dilluns, 31 de març del 2008

Una nit per recordar

Estava desitjant dir-li alguna cosa, però com que m’acollono sols de pensar-hi, sols me la mirava. Varies vegades vam creuar les mirades, bé això no és del tot cert, varies vegades em va enxampar mirant-la, i jo, com no feia que mirava a una altra banda.

Se m’estava acabant la beguda i el que no volia era acabar pet, així que una mica amargat, com sempre, vaig decidir fer l’últim glop i anar-me a casa. “Què esperes el bus?” Vaig sentir darrere meu, espantat em vaig girar, era ella, amb prou feines vaig saber respondre “Eh?”.

Ella va riure, “Que si estàs esperant el bus? Perquè com veig que no em dius res, sols em mires ...” “Perdona, no pateixis no et molesto més, ja me’n vaig.” “I em deixaràs sola?” Jo m’estava fent un embolic, no entenia el que passava, o potser si, i estava acollonit.

El que era segur és que ella s’ho estava passant d’allò més bé amb mi. “A veure, si vols lligar amb mi, primer hauràs de fer alguna cosa més que no pas mirar-me.” “Si, no, ja, ... Perdona’m però és que normalment em torno de buit a casa, bé normalment no, sempre.”

Ella em mirava fent que sí amb el cap. “Això vol dir que hauré de fer jo la feina. Oi?” Llavors em va fer un petó als llavis. Jo anava pensant, més aviat tractant de pensar, que no m’havia d’accelerar. “Què no t’ha agradat el petó?” “Si, no és això, és que la situació em supera.” Però a qui collons se li acudeix de dir-li això a una dona que t’acaba de menjar els morros!

Ella em mirava, somrient. “Així doncs, el millor serà que et deixis portar una mica”, amb prou feines m’havia adonat que la tenia abraçada al meu coll i que m’estava prement els pits contra el meu pit. “Em dic Elena, i tu?” “Pere, em dic Pere.” Ella riu. “Estàs segur, sembla que dubtis.” “No, disculpa és ...” “La situació que et supera, ja ho sé.”

Vam estar una bona estona donant-li a la llengua, en tots els sentits. Jo patia perquè notava el meu paquet en tensió i patia per que ella no el notés, o no el notés gaire, o no l’importés. La resposta la vaig tenir, quan, després de mirar-me l’entrecuix, a cau d’orella em va dir “Veig que t’agrado.” Suposo que em vaig posar vermell com un rètol perquè ella va riure mirant-me. “Ens anem?”

Mentre sortíem ella es va posar davant meu, agafant-me la mà i tibant de mi fins tenir-me pegat al seu cul, un cul preciós per cert, mentre fèiem cua al guarda-roba va agafar les meves mans, posant els meus braços creuats per sota els seus pits, i portant les palmes de les meves mans als costats d’aquelles turgents mamelles.

Vaig aprofitar per fer-li petons a l’orella, mossegant-la suaument el lòbul, ella reia i es deixava fer mentre remenava suaument el cul contra mi. Vam agafar les jaquetes i vam sortir al carrer, la nit era freda, però sense humitat.

El camí va estar ple de parades per magrejar-nos, per besar-nos, per dir-nos que ens agradàvem. Vam arribar a la porteria, encara no tinc clar com vam entrar a l’ascensor, sols recordo els sabor dels seus llavis, la seva boca, la seva llengua, el tacte dels seus pits i de les seves natges.

Amb prou feines vam tancar la porta, les seves mans van començar una lluita aferrissada amb els meus pantalons, mentre jo, maldestre, li treia la brusa, deixant els seus mugrons desprotegits, lliures per ser tastats.

La meva boca s’atansà a un d’ells agafant-lo amb els llavis mentre la llengua el tocava per sobre, amb les mans cercaven una cremallera per la mini. “Deixa-la, no ens molestarà” em va xiuxiuejar mentre em treia el penis de dins els calçotets i l’acaronava fent baixar la pell amb tendresa.

Em va tirar a sobre el llit. “Treu-t’ho tot” Em va dir, mentre ella es desfeia de la camisa i del tanga, que per cert me’l va tirar a la cara encertant-me al nas. Es va pujar al llit i en dues passes es va posar per sobre el meu cap, agenollant-se, oferint-me un cony totalment depilat, uns llavis carnosos i un clítoris que sobresortia, tímid ,en un extrem.

“Que deixaràs que es refredi? Au menja!” Sóc obedient de mena, així que en vaig afanyar a fer-la contenta, un petó al caparró del clítoris, una llepada ràpida, una altra una mica més lenta, vaig repassar el tall d’amunt a baix fins trobar-li l’anus, on em vaig entretenir una mica.

“Ja sabia jo que havies de tenir una llengua increïble” Em deia mentre remenava el ventre per que li llepés tots els racons. Vaig ser una mica agosarat i vaig deixar que un dit s’enfonsés en el seu cul, la seva mà va buscar la meva i es va ficar un altre al costat del meu.

La meva llengua seguia llepant aquells llavis carnosos, humits, aquell clítoris que semblava voler escapar de les meves carícies, fins que ella va gemegar amb força, quasi cavalcant a sobre la meva cara, prement la seva figa contra la meva boca.

Va ser com un glop, un esquitx que em va mullar la cara per complert mentre ella seguia gemegant, quan va acabar de gemegar, va anar retrocedint al temps que s’abaixava, em va besar amb desesperació ficant la seva llengua dins al meva boca com mai m’ho havien fet.

Va deixar que el meu penis li entrés, sols u parell d’empentes i el va treure, va seguir baixant, mossegant-me els mugrons mentre una mà s’atansava al meu fal·lus, va llepar la meva panxa, i el meu ventre fins trobar la meva polla.

Un petó a la punta, desprès va començar un ball amb la llengua, repassant el capoll per totes bandes, baixant per tronc fins als ous que van acabar un darrere l’altre dins la seva boca. Va tornar a pujar i es va ficar el penis dins la boca, acaronant-lo amb els llavis i la llengua, mentre amb la mà em masturbava.

“Estic a punt de córrer-me.” Li vaig dir, ella es va apartar, s’aixecà i em va muntar, ficant-se la meva polla d’una sola vegada, encara em va cavalcar uns minuts fins que vaig deixar anar tot el meu líquid dins seu.

“Ho sento, no m’he pogut aguantar.” Ella somreia, em va besar als llavis. “No pateixis.” Quan es va apartar vaig veure que tenia posat un condó, no tinc ni idea de quan me’l va posar, tampoc no vaig gosar de preguntar-li.

Ella es va aixecar. “Puc fer servir la dutxa?” “Si, es clar.” Es va ficar al bany, va treure un moment el cap. “No vols dutxar-te amb mi?” Em va faltar temps per aixecar-me i ficar-me al plat amb la meva deessa d’aquella nit.

dijous, 27 de març del 2008

Jugues amb mi

Avui t’has posat unes calces negres amb una faldilla quasi transparent, has obviat el sostenidor, vols que els meus ulls em desobeeixin i se’n vagin d’excursió pel teu escot, buscant arribar al cims carnosos dels teus mugrons quan em mires i que es perdin en el teu cul quan em dones l’esquena.

Jugues a posar-me calent i l’aconsegueixes, si no fóssim al mig del carrer et trencaria la camisa i et menjaria les flors que em promets i no em dones. Rius mirant el meu paquet, endevines que ja tinc problemes, m’he escapat al lavabo a posar-m’hi una mica de paper, per que no es vegi taca al pantaló. Quan torno em dius a cua d’orella “Si vols et deixo un salvaslip.” I tornes a riure.

Saps molt bé que em vols així i saps que, malgrat els inconvenients, jo vull estar així. Però jo també sé fer el bandarra, en un descuit et passo la mà pel cul i te’l premo a prop de l’entrecuix; em mires dient-me “No siguis dolent!” al temps que mous la mà amb la palma oberta, amenaçant-me amb un assot.

T’agafo la mà i te la beso, “ja saps on vull que la posis.” et dic, tornes a riure. “Després ...” i ens fonem en un bes, deixant que les nostres llengües es confonguin de boca. “Vull prendre un cafè.” Em dius xiuxiuejant mentre em refregues els pits al meu pit. “D’acord.” Et responc, t’agafo de la mà i busquem una cafeteria o res semblant.

Et decideixes per un bar de mala mort, ple d’homes abocats a la cervesa, el vinet o el cigaló, ple de fum i de brutícia. T’avances remenant el cul, fent que les mirades lascives dels homes i de la mestressa del bar vagin de pet a les teves natges.

Seus a l’única taula buida de l’antre, els clients mormolen sobre tu grolleries i bajanades. M’assec enfront teu. “No et sents incòmoda? Se t’estan menjant amb els ulls.” Et pregunto. “Què estàs gelós?” em respons amb un somriure maliciós.

Prenc el cafè deixant que juguis a escalfar el personal, no, no estic gelós, però hi ha un parell de mansos que ens podrien portar problemes, i qui rebria llenya seria jo, volgués o no, i això no em tranquil·litza gens.

Acabes el cafè amb molta calma i t’aixeques. “T’espero fora.” Em dius a l’orella, posant el cul en pompa. I és que no el pots evitar, t’agrada provocar al públic. Surts igual que has entrat, arrossegant les mirades del personal.

Mentre pago els cafès un homenet em pregunta. “És la seva dona?” “Diem que sí, li responc.” “I com la deixa anar vestida com una puta? Jo a la meva dona no la deixo vestir així” “Miri-ho per aquest costat, jo ara aniré a fer un clau, vostè anirà a sopar. Oi?” Quan surto del bar m’abraces i em fas un petó amb llengua, tan explícit que el veuen fins i tot els que no miren, ja posats ajudo al numero i et fico mà a l’entrecuix.

Caminem mentre mires les façanes, estàs buscant una pensió barata, ho sé, conec el gest, ansiós, de trobar un cau on ens puguem regalar l’un a l’altre. Veus una, avui estàs inspirada, potser tindrem públic, ho dic per les paneroles, inquilines fixes d’això que fan dir-ne pensió.

L’encarregat et lliura la clau de l’habitació, fent una repassada als teus pits amb la vista. No t’ho he dit, però la polla em fa mal de tanta estona que porto empalmat.

Sols tancar la porta ja no aguanto més, començo a grapejar-te, mentre et llepo el coll, et faig caure a sobre el llit, que grinyola com un ramat de cabres esbojarrades. Fico la ma sota la faldilla i tiro de les calces que es trenquen, tu rius. “Què bèstia que ets!” Tiro la faldilla amunt i m’enfonso en el teu cony ple de sucs.

T’estàs rient, però poc a poc canvies les rialles per gemecs. “Que no me la donaràs?” Em dius, com puc em giro sense deixar de xuclar les teves humitats, mamant el teu clítoris totalment tens, acaronant el teu cul.

Em descordes el pantaló i me’l baixes amb calçotet inclòs, em fas un petó a la punta, una llepada, l’abraces amb els llavis i te la fiques poc a poc fins arribar a la gola, me la xucles amb força, passant la llengua pel capoll, estirant-la amb els llavis. “Si segueixes em faràs córrer i no penso avisar-te.” “Jo tampoc a tu.” Em respons per desprès seguir amb la feina.

Torno a dedicar-me als teus llavis vaginals, els estiro, els llepo, els petonejo, busco la cova i en fico la llengua tot el que puc, desprès ho faig amb un dit mentre torno als llavis i desprès al clítoris. Ja tinc dos dits dins teu i noto unes petites convulsions, amb un dit de l’altra mà et frego el clítoris i apropo al meva boca oberta al teu cau, esperant els teus fluids orgàsmics.

Les teves contraccions son cada vegada més fortes i aixeques convulsivament la pelvis, és sols un moment, un petit raig de líquid que inunda la meva boca, al temps sento com surt el meu líquid. Et miro, se’t surt una mica per la comissura dels llavis i no has deixat el meu membre.

“Hauràs d’esperar una mica per que torni a rajar.” Et dic fent conya. Deixes anar el penis i et neteges la cara amb el dors de la mà. “Cinc minuts, no trigaré més. I torna a la feina, que tens el mateix temps, mandrós!” em dius empenyent el meu cap contra el teu entrecuix. Queda clar que la nit serà llarga, molt llarga i plaent.

dilluns, 24 de març del 2008

Quan la Caputxeta es va menjar el llop

Aquest text s'ha recuperat de skorbuto.bloc.cat
La caputxeta, tota sola ha parat a fer nit en un hotel de carretera. Desprès de sopar unes menges insulses, s’ha quedat a fer una copa abans d’anar a dormir.

La cambrera remuga per la sala netejant les taules per cinquena vegada; ha hagut de fer el torn de la companya - perquè se li ha posat malalt el nen, sí, ja , el nen; el nen és el manso que se la tira, que avui sortia de la presó, que jo ho sé, que la molt porca estarà cardant i jo aquí cardada, fent-li la feina. Però ja ens torbarem, ja.

El llop entra per la porta, jaqueta de cuir, arracada a l’orella dreta, botes camperes. Es mira la barra i veu la caputxeta, tota sola; es llepa els llavis, una possible víctima a l’abast de les seves urpes.

- Bona nit preciosa, li diu, Que no t’ha vingut a buscar el teu príncep blau?
- Au ves! Sols em manca un borinot com tu tractant de lligar-se’m.
- Perdona maca, jo sols volia ser simpàtic, però ja veig que tens un mal dia.
- Disculpa’m tu, es que m’ha caigut un marró que no m’esperava.
- Ja, entenc, t’ha tocat treballar en cap de setmana.
- Si fos això! La iaia que s’ha posat capritxosa i l’hi he de portar uns encàrrecs.
- Pobreta iaia, amb aquestes edats ja se sap.
- Pobreta diu! El problema es que se li ha anat el servei, un paio de metro noranta i les espatlles com un armari, i una polla de pam i mig, ... segons diu ella. Els crema, és que els crema! I això que al testament ha deixat dit que el manso que estigui amb ella quan mori s’ho queda tot, i la puta vella està folrada.

A la ment del llop, va saltar una espurna, una avia que volia marxa, segur que havia de ser una feina senzilla per un mascle com ell, capaç d’aguantar tres claus per nit ... bé dos, i més amb una vella que s’adormiria desprès del primer.

- Apa, no me n’havia adonat de l’hora, perdona bonica, però començo torn d’aquí a poc, ens veiem preciosa.

- Ves a prendre pel cul! – va pensar la caputxeta – Jo que em pensava que, si mes no, avui cardava, merda! Si vull res m’hauré de fer un dit ... o dos.

Amb la moto a tota velocitat (això ho sabem perquè els mosso hi tenen sis fotos amb una diferència de entre sis i deu minuts entre cadascuna) el llop arribà a casa de l’avia de la caputxeta. Parà la moto i s’encaminà a la porta, rumiant la millor manera d’entrar-li a la vella.

Just anava a prémer el botó del timbre quan es va obrir la porta i una mà el va enganxar i se’l va emportar casa endins mentre es sentia una veu, de iaia, dient – No perdem temps!, al llaç, que tinc gana!

El llop no va poder desprendre’s de la roba quan ja tenia als morros el cony famolenc de l’avia. – A què esperes maco?, fes servir la llengua! El llop, sense dubtar li va fer un cunnilingus com, creia ell, mai no li havien fet, fins que va sentir la veu de l’avia dient – Què es això tot el que saps fer? O es què vols que em dormi?.

Va sentir una mà que li agafava la polla i li estirava fins fer-li veure les estrelles, mentre l’avia deia – o t’afanyes o te l’arrenco. El llop desesperat va començar a xuclar el clítoris de la iaia, com si li anés la vida, de fet l’hi anava, fins que la iaia va esclatar en un orgasme que al llop li va semblar impressionant.

Així, amor, – va dir la iaia – ara el proper ha de ser mes bo encara, au continua, que mentrestant jo et faré una palla com mai t’han fet.

I així va ser que mentre el llop s’esforçava per donar plaer a l’avia una vegada i una altra ella el masturbava a poc a poc, fent-lo durar com mai no havia durat, controlant perfectament quan estava a punt de corre’s per dir-li – encara no, carinyo. I fer-ho esperar.

Al final la iaia va tenir un orgasme que mai no havia vist el llop, i després d’udolar, va dir – Ara si, amor, ara et pots córrer. I dit això es va ficar el fal·lus del llop fins a la gola fent-li una fel·lació que superava amb escreix les que li havien fet.

En acabar la iaia es va quedar estesa al llit i es va adormir, i el llop va pensar d’escapolir-se – Aquesta dona em mata en quatre dies, mes val que escampi la boira.

S’aixecà sense fer soroll i va recollir la roba pensant en posar-se-la quan fos fora la cambra, però en aixecar la vista es va trobar front per front amb la caputxeta.

- Així que t’agraden les iaies, oi mamonàs?. Ves per on avui faràs hores extra, passa cap a la meva cambra immediatament! Te n’adonaràs tu ara!

El llop, amb les orelles baixes i la cua entre les cames (l’altra cua es clar) va seguir la caputxeta, aquesta es va treure les calces i les va llençar enrera caient-li a sobre al acollonit llop, ella es va estirar al llit, obrint-se de cames per deixar accessible una figa calenta i humida. – Ja he vist que saps de llengües – li va dir – doncs apa! Comença!

Ja veus al llop tornant a fer servir el seu apèndix bucal mentre la caputxeta amb el peu li fregava el titola i els ous. El llop començava a mostrar símptomes de cansament, al temps que, malgrat tot reconeixia que mai no havia sentit tant de plaer, es clar, li feia por.

Quan pensava que la caputxeta s’anava a córrer, aquesta es retira i li diu – No, llop dolent, ara has de fer servir el mànec. El va tirar cap a munt i va notar com el seu pal entrava en la cova de la caputxeta. – Cavalca, cabró, cavalca! Li cridava, el llop mirava de treure forces d’on ja no tenia, pensava que la polla se li trencaria en dos d’una de les envestides que, més la caputxeta que no pas ell, feien.

Rera una bona estona, el llop ja esgotat, la caputxeta es va córrer, escanyant el cos del llop amb les cames i cridant com una boja, el llop també es va córrer, però el seu orgasme va fer més la sensació de que es desinflava.

Es va deixar caure al costat de la caputxeta, dient – Si us plau, si vols matar-me fes-ho ràpid, ja no puc més!. –Pobret meu! – va dir la caputxeta, mentre el petonejava i l’acariciava. Descansa ara, dorm, que quan despertis tindrem una altra festa.

Mentre el llop dormia, va entrar a la casa el caçador, un metrosexual impenitent, enclenxinat, depilat, encremat fins a les celles. – No patiu dones de la casa! Cridava al entrar –Jo us salvaré del llop!

- Au vine a salvar-me, maco. Va sentir mentre una mà l’arrossegava dins la cambra de l’avia. – Però senyora, que jo ... – Que tu res! Calla i fes-me feliç! ... Però això ja serà una altra historia ... o no.

Al cementiri, la caputxeta i la iaia ploraven desconsolades, dos taüts amb dos cossos, un el del llop, tot pell i ossos, i amb un misteriós somriure; a l’altre el del caçador, també amb un somriure estrany. – Per què? Deia la caputxeta. - amb lo feliços que érem?. – Per què? Es planyia l’avia – Amb lo bé que m’ho feia? Qui em cardarà ara?

Així ja ho sabeu, caçadors i llops, llops i caçadors, si no voleu acabar morts, fugiu de iaies i caputxetes. Ara bé, si voleu morir feliços ... doncs ja sabeu.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

dimecres, 19 de març del 2008

Tocant el botó

He trobat una joguina per la meva estimada Mireia, és un vibrador petit i amb comandament a distància. Lo del comandament li ensenyaré desprès, li dono per que se'l posi dins les calcetes, entre els llavis, tocant el clítoris. Li he demanat que el porti avui. “Però això que fa? Com el poso en marxa?” Em pregunta. “Ja ho veuràs.” Li responc pensant en la presentació que tenim.

És l'hora de la presentació, a la sala som la Mireia, els clients i jo, ella porta la part més comercial, jo sóc sols el tècnic, la meva funció és respondre les preguntes més tècniques sobre el projecte. Ella fa la presentació, apaga els llums i posa en marxa el projector que reflexa la presentació a la pantalla.

Moment ideal, ella està fent una explicació detallada del projecte quan premo el botó per primera vegada, de sobte tira el cul enrere i fa un gemec quasi inaudible, noto com em llença una mirada assassina. Segueix amb l'explicació, els clients no semblen haver-se adonat.

Torno a prémer el botó, aquesta vegada el deixo fix una estona, la Mireia ja s'ho esperava, ni tan sols es mou, però la veu li tremola una mica. Desconnecto l'aparell i la deixo que acabi l'explicació. Encén els llum s'asseu i escriu una nota que em passa, “Et mataré, cabronàs.” posa la delicada nota, somric, ella també.

Un dels clients fa un comentari, em toca explicar-me a mi, mentre responc, sota la taula premo el botó del comandament, la Mireia es tira endavant en la taula, l'he agafada desprevinguda.

Em dedico a prémer i deixar el botó, la Mireia es posa vermella per moments, un dels clients li pregunta si es troba bé. “Una mica ofegada de calor, gràcies.” Li respon mirant-me després, com demanant-me que pari.

Deixo fix el comandament, la Mireia fa moviments amb les cames, com si s'estigués pixant, la reunió segueix i ella està cada vegada mes tensa, en un moment fa un sospir d'alleujament, em mirà, sé que s'ha escorregut i paro el botó.

La reunió acaba, els clients ni s'han adonat, de fet el projecte està aprovat, la Mireia els acompanya a dinar. “Ens veiem a casa.” Em diu, amb cara de pocs amics. “Fins desprès.” No m'atreveixo a tornar a prémer el botó.

Arribo a cas. “Hola!” No em respon ningú, encara no ha arribat, deixo la bossa, la jaqueta i vaig a l'habitació, em trec la roba, em posaré còmode i aniré arreglant alguna cosa de casa, em sembla que havíem deixat el rentaplats posat.

De sobte algú em salta per l'esquena i em llença al llit. “Fill de la gran puta!” És la Mireia, que acaba d'arribar, se m'ha tirat a sobre i no em deixa moure, s'ha tret les calces de la bossa i me les ensenya amenaçant. “Me les he hagut de treure per que no se'm mullés la faldilla, maricó!”, I me les passa per la cara, encara són humides.

S'arremanga la faldilla deixant el cony a l'aire. “Ara, puto cabró, me'l netejaràs ben net.” i em planta el cony a la boca, començo a llepar-li, té el sabor de la correguda, li fico la llengua entre els llavis xuclant tot el que puc.

Ella es tira enrere, em fica la mà dins del calçotet i m'agafa la polla. “Afanyat perquè estic dubtant entre magrejar-te-la o arrencar-te-la, tu mateix.” Immediatament accelero les meves llepades i xuclades.

La seva mà em va fregant el penis, fent que es posi dur. “Ah! Així, segueix, cabró.” em diu mentre rebrega el seu cony en la meva boca, empeny la pelvis endavant i em posa ara el cul a la boca. “Menja-t'ho!” em diu.

Passo la llengua pel seu forat, humitejant-lo, clavant-li la llengua i, com puc, xuclant-lo. Ella el remena, gemega i em masturba, s’ha estirat a sobre meu, d’esquenes i em petoneja el fal·lus.

Apropo la meva mà al seu pit, em dona una plantofada. “No! Avui no tens teta, per dolent!” em diu. “Fica’m un dit, amb cura o te la mossego.” Li fico un dit a poc a poc, sento les seves dents al tronc, remeno amb cura dins el seu cul, les dens es separen i sols sento els seus llavis i la seva llengua.

“No treguis el dit.” S’aixeca i tira enrera, el dit se’m surt una mica, fa una estrebada al meu penis. “A dins!”, torno a ficar-ho aixecant-me com puc per que no se’n surti. Es fica la polla en el cony i comença a ballar a sobre d’ella i del meu dit.

“És l’última vegada que em fas una putada així.” Em diu mentre em cavalca. “Si m’ho tornes a fer em pixaré a la teva cara, mamón! Me les vas fer passar magres, amb tots mirant i jo escorrent-me cames avall. Fill de la grandíssima puta!”

“Em corro!” Li dic, esperant que s’aixequi per que no li quedi res a dins. “Jo també!” Crida mentre prem la seva vulva contra el meu ventre. Es deixa caure a sobre meu i ens besem.

“Serà nena.” Em diu a cau d’orella. “Ei, que no és tan fàcil.” “Demà t’ho dic, desprès de vomitar.” “Que dius?” “Ja ho veuràs.”

dilluns, 17 de març del 2008

Hotel

Aquest text s'ha recuperat de skorbuto.bloc.cat
És quan sóc de viatge, quan teòricament tinc més possibilitats de fer-te el salt, que més et trobo a faltar. Les habitacions de l’hotel donen molt joc a una parella, però són com una gàbia pel que està sol.

Poso la televisió per veure res, i no veig res, l’apago. Estès al llit començo a imaginar-me que ets amb mi, ets al bany, t’estàs acabant d’arreglar per venir amb mi. M’has prohibit entrar-hi, “És una sorpresa”. Jo sé que has aprofitat per comprar-te unes calcetes minúscules i un sostenidor d’aquells que deixen els mugrons descoberts; començo a notar com el meu amic de solitud es desperta.

Imagino que surts del bany. També t’has posat una mena de camisola i unes mitges, tot d’un color gris, com platejat. Te m’apropes i t’aboques a sobre meu deixant un petó als meus llavis, les meves mans acaronen el teu cos per sobre la roba mentre les nostres llengües es barregen en un intent va d’abraçar-se.

Mentre una mà meva intenta arribar als teus pits per dins la camisola, l’altra s’ha enfonsat dins les teves calcetes a la recerca de la teva humida intimitat. La teva mà m’acarona sobre el meu slip, tractant d’abastar-ho tot al mateix temps. “Avui no ens treure’m la roba” em dius, i comences a baixar cap pel meu pit, llepant i mossegant lleument els meus mugrons.

Perdo el contacte del teu sexe i dels teus pits a mida que t’allunyes dels meus llavis i t’apropes al meu ventre. Sento com la teva llengua recorre tot el camí sense deixar de tenir contacte. Quan arribes a l’slip els petons es multipliquen i els teus dits s’esmunyeixen sota la tela tractant d’agafar-me. Has apartat tot el calçotet cap a un costat, deixant lliures el meu penis i els meus testicles que acarones com sols tu saps fer-ho.

Quan has aconseguit posar-me al límit tornes a pujar, rebregant el teu cos sobre el meu, fins deixar els teus mugrons a l’abast del meus llavis que, per fi, puc petonejar i xuclar. Tornes a pujar i m’ofereixes el teu sexe sota les ínfimes calces.

Et petonejo per sobre la roba, intentant accedir, pel costat, als teus carnosos llavis, desisteixo i aparto les calcetes amb la mà i m’enfonso en tu, assaborint el càlid i humit flux que s’escapa de la teva pell. Capturo amb els meus llavis el teu clítoris fent-lo palpitar amb la meva llengua, el teu cos tremola com si un calfred et recorregués de cap a peus.

Les meves mans agafen el teu cul, tractant d’apropar encara més el teu cos a la meva boca fins que et desplomes sobre meu, tornant a recórrer el camí en sentit contrari. La teva vulva troba el meu penis i se l’engoleix en un moment, t’enfonses en la meva boca mentre et refregues contra mi fent moure’s el meu membre a dins teu.

Sé que tens un orgasme per la manera que et claves als meus llavis, tracto de mantenir el control, m’agrada fer-te arribar vàries vegades abans d’arribar jo, però avui no serà possible, he perdut el control, la meva pelvis es mou per si sola, se’m tensa l’esquena i sento com està a punt d’esclatar tot, tracto de dir-t’ho però t’avances “Fes-ho a dins meu, amor”, em deixo anar i esclato endins el teu cau.

“No te’n surtis de mi”, em dius, “vull dormir-me al teu costat tal com estem ara, vull despertar-me fent l’amor amb tu” ...

Sona el despertador, obro els ulls i no et trobo. On soc? Ah, sí a l’hotel. Merda! Per què m’havia de despertar?

dimecres, 12 de març del 2008

Castell de focs

L'Ada i La Lídia han quedat per comprar roba adient per la festa, el regal pel Joan ha de ser molt especial. La Lídia li ha dit que anaven a sopar amb una amiga que necessitava ajuda. Com que ell és advocat s'ha pensat que es tracta d'un problema legal.

La Lídia té molt clar com vol portar a L'Ada, compren un tanga minúscul, negre, semitransparent, unes mitges negres calades i un lligacames del mateix color.

Troben un vestit blanc, escotat tant per darrera com per davant, l'escot del darrera arriba fins pràcticament el cul de l'Ada, l'escot del davant amb prou feines li taparà els mugrons i poca cosa més.

“Saps? Estic sentint un pessigolleig, allà baix ...” Li diu l'Ada a la Lídia, aquesta se li apropa i, en veu baixa, li diu. “T'estàs posant calenta?”. L'Ada envermelleix i assenteix amb el cap. “Jo també.” i li fa un peto furtiu als llavis.

És el torn de la Lídia, comença pel vestit, troba un de color vermell, li arriba a mitja cuixa, l’escot ample una mica per sobre els mugrons. “T’hem de mirar unes calcetes, no?” Li pregunta l’Ada. “No.” Respon la Lídia amb un somriure entremaliat. L’Ada envermelleix. “No?” “No.” Torna a dir la Lídia.

Arriba l’hora del sopar, el Joan espera a la porta del restaurant, les dues dones. La mirada perduda, rumiant. “Merda de dia, desprès voldran que celebri l’aniversari. I ara a veure quin problema te la dona aquesta. Com si no tingués prou.”

Veu arribar les dues dones, els ulls se li surten de les òrbites al veure l’Ada i la Lídia. “Quin bombó que m’ha portat! Com després la Lídia no vulgui res em donarà alguna cosa. Deu n’hi do, ella també s’ha posat ... buf. No sé si podré coordinar les paraules.”

La Lídia se li abraça i li fa un petó amb llengua, un petó dels que mai li fa si no és en la intimitat. Sent la pressió dels pits sobre el seu pit i com s’arramba al seu paquet. “Felicitats amor.” Li mormola a cau d’orella, “T’he portat un regal.” És separa una mica i li mostra L’Ada. “Aquesta és l’Ada, és el teu regal per aquesta nit, totes dues ho som.”

L’Ada li fa un petó superficial als llavis. “No, Ada, més profund, com li he fet jo.” Li diu la Lídia. El Joan i l’Ada es fonen en un bes humit i llarg, la Lídia, abraçada al Joan se’ls mira desitjosa d’afegir-se.

Quan es separen el Joan busca els llavis de la Lídia. “Gràcies amor.” Durant tot el sopar, parlen en veu baixa, explicant-se el que faran al arribar a casa. El Joan s’ha de controlar, se sent totalment desbordat. “Estic somiant.”

El Joan posa una mà a sobre la cama de la Lídia, li acarona suaument lliscant fins a l’entrecuix, la Lídia separa les cames per facilitar-li la feina, els ulls del Joan s’il·luminen al trobar el cony de la Lídia sense la lleu protecció d’unes calces, enfonsa els dits en els humits llavis de la Lídia mentre ella se’l mira. “T’agradaria menjar-me’l ara?” Li pregunta fent-li una moixaina. “Hi ha massa llum aquí.” Li respon ell. “Però penso menjar-m’ho tot així que pugui.” “I a l’Ada, li menjaràs amor?” “També vida meva.” “Fes-li un petó.”

El Joan es gira cap a L’Ada, sense treure la mà de la figa de la Lídia, que li te agafada, i li besa als llavis, les seves llengües es troben, jugant a perseguir-se, a tocar-se i enfonsar-se en l’altre. Se’n va cap a l’orella de l’Ada “Ets preciosa, et desitjo.” I li besa l’orella, amb la mà que li queda lliure li toca suaument el pit per dins del vestit, fent que els mugrons se li posin erectes.

“Ens anem a casa?” pregunta la Lídia. S’aixequen tots tres, el Joan es mire l’entrecuix i s’asseu de cop. “Ostres!” Diu compungit. “Que te passa amor?” Li pregunta la Lídia mentre mira al paquet del Joan. “Mira, Ada, com el tenim!” Diu rient, se li apropa a l’oïda. “Va estimat, que no passa res.” EL Joan s’aixeca deixant veure un entrecuix totalment boterut.

Quan entren a casa el Joan abraça la Lídia, la besa buscant la seva llengua amb delir, li fica la mà sota el vestit, aixecant-li fins deixar-la amb el cul a l’aire. Deixa de besar-la un moment i li diu a l’Ada: “Vine aquí.” Li agafa la mà i se la posa al cul de la Lídia. “Acarona-li.” I ara la besa a ella.

La Lídia s’entesta en treure-li la roba al Joan fins al punt d’estripar-li la camisa deixant el mugró a l’aire, la Lídia comença a xuclar-li i mossegar-li. El Joan, mentrestant, fa caure el vestit de l’Ada, quedant pràcticament nua, sols amb el minúscul tanga negre, visiblement mullat, les mitges i el lligacames.

La mà de l’Ada s’enfonsa entre les natges de la Lídia i troba el forat del cul que frega amb el dit. La Lídia ja ha deixat nu al Joan i s’agenolla davant d’ell, l’Ada deixa anar la mà. “No, sisplau, bonica, segueix.” L’Ada s’ajup per tornar a trobar l’anus de la Lídia, quedant-se amb el cul en pompa, el Joan aprofita per fer-li la mateixa carícia a l’Ada, mullant-li el culet amb una mica de saliva i ficant-li a poc a poc, amb moviments de vaivé.

La Lídia comença una fel·lació al Joan, petonejant la punta del capoll, passant-li la llengua, absorbint-lo a poc a poc i deixant-lo entrar fins a la gola. L’Ada, que ja li ha ficat el dit dins del cul a la Lídia, li fa un petó a la galta, altre a l’orella, passant-li la llengua per tots els racons. Tímidament s’apropa a la boca de la Lídia i petoneja la comissura del llavi i el tronc de la polla de Joan a l’hora.

La Lídia es treu la polla de Joan i li ofereix a l’Ada que obre la boca desmesuradament. El Joan riu. “No la tinc tan grossa, nena!”. La Lídia la guia. “Tanca la boqueta, primer fes-li un petó a la punta”, L’Ada obeeix. “Ara treu la llengüeta i llepa-la, nota la seva pell suau. I ara posa els llavis i ves obrint-los a mida que t’entri.” La Lídia ha posat una mà al darrera del cap de l’Ada i l’empeny cap endavant. “Ara t’arribarà a la gola, frueix-la, sent com t’acarona la boca per dins.”

La Lídia li va fent que cada vegada li entri més a dins, el Joan s’estremeix “Arribo!” crida. La Lídia sap que significa això, la llet del Joan omple la boca de la sorpresa Ada. La Lídia la fa retirar-se. “No te l’empassis encara, preciosa.” Llavors bes a l’Ada ficant-li la llengua dins dels llavis i compartint el líquid blanc entre les dues.

El Joan es retira al sofà, les dues dones el segueixen, la Lídia s’en deslliura del vestit. “Lleu aquí.” l’indica a l’Ada, fent que s’estiri a tocar del cul del Joan amb la cara. “Fes-li un petó al nostre home, perquè avui és el nostre home.” “Des d’aquí no arribo als seus llavis.” Diu innocentment l’Ada.
“Als llavis no, estimada, aquí, al cul, menja-li ben menjat.”

L’Ada, una mica sorpresa (A aquestes alçades ja no la espanta res) enfonsa la seva cara entre les natges del Joan, llepant amb delir l’anus que se li ofereix, el Joan li acarona el cap, la Lídia s’apropa al Joan. “Tens gana?” Li diu oferint-li el cony. “Sí.” Li passa una mà pel cul i la empeny contra ell.

Li posa la llengua en el naixement dels llavis i va baixant, passant per sobre el clítoris, avançant i enfonsant-se fins trobar la porta de la vagina, fa entrar i sortir la llengua i torna a pujar, ara, amb els llavis estira els llavis vaginals de la Lídia, li repassa a una banda i l’altra i se’n va de dret al clítoris, el xucla a l’hora que li dona copets amb la llengua.

La Lídia es recolza en el sofà amb una mà, les cames li fan figa, gemega, agafa el cap del seu marit i el prem contra el seu pubis al mateix temps que crida, la cara del Joan s’omple de líquid de la Lídia, li regalima per la barbeta fins al pit.

La Lídia es deixa caure quasi a sobre de l’Ada. “Fica-li un ditet.” Diu a l’Ada. “I llepa-li els ous.” L’Ada introdueix lentament un dit al cul del Joan, i li passa la llengua molt superficialment pel testicles. “Au nena, una mica més de ganes!” Li diu la Lídia. “Mira’m a mi.”

L’aparta, s’apropa al collons del Joan i li passa la llengua per sobre, obre la boca i s’empassa un de sencer deixant-lo sortir a poc a poc fregant-lo amb els llavis. EL Joan gemega. “Has vist? Ara tu.” L’Ada repassa amb la llengua les boles del Joan, les petoneja i les xucla, el penis del Joan s’està aixecant de nou.

La Lídia surt de la sala i torna amb una petita palangana amb aigua, una esponja, una tovallola, deixa els estris a la tauleta i s'apropa al pubis de l'Ada, curosament li baixa el tanga, deixant al descobert un mont de venus lleugerament poblat de cabells, i uns llavis carnosos i humits.

S'apropa més al cony de l'Ada i li passa la llengua i li xucla el clítoris fent-la tremolar, amb la mà li frega els llavis i el cul, va fent girar a l'Ada fins deixar-la de quatre grapes, amb les cames separades, s'hi posa al darrera. “Ara, estimada, et traurem el tap.” Sense deixar de fregar-li la figa, treu un consolador de la bossa i l'insereix al cony, pausadament, però sense parar, una petita pressió, un xisclet de l'Ada. “Ja està amor.” Li diu la Lídia.

Li treu el consolador, un fil de sang surt de la vagina de l'Ada, la Lídia agafa l'esponja i li neteja a mida que surt, qua el raig para, la eixuga amb la tovallola, neteja el consolador i li torna a posar, fent moviments endavant i enrere, mentre, amb la mà li acarona el clítoris.

L'Ada es sacseja, s'aparta per un moment del ous del Joan i fa un gemec profund, mentre de la seva vagina surt el líquid del seu orgasme. “Gira’t.” Li diu la Lídia, acompanyant les seves natges amb les mans fins posar el cul de l’Ada davant del Joan.

El Joan es posa mig de genolls al sofà, s’agafa el membre i li frega pel cul, fent-li sentir tot el gruix del cos del fal·lus entre les natges. La Lídia s’asseu davant l’Ada, obrint les cames, oferint-li la seva xona humida i oberta. Li agafa el cap i l’acompanya fins que els llavis de l’Ada entren en contacte amb el cony.

El Joan ha posat una mica de vaselina al forat del cul de l’Ada, li està ficant dos dits, fent que l’anus es dilati, l’Ada està absorbint tots els sucs de la Lídia, clavant la seva llengua a la vagina i estirant els llavis interns de la Lídia.

La Lídia li fa un senyal al Joan i acota el cap de l’Ada cap al seu cony, el Joan prem amb la seva polla el forat de l’Ada que gemega dins del cony de la Lídia, aquesta passa una cama per sota l’Ada, buscant la vulva amb el dit gros del peu i li frega amb energia alternant repassades al clítoris i els llavis com penetrant-la amb el dit.

La tensió augmenta, L’Ada xucla, mossega i llepa tots els indrets de la Lídia, fins i tot li ha escolat un dit dins el cul i li remena. “Posa’m dos.” Li diu a l’Ada, que ho fa immediatament, La Lídia frega el clítoris de l’Ada i el Joan bombeja el cul amb els seu nap.

La Lídia comença a cridar al temps que mulla la cara i les mans de l’Ada, aquesta gemega amb veu profunda, lluitant per apropar-se al Joan i a la Lídia a l’hora, i el Joan s’escorre dins el cul de l’Ada mentre deixa anar un xiulet de coll.

Tost tres es deixen caure al sofà, esgotats i feliços. El Joan, una vegada ha agafat aire, s’aixeca i se’n va cap a la Lídia. “Gràcies amor meu.” La besa i l’abraça “T’estimo.” Li diu ella. Sense deixar d’abraçar a la Lídia, s’apropa la cara de l’Ada i i fa un petó. “M’ha agradat molt, ets genial.” La Lídia s’apropa també. “T’ho has passat bé?” Li pregunta i també la besa als llavis. “Sí, gràcies, m’heu feta feliç.”

El Joan li comenta alguna cosa a la Lídia a cau d’orella, ella se’l mira somrient i assenteix, es gira cap a l’Ada i li pregunta “Vols quedar-te aquesta nit i seguim la festa?” L’Ada dona un bot. “Sí!” I tots tres s’abracen i es petonegen.

dilluns, 10 de març del 2008

Una nova experiència

Aquesta narració està recuperada de Bloc.cat
La vam conèixer en un bar de copes, era mes jove que no pas nosaltres, però desprenia una certa sensació d’experiència. Vestit curt amb escot pronunciat, sense sostenidor, i mitges, que quan s’asseia deixaven al descobert un petit tros de cuixa. El cabell, ros tenyit, se li estenia fins a meitat de l’esquena.

M’havia costat de convèncer-te, per a tu era una experiència nova i suposava trencar una barrera. Vam acordar que no ho faríem amb una prostituta, que buscaríem una noia que t’agradés i que fos jo qui la invités a la nostra festa particular; estic convençut que volies que no la trobéssim, sinó hauries estat tu la introductora.

Me l’hi vaig acostar, convençut que, amb sort, m’enviaria a pastar, i amb mala sort em clavaria una bufetada que et faria riure una bona estona. “Hola, ets molt maca” li vaig dir, ella em va mirar i amb un somriure displicent em va donar les gràcies. Li vaig deixar anar un discurs, explicant-li el que volíem fer i, per sorpresa meva, a mida que li explicava semblava més interessada. “Vull conèixer la teva companya” em va dir. La vaig portar cap a tu, et vaig presentar i ella va fer el mateix, acabant en un petó superficial als teus llavis.

Després de parlar dels termes; ella portaria la batuta, jo m’estaria quiet i sols intervindria a petició vostra; vam anar cap a casa, al cotxe vau seure totes dues al darrera mentre jo conduïa, vaig moure el mirall per veure-us, no em volia perdre cap detall.

Et va fer un primer petó, suau, curt, a la boca, tu li vas respondre, jo escoltava el soroll dels petons i cada vegada em sentia mes calent. Pel mirall vaig veure com una mà seva acaronava els teus pits per sobre la roba mentre tu t’estaves quieta, deixant-te fer. No el vaig veure be, però em va semblar que les vostres llengües ja s’havien trobat.

Entrarem a casa, les dues agafades de la mà, la teva cara em deia que et senties contrariada, això no t’havia d’agradar i, malgrat tot t’agradava. La vas portar cap a la cambra, jo us seguia, vau seure al llit i les vostres boques es van fondre de nou l’una en l’altra.

Em vaig despendre de la roba tan ràpid com vaig poder i vaig seure a la cadira, mirant com us acaronàveu, com ella et treia la brusa. “Em descordes? Si us plau” em va dir assenyalant la seva esquena, li vaig baixar la cremallera i ella va deixar caure les espatlles del vestit, deixant al descobert uns pits ferms amb uns mugrons negres i apuntats.

Et va agafar les mans i te la va portar cap als seus pits, tu li vas acariciar, pessigant-li els mugrons suaument amb la punta dels dits. Ella, mentre et petonejava, et deslligava el sostenidor deixant els teus pits madurs i amples al descobert, disponibles per a les seves carícies.

Jo m’ho mirava tot des de la cadira, obligant-me a no tocar-me, sabia que si me la tocava em correria en aquell mateix moment. Les mans de la nostra invitada es van perdre sota la teva faldilla, tu intentaves, sense èxit acabar de treure-li el vestit, “tranquil·la” et va dir separant-se dels teus llavis, s’aixecà i va deixar caure el vestit a terra, un diminut tanga negre li cobria el triangle púbic, va durar poc, se’l va treure deixant al descobert un cony perfectament depilat.

Tu també et vas treure la roba que et quedava, amb prou feines t’havies tret les calces et va empènyer per fer-te caure estesa al llit. Es va posar de genolls i et va petonejar de nou a la boca, després va començar a baixar cap als teus mugrons, llepant-te’ls, mossegant-los, els va abandonar fent una línia amb la llengua sobre el teu cos fins arribar a la teva figa, va obrir la boca i la va agafar tota, suposo que et passava la llengua pel clítoris perquè gemies com quan t’ho faig jo.

La meva polla estava a punt d’explotar, els ous em feien mal feia ja una bona estona i jo m’havia assegut sobre les meves mans per evitar masturbar-me. La nostra amiga es va adonar, “El teu company està a punt, em permets que el llepi?”, tu vas assentir, ella se’m va apropar, “Estic a punt de corre’m” li vaig avisar, “ho sé” va dir i es va ficar la meva polla a la boca, sols el capoll, i em vaig córrer immediatament. “Ho sento” ella va moure el cap dient que no.

Tenia tota la meva llet a la seva boca, jo pensava que s’aniria al bany a deixar-la anar, però en comptes d’això es va arribar a la teva boca i et va petonejar, mentre t’ajudava a incorporar-te. Durant una bona estona vau estar compartint el líquid blanc amb les vostres llengües.

Aixecant la mà em va indicar que m’apropés, al fer-ho va passar el seu dit pels meus llavis, li vaig agafar amb la boca, suaument em va apropar al teu cony i va treure el dit de la meva boca; estava clar el que volia, vaig passar la meva llengua pel teu tall, colpejant el teu clítoris excitat, sentia les teves convulsions a la meva boca i m’hi vaig posar a fons.

De sobte, em vaig trobar amb la llengua de la nostra deessa, tractant d’arribar al teu cony i empenyent-me cap al teu cul, t’estava aixecant les cames, obrint-te’l a l’hora. Li vaig deixar pas i em vaig dedicar a la teva rosella, sols vaig parar un moment per veure que feies tu. T’havia posat el seu cony a la boca i tu t’hi estaves enfonsant en ell.

La meva polla tornava a estar totalment dura, i tenia la sensació que em tornaria a córrer en qualsevol moment. Vaig intentar oblidar-me, però al cap d’una estona unes pulsacions m’indicaven que s’apropava un segon orgasme.

Jo seguia llepant el teu forat petit, mentre la meva polla deixava anar el meu líquid a terra. Crec que en aquell moment estàvem tots en èxtasi, la noia et premia les natges, jo enfonsava la llengua la teu cul, i tu apart de devorar-li la cuca amb el peu tractaves d’arribar als meus collons.

Vam acabar estesos, esgotats, feliços. La noia ens va demanar si podia fer servir la dutxa. “Tota teva” li vaig dir, va agafar la seva roba, i se’n va anar al bany, nosaltres ens vàrem abraçar, et vaig petonejar. “T’ha agradat?”, “sí” vas dir, “no m’ho pensava pas que pogués fer-ho”.

La noia va sortir del bany ja vestida. “M’he d’anar, el meu nuvi deu preguntar-se on sóc”. Sorprès li vaig preguntar: “Que no estaves sola?”. “Si fa no fa, avui hi ha partit. Que no segueixes el futbol tu?”, “gens”, “doncs el meu nuvi sí, ell s’ho ha perdut.” Va acabar rient. Ens va fer un petó superficial als llavis a tots dos, assegurant-nos que havia fruit amb nosaltres. “Nosaltres també” li vas dir. I se’n va anar.

Vam quedar estesos al llit, et vas adormir de seguida, després em vaig adormir jo.

divendres, 7 de març del 2008

Qui no ha discutit alguna vegada?

Ahir vaig me les vaig tenir amb la Mireia, de fet era una bajanada, però vam acabar enfadats, dormint cadascun cap al seu costat; vaig intentar fer les paus però no em va deixar. “Deixa’m en pau!” em va dir quan li vaig acaronar el cabell.

Aquest matí ella havia de fer unes gestions i encara no ha arribat al despatx. Jo em sento dolgut. M’estic pensant de plantejar-li seriosament que és el que vol.

Sento com arriba, la seva manera de trepitjar és molt especial. S’asseu a la seva taula, no ha passat a fer-me un petó com fa sempre i això em trenca el cor. Agafo aire, m’aixeco i me’n vaig cap a ella. Li faig un petó als llavis. “Et penses que així em faràs contenta?” Em diu amb to d’emprenyada.

“Però és que fa quatre dies que sortim tu i jo, no podem córrer tant.” Li dic “a mi ja em semblaria bé d’aquí a un temps, però primer hem d’assentar la nostra relació.”

Ella em replica. “Tu no en vols, i ja està, no em vinguis amb històries. Però jo sóc una dona, i el vull. No sé si l’entens” Me la miro i tracto d’acaronar-la, ella m’aparta la mà, anava a dir-li que ho planegéssim, que d’acord però amb calma. Però que no em deixi acaronar-la m’ha sabut greu.

“Mira, bonica, si tanta pressa tens ja t’ho faràs. T’entenc, sols demano calma. Entens? Vols tenir un fill? Doncs el tindrem, però si he de tenir un fill amb tu vull poder mantenir-ho, donar-li una bona educació, i que pugui elegir un futur adient. Si no vols entendre això no cal que continuem!”

Me n’adono que li acabo de donar un ultimàtum. Què has fet capullo? A més li estàs assenyalant amb l’índex. L’has cagat. Els ulls de la Mireia brillen, alguna cosa no encaixa. “Meu senyor!” em diu i m’agafa la mà i comença a llepar-me el dit, ho fa igual que fa amb el meu penis que, per cert, es posa dur de cop.

En veu baixa li recordo “Estem al despatx.” Ella deixa el dit un moment, mira, està la Neus que ens mira amb un somriure còmplice mentre recull la bossa. “He de sortir a fer uns encàrrecs, el cap està de viatge. Si es nena li posareu Neus?” Ens diu abans de tancar la porta.

“M’he portat malament, meu senyor, ara em castigaràs, oi?” Em diu la Mireia amb veu melosa. “Es clar que sí. Quan arribem a casa rebràs deu assots al cul.” Ella obre un calaix i treu un regle de fusta de quaranta cm. I me l’ofereix. “Per què, meu senyor, has d’esperar a la nit?”

S’aixeca la faldilla fins quedar amb el cul a l’aire, es baixa les calces i s’estira sobre la taula, esperant el seu càstig. M’atanso al seu cul. “Compta els cops, alternant les natges.” Li ordeno. I començo a donar-li. “Ai! un, dos, dos, tres, quatre, quatre, cinc, cinc, cinc.” Paro al veure que està repetint els números. “Compta bé!” Ella em respon. “Sí meu senyor. Ai! Sis, set, vuit, nou.”

S’obre la porta i entra l’Ada parlant i sense adonar-se. “Hola Josep, et porto un papers per signar que ... Ostres! Perdó, ja torno després.” “Deixa’ls a la taula, sisplau” Li dic simulant normalitat. La noia es va mirant el cul envermellit de la Mireia, deixa els papers i es queda palplantada.

“Què vols quedar-te a mirar?” Li diu la Mireia. “Doncs ... no, si us molesto ja me’n vaig.” L’Ada enfila cap a la porta. “La deixes quedar meu senyor?” “Ada, vine, sisplau.” Li dic, l’Ada s’apropa. “Saps que estem fent oi?” “Sí, ja m’ha explicat la Lídia que us agrada això” “Vols veure-ho?” Li proposo. “Eh ... sí, però jo no vull participar, sols vull mirar.” “Et sembla bé puteta meva?” li dic a la Mireia. “Sí, meu senyor.” L’Ada s’asseu a una cadira.

“Per on estàvem?” Pregunto a la Mireia. “Ens havíem quedat en el nou meu senyor, però podries donar-me’n quatre més en honor a l’invitada.” “D’acord, continua contant.” Li ordeno. “Ai! Deu, onze, dotze tretze, catorze.” Al cul de la Mireia es veuen les marques envermellides del regle. “Ara et foradaré aquest cul de porca que tens.” “No tindràs pietat de mi, meu senyor?” Em respon. “L’he de tenir?” Li pregunto atansant-me a la seva cara. “En absolut, meu senyor, en absolut.”

M’obro la cremallera i trec la polla fora dels meus pantalons, l’Ada es mira l’escena totalment excitada, s’ha abaixat els pantalons i s’ha ficat la mà dins les calces. “Unes calces molt boniques.” Li diu la Mireia. “Gràcies.” Respon l’Ada.

Li poso el penis apuntant al cul i premo per que entri endins, poc a poc, una vegada a dins vaig fent moviments endavant i enrera lents i constants. La Mireia gemega, l’Ada també. Quan noto que estic a punt de corre’m em paro, trec el pal del cul de la Mireia i li deixo caure la llet a sobre.

La faig girar i endinso la meva llengua en la seva petxina, la té totalment molla, devoro tots els seus racons i em bec tots els seus líquids fins que s’escorre en un crit. De fons sentim un só profund, és l’Ada que també ha tingut el seu orgasme.

“Me’n vaig a netejar.” Els hi dic a les dues. I les deixo allà, les dues amb les calces als turmells, mirant-se l’una a l’altra, voldria que ara juguessin entre elles, però això no el podré veure, almenys avui no.

dilluns, 3 de març del 2008

Un regal

Avui és l’aniversari de la Mireia i vull fer-li un regal molt especial. Vaig parlar amb la Malena la setmana passada, venen totes dues, també he invitat la Neus, li feia una mica de cosa, això que hi hagués homes, però al final ha dit que venia.

He llogat una sala en un local especialitzat. La Malena m’ha dit que portarà un parell d’amics més, de confiança. Els hi he donat l’adreça, hi seran una estona abans.

Quan arribo a casa de la Mireia la trobo amb un tanga blanc amb puntes, les mitges blanques i a punt de posar-se un vestit rosat que li deixa l’esquena descoberta. “Aquest no.” Li dic, trec una faldilla molt curta de l’armari i una camisa de tirants. “Posat això.”

Obedient, deixa el vestit i es posa la camisa i la faldilla que no cobreix la blonda de les mitges. Se li marquen les mugrons a la camisa. “Em puc posar una jaqueta, Meu senyor?” Em diu mostrant-me la pitrera. “Sí.”

Quan sortim, en comptes d’agafar l’ascensor baixem per les escales, el risc de trobar-se un veí que pugi fa que miri constantment pel forat de l’escala. “Et sents incòmoda?” Li pregunto. “Una mica meu senyor, però si vols que em vegin les calces ...”

Al arribar a la porteria li pregunto si s’ha excitat, em mira amb un somriure i diu “És una sensació estranya, una mica de vergonya i al temps ganes que passés. Sí, estic excitada, meu senyor. Què més em faràs?” “Hauràs d’esperar per saber-ho.” Li dic mentre noto que el meu penis es tensa dins dels pantalons.

Arribem al local, un empleat ens acompanya a la porta de la sala, abans d’obrir i entrar li agraeixo i ens deixa sols. Em trec una bena llarga de la butxaca i li poso als ulls a la Mireia, mentre ho faig li explico. “Ara entrarem aquí a dins, et portaré al teu lloc i et posaràs a quatre grapes, no et pots treure el bena fins que jo t’ho digui i acceptaràs tot el que rebis on el rebis. Tens algun dubte?” “no meu senyor.”

La ajudo a treure’s la jaqueta, obro la porta, tal com els hi he demanat estan tots nus i en silenci. Agafo de la mà a la Mireia, i la porto cap al centre de la sala; hi ha una mena de plataforma, de l’alçada d’un llit, estreta i llarga, potser hi caben tres persones estirades.

La sala és ampla, està decorada amb dibuixos eròtics, la llum és la suficient per veure’ns les cares i poc més; hi ha una barra amb begudes i alguna cosa per picar a un costat.

Faig que la Mireia es posi a quatre grapes sobre la plataforma, la faldilla no li tapa el cul, li separo les cames per que algú es pugui posar per sota, aprofito per passar-li la mà per sobre el tanga.

Em trec la roba, no vull ser descortès amb els convidats, els saludo a tots i m’apropo a la Malena, la agafo de la mà i la porto fins a la Mireia, a cau d’orella li dic que pot començar. La Malena s’asseu a la tarima i les dues dones es fonen en petó profund, a voltes es veuen les llengües entrar en la boca de l’altra; una mà de la Malena s’interna en la camisa de la Mireia buscant els pits.

Vaig a un dels nois, en veu baixa ens presentem, li agafo la mà i l’apropo a la Mireia, a l’altre extrem. Ell assenteix amb el cap, però abans de posar-se a la feina em pregunta a cau d’orella “Desprès tindré també això?” mentre m’agafa el penis. Em quedo sobtat. “Potser, no ho sé.” Acabo dient.

El Raül, així se’n diu, s’estira sota la Mireia i comença a llepar-li el tanga a la zona de la vulva, puc veure com intenta ficar la llengua pels costats, desprès d’una curta estona li estira el tanga cap avall deixant el conill lliure per ser devorat, feina en la que sembla molt versat.

Veig que la Neus no perd puntada, me li apropo i li pregunto. “Que t’agradaria?” Ella em mira amb els ulls brillant. “Que me’l mengi?” diu amb un somriure maliciós. “Un moment ...” Miro la situació, la Malena s’ha post a sota la Mireia i li està menjant els pits al temps que el seu pubis fa de coixí pel Raül que li treballa la figa a la Mireia.

“Vine.” Li dic a la Neus, li agafo la mà i la porto al davant de la Mireia em fa un petó a la galta, es posa davant de la Mireia amb les cames obertes, oferint-li la figa, li poso una mà a sobre el cap i la empenyo suaument fins que els seus llavis es troben amb el matoll de la Neus. “Menja amor” Li dic. “Si meu senyor” em respon i busca amb els llavis i la llengua el tall de la Neus.

Em torno amb la resta de convidats, es a dir amb l’Antònia i l’altre noi. Em presento i es presenta, se’n diu Miquel, el porto on és el Raül i l’indico el culet de la Mireia, comença a llepar-li, i ficar-li un dit. “treballa-li força, que no l’hem fet servir massa.” Li indico.

Em torno amb l’Antònia. “Disculpa que te deje para el final, pero después nos pondremos tu y yo, ahora disfrutaremos del espectáculo.” “¿No quieres que te la coma un poco? La tienes muy dura y al final te dolerá.” Em diu metre me la repassa amb la mà. “Ya me duele, pero quiero reservarme para ella, si no te importa, cariño.” L’Antònia somriu i diu. “¡Estos enamorados!”.

No sé com s’ho ha fet venir la Malena, però està ajudant a la Mireia a menjar-li el cony a la Neus mentre li magreja els pits, a l’altra banda el Raül i el Miquel estan posant els seus membres dins la Mireia, com que no poden fer-ho a l’hora s’estan alternant entre ells i de forat, a més de donar-se algunes carícies entre ells.

És el moment de canviar posicions, m’apropo als nois i els hi faig un senyal per que vinguin, vaig a l’altre extrem i faig e mateix amb les noies. Quan les noies han sortit els nois es posen al davant i li passen els fal·lus pels llavis, la Mireia tracta de llepar-los i de empassar-se’ls.

Em porto les noies a l’altre extrem “tota vostra.” Els hi dic, elles comencen a magrejar, ficar dits i llengües allà on volen, tant de la Mireia com d’elles mateixes. Me’n torno amb l’Antònia.

“Tengo el chichi ardiendo. Cómemelo, ¡anda!” Em diu com si fos una nena petita que demana que li comprin alguna cosa. M’agenollo davant d’ella i li menjo una mica, realment el te bullint, i els fluids li regalimen per les cames. Fico la meva llengua entre els llavis buscant el clítoris, li estiro, li mossego suaument, li dono copets amb la llengua, fins que noto que s’escorre. Em deixa anar una quantitat de líquid inversemblant, que tracto d’aprofitar al màxim.

M’aixeco mentre li dic “Si que te hacia falta, pero espero que estés a punto para más.” “Ya sabes que sí, amor.” Em respon mentre m’abraça, per acabar fent-me un petó amb llengua que se’ns allarga una estona.

Els dos nois s’han corregut a la boca i la cara de la Mireia, la Malena li està ficant un consolador pel cul i la Neus li està menjant el cony i a l’hora li està ficant els dits, els entrecuixos de les dues dones s’estan fregant amb energia fins que cauen totes dues defallides.

Tots quatre venen a seure i descansar, agafo l’Antònia de la mà i la porto al costat de la Mireia. “Has fruït, amor?” li pregunto. “Sí meu senyor.” Em respon amb els ulls encara embenats. “Doncs encara no hem acabat.” Li dic. “Moriré de plaer, meu senyor” Em diu.

Amb ajuda de l’Antònia, deslliurem a la Mireia de la roba que li queda, la camisa malmesa, la faldilla recargolada a la cintura, el tanga trencat a mig caure d’una de les cames ... “¿Le quito las medias?” Em pregunta l’Antònia. “No, déjaselas, le quedan muy bien.”

Li trec la bena dels ulls, se’ls frega una mica i fa una ullada a l’entorn. “Meu senyor, gràcies!” em diu mentre se m’abraça al coll i em fa un peto a la boca. Ens fonem en el bes buscant desesperadament la llengua de l’altre, xuclant-nos entre nosaltres mentre els nostres sexes es freguen amb desesperació.

L’Antònia s’ha ajupit i ens acarona a un i a l’altre, alternant mans, dits i llengua. A cops sento la seva mà als ous i el contacte de la seva cara, quan de ben segur li està menjant el cony a la Mireia, en altres moments és la meva polla la que està a la seva boca i vull creure que amb els dits frega i penetra el sexe del meu amor.

L’Antònia agafa el meu penis i el porta a l vulva de la Mireia, el fa entrar a la cova i es retira una mica, quan baixo la mà al cul de la Mireia em trobo el cap de l’Antònia enfonsat en ell. Sento que una llengua em treballa el meu, és la Neus! La Malena ja ha fet de les seves i l’ha convençuda per que em llepi.

La Malena ha organitzat la traca final més enllà del que jo hagués pensat, el Raül i el Miquel es posen darrera de la Mireia i meu, i ella fica la seva llengua en mig del nostre bes al temps que ens abraça.

Sento al cul el fregament d’una polla i una llengua, toqui on toqui trobo pits, ja no sé distingir si són de la Malena, de la Mireia o de qui. Evitant que em surti de la Mireia ens enlairen i tomben a la tarima. Amb el que jo peso han d’estar tots molt forts.

El vendaval s’ha desfermat, de l’únic és que sóc a dins de la Mireia, per la meva boca passen llengües, pits, conys i polles sense poder fer tria. Als meus mugrons sempre hi ha algú fent alguna cosa i sento com em penetren el cul amb dos dits.

M’arriba l’orgasme, tracto de trobar els llavis de la Mireia, la trobo amorrada al cony de l’Antònia. “T’has corregut amor?” Li pregunto “Meu senyor, he perdut el compte.”

El Raül se m’apropa a l’orella i em diu “em deixes que te la mengi?” Assenteixo, ell baixa cap al meu nap i comença a llepar-ho, mentre es posa amb el cul aixecat, veig al Miquel que s’hi posa darrera d’ell i se la fica.

Al meu altre costat trobo el cap de la Neus. “No deies que no volies res amb homes?” Li deixo anar amb una mica d’ironia. “Aquesta Malena és una bruixa, m’ha fet menjar tot el que no pensava que menjaria mai.”

Estic a punt de corre’m, “Raül que em corro”, el Raül s’aparta i la Mireia se la fica al cony i em corro dins d’ella. Sense sortir-se’n es tira a sobre meu. “Meu senyor, no puc més.” “Jo tampoc" Li dic.

Ens aixequem i tots dos ens apropem als sofàs, seiem. Si fa no fa tothom fa el mateix, comencem a vestir-nos. “Hauré d’anar nua, meu senyor?” Em diu la Mireia. “No amor, t’hem portat una bossa amb roba, espero que t’agradi.”

Mentre ens vestim s’obre la porta, “Hola a tothom, arribo tard? Eh ...!?” És l’Ada, que en veure’ns despullats s’ha quedat amb la boca oberta. “Arribes a temps d’anar al sopar.” Li dic. Tothom riu, la Mireia, que ja s’ha vestit, se li apropa i li fa un petó als llavis que l’Ada entoma sense adonar-se’n. “Gràcies per venir” Li diu.

Jo m’apropo i faig el mateix, “Disculpa que no t’hagi avisat que vinguessis abans però vaig pensar que seria molt fort per a tu, pel moment” l’Ada dubta un moment i respon “Més fort que això? Ai Déu!”.

La festa acaba en un sopar del més divertit a un restaurant del port, on se’ns uneixen altres amics com la Lídia i el seu marit. Els ulls de la Mireia no brillen, resplendeixen, semblen tenir llum pròpia, de tant en tant se m’abraça i em fa un petó. Sens dubte la he feta feliç.