Jugues amb mi

Avui t’has posat unes calces negres amb una faldilla quasi transparent, has obviat el sostenidor, vols que els meus ulls em desobeeixin i se’n vagin d’excursió pel teu escot, buscant arribar al cims carnosos dels teus mugrons quan em mires i que es perdin en el teu cul quan em dones l’esquena.

Jugues a posar-me calent i l’aconsegueixes, si no fóssim al mig del carrer et trencaria la camisa i et menjaria les flors que em promets i no em dones. Rius mirant el meu paquet, endevines que ja tinc problemes, m’he escapat al lavabo a posar-m’hi una mica de paper, per que no es vegi taca al pantaló. Quan torno em dius a cua d’orella “Si vols et deixo un salvaslip.” I tornes a riure.

Saps molt bé que em vols així i saps que, malgrat els inconvenients, jo vull estar així. Però jo també sé fer el bandarra, en un descuit et passo la mà pel cul i te’l premo a prop de l’entrecuix; em mires dient-me “No siguis dolent!” al temps que mous la mà amb la palma oberta, amenaçant-me amb un assot.

T’agafo la mà i te la beso, “ja saps on vull que la posis.” et dic, tornes a riure. “Després ...” i ens fonem en un bes, deixant que les nostres llengües es confonguin de boca. “Vull prendre un cafè.” Em dius xiuxiuejant mentre em refregues els pits al meu pit. “D’acord.” Et responc, t’agafo de la mà i busquem una cafeteria o res semblant.

Et decideixes per un bar de mala mort, ple d’homes abocats a la cervesa, el vinet o el cigaló, ple de fum i de brutícia. T’avances remenant el cul, fent que les mirades lascives dels homes i de la mestressa del bar vagin de pet a les teves natges.

Seus a l’única taula buida de l’antre, els clients mormolen sobre tu grolleries i bajanades. M’assec enfront teu. “No et sents incòmoda? Se t’estan menjant amb els ulls.” Et pregunto. “Què estàs gelós?” em respons amb un somriure maliciós.

Prenc el cafè deixant que juguis a escalfar el personal, no, no estic gelós, però hi ha un parell de mansos que ens podrien portar problemes, i qui rebria llenya seria jo, volgués o no, i això no em tranquil·litza gens.

Acabes el cafè amb molta calma i t’aixeques. “T’espero fora.” Em dius a l’orella, posant el cul en pompa. I és que no el pots evitar, t’agrada provocar al públic. Surts igual que has entrat, arrossegant les mirades del personal.

Mentre pago els cafès un homenet em pregunta. “És la seva dona?” “Diem que sí, li responc.” “I com la deixa anar vestida com una puta? Jo a la meva dona no la deixo vestir així” “Miri-ho per aquest costat, jo ara aniré a fer un clau, vostè anirà a sopar. Oi?” Quan surto del bar m’abraces i em fas un petó amb llengua, tan explícit que el veuen fins i tot els que no miren, ja posats ajudo al numero i et fico mà a l’entrecuix.

Caminem mentre mires les façanes, estàs buscant una pensió barata, ho sé, conec el gest, ansiós, de trobar un cau on ens puguem regalar l’un a l’altre. Veus una, avui estàs inspirada, potser tindrem públic, ho dic per les paneroles, inquilines fixes d’això que fan dir-ne pensió.

L’encarregat et lliura la clau de l’habitació, fent una repassada als teus pits amb la vista. No t’ho he dit, però la polla em fa mal de tanta estona que porto empalmat.

Sols tancar la porta ja no aguanto més, començo a grapejar-te, mentre et llepo el coll, et faig caure a sobre el llit, que grinyola com un ramat de cabres esbojarrades. Fico la ma sota la faldilla i tiro de les calces que es trenquen, tu rius. “Què bèstia que ets!” Tiro la faldilla amunt i m’enfonso en el teu cony ple de sucs.

T’estàs rient, però poc a poc canvies les rialles per gemecs. “Que no me la donaràs?” Em dius, com puc em giro sense deixar de xuclar les teves humitats, mamant el teu clítoris totalment tens, acaronant el teu cul.

Em descordes el pantaló i me’l baixes amb calçotet inclòs, em fas un petó a la punta, una llepada, l’abraces amb els llavis i te la fiques poc a poc fins arribar a la gola, me la xucles amb força, passant la llengua pel capoll, estirant-la amb els llavis. “Si segueixes em faràs córrer i no penso avisar-te.” “Jo tampoc a tu.” Em respons per desprès seguir amb la feina.

Torno a dedicar-me als teus llavis vaginals, els estiro, els llepo, els petonejo, busco la cova i en fico la llengua tot el que puc, desprès ho faig amb un dit mentre torno als llavis i desprès al clítoris. Ja tinc dos dits dins teu i noto unes petites convulsions, amb un dit de l’altra mà et frego el clítoris i apropo al meva boca oberta al teu cau, esperant els teus fluids orgàsmics.

Les teves contraccions son cada vegada més fortes i aixeques convulsivament la pelvis, és sols un moment, un petit raig de líquid que inunda la meva boca, al temps sento com surt el meu líquid. Et miro, se’t surt una mica per la comissura dels llavis i no has deixat el meu membre.

“Hauràs d’esperar una mica per que torni a rajar.” Et dic fent conya. Deixes anar el penis i et neteges la cara amb el dors de la mà. “Cinc minuts, no trigaré més. I torna a la feina, que tens el mateix temps, mandrós!” em dius empenyent el meu cap contra el teu entrecuix. Queda clar que la nit serà llarga, molt llarga i plaent.