Dobles parelles

La Mireia em demana de fer alguna cosa diferent, i és que, amb la nena, no podíem esplaiar-nos com abans. – Què vols que fem? – No sé, alguna cosa diferent, li deixem la nena als pares, anem a un hotel, i fem una festa privada.

Rumio una mica. – Ja, però que hi ha de diferent en fer-ho a l’hotel o a casa? – Això és el que has de pensar tu, amor. – Mira-la com s’escaqueja! – Li dic tot somrient. – Dóna’m alguna idea, si més no. – Podríem fer un intercanvi. – Amb qui? La Malena? – No! Amb la Malena seria una orgia, en comptes de quatre seriem quatre-cents i vull quelcom més íntim. - Repasso mentalment les possibles parelles candidates. – Sols se m’acudeixen La Lídia i el Joan, però no sé si li agradarà la idea. – Ja hi parlo jo.

En arribar a la feina, la Mireia parla amb la Lídia – Ostres! No sé si al Joan li farà massa gràcia, perquè no seria els quatre a l’hora sinó en habitacions diferents oi? – Sí, la idea seria anar a un hotel i ens canviem els marits per una nit. – Em deixes que el parli amb el Joan? – Es clar, dona. De totes maneres, us aniria bé el cap de setmana? Si us animeu, es clar. – Hi haurà temps de llogar l’hotel. – I tant.

Ja a casa, havent sopat, la Mireia és amb la nena, avui la dorm ella, sona el telèfon. – Sí? – Hola, Sóc la Lídia, Josep? – Sí, Hola Lídia, digues. – Escolta que allò que em va proposar la Mireia, que d’acord. Com ho fem amb l’hotel. – Sí, tranquil·la, jo m’encarrego de l’hotel. Demà et donem totes les dades i quedem en els detalls. – D’acord, una abraçada.

El dissabte a la tarda ens trobem a la porta de casa, rera les salutacions de rigor, xerrem una mica. – Així com ho fem? Anem en cotxer separats? – Pregunta el Joan. – No cal, podem anar tots junts en un cotxe. – responc.

Al cotxe condueixo jo, al meu costat es posa el Joan i al darrera la Lídia i la Mireia, elles parlen en veu baixa, nosaltres parlem de nimietats, noto al Joan una mica cohibit. – És la primera vegada que fas alguna cosa així, oi? – Sí, la veritat és que em fa una mica d’angúnia, em fa por tenir un atac de gelosia, o que el tingui la Lídia.

El fantasma de les parelles, la gelosia. – Sí féssim un intercanvi de parelles per ballar, sentiries gelosia? – I ara! Però això és una mica diferent. – Depèn, hi ha països on parlar amb una dona que no és família teva és adulteri. – Ho sé. Teòricament estic preparat, però és una mica dur. – Fes una cosa, no hi pensis ara, deixa’t portar per la Mireia.

Les habitacions de l’hotel són al mateix passadís però no consecutives, la Mireia em fa un petó somriu a la Lídia i agafa al Joan de la mà, la Lídia li fa un petó al Joan abans que la Mireia se’l porti. – Anem? – Em pregunta. – Per suposat.

Entrem a l’habitació, el Joan està una mica tens. – Què et passa? – Li pregunto mentre li acarono la cara. – Estic nerviós. – Li faig un petó als llavis, es queda parat, li faig un altre i em respon mossegant-me lleugerament el llavi inferior. – Despulla’m. – Li dic, m’abraça per buscar la cremallera del vestit, jo aprofito per enganxar-me a ell tan com puc, per fer-li sentir els meus pits i sentir el seu sexe a prop del meu. Mentre ens besem de nou baixa la cremallera quedant la meva esquena a l’aire.

Dins l’habitació abraço la Lídia des de darrera i li faig un petó al coll, quasi al clatell, apartant el cabell amb la barbeta, li he passat un braç per sota els pits i l’altre just per sobre, ella es deixa caure sobre meu, girant el cap buscant la meva boca. Els nostres llavis es troben en un moment i ens enfonsem l’un en l’altre tastant les nostres llengües al temps que li escolo una mà per l’escot acaronant la pell suau del seu pit.

Em separo una mica perquè el vestit pugui caure, els meus pits queden nus, a l’abast de les mans del Joan que, quasi instintivament, els agafen i acaronen. Mentre ell juga amb els meus mugrons prement-los i pessigant-los, li descordo la camisa, deixant el seu pit pelut al descobert. Mentre deixo una mà a sobre el seu pit amb l’altra li acoto el cap per que em petonegi les mamelles.

La Lídia es descorda la faldilla i la deixa caure, puc veure les seves cuixes grosses i molsudes i no m’hi puc estar de baixar una mà per acaronar-les-hi. La seva mà ha buscat el meu entrecuix i el frega per sobre els pantalons fins que troba la cremallera, la baixa i fica la mà, introduint-la dins els eslips i acaronant el meu membre i els meus testicles.

Mentre em llepa els mugrons i mossega els mugrons li descordo el cinturó i el pantaló que cau a terra, ell ja s’ha tret la camisa, li baixo l’eslip i noto com la seva polla salta contra el meu pubis. La hi agafo i li frego movent la pell avall fins que queda el capoll al descobert. Sense parar camino enrere fins trobar el llit i em deixo caure, el Joan comença a baixar petonejant-me la pell mentre les seves mans estiren les calcetes cuixes avall.

He arribat a les seves calces, frego el seu entrecuix per sobre buscant la manera d’escolar-m’hi a dins. La Lídia s’apropa a la meva orella. – Trenca-me-les. – Busco la cintura i estiro d’ella fins que la goma es trenca i el triangle de tela cau cap a un costat, ella separa una mica les cames i les calces, de fet un tanga, cauen a terra, ara els meus dits poden enfonsar-se en el matoll de pel i en els llavis humits de la Lídia. – Anem al llit? – Sí, es clar.

Sento com la seva llengua s'endinsa als plecs del meu cony, amb la mà al front li aixeco el cap. - Gira't, posa't al meu costat. - El Joan s'estira al meu costat i jo m'hi poso a sobre deixant-li el meu cony a l'abast de la seva boca i cercant amb la meva la seva polla, M'agrada més estar-hi jo a sobre, m'hi puc moure amb més facilitat. Li llepo el fal·lus començant per la punta, passant-li la punta de la meva llengua i introduint-me'l a la boca.

La Lídia s'estira al llit, però li demano que es posi de quatre grapes. - Tan ràpid? - No és el que et penses, sisplau. – Ja en posició queden al meu abast el seu cony i el seu cul, passo un dit, des del clítoris, recorrent els llavis fins arribar a l’anus, torno enrera fent que el dit quedi mullat pels seus fluids que comencen a sortir, premo el clítoris amb la punta del dit i el frego dibuixant rodones, m’apropo als seus llavis i passo la meva llengua assaborint-los, la faig entrar al seu cau i segueixo fins a l’anus que premo suaument.

Mentre assaboreixo la pell suau i el cos dur de la polla del Joan sento la seva llengua perdre’s pels meus racons, he de reconèixer que sap fer-ho i que m’està fent veure el cel, moc el meu cos per fer-lo arribar al meu cul, posa els llavis sobre el meu foradet i el mulla amb la punta de la llengua, em pressiono contra ell volent sentir com m’hi entra la seva llengua.

Sento com la Lídia gemega mentre remou el cul cercant el meu contacte, em mullo els dits en la seva vagina mentre segueixo llepant, tinc el seu clítoris entre els meus llavis i el colpejo amb la llengua, ella ha tirat una mà enrera per agafar el meu cap, deixo lliscar un dels meus dits dins el seu cul a empentes curtes fins que l’engoleix sencer.

Sento que estic a punt d’explotar, m’incorporo per fer que el Joan tingui un accés més complert al meu sexe, li agafo el membre amb la mà i el masturbo lentament cobrint i descobrint el capoll , no puc evitar que se m’escapi un crit amb l’orgasme. Em deixo caure al seu costat i li faig un petó, te la cara molla de mi, li llepo emportant-me els meus fluids. – Ara et toca a tu, com vols fer-ho? – Li dic. Ell s’aixeca i em demana que em posi dempeus també, em gira mentre m’abraça. – Posat de genolls al llit, sisplau.

M'he girat i m'he assegut a terra amb el cap al llit sota el cony de la Lídia, la faig baixar fins que puc llepar-la de nou, ella mou rítmicament els malucs fent ballar el seu sexe a sobre els meus llavis, de sobte fa un crit i un líquid salat inunda la meva boca. S'aixeca i em fa un petó – Ara em toca a mi fer feina. - M'aixeco i em fa estirar al llit i baixa fins trobar la meva polla.

Em poso a sobre el llit, agenollada, separant les cames, el Joan abraçat a mi, dempeus, sento el seu membre fregant el meu cul, amb la mà el fa passar entremig les meves cames fins trobar el meu cony, entra dins meu lliscant suaument, mentre amb una mà m’acarona un pit l’altra baixa al meu pubis buscant el meu clítoris, poso una mà sobre la seva guiant-lo al meu botó mentre giro la cara buscant la seva boca.

Sento els seus llavis fent petons al capoll, l llengua colpejant entre ells i la mà agafant-me-la amb la força justa mentre la mou a dalt i avall, apropo la meva mà la seu cap però l’aparta. – Quiet! – em renya amb un somriure maliciós, la seva llengua balla per tot el meu membre, sense ficar-se’l a la boca, sols llepant, petonejant i masturbant-me.

El moviment cadenciós del penis dins la meva vagina s’afegeix als fregaments, mentre les nostres llengües ballen dins les nostres boques i acabo esclatant en un altre orgasme que banya les meves cames i el seu ventre. – Puc fer-ho per darrera? – Em pregunta poruc. Somrient li faig un petó i em poso a quatre grapes.

Mentre em magreja el nap, llepa els meus ous, donant cops amb la llengua i agafant-los amb la boca, me’ls estira suaument, marca les dents sobre l’escrot mentre xucla fent-me sentir tot l’interior de la seva boca als meus ous. La mà continua fent el seu joc i tinc la sensació d’anar a esclatar d’un moment a l’altre.

Ell treu el seu membre de la meva vagina i el posa a l’entrada del meu cul, prem una mica, tement fer-me mal, premo el meu cul enrera, la seva polla entra tota dins meu i començo un ball a l’hora que estrenyo i afluixo l’anus, ell gemega, ja li queda poc per arribar, quasi no es mou i jo aprofito per estrènyer el més que puc el meu cul, a l’hora que faig que la seva polla entri i surti esbojarrada.

La Lídia se n’adona i baixa el ritme. – Com vols acabar? – em pregunta. – Com tu vulguis. – Li responc escapolint-me de decidir. – Ella somriu i, per primera vegada es fica el meu fal·lus a la boca, primer el capoll, abraçant-lo amb els llavis i fregant-lo amb la llengua, se’l treu i torna a ficar-se’l, baixant una mica més, fins a mig tronc, torna a treure-se’l i a ficar-se’l, aquesta vegada sento el fons de la seva gola al meu capoll.

El Joan gemega profundament, sento la tebior del seu semen dins meu, ha arribat, fa enrera poc a poc i se’n surt de mi, es deixa caure al llit. – M’has deixat derrotat. – Em diu somrient, Em poso a sobre seu i li faig un petó i li dic. – Descansa una mica, queda molta nit pel davant.

Repeteix l’operació unes quantes vegades, no sé quant més hi podré aguantar sense escórrer-me. – Ja Arribo! – Li crido, ella augmenta el ritme de la fel·lació, el cos se’m convulsiona, la pelvis se’m mou sense control i acabo vessant tot el meu líquid a la seva boca mentre ofego un crit. – Disculpa’m. – Li dic, ella s’aparta un moment per deixar caure a un costat el semen, després s’apropa i em besa. – Ja era el que esperava, prenem alguna cosa abans del proper?

Tu manes

El Joan arriba a casa, està esgotat i és que un dia amb quatre reunions amb direccions d’empreses clients, on s’ha d’explicar vint vegades que els donuts enverinats no estan permesos com a mida correctiva cap al personal és molt dur.

Deixa la cartera, es treu la jaqueta, la maleïda corbata, les sabates i els mitjons, acaba de treure’s la roba i es passa un aigua a la dutxa. Ja amb el barnús i les sabatilles es deixa caure al sofà, aprofitarà fins que arribi la Lídia per fer no res.

La Lídia arriba al poc, s’ha acabat el descans, segur que hauran d’anar a comprar. – Hola carinyo! – Crida només obrir la porta. Al entrar al menjador se’l veu estarrufat al sofà amb cara de no voler res.

Ella, que avui ha aprofitat per llegir uns quants blocs marranots perquè no quedaven comandes per passar! I és que els divendres a la tarda els clients no pensen en comandes si no els hi va la vida, dilluns ja trucaran esverats perquè els hi manca material.

S’hi planta davant d’ell, separant les cames i aixecant-se la faldilla fins a mitja cuixa, se li seu a les cames i s’apropa a la cara mentre l’abraça li fa petonets als llavis. – Què li passa al meu reitero?
El Joan, fent ús de les poques forces que li queden, li planta un mà al cul i li acarona, mentre respon, com pot als petons que li fa ella. – Hauria hagut d’estudiar física quàntica, ningú no dubtaria de les meves explicacions. Quin dia! Quin fàstic! No tinc esma per res. Podríem anar a comprar demà?

Ella somriu. – De fet el venia pensant, saps és que m’he mirat el bloc de la Caliope, i m’han entrat ganes. – Ui vida! Si no tinc forces! De veritat. – La Lídia rumia un moment. – Ja sé, tu sols hauràs de fer el que et digui, de la resta m’encarrego jo, d’acord?

El Joan se la mira. – I què em faràs fer? – Poca cosa. – Ella s’aixeca. – Au passa al llit i treu-te la roba. – El Joan, mandrós, s’aixeca i enfila cap a l’habitació mentre la Lídia se’n va al bany, es despulla i fa una dutxa ràpida. Es posa el barnús, agafa una palangana petita, una esponja i una tovallola.

Entra a l’habitació, deixa els estris a la tauleta i obre l’armari, remena una mica i, sense treure’s el barnús es posa un parell de peces de roba. Es corda el barnús i es gira. El Joan està estès al llit, defallit tot ell, tita inclosa.

Ella li fa una repassada amb la vista. – Veig que tindré feina. – Es descorda el barnús i el deixa caure a terra, s’ha posat un top sense tirants, blanc que deixa endevinar els foscos mugrons a través de la tela i una faldilla escocesa d’un pam de llargada. – On tenies això? – Pregunta el Joan embadalit. – Sorpresa! – Crida la Lídia, mentre fa ballar els pits dins del top. – Ara et quedaràs quiet i sols faràs allò que t’indiqui.

Agafa l’esponja, l’escorre i li passa pel pit, humitejant els mugrons del Joan, una olor dolça, a maduixes impregna la pell del Joan. – Què es això? – Calla. - Segueix per la panxa i arriba al pubis, la titola fa intents de posar-se erecta, la Lídia passa curosament l’esponja per la pell dels ous, per la titola, humitejant-lo tot.

S’apropa i li fa un petó a la punta. Deixa l’esponja, passa una cama per sobre el Joan, deixant veure l’entrecuix sota la faldilla, s’agenolla a l’alçada del cap, apropant-li a la cara però sense arribar a tocar-ho. – Llepa-me’l. – El Joan, amb la punta de la llengua toca els llavis de la Lídia que, al sentir el contacte humit comença a moure’s per fer que li recorri tot el tall.

El Joan apropa les mans al cul de la Lídia. – Les mans quietes! – Li diu a l’hora que les hi aparta. Obre una mica més les cames per que la llengua s’enfonsi una mica més i segueix el ball mentre els seus fluids llisquen a poc a poc envaint la llengua i els llavis del Joan.

Encara no ha arribat i es retira, s’aboca a petonejar els mugrons del Joan, els repassa amb la llengua, els estira amb els llavis i els mossega suaument, llepa la resta del pit com si fos una llaminadura i va fent camí fins arribar a l’entrecuix.

Passa la punta de la llengua pel penis ja erecte fent una línia recta fins arribar al capoll, de la mateixa manera baixa fins els ous i, sense tocar-los amb els llavis hi fa un ball amb la llengua, amb la mà els aixeca i continua per l’entrecuix, fa que el Joan aixequi les cames i li petoneja el cul, clavant-li la llengua tan com pot.

D’un costat de la faldilla treu un consolador petit, l’apunta al cul del Joan i li ho fica. El Joan fa un petit crit. – Au va! Que no és tan gros. – És que no m’ho esperava. – Mentre el posa en marxa per que vibri dins del Joan torna a pujar pels ous, agafant-los per separat i engolint-los un moment.

Després torna a la polla del Joan. Està tensa, sembla que vulgui explotar. – No t’aniràs a escórrer oi? – Li diu amenaçant-lo amb la mà. – Que encara queda molta festa. – Llavors fa un petó a la punta, la llepa amb la llengua i poc a poc se la empassa, primer el capoll i tira enrera fins tenir-la fora, després una mica més i de nou enrera, cada vegada una mica més a dins fins arribar a engolir-la sencera.

El Joan sent que no s’aguanta més. – Si segueixes em corro! – li crida. Llavors ella es retira. – Abans de córrer-te has d’acabar la feina. – La Lídia es gira i apropa l’entrecuix a la cara del Joan, aquesta vegada en busca el contacte.

Ell la agafa pels malucs i se la posa al davant, tenint accessible tant el cony com el cul, enfonsa la seva boca dins els llavis humits i envermellits de la Lídia, xucla els fluids que regalimen fruint del sabor àcid i salat.

Ella frega la polla d’ell, poc a poc, amb la mà, sols per mantenir-la erecta i excitada mentre espera que ell la porti a l’orgasme. El Joan s’aventura amb l’anus de la Lídia, el petoneja, amb la llengua recorre els plecs de la rosella i acaba fent pressió en el centre amb la punta.

Torna als llavis i els llepa, els mossega i estira, a cops per separat, a cops junts. Arriba al clítoris, el colpeja amb la llengua, l’agafa amb els llavis i l’estira. La Lídia gemega, sense adonar-se imprimeix un ritme més fort al penis del Joan.

La Lídia es separa. – Encara no has arribat. – Li diu el Joan. – Vull tenir-te a dins. – Es gira sense deixar la polla, la posa a l’entrada i s’asseu a sobre. El fal·lus entra sense problema en la vagina i la Lídia comença a cavalcar el Joan, ell li agafa els pits i els hi frega, li prem i estira els mugrons.

La Lídia fa un crit i para de sobte. – T’he fet mal? – No, ja he arribat. - De la tauleta agafa un tub de vaselina es posa una mica al cul, es treu el fal·lus de la vagina i se’l porta a l’anus, s’asseu a sobre, la polla entra amb dificultat fins que entra tot el capoll, llavors la Lídia es deixa anar i la resta entra fins engolir-la tota.

Continua la cavalcada, pressionant la polla amb el cul, pujant i baixant rítmicament fins que el Joan gemega amb força i es deixa anar dins la Lídia. Ella s’aixeca fins que li surt el penis i es deixa caure al costat del Joan. – Gràcies, amor. – Li diu ell i l’abraça i la besa als llavis, petons curts, punta de llengua entre els llavis de vegades, com a ella li agrada.

Batusa

La Lídia va torna totalment destrossada de la feina, ha estat un dia d’aquells en que tot surt malament facis com ho facis. S’ha tret la roba i s’ha posat la bata, seu a la taula de la cuina mentre es pren unes herbes. El Joan arriba, esverat. “Hola vida.” Deixa anar sense parar-se. “Hola amor. Vols unes herbes?” “No gràcies, no porto paper de fumar.”

Queda clar que ve totalment desfermat. “Així també has tingut un mal dia?” “No, un mal dia no, ha estat tan dolent que dubto que en tingui un altre d’igual.” La Lídia se li apropa per darrera i el lliga amb els braços, li fa un petó a la galta i a cau d’orella “Fes-me l’amor.” “No vida, avui no, que estic molt agressiu.”

La Lídia seu al llit, fent un creuament de cames exagerat. “Doncs saps que penso? Que no podem desaprofitar un divendres sense nens, que demà els haurem d’anar a recollir a casa la mare i ja no podrem jugar tu i jo.” “I què vols que fem?” Li pregunta el Joan.

Ella es queda pensant, desprès de rumiar-hi li diu. “Et proposo un tracte, s’hi valen les immobilitzacions amb el propi cos, les palmellades, les mossegades, els pessics i els insults, tot, lògicament, sense sang.”

El Joan se la mira. “M’estàs proposant una sessió de sado?” “No exactament, aquí peguem els dos, pessiguem els dos i insultem els dos.” “I si no me n’adono i et faig mal de debò?” Li pregunta. “Establirem una paraula, si algú la diu parem tot. Fa?”

Amb les darreres paraules la Lídia es mira múrria al Joan, posa les mans al darrere fent que els pits ressaltin sobre el seu cos. Ell s’ho rumia. “I quina paraula?” Va dir. “Digues una paraula.” “Alarma?” “No, millor un color.” “Coi, un color, ... Fúcsia.” “Que en saps que és el fúcsia, tu?” “No, per això.” “Val, doncs fúcsia.”

El Joan se la mira, els ulls d’ella desprenen una llum especial. “I quan comencem?” “Ara cabronàs.” La Lídia l’agafa pel coll de la camisa i el llença al llit, li passa la llengua pels llavis deixant-los molls i li dona una bufa. “I, ara em lleparàs el cony, maricó de merda!” Al temps que li planta l’entrecuix a sobre la boca.

El Joan fica la llengua pel costat de les calces, assaborint la humitat de la Lídia, com pot abasta la vulva amb els llavis i fa aparèixer les dents fent-li una mossegada lleu, sols marcant el cop. “Cabró!” crida ella mentre s’hi treu de sobre al notar les dents, ell aprofita per fer-la caure de cara al llit.

La subjecta amb una mà i amb l’altra alça la bata, d’una estrebada li baixa les calces deixant el cul a l’aire, un cul gran, molsut, de pell clara i suau. “Ara veuràs, porca!” Li deixa anar quatre plantofades a les natges que queden envermellides, mentre la Lídia es queixa dels cops apropa una mà a l’entrecuix del Joan.

Introdueix la mà a la bragueta i, sense miraments, treu fora la polla i els ous del Joan, acompanyat d’un crit d’aquest. “Així que vols anar fort, so puta!” “Què t’he fet pupeta, capullo?” El Joan li ensenya els dits índex i cor i a continuació els hi fica al cul, sense concessions. La Lídia crida “Fill de puta! M’has fet mal!” “Quina era la paraula?” “Ni parlar-ne, jo també puc!”

El Joan sent com la mà de la Lídia llisca entre el seu entrecuix i se li clava alguna cosa al cul, no ha pogut tancar les cames a temps i li fa mal de veritat. Agafa el braç de la Lídia i tira cap enrera fins que la mà surt de dins els pantalons.

S’apropa a la cara de la Lídia i l’agafa dels cabells. “Ara me la lleparàs, i si em mossegues et deixaré el cul que semblarà el túnel del metro.” “Ui, quina por!” Li respon ella reptant-lo.

Ell la hi apropa al penis, ella obre la boca deixant que li entri fins al fons, sense mossegar-ho, però marcant les dents al tronc li frega el tronc de la polla. “Així bagassa, així.” Diu ell mentre s’acaba de descordar i abaixar el pantaló i els calçotets.

La bata es mig oberta i deixa a l’aire les mamelles de la Lídia, unes sines una mica caigudes però encara llises, amb uns mugrons grans, foscos i molsuts. El Joan li agafa un pit amb força, prement-lo i estirant-lo a l’hora, després li estira el mugró, fins que la Lídia gemega. “Et fa mal, pendona?”

Ara la va girant, encara porta les calces a mitja cuixa, el cony regalima, apropa la mà i se li empastifa dels sucs de la Lídia, li passa per la cara deixant-li les galtes engaxoses. Li obre les cames i li dona un parell de palmellades a la patata de la Lídia. Sent una forta plantofada al cul.

“T’agrada, oi truja!” Ella es treu la polla de la boca i li respon. “Si mamonàs. Menja’m la figa ja!” “És això el que vols, puteta?” “Sí, calçasses!”

El Joan s’aboca al cony de la Lídia, ella aixeca les cames i li agafa el cap de tal manera que no ell no pot separar-se més que uns mil·límetres. Durant una estona s’estan llepant-se, escalfant-se mútuament els culs i penetrant-se els anus amb força.

El Joan es separa. “Para, que no em vull córrer encara.” “Ah no?” “Doncs jo vull que m’omplis ja. Pixa trista!” “Mira l’estreta aquesta!” “Estreta jo?” Se li tira a sobre i li fa una bufa a la cara, s’acaba de treure les calces i li frega als morros, tot seguit li agafa el fal·lus i se’l fica a la vagina i cavalca al Joan pujant els malucs i deixant-se caure a sobre d’ell.

Ell li agafa els mugrons i li estira, aprofitant que ella s’aixeca. “Em fas mal! Li diu!” “Quin és el color?” Respon ell amb sorna. Ella llença la mà al darrera i li agafa els ous, estirant-li. “Digues-m’ho tu, el color.”

Entre el dolor i l’excitació el Joan crida “Em corro!” “Sí! Fes-ho! Omple’m!” La Lídia, al sentir el semen al seu interior deixa anar el testicles del Joan i es tomba a sobre d’ell. “Fúcsia?” Li pregunta “Fúcsia, amor, fúcsia.”

Esgotats i adolorits, es dediquen a petonejar-se i acaronar-se una estona. “M’he passat ,oi? Perdona’m.” Li pregunta ell. “No, amor, és un joc, hem jugat i ja està, si t’haguessis passat t’ho hauria dit.” “Però si tens el cul vermell!” Li diu mentre li mira i li acarona les natges. “T’hauries de veure el teu!” Riu ella.

Ell riu també. “La veritat és que tu no t’has quedat curta. Pixa trista! M’has dit pixa trista!” Ell acarona el sexe de la Lídia, ple de sucs de tots dos. “Però tu has arribat?” “Sí.” Li diu ella ensenyant-li dos dits. “Vols el tercer?” “Desprès amor, ara hem de sopar.”

Castell de focs

L'Ada i La Lídia han quedat per comprar roba adient per la festa, el regal pel Joan ha de ser molt especial. La Lídia li ha dit que anaven a sopar amb una amiga que necessitava ajuda. Com que ell és advocat s'ha pensat que es tracta d'un problema legal.

La Lídia té molt clar com vol portar a L'Ada, compren un tanga minúscul, negre, semitransparent, unes mitges negres calades i un lligacames del mateix color.

Troben un vestit blanc, escotat tant per darrera com per davant, l'escot del darrera arriba fins pràcticament el cul de l'Ada, l'escot del davant amb prou feines li taparà els mugrons i poca cosa més.

“Saps? Estic sentint un pessigolleig, allà baix ...” Li diu l'Ada a la Lídia, aquesta se li apropa i, en veu baixa, li diu. “T'estàs posant calenta?”. L'Ada envermelleix i assenteix amb el cap. “Jo també.” i li fa un peto furtiu als llavis.

És el torn de la Lídia, comença pel vestit, troba un de color vermell, li arriba a mitja cuixa, l’escot ample una mica per sobre els mugrons. “T’hem de mirar unes calcetes, no?” Li pregunta l’Ada. “No.” Respon la Lídia amb un somriure entremaliat. L’Ada envermelleix. “No?” “No.” Torna a dir la Lídia.

Arriba l’hora del sopar, el Joan espera a la porta del restaurant, les dues dones. La mirada perduda, rumiant. “Merda de dia, desprès voldran que celebri l’aniversari. I ara a veure quin problema te la dona aquesta. Com si no tingués prou.”

Veu arribar les dues dones, els ulls se li surten de les òrbites al veure l’Ada i la Lídia. “Quin bombó que m’ha portat! Com després la Lídia no vulgui res em donarà alguna cosa. Deu n’hi do, ella també s’ha posat ... buf. No sé si podré coordinar les paraules.”

La Lídia se li abraça i li fa un petó amb llengua, un petó dels que mai li fa si no és en la intimitat. Sent la pressió dels pits sobre el seu pit i com s’arramba al seu paquet. “Felicitats amor.” Li mormola a cau d’orella, “T’he portat un regal.” És separa una mica i li mostra L’Ada. “Aquesta és l’Ada, és el teu regal per aquesta nit, totes dues ho som.”

L’Ada li fa un petó superficial als llavis. “No, Ada, més profund, com li he fet jo.” Li diu la Lídia. El Joan i l’Ada es fonen en un bes humit i llarg, la Lídia, abraçada al Joan se’ls mira desitjosa d’afegir-se.

Quan es separen el Joan busca els llavis de la Lídia. “Gràcies amor.” Durant tot el sopar, parlen en veu baixa, explicant-se el que faran al arribar a casa. El Joan s’ha de controlar, se sent totalment desbordat. “Estic somiant.”

El Joan posa una mà a sobre la cama de la Lídia, li acarona suaument lliscant fins a l’entrecuix, la Lídia separa les cames per facilitar-li la feina, els ulls del Joan s’il·luminen al trobar el cony de la Lídia sense la lleu protecció d’unes calces, enfonsa els dits en els humits llavis de la Lídia mentre ella se’l mira. “T’agradaria menjar-me’l ara?” Li pregunta fent-li una moixaina. “Hi ha massa llum aquí.” Li respon ell. “Però penso menjar-m’ho tot així que pugui.” “I a l’Ada, li menjaràs amor?” “També vida meva.” “Fes-li un petó.”

El Joan es gira cap a L’Ada, sense treure la mà de la figa de la Lídia, que li te agafada, i li besa als llavis, les seves llengües es troben, jugant a perseguir-se, a tocar-se i enfonsar-se en l’altre. Se’n va cap a l’orella de l’Ada “Ets preciosa, et desitjo.” I li besa l’orella, amb la mà que li queda lliure li toca suaument el pit per dins del vestit, fent que els mugrons se li posin erectes.

“Ens anem a casa?” pregunta la Lídia. S’aixequen tots tres, el Joan es mire l’entrecuix i s’asseu de cop. “Ostres!” Diu compungit. “Que te passa amor?” Li pregunta la Lídia mentre mira al paquet del Joan. “Mira, Ada, com el tenim!” Diu rient, se li apropa a l’oïda. “Va estimat, que no passa res.” EL Joan s’aixeca deixant veure un entrecuix totalment boterut.

Quan entren a casa el Joan abraça la Lídia, la besa buscant la seva llengua amb delir, li fica la mà sota el vestit, aixecant-li fins deixar-la amb el cul a l’aire. Deixa de besar-la un moment i li diu a l’Ada: “Vine aquí.” Li agafa la mà i se la posa al cul de la Lídia. “Acarona-li.” I ara la besa a ella.

La Lídia s’entesta en treure-li la roba al Joan fins al punt d’estripar-li la camisa deixant el mugró a l’aire, la Lídia comença a xuclar-li i mossegar-li. El Joan, mentrestant, fa caure el vestit de l’Ada, quedant pràcticament nua, sols amb el minúscul tanga negre, visiblement mullat, les mitges i el lligacames.

La mà de l’Ada s’enfonsa entre les natges de la Lídia i troba el forat del cul que frega amb el dit. La Lídia ja ha deixat nu al Joan i s’agenolla davant d’ell, l’Ada deixa anar la mà. “No, sisplau, bonica, segueix.” L’Ada s’ajup per tornar a trobar l’anus de la Lídia, quedant-se amb el cul en pompa, el Joan aprofita per fer-li la mateixa carícia a l’Ada, mullant-li el culet amb una mica de saliva i ficant-li a poc a poc, amb moviments de vaivé.

La Lídia comença una fel·lació al Joan, petonejant la punta del capoll, passant-li la llengua, absorbint-lo a poc a poc i deixant-lo entrar fins a la gola. L’Ada, que ja li ha ficat el dit dins del cul a la Lídia, li fa un petó a la galta, altre a l’orella, passant-li la llengua per tots els racons. Tímidament s’apropa a la boca de la Lídia i petoneja la comissura del llavi i el tronc de la polla de Joan a l’hora.

La Lídia es treu la polla de Joan i li ofereix a l’Ada que obre la boca desmesuradament. El Joan riu. “No la tinc tan grossa, nena!”. La Lídia la guia. “Tanca la boqueta, primer fes-li un petó a la punta”, L’Ada obeeix. “Ara treu la llengüeta i llepa-la, nota la seva pell suau. I ara posa els llavis i ves obrint-los a mida que t’entri.” La Lídia ha posat una mà al darrera del cap de l’Ada i l’empeny cap endavant. “Ara t’arribarà a la gola, frueix-la, sent com t’acarona la boca per dins.”

La Lídia li va fent que cada vegada li entri més a dins, el Joan s’estremeix “Arribo!” crida. La Lídia sap que significa això, la llet del Joan omple la boca de la sorpresa Ada. La Lídia la fa retirar-se. “No te l’empassis encara, preciosa.” Llavors bes a l’Ada ficant-li la llengua dins dels llavis i compartint el líquid blanc entre les dues.

El Joan es retira al sofà, les dues dones el segueixen, la Lídia s’en deslliura del vestit. “Lleu aquí.” l’indica a l’Ada, fent que s’estiri a tocar del cul del Joan amb la cara. “Fes-li un petó al nostre home, perquè avui és el nostre home.” “Des d’aquí no arribo als seus llavis.” Diu innocentment l’Ada.
“Als llavis no, estimada, aquí, al cul, menja-li ben menjat.”

L’Ada, una mica sorpresa (A aquestes alçades ja no la espanta res) enfonsa la seva cara entre les natges del Joan, llepant amb delir l’anus que se li ofereix, el Joan li acarona el cap, la Lídia s’apropa al Joan. “Tens gana?” Li diu oferint-li el cony. “Sí.” Li passa una mà pel cul i la empeny contra ell.

Li posa la llengua en el naixement dels llavis i va baixant, passant per sobre el clítoris, avançant i enfonsant-se fins trobar la porta de la vagina, fa entrar i sortir la llengua i torna a pujar, ara, amb els llavis estira els llavis vaginals de la Lídia, li repassa a una banda i l’altra i se’n va de dret al clítoris, el xucla a l’hora que li dona copets amb la llengua.

La Lídia es recolza en el sofà amb una mà, les cames li fan figa, gemega, agafa el cap del seu marit i el prem contra el seu pubis al mateix temps que crida, la cara del Joan s’omple de líquid de la Lídia, li regalima per la barbeta fins al pit.

La Lídia es deixa caure quasi a sobre de l’Ada. “Fica-li un ditet.” Diu a l’Ada. “I llepa-li els ous.” L’Ada introdueix lentament un dit al cul del Joan, i li passa la llengua molt superficialment pel testicles. “Au nena, una mica més de ganes!” Li diu la Lídia. “Mira’m a mi.”

L’aparta, s’apropa al collons del Joan i li passa la llengua per sobre, obre la boca i s’empassa un de sencer deixant-lo sortir a poc a poc fregant-lo amb els llavis. EL Joan gemega. “Has vist? Ara tu.” L’Ada repassa amb la llengua les boles del Joan, les petoneja i les xucla, el penis del Joan s’està aixecant de nou.

La Lídia surt de la sala i torna amb una petita palangana amb aigua, una esponja, una tovallola, deixa els estris a la tauleta i s'apropa al pubis de l'Ada, curosament li baixa el tanga, deixant al descobert un mont de venus lleugerament poblat de cabells, i uns llavis carnosos i humits.

S'apropa més al cony de l'Ada i li passa la llengua i li xucla el clítoris fent-la tremolar, amb la mà li frega els llavis i el cul, va fent girar a l'Ada fins deixar-la de quatre grapes, amb les cames separades, s'hi posa al darrera. “Ara, estimada, et traurem el tap.” Sense deixar de fregar-li la figa, treu un consolador de la bossa i l'insereix al cony, pausadament, però sense parar, una petita pressió, un xisclet de l'Ada. “Ja està amor.” Li diu la Lídia.

Li treu el consolador, un fil de sang surt de la vagina de l'Ada, la Lídia agafa l'esponja i li neteja a mida que surt, qua el raig para, la eixuga amb la tovallola, neteja el consolador i li torna a posar, fent moviments endavant i enrere, mentre, amb la mà li acarona el clítoris.

L'Ada es sacseja, s'aparta per un moment del ous del Joan i fa un gemec profund, mentre de la seva vagina surt el líquid del seu orgasme. “Gira’t.” Li diu la Lídia, acompanyant les seves natges amb les mans fins posar el cul de l’Ada davant del Joan.

El Joan es posa mig de genolls al sofà, s’agafa el membre i li frega pel cul, fent-li sentir tot el gruix del cos del fal·lus entre les natges. La Lídia s’asseu davant l’Ada, obrint les cames, oferint-li la seva xona humida i oberta. Li agafa el cap i l’acompanya fins que els llavis de l’Ada entren en contacte amb el cony.

El Joan ha posat una mica de vaselina al forat del cul de l’Ada, li està ficant dos dits, fent que l’anus es dilati, l’Ada està absorbint tots els sucs de la Lídia, clavant la seva llengua a la vagina i estirant els llavis interns de la Lídia.

La Lídia li fa un senyal al Joan i acota el cap de l’Ada cap al seu cony, el Joan prem amb la seva polla el forat de l’Ada que gemega dins del cony de la Lídia, aquesta passa una cama per sota l’Ada, buscant la vulva amb el dit gros del peu i li frega amb energia alternant repassades al clítoris i els llavis com penetrant-la amb el dit.

La tensió augmenta, L’Ada xucla, mossega i llepa tots els indrets de la Lídia, fins i tot li ha escolat un dit dins el cul i li remena. “Posa’m dos.” Li diu a l’Ada, que ho fa immediatament, La Lídia frega el clítoris de l’Ada i el Joan bombeja el cul amb els seu nap.

La Lídia comença a cridar al temps que mulla la cara i les mans de l’Ada, aquesta gemega amb veu profunda, lluitant per apropar-se al Joan i a la Lídia a l’hora, i el Joan s’escorre dins el cul de l’Ada mentre deixa anar un xiulet de coll.

Tost tres es deixen caure al sofà, esgotats i feliços. El Joan, una vegada ha agafat aire, s’aixeca i se’n va cap a la Lídia. “Gràcies amor meu.” La besa i l’abraça “T’estimo.” Li diu ella. Sense deixar d’abraçar a la Lídia, s’apropa la cara de l’Ada i i fa un petó. “M’ha agradat molt, ets genial.” La Lídia s’apropa també. “T’ho has passat bé?” Li pregunta i també la besa als llavis. “Sí, gràcies, m’heu feta feliç.”

El Joan li comenta alguna cosa a la Lídia a cau d’orella, ella se’l mira somrient i assenteix, es gira cap a l’Ada i li pregunta “Vols quedar-te aquesta nit i seguim la festa?” L’Ada dona un bot. “Sí!” I tots tres s’abracen i es petonegen.