb els calçotets. – Lin! – No preocupa. – Però ... – Senyor no preocupa. – Sí, ja sé, també m’hi podia esforçar una mica més i dir taxativament que no, però no ens enganyem ...</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Així que vaig pensar que jo no l’estava obligant a res i, a més de l’excitació, sentia curiositat per saber on pensava anar. I va anar on tots penseu, una vegada el meu penis va eixir dels calçotets es va aixecar amb el bol d’aigua i tornà amb aigua neta, passà l’esponja pel meu penis i els meus testicles, després ho eixugà tot amb la tovallola.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Llavors amb una mà acaronà suaument tot el tronc del penis, l’agafà i començà a moure-la amunt i avall fregant amb suavitat i fermesa el cos del fal·lus, somrient-me mentre ho feia. Va apropar la cara sense deixar de masturbar-me i va posar els llavis sobre el gland, vaig sentir com els llavis es separaven per deixar pas a la punta de la llengua, amb mig gland dins la boca la llengua ballava humitejant-lo tot.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Desplaçà varies vegades el penis per canviar la zona que toqués la llengua. Humitejant tot el gland per totes bandes, mentre amb un mà seguia masturbant-me i amb l’altra acaronava els meus testicles jugant amb ells entre els seus dits. Vaig intentar d’incorporar-me per acaronar-la però m’empenyé enrera amb un somriure. – senyor no preocupa, Lin s’encarrega. </span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Tornà a la feina però aquesta vegada agafà tot el gland amb la boca per anar retrocedint a poc a poc mentre la llengua repassava de nou tota la superfície del gland, Quan ja tenia els llavis tancats sobre la punta parà el moviment de la mà i obri la boca engolint el membre fins a mig tronc, premé els llavis i inicià un moviment de vaivé amb la boca.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> És difícil de dir totes les sensacions que em produïa, sentia el contacte dels seus llavis, els copets de la seva llengua, les carícies dels seus dits ... em sentia al cel. De sobte vaig sentir com el meu penis dringava tot sol, una escalfor sobtada m’envaí. – Lin! Que arribo!</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Entomà sense cap gest de fàstic tot el que va sortir del meu penis, seguí sense immutar-se fins que va considerar mentre jo em planyia repetint – Ho sento. – I ho sentia, mai no m’ha agradat perdre el control com l’havia perdut. Quan es va separar va agafar la tovallola i s’alliberà de la càrrega. – No preocupa. Lin sap. – Recollí tot o s’aixecà. Es tanca a la sala de la planxa i no sortí fins estar preparada per anar-se’n. – Fins Dilluns, senyor. – Em va dir somrient. – Fins dilluns, Lin.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Encara em vaig quedar allà una bona estona com un babau, assegut al sofà amb els pantalons a mig treure i totalment astorat. Vaig acabar el divendres amb una pizza de no sé què i un munt de pensaments sobre el que havia passat.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Com no sabia que fer vaig optar per una solució clàssica, dilluns li vaig deixar una nota, en anglès, dient-li que havien de portar un paquet. Des de la feina vaig encarregar un ram de flors amb una nota, “Thank you” i el meu nom.</span><br /><br /><br /></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-33950640376715187972009-02-19T09:00:00.001+01:002009-02-19T09:00:01.973+01:00Companya de feina<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Em desfeia tan on punt la veia, m’enfonsava a la cadira amb l’embat del seu somriure, els meus ulls seguien tots i cadascun dels seus moviments, es perdien en totes i cadascuna de les seves corbes, i s’enyoraven de la seva presència quan s’anava.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Les coincidències eren minses i quasi sempre amb molta gent, massa testimonis, massa interferències. Com m’hi podia apropar a ella enmig de tanta gent, trencant una conversa on jo no hi era? No, estava clar que el meu desig es quedaria allà, encapsat fins que de pur avorriment s’esvaís.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> I és que l’hora del cafè no és el millor moment per tractar de lligar, o potser sí, si es donen les condicions ambientals, però no era el cas així que vaig fer pensament ferm d’oblidar el tema. Però, com es pot oblidar un cos tan suggerent? Com es pot obviar una mirada tan captivadora? Com es pot ignorar un somriure tan aclaparador?</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Aquell dia estava assegut fent un cafè, sol, sense esperar-me que ella entrés, no era la seva hora, de fet tampoc no era la meva. El seu somriure impactà contra meu. – Hola. – Va dir amb aquella brillantor d’ulls que sempre tenia. – Hola. – Vaig respondre desganat, allò se’m feia més dur amb la seva presència.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ella tragué un cafè de la màquina i s’assegué directament enfront meu. – Què et passa que no em somrius com sempre? – Te importància? – Digues-m’ho tu. – Em posa molt nerviós quan algú em vol treure una resposta que no vull donar. – Perdona! Si et molesto m’ho dius i me’n vaig. – No és això, disculpa, però no estic segur que t’agradés la resposta.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> El seu somriure florí de nou, la brillantor als ulls s’accentuà. – Prova-ho. – Estàs segura? – Ja sóc grandeta. – M’ho vaig rumiar un moment, però la situació era única i, a la fi, si passava el que m’esperava no hauria passat res. – Doncs el que passa és que em poses, que cada vegada que et veig perdo l’oremus, que frisaria per fer l’a ... per tenir sexe amb tu, però com sé que m’enviaràs a pastar estic intentant oblidar-ho. Au, ja l’he dit. – I és que quan les deixo anar, les deixo anar.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ella es va posar seriosa, va fer un glop al cafè i no em va mirar. Jo esperava que s’aixequés i m’enviés a la merda, o trobar-me un projectil en forma de mà, però res. Va acabar el cafè i se’n va anar sense dir res. Jo vaig fer el mateix.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> En arribar al meu lloc em trobà un missatge al correu, deia això: “Que no se t’acudeixi de tornar a parla d’això dins l’empresa.” Tot seguit hi havia el seu número de telèfon acompanyat d’un “Truca’m aquesta tarda.” Vaig pensar que em voldria posar verd, bé estic acostumat a entomar els resultats de les meves accions.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Tot sortir de la feina la vaig trucar, la conversa va ser curta, em va dir una hora i un lloc. Un – Vine preparat. – Em va fer tenir els pitjors pressentiments. Vaig arribar a lloc una mica abans de l’hora, ella no hi era, si més no, no la vaig veure. Vaig seure i vaig demanar un cafè, el cambrer m’ho portà i em vaig posar a mirar-lo mentre la esperava. – Tant de cafè et farà mal.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Era la seva veu, em vaig girar i sols vaig poder veure per un moment la seva mirada espurnejant mentre els seus llavis xocaven amb els meus. No m’havia refet de la sorpresa i ja era asseguda al meu costat. – Ets un babau. Saps quant de temps porto esperant que em diguessis alguna cosa? – Vaig intentar articular una resposta però no vaig tenir possibilitat. – Has pagat el cafè? – Er ... Sí. – Doncs anem.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Venir preparat, venir preparat. Collons! Vaig repassar mentalment el que normalment porto a sobre, sí havia de tenir un parell de condons, segur, però no estava segur si encara estarien en condicions. Quan els vaig agafar aquests? Mira que si m’han caducat. – Em permets anar al labavo un moment. – Sí, però corre.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> M’hi vaig tancar i vaig cercar-los, vaig respirar tranquil no estaven caducats. Vaig sortir després d’aprofitar la visita al recinte i rentar-me les mans, ella m’esperava a la porta, amb tots els ingredients de sempre realçats pel seu interès i el meu desig.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Em vaig apropar i m’agafà de la mà tirant de mi fins arribar a mig carrer, va parar de sobte, es girà, rigué, m’abraçà i em petonejà de nou, les nostres llengües es torbaren nervioses, desitjoses l’una de l’altra, tractant d’abraçar-se a l’hora que es volien recórrer. No sé el temps que vam passar així, la meva mà dreta lliscà despistada cap al seu pit esquerre, que m’oferí dissimuladament mentre el seu braç tapava l’escena als possibles tafaners.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> El carrer acabava en una avinguda, a un costat es podia veure un hotel de dues estrelles vell i atrotinat, vam entrar en ell i vam demanar una habitació. Mentre ens atenien jo l’agafava per la cintura deixant caure una mica la mà apropant-me al naixement d’aquelles natges rodones i excitants, la seva mà pujà la meva mentre a cau d’orella em deia suaument. – espera, aquí no.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> L’entrada a l’habitació va ser caòtica, encara no s’havia acabat de tancar la porta les mans cercaven nervioses un camí entre la roba mentre les boques s’havien ajuntat de tal manera que era impossible saber on començava una i on acabava l’altra. Les llengües xocaven esvalotades, refregant-se, cercant obtenir tota la humitat de l’altre.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> El só de tela esquinçada va parar la meva mà en el seu camí cap als seus pits. – Crec que t’he tren ... – No vaig poder dir més, s’havia tret la brusa d’una volada deixant que els pits quedessin al meu abast. Aquella visió em va fer amorrar-me instintivament en un d’ells assaborint el tacte del mugró, llepant-lo quasi amb desesperació mentre la meva mà agafava, acaronava i magrejava l’altre.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ella acaronava el meu cap amb una mà mentre amb l’altra em descordava la camisa i la passava pel meu pit, acaronant i pessigant suaument els meus mugrons, jo ja havia canviat de pit fent-li els honors a tots dos per igual. Les seves mans van deixar de tocar-me per un moment, el só de la faldilla lliscant cames avall donava explicació al fet. Vaig decidir baixar entre aquelles dues mamelles petonejant l’espai que les separava i seguint avall per la panxa, pel melic, pel ventre fins arribar a un pubis de cabells curts.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ella em va fer aixecar. – Espera, encara no, treu-te la roba i ens posem al llit. - A corre cuita em vaig desfer de la roba, ni em vaig adonar que el que s'havia esguinçat era la meva camisa i no la brusa d'ella, al treure'm l'eslip el meu penis va saltar com si tingués una molla, ella va riure. - Si que té ganes! Porta'l aquí. - m'hi vaig apropar i ella m'el va agafar amb suavitat, fent que la pell llisqués deixant el gland al descobert.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> M'hi vaig estirar al costa d'ella però girat per poder accedir al seu sexe mentre ella jugava amb el meu membre fregant la pell i petonejant el cap, passant la punta de la llengua per sobre, dibuixant un ball rodó. Al final del matoll de cabell vaig trobar uns llavis humits que m'esperaven amb desig, vaig agafar-ne un amb els llavis i l'estirà una mica, després vaig fer el mateix amb l'altre, la meva llengua es va enfonsar fruint de la humitat que amarava aquella vulva.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Amb les mans gratava les seves natges al temps que m'ajudava a estar ben a prop, ben a dins d'ella. Vaig sentir com els seus llavis recorrien el tronc de la meva polla, i la llengua intentava abraçar-la. Ella movia els malucs de tal manera que jo quasi no m'havia de moure per tastar tot el seu entrecuix, fins i tot vaig poder enfonsar un dit dins la seva vagina.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> En un moment va tremolar mentre s'arrapava més a mi fent que sentís com el seu clítoris s'aixafava contra la meva llengua, es va apartar i es va girar, ens vam besar, la seva boca tenia sabor a mi, la meva boca tenia sabor a ella, entre petó i petó s'anava movent fins aconseguir que el meu membre apuntés directament a la seva cova, va lliscar fins tenir-lo totalment a dins i ens vam girar quedant ella a sobre, va cavalcar embogida, aixecant-se i estirant-se per besar-me.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La vaig fer girar per ser jo el que quedés amunt, i vaig cavalcar a sobre durant una estona fins que ella es va girar posant-se a quatre grapes, tot això sense deixar ni un moment d'estar dins d'ella. Em sentia embogit, mai hauria pensat que en duraria tant ni que tindria la sensació de flotar.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ella va arribar de nou, gemegant i amb espasmes, d'alguna manera la seva vagina premia el meu penis i això va fer que jo també arribés, vam caure tots dos esbufegant, ens vam abraçar i ens vam fondre en un petó profund, després ens vam seguir acariciant una bona estona. Va ser llavors quan vam parlar. - Ni se t'acudeixi de dir res a la feina! - No diré res, a la fi tampoc no em creurien.</span><br /> <br /><br /><br /></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-55772643597330912782009-02-05T09:00:00.000+01:002009-02-05T09:00:04.159+01:00Presuncions<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Aquesta vegada l’Aurora, cabell vermellós, i la Vanessa, cabell platí, han vist un manso d’aquells que és tot múscul, un armari de tres portes, pentinat i afaitat, porta una samarreta de màniga curta que marca tots les plecs dels seus pectorals i abdominals.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ja l’havien vist unes altres vegades i en sabien d’ell que era, en paraules dels seus amics, un perforador de conys. La cosa sembla prometre i les dues dones establiren un pla per emportar-se el premi gros. Saben que és una feina dura per a dues dones madures, ja que hi ha un eixam de cries de vint anys papallonejant al seu entorn.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Vanessa s’apropa on és ell, una ullada ràpida, sense parar-hi atenció i es dirigeix la noia que s’entesta en oferir-li la visió d’un pitram ofegat dins d’uns sostenidors una talla més petit del que li cal. – Nena, em deixes lloc per demanar un moment? – La noia es fa a un costat, rondinant en veu baixa i esperant que la “vella” acabi de demanar.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Vanessa, fent-se la despistada posa la cama sobre la el reposa peus de la barra fent que la faldilla llisqui deixant al descobert una cuixa gran, molsuda i sedosa acabada on s’endevinen les puntes d’unes calcetes d’encaix de color blau cel.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La mirada de l’home s’enfonsa en aquell paisatge mentre la noia clava una mirada assassina al clatell de la Vanessa. Ella, en el seu fingit descuit, agafa les dues copes i es gira cap a l’home, aquesta vegada el mira a l’hora que somriu lleument i li acluca un ull, li dona l’esquena i torna amb l’Aurora que no ha perdut de vista l’operació.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Vanessa seu mentre li pregunta. – Ha picat? – Crec que sí, no deixa de mirar cap aquí i esquiva la nena aquella que li intenta parlar. – L’Aurora cerca la mirada de l’home i deixa anar un petó. L’home somriu, esquiva definitivament la noia i s’apropa a la taula, la noia envia una mirada d’assassina en sèrie a la taula de les dones i se’n va.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Una vegada a prop de la taula l’home s’asseu sense demanar permís mentre diu un – Hola precioses. – Hola Guapo. – Diu l’Aurora donant-li peu a l’home. – Així quina de les dues vol venir amb mi? – Totes dues dones es miren i riuen, pensen que la prepotència del paio és escandalosa. – No corris tant maco, aquí les normes les posem nosaltres.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> L’home riu dissimulant el desgrat que li produeixen les dones que no es rendeixen als seus desitjos més mínims. La Vanessa continua l’explicació. – Aquí, la meva sòcia i jo cardem en comandita, és per això que busquem mascles resistents i que ens facin contentes les dues.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Al cap de l’home, poc acostumat a que li marquin les normes sols passen dues idees, no pot aixecar-se i deixar que es pugui pensar que l’han rebutjat i això d’estar amb dues dones a l’hora li farà pujar en el rànquing. – Està bé, per mi està bé, quan vulgueu podem anar a casa meva. – L’Aurora li corregeix. – No carinyo, nosaltres en tenim un niuet més acollidor.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Mentre l’home va a agafar les jaquetes elles creuen unes paraules – No ho sé, però igual ens equivoquem amb aquest pallús. – No pateixis, si falla ens ho cobrarem, com que em dic Aurora. – L’home torna amb les jaquetes i tots tres surten encaminant-se al niu de les dues dones.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Tan bon punt arriben la Vanessa es penja del coll de l’home fregant-li el paquet per sobre el pantaló mentre l’Aurora es deslliura de la faldilla i la brusa. L’home es petoneja amb la Vanessa mentre li magreja el cul amb les dues mans.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> L’Aurora es posa darrere l’home i cerca la sivella per descordar-la i fer caure el pantaló, quan la peça de roba cau queda al descobert un membre a mig trempar que l’Aurora atrapa entre els seus dits. – Què no t’hi posem? – Li pregunta al paio. – I tant, menja-me-la una mica i veuràs quina polla més gran.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> L’home es gira cap a l’Aurora i aquesta s’ajup per llepar aquell nap encara flonjo. La Vanessa aprofita per despullar-se totalment i arrossegar la parella cap al menjador. L’home es deixa caure i l’Aurora segueix la fel·lació mentre la Vanessa posa el seu cony humit a l’abast de la boca de l’home. – No! Jo de conys no en menjo!</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Vanessa es mira l’Aurora que ha parat la fel·lació. Aquesta li fa un gest assentint i continua repassant amb la boca i la llengua el penis del gamarús. La Vanessa surt del menjador i l’Aurora puja fins posar la figa sobre la polla, ara ja erecta, se la introdueix i agafa les mans de l’home fent-li estendre els braços cap a munt.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> L’home somriu. – Així m’agrada a mi! La teva amiga és una mica guarrona, no? – L’Aurora no contesta i segueix muntant el suposat semental. La Vanessa entra amb unes quantes joguines que deixa caure en un costat, l’Aurora, en veure-la entrar, s’aixeca deixant-li lloc i la Vanessa s’asseu directament al coll del bandarra immobilitzant-lo.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Vanessa somriu maquiavèlica. – Ara t’explicarem les nostres normes, paparra. – Li diu mentre li emmanilla les mans a unes argolles que surten de sota els coixins, L’Aurora fa el mateix als peus i s’aixequen totes dues. La Vanessa agafa la càmera de vídeo i filma l’home. – Serà divertit quan et vegin així a Internet.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> L’home crida exigint que l’alliberin. – Sí, i tant que t’alliberarem, però primer ens escoltaràs. Tens un deute, l’Aurora te menjat aquesta cosa que en dius polla enorme i ara tu li menjaràs el cony. Després, si vols et deixem lliure i te’n vas però si acceptes seràs la nostra joguina, obeiràs les nostres ordres i et prometem que t’ho passaràs d’allò més bé.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> L’home Emprenyat crida. – I si no vull menjar el seu cony? – Cridarem en Willy, el veí d’amunt, un senegalès maquíssim, ell sí te una polla enorme. – La Vanessa baixa la veu. – I li agrada tot! A més no sap quasi castellà, i de català ni un borrall, així que ell pensarà que és el teu regal d’aniversari.</span><br /><span style="font-family: verdana;"> L’home, a contracor, accepta. L’Aurora li posa el cony a sobre la boca i ell comença a enfonsar-hi la llengua. – Ets millor amb la llengua que amb la titola! – Crida l’Aurora. – Vane! L’has de provar! – Si ell vol ... – L’Aurora es separa una mica. – Que dius? Vols ser la nostra joguina? – L’home assenteix.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> L’Aurora li torna a posar la figa a sobre la boca i la Vanessa s’hi atansa al penis que torna a estar flonjo, l’agafa amb la mà i el retorça. – Això necessita marxa. – L’agafa amb les dues mans i l’estira fins que l’home crida. El deixa caure però comença a estar erecte de nou, ella passa la llengua per sobre el capoll, sense ficar-se’l a la boca i el fal·lus fa un salt, a poc a poc la Vanessa aconsegueix que allò es posi dur.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> L’excitació de l’home li provoca l’ejaculació, intenta deslliurar-se del cony de l’Aurora. Ja m’he corregut, ja està no? – No. Segueix! – L’home remuga però una plantofada a la natja li recorda la situació. L’Aurora tremola amb l’orgasme que li arriba, la Vanessa busca la seva boca i es besen apassionadament mentre l’Aurora s’escorre a la boca de l’home.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> L’Aurora es deixa caure a un costat i la Vanessa es posa a sobre de la boca de l’home. – Falto jo. – Però ... – La Vanessa agafa un dildo i li mostra. – Saps on anirà això si no m’obeeixes? – L’home es posa a la feina mentre la Vanessa es mou endavant i enrere cercant que la llengua de l’home l’abasti tot en profunditat.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Vanessa crida a l’Aurora. – Estic a punt! – l’Aurora s’aixeca i l’abraça des de darrera acaronant-li els pits i petonejant-li el coll i el clatell. La Vanessa es retorça cercant la boca de l’Aurora mentre el cos se li tensa per l’orgasme que li proporciona l’home. Totes dues dones es deixen caure a un costat, abraçades i petonejant-se, rient i oblidant l’home.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Aquest pregunta tremolós. – Què em puc anar ara? – Les dues dones se’l miren. – Què fem? – La Vanessa s’incorpora. – Saps nen? Ets un frau, ets sols façana, n’hem tingut amants que et donen cent voltes. Sí millor que se’n vagi, abans no em donin ganes de posar-li el dildo al cul. - Deslliuren l’home dels lligams, aquest s’aixeca esverat, agafa la roba com pot i surt del pis cridant. – Putes! – Eunuc! – li respon la Vanessa. Les dues dones s’estiren al terra i s’abracen deixant que la son les envaeixi entre petons i carícies.</span><br /></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-31866633820758073262009-01-29T09:00:00.000+01:002009-01-29T09:00:07.047+01:00Primera fantasia, segona part<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> La porqueta tornà amb un gibrellet amb aigua i unes tovalloles, deixà tot davant nostre i s’agenollà esperant les ordres de la mestressa, aquesta s’aixecà i s’apropà a la porqueta. – T’has netejat com t’he dit? – Sí, mestressa. – La mestressa palpà els baixos de la porqueta. – No t’hauràs corregut, oi? – No, mestressa.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La mestressa em mirà. - Tu què penses? S’ha masturbat o no? – Em preguntà aclucant-me l’ull. – Mira’m. – Li ordenà a la porqueta, ella aixecà el cap i em mirà, tot i que no vaig veure res estrany vaig dir. – Aquesta brillantor als ulls ... no sé, potser sí s’ha corregut.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La mestressa li girà la cara amb la mà. – T’has corregut? – No, senyora, no, sisplau. – digué ella ploriquejant. – La mestressa la deixà. – Et creuré. Au! Neteja l’invitat. La porqueta mullà les mans al gibrellet, agafà una peça de sabó que portava dins la tovallola i s’ensabonà les mans.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Posà les mans sobre el meu sexe, baixà la pell per accedir al gland i ‘acaronà suaument, omplint-lo d’escuma, feu el mateix al tronc del meu penis provocant que aquest es tornés a posar erecte, un somriure en silenci i una mirada furtiva va ser la seva única reacció. Acabà ensabonant amb cura els meus testicles.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> S’esbandí el sabó de les mans amb l’aigua del gibrellet i abocà una mica amb la mà sobre el meu membre fent que el sabó llisqués fins caure al gibrellet, després agafà la tovallola i m’eixugà tenint cura de no fer-me mal al fer-ho al gland, en acabar em feu un petó a la punta.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La mestressa se la mirava cofoia. – Molt bona feina, porqueta meva, Ara ves a canviar l’aigua que m’has de netejar a mi. – La porqueta, obedient, s’aixecà amb el gibrellet i tornà amb aigua neta, s’agenollà davant la mestressa, aquesta obrí les cames per permetre a la seva pupil·la de fer la feina encomanada.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Curosament la porqueta mullà les mans en l’aigua i les omplí de sabó, posà la palma sobre la vulva de la seva mestressa i, més que fregar, l’acaronà amb exquisidesa, amb cura enfonsà els dits entre els llavis recorrent-los del front al fons per després tornar enrere. S’esbandí les mans i agafà una mica d’aigua que escampà pel sexe repetint l’operació fins aconseguir que no quedés sabó.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Amb la tovallola eixugà el cony i les cames de la seva mestressa, acabant en un petó als llavis, la mestressa, amb la mà li va impedir d’apartar-se. – Menja m’ho. – Li ordenà. Ella continua petonejant, escolant la llengua entre els plecs, repassant tots els racons que se li oferien, xuclant els pocs fluids que començaven a aparèixer.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> M’aixecà i vaig posar-me darrera la porqueta, amb la mà cercà el seu cony i li acaronà una mica, llavors em vaig agafar el fal·lus pensant en penetrar-la en aquella posició. – Pel cul. – Va dir la mestressa. Em vaig quedar sobtat, mirà la porqueta per si feia algun gest de disgust.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Sense deixar de treballar-li la figa a la seva mestressa va cercar la meva polla i la va encarar cap al petit forat, jo vaig prémer amb cura, sense córrer per evitar fer-li massa mal, em va sorprendre el veure que el meu penis s’enfonsava sense trobar cap resistència, vaig fer un moviment de vaivé pausat, lent.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La porqueta no en tenia gaire espai on moure's, tot i així va accelerar ella la penetració anal fent que varies vegades la meva polla estigués a punt de quedar fora. La meva excitació va augmentar progressivament fins que vaig esclatar dins d'ella. - Ho sento. - Vaig dir lamentant no haver-me sortit a temps.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La mestressa, envermellida pels orgasmes encadenats que li proporcionava la seva porqueta, em va fer un gest de despreocupació, al poc va caure a terra, exhausta, apartant la cara de la porqueta del seu cony. Va recuperar l'alè i em va preguntar. - Es mereix un orgasme? - Penso que uns quants. - Vaig respondre.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Em va fer un gest invitant-me a donar-li plaer a la porqueta, la vaig fer estendre's panxa enlaire i vaig començar un recorregut de petons, primer als llavis, que s'obriren deixant que la meva llengua trobés la seva i s'abracessin una bona estona.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Després vaig baixar als mugrons que vaig llepar amb delir, assaborint el seu tacte sedós. I em vaig arribar al seu cony, un cony perfectament rasurat, que se m'oferia humit i envermellit. Vaig fer un recorregut superficial amb els llavis externs, deixant un rastre de petons superficials.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Inicià la immersió amb la llengua, m'escolà per tots els seus racons, premé el clítoris amb els meus llavis aconseguint un gemec incontrolat. Cercà l'entrada a la cova i enfonsà la meva llengua amarant-me de tota la seva humitat.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Sense deixar de xuclar la seva figa enfonsà un parell de dits, acaronant les parets interiors, vaig saber que havia trobat el que cercava perquè vaig sentir com el seu cos es tensava. Llavors vaig iniciar l'assalt final, colpejant el clítoris amb la llengua mentre fregava amb els dits la zona crítica.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La porqueta tensava el seu cos perdent el control, gemegava i cridava, la mestressa l'abraçà mentre li deia. - T'ho està fent molt bé aquest xicot. M'agrada veure't així. - A continuació la besà mentre jo seguia cercant els orgasmes pràcticament histèrics de la dona.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Per a sorpresa meva el meu membre s'havia tornat a endurir. La mestressa em va fer un senyal perquè parés i em vaig apartar. Les dues dones quedaren abraçades una estona. - Mira! Si encara te marxa aquest home! - Va dir la mestressa. -Tu o jo? - Li va preguntar a la porqueta. - Puc descansar? - Va respondre.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La mestressa es va aixecar, em va tirar enrere i agafà el meu membre que va treballar amb la mà una estona, amb la boca a voltes i per acabar em va muntar fent que em corregués a dins seu, tot i que aquesta vegada vaig avisar amb temps.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Sabia que era el final de la nit, el final d'una nit per no oblidar, però que no es repetiria fàcilment. Tanmateix no m'hi vaig poder estar de fer-les-hi una proposta. Reunir-nos, de tant en tant, perquè m'expliquessin les seves aventures i jo les escrigués aquí. La idea els hi va encantar.</span><br /></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-55707273535047961672009-01-21T22:46:00.001+01:002009-01-21T22:48:22.234+01:00Primera fantasia, primera part<div style="font-family: verdana; text-align: justify;">Estaven al fons del bar, parlaven i reien al temps que llençaven mirades escapçades cap a la barra, i a la barra érem el cambrer i jo, i el cambrer estava més preocupat per altres feines que no pas per aquelles dones. Quan es va adonar que creuaven mirades em va deixar anar. – Un bon parell aquelles dues, si t’agrada el risc i les emocions fortes.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><span style="font-family: verdana;"> Em va sorprendre el comentari. – Són habituals? Què vols dir amb això del risc? – Jo? Res, jo no sé res ... però es diu que tot i ser unes quarentones són unes màquines de cardar brutals. – Jo també en sóc de quarentó. Tan bones són? – Diuen les males llengües que ja se’ls hi ha mort algú. A més s’ho fan les dues a l’hora... Ja saps ... mig lesbianes.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Tot i els comentaris del cambrer semblaven més indicats per fer-me desistir a mi em produïen l’efecte contrari, a la fi eren dues dones prou interessants com per no posar-hi problemes. I el que era més important, semblaven interessades en mi, encara que fos per ser l’únic home sol de la sala.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Traient valor d’on mai no he tingut m’hi vaig apropar a la taula. – Us puc convidar? – Ho sentim però ja hem begut el màxim que podem sense perdre el control, però si vols seure ... – Va dir la de cabell vermellós apuntant a la taula amb la mà estesa.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> No m’ho vaig pensar dues vegades, a la fi el normal és que m’enviïn a pastar. Vam conversar una bona estona fins que van acabar les copes que tenien. – Ens anem? – Va dir la de cabell platí. – Em deixeu? – Vaig preguntar pensant que alguna cosa no havia funcionat. – No nen, tu et vens amb nosaltres, si vols.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Dit això em va plantar un petó als llavis. – Anem, va. – Va repetir. Obedient em vaig aixecar i vam agafar els abrics per sortir. El cambrer em va mirar rient, encara no havíem sortit per la porta que vaig escoltar un – Requiescant in pace. – Seguit d’una rialla.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Al carrer feia fred, feia molt de fred, tot i que jo no en tenia. Com es pot tenir fred quan tens dues dones arrapades una a cada banda? Em van portar a casa seva, suposo, tot i que allò no semblava un habitatge. El que es suposava que era el menjador fos un garbuix de coixins sobre un terra encatifat, amb un moble per l’equip de música i prou.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> En un moment vaig quedar sol, elles es van perdre darrera les portes de les seves cambres deixant anar un – Sota l’equip de música hi ha begudes, posa’t el que vulguis i posa música carinyo. – Tot el que tenien era jazz, tot i que no sóc un expert em va semblar que era bo, vaig agafar un disc de piano i el vaig posar a l’equip.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Encara no m’havia servit res quan va sortir la primera d’elles, s’havia vestit amb una faldilla extremadament ajustada i curta que deixava a l’aire unes campes plenes, vestides amb unes mitges calades que acabaven a poc més d’un pam de la faldilla i unes sabates negres de tacons fins, no massa alts, un cosset premia els pits cap amunt amb el naixement dels mugrons a la vista.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Em vaig quedar embadalit mirant tota aquella dona que se m’oferia a la vista, el got continuava buit a la meva mà. Ella va somriure. – Potser si l’omples. Em poses a mi alguna cosa? – Va dir mentre s’estirava a terra sobre un grapat de coixins deixant al descobert l’entrecuix tapat per la minsa tela d’unes calcetes, negres com la resat de la roba.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig omplir el got i li vaig atansar, em vaig preparar un per a mi. – La teva amiga en voldrà? – No, no en voldrà. Vine, lleu al meu costat. – Vaig seure i després de fer un glop vam buscar les nostres boques cercant la humitat de les llengües, la seva era un cavall desbocat que s’escolava per tots els racons de la meva boca, incapaç de contenir-la vaig gaudir del seu tacte moll mentre les meves mans exploraven tota l’extensió del seu cos.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La seva amiga va entrar mentre estàvem enfeinats, vaig sentir les seves mans deslliurant-me dels pantalons i l’eslip, acaronant el meu membre i els meus testicles. Em vaig separar una mica i la vaig veure asseguda de genolls davant nostre, totalment enfundada en una mena de vestit negre de cuir on ressaltaven dos forats que deixaven al descobert uns mugrons foscos i erectes.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Una caputxa li cobria el cap deixant una minsa obertura per la boca, dos forats pels ulls i un parell de forats més petits sota el nas. Baixant la mirada pel vestit vaig poder veure el seu sexe rasurat totalment accessible. – Està guapa així, oi? – Em va preguntar l’amiga. – Si t’he de ser sincer no ho sé, però m’ha pujat l’escalfor en veure-la.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La primera dona li va fer un senyal, l’altra es va posar dempeus amb les cames lleugerament obertes, amb un altre senyal va girar lentament sobre ella deixant-me veure-la per darrera. La caputxa deixava sortir una cua de cavall color platí del darrera del cap i un tall rodó en el vestit deixava el cul totalment al descobert.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Una mica poruc li vaig preguntar. – Feu BDSM? – Fem fantasia, avui toca això. Nosaltres cardarem tota la nit i ella ens atendrà assegurant-se que no deixem de tenir plaer. La pots tocar i llepar, li pots ficar els dits i la polla on vulguis, però no pot tenir cap orgasme fins que jo ho digui.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Semblaven unes normes clares i diàfanes, vaig apurar el got i li vaig preguntar. – Sempre ets tu la que mana? – No, ni tampoc no ens vestim així sempre. Oi porqueta? – L’altra dona assentí amb el cap. – Ara, si et sents incòmode ... – No! I ara, perdona, és la novetat.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig deixar el got a una banda i la vaig tornar a besar, ella va fer un senyal a la porqueta i aquesta es va agenollar de nou i va ajudar a la meva mà a obrir-se pas entre les calces de la mestressa baixant-les-hi fins treure-les del tot. També tenia el cony rasurat, i ja començava a estar moll, vaig aprofitar per enfonsar els meus dits dins la vagina per sentir totalment la seva humitat.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig treure la mà, no sé si vaig fer algun gest especial en fer-ho però la porqueta va començar a llepar-me els dits, mentre, la mestressa s’havia apoderat del meu penis i movia la pell amunt i avall per treure’m una erecció com feia temps que no tenia.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig apartar la mà de la porqueta per poder accedir als pits de la mestressa, els moviments i frecs havien fet que els mugrons ja s’haguessin alliberat del cosset i pogués tocar-los sense barreres, vaig deixar de besar-la per amorrar-me en aquells mugrons gruixuts, una mica curts però extremadament suaus.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> M’hi vaig dedicar amb delir a llepar-los, xuclar-los i de tant en tant fer-los una superficial mossegada, mentre la mestressa m’acaronava el cap i em magrejava el fal·lus la porqueta m’acabà de treure la roba. Havent acabat s’afegí a ajudar a la mà de la seva mestressa amb la llengua.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig decidir baixar una mica més i arribar-m’hi a la vulva rosada de la mestressa, li vaig fer un petó en el naixement i vaig començar a enfonsar la llengua, assaborint els fluids que la inundaven. Ella es va girar posant-se de quatre grapes, jo, sense deixar de menjar aquell cony sucós m'hi vaig acomodar sota d'ella.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La porqueta es dedicà una estona a treballar-mi la polla i els ous, sentia la seva llengua recórrer tot el meu membre amunt i avall, i ballar sobre els meus testicles. - No se la pot posar a la boca. - Digué la mestressa. - No pot obrir-la prou.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Amb una mà vaig cercar el cos de la porqueta que es va apropar per deixar-me accedir primer als mugrons i després al seu cony, al no poder apropar-se al meu fal·lus es va unir a mi en l'exploració dels racons més íntims de la seva mestressa.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La mestressa em va fer pujar. – Clava-me-la va dir mentre s’estenia a terra. M’hi vaig posar a sobre i vaig deixar que la meva polla entrés en el seu cau, vaig cavalcar sobre ella una estona. Vaig sentir com es corria humitejant-me tot. Llavors, abans que em corregués, em va empènyer enrera, es va aixecar i la porqueta va ocupar el seu lloc, ella es va posar just a sobre la cara de la porqueta. – Carda-te-la.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Li vaig ficar i vaig començar a envestir-la mentre ella llepava el cony de la seva mestressa i nosaltres ens besàvem. Vaig sentir com la mestressa es corria al mateix temps que jo. S’apartà i li pregunta. – porqueta, no t’hauràs corregut? – La porqueta va moure el cap negant-lo.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La mestressa va ficar la mà en el cony de la porqueta per assegurar-se. – No, ja veig que no, aquesta figa estaria més amarada si t’haguessis corregut. Ves a netejar-te. – La porqueta s’aixecà i sortí de la sala. – Una mica més i la fas córrer, sisplau, és part del joc, no l’espatllis. – Disculpa’m ja t’he dit que sóc novell en això.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La mestressa va riure. - sí, ja ho veig. – I nosaltres? No ens netegem? – No maco, això és feina de la porqueta, ara quan torni ens netejarà als dos. – Vaig rumiar que seria genial seguir dies i dies amb elles però, com si sabés llegir la ment em va deixar anar. – No et facis il·lusions, aquesta nit és teva, però no repetim amb els homes si no ha passat un any. De casades ja hem estat, ara ens toca gaudir. </span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La festa va seguir tota la nit, però la resta la explicaré un altre dia, el que sí us explicaré és que vaig acordar amb elles que m'explicarien totes les seves aventures perquè jo les expliqués aquí.</span></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-57394560990554020062009-01-07T09:00:00.000+01:002009-01-07T09:00:03.706+01:00Neus Blanca (5 i final)<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Així els barruts, després de veure com es quedaven de nou sense la Neus, miraren tots al barrut gai. – Eps! No us feu la idea que tot tornarà a ser com abans, aquí hem d’acordar algunes coses. – el cap dels barruts pensant que, a la fi, en tenia raó, digué. – Molt bé. Què ens proposes? – Primer de tot, n’estic tip de picar pedra, prefereixo quedar-m’hi aquí i netejar, pel mateix sou.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Això no acabà d’agradar al cap dels barruts. – Vols que et pagui i et doni de menjar a canvi de tenir neta la casa? – També faré el menjar i vos en podreu disposar de mi. – M’estàs sortint més car que la Neus. – Però la Neus ja no hi és. – Per mi d’acord, però amb ells què?.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Al barrut gai se li il·luminà la vista. – A la Neus la pagaven, a mi em pagaran, dos peces d’or amb la boca, cinc si és amb el cul, una peça una palla o ... Tots quedaren esperant l’explicació. - Si algú em fa el servei a mi, després li faig jo de franc, quid pro quo.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Els altres barruts es quedaren rumiant fins que el cap va dir. – Em sembla just. – El cap segué a la seva butaca, es tragué el membre i li digué. – Ja pots venir a signar. – El barrut gai agafà el membre i el masturbà lentament fins que es va posar dur, llavors se’l va ficar a la boca, engolint-lo sencer, llepant-lo amb delir com si se li anés a escapar.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Quan ja el tenia ben treballat, que semblava a punt d’esclatar, s’abaixà els pantalons i s’assegué a sobre el fal·lus, encarant-lo a la seva ullera i fent-lo entrar fins al fons. Començà una cavalcada lenta però continua, pujant i baixant sobre aquell pal sense ni plegar-ho ni acabar de fer-lo sortir.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La resta de barruts es miraven l’espectacle amb les seves polles a la mà, algú fins i tot ja s’havia empastifat. Quan el cap va acabar el barrut gai es va anar cap als altres i s’hi va posar a quatre grapes davant d’ells. Un li va deixar anar dues peces d’or i s’hi va agenollar al seu davant, un altre va posar les cinc reglamentàries i feu ús del seu cul i un tercer es posà sota d’ell i començà a jugar amb la seva titola.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> I així els barruts van solucionar el fet de no tenir més la Neus, i tot i que de tant en tant visitaren la casa de barrets del poble, mai més van tenir la casa bruta i van ser, sinò feliços al menys contents.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> D’aquest història sols queda saber si la Silvana se’n va sortir com semblava, però, ai las! Els bons serveis de l’esclau que havia regalat a la reina li van servir en aquest per fer confiança amb la vella i explicar-li tot el que la Silvana havia fet.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Llavors la reina cridà la Silvana. – Hola nena, veuràs, n’he sentit que algú ha fet fora la Neus Blanca. – Primera notícia, Sofi. – Majestat, diga’m majestat. – Cridà la reina, la Silvana envermellí, allò no pintava bé. – Majestat, us ho juro, jo no en sé res. – No són les notícies que tinc. – La Silvana feu una ullada assassina a l’esclau, però aquest somreia malèvolament.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Silvana intentà inventar una història on la Neus fos la traïdora, però la reina ja no la escoltava. – Saps nena? A mi no m’agraden les serps com tu, i com que no m’agraden les faig fora de casa meva. – Majestat, si us plau, no em feu fora, faré allò que em digueu.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La reina es mirà l’esclau. – D’acord, primer, el meu estimat servent, deixarà de ser esclau, serà el meu preferit, fa uns cunnilingus impressionants, nena, i a més, pels serveis donats et lliuro a ell com la seva esclava, l’atendràs en tots els seus desitjos sense discussió. Carinyo, ja te la pots follar.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> L’home s’apropà a la Silvana, d’una estrebada li arrencà el vestit deixant-la nua. – Tens unes bones mamelles. – Digué mentre les hi magrejava, es va treure el minúscul penis i l’indicà amb el dit. La Silvana s’agenollà i es posà entre els llavis aquella cosa petita i li feu una fel·lació com va poder, desprès s’aixecà i es posà la titola de l’home dins seu i mogué els malucs intentant que no se li sortís fins que l’home es va escórrer dins seu.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> I va ser així com la Silvana va acabar servint l’antic soldat que havia esclavitzat, s’ha de dir que li va trobar el gust i que amb el temps l’home la va anar deixant treballar-s’hi la tropa, aquest va ser el preferit de la reina i també el del rei per les seves habilitats bucals, la Neus, com ja sabeu va ser la preferida d’un altre rei i la més cotitzada de les cortesanes d’aquella cort, i el barrut gai va ser la reina de la casa dels barruts. I tots visqueren contents i cardaren de valent.</span><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"> <span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.<br /><br /></span></span></div></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-48073847653751234532008-12-31T09:00:00.000+01:002008-12-31T09:00:04.485+01:00Neus Blanca (4)<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Així fou que la Silvana feu cercar la Neus per tot arreu, però pocs coneixien la casa dels barruts i aquells que els coneixien no en volien saber res. Passà, però, que un dels soldats ensopegà amb la casa dels barruts i allà va veure la Neus. Tornà a avisar la Silvana, que assabentada d'on era la seva rival, no dubtà en preparar l'assassinat de la Neus.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Demanà a la fetillera oficial un verí i aquesta li donà una ampolleta. - Porta guants per manegar-ho, funciona per contacte amb la pell i produeix un estat de somni en la víctima que sols se'n pot deslliurar amb un estat de molta excitació i no recordo ningú que s’enfadi quan dorm. Com que no beurà ni menjarà acabarà morint.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Silvana es disfressà de traginera carregada amb tot d’objectes de plaer, es presentà a casa dels set barruts quan la Neus era sola. – Bon dia! Algú a la casa! Estris per gaudir! – La Neus que la sentí sortí de la casa, amb aquells parracs de caminant no la reconegué a la Silvana.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Silvana en veure-la sortir se li adreçà. – Bellísima dona! Quin cos més esplèndid, de ben segur que tots els homes frisen per ser amb tu. – Les seves peces d’or els hi costa. – Ben fet, que les coses bones han de ser agraïdes. – Mireu senyora quins estris que porto, heus aquí un fuet per quan algú vol ser dominat.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Neus riu. – Ja m’agradaria, però aquí els homes de voler ser dominats no gaire. – I per a vos, senyora? Per aquells moments en que sou sola i podeu gaudir d’una sessió en solitari, tinc aquest amic, llarg i suau fet amb una fina fusta d’ençà les fronteres i recobert amb la pell més fina i delicada que mai haureu trobat. Proveu, senyora, feu-lo servir ara si voleu.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Dient això li atansa l’estri, banyat en el verí de la fetillera, la neus l’agafa i s’aixeca la faldilla, encara no s’ha ficat del tot l’estri que cau desmaiada. La Silvana riu esfereïdora. – Mala puta! Mai més tornaràs a ser una amenaça. – Agafa l’estri, se’l fica a la cistella i se’n va cap a palau.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> I fou l’hora en que els barruts tornaren de la feina. Caminaven contents cap a casa. – Tinc ganes d’arribar i que la Neus me la llepi ben llepada. – Sí, és una sort tenir-la a casa, ja no hem de baixar al poble amb aquelles velles que porten les mamelles a l’alçada dels genolls. – Doncs a mi em fot, ara ja no em feu cas, em teniu oblidat. – Què vols? Havent-hi bacallà per què menjar sardineta.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Tot arribant la veuen estesa a terra. – Neus! – Criden tots espantats. – El cap s’acosta i la mou. - Neus! Desperta! Neus! – Merda! Ens hem quedat sense cony. – Espera, és morta? – No, respira, sembla com si estigués adormida. - Potser podríem fer-ho igual, total els forats els te.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Els altres s’ho miraven sense esglai. – Home, sí, però si vols una mamada no funciona. – A més si no desperta es morirà de gana i a mi no em fa el pes fer-ho amb una morta. – Au! No digueu més bestieses, porteu-la a dins i cridarem el metge. – Digué el cap.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> El metge arribà però no va saber dir que li passava. – Us heu quedat sense meuca em temo, podeu comptar que com a molt us durarà una setmana. – I així que fem. – Jo de vosaltres esperaria, no fos que despertés per ella sola, però no us feu gaires il·lusions, més val que prepareu l’enterro.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> I així quedaren els barruts sense saber que fer, fora del gai que ja es veia sent de nou el centre d’atenció dels seus companys. I així passà un dia, i dos, i tres ... però al quart dia aparegué un noble, tornava a les seves terres des de palau. Entrà a la casa i veié a Neus estirada al centre, totalment nua, i pensà. – Què està de bona la paia, a més em sona la seva cara.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Mentre més la mirava més dura se li posava i com que no venia ningú comença a fer-li una repassada. Primer besà els llavis. – Saborosos, sí tot i que si no treu la llengua ... – després li magrejà els pits, li llepà els mugrons i aquest es posaren erectes i durs. – Què donaria per què despertés.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Li separà les cames i li fica la polla, bombejant una bona estona fins que es corregué. – Quin plaer! Quin cony! Quina dona! Però no puc deixar-la així, sóc un cavaller jo. – Així que s’amorrà al cony i li llepà i ho feu tan profundament, resseguint tots els plecs i jugant amb el botó del plaer que la Neus tingué un orgasme.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> I amb l’orgasme es despertà, veié el cavaller amorrat a la seva figa i recordà tot el que havia passat. – Ja sabia jo que aquella traginera em sonava. Era la Silvana. – Heu despertat. Va dir el cavaller. – Jo us conec i no sé de què. – Sí senyor, de palau, jo encara era petita a la vostra darrera visita. – Ja us recordo i recordo a la vostra mare, una gran cortesana. Què és d’ella? No la he vista a palau?</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La cara de la Neus s’enfosquí. - Es morta, senyor, i tot i que es sospitava de la Silvana no es va poder provar, però ara sé segur que era ella, ella m’ha enverinat per deixar-me així. La molt puta! – La recordo la Silvana, perillosa, sí. Molt perillosa. I què penseu fer ara? – Tornar a palau i parlar amb la reina.</span><br /> <br /><span style="font-family: verdana;"> El noble rigué. – Molt em sembla que el teniu difícil, la Silvana controla tot el que li arriba a la reina, a més accedeix a totes les seves demandes, siguin quines siguin, jo de vos no tornaria. – I així que faig? – Jo vaig a casar-me amb la reina d’un altre país, voleu venir amb mi i ser la meva preferida? – I què guanyaré jo? – Per mi, mentre sigueu al meu servei sempre que us requereixi, us podeu tirar a tota la cort i plomar-los a l’hora.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Neus s’ho rumia una mica. – I la vostra dona, la reina? – També us la podeu tirar, però em sembla que li agrada més la pastanaga que la figa i ja en té un efeb per fer-la contenta. – Així doncs, majestat, quan sortim? – Ara mateix, o voleu esperar a acomiadar-vos d’algú? – I així fou que la Neus i el cavaller, se’n van anar després d’acomiadar-se dels barruts.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> <span style="font-style: italic;">Com s’ho faran els barruts a partir d’ara?</span></span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;"> Serà la Silvana la mestressa indiscutible del palau?</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;"> Obligarà el constitucional a incloure la definició de Catalunya com a nació a l’estatut?</span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;"> Tot això i molt més al darrer lliurament de ... Neus Blanca!</span><br /></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-18122628284755626492008-12-24T09:00:00.000+01:002008-12-24T09:00:06.234+01:00Neus Blanca (3)<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Vet aquí que el soldat es despertà, amb la mà palpava el seu entorn en busca de la Neus, la roba, l’espasa. – Collons! - Va cridar. – Aquesta mala puta m’ha deixat amb el cul a l’aire. – Mai més ben dit. Després de cercar per tot el clar va decidir que havia de trobar, si més no la roba i l’arma. I així es va passar les hores donant voltes pel bosc fins no saber per on havia passat.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ja ben entrada la nit estava tan desesperat i esgotat que es va deixar caure a terra, al costat d’un cau d’alguna cosa. – Que sigui un niu de serps, les més verinoses, sisplau. – Va ficar la mà a fons i, o Esperits del bosc! La roba i l’espasa. No va poder més que posar-se a plorar. Ara sols necessitava una mamella.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Poc entès en morfologia va trobar pel camí un cérvol femella malferit per, potser, els llops. Desembeinà l’espasa i d’un tall li va tallar el braguer (les metes pels que fan ESO). – Això colarà, com que la senyora és tan fina i està ple de sang ni s’ho mirarà, a la fi tampoc no hi ha tanta diferència.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ja amb la penyora a la mà feu el camí de tornada a palau, tot cofoi d’haver-se traginat una meuca fina i disposat a fer-s’ho amb una altra. Així que arribà demanà per la senyora, però la Silvana era amb el rei, tractant assumptes d’estat, bàsicament de l’estat del membre del rei.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Així que l’home s’esperà assegut a una cadira a que vingués la Silvana, i esperà tant que s’adormí. I somià que la Silvana se li tirava als braços i el petonejava, que li treia el seu immens penis i l’engolia d’una tacada fins tocar amb els llavis el vellut de l’entrecuix i seguia la mamada fins que ell s’escorria a la seva boca, omplint-la de líquid blanc com mai ningú no li ho havia fet.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Somiava que la seva llarga i dura polla seguia disponible i que la Silvana cavalcava sobre ella clavat-se-la al cony i al cul alternativament, cridant com si estigués posseïda i lloant la seva virilitat mentre ell rebregava i premia les grans mamelles de la Silvana, pessigant els mugrons negres i llargs i llepant-los i mossegant-los cada cop que li venia de gust.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Silvana entrà a la cambra. – Dues hores! Dues hores per aconseguir que se li posés una mica dura! Te sort que és el rei, sinó la hi anava a llepar sa mare. – Llavors va reparar en la presència del feliç i adormit soldat. – Eh tu! Desperta babau! – El crit el va fer despertar-se de cop, al temps que s’aixecava quasi sense saber on era. – Disculpeu senyor ... senyora.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Silvana, que no recordava a qui havia enviat a encarregar-se de la Neus, el fità amb recança. – Què fas aquí, gamarús? – Senyora ja he acomplert la missió. – Ah! Eres tu? I bé, on és la mamella? – l’home fica la mà al sarró i en treu una massa vermellenca i pudent i li atansa a la Silvana pensant que no voldrà ni mirar-la.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Silvana llençà la mà i agafà allò que l’home li oferia en comptes del pit de la Neus. – Quina merda és això? – Li cridà. – La mamella, senyora. – Seràs poca-solta! Això no és de dona, és d’animal! I tot i que la Neus era una gossa, les metes les tenia de dona! Què ha passat? – L’home va envermellir. –Perdó, senyora, es va escapar, tot i que l’havia lligat a un arbre, devia tenir un ganivet perquè va tallar la corda.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Silvana li llençà la despulla a la cara. – Pagaràs per això! – A un senyal d’ella dos soldats entraren i apuntaren amb les llances a l’acollonit home. – Traieu-li la roba i encadeneu-lo com a l’esclau que serà a partir d’ara. – Els soldats obeeixen les ordres de la Silvana i l’home queda despullat i dempeus al mig de la sala.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Llavors entrà la reina. – Hola nena! – Majestat! No us esperava. – Va dir la Silvana mentre feia una ostentosa reverència. – Com ha anat amb l’impotent? – Majestat? No us entenc. – Sí, amb el pallús del meu marit, se li ha aixecat o la te tan tova com sempre? – Fem el que podem, majestat. – Coi, veig que teniu un esclau nou. Està ensinistrat? – No majestat, tot just acabo d’adquirir-lo.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La reina se’l mirà d’amunt a avall. – Doncs t’han estafat, filla, no sé que faràs amb aquesta pelleringa. – Li deia mentre, amb dos dits, estirava el penis de l’home. – Potser amb la llengua és millor, majestat. – Tu creus? – Voldríeu tastar-ho? – Li digué quasi a cau d’orella.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La cara de la reina s’il·luminà. – Quin detall de la teva part! Cedir-me el teu esclau, però no puc passejar-me amb ell pel palau així. – Si voleu podeu tastar-ho aquí. – Li digué assenyalant-li una butaca ampla i còmoda. La reina, sense pensar-s’ho dues vegades s’assegué a la butaca i s’aixecà la faldilla deixant al descobert un triangle extremadament poblat.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Silvana agafà el cadenat de l’home i el feu agenollar davant el cony pelut de la reina, l’home va fer un gest d’apartar la cara degut a la fortor que en desprenia però la Silavana el va fuetejar a les natges amb el ventall. – Llepa-li, desgraciat, i escura-ho bé, que per a un gos com tu és un honor llepar el cony de la reina. </span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> L’home obeí sense dir ni paraula mentre la reina gemegava amb el contacte dels llavis i la llengua de l’home entre els seus plecs. – Us ho fa bé majestat? – Preguntà la Silvana. – Sí! Te una llengua molt hàbil. Mmmm! Sols trobo a faltar algú que em faci petons a la boca. – La Silvana entengué el missatge i apropà la seva boca a la de la reina que se li amorrà mentre l’agafava pel clatell.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Entre les incursions a la boca de la Silvana la Reina li digué. – Quan siguem soles com ara digues-me pel meu nom, digues-me Sofi. – Com desitgis, Sofi. – La mà de la reina s’endinsà en l’escot de la Silvana i començà a magrejar-li un pit, pessigant i prement el mugró. – Aquest porc està baixant el ritme. – Li va dir. – Permeteu-me, Sofi.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Cridà un soldat, el soldat s’apropà. – Treu-te-la. – El soldat, obedient, tragué un fal·lus gran i gruixut i totalment erecte. – Fica-li – Va dir assenyalant el cul de l’home. El soldat dubtà. – Fica-li o ocuparàs el seu joc! – El soldat s’agenollà i clavà el seu membre al cul de l’home que cridà de dolor amb l’envestida. – Així aprendràs a fer bé la feina.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La reina tirà de la Silvana cap a ella i tornà a petonejar-la amb desesperació mentre li arribava el primer orgasme. La Silvana tirava dels cabells de l’home cap al cony de la reina que es removia i gemegava de plaer mentre el soldat seguia bombejant al cul de l’home.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La reina apartà el seu sexe de l’home dient. – Per ara n’hi ha prou, estimada, me l’has de deixar un altre dia. – I ara, Sofi, és per a tu. – De debò? Quina il·lusió! Me l’envies aquesta nit. – Així faré. – La Silvana ordenà al soldat que es retirés, l’home va fer un intent d’aixecar-se. – Tu quiet aquí. – Li digué la reina.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Abans de sortir la reina li pregunta a la Silvana. – Per cert, no sabràs res de la Neus Blanca, havia de venir ahir a fer-me companyia i no es va presentar. – La Silvana, dissimulant respongué. – Això ha fet? Serà poca vergonya! Doncs no sé res d’ella. – Mentre ho deia mirava l’home amenaçant.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> En sortir la reina se li acostà i a cau d’orella digué. – Una sola paraula i faig que et tallin els ous. – L’home assentí en silenci. – La veritat és que t’has comportat, amés em serviràs per saber més coses de la vella pudent aquesta. Quin fàstic! He estat a punt de vomitar quan m’ha ficat la llengua a la boca. Ara tu te l’has passat bé netejant-li el cony a cops de llengua, segur que feia més d’una setmana que no se’l rentava.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Silvana es quedà pensant. - He de trobar on és la puta de la Neus Blanca, i assegurar-me que no torni més. – Llavors cridà el soldat. – Vine, renta-te-la que acabarem la feina, i mentre em folles pensaré com acabar amb la Neus Blanca.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Aconseguirà la Silvana trobar la Neus? Aconseguirà el soldat rentar-se la cigala? Acomplirà les seves promeses el Zapatero? No us perdeu el proper lliurament de ... Neus Blanca.</span><br /></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-78612987746945676242008-12-17T09:00:00.000+01:002008-12-17T09:00:03.625+01:00Neus Blanca (2)<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> Vet aquí que es feia fosc i la Neus començava a tenir gana i fred i malgrat la zona del bosc era plena de fruits comestibles i saborosos ella era un membre de la cort i no sabia distingir-los. De sobte ensumà una olor que li era familiar. – Fum de llenya! O hi ha una casa al bosc i estic salvada o s’està cremant i he begut oli.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Fos com fos, no tenia més alternativa i va anar ensumant fins trobar un clar on una casa tronada i bruta, fumejava per la xemeneia. Després de sortejar tota mena de deixalles i andròmines va arribar a la porta, amb els artells colpejà la porta, que s’obrí grinyolant per la manca de greix. L’estat de la casa era semblant a l’exterior, brutícia acumulada d’anys i panys, les paneroles mestresses incontestables, i els plats, que més que bruts estaven podrits, apilonats al costat de l’aigüera, plena d’un líquid que temps ençà va ser aigua.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Neus s’ho va mirar tot. – Es veu d’una hora lluny que no tenen servei. – Com que no hi havia ningú va decidir que s’havia de fer dissabte, si més no on ella pensava menjar. – Amb això quedaran pagats pel menjar que els hi agafaré els porcs que hi viuen aquí. – i així van passar un parell d’hores, buidant l’aigüera, fregant uns quants plats i una cassola, i fent un sopar en condicions. Es cruspí la teca asseguda en l’única butaca de tota l’estança i es deixà vèncer per la son. </span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> No gaire estona després una colla de barruts s’arribava a la casa després de la jornada. – Avui podríem anar de putes, que fa més d’una setmana que la meva titola no menja. – Perquè no vol, jo sempre n’estic disposat. – No, gràcies, si ha de tastar cul que sigui de femella, el teu és per quan ja no queda més remei. – Tu t’ho perds. – Aneu donats si penseu que la posareu en calent. – Va dir el que semblava el cap. – La casa fa pudor i toca netejar-la.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Tots sis van rondinar en veu baixa, però sabien que no hi havia una altra. Quan van estar prop de la casa es van quedar astorats. – La porta és oberta! – Ens hauran robat? – No tindrem aquesta sort, l’únic que poden robar és brutícia. – Sense fer soroll s’hi van acostar, primer ficà el cap el cap i es quedà mirant la Neus. – Redeu! Que bona que està!.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Darrera d’ell mormolaren tots. – Qui? – Què? – Jo vull mirar! – Calleu! – Va dir el cap. En silenci entraren tots, l’un darrera l’altre. – Sí que està bona, sí. – Me la tiraria ara mateix. – Sou uns desagraïts, i no està tan bona. – El cap sacsejà la Neus per despertar-la. – Ella, en obrir els ulls, va xisclar espantada. – Qui ets tu i què fas a casa nostra i a la meva butaca? – Recuperada de l’ensurt la Neus els hi explicà tota la història.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> El cap dels barruts, que no havia perdut de vista el pitram de la Neus, li va dir molt seriós. – Tot això està molt bé, però, francament, m’importa un rave. Ara digues, què hauríem de fer amb tu? – La Neus, veient que no els entendriria i que els seus pits eren el punt d’atenció de tots va deixar caure un costa del vestit deixant una mamella totalment descoberta i posà la mà al paquet del cap. – Potser us podria ser de servei, això més que una casa és una cort de porcs i em sembla que tampoc no esteu ben atesos pel que fa a això. – Va dir mirant directament al paquet del cap.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Els ulls del cap i de tots els presents es van il·luminar. El cap, però, saberut i malpensat li exigeix. – Què vols dir? Què ens faràs de minyona i de meuca? A canvi de què? – Veient la Neus que el cap, tot i que excitat pels seus frecs al paquet, no és un babau, li respon. – A canvi de dormir i menjar i d’una paga justa pels meus serveis.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> El cap va somriure. – Ens comencem a entendre. – Fent-li un senyal li va indicar que li lliurés la butaca, la Neus s’aixecà i el cap s’assegué. – Deu peces d’or si la casa es neta i el menjar a taula. – Al dia? – preguntà la Neus. – I ara! Al mes. – A la setmana. – El cap rigué de nou. – Saps negociar. D’acord, a la setmana. Però a mi m’atendràs de franc.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La Neus se’l mirà mentre pensava que aquell bordegàs s’estava aprofitant de la seva posició, malgrat tot no tenia gaire on elegir. – D’acord, però ells hauran de pagar, per ficar-la una peça d’or, dos si és amb la boca, cinc si volen pel cul. I pagant per endavant. – Alguns van rondinar en veu baixa però el cap els va fer callar d’un crit.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Es va mirar la Neus i rumià una mica. – N’ets una experta en el tema. Em sembla just. Ara anem a signar el contracte. – Dit això es va abaixar els parracs que portava per pantalons deixant a l’aire una polla grossa i relativament llarga. – Sé d’algú que te la envejaria. – Va dir la Neus mentre s’agenollava davant el cap i començava una llarga i profunda mamada. </span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La resta de barruts van treure les seves eines i es van començar a masturbar, tret d’un que es va amorrar al membre d’un dels seus companys. Mentre la Neus es deslliurava del vestit i es muntava a sobre la verga erecta del cap i aquest es dedicava a llepar-li i mossegar-li els mugrons.</span><br /> <br /><span style="font-family: verdana;"> Un dels barruts s’apropà i demanà permís per posar-la al forat lliure, el cap assentí i la Neus parà la mà on van caure les cinc monedes reglamentàries. El barrut apunta la seva polla a l’anus de la Neus i la ficà endins d’una envestida, seguint amb un vaivé frenètic que acompanyava els moviments de la Neus sobre el fal·lus del cap.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Un altre estava fent servei del cul del company gai, i quedaven dos que asseguts a terra es miraven l’espectacle masturbant-se desesperadament. La Neus els hi va aclucar l’ull i tots dos es van apropar, després de deixar les pertinents monedes van posar els seus membre a l’abast de la boca de la Neus, que, alternant-los els hi va fer una fel·lació.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> A poc a poc tots es van anar escorrent, deixant caure el seu líquid allà on tenien el membre, alliberant-se la Neus de tots els pals que l’estaven ocupant. Es tornà a posar el vestit, recollí les seves monedes i digué en veu alta. – Ara tots a rentar-se. D’aquí a mitja hora el sopar.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> I així va ser que la Neus es va fer un lloc a la casa i que tots els barruts estaven contents, amb la casa neta i el plat a taula, i de poder cardar de tant en tant sense haver de baixar al bordell del poble. Bé el barrut gai no estava tan content, a la fi, des de que la Neus era a la casa els seus companys no el reclamaven tant com abans, i això que ell no els hi havia cobrat mai.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> <span style="font-style: italic;">Intentarà el barrut gai recuperar els seus companys? Es posarà mamelles? Tornarà Esperanza Aguirre a la Índia? Tot això i més al proper lliurament de ... Neus Blanca.</span></span><br /></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-35088286574952064752008-12-10T11:24:00.000+01:002008-12-10T11:25:39.861+01:00Neus Blanca<div align="justify"> Mai no me’n recordo si es deia Blanca o es deia Neus, així doncs li direm Neus i així ningú no la confondrà amb el personatge suposadament infantil, aclarit això anem a la història.<br /><br /> Ja quan era una adolescent la Neus era famosa entre els fills de la cort per ser prou accessible, però no va ser fins a la majoria d’edat que es va desfermar com una excel·lent amant. Filla de la preferida del rei, tot i que no era filla d’ell, va començar a treballar-s’hi tots els membres de la cort, assolint una important fama entre els ministres, secretaris i resta de vividors.<br /><br /> Vet aquí, però, que la seva mare va morir en caure accidentalment des de l’escala de servei de l’ala dreta del palau. La va trobar morta la segona preferida del rei, la Silvana, tot i que les males llengües deien que havia tingut alguna cosa a veure, mai no es va poder provar res, i pel que sembla al rei tampoc no l’importava gens. Així que la Neus va haver de fer el cap cot i deixar que la Silvana ocupés el lloc a la cort que, per herència, li pertocava.<br /><br /> Però la Silvana, que sabia que el rei es podia acabar interessant per la Neus doncs les seves dots d'amant començaven a eclipsar-la. Després de prometre-li a un dels soldats una sessió complerta va aconseguir que aquest es portés la Neus al bosc per matar-la. - Te la pots follar si vols, però després li talles el coll i una mamella que em portaràs com a prova.<br /><br /> El soldat, emocionat per poder cardar dos vegades el mateix mes, va agafar la Neus i se la va portar al bosc arrossegant-la sense pietat. – Passa meuca, que se t’ha acabat el bròquil! – Li escridassava mentre s’endinsaven en la negror del bosc. – Mal parit! Fill de puta! Deixa’m anar! Cabró! – Replicava ella mentre intentava desfer-se del seu botxí.<br /><br /> Arribaren a un clar on la deixà anar a terra, desembeinant l’espasa la hi va posar al coll. – Ara, pendó, t’obriràs de cames per a mi, penso follar-te, viva o morta. – Dit això va desembeinar també el seu membre. A la Neus li va semblar mes aviat esquifit i poca cosa, però la situació no li permetia de riure’ns-hi. – Veig que estàs molt ben dotat. Jo et podria fer algunes coses que les porques amb les que t’allites mai no et fan.<br /><br /> El soldat, sorprès per les paraules de la Neus, va preguntar. – Quines coses? – Si em perdones la vida les tindràs. – Hi ha un problema, he de portar una mamella teva a la Silvana. A més per què m’hauria de fiar de tu? – Jo tinc més paraula que aquella puta. – Dit això es va despendre del vestit deixant el seu esplèndid cos totalment descobert.<br /><br /> Davant aquella visió el soldat es va deixar anar i es va amorrar als pits de la Neus, llepant-li desesperadament, magrejant-los sense descans mentre la seva polla adquiria una mica de consistència. La Neus, li acaronava el cap mentre li mormolava paraules a cau d’orella – I aquestes metes que tant t’agraden són les que penses tallar-m’hi? Ets un en entremaliat, però la Neus et farà feliç si la tractes bé.<br /><br /> Fent lliscar el peu va cercar el membre del soldat i el va acaronar amb el dors i els dits aconseguint que agafés una mica més de cos. – Per què no et treus la roba, homenot meu? – El soldat es va aixecar i, a corre cuita, va treure’s tota la roba que va quedar amuntegada a un costat. La Neus es va agenollar davant d’ell, agafant el nap amb dos dits i ficant-se’l a la boca li va fer una mamada llarga i profunda.<br /><br /> Al soldat les cames li feien figa. – Para que em faràs córrer i te la vull ficar. – Traient-se la pelleringa de la boca li va respondre. – Tranquil que ho tindràs tot. – I continuà amb la feina fins que l’home se li escorregué. Desprès de deixar anar el líquid blanc a terra es va aixecar i amb ulls de xai li va demanar. – Oi què tu també em vols fer feliç? – Va jeure a terra arrossegant l’home cap al seu sexe.<br /><br /> L’Home s’enfonsà entre els plecs del cony de la Neus mentre ella gemegava com si li sobrevinguessin els orgasmes encadenats, prement el cap de l’home contra ella amb força mentre la inexperta llengua de l’home amb prou feines es passejava perduda en aquella figa. Mentre tenia a l’home en aquella posició cercava desesperada alguna cosa per estabornir-lo, però l’espasa, que era l’objecte més contundent, li quedava lluny.<br /><br /> L’home es deslliurà de la mà que li mantenia amorrat cridant. – Ja la tinc de nou preparada! Ara sabràs el que és un home!. – Va pujar fins poder encanonar-la i la hi va ficar d’un sol cop. Donades les dimensions del fal·lus la Neus no va sentir cap mal, però va pensar que era millor fer-li creure així que va fer un crit i va forçar una llagrimeta.<br /><br /> Tot i que la Neus gemegava teatralment mentre el soldat se la tirava no va poder evitar pensar lo bonic que era el cel vist des del sòl del bosc. Per fi el soldat es va tornar a escórrer i, per a sorpresa de la Neus, es va quedar adormit. Fent un gir, se’l va treure de sobre, va deixar anar sobre ell tot el que li havia deixat a dins dient en veu baixa. – Tingues la teva fastigosa llet, impotent de merda.<br /><br /> La Neus es va vestir, i va agafar la roba i l’espasa del soldat. – Ja veure’m quines explicacions dones per arribar nu i desarmat, carallot. – Es va enfonsar dins del bosc fins que va trobar un cau on va entaforar les propietats del soldat i seguí el seu camí, sabent que, pel moment, no era segur tornar al castell.<br /><br /><em> Quines explicacions donarà el soldat? Què serà de la Neus? Es conformarà la Silvana amb no tenir la Neus a palau? Serà processat José Maria Aznar? Tot això i més en el proper lliurament de ... Neus Blanca.</em></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-1948052734403566462008-11-19T09:00:00.000+01:002008-11-19T09:00:02.568+01:00Tall de cabell<div style="text-align: justify;"> <span style="font-family: verdana;">M’havien parlat d’ella, de les seves formes esculturals i de la seva traça a l’hora de tallar els cabells. Mai, però, no havia anat a la seva perruqueria i, de fet, aquell dia havia entrat per pura casualitat.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Com sempre, quan entro en algun lloc, m’he de situar, faig una ullada ampla a tota la sala però sense parar atenció enlloc en especial a res, de fet ni la vaig veure.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Després del protocol·lari bon dia, li vaig demanar a la noia de la recepció si em podrien atendre, em va demanar que m’assegués, que en un moment m’atendrien. Vaig seure i m’enfonsà als meus pensaments.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Una veu em va tornar a la realitat. – Si m’acompanya ... - en va portar a la cadira no renten el cap, em va acomodar i vaig sentir com l’aigua rajava entre els meus cabells.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Desprès les seves mans van repartir el sabó per tota la superfície, sentia com ho feia amb una suavitat inusitada, tan diferent d’altres vegades on sentia com les mans feien el mateix amb fermesa.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ella deixava que els dit llisquessin entre el cabell, endinsant-se i sortint per l’altre extrem, ballant en el meu cap com si fos una pista de gel, sense prémer, sols passant, passejant, patinant ...</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Em va fer passar a la cadira per tallar-me el cabell. Tinc el costum de tancar els ulls i deixar fer però aquella vegada em vaig embadalir amb la visió d’aquella dona. Realment era maca, molt maca, un ulls blaus brillants emmarcats per unes pestanyes negres llargues, coronats per unes celles fines i fosques.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Per raons familiar sé que aquella mirada tan encisadora estava produïda per una miopia galopant, segurament corregida amb llentilles. Això no treu que fos una mirada captivadora.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> L’escot deixava veure uns pits de pell suau, agafats per un sostenidors negres que sobresortien una mica del vestit, ni els sostenidors ni el vestit podien amagar la presència dels mugrons, suposadament llargs o grossos, o potser les dues coses.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig deixar que em tallés els cabells sense posar-hi atenció, gaudint dels frecs accidentals del seu cos contra el meu, sovint amb els pits que em tocaven lleument per fugir immediatament, d'altres vegades el ventre es posava sobre el meu braç i es movia a ressò del moviment dels seus braços.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La perruqueria estava buida i la noia de la recepció havia tancat l’entrada i venia a acomiadar-se. – M’hauria d’anar, tens problema en quedar-te sola? – Li va preguntar assenyalant-me amb la mirada. – Ves-hi, deixa’m la persiana abaixada, sisplau.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La noia sortí esbossant un somriure entremaliat. – Sigues bona! – Va cridar abans de tirar a baix la persiana. – Adéu. – Va respondre ella. El soroll de les tisores escurçant els meus cabells era l’únic que trencava el silenci. </span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Amb els ulls tancats vaig imaginar que ella es despullava i em despullava que ens foníem en una abraçada de desig i que les nostres boques s’ajuntaven per no ser més que una, que cap.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> M’estava enfonsant en els meus somnis quan la vaig escoltar. – De veritat t’agradaria? – Perdó? – M’estaves imaginant nua i m’anaves a follar, no m’ho neguis.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Em vaig quedar astorat. – Suposem que és cert, com ho saps? – El somriure que se t’ha dibuixat, quan se n’ha anat. Sou tan previsibles! – Val, d’acord, perdona’m per la gosadia, però era sols imaginació, no pensava fer res.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Va deixar de tallar-me el cabell, es separà i em mirà fixament als ulls. – Així em deixaràs a mitges? – Tot i saber que m’estava invitant a fer realitat el somni per alguna raó no era capaç de llençar-m’hi.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Va seguir tallant el cabell fins acabar la feina, va agafar el mirallet i el posà darrera meu per que pogués veure el tall al clatell. – Va bé així? – Sí, perfecte.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Em va portar cap al lloc de rentar caps i em va rentar de nou, pensava que eren imaginacions meves però semblava que les seves mans es moguessin pel meu cap molt més sensuals que la primera vegada.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> En acabar em va eixugar el cabell, es va posar davant meu i em va fer un petó als llavis. – Vols fer-ho o no? – Sense esperar resposta es va girar i s’entrà en un quartet que hi havia al costat i vaig sentir com obria una aixeta.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig entrar esperitat al quartet, i allà estava, esplèndidament nua, deixant caure l'aigua pel seu cos, fregant-se els pits mentre em mirava voluptuosa. Em vaig treure la roba i m'apropà per entrar a la dutxa, ella em va parar assenyalant una cadira. - Seu.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig seure mentre gaudia de l'espectacle de veure com s'ensabonava d'amunt a avall, cobrint d'escuma els mugrons i el pubis, com enfonsava els seus dits al seu cony i com passava la mà entre les natges i es perdia entre les cames.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> El meu fal·lus estava totalment erecte, fins i tot em feia mal. Ella va sortir de la dutxa eixugant-se amb una tovallola. - Et passes tu un aigua? - Tot i que venia dutxat de casa vaig seguir el joc.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Em vaig mullar el cos amb la carxofa, desprès, a dues mans em vaig fregar amb sabó cobrint-me d'escuma per tot arreu, acabant traient-me el sabó amb una ruixada d'aigua. Durant tota l'estona ella no va perdre detall. A voltes es llepava els llavis amb la punta de la llengua i a voltes es mossegava el llavi inferior.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Quan sortia em va oferir una tovallola neta i em vaig eixugar. Oblidades les tovalloles es va enganxar a mi prement els seus pits contra el meu pit i agafant-me per les natges. El meu penis quedà esclafat entre els dos cossos.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ens vam besar tastant les llengues joganeres, mossegant els llavis carnosos, després ella, sense separar-se va baixar fent-me petons pel coll, pel pit, parant als mugrons que va mossegar tendrament, per la panxa fins trobar la meva polla.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> La va omplir de petons i de llepades al gland i al tronc, va seguir baixant petonejant els testicles, estirant la pell de l'escrot i colpejant-los amb la llengua.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Va fer el camí enrere, llepant i petonejant tot el que trobava al seu pas fins arribar a la meva boca, després d'un petó llarg i profund vaig ser jo qui va baixar recorrent el seu coll, els seus pits molsuts, els seus mugrons llargs i durs que vaig xuclar amb devoció.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig baixar per la panxa fins arribar al triangle púbic poblat de curts cabells, vaig sentir la calor del seu ventre mentre cercava el naixement de la vulva, una vegada trobada vaig jugar amb els seus llavis llepant-los i petonejant-los, estirant-los, evitant el clítoris, reservant-lo per la tornada.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig fer el camí de tornada dedicant-me primer al botó, llepades suaus primer, agafat amb els llavis desprès, estirant-lo, fent-li petites mossegades, fent que tremolés. A continuació vaig anar pujant tornant a petonejar tot el que havia petonejat abans. Vaig arribar a la seva boca i ens vam tornar a besar profundament.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ella va separar-se i, girant-se es recolzà al respatller de la cadira, separant les cames i oferint-me el seu tall totalment humit i obert. Vaig posar el meu membre a l'entrada i vaig prémer, entrà suau, llavors va començar a moure's dibuixant cercles amb el cul mentre jo feia entrar i sortir la meva polla.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Va aconseguir que em corregués més aviat del que ho faig normalment. - Ho sento. - Li vaig dir. - No ho sentis, fes-me arribar. - Llavors em vaig agenollar, i em vaig a dedicar a menjar-li el cony, solcant tots els racons, estirant dels llavis i de clítoris, enfonsant els meus dits a la vagina i fregant-li les parets interiors.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Llavors vaig sentir com tremolava, vaig accelerar el ritme dels meus dits a l'hora que colpejava el clítoris amb la llengua, la tremolor es convertí en espasmes, els gemecs fins ara dissimulats es convertien en crits. Vaig parar un moment.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Amb prou feines havia agafat aire que vaig tornar a la feina, tornant a llepar, mossegar, estirar els llavis i el clítoris mentre els meus dits ballaven dins seu, una nova ona d'espasmes la va envair, fins i tot la cadira va tremolar. - Ja està, amor, que les cames em fan figa.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Es va apartar i va seure a terra al meu costat, ens vam abraçar i petonejar de nou una bona estona. - Per què el segon? - em va preguntar. - M'agrada veure com us correu les dones. - Em va tornar a besar, s'aixecà i digué. - És hora de tancar el xiringuito, que m'esperen a casa.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Des d'aquell dia em tallo el cabell una vegada a la setmana, i una vegada a la setmana tanquem la botiga més tard del que és costum, amb dutxa i festa inclosos.</span><br /></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-60870340349179282592008-11-05T09:00:00.000+01:002008-11-05T09:00:01.256+01:00Estrena de teatre<div style="text-align: justify;"> <span style="font-family: verdana;">Era una obra de teatre prometedora pel seu argument i pel seu autor, l’elenc era de gran qualitat professional i el director era el més anomenat i respectat del món del teatre.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Encara no tinc clar perquè em van invitar a l’estrena, a la fi tan sols formo part d’un grup de teatre amateur de barri i no crec que sigui el millor actor en ell. Però em cridava l’atenció anar-hi i veure tot de famosos amb allò que en diuen glamur i que mai no he sabut distingir.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Em vaig empolainar per l’ocasió i em presentar davant de la porta del teatre a l’hora indicada. Com que no sóc gaire expert vaig optar per anar per un costat i preguntar-li a un dels guardes de seguretat. El paio, que tenia l’aspecte de Mr. Smith, em va demanar veure l’entrada. – Sí, vostè ha d’entrar pel centre.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Per un moment em vaig sentir desorientat. – Perdoni, però pel centre no és on han posat la catifa pels famosos? – Sí. – Ja, però és que jo no en sóc de famós. – Doncs la seva entrada diu el contrari, per la catifa vermella, sisplau.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Em vaig apropar al guarda que controlava l’entrada a la catifa, també s’assemblava a Mr. Smith, li vaig apropar l’entrada i em va mira estranyat. – Com és que no ve en cotxe? – És que visc a prop. – No se’m va acudir altra bajanada però no em vaig atrevir a dir-li que havia vingut en metro.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> De sobte em vaig sentir el centre de totes les mirades, sentia la gent que em mirava entre estranyada i sorpresa – Qui és aquest? – Jo que sé, no l’he vist mai. – Em vaig quedar petrificat fins que una veu sonà al meu costat. – Entrem?</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Era una actriu, bastant bona al meu entendre, sí, també estava bona però no ho deia en aquest sentit, que m’agafà pel braç fent que avancés cap a l’entrada del teatre. – Gràcies, la veritat és que això és nou per a mi. – Tu somriu i no hi pensis.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Una vegada a dins del teatre se’m va girar i em preguntà. – Bé, i així com et dius? – Jaume Joan i Jover. – Ella va començar a riure. – I no ets actor professional oi? – No, la veritat, sóc amateur. – M’agradaria veure el Joel que fa ara. – Què vols dir? – Que t’han confós amb ell, segur. - Però si jo em dic Jover de segon i no pas Juvé! - Un català el llegeix un castellà l'escriu, cagada pastoret.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Per no sé quina raó teníem seients contigus. Vam patir el primer acte de la millor manera possible i és que, malgrat els esforços dels actors, l’obra era altament recomanable pels que pateixen insomni.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vam sortir en acabar el primer acte, ella seguia al meu costat. – Has vist les instal·lacions del teatre? – D’aquest no. – Vine. – Em va agafar la mà vam entrar per una de les portes de servei, veient el que hi havia vaig pensar que no pagava la pena arriscar-nos a que ens fessin fora.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vam parar davant d’una porta i la va obrir, era un dels camerinos. – escolta, no ens cridaran l’atenció per estar aquí? – Calla! – va tancar la porta i vam quedar a les fosques. – Tu no facis soroll i no ens trobaran. – El següent que vaig sentir van ser les seves mans recolzant-se al meu pit i els seus llavis cercant els meus.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Les meves mans van trobar els seus pits sense gaire problema, sentia els mugrons erectes sota la tela del vestit la suavitat de la pell dins l’escot. La seva mà havia baixat fins al meu entrecuix i fregava el meu paquet per sobre el pantaló. Vaig maleir el costum de portar calçotets.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig baixar la mà dreta recorrent els seu costat i lliscant pels malucs fins arribar a les cames, envaí l’interior de la faldilla arribant allà on ja no hi eren les mitges i gaudint del tacte d’unes cuixes molsudes. Ella havia baixat la cremallera del pantaló i bregava per treure-me-la a l’aire.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Amb les dues mans vaig agafar les voluptuoses natges i les hi vaig magrejar a gust mentre el seu sexe es refregava contra la meva cama. La seva mà ja havia tret el meu membre i l’explorava per tota la seva superfície.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig trobar el seu sexe darrera la tela molla del tanga, el vaig apartar per poder gaudir del tacte dels llavis i el clítoris, amarats de sucs i de desig, faig fer el gest d’ajupir-me però no em va deixar així doncs vaig enfonsar els meus dits entre els plecs, jugant amb el clítoris que s’escapolia del meu contacte i endinsant-me en la seva cova de parets molsudes.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Va passar la seva cama dreta per darrera meu mentre posava el meu fal·lus dins la vagina famèlica, després es va penjar de mi passant la cama esquerra per darrera meu. El contacte de la meva esquena amb una paret va evitar que caiguéssim a terra.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Com si cavalqués a sobre d’una bèstia embogida tirava el seu pubis enrere i tornava endavant violentament, xocant contra el meu pubis, gemegant profundament a cada cop mentre jo no podia fer més que aguantar dempeus la propera envestida.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> En un dels xocs es va agafar amb més força i no va tirar enrera, estava totalment tensa i un fil de veu feia les vegades de crit llarg i agut, després es va relaxar, va baixar les cames i va tirar de mi cap a un racó.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> A les palpentes va trobar un sofà i es va estirar en ell. – No t’has corregut oi? – em va preguntar. – No encara. – Em va estirar a sobre seu, oferint-me el seu sexe de nou, vaig posar el meu membre dins seu i vaig iniciar una penetració lenta i constant.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Ella m’acompanyava i esperonava movent-se cada vegada més ràpid fent que la penetració fos encara més profunda. Sentia com em pujava la calor, estava a punt d’arribar i li ho vaig fer saber, em va invitar a acabar dins seu, sense cap problema.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Vaig esclatar amb un gemec profund i fosc. – Sembles un brau esbufegant. – va dir rient. Ens vam aixecar. – Arregla’t ràpid que comença el segon acte. – No és que em faci gaire il·lusió veure la resta de l’obra. – Ni a mi, però jo he d’estar-hi, i després hem de discutir algunes coses a casa.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;"> Em va agafar de la mà i vam córrer cap a l’entrada de la platea, ningú no ens va mirar, vam seure de nou i vaig gaudir durant la resta de l’obra de la visió dels seus ulls i el seu somriure. Per cert, si en Joel Joan llegeix això que no pateixi, l'obra era un potentíssim somnífer.</span><br /></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-44464447356405380172008-10-29T09:00:00.000+01:002008-10-29T09:00:00.826+01:00Sis mesos<div style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Recordo la primera vegada que se’m va apropar, portava un vestit transparent que deixava veure els mugrons foscos i erectes frisant per alliberar-se de la presó de la tela. La faldilla llarga amb talls als costats que arribaven fins quasi a la cintura.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Se’m va apropar deixant el seu acompanyant, mirant-me fixament des del primer moment, algú em va felicitar i plànyer a l’hora. Em va fer un petó als llavis així va ser a sobre meu. – Saps donar plaer a una dona? – Em va preguntar amb un fil de veu. – Espero que sí. – Li vaig respondre mentre m’apropava per tornar-li el petó.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Ella es va apartar i es va repenjar d’esquenes a la paret obrint les cames. – Demostra-ho. – Sense pensar-ho m’hi vaig agenollar davant d’ella i vaig apartar la faldilla descobrint unes cuixes fortes i suaus, ben formades i uns llavis totalment deslliurats de cabells, rosats amb un clítoris gruixut traient el cap entre ells.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Vaig dipositar un petó a sobre mentre les meves mans acaronaven les cuixes tractant d’abastar-les senceres, la meva llengua tocà el botó un parell de vegades i després l’abraçà i es cargolà en ell. Les mans havien trobat les seves natges molsudes i les premien amb delir fent que el seu sexe s’apropés a mi.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Em vaig acabar d’enfonsar en aquells llavis carnosos, perdent-me en cadascun del seus plecs, xuclant tota la humitat que m’oferia. Amb les mans li havia separat les natges i amb un dit havia trobat l’anus i li acaronava fent petites pressions de tant en tant.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Mentre la meva boca fruïa del seu sexe vaig introduir dos dits a la seva vagina, sentint les seves parets flonges i humides palpant tot l’interior que podia abastar. Vaig sentir com s’estremia en passar els dits per un punt, com si no m’hagués adonat vaig seguir la meva inspecció passant sovint per la zona.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> A cada passada sentia com es tensava i estremia, com cada vegada se sentia més els seus gemecs i com la seva mà premia el meu cap contra ella. Al temps li xuclava el clítoris amb força, estirant-lo tant com em deixava i sentia com la meva cara era molla dels seus sucs.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Vaig sentir com s’escorria, com em mullava la mà i el vestit, com gemegava com mai no havia sentit que gemegués cap dona. Va estirar de mi fent que m’aixequés, i em llepà la cara tractant d’assaborir els seus propis fluids. – Ets el meu home. – Em va dir i ens vam besar en profunditat, assaborint la boca de l’altre i abraçant-nos fins a no poder respirar.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Es va separar i li vaig veure els ulls espurnejant, em va girar posant-me d’esquenes a la paret i em va baixar el pantaló. El meu membre va saltar totalment erecte, regalimant per l’excitació, ella es va agenollar mentre l’agafava amb la mà i va llepar el capoll passant la llengua per tota la superfície i recollint el líquid lubricant que sortia.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Poc a poc se l’introduí a la boca, sentia la seva llengua tastant tot el seu cos mentre amb una mà acaronava el tronc que quedava fora de la seva boca i amb l’altra jugava amb els meus testicles. A cos sentia les seves dents passant amenaçadores sobre la meva pell.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> A voltes apartava la mà, es retirava fins quasi treure-se’l de la boca i se l’enfonsava de cop arribant a tocar la meva pelvis amb el seus llavis. Jo sentia com el meu membre entrava a la seva gola d’una manera salvatge. Arribava el moment i la vaig avisar, ella va deixar que arribés sense immutar-se, després apartà la cara i el deixà caure a un costat.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Es va aixecar i ens besarem de nou. – Vesteix-te, ens anem. – Vam sortir d’aquella festa i vam anar directament al seu niu, jo sabia que allò tenia data de caducitat, sis mesos, sis intensos mesos, cent vuitanta i tants dies de plaer descontrolat, de viure en una tempesta de sensacions, de patir l'espera de la trobada, de fruir d'una dona tot foc desesperat. Sis mesos en univers de dos i després res.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Passejava la seva esplèndida figura per la sala fent que les mirades, la majoria d’homes, la cerquessin sense control. El vestit extremat mostrava uns pits lluents i voluminosos i permetia endevinar el límit exterior de l’arèola. Unes cuixes ben contornejades i plenes quedaven a la vista tan bon punt acabava la minsa faldilla. </span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Les mirades dels homes treien a esgarrapades la poca roba que portava, les mirades de la majoria les dones es clavaven sanguinàriament a l’esquena, tret d’alguna que feia el mateix que els homes.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Jo sabia que aquell dia seria l’últim que estaria amb mi. Jo havia estat de sort, no en tenia parella quan ella va aparèixer, però no era pas un detall que ella tingués en compte, d’altres havien caigut perdent núvia, companya, dona, família ... </span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Igual que va fer amb el seu company feia sis mesos, va venir al meu encontre, em va abraçar fent-me sentir els seus pits darrera la fina tela del vestit i besant-me amb delir, enfonsant la seva llengua a la meva boca, colpejant la meva llengua frenèticament, absorbint-me sense miraments.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Les mirades de la sala se’ns clavaven, algunes reprovatòries, d’altres envejoses i les més excitades. Ella, aliena a les mirades, rebregava el seu entrecuix contra mi, cercant el provocar-me una erecció impossible de dissimular. – Sisplau, no corris tant, ens mira tothom. – Els altres no importen.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Agafà la meva mà i la posà sota la faldilla, Mirant-me fixament. Les calcetes brillaven per la seva absència, s’havia rasurat i els seus llavis se m’oferien perfectament polits. No mi vaig poder resistir i els meus dits s’enfonsaren entre aquells plecs, tot i que a voltes semblava més que en fossin engolits.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> La seva mà s’enfonsà en el meu pantaló fins arribar al meu membre, l’agafà pel tronc i l’encaminà a l’exterior. Per un moment vaig pensar en la gent que hi teníem a l’entorn, molts ja no miraven, ens estàvem convertint en part de l’escena i sols s’escapaven algunes mirades.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Sentia com els seus fluids regalimaven la meva mà i com la seva fregava el meu membre cercant provocar-me l’ejaculació, sentí com la força de l’orgasme la sacsejà i ho sé perquè es clavava a la meva boca com si volgués enfonsar-se en ella. – Venies preparada oi? – ella somreia. – Mai no arribes tan d’hora. – L’orgasme m’arribà mentre el meu fluid s’escampava per la seva mà, el meu pantaló i el terra.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Em va fer un petó als llavis mentre m’agafava el mocador per netejar-se la mà. – He sigut molt feliç amb tu. – Va deixar caure el mocador sobre el meu penis i es va dirigir cap a ell, al que havia elegit com el meu successor. Em vaig netejar i vaig amagar el meu membre, tot i que la reunió començava a tenir un aire més pujat de to jo era l’únic que el tenia fora.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Una noia s’apropà al noi elegit. – No t’aniràs amb ella, oi? Fa dos anys que estem sortint. – No siguis així, ja sabies al que veníem, ho fem fa molt de temps. – Sí, però amb ella no, sisplau. – La noia els deixà venint cap a mi amb els ulls enrogits. – I tu, no faràs res? – Em digué amb la cara amarada. – Jo? Jo ja sabia les regles del joc amb ella. S’ha acabat, bon vent i barca nova. </span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Ella m’abraçà amb força. – Llavors folla’m, fes-m’ho, sisplau. - La vaig mirar als ulls, en altre moment li hauria fet cas sense dubtar-hi. – No és això el que vols, si més no avui. Millor que te’n vagis a casa, i oblida’l. – i tu? Que faràs? – no ho sé, no ho sé.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> La reunió s’havia animat, les robes havien anat caient i es veia gent fent-se carícies i cardant per totes bandes. Ella seguia vestida, a ell l’havia despullat totalment, l’havia fet agenollar-se i el premia contra el seu sexe que ell devorava àvidament.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: verdana;"> Vaig acabar d’arreglar-me i caminà cap a la sortida, una dona m’agafà la mà. – No te’n vagis, jo puc consolar-te. – T’ho agraeixo, però per avui en tinc prou. Un altre dia. – Li vaig fer un petó als llavis, vaig deixar anar la seva mà i vaig sortir.</span></span></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-20441813443338789422008-10-17T10:41:00.002+02:002008-10-17T10:52:40.500+02:00Trobada<div align="justify"><span style="font-family:verdana;">La estava esperant al lloc on havíem quedat, era la porta d’un hotel de tres estrelles, vaig esperar-la una mica allunyat de la porta, havia arribat cinc minuts abans, ella va arribar una mica més tard, tot i que a mi em va semblar una eternitat. Potser a Einstein se li va acudir lo de la relativitat esperant algú?<br /><br />Havia canviat el jersei gruixut per una jaqueta escotada i els pantalons per una faldilla, no massa curta però que s’aixecava amb sols una mica de vent, quan passava això unes cames llargues i molsudes quedaven a l’aire sense que ella fes res per impedir-ho, algun cop l’aire portava la faldilla més enllà i s’endevinaven unes calcetes calades blanques.<br /><br />A mida que arribava em somreia i m’aguantava la mirada, sabia perfectament que la estava despullant mentalment, que la estava desitjant molt abans de tenir-la al meu abast. Es va parar davant la porta de l’hotel i em va fer un gest amb el cap, m’hi vaig atansar. Em va fer un petó als llavis mentre premia els seus pits contra el meu pit. – Entrem?<br /><br />Vam demanar una habitació i vam pujar. – Llàstima que haguem de pagar tota la nit. – Vaig dir pensant que en poc temps ja estaríem fora. – Què no et podràs quedar tota la nit? – Em va preguntar mirant-me amb el cap bandejat i fent de nena ploranera.<br /><br />Mentre l’ascensor pujava, els nostres cossos s’arreplegaven l’un contra l’altre mentre les boques amagaven el ball de les llengües, que s’esmunyien i es retrobaven que es cercaven i s’escapaven, les mans acaronaven l’esquena contrària fent força per no perdre el contacte i els sexes lluitaven per trencar la barrera de roba que els separava.<br /><br />L’ascensor es va parar i vam sortir somrient i abraçats sota la mirada envejosa d’un parell d’executius que esperaven l’ascensor. L’operació d’obrir la porta amb la targeta desgastada per l’ús es fa problemàtic si a més et mou un desig irrefrenable d’entrar.<br /><br />A la quarta la maleïda port s’obrí i vam entrar esperitats, tancant-la rera nostre sense cap mirament, llençant-nos l’un a sobre de l’altre, cercant el tacte de la pell. Vaig escolar la mà per l’escot agafant la carn del pit, sentint el seu tacte sedós als meus dits. Vaig prémer l carn per esmunyir-me dins la copa del sostenidor i trobà l’arèola arronsada i el mugró totalment erecte que s’aixecà entre els meus dits en alliberar-ho de la pressió de la roba.<br /><br />La seva boca em devorava la cara, els llavis i la llengua, les seves mans lluitaven per treure’m la jaqueta, la camisa i els pantalons – Coi! Quin cinturó més complicat! – amb la mà que estava aixecant la faldilla a esgarrapades vaig deslligar-me el cinturó, que portava una mena de pressa a l’estil dels moneders.<br /><br />Deslligat el cinturó ella em deslliurà dels pantalons i els slips fregant el meu membre amb la seva mà, agafant-lo i prement-lo, sentint el seu gruix i la seva llargada.<br /><br />Com vaig poder li vaig treure la jaqueta i la brusa, vaig bregar amb els gafets del sostenidor fins que els vaig descordar, algun es va trencar, penso, pel soroll que va fer. Els pits quedaren lliures, mostrant-se i oferint-se esplèndids davant el meu desig.<br /><br />La cremallera de la faldilla va baixar quasi sense ajut i les mans s'endinsaren dins les calcetes envaint i acaronant la suau superfície de les natges. Amb el moviment les calcetes lliscaren cames avall i els sexes entraren en contacte per primera vegada.<br /><br />Em va empènyer fent-me caure al llit i s'aturà als meus peus, va acabar de treure un mitjó que es negava a caure de la punta del peu i e passà les mans acariciant-me les cames entre em mirava amb els ulls brillants de desig.<br /><br />Les mans s'apropaven al meu membre i els testicles i els van agafar fregant-los amb delicadesa però amb força, els llavis s'aproparen a besar suaument la punta del gland i la llengua inicià un ball per tota la seva superfície. - Jo també et vull fer coses. - Després.<br /><br />Els llavis abraçaren el gland engolint-lo sencer i la llengua jugà amb ell dins la seva boca, traient-lo fora per tornar a abraçar-lo amb els llavis i endinsar el membre una mica més, tirant enrere per tornar e empassar-se'l una mica més. - Sisplau que faràs que em corri. - Ja paro.<br /><br />Sense que la mà deixés el meu membre s'apropà al meu pit llepant i petonejant el camí fins arribar a la meva boca. Em besà amb delicadesa i em demanà. - Vols fer-me cosetes? - Sí. - M'avisaràs? - Sí. - Es va girar sobre ella mateixa per oferir-me el seu sexe humit.<br /><br />Aspirà l'aroma que sortia d'ell i el besà, llepà tots i cadascun dels racons escurant els fluids que l'amaraven, sentint dringar el clítoris entre els meus llavis, enfonsant la llengua dins la seva vagina a la cerca de més humitat i més calor.<br /><br />Ella continuà amb el ball amb el meu membre, m'hi vaig resistir a ejacular. Ella és va córrer al menys una vegada, quan vaig sentir el seu líquid banyant la meva cara, llavors es va girar, es va enfonsar en un petó dur i profund, com si volgués fondre's dins la meva boca, les seves cames s'obriren per que el seu sexe cerqués el meu.<br /><br />Sense cap ajut el meu membre va ser empassat per aquell túnel profund i calent, sentia com, a voltes, premia el meu membre, mentre aquest era expulsat per tornar a ser engolit constantment.<br /><br />En un moment es va treure de sobre i es va posar al meu costat a quatre potes, m'aixecà per posar-me al seu darrera i no vaig poder evitar fer-li una llepada en aquell sexe que m'esperava amb delir.<br /><br />Després d'apuntar el meu membre vaig iniciar una lenta i pausada penetració, intentant sentir un a un cada centímetre del seu interior, gaudint del contacte dels seus llavis contra la meva pell cada vegada que arribava al límit.<br /><br />Desitjava que aquell moment fos etern i desitjava que ella també el desitgés així que vaig baixar una mà a la cerca del seu clítoris, i e fregà amb cura, fent-lo ballar a l'hora que la penetrava.<br /><br />Ella es va incorporar i m'abraçà pel coll i ens besarem mentre la meva mà continuava fregant-li el botonet, l'altra mà cerca els pits esplèndidament accessibles i els acaronà fent que els mugrons tornessin a estar erectes.<br /><br />La seva mà busca per darrera el meu membre, el tragué de la vagina i l'apunta a l'anus. - Jo no te l'he demanat. - Jo te'l vull donar. El vols? - Sí. - Vaig prémer lentament el meu membre dins la cova que se m'oferia, pausadament va entrar sense que ella es queixés en cap moment.<br /><br />Vaig mantenir un ritme pausat al principi, però a poc a poc va augmentar fins arribar a ser frenètic, ella gemegava, crec que es va córrer una altra vegada, si més no la meva mà va quedar totalment molla, i els seus gemecs eren profunds i llargs.<br /><br />Llavors vaig sentir que em corria. - Arribo. - Vaig dir i ella es va prémer amb força contra mi, vaig sentir el meu líquid envaint el seu interior mentre ella em besava i s'apartava lentament.<br /><br />Ens vam deixar caure al llit, recuperant l'alè que havíem perdut abans, somrient i acaronant-nos. - Si em deixes descansar un minut podem tornar a jugar. - I tant que sí, tenim tota la nit per nosaltres. - Puc fer-te una pregunta? - Sí. - El teu marit ... - El meu marit és el meu problema. No pateixis mai no sabrà de tu.<br /><br />Ens vam besar de nou, abraçats, sentint-nos l'un amb l'altre, desitjant de tornar a fondre'ns de tornar a perdre els límits entre nosaltres, a desdibuixar-nos per dibuixar-nos com un sol element.<br /></span></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-56920897691028281852008-10-02T13:34:00.000+02:002008-10-02T13:35:01.547+02:00El noi del super<div align="justify"><span style="font-family:verdana;"> Ha tornat del darrer viatge a mitja tarda, desfà la maleta, portant la roba al safareig, malgrat posis la roba bruta dins una bossa la neta acaba agafant un ferum lleu. Tanca la finestra i se’n desfà de tota la roba que hi porta i enfila la banyera.<br /><br /> Obre l’aixeta per omplir-la, posant-hi una mica de sabó perfumat d’aquell que fa una capa d’escuma prou gruixuda, se’n va a la cuina, mira la nevera, és buida, per no haver-hi no hi ha ni una ampolla de llet caducada.<br /><br /> Què fem? Es pregunta. Opta per trucar al supermercat que li pugin algun plat preparat, pa, cafè i alguna llaminadura. Demà ja baixarà a fer la compra seriosa. En acabar la trucada torna a la banyera, ja està plena, l’escuma cobreix tota la superfície.<br /><br /> Tanca l’aixeta, posa un peu a dins enfonsant lentament la cama, després l’altre, seu a poc a poc i s’estira deixant que l’escuma i l’aigua acaronin la seva pell. Tanca els ulls i s’enfonsa en la sensació d’humitat i escalfor que abraça el seu cos.<br /><br /> El soroll del timbre la desperta de la seva somnolència, es descobreix amb un mà acaronant-se el pit i l’altra enfonsada entre les cames. Surt de l’aigua i agafa el barnús que es posa mentre corre cap a la porta.<br /><br /> A l’altra banda espera el noi del super, vint-i-pocs anys si fa no fa, porta una capsa de cartró. – Passa i deixa-ho a la cuina sisplau. – Ell, despullant-la amb la mirada, passa a la cuina i deixa la capsa, ella busca al menjador el portamonedes. – són divuit amb trenta-dos. – Li diu ell de tornada.<br /><br /> Ella treu un bitllet de vint euros i li atansa, ell, sense treure-li la vista de l’escot agafa el bitllet. – No porto canvi. – Queda-t’ho. – El noi no es mou, s’ha perdut en el mugró que, tímidament, es mostra rera el barnús.<br /><br /> Ella se’l mira ofesa en un primer moment, però s’ho repensa. – T’agrada? – el noi es posa vermell. – Perdó. – Diu mentre es gira i enfila la porta. Ella li agafa la mà i el fa tornar. – Vine! – li posa l aà al clatell i l’amorra al pit, ara descobert.<br /><br /> El noi, sorprès per tenir un mugró als llavis sense haver-ho pregat comença a llepar amb força, a xuclar amb delir mentre la mà se li escapa cap a l’entrecuix d’ella. – Les mans quietes, vailet. – Li diu mentre li para la mà. – Però ... – Shh! Segueix.<br /><br /> Amb l mà al cap el guia d’un pit a l’altre mentre cerca el sofà, s’asseu a l’hora que el fa seure a ell, es descorda totalment el barnús deixant a l’aire el seu cony, hores d’ara desitjós de ser reverenciat.<br /><br /> Empeny el cap del noi cap l’entrecuix, ell, complaent, li llepa eixugant tota la humitat del cau, perdent la seva llengua entre els plecs, sentint l’escalfor del ventre d’ella.<br /><br /> Pensant que domina la situació es descorda la bragueta i se la treu, tracta d’aixecar-se però ella l’atura de nou. – Ja et diré jo quan en jugarem amb això. – I l’empeny de nou cap al seu sexe famèlic.<br /><br /> Ella sent com l’escalfor d’un primer orgasme se li apropa, prem el seu cony contra la cara del noi i esclata en un gemec profund i sorollós. El noi torna a intentar aixecar-se però ella el torna a amorrar. –Segueix! Vull un altre. – El noi, desconcertat torna a recórrer amb els llavis i la llengua el llavis i el clítoris d’ella.<br /><br /> Ella apropa un peu al membre de noi i el prem, sent com regalima el fluid lubricant, i es dedica a passar-li el peu pel capoll, empastifant-se’l. A poc a poc la tensió d’un nou orgasme la envaeix, aquesta vegada li passa les cames per darrera el clatell empresonant el noi fins que esclata encara més fort que la primera vegada.<br /><br /> Es deixa caure sobre el sofà i es mira el noi, amb la polla fora del pantaló mirant-se-la entre contrariat i desitjós. – T’has portat molt bé, ara et donaré el teu premi. Abaixa’t els pantalons.<br /><br /> El noi, esverat, es descorda els pantalons i se’ls baixa fins els turmells. El penis erecte regalima fluid lubricant. –Tirat una mica enrera. – Li diu mentre li agafa el membre i comença a baixar i pujar la mà pel tronc.<br /><br /> Ell s’escarxofa tot el que pot al sofà deixant-li prou espai de maniobra. Ella manté el ritme mentre li acarona els testicles amb l’altra mà, la cara del noi canvia per moments, sembla relaxar-se i de sobte es posa vermell, gemega i es calma.<br /><br /> Ella escola un dit per sota els testicles, cerca el cul, li passa el dit per l’arèola, ell es deixa fer, fins i tot obre més les cames. Apropà la seva mà als pits d’ella, ella es deixa engrapar, ell intenta apropar-se per besar-la. – Avui això no toca. – Li diu amb un somriure.<br /><br /> Els malucs d’ell comencen a moure’s en envestides, el gest de la cara fa veure la pressió que el porta a esclatar, el líquid surt del membre caient sobre la mà d’ella i sobre les cames d’ell i fins i tot a terra.<br /><br /> Ella agafa uns mocadors de paper i s’eixuga la mà. – Ha estat bé. No? – Ell assenteix amb el cap. – Ella li atansa uns mocadors per què es netegi i s’aixeca tot seguit, va la safareig i torna amb el pal de fregar i el cubell. – Netejaràs això abans d’anar-te? – Li diu assenyalant les restes al terra.<br /><br /> Ell torna a dir que sí amb el cap, a l’hora que s’aixeca i agafa el pal. – Quan estiguis el deixes aquí, ja el portaré jo a fora. I li dius a la teva cap que estic molt contenta amb el servei. – Li fa un petó als llavis i es torna al bany.<br /><br /> L’aigua ja és freda, buida la banyera i es dutxa. Quan surt el noi ja no hi es, el pal i la galleda són al safareig i a sobre la taula hi ha un paperet amb el seu nom i el seu telèfon. Ella somriu, agafa el paper i el llença a les escombraries, si li ve de gust un altre dia ja li farà portar qualsevol cosa del super.<br /></span> </div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8672070621311800544.post-29062438661476911502008-09-25T10:17:00.000+02:002008-09-25T10:18:40.011+02:00Sóc un mentider<div align="justify"><span style="font-family:verdana;"> Sóc un mentider, sí, però he de dir que la meva mentida m’ha portat més beneficis que no pas la fatxenda d’uns altres. Al principi, portat pel corrent, quan volia lligar em feia l’interessant, deixava caure que en tenia certes habilitats al llit i, sobretot, me les donava d’expert. La veritat és que em passava mesos sense cap èxit, i quan el tenia sovint acabava en fracàs. – I d’això en dius habilitat tu? – Vaig haver de sentir alguna vegada.<br /><br /> Què era el que fallava? Vaig estar donant-li voltes al tema, cercant una explicació. Vaig observar els companys i amics i vaig treure la següent conclusió: Si fa no fa tots fèiem el mateix, això implicava massa competència per la qual cosa tots exageràvem i això implicava que, al moment de demostrar el valor real aquest quedés molt per sota de les expectatives.<br /><br /> Això em va donar l’explicació, però no pas la solució. Què podia fer? Una nit, en una d’aquelles situacions on un grup de dones, evidentment de cacera, s’hi posaven d’esquer per acabar enxampant-nos, si els hi venia de gust, vaig deixar anar la més gran bajanada que se m’havia acudit mai. – Jo és que això del sexe, com que sóc molt destraler...<br /><br /> De sobte totes les mirades es van posar a sobre meu, un silenci sepulcral va envair la taula. – Tampoc no serà això! – Va dir una de les noies. – Ves a saber. – La conversa va continuar per altres camins, fora d’algun amic que a cau d’orella em preguntava – Què et trobes malament? – Sí, si, no pateixis.<br /><br /> Quan vàrem sortir, algun va proposar d’anar a un altre lloc proper, em vaig trobar amb una de les noies al meu costat. – De veritat ets tant dolent? – M’ho imagino, sinó com expliques que no em durin les relacions. – De vegades no sols és el sexe. – Potser, però no recordo cap que m’hagi deixat per tenir poca conversa, o no coincidir en gustos, o ...<br /><br /> Vaig tenir la sensació que allò havia funcionat, de totes maneres vaig preferir desviar la conversa cap a d’altres temes, vaig pensar que n’interessava més no donar una imatge d’estar obsessionat amb el meu “problema”. A mida que la conversa avançava tenia la noia més a sobre meu, fins i tot, en un moment que una amiga seva em va preguntar alguna cosa s’hi va avançar ella, marcant territori.<br /><br /> No va passar massa estona que la conversa havia canviat per un seguit de petons fugissers i unes mans que començaven a esmunyir-se per l’esquena de l’altri. – On podem anar? – Em va preguntar en veu baixa. – És molt agosarat de portar-te a casa meva? – Està lluny? – No, aquí a prop.<br /><br /> Com passa en aquest casos, jo vaig fer un senyal a un dels meus amics i ella li va xiuxiuejar a la seva amiga alguna cosa, amb el somriure còmplice de tots dos, per suposat. Camí de casa vaig anar fent-me un guió mental del que podia i el que no podia dir. Una vegada havia tancat la porta ens vam embrancar l’un en l’altre cercant les boques amb les boques i la pell amb les mans.<br /><br /> Vaig escolar les mans per sota la brusa, tot sentint la pell de la seva esquena, fins trobar els gafets del sostenidor, anava a fer l’operació habitual, moltes hores de pràctiques amb un sostenidor que va quedar orfe a casa i un coixí gruixut del sofà, quan em vaig recordar. – Ostres! D’aquest no en sé com obrir-ho!<br /><br /> Ella va riure. - Tira una mica del de sobre per que s’afluixi i el gires per que passi per dins, després el deixes anar, amb compte. – Es va quedar quieta, atenent a les meves maniobres, somrient. Jo, sense voler fer-me el totxo, vaig seguir les seves indicacions, més que sabudes fent que la peça deixés lliures els pits sota la brusa. – No ha estat tan difícil, oi?<br /><br /> Vam seguir petonejant-nos, mentre les meves mans cercaven el volum i el tacte d’aquells pits que es premien contra mi amb força, patint perquè hauria desitjat estripar la brusa i prendre’ls entre els meus llavis i assaborir el seu suau tacte. Però es tractava de fer que ella m’indiqués, m’oferís allò que jo desitjava.<br /><br /> La seva mà guià la meva cap al cim d'aquell pit, llavors vaig deixar que la meva altra mà trobés el pit encara no expugnat. La pell suau lliscava entre els meus dits mentre sentia la carn desbordant les mans, els premia i acaronava fent que el mugró s'enganxés entre els naixements dels dits. Ella es descordava la brusa i es deslliurava dels sostenidor. - No ho fas tan malament.<br /><br /> M'hi vaig enfonsar en un dels seus pits, xuclant-lo amb força, llepant desesperadament el mugró, sí, ja sé que s'ha de ser tendre, però un inexpert no pot fer-ho tot bé a la primera. - Para, calma, amb cura, a poc a poc, així, passant la punteta de la llengua, molt bé, ara fes-ho a l'altre.<br /><br /> Mentre m'ensenyava innocentment a llepar-li els pits la meva mà va buscar el botó de la faldilla. Li vaig descordar en un sol moviment i la faldilla va caure deixant al descobert unes calces blanques, calades i unes cuixes rodones cobertes amb unes mitges de color carn.<br /><br /> Vaig agafar les natges, dures i suaus a l'hora, i les vaig prémer lentament, fent-les un massatge profund i lent. Ella es dedicava a descordar-me el pantaló i feia lliscar la seva mà dins els eslips, acaronant-me el membre presoner passant la mà oberta per sobre.<br /><br /> Entre petons i magrejades ens vam arribar a l'habitació. - Acaba de treure't la roba. - Em va dir mentre s'estirava a sobre el llit, aixecava una cama i feia lliscar la mitja fins al peu, després aixecà l'altra i repetí l'operació mentre em mirava amb ulls de desig.<br /><br /> Va quedar amb les cames mig arreplegades, sense treure's les calces. - Faràs els honors? - Em va preguntar mentre m'oferia el seu entrecuix encara cobert per la peça. M'hi abocà, però, en comptes de treure-les-hi vaig començar a petonejar-li per sobre, llepant amb la llengua humida mullant les calcetes.<br /><br /> Escolava la llengua per sota de la tela, arribant a tastar el sabor del seu tall, ella obria més les cames i premia el seu entrecuix contra meu. Vagi apartar les calces a un costat deixant el seu sexe al meu abast, humit i palpitant.<br /><br /> M'hi posà amb delir a eixugar tots els seus fluids, a jugar amb aquell botó que s'escapolia de la pressió dels meus llavis i dringava al pas de la meva llengua, vaig recórrer tot el tall fins arribar a l'obertura de la vagina i vaig escolar un dit, fregant suaument les parets, buscant el punt on tota ella saltés.<br /><br /> Em va passar les cames per l'esquena immobilitzant-me mentre seguia gaudint d'ella. Va començar a gemegar, premia el meu cap cap a ella i el sexe cap a mi. Sentia com els seus líquids encara eren més abundants i com estava a punt d'arribar al clímax.<br /><br /> Un gemec més fort i profund acompanyat d'un encorbament de l'esquena em va fer pensar que havia arribat, a poc a poc va deixar caure les cames i les seves mans tiraren de mi cap amunt. Els ulls li brillaven, em besà profundament, desesperadament.<br /><br /> Ens vam girar i ella va quedar a sobre, va lliscar sobre el meu penis fent que aquest entrés sense entrebancs en ella, iniciant una cavalcada suau, pujant i baixant cadenciosa, després va accelerar el ritme, sentia com les parets de la vagina premien el meu penis a l'hora que sentia les seves carícies.<br /><br /> Va accelerar encara més apropant-me al punt sense retorn. - Em corro! - vaig cridar. Ella va parar de cop. - Encara no. Es va treure de sobre meu i va baixar fins tenir el meu penis entre els pits, amb les mans els va unir, empresonant el meu membr entre ells.<br /><br /> Va fer moviments amunt i avall, fent desaparèixer i aparèixer entre les mamelles el meu membre, tractava d'aguantar però la fricció amb aquells volums era prou tensa per aconseguir que arribés, no sé si dir per sort, el meu penis estava al punt més baix i el meu líquid no va saltar per tot arreu sinó que va quedar en mig de la pitrera d'ella.<br /><br /> Em vaig sentir avergonyit. - Ho sento, no he pogut avisar. - Ella va somriure se'm va apropar i em va besar. - Ja ho esperava. - Ens vam abraçar i ens vam besar una bona estona, mentre rèiem i parlàvem. - Em sembla que allò de destraler era un conte. - Em va dir. - Promet-me que no li diràs a ningú. - Li vaig demanar. - M'ho pensaré.<br /><br /> La història amb ella no va durar massa malgrat encara som amics, i de tant en tant amb alguna rebolcada, però us puc assegurar que el sistema em funciona, a la fi, fins i tot quan no tinc el dia inspirat m'ho perdonen més que no pas quan anava d'expert.</span></div>Josep B.http://www.blogger.com/profile/09003406667803006329noreply@blogger.com7