dilluns, 24 de març del 2008

Quan la Caputxeta es va menjar el llop

Aquest text s'ha recuperat de skorbuto.bloc.cat
La caputxeta, tota sola ha parat a fer nit en un hotel de carretera. Desprès de sopar unes menges insulses, s’ha quedat a fer una copa abans d’anar a dormir.

La cambrera remuga per la sala netejant les taules per cinquena vegada; ha hagut de fer el torn de la companya - perquè se li ha posat malalt el nen, sí, ja , el nen; el nen és el manso que se la tira, que avui sortia de la presó, que jo ho sé, que la molt porca estarà cardant i jo aquí cardada, fent-li la feina. Però ja ens torbarem, ja.

El llop entra per la porta, jaqueta de cuir, arracada a l’orella dreta, botes camperes. Es mira la barra i veu la caputxeta, tota sola; es llepa els llavis, una possible víctima a l’abast de les seves urpes.

- Bona nit preciosa, li diu, Que no t’ha vingut a buscar el teu príncep blau?
- Au ves! Sols em manca un borinot com tu tractant de lligar-se’m.
- Perdona maca, jo sols volia ser simpàtic, però ja veig que tens un mal dia.
- Disculpa’m tu, es que m’ha caigut un marró que no m’esperava.
- Ja, entenc, t’ha tocat treballar en cap de setmana.
- Si fos això! La iaia que s’ha posat capritxosa i l’hi he de portar uns encàrrecs.
- Pobreta iaia, amb aquestes edats ja se sap.
- Pobreta diu! El problema es que se li ha anat el servei, un paio de metro noranta i les espatlles com un armari, i una polla de pam i mig, ... segons diu ella. Els crema, és que els crema! I això que al testament ha deixat dit que el manso que estigui amb ella quan mori s’ho queda tot, i la puta vella està folrada.

A la ment del llop, va saltar una espurna, una avia que volia marxa, segur que havia de ser una feina senzilla per un mascle com ell, capaç d’aguantar tres claus per nit ... bé dos, i més amb una vella que s’adormiria desprès del primer.

- Apa, no me n’havia adonat de l’hora, perdona bonica, però començo torn d’aquí a poc, ens veiem preciosa.

- Ves a prendre pel cul! – va pensar la caputxeta – Jo que em pensava que, si mes no, avui cardava, merda! Si vull res m’hauré de fer un dit ... o dos.

Amb la moto a tota velocitat (això ho sabem perquè els mosso hi tenen sis fotos amb una diferència de entre sis i deu minuts entre cadascuna) el llop arribà a casa de l’avia de la caputxeta. Parà la moto i s’encaminà a la porta, rumiant la millor manera d’entrar-li a la vella.

Just anava a prémer el botó del timbre quan es va obrir la porta i una mà el va enganxar i se’l va emportar casa endins mentre es sentia una veu, de iaia, dient – No perdem temps!, al llaç, que tinc gana!

El llop no va poder desprendre’s de la roba quan ja tenia als morros el cony famolenc de l’avia. – A què esperes maco?, fes servir la llengua! El llop, sense dubtar li va fer un cunnilingus com, creia ell, mai no li havien fet, fins que va sentir la veu de l’avia dient – Què es això tot el que saps fer? O es què vols que em dormi?.

Va sentir una mà que li agafava la polla i li estirava fins fer-li veure les estrelles, mentre l’avia deia – o t’afanyes o te l’arrenco. El llop desesperat va començar a xuclar el clítoris de la iaia, com si li anés la vida, de fet l’hi anava, fins que la iaia va esclatar en un orgasme que al llop li va semblar impressionant.

Així, amor, – va dir la iaia – ara el proper ha de ser mes bo encara, au continua, que mentrestant jo et faré una palla com mai t’han fet.

I així va ser que mentre el llop s’esforçava per donar plaer a l’avia una vegada i una altra ella el masturbava a poc a poc, fent-lo durar com mai no havia durat, controlant perfectament quan estava a punt de corre’s per dir-li – encara no, carinyo. I fer-ho esperar.

Al final la iaia va tenir un orgasme que mai no havia vist el llop, i després d’udolar, va dir – Ara si, amor, ara et pots córrer. I dit això es va ficar el fal·lus del llop fins a la gola fent-li una fel·lació que superava amb escreix les que li havien fet.

En acabar la iaia es va quedar estesa al llit i es va adormir, i el llop va pensar d’escapolir-se – Aquesta dona em mata en quatre dies, mes val que escampi la boira.

S’aixecà sense fer soroll i va recollir la roba pensant en posar-se-la quan fos fora la cambra, però en aixecar la vista es va trobar front per front amb la caputxeta.

- Així que t’agraden les iaies, oi mamonàs?. Ves per on avui faràs hores extra, passa cap a la meva cambra immediatament! Te n’adonaràs tu ara!

El llop, amb les orelles baixes i la cua entre les cames (l’altra cua es clar) va seguir la caputxeta, aquesta es va treure les calces i les va llençar enrera caient-li a sobre al acollonit llop, ella es va estirar al llit, obrint-se de cames per deixar accessible una figa calenta i humida. – Ja he vist que saps de llengües – li va dir – doncs apa! Comença!

Ja veus al llop tornant a fer servir el seu apèndix bucal mentre la caputxeta amb el peu li fregava el titola i els ous. El llop començava a mostrar símptomes de cansament, al temps que, malgrat tot reconeixia que mai no havia sentit tant de plaer, es clar, li feia por.

Quan pensava que la caputxeta s’anava a córrer, aquesta es retira i li diu – No, llop dolent, ara has de fer servir el mànec. El va tirar cap a munt i va notar com el seu pal entrava en la cova de la caputxeta. – Cavalca, cabró, cavalca! Li cridava, el llop mirava de treure forces d’on ja no tenia, pensava que la polla se li trencaria en dos d’una de les envestides que, més la caputxeta que no pas ell, feien.

Rera una bona estona, el llop ja esgotat, la caputxeta es va córrer, escanyant el cos del llop amb les cames i cridant com una boja, el llop també es va córrer, però el seu orgasme va fer més la sensació de que es desinflava.

Es va deixar caure al costat de la caputxeta, dient – Si us plau, si vols matar-me fes-ho ràpid, ja no puc més!. –Pobret meu! – va dir la caputxeta, mentre el petonejava i l’acariciava. Descansa ara, dorm, que quan despertis tindrem una altra festa.

Mentre el llop dormia, va entrar a la casa el caçador, un metrosexual impenitent, enclenxinat, depilat, encremat fins a les celles. – No patiu dones de la casa! Cridava al entrar –Jo us salvaré del llop!

- Au vine a salvar-me, maco. Va sentir mentre una mà l’arrossegava dins la cambra de l’avia. – Però senyora, que jo ... – Que tu res! Calla i fes-me feliç! ... Però això ja serà una altra historia ... o no.

Al cementiri, la caputxeta i la iaia ploraven desconsolades, dos taüts amb dos cossos, un el del llop, tot pell i ossos, i amb un misteriós somriure; a l’altre el del caçador, també amb un somriure estrany. – Per què? Deia la caputxeta. - amb lo feliços que érem?. – Per què? Es planyia l’avia – Amb lo bé que m’ho feia? Qui em cardarà ara?

Així ja ho sabeu, caçadors i llops, llops i caçadors, si no voleu acabar morts, fugiu de iaies i caputxetes. Ara bé, si voleu morir feliços ... doncs ja sabeu.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

1 comentari:

Striper ha dit...

Jo no tincs dibtes despres de llegir-te vull morir feliç.