dimarts, 17 de novembre del 2009

Festa d'aniversari (Relats conjunts)



Ningú no m'havia invitat, de fet ni tan sols sabia que hi havia una festa fins que no vaig arribar a la porta. La veritat és que havia anat a cercar una documentació per la feina i m'havia trobat amb tot aquell garbuix de música i veus.

Vaig sentir una terrible sensació d'estar fora de lloc, amb camisa, texans i espardenyes, la gent però no es va fixar en la meva presència, tan educadament com vaig saber vaig preguntar al grup més proper a la porta on podria trobar la mestressa. Amb cara de no tenir-ne ni la més remota idea em van dir que mirés per dins.

La piscina, il·luminada des de sota i enrajolada amb motius grecs, era rodejada de grups de gent que parlaven i bevien, ballaven i bevien o feien tot a l'hora, alguns ja en vestit de bany, d'altres encara vestits de festa i uns pocs lliures de qualsevol material tèxtil. Definitivament estava fora de context, així que vaig fer via passant ràpidament entre els grups a l'hora que feia una ullada ràpida a la recerca de la meva cap.

De sobte un mà m'agafà del braç. - Què t'has perdut? - Em vaig girar cap la dona que em deia allò. - Disculpi, busco l'Eva. - I jo? Què no et faig el pes? - Perdó però la cerco per qüestions de feina. - Crec que l'Eva hores d'ara és molt ocupada. - Sols he de recollir uns papers. - Tu mateix, és al pis de dalt, però està acompanyada.

El somriure malèvol que acompanyà la darrera frase em va fer pensar que potser caldria esperar. Vaig entrar a la casa i vaig fer una ullada a peu d’escala, no s’escoltava res. No m’havia adonat però al sofà una parella es menjava a petons i les mans es perdien dins la poca roba que els hi quedava, una altra parella se’ls miraven mentre s’acaronaven els genitals sense dissimular-hi.

Amunt de l’escala hi havia una passadís i una porta al fons, vaig pujar i m’apropà fins la porta, dins es podia escoltar els riures i gemecs de més de dues persones. M’ho vaig pensar dues vegades, vaig treure el mòbil i vaig marcar el número de l’Eva. A l’altra banda de la porta sonà el seu mòbil, em vaig enretirar fins l’escala i vaig esperar.

Una veu masculina em respongué. – Sí? – Hola, sóc el Pere, de la feina, volia parlar amb l’Eva. – Eva! Un tal Pere del curro! – El crit quasi va fer que el so s’acoblés, l’Eva agafà el telèfon i em respongué amb la veu mig ofegada. – Hola Pere ... On ets? – A casa teva, si em dius on són els documents ... – Hmmm! Sóc al pis de dalt, Hmmm! Puja i entra. – No vaig poder respondre-li, havia penjat.

Bé, si a ella no l’importava a mi tampoc, vaig entrar, estava estesa al llit, totalment nua, un manso tenia enfonsat el cap entre les seves cames mentre ella acaronava els sexes d’una altra parella, em va fer un senyal per què m’apropés. – Hola Eva, si em dius on són ... – No vaig poder dir res més, m’havia estirat cap a ella i m’havia clavat la llengua a la boca fins arribar fins la campaneta.

Va ser un acte instintiu però la meva mà se’n va anar cap als seus pits, aquells pits dels que fins aquell moment sols havia pogut veure parcialment, furtivament a l’oficina, quan s’abocava sobre la taula per explicar-me alguna cosa. Ara la meva ma navegava per aquells pits de pell suau i mugrons erectes abastant tot el seu volum sense que ningú no m’ho impedís.

Vaig sentir com em treien la roba, no sabia qui, ni m’importava, una mà es va fer amb el meu penis, agafant-lo suaument, movent-se amunt i avall fent que el gland quedés parcialment descobert. Un llavis es posaren sobre ell i vaig sentir el ball de la punta de la llengua passejant-se i saltant, colpejant-lo suaument.

Uns altres llavis petonejaven el meu pit i els meus mugrons, vaig cercar amb la ma algun altre cos, una altra ma l’agafà i la portà fins a uns llavis vaginals humits i calents. Hi vaig endinsar els dits arreplegant tots els fluids que hi havien, escorcollant tots els plecs, fregant l’excitat clítoris i enfonsant-me en el cau humit i calent que se m’oferia.

L'Eva es va moure fent que els meus llavis recorreguessin el seu cos fins posar-hi el seu sexe al meu abast, encara regalimava els fluids del darrer orgasme i es veia totalment envermellit. A l'hora que jo m'enfonsava en aquells plecs famolencs el meu penis era engolit fins al seva base, arribant a sentir amb el gland les parets de la gola d'alguna, suposava.

L'excitació va anar augmentant, jo llepava i xuclava el cony de l'Eva cada vegada més ràpid, la boca que tenia cura del meu penis semblava l'embol d'una màquina a ple gas, l'Eva havia trobat uns pits per llepar i mossegar i uns dits hàbils estiraven els meus mugrons fent-me córrer esgarrifances.

Vaig tocar suaument la cara de qui em llepava quan començava a sentir que arribava al clímax, el mateix al que arribava l'Eva ruixant-me amb els seus fluids mentre la seva pelvis saltava embogida. Jo també vaig arribar deixant anar tota la meva càrrega dins la boca que m'avia fet la fel·lació.

Em vaig deixar caure a terra sense forces, al meu costat l'Eva i la dona que m'havia parat al jardí i una parella que s'abraçaven i es menjaven a petons. - Eva. - Sí? - Em diràs ara on són es documents? - A sobre la còmoda, la carpeta vermella. - Gràcies. - Em vaig aixecar, vaig recollir la roba i la carpeta i vaig sortir de l'habitació. - Gràcies per tot, Eva. - A tu. Ens veiem dilluns. - Suposo que d'això ni una paraula. - Ella va somriure.

Ja a la planta baixa em vaig vestir, la dona que m'havia parat al jardí baixà a corre-cuita amb un paperet a la mà. - Espera! - Tan bon punt va estar al meu costat em feu un petó als llavis, aquell sabor ... -Tingues, el meu mòbil, truca'm. Vaig tornar a casa i enllestí la feina de dilluns amb més energia que no pas havia tingut mai. Deu n'hi do les festes de l'Eva.