Neus Blanca (5 i final)

Així els barruts, després de veure com es quedaven de nou sense la Neus, miraren tots al barrut gai. – Eps! No us feu la idea que tot tornarà a ser com abans, aquí hem d’acordar algunes coses. – el cap dels barruts pensant que, a la fi, en tenia raó, digué. – Molt bé. Què ens proposes? – Primer de tot, n’estic tip de picar pedra, prefereixo quedar-m’hi aquí i netejar, pel mateix sou.

Això no acabà d’agradar al cap dels barruts. – Vols que et pagui i et doni de menjar a canvi de tenir neta la casa? – També faré el menjar i vos en podreu disposar de mi. – M’estàs sortint més car que la Neus. – Però la Neus ja no hi és. – Per mi d’acord, però amb ells què?.

Al barrut gai se li il·luminà la vista. – A la Neus la pagaven, a mi em pagaran, dos peces d’or amb la boca, cinc si és amb el cul, una peça una palla o ... Tots quedaren esperant l’explicació. - Si algú em fa el servei a mi, després li faig jo de franc, quid pro quo.

Els altres barruts es quedaren rumiant fins que el cap va dir. – Em sembla just. – El cap segué a la seva butaca, es tragué el membre i li digué. – Ja pots venir a signar. – El barrut gai agafà el membre i el masturbà lentament fins que es va posar dur, llavors se’l va ficar a la boca, engolint-lo sencer, llepant-lo amb delir com si se li anés a escapar.

Quan ja el tenia ben treballat, que semblava a punt d’esclatar, s’abaixà els pantalons i s’assegué a sobre el fal·lus, encarant-lo a la seva ullera i fent-lo entrar fins al fons. Començà una cavalcada lenta però continua, pujant i baixant sobre aquell pal sense ni plegar-ho ni acabar de fer-lo sortir.

La resta de barruts es miraven l’espectacle amb les seves polles a la mà, algú fins i tot ja s’havia empastifat. Quan el cap va acabar el barrut gai es va anar cap als altres i s’hi va posar a quatre grapes davant d’ells. Un li va deixar anar dues peces d’or i s’hi va agenollar al seu davant, un altre va posar les cinc reglamentàries i feu ús del seu cul i un tercer es posà sota d’ell i començà a jugar amb la seva titola.

I així els barruts van solucionar el fet de no tenir més la Neus, i tot i que de tant en tant visitaren la casa de barrets del poble, mai més van tenir la casa bruta i van ser, sinò feliços al menys contents.

D’aquest història sols queda saber si la Silvana se’n va sortir com semblava, però, ai las! Els bons serveis de l’esclau que havia regalat a la reina li van servir en aquest per fer confiança amb la vella i explicar-li tot el que la Silvana havia fet.

Llavors la reina cridà la Silvana. – Hola nena, veuràs, n’he sentit que algú ha fet fora la Neus Blanca. – Primera notícia, Sofi. – Majestat, diga’m majestat. – Cridà la reina, la Silvana envermellí, allò no pintava bé. – Majestat, us ho juro, jo no en sé res. – No són les notícies que tinc. – La Silvana feu una ullada assassina a l’esclau, però aquest somreia malèvolament.

La Silvana intentà inventar una història on la Neus fos la traïdora, però la reina ja no la escoltava. – Saps nena? A mi no m’agraden les serps com tu, i com que no m’agraden les faig fora de casa meva. – Majestat, si us plau, no em feu fora, faré allò que em digueu.

La reina es mirà l’esclau. – D’acord, primer, el meu estimat servent, deixarà de ser esclau, serà el meu preferit, fa uns cunnilingus impressionants, nena, i a més, pels serveis donats et lliuro a ell com la seva esclava, l’atendràs en tots els seus desitjos sense discussió. Carinyo, ja te la pots follar.

L’home s’apropà a la Silvana, d’una estrebada li arrencà el vestit deixant-la nua. – Tens unes bones mamelles. – Digué mentre les hi magrejava, es va treure el minúscul penis i l’indicà amb el dit. La Silvana s’agenollà i es posà entre els llavis aquella cosa petita i li feu una fel·lació com va poder, desprès s’aixecà i es posà la titola de l’home dins seu i mogué els malucs intentant que no se li sortís fins que l’home es va escórrer dins seu.

I va ser així com la Silvana va acabar servint l’antic soldat que havia esclavitzat, s’ha de dir que li va trobar el gust i que amb el temps l’home la va anar deixant treballar-s’hi la tropa, aquest va ser el preferit de la reina i també el del rei per les seves habilitats bucals, la Neus, com ja sabeu va ser la preferida d’un altre rei i la més cotitzada de les cortesanes d’aquella cort, i el barrut gai va ser la reina de la casa dels barruts. I tots visqueren contents i cardaren de valent.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.

Neus Blanca (4)

Així fou que la Silvana feu cercar la Neus per tot arreu, però pocs coneixien la casa dels barruts i aquells que els coneixien no en volien saber res. Passà, però, que un dels soldats ensopegà amb la casa dels barruts i allà va veure la Neus. Tornà a avisar la Silvana, que assabentada d'on era la seva rival, no dubtà en preparar l'assassinat de la Neus.

Demanà a la fetillera oficial un verí i aquesta li donà una ampolleta. - Porta guants per manegar-ho, funciona per contacte amb la pell i produeix un estat de somni en la víctima que sols se'n pot deslliurar amb un estat de molta excitació i no recordo ningú que s’enfadi quan dorm. Com que no beurà ni menjarà acabarà morint.

La Silvana es disfressà de traginera carregada amb tot d’objectes de plaer, es presentà a casa dels set barruts quan la Neus era sola. – Bon dia! Algú a la casa! Estris per gaudir! – La Neus que la sentí sortí de la casa, amb aquells parracs de caminant no la reconegué a la Silvana.

La Silvana en veure-la sortir se li adreçà. – Bellísima dona! Quin cos més esplèndid, de ben segur que tots els homes frisen per ser amb tu. – Les seves peces d’or els hi costa. – Ben fet, que les coses bones han de ser agraïdes. – Mireu senyora quins estris que porto, heus aquí un fuet per quan algú vol ser dominat.

La Neus riu. – Ja m’agradaria, però aquí els homes de voler ser dominats no gaire. – I per a vos, senyora? Per aquells moments en que sou sola i podeu gaudir d’una sessió en solitari, tinc aquest amic, llarg i suau fet amb una fina fusta d’ençà les fronteres i recobert amb la pell més fina i delicada que mai haureu trobat. Proveu, senyora, feu-lo servir ara si voleu.

Dient això li atansa l’estri, banyat en el verí de la fetillera, la neus l’agafa i s’aixeca la faldilla, encara no s’ha ficat del tot l’estri que cau desmaiada. La Silvana riu esfereïdora. – Mala puta! Mai més tornaràs a ser una amenaça. – Agafa l’estri, se’l fica a la cistella i se’n va cap a palau.

I fou l’hora en que els barruts tornaren de la feina. Caminaven contents cap a casa. – Tinc ganes d’arribar i que la Neus me la llepi ben llepada. – Sí, és una sort tenir-la a casa, ja no hem de baixar al poble amb aquelles velles que porten les mamelles a l’alçada dels genolls. – Doncs a mi em fot, ara ja no em feu cas, em teniu oblidat. – Què vols? Havent-hi bacallà per què menjar sardineta.

Tot arribant la veuen estesa a terra. – Neus! – Criden tots espantats. – El cap s’acosta i la mou. - Neus! Desperta! Neus! – Merda! Ens hem quedat sense cony. – Espera, és morta? – No, respira, sembla com si estigués adormida. - Potser podríem fer-ho igual, total els forats els te.

Els altres s’ho miraven sense esglai. – Home, sí, però si vols una mamada no funciona. – A més si no desperta es morirà de gana i a mi no em fa el pes fer-ho amb una morta. – Au! No digueu més bestieses, porteu-la a dins i cridarem el metge. – Digué el cap.

El metge arribà però no va saber dir que li passava. – Us heu quedat sense meuca em temo, podeu comptar que com a molt us durarà una setmana. – I així que fem. – Jo de vosaltres esperaria, no fos que despertés per ella sola, però no us feu gaires il·lusions, més val que prepareu l’enterro.

I així quedaren els barruts sense saber que fer, fora del gai que ja es veia sent de nou el centre d’atenció dels seus companys. I així passà un dia, i dos, i tres ... però al quart dia aparegué un noble, tornava a les seves terres des de palau. Entrà a la casa i veié a Neus estirada al centre, totalment nua, i pensà. – Què està de bona la paia, a més em sona la seva cara.

Mentre més la mirava més dura se li posava i com que no venia ningú comença a fer-li una repassada. Primer besà els llavis. – Saborosos, sí tot i que si no treu la llengua ... – després li magrejà els pits, li llepà els mugrons i aquest es posaren erectes i durs. – Què donaria per què despertés.

Li separà les cames i li fica la polla, bombejant una bona estona fins que es corregué. – Quin plaer! Quin cony! Quina dona! Però no puc deixar-la així, sóc un cavaller jo. – Així que s’amorrà al cony i li llepà i ho feu tan profundament, resseguint tots els plecs i jugant amb el botó del plaer que la Neus tingué un orgasme.

I amb l’orgasme es despertà, veié el cavaller amorrat a la seva figa i recordà tot el que havia passat. – Ja sabia jo que aquella traginera em sonava. Era la Silvana. – Heu despertat. Va dir el cavaller. – Jo us conec i no sé de què. – Sí senyor, de palau, jo encara era petita a la vostra darrera visita. – Ja us recordo i recordo a la vostra mare, una gran cortesana. Què és d’ella? No la he vista a palau?

La cara de la Neus s’enfosquí. - Es morta, senyor, i tot i que es sospitava de la Silvana no es va poder provar, però ara sé segur que era ella, ella m’ha enverinat per deixar-me així. La molt puta! – La recordo la Silvana, perillosa, sí. Molt perillosa. I què penseu fer ara? – Tornar a palau i parlar amb la reina.

El noble rigué. – Molt em sembla que el teniu difícil, la Silvana controla tot el que li arriba a la reina, a més accedeix a totes les seves demandes, siguin quines siguin, jo de vos no tornaria. – I així que faig? – Jo vaig a casar-me amb la reina d’un altre país, voleu venir amb mi i ser la meva preferida? – I què guanyaré jo? – Per mi, mentre sigueu al meu servei sempre que us requereixi, us podeu tirar a tota la cort i plomar-los a l’hora.

La Neus s’ho rumia una mica. – I la vostra dona, la reina? – També us la podeu tirar, però em sembla que li agrada més la pastanaga que la figa i ja en té un efeb per fer-la contenta. – Així doncs, majestat, quan sortim? – Ara mateix, o voleu esperar a acomiadar-vos d’algú? – I així fou que la Neus i el cavaller, se’n van anar després d’acomiadar-se dels barruts.

Com s’ho faran els barruts a partir d’ara?
Serà la Silvana la mestressa indiscutible del palau?
Obligarà el constitucional a incloure la definició de Catalunya com a nació a l’estatut?
Tot això i molt més al darrer lliurament de ... Neus Blanca!

Neus Blanca (3)

Vet aquí que el soldat es despertà, amb la mà palpava el seu entorn en busca de la Neus, la roba, l’espasa. – Collons! - Va cridar. – Aquesta mala puta m’ha deixat amb el cul a l’aire. – Mai més ben dit. Després de cercar per tot el clar va decidir que havia de trobar, si més no la roba i l’arma. I així es va passar les hores donant voltes pel bosc fins no saber per on havia passat.

Ja ben entrada la nit estava tan desesperat i esgotat que es va deixar caure a terra, al costat d’un cau d’alguna cosa. – Que sigui un niu de serps, les més verinoses, sisplau. – Va ficar la mà a fons i, o Esperits del bosc! La roba i l’espasa. No va poder més que posar-se a plorar. Ara sols necessitava una mamella.

Poc entès en morfologia va trobar pel camí un cérvol femella malferit per, potser, els llops. Desembeinà l’espasa i d’un tall li va tallar el braguer (les metes pels que fan ESO). – Això colarà, com que la senyora és tan fina i està ple de sang ni s’ho mirarà, a la fi tampoc no hi ha tanta diferència.

Ja amb la penyora a la mà feu el camí de tornada a palau, tot cofoi d’haver-se traginat una meuca fina i disposat a fer-s’ho amb una altra. Així que arribà demanà per la senyora, però la Silvana era amb el rei, tractant assumptes d’estat, bàsicament de l’estat del membre del rei.

Així que l’home s’esperà assegut a una cadira a que vingués la Silvana, i esperà tant que s’adormí. I somià que la Silvana se li tirava als braços i el petonejava, que li treia el seu immens penis i l’engolia d’una tacada fins tocar amb els llavis el vellut de l’entrecuix i seguia la mamada fins que ell s’escorria a la seva boca, omplint-la de líquid blanc com mai ningú no li ho havia fet.

Somiava que la seva llarga i dura polla seguia disponible i que la Silvana cavalcava sobre ella clavat-se-la al cony i al cul alternativament, cridant com si estigués posseïda i lloant la seva virilitat mentre ell rebregava i premia les grans mamelles de la Silvana, pessigant els mugrons negres i llargs i llepant-los i mossegant-los cada cop que li venia de gust.

La Silvana entrà a la cambra. – Dues hores! Dues hores per aconseguir que se li posés una mica dura! Te sort que és el rei, sinó la hi anava a llepar sa mare. – Llavors va reparar en la presència del feliç i adormit soldat. – Eh tu! Desperta babau! – El crit el va fer despertar-se de cop, al temps que s’aixecava quasi sense saber on era. – Disculpeu senyor ... senyora.

La Silvana, que no recordava a qui havia enviat a encarregar-se de la Neus, el fità amb recança. – Què fas aquí, gamarús? – Senyora ja he acomplert la missió. – Ah! Eres tu? I bé, on és la mamella? – l’home fica la mà al sarró i en treu una massa vermellenca i pudent i li atansa a la Silvana pensant que no voldrà ni mirar-la.

La Silvana llençà la mà i agafà allò que l’home li oferia en comptes del pit de la Neus. – Quina merda és això? – Li cridà. – La mamella, senyora. – Seràs poca-solta! Això no és de dona, és d’animal! I tot i que la Neus era una gossa, les metes les tenia de dona! Què ha passat? – L’home va envermellir. –Perdó, senyora, es va escapar, tot i que l’havia lligat a un arbre, devia tenir un ganivet perquè va tallar la corda.

La Silvana li llençà la despulla a la cara. – Pagaràs per això! – A un senyal d’ella dos soldats entraren i apuntaren amb les llances a l’acollonit home. – Traieu-li la roba i encadeneu-lo com a l’esclau que serà a partir d’ara. – Els soldats obeeixen les ordres de la Silvana i l’home queda despullat i dempeus al mig de la sala.

Llavors entrà la reina. – Hola nena! – Majestat! No us esperava. – Va dir la Silvana mentre feia una ostentosa reverència. – Com ha anat amb l’impotent? – Majestat? No us entenc. – Sí, amb el pallús del meu marit, se li ha aixecat o la te tan tova com sempre? – Fem el que podem, majestat. – Coi, veig que teniu un esclau nou. Està ensinistrat? – No majestat, tot just acabo d’adquirir-lo.

La reina se’l mirà d’amunt a avall. – Doncs t’han estafat, filla, no sé que faràs amb aquesta pelleringa. – Li deia mentre, amb dos dits, estirava el penis de l’home. – Potser amb la llengua és millor, majestat. – Tu creus? – Voldríeu tastar-ho? – Li digué quasi a cau d’orella.

La cara de la reina s’il·luminà. – Quin detall de la teva part! Cedir-me el teu esclau, però no puc passejar-me amb ell pel palau així. – Si voleu podeu tastar-ho aquí. – Li digué assenyalant-li una butaca ampla i còmoda. La reina, sense pensar-s’ho dues vegades s’assegué a la butaca i s’aixecà la faldilla deixant al descobert un triangle extremadament poblat.

La Silvana agafà el cadenat de l’home i el feu agenollar davant el cony pelut de la reina, l’home va fer un gest d’apartar la cara degut a la fortor que en desprenia però la Silavana el va fuetejar a les natges amb el ventall. – Llepa-li, desgraciat, i escura-ho bé, que per a un gos com tu és un honor llepar el cony de la reina.

L’home obeí sense dir ni paraula mentre la reina gemegava amb el contacte dels llavis i la llengua de l’home entre els seus plecs. – Us ho fa bé majestat? – Preguntà la Silvana. – Sí! Te una llengua molt hàbil. Mmmm! Sols trobo a faltar algú que em faci petons a la boca. – La Silvana entengué el missatge i apropà la seva boca a la de la reina que se li amorrà mentre l’agafava pel clatell.

Entre les incursions a la boca de la Silvana la Reina li digué. – Quan siguem soles com ara digues-me pel meu nom, digues-me Sofi. – Com desitgis, Sofi. – La mà de la reina s’endinsà en l’escot de la Silvana i començà a magrejar-li un pit, pessigant i prement el mugró. – Aquest porc està baixant el ritme. – Li va dir. – Permeteu-me, Sofi.

Cridà un soldat, el soldat s’apropà. – Treu-te-la. – El soldat, obedient, tragué un fal·lus gran i gruixut i totalment erecte. – Fica-li – Va dir assenyalant el cul de l’home. El soldat dubtà. – Fica-li o ocuparàs el seu joc! – El soldat s’agenollà i clavà el seu membre al cul de l’home que cridà de dolor amb l’envestida. – Així aprendràs a fer bé la feina.

La reina tirà de la Silvana cap a ella i tornà a petonejar-la amb desesperació mentre li arribava el primer orgasme. La Silvana tirava dels cabells de l’home cap al cony de la reina que es removia i gemegava de plaer mentre el soldat seguia bombejant al cul de l’home.

La reina apartà el seu sexe de l’home dient. – Per ara n’hi ha prou, estimada, me l’has de deixar un altre dia. – I ara, Sofi, és per a tu. – De debò? Quina il·lusió! Me l’envies aquesta nit. – Així faré. – La Silvana ordenà al soldat que es retirés, l’home va fer un intent d’aixecar-se. – Tu quiet aquí. – Li digué la reina.

Abans de sortir la reina li pregunta a la Silvana. – Per cert, no sabràs res de la Neus Blanca, havia de venir ahir a fer-me companyia i no es va presentar. – La Silvana, dissimulant respongué. – Això ha fet? Serà poca vergonya! Doncs no sé res d’ella. – Mentre ho deia mirava l’home amenaçant.

En sortir la reina se li acostà i a cau d’orella digué. – Una sola paraula i faig que et tallin els ous. – L’home assentí en silenci. – La veritat és que t’has comportat, amés em serviràs per saber més coses de la vella pudent aquesta. Quin fàstic! He estat a punt de vomitar quan m’ha ficat la llengua a la boca. Ara tu te l’has passat bé netejant-li el cony a cops de llengua, segur que feia més d’una setmana que no se’l rentava.

La Silvana es quedà pensant. - He de trobar on és la puta de la Neus Blanca, i assegurar-me que no torni més. – Llavors cridà el soldat. – Vine, renta-te-la que acabarem la feina, i mentre em folles pensaré com acabar amb la Neus Blanca.

Aconseguirà la Silvana trobar la Neus? Aconseguirà el soldat rentar-se la cigala? Acomplirà les seves promeses el Zapatero? No us perdeu el proper lliurament de ... Neus Blanca.

Neus Blanca (2)

Vet aquí que es feia fosc i la Neus començava a tenir gana i fred i malgrat la zona del bosc era plena de fruits comestibles i saborosos ella era un membre de la cort i no sabia distingir-los. De sobte ensumà una olor que li era familiar. – Fum de llenya! O hi ha una casa al bosc i estic salvada o s’està cremant i he begut oli.

Fos com fos, no tenia més alternativa i va anar ensumant fins trobar un clar on una casa tronada i bruta, fumejava per la xemeneia. Després de sortejar tota mena de deixalles i andròmines va arribar a la porta, amb els artells colpejà la porta, que s’obrí grinyolant per la manca de greix. L’estat de la casa era semblant a l’exterior, brutícia acumulada d’anys i panys, les paneroles mestresses incontestables, i els plats, que més que bruts estaven podrits, apilonats al costat de l’aigüera, plena d’un líquid que temps ençà va ser aigua.

La Neus s’ho va mirar tot. – Es veu d’una hora lluny que no tenen servei. – Com que no hi havia ningú va decidir que s’havia de fer dissabte, si més no on ella pensava menjar. – Amb això quedaran pagats pel menjar que els hi agafaré els porcs que hi viuen aquí. – i així van passar un parell d’hores, buidant l’aigüera, fregant uns quants plats i una cassola, i fent un sopar en condicions. Es cruspí la teca asseguda en l’única butaca de tota l’estança i es deixà vèncer per la son.

No gaire estona després una colla de barruts s’arribava a la casa després de la jornada. – Avui podríem anar de putes, que fa més d’una setmana que la meva titola no menja. – Perquè no vol, jo sempre n’estic disposat. – No, gràcies, si ha de tastar cul que sigui de femella, el teu és per quan ja no queda més remei. – Tu t’ho perds. – Aneu donats si penseu que la posareu en calent. – Va dir el que semblava el cap. – La casa fa pudor i toca netejar-la.

Tots sis van rondinar en veu baixa, però sabien que no hi havia una altra. Quan van estar prop de la casa es van quedar astorats. – La porta és oberta! – Ens hauran robat? – No tindrem aquesta sort, l’únic que poden robar és brutícia. – Sense fer soroll s’hi van acostar, primer ficà el cap el cap i es quedà mirant la Neus. – Redeu! Que bona que està!.

Darrera d’ell mormolaren tots. – Qui? – Què? – Jo vull mirar! – Calleu! – Va dir el cap. En silenci entraren tots, l’un darrera l’altre. – Sí que està bona, sí. – Me la tiraria ara mateix. – Sou uns desagraïts, i no està tan bona. – El cap sacsejà la Neus per despertar-la. – Ella, en obrir els ulls, va xisclar espantada. – Qui ets tu i què fas a casa nostra i a la meva butaca? – Recuperada de l’ensurt la Neus els hi explicà tota la història.

El cap dels barruts, que no havia perdut de vista el pitram de la Neus, li va dir molt seriós. – Tot això està molt bé, però, francament, m’importa un rave. Ara digues, què hauríem de fer amb tu? – La Neus, veient que no els entendriria i que els seus pits eren el punt d’atenció de tots va deixar caure un costa del vestit deixant una mamella totalment descoberta i posà la mà al paquet del cap. – Potser us podria ser de servei, això més que una casa és una cort de porcs i em sembla que tampoc no esteu ben atesos pel que fa a això. – Va dir mirant directament al paquet del cap.

Els ulls del cap i de tots els presents es van il·luminar. El cap, però, saberut i malpensat li exigeix. – Què vols dir? Què ens faràs de minyona i de meuca? A canvi de què? – Veient la Neus que el cap, tot i que excitat pels seus frecs al paquet, no és un babau, li respon. – A canvi de dormir i menjar i d’una paga justa pels meus serveis.

El cap va somriure. – Ens comencem a entendre. – Fent-li un senyal li va indicar que li lliurés la butaca, la Neus s’aixecà i el cap s’assegué. – Deu peces d’or si la casa es neta i el menjar a taula. – Al dia? – preguntà la Neus. – I ara! Al mes. – A la setmana. – El cap rigué de nou. – Saps negociar. D’acord, a la setmana. Però a mi m’atendràs de franc.

La Neus se’l mirà mentre pensava que aquell bordegàs s’estava aprofitant de la seva posició, malgrat tot no tenia gaire on elegir. – D’acord, però ells hauran de pagar, per ficar-la una peça d’or, dos si és amb la boca, cinc si volen pel cul. I pagant per endavant. – Alguns van rondinar en veu baixa però el cap els va fer callar d’un crit.

Es va mirar la Neus i rumià una mica. – N’ets una experta en el tema. Em sembla just. Ara anem a signar el contracte. – Dit això es va abaixar els parracs que portava per pantalons deixant a l’aire una polla grossa i relativament llarga. – Sé d’algú que te la envejaria. – Va dir la Neus mentre s’agenollava davant el cap i començava una llarga i profunda mamada.

La resta de barruts van treure les seves eines i es van començar a masturbar, tret d’un que es va amorrar al membre d’un dels seus companys. Mentre la Neus es deslliurava del vestit i es muntava a sobre la verga erecta del cap i aquest es dedicava a llepar-li i mossegar-li els mugrons.

Un dels barruts s’apropà i demanà permís per posar-la al forat lliure, el cap assentí i la Neus parà la mà on van caure les cinc monedes reglamentàries. El barrut apunta la seva polla a l’anus de la Neus i la ficà endins d’una envestida, seguint amb un vaivé frenètic que acompanyava els moviments de la Neus sobre el fal·lus del cap.

Un altre estava fent servei del cul del company gai, i quedaven dos que asseguts a terra es miraven l’espectacle masturbant-se desesperadament. La Neus els hi va aclucar l’ull i tots dos es van apropar, després de deixar les pertinents monedes van posar els seus membre a l’abast de la boca de la Neus, que, alternant-los els hi va fer una fel·lació.

A poc a poc tots es van anar escorrent, deixant caure el seu líquid allà on tenien el membre, alliberant-se la Neus de tots els pals que l’estaven ocupant. Es tornà a posar el vestit, recollí les seves monedes i digué en veu alta. – Ara tots a rentar-se. D’aquí a mitja hora el sopar.

I així va ser que la Neus es va fer un lloc a la casa i que tots els barruts estaven contents, amb la casa neta i el plat a taula, i de poder cardar de tant en tant sense haver de baixar al bordell del poble. Bé el barrut gai no estava tan content, a la fi, des de que la Neus era a la casa els seus companys no el reclamaven tant com abans, i això que ell no els hi havia cobrat mai.

Intentarà el barrut gai recuperar els seus companys? Es posarà mamelles? Tornarà Esperanza Aguirre a la Índia? Tot això i més al proper lliurament de ... Neus Blanca.

Neus Blanca

Mai no me’n recordo si es deia Blanca o es deia Neus, així doncs li direm Neus i així ningú no la confondrà amb el personatge suposadament infantil, aclarit això anem a la història.

Ja quan era una adolescent la Neus era famosa entre els fills de la cort per ser prou accessible, però no va ser fins a la majoria d’edat que es va desfermar com una excel·lent amant. Filla de la preferida del rei, tot i que no era filla d’ell, va començar a treballar-s’hi tots els membres de la cort, assolint una important fama entre els ministres, secretaris i resta de vividors.

Vet aquí, però, que la seva mare va morir en caure accidentalment des de l’escala de servei de l’ala dreta del palau. La va trobar morta la segona preferida del rei, la Silvana, tot i que les males llengües deien que havia tingut alguna cosa a veure, mai no es va poder provar res, i pel que sembla al rei tampoc no l’importava gens. Així que la Neus va haver de fer el cap cot i deixar que la Silvana ocupés el lloc a la cort que, per herència, li pertocava.

Però la Silvana, que sabia que el rei es podia acabar interessant per la Neus doncs les seves dots d'amant començaven a eclipsar-la. Després de prometre-li a un dels soldats una sessió complerta va aconseguir que aquest es portés la Neus al bosc per matar-la. - Te la pots follar si vols, però després li talles el coll i una mamella que em portaràs com a prova.

El soldat, emocionat per poder cardar dos vegades el mateix mes, va agafar la Neus i se la va portar al bosc arrossegant-la sense pietat. – Passa meuca, que se t’ha acabat el bròquil! – Li escridassava mentre s’endinsaven en la negror del bosc. – Mal parit! Fill de puta! Deixa’m anar! Cabró! – Replicava ella mentre intentava desfer-se del seu botxí.

Arribaren a un clar on la deixà anar a terra, desembeinant l’espasa la hi va posar al coll. – Ara, pendó, t’obriràs de cames per a mi, penso follar-te, viva o morta. – Dit això va desembeinar també el seu membre. A la Neus li va semblar mes aviat esquifit i poca cosa, però la situació no li permetia de riure’ns-hi. – Veig que estàs molt ben dotat. Jo et podria fer algunes coses que les porques amb les que t’allites mai no et fan.

El soldat, sorprès per les paraules de la Neus, va preguntar. – Quines coses? – Si em perdones la vida les tindràs. – Hi ha un problema, he de portar una mamella teva a la Silvana. A més per què m’hauria de fiar de tu? – Jo tinc més paraula que aquella puta. – Dit això es va despendre del vestit deixant el seu esplèndid cos totalment descobert.

Davant aquella visió el soldat es va deixar anar i es va amorrar als pits de la Neus, llepant-li desesperadament, magrejant-los sense descans mentre la seva polla adquiria una mica de consistència. La Neus, li acaronava el cap mentre li mormolava paraules a cau d’orella – I aquestes metes que tant t’agraden són les que penses tallar-m’hi? Ets un en entremaliat, però la Neus et farà feliç si la tractes bé.

Fent lliscar el peu va cercar el membre del soldat i el va acaronar amb el dors i els dits aconseguint que agafés una mica més de cos. – Per què no et treus la roba, homenot meu? – El soldat es va aixecar i, a corre cuita, va treure’s tota la roba que va quedar amuntegada a un costat. La Neus es va agenollar davant d’ell, agafant el nap amb dos dits i ficant-se’l a la boca li va fer una mamada llarga i profunda.

Al soldat les cames li feien figa. – Para que em faràs córrer i te la vull ficar. – Traient-se la pelleringa de la boca li va respondre. – Tranquil que ho tindràs tot. – I continuà amb la feina fins que l’home se li escorregué. Desprès de deixar anar el líquid blanc a terra es va aixecar i amb ulls de xai li va demanar. – Oi què tu també em vols fer feliç? – Va jeure a terra arrossegant l’home cap al seu sexe.

L’Home s’enfonsà entre els plecs del cony de la Neus mentre ella gemegava com si li sobrevinguessin els orgasmes encadenats, prement el cap de l’home contra ella amb força mentre la inexperta llengua de l’home amb prou feines es passejava perduda en aquella figa. Mentre tenia a l’home en aquella posició cercava desesperada alguna cosa per estabornir-lo, però l’espasa, que era l’objecte més contundent, li quedava lluny.

L’home es deslliurà de la mà que li mantenia amorrat cridant. – Ja la tinc de nou preparada! Ara sabràs el que és un home!. – Va pujar fins poder encanonar-la i la hi va ficar d’un sol cop. Donades les dimensions del fal·lus la Neus no va sentir cap mal, però va pensar que era millor fer-li creure així que va fer un crit i va forçar una llagrimeta.

Tot i que la Neus gemegava teatralment mentre el soldat se la tirava no va poder evitar pensar lo bonic que era el cel vist des del sòl del bosc. Per fi el soldat es va tornar a escórrer i, per a sorpresa de la Neus, es va quedar adormit. Fent un gir, se’l va treure de sobre, va deixar anar sobre ell tot el que li havia deixat a dins dient en veu baixa. – Tingues la teva fastigosa llet, impotent de merda.

La Neus es va vestir, i va agafar la roba i l’espasa del soldat. – Ja veure’m quines explicacions dones per arribar nu i desarmat, carallot. – Es va enfonsar dins del bosc fins que va trobar un cau on va entaforar les propietats del soldat i seguí el seu camí, sabent que, pel moment, no era segur tornar al castell.

Quines explicacions donarà el soldat? Què serà de la Neus? Es conformarà la Silvana amb no tenir la Neus a palau? Serà processat José Maria Aznar? Tot això i més en el proper lliurament de ... Neus Blanca.

Quan la Caputxeta es va menjar el llop

Aquest text s'ha recuperat de skorbuto.bloc.cat

La caputxeta, tota sola ha parat a fer nit en un hotel de carretera. Desprès de sopar unes menges insulses, s’ha quedat a fer una copa abans d’anar a dormir.

La cambrera remuga per la sala netejant les taules per cinquena vegada; ha hagut de fer el torn de la companya - perquè se li ha posat malalt el nen, sí, ja , el nen; el nen és el manso que se la tira, que avui sortia de la presó, que jo ho sé, que la molt porca estarà cardant i jo aquí cardada, fent-li la feina. Però ja ens torbarem, ja.

El llop entra per la porta, jaqueta de cuir, arracada a l’orella dreta, botes camperes. Es mira la barra i veu la caputxeta, tota sola; es llepa els llavis, una possible víctima a l’abast de les seves urpes.

- Bona nit preciosa, li diu, Que no t’ha vingut a buscar el teu príncep blau?
- Au ves! Sols em manca un borinot com tu tractant de lligar-se’m.
- Perdona maca, jo sols volia ser simpàtic, però ja veig que tens un mal dia.
- Disculpa’m tu, es que m’ha caigut un marró que no m’esperava.
- Ja, entenc, t’ha tocat treballar en cap de setmana.
- Si fos això! La iaia que s’ha posat capritxosa i l’hi he de portar uns encàrrecs.
- Pobreta iaia, amb aquestes edats ja se sap.
- Pobreta diu! El problema es que se li ha anat el servei, un paio de metro noranta i les espatlles com un armari, i una polla de pam i mig, ... segons diu ella. Els crema, és que els crema! I això que al testament ha deixat dit que el manso que estigui amb ella quan mori s’ho queda tot, i la puta vella està folrada.

A la ment del llop, va saltar una espurna, una avia que volia marxa, segur que havia de ser una feina senzilla per un mascle com ell, capaç d’aguantar tres claus per nit ... bé dos, i més amb una vella que s’adormiria desprès del primer.

- Apa, no me n’havia adonat de l’hora, perdona bonica, però començo torn d’aquí a poc, ens veiem preciosa.

- Ves a prendre pel cul! – va pensar la caputxeta – Jo que em pensava que, si mes no, avui cardava, merda! Si vull res m’hauré de fer un dit ... o dos.

Amb la moto a tota velocitat (això ho sabem perquè els mosso hi tenen sis fotos amb una diferència de entre sis i deu minuts entre cadascuna) el llop arribà a casa de l’avia de la caputxeta. Parà la moto i s’encaminà a la porta, rumiant la millor manera d’entrar-li a la vella.

Just anava a prémer el botó del timbre quan es va obrir la porta i una mà el va enganxar i se’l va emportar casa endins mentre es sentia una veu, de iaia, dient – No perdem temps!, al llaç, que tinc gana!

El llop no va poder desprendre’s de la roba quan ja tenia als morros el cony famolenc de l’avia. – A què esperes maco?, fes servir la llengua! El llop, sense dubtar li va fer un cunnilingus com, creia ell, mai no li havien fet, fins que va sentir la veu de l’avia dient – Què es això tot el que saps fer? O es què vols que em dormi?.

Va sentir una mà que li agafava la polla i li estirava fins fer-li veure les estrelles, mentre l’avia deia – o t’afanyes o te l’arrenco. El llop desesperat va començar a xuclar el clítoris de la iaia, com si li anés la vida, de fet l’hi anava, fins que la iaia va esclatar en un orgasme que al llop li va semblar impressionant.

Així, amor, – va dir la iaia – ara el proper ha de ser mes bo encara, au continua, que mentrestant jo et faré una palla com mai t’han fet.

I així va ser que mentre el llop s’esforçava per donar plaer a l’avia una vegada i una altra ella el masturbava a poc a poc, fent-lo durar com mai no havia durat, controlant perfectament quan estava a punt de corre’s per dir-li – encara no, carinyo. I fer-ho esperar.

Al final la iaia va tenir un orgasme que mai no havia vist el llop, i després d’udolar, va dir – Ara si, amor, ara et pots córrer. I dit això es va ficar el fal·lus del llop fins a la gola fent-li una fel·lació que superava amb escreix les que li havien fet.

En acabar la iaia es va quedar estesa al llit i es va adormir, i el llop va pensar d’escapolir-se – Aquesta dona em mata en quatre dies, mes val que escampi la boira.

S’aixecà sense fer soroll i va recollir la roba pensant en posar-se-la quan fos fora la cambra, però en aixecar la vista es va trobar front per front amb la caputxeta.

- Així que t’agraden les iaies, oi mamonàs?. Ves per on avui faràs hores extra, passa cap a la meva cambra immediatament! Te n’adonaràs tu ara!

El llop, amb les orelles baixes i la cua entre les cames (l’altra cua es clar) va seguir la caputxeta, aquesta es va treure les calces i les va llençar enrera caient-li a sobre al acollonit llop, ella es va estirar al llit, obrint-se de cames per deixar accessible una figa calenta i humida. – Ja he vist que saps de llengües – li va dir – doncs apa! Comença!

Ja veus al llop tornant a fer servir el seu apèndix bucal mentre la caputxeta amb el peu li fregava el titola i els ous. El llop començava a mostrar símptomes de cansament, al temps que, malgrat tot reconeixia que mai no havia sentit tant de plaer, es clar, li feia por.

Quan pensava que la caputxeta s’anava a córrer, aquesta es retira i li diu – No, llop dolent, ara has de fer servir el mànec. El va tirar cap a munt i va notar com el seu pal entrava en la cova de la caputxeta. – Cavalca, cabró, cavalca! Li cridava, el llop mirava de treure forces d’on ja no tenia, pensava que la polla se li trencaria en dos d’una de les envestides que, més la caputxeta que no pas ell, feien.

Rera una bona estona, el llop ja esgotat, la caputxeta es va córrer, escanyant el cos del llop amb les cames i cridant com una boja, el llop també es va córrer, però el seu orgasme va fer més la sensació de que es desinflava.

Es va deixar caure al costat de la caputxeta, dient – Si us plau, si vols matar-me fes-ho ràpid, ja no puc més!. –Pobret meu! – va dir la caputxeta, mentre el petonejava i l’acariciava. Descansa ara, dorm, que quan despertis tindrem una altra festa.

Mentre el llop dormia, va entrar a la casa el caçador, un metrosexual impenitent, enclenxinat, depilat, encremat fins a les celles. – No patiu dones de la casa! Cridava al entrar –Jo us salvaré del llop!

- Au vine a salvar-me, maco. Va sentir mentre una mà l’arrossegava dins la cambra de l’avia. – Però senyora, que jo ... – Que tu res! Calla i fes-me feliç! ... Però això ja serà una altra historia ... o no.

Al cementiri, la caputxeta i la iaia ploraven desconsolades, dos taüts amb dos cossos, un el del llop, tot pell i ossos, i amb un misteriós somriure; a l’altre el del caçador, també amb un somriure estrany. – Per què? Deia la caputxeta. - amb lo feliços que érem?. – Per què? Es planyia l’avia – Amb lo bé que m’ho feia? Qui em cardarà ara?

Així ja ho sabeu, caçadors i llops, llops i caçadors, si no voleu acabar morts, fugiu de iaies i caputxetes. Ara bé, si voleu morir feliços ... doncs ja sabeu.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.