dijous, 19 de febrer del 2009

Companya de feina

Em desfeia tan on punt la veia, m’enfonsava a la cadira amb l’embat del seu somriure, els meus ulls seguien tots i cadascun dels seus moviments, es perdien en totes i cadascuna de les seves corbes, i s’enyoraven de la seva presència quan s’anava.

Les coincidències eren minses i quasi sempre amb molta gent, massa testimonis, massa interferències. Com m’hi podia apropar a ella enmig de tanta gent, trencant una conversa on jo no hi era? No, estava clar que el meu desig es quedaria allà, encapsat fins que de pur avorriment s’esvaís.

I és que l’hora del cafè no és el millor moment per tractar de lligar, o potser sí, si es donen les condicions ambientals, però no era el cas així que vaig fer pensament ferm d’oblidar el tema. Però, com es pot oblidar un cos tan suggerent? Com es pot obviar una mirada tan captivadora? Com es pot ignorar un somriure tan aclaparador?

Aquell dia estava assegut fent un cafè, sol, sense esperar-me que ella entrés, no era la seva hora, de fet tampoc no era la meva. El seu somriure impactà contra meu. – Hola. – Va dir amb aquella brillantor d’ulls que sempre tenia. – Hola. – Vaig respondre desganat, allò se’m feia més dur amb la seva presència.

Ella tragué un cafè de la màquina i s’assegué directament enfront meu. – Què et passa que no em somrius com sempre? – Te importància? – Digues-m’ho tu. – Em posa molt nerviós quan algú em vol treure una resposta que no vull donar. – Perdona! Si et molesto m’ho dius i me’n vaig. – No és això, disculpa, però no estic segur que t’agradés la resposta.

El seu somriure florí de nou, la brillantor als ulls s’accentuà. – Prova-ho. – Estàs segura? – Ja sóc grandeta. – M’ho vaig rumiar un moment, però la situació era única i, a la fi, si passava el que m’esperava no hauria passat res. – Doncs el que passa és que em poses, que cada vegada que et veig perdo l’oremus, que frisaria per fer l’a ... per tenir sexe amb tu, però com sé que m’enviaràs a pastar estic intentant oblidar-ho. Au, ja l’he dit. – I és que quan les deixo anar, les deixo anar.

Ella es va posar seriosa, va fer un glop al cafè i no em va mirar. Jo esperava que s’aixequés i m’enviés a la merda, o trobar-me un projectil en forma de mà, però res. Va acabar el cafè i se’n va anar sense dir res. Jo vaig fer el mateix.

En arribar al meu lloc em trobà un missatge al correu, deia això: “Que no se t’acudeixi de tornar a parla d’això dins l’empresa.” Tot seguit hi havia el seu número de telèfon acompanyat d’un “Truca’m aquesta tarda.” Vaig pensar que em voldria posar verd, bé estic acostumat a entomar els resultats de les meves accions.

Tot sortir de la feina la vaig trucar, la conversa va ser curta, em va dir una hora i un lloc. Un – Vine preparat. – Em va fer tenir els pitjors pressentiments. Vaig arribar a lloc una mica abans de l’hora, ella no hi era, si més no, no la vaig veure. Vaig seure i vaig demanar un cafè, el cambrer m’ho portà i em vaig posar a mirar-lo mentre la esperava. – Tant de cafè et farà mal.

Era la seva veu, em vaig girar i sols vaig poder veure per un moment la seva mirada espurnejant mentre els seus llavis xocaven amb els meus. No m’havia refet de la sorpresa i ja era asseguda al meu costat. – Ets un babau. Saps quant de temps porto esperant que em diguessis alguna cosa? – Vaig intentar articular una resposta però no vaig tenir possibilitat. – Has pagat el cafè? – Er ... Sí. – Doncs anem.

Venir preparat, venir preparat. Collons! Vaig repassar mentalment el que normalment porto a sobre, sí havia de tenir un parell de condons, segur, però no estava segur si encara estarien en condicions. Quan els vaig agafar aquests? Mira que si m’han caducat. – Em permets anar al labavo un moment. – Sí, però corre.

M’hi vaig tancar i vaig cercar-los, vaig respirar tranquil no estaven caducats. Vaig sortir després d’aprofitar la visita al recinte i rentar-me les mans, ella m’esperava a la porta, amb tots els ingredients de sempre realçats pel seu interès i el meu desig.

Em vaig apropar i m’agafà de la mà tirant de mi fins arribar a mig carrer, va parar de sobte, es girà, rigué, m’abraçà i em petonejà de nou, les nostres llengües es torbaren nervioses, desitjoses l’una de l’altra, tractant d’abraçar-se a l’hora que es volien recórrer. No sé el temps que vam passar així, la meva mà dreta lliscà despistada cap al seu pit esquerre, que m’oferí dissimuladament mentre el seu braç tapava l’escena als possibles tafaners.

El carrer acabava en una avinguda, a un costat es podia veure un hotel de dues estrelles vell i atrotinat, vam entrar en ell i vam demanar una habitació. Mentre ens atenien jo l’agafava per la cintura deixant caure una mica la mà apropant-me al naixement d’aquelles natges rodones i excitants, la seva mà pujà la meva mentre a cau d’orella em deia suaument. – espera, aquí no.

L’entrada a l’habitació va ser caòtica, encara no s’havia acabat de tancar la porta les mans cercaven nervioses un camí entre la roba mentre les boques s’havien ajuntat de tal manera que era impossible saber on començava una i on acabava l’altra. Les llengües xocaven esvalotades, refregant-se, cercant obtenir tota la humitat de l’altre.

El só de tela esquinçada va parar la meva mà en el seu camí cap als seus pits. – Crec que t’he tren ... – No vaig poder dir més, s’havia tret la brusa d’una volada deixant que els pits quedessin al meu abast. Aquella visió em va fer amorrar-me instintivament en un d’ells assaborint el tacte del mugró, llepant-lo quasi amb desesperació mentre la meva mà agafava, acaronava i magrejava l’altre.

Ella acaronava el meu cap amb una mà mentre amb l’altra em descordava la camisa i la passava pel meu pit, acaronant i pessigant suaument els meus mugrons, jo ja havia canviat de pit fent-li els honors a tots dos per igual. Les seves mans van deixar de tocar-me per un moment, el só de la faldilla lliscant cames avall donava explicació al fet. Vaig decidir baixar entre aquelles dues mamelles petonejant l’espai que les separava i seguint avall per la panxa, pel melic, pel ventre fins arribar a un pubis de cabells curts.

Ella em va fer aixecar. – Espera, encara no, treu-te la roba i ens posem al llit. - A corre cuita em vaig desfer de la roba, ni em vaig adonar que el que s'havia esguinçat era la meva camisa i no la brusa d'ella, al treure'm l'eslip el meu penis va saltar com si tingués una molla, ella va riure. - Si que té ganes! Porta'l aquí. - m'hi vaig apropar i ella m'el va agafar amb suavitat, fent que la pell llisqués deixant el gland al descobert.

M'hi vaig estirar al costa d'ella però girat per poder accedir al seu sexe mentre ella jugava amb el meu membre fregant la pell i petonejant el cap, passant la punta de la llengua per sobre, dibuixant un ball rodó. Al final del matoll de cabell vaig trobar uns llavis humits que m'esperaven amb desig, vaig agafar-ne un amb els llavis i l'estirà una mica, després vaig fer el mateix amb l'altre, la meva llengua es va enfonsar fruint de la humitat que amarava aquella vulva.

Amb les mans gratava les seves natges al temps que m'ajudava a estar ben a prop, ben a dins d'ella. Vaig sentir com els seus llavis recorrien el tronc de la meva polla, i la llengua intentava abraçar-la. Ella movia els malucs de tal manera que jo quasi no m'havia de moure per tastar tot el seu entrecuix, fins i tot vaig poder enfonsar un dit dins la seva vagina.

En un moment va tremolar mentre s'arrapava més a mi fent que sentís com el seu clítoris s'aixafava contra la meva llengua, es va apartar i es va girar, ens vam besar, la seva boca tenia sabor a mi, la meva boca tenia sabor a ella, entre petó i petó s'anava movent fins aconseguir que el meu membre apuntés directament a la seva cova, va lliscar fins tenir-lo totalment a dins i ens vam girar quedant ella a sobre, va cavalcar embogida, aixecant-se i estirant-se per besar-me.

La vaig fer girar per ser jo el que quedés amunt, i vaig cavalcar a sobre durant una estona fins que ella es va girar posant-se a quatre grapes, tot això sense deixar ni un moment d'estar dins d'ella. Em sentia embogit, mai hauria pensat que en duraria tant ni que tindria la sensació de flotar.

Ella va arribar de nou, gemegant i amb espasmes, d'alguna manera la seva vagina premia el meu penis i això va fer que jo també arribés, vam caure tots dos esbufegant, ens vam abraçar i ens vam fondre en un petó profund, després ens vam seguir acariciant una bona estona. Va ser llavors quan vam parlar. - Ni se t'acudeixi de dir res a la feina! - No diré res, a la fi tampoc no em creurien.



dijous, 5 de febrer del 2009

Presuncions

Aquesta vegada l’Aurora, cabell vermellós, i la Vanessa, cabell platí, han vist un manso d’aquells que és tot múscul, un armari de tres portes, pentinat i afaitat, porta una samarreta de màniga curta que marca tots les plecs dels seus pectorals i abdominals.

Ja l’havien vist unes altres vegades i en sabien d’ell que era, en paraules dels seus amics, un perforador de conys. La cosa sembla prometre i les dues dones establiren un pla per emportar-se el premi gros. Saben que és una feina dura per a dues dones madures, ja que hi ha un eixam de cries de vint anys papallonejant al seu entorn.

La Vanessa s’apropa on és ell, una ullada ràpida, sense parar-hi atenció i es dirigeix la noia que s’entesta en oferir-li la visió d’un pitram ofegat dins d’uns sostenidors una talla més petit del que li cal. – Nena, em deixes lloc per demanar un moment? – La noia es fa a un costat, rondinant en veu baixa i esperant que la “vella” acabi de demanar.

La Vanessa, fent-se la despistada posa la cama sobre la el reposa peus de la barra fent que la faldilla llisqui deixant al descobert una cuixa gran, molsuda i sedosa acabada on s’endevinen les puntes d’unes calcetes d’encaix de color blau cel.

La mirada de l’home s’enfonsa en aquell paisatge mentre la noia clava una mirada assassina al clatell de la Vanessa. Ella, en el seu fingit descuit, agafa les dues copes i es gira cap a l’home, aquesta vegada el mira a l’hora que somriu lleument i li acluca un ull, li dona l’esquena i torna amb l’Aurora que no ha perdut de vista l’operació.

La Vanessa seu mentre li pregunta. – Ha picat? – Crec que sí, no deixa de mirar cap aquí i esquiva la nena aquella que li intenta parlar. – L’Aurora cerca la mirada de l’home i deixa anar un petó. L’home somriu, esquiva definitivament la noia i s’apropa a la taula, la noia envia una mirada d’assassina en sèrie a la taula de les dones i se’n va.

Una vegada a prop de la taula l’home s’asseu sense demanar permís mentre diu un – Hola precioses. – Hola Guapo. – Diu l’Aurora donant-li peu a l’home. – Així quina de les dues vol venir amb mi? – Totes dues dones es miren i riuen, pensen que la prepotència del paio és escandalosa. – No corris tant maco, aquí les normes les posem nosaltres.

L’home riu dissimulant el desgrat que li produeixen les dones que no es rendeixen als seus desitjos més mínims. La Vanessa continua l’explicació. – Aquí, la meva sòcia i jo cardem en comandita, és per això que busquem mascles resistents i que ens facin contentes les dues.

Al cap de l’home, poc acostumat a que li marquin les normes sols passen dues idees, no pot aixecar-se i deixar que es pugui pensar que l’han rebutjat i això d’estar amb dues dones a l’hora li farà pujar en el rànquing. – Està bé, per mi està bé, quan vulgueu podem anar a casa meva. – L’Aurora li corregeix. – No carinyo, nosaltres en tenim un niuet més acollidor.

Mentre l’home va a agafar les jaquetes elles creuen unes paraules – No ho sé, però igual ens equivoquem amb aquest pallús. – No pateixis, si falla ens ho cobrarem, com que em dic Aurora. – L’home torna amb les jaquetes i tots tres surten encaminant-se al niu de les dues dones.

Tan bon punt arriben la Vanessa es penja del coll de l’home fregant-li el paquet per sobre el pantaló mentre l’Aurora es deslliura de la faldilla i la brusa. L’home es petoneja amb la Vanessa mentre li magreja el cul amb les dues mans.

L’Aurora es posa darrere l’home i cerca la sivella per descordar-la i fer caure el pantaló, quan la peça de roba cau queda al descobert un membre a mig trempar que l’Aurora atrapa entre els seus dits. – Què no t’hi posem? – Li pregunta al paio. – I tant, menja-me-la una mica i veuràs quina polla més gran.

L’home es gira cap a l’Aurora i aquesta s’ajup per llepar aquell nap encara flonjo. La Vanessa aprofita per despullar-se totalment i arrossegar la parella cap al menjador. L’home es deixa caure i l’Aurora segueix la fel·lació mentre la Vanessa posa el seu cony humit a l’abast de la boca de l’home. – No! Jo de conys no en menjo!

La Vanessa es mira l’Aurora que ha parat la fel·lació. Aquesta li fa un gest assentint i continua repassant amb la boca i la llengua el penis del gamarús. La Vanessa surt del menjador i l’Aurora puja fins posar la figa sobre la polla, ara ja erecta, se la introdueix i agafa les mans de l’home fent-li estendre els braços cap a munt.

L’home somriu. – Així m’agrada a mi! La teva amiga és una mica guarrona, no? – L’Aurora no contesta i segueix muntant el suposat semental. La Vanessa entra amb unes quantes joguines que deixa caure en un costat, l’Aurora, en veure-la entrar, s’aixeca deixant-li lloc i la Vanessa s’asseu directament al coll del bandarra immobilitzant-lo.

La Vanessa somriu maquiavèlica. – Ara t’explicarem les nostres normes, paparra. – Li diu mentre li emmanilla les mans a unes argolles que surten de sota els coixins, L’Aurora fa el mateix als peus i s’aixequen totes dues. La Vanessa agafa la càmera de vídeo i filma l’home. – Serà divertit quan et vegin així a Internet.

L’home crida exigint que l’alliberin. – Sí, i tant que t’alliberarem, però primer ens escoltaràs. Tens un deute, l’Aurora te menjat aquesta cosa que en dius polla enorme i ara tu li menjaràs el cony. Després, si vols et deixem lliure i te’n vas però si acceptes seràs la nostra joguina, obeiràs les nostres ordres i et prometem que t’ho passaràs d’allò més bé.

L’home Emprenyat crida. – I si no vull menjar el seu cony? – Cridarem en Willy, el veí d’amunt, un senegalès maquíssim, ell sí te una polla enorme. – La Vanessa baixa la veu. – I li agrada tot! A més no sap quasi castellà, i de català ni un borrall, així que ell pensarà que és el teu regal d’aniversari.
L’home, a contracor, accepta. L’Aurora li posa el cony a sobre la boca i ell comença a enfonsar-hi la llengua. – Ets millor amb la llengua que amb la titola! – Crida l’Aurora. – Vane! L’has de provar! – Si ell vol ... – L’Aurora es separa una mica. – Que dius? Vols ser la nostra joguina? – L’home assenteix.

L’Aurora li torna a posar la figa a sobre la boca i la Vanessa s’hi atansa al penis que torna a estar flonjo, l’agafa amb la mà i el retorça. – Això necessita marxa. – L’agafa amb les dues mans i l’estira fins que l’home crida. El deixa caure però comença a estar erecte de nou, ella passa la llengua per sobre el capoll, sense ficar-se’l a la boca i el fal·lus fa un salt, a poc a poc la Vanessa aconsegueix que allò es posi dur.

L’excitació de l’home li provoca l’ejaculació, intenta deslliurar-se del cony de l’Aurora. Ja m’he corregut, ja està no? – No. Segueix! – L’home remuga però una plantofada a la natja li recorda la situació. L’Aurora tremola amb l’orgasme que li arriba, la Vanessa busca la seva boca i es besen apassionadament mentre l’Aurora s’escorre a la boca de l’home.

L’Aurora es deixa caure a un costat i la Vanessa es posa a sobre de la boca de l’home. – Falto jo. – Però ... – La Vanessa agafa un dildo i li mostra. – Saps on anirà això si no m’obeeixes? – L’home es posa a la feina mentre la Vanessa es mou endavant i enrere cercant que la llengua de l’home l’abasti tot en profunditat.

La Vanessa crida a l’Aurora. – Estic a punt! – l’Aurora s’aixeca i l’abraça des de darrera acaronant-li els pits i petonejant-li el coll i el clatell. La Vanessa es retorça cercant la boca de l’Aurora mentre el cos se li tensa per l’orgasme que li proporciona l’home. Totes dues dones es deixen caure a un costat, abraçades i petonejant-se, rient i oblidant l’home.

Aquest pregunta tremolós. – Què em puc anar ara? – Les dues dones se’l miren. – Què fem? – La Vanessa s’incorpora. – Saps nen? Ets un frau, ets sols façana, n’hem tingut amants que et donen cent voltes. Sí millor que se’n vagi, abans no em donin ganes de posar-li el dildo al cul. - Deslliuren l’home dels lligams, aquest s’aixeca esverat, agafa la roba com pot i surt del pis cridant. – Putes! – Eunuc! – li respon la Vanessa. Les dues dones s’estiren al terra i s’abracen deixant que la son les envaeixi entre petons i carícies.