Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Varis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Varis. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de setembre del 2009

Ulls

Els teus ulls em van col·lapsar l’enteniment des del primer moment, aquelles espurnes em van fer perdre el sentit del temps i de l’espai. No recordo haver-te vist abans en aquell hotel de mala mort, acostumat als cambrers malcarats, avorrits i ofesos per qualsevol paraula que se’ls hi digués el teu somriure i la teva mirada em va conquerir.

Durant els dies que vaig ser-hi, que vas ser-hi, vaig gaudir de la imatge de les teves mans suaus de dits afilats, servint-me els plats del sopar, gaudint de la teva veu suau al respondre en un anglès tan macarrònic com el meu les meves maldestres paraules.

Veure la teva figura creuant l’obsolet menjador movent sinuosament aquell cul suggerent, veure l’ample escot mostrant uns pits rodons i plens es va convertir en el meu desig diari.

La sensació que aquella mirada i aquell somriure no eren part de la feina es va apoderar de mi a partir de veure que no tots la rebien, també et va trair, o no, el veure per la cua de l’ull com et descordaves el botó de la brusa en apropar-te a la meva taula i al girar-te la mà tornava, suposadament, a cordar-ho.

No va ser fins al tercer dia que em vaig atrevir a dir-te lo maca que estaves aquella nit, els teus ulls van flamejar com mai mentre em responies amb un “thank you, sir” des dels teus llavis lleugerament pintats.

Em vaig debatre neguitós entre travessar, transgredir la frontera invisible que separa els compliments cordials de les propostes indecents. M’ennuegava la por a perdre el teu somriure si anava més enllà de lo socialment correcte, si gosava de dir-te que desitjava fer-te l’amor, sentir tota l’extensió de la teva pell en la meva pell.

Incapaç de dir-t’ho de paraula, no se’m va acudir altra bajanada que escriure-ho, plegat i ensobrat donar-t’ho al servir la taula amb un “Only for you, please read it, You don’t need to answer me.” Vas posar cara d’estranyada te’n vas guardar el sobre a la butxaca del davantal i vas seguir la teva feina.

Va ser el sopar més llarg i neguitós que he viscut, cap senyal, cap canvi en la teva mirada em donava a entendre que l’haguessis llegit, que l’haguessis entès, que t’hagués agradat o disgustat. Em vaig aixecar de taula cap cot i em tanca a l’habitació, donà per suposat que no tindria resposta.

Vaig mirar els informatius en alemany, sense entendre ni un borrall del que explicaven més enllà de les imatges quan m’era possible interpretar-les, el meu cap, però s’entestava en recordar-te, en esbrinar, imaginar, suposar quina seria la teva mirada el següent sopar, el meu darrer sopar en aquell hotel.

Estava a punt de tancar el llum i allitar-me quan vaig sentir un petit toc a la porta, vaig obrir i et vaig veure allà guaitant a esquerra i dreta amb les mans juntes. En veure la porta oberta vas entrar portant-me endins de cop, la porta es tancà darrera teu mentre els teus llavis s’enfonsaven en els meus amb desesperació. Com una ventada em vas portar fins al llit on vam caure mentre les nostres mans cercaven neguitoses tots els nostres racons i s’entestaven en descordar botons i cremalleres sense saber ben bé on eren.

Asseguda a sobre meu et vas incorporar mentre mormolaves suaus paraules en alemany que jo no entenia i et deslliuraves de la brusa deixant al descobert els teus pits de grans arèoles rosades i mugrons llargs punxeguts.

Sense deixar-me reaccionar vas apropar-me un dels teus pits a la boca i em vaig abandonar al seu tacte, vaig llepar amb delir el mugró erecte i l’arèola que s’arronsava amb les carícies de la meva llengua mentre la teva mà tirava avall el meu pijama per poder accedir al meu penis.

Vas fer-me un nou petó i vas lliscar pel meu pit petonejant i mossegant lleugerament els mugrons mentre la teva ma subjectava el meu membre con si volguessis evitar que s’escapés. Vas seguir baixant fins que els teus llavis van entrar en contacte amb el meu gland i el vas recórrer amb la punta de la llengua humitejant-lo abans d’engolir-ho com si t’ho volguessis empassar.

Incapaç d’arribar al teu cos en aquesta posició vaig deslliurar-me maldestre de la camisa i, com vaig poder, vaig fer que el pantaló del pijama acabés a terra, va ser llavors que vaig trobar, de casualitat, la goma de les teves calces amb el dit del meu peu, les vaig cercar també amb l’altre peu i vaig enganxar-les amb els dits i tirà amb força per abaixar-te-les.

La teva reacció va ser aixecar el cul per permetre’m la maniobra mentre em miraves amb delir i llepaves el meu penis. Amb les calces el mes avall que vaig poder vaig desplaçar un peu al teu entrecuix, vaig sentir el teu vellut i més enllà el tacte dels teus llavis. Vaig fregar el meu peu contra el teu cony intentant gratar el teu clítoris fins que el meu dit va trobar l’entrada al teu interior, ets vas moure per deixar que s’endinsés tant com pogués.

El teu cos girà sobre meu amb la teva boca com a eix i em vas oferir el teu cony ple de fluids i rosat d’excitació. Vaig enfonsar-m'hi entre els teus plecs assaborint tots i cadascun dels teus racons, colpejant amb la llengua l’excitat clítoris, sentí com el teu cos es tensava, els teus gemecs ofegats envoltaven el meu membre que s'escolava més enllà d'on mai hagués pensat, no vaig saber avisar-te que esclatava, tampoc no em va semblar que t'importés.

Vas deixar-te caure al meu costat, em mirares somrient, i vas dir no sé quines paraules que, per suposat, no vaig entendre. Sols vaig saber dir “Danke”, vas riure, “Gracie tante” vas respondre. Et vas aixecar et vas posar bé la roba, em vas fer un petó als llavis, encara tenies restes de la meva humitat. Vas obrir la porta entonant un “aufidersen” llençant un petó a l'aire.

Mai més no et vaig veure, no vas ser tu que em serví el sopar la resta de les nits, no em vaig creuar amb tu als passadissos de l'hotel, no vaig gosar de preguntar, sols alguna mirada de les teves companyes semblava dir-me que ho sabien tot. Dos dies després vaig deixar l'hotel, acabades les vacances el millor record que em vaig emportar va ser, sens dubte, aquella estona amb tu.

dimecres, 26 d’agost del 2009

Elles

Va obrir la porta amb la seva clau, com sempre, sense avisar, sense preguntar si era el moment adient. Va entrar lluint els seus quaranta i llargs anys tan exquisidament portats, mostrant unes cames de pell fina i lleugerament daurada i un escot que, més que suggerent, era un poderós imant a les mirades indiscretes.

Jo era estirat al sofà, en pilota picada, com sempre, gaudint de l’aire que entrava per la porta oberta de la balconada i sortia per la porta del safareig. – Hola. – Va dir abans de fer-me un petó als llavis i seure al meu costat. – Hola. – Li vaig respondre mentre esperava que deixés anar l’andanada.

La seva mà va cercar el meu penis com qui cerca qualsevol altra cosa i va començar a masturbar-me lentament. – Em diràs per què li has fet aquest lleig a l’Eloïsa? – Lleig? – No facis veure que no saps de que parlo! – va dir mentre estrenyia amb força el meu membre. – Val, val! – Vaig dir perquè no l’estrenyés més. Em va fer cas i va seguir amb la masturbació, lenta i pausada.

Vaig escolar la meva mà entre les seves cames fins trobar els seus llavis, com sempre lliures de cap barrera de tela, mentre enfonsava els meus dits en ells li vaig respondre. – No em ve de gust ser el padrí de bodes de ningú, i menys d’ella. – Ara em diràs que estàs enamorat. – No pas, però ell no m’agrada. – Gelós! – El seu cony humitejava fins al punt de tenir tota la mà amarada, la meva polla, estava tan erecta i dura que tenia la sensació que esclataria en qualsevol moment.

Ella es va aixecar i es despullà totalment, lluint un cos madur, uns pits menys caiguts del que es podria esperar i un pubis perfectament depilat. Per la part interior de les cames una gota de líquid vaginal dibuixava el seu camí descendent. – Està molt dolguda, ella t’aprecia molt, bé, t’apreciava. Diu que no et tornarà a dirigir la paraula. – Mentre em deia això es parava a sobre meu oferint la seva figa humida a la meva boca i apropiant-se del meu nap.

Mentre llepava aquell cony famèlic tractà de respondre – Ho sento molt, jo també me l’aprecio a ella, per això no puc, no vull ser el seu padrí. Creu-me, no duraran ni tres mesos. – Ella es va treure el meu membre de la boca. – No és mala persona, un xic tradicional, això sí, però bon jan. – Dit això va tornar a engolir-la com si fos un gelat, llepant tot el contorn i portant el capoll fins a la seva gola.

Jo estava enfeinat amb aquell clítoris que s’amagava entre els seus plecs, però vaig fer una pausa per respondre-li. – Me’l vaig trobar un parell de setmanes abans que ella m’ho demanés. – La visió d’aquell clítoris envermellit em va fer deixar la frase per agafar-ho amb els meus llavis i estirar-ho com si el volgués arrencar.

Ella es va separar i mirant-me als ulls esperà que seguís. – Res, que em va dir que un cop casats me n’oblidés de cardar amb ella, que allò dels trios i les orgies l’havia acceptat però que no li agradava i que a més em considerava un competidor perillós. – Qui ho diria! Amb mi ben bé que ha cardat quan tocava. – Ja, però no és el mateix, si més no per a ell, jo li tocava la seva propietat. – Vaig agafar-la per la cintura i apropà el seu entrecuix a la meva boca, trobava a faltar el seu sabor.

Ella es va deixar fer mentre tornava a treballar-me el membre. Vaig sentir com li arribava l’orgasme, la pressió del seu cos contra meu, la tensió de l’esquena al costat dels ronyons i els dos petits salts que feien els seus malucs. Com sempre es separà de mi, va tornar a seure al meu costat i treballà el meu membre amb aquella cadència que em portava lentament a l’èxtasi.

Vaig sentir que m’escorria, li vaig fer el senyal de sempre, acaronar-li el cap amb la punta dels dits, perquè ho sabés, com sempre va fer cas omís i va seguir amb la fel·lació fins que el meu membre va perdre tota la seva duresa. Aixecà el cap i s’apropà a mi, ens vam besar mentre ens abraçàvem, mentre acaronava els seus mugrons, encara erectes, i la suau pell dels seus pits.

Em mirà. – Així que tres mesos? – Si arriben. – L’Eloïsa sap de la conversa amb el Ramon? – No per mi, ni per tu. – Li vaig dir advertint-la. – Algú li ho hauria de dir. – Em va respondre. – I acabar sent els culpables d’un trencament? Se li passarà, i quan trenquin tornarà. – Ho tens molt clar. – Dit això s’aixecà i anà al bany, el soroll de la dutxa em va ajudar a recordar.

La primera vegada va ser ara farà un parell d’anys, més o menys un any després d’haver perdut la meva companya. Havia anat a aquella festa, orgia hauria de dir, sense gaires ganes, empès pel caparrut del Pere. Quan el Pere decideix que has de fer alguna cosa sols poden haver dues sortides, o li fas cas o l’escoltes durant un període igual al que et resisteixes fins a fer-li cas.

La festa començà d’una manera bastant normal, música, grups que xerren, alguna parella que balla, begudes, alguna cosa per picar, el de sempre. A mida que l’ambient es caldejava, començaven a aparèixer els primers símptomes del que anava a passar.

Algunes parelles ja no xerraven i es dedicaven a petonejar-se i acaronar-se mentre la roba queia sense control a terra, un parell d’homes feien els honors a una dona totalment nua que s’havia fet amb els seus membres i els masturbava acceleradament.

L’Eloïsa i la Rosa parlaven en un racó mentre gaudien de l’espectacle de l’entorn, en especial d’un parell d’homes que feien un seixanta-nou al costat d’una parella que cardaven amb ella a cavalcant sobre ell com si anés en un cavall desbocat.

Ja estava a punt de deixar la copa i escapolir-me; el Pere feia estona que havia desaparegut; quan l’Eloïsa em va fer un gest per que m’apropés. Vaig anar al costat d’aquelles dues dones que, segurament afectat per l’efecte de l’alcohol, em semblaven deesses. Ens vam presentar lo just, dir-nos els noms, i vam parlar una estona.

Em va sobtar que l’Eloïsa agafés la mà de la seva companya i la posés a sobre el meu cul, després em va passar el braç per sobre el coll i em va dir, quasi a cau d’orella. – Què no ens faràs cap petó? – Sense respondre vaig posar els meus llavis sobre els seus, acaronant la delicada, sedosa pell. Vaig notar la presència de la seva llengua humida, esperant mig amagada entre els llavis.

Respongué tocant-la amb la meva, empenyent-la dins la seva boca mentre la recorria esbrinant tot el seu tacte humit. La Rosa apropà els seus llavis als nostres i escolà la seva llengua entre les nostres comissures per unir-se en aquell petó que cada vegada es desbocava més.

No tinc clar com va ser que vam acabar tots tres estesos a terra, la roba rebregada, descordada, fins i tot esquinçada, vaig poder abastar els pits de les dues dones de mugrons foscos i erectes que saltaven de les meves mans a la meva boca i a la boca de la companya indistintament.

A poc a poc els tors de totes dues s’allunyaren i s’uniren per sobre del meu cap i m’oferiren a l’hora les seves vulves humides, desitjoses de ser petonejades, llepades, xuclades. Vaig dipositar un primer petó a sobre d’aquells llavis per, tot seguit, recorre’ls i explorar-los amb la llengua, assaborint la barreja de sucs de totes dues dones i frisant per enxampar tots dos clítoris al mateix temps.

Vaig sentir com una d’elles arribava deixant anar líquid en aspersió que m’amarà tota la cara, poc després l’altra se li unia. Es van deixar caure al meu costat i encetaren un ball de llavis i llengües sobre el meu penis, en cap moment no vaig saber quina de les dues m’engolia tot i que ho feien d’una manera diferent, una empassant-se el meu membre fins endinsar-ho al gola, l’altra agafant el gland amb els llavis i llepant-lo amb la llengua. Vaig avisar-les que arribava i la meva càrrega sortí amb força, elles van riure, es van girar i ens vam tornar a besar, vam parlar una estona mentre ens acaronàvem i petonejàvem.

De les hores ençà havíem creat una mena de societat del plaer, ens trobàvem i ens exploràvem, havíem arribat a provar-ho quasi tot. Ara l’Eloïsa havia trobat el seu home, o això es pensava o bé era jo el que desitjava que allò no sortís bé. Potser sí sentia com un robatori que aquell paio se la portés, sobretot després de la maleïda conversa.

La Rosa sortí del bany. – M’ha donat la teva clau per que te la torni i vol la seva. – Al rebedor, al calaix del moble. – No canviaràs d’opinió? – Ja saps que no. – La perdràs. – Et perdré a tu també? – La rosa somrigué. – No, a mi no em perdràs, de fet hi ha quelcom que vull parlar amb tu. – Em va fer un petó i va enfilar el rebedor. – Ens veiem després de la boda.

He de dir que vaig errar els càlculs, van durar aproximadament un any. Desgraciadament l’Eloïsa mai no va tornar amb nosaltres que, per acabar d’adobar-ho, havíem decidit pagar un sol lloguer.

dimecres, 29 d’abril del 2009

Viatge de feina

Vaig rebre la seva trucada de bon matí, de fet el telèfon tenia registrades dues trucades perdudes. – Sí. Dime Ferrara. No, no he abierto todavía el correo. Ya, entiendo. ¿Así qué hago? Ya, pero por mucho que corra no llegaré hasta el mediodía. Sí, de acuerdo. – Ja m’havien fotut en l’aire tota la setmana. Vaig agafar el portàtil, vaig passar a casa a agafar la maleta que sempre tinc preparada per aquestes situacions i m’anà a l’estació de l’AVE.

Allà m’esperava la Ainoa, l’efectiva administrativa que s’encarregava de fer que els tècnics poguéssim fer la nostra feina sense haver de pensar en res més. No us porteu a engany, no era la nostra secretària, era la nostra cap malgrat no ho posés enlloc. Si l’Ainoa rebia una queixa d’un client nosaltres tremolàvem.

D’altra banda era una persona afable i riallera, donada als acudits i Oh lloat Monstre d’Espagueti Volador! Entenia els nostres acudits! – Bon dia. Aquí tinc els bitllets del tren, surt d’aquí a mitja hora, i també en tinc reserva a l’hotel, però hi ha un problema, estan amb no se quin coi de saló i sols quedava una habitació que haurem de compartir, espero que no t’importi.

Em vaig quedar una mica sobtat. – Ah! Però tu vens? – Sí, he de fer algunes gestions, avui i demà. Tu per quant tens? – No ho sé, El Ferrara estava que es pujava per les parets, però com sempre l’explicació és “No funchiona nata.”. – Però t’ha enviat un correu. - Sí, però encara no l’he llegit, el miraré al tren, però si és tan explícit com sempre ... – Doncs res a fer que “Fuchione tuto.”

Vam pujar al tren i vam seure, jo vaig obrir la tauleta, el portàtil i vaig mirar el correu del Ferrara. – veus? – Ella va mirar el correu, vaig tenir la sensació que se’m posava més a sobre del que feia falta, de fet un del seus pits va fregar la meva espatlla d’una manera evident. Tot i així vaig fer com si no m’adonés no fos que fiqués la pota fins al coll. – Hauré de dir-li que sou tècnics, no pitonisses. – No t’entendrà.

Va riure lleument. – És un babau. – Llavors va badallar estirant els braços, no sé si es va adonar però al fer-ho vaig poder admirar tot el volum dels seus pits, semblaven intentar lliurar-se’n del sostenidor. – Quina nyonya! T’importa que dormi una mica? – I ara! – Va posar el cap sobre el meu braç i es va adormir. Vaig pensar que si havíem de compartir habitació les passaria magres.

En arribar a Madrid ja ens esperava el nostre amic italià. – “Prego! El cliente está ... allarmato – Tranquilo Ferrara. Vamos y vemos que pasa. – Jo me’n vaig que tinc feina. t’espero a l’hotel per sopar. A les vuit. Ferrara. Lo quiero a la ocho en el hotel. – ¿Ma i si no ha acabato? – Domani, Ferrara, domani. – Ferrara es va despatxar en un italià que no soc capaç de reproduir tot i que l’Ainoa li va fer el mateix cas que al venedor del top manta que se la mirava.

Tot i així Ferrara em va portar de tornada a l’hotel a les vuit, ella estava a la cafeteria de l’hotel, s’havia canviat i en comptes del vestit pantaló gris del matí portava un vestidet morat que deixava veure unes cames llarges i plenes i un generós escot que mostrava uns pits més grans del que m’havia pensat. Ferrara se la va menjar amb els ulls, jo vaig respirar a fons i vaig entonar mentalment un mantra, però ni així. Quan ens va veure va somriure. – Ja estàs aquí? Tingues la clau, deixa els trastos i canvia’t. Amb mitja hora tens prou? – Què no anem a menjar a l’antro del costat? – I ara! I que ens agafi alguna cosa. Au, ves-hi i baixa aviat. Ferrara, gracias, hasta mañana.

La cara de Ferrara era un poema. L’havia despatxat amb quatre paraules, a un dels elements més perillosos del grup, amic personal del director general. Tot i així va respondre la salutació, es va donar la volta i va desaparèixer. Jo vaig córrer a canviar-me, vaig deixar la maleta al temps que em despullava i entrava a la dutxa. Fins que vaig sortir no em vaig adonar del sostenidor penjat a la barra de la tovallola.

Vestit a corre cuita, amagant més que recollint la meva roba i la maleta dins l’armari, vaig baixar a la cafeteria. – Has trigat molt. Després direu que som les dones les que ens estem una hora arreglant-nos. – He fet el que he pogut. – Això m’ho diràs després també? – Què? – No res. Anem a sopar. Vam caminar una mica fins arribar a un restaurant, no em feu dir el nom, d’aquells que no puc pagar amb la meva Visa. – Escolta, això és molt car. No puc portar una nota així. – Li vaig dir tot preocupat.

Ella es va girar, va riure i em va posar un dit als llavis. - De la nota ja me’n faig càrrec jo. – Va ser un sopar molt més íntim que no pas m’hauria pensat, dissimuladament i amb paraules delicades em va sotmetre a un setè grau. Evidentment no vaig comptar les copes de vi, però tenia la sensació que estàvem bevent més del compte. Vam acabar el sopar amb les postres. – El cafè ja el beurem. – Va dir.

Tot sortint del restaurant me n’adonà que ella s’havia parat, em vaig girar i em trobà amb la seva mirada espurnejant i el seu somriure. – Crec que he begut massa. – Em va dir mentre em posava els braços al coll. Amb ella penjada del meu coll, els seus pits prement el meu pit i la seva boca a mig pam de la meva no vaig poder fer més que fer-li un petó. – L’has cagat, nen. – Vaig pensar, però no vaig tenir temps de més.

La seva boca s’enfonsava en la meva mentre la llengua recorria tota., el seu entrecuix es premia contra la meva cama i la seva cama es fregava contra el meu paquet. Les meves mans van baixar des de la seva cintura fins a les seves natges, no vaig notar més tela que al del vestit i vaig pensar que portaria un tanga. – No m’aixequis la faldilla aquí que no porto res. – Em va dir a cau d’orella. Crec que en aquell moment la meva erecció va sofrir una acceleració exponencial.

La seva mà es va passejar pel meu paquet sense cap vergonya. – Vull veure això. – Em va dir amb una rialla. – Anem a l’hotel. – El curt recorregut es va allargar entre abraçades, petons i alguna que altra acció arriscada, de fet no em vaig poder estar de fer lliscar la mà sota el vestit per tocar el seu sexe. Tot i que em deia que esperés, les seves cames es separaren ostensiblement per deixar-me explorar-lo i sentir tota la seva humitat.

La falsa intimitat de l’ascensor ens va permetre explorar-nos mútuament, els seus pits, grans i molsuts estaven coronats per uns mugrons erectes que lluitaven per foradar el vestit. La seva mà acaronava el meu membre sota el pantaló. La parada de l’ascensor en una planta que no era la nostra ens va fer tornar a la realitat. Una parella major va aparèixer a l’altra banda i amb un somriuré còmplice ens van preguntar. – Down? – No, I’m sorry, we go up. – Oh, actually. No matter. Bye.

Tot tancant-se la porta de l’ascensor encara vam sentir les rialletes de la parella, ens vam mirar i vam riure també. Vam entrar a l’habitació a corre cuita, tancar la porta i despullar-me a la carrera. Ella es va abaixar els tirants del vestit deixant lliures els pits que vaig poder admirar al complert per primera vegada. – Deixa’t la faldilla. – Li vaig demanar. Ella va accedir i es va estirar al llit mentre jo acabava de treure’m la roba.

M’hi vaig apropar al seus llavis, ella em va abraçar al coll i va tirar de mi per besar-nos. Les meves mans van buscar els pits i els vaig acaronar, prémer, empènyer amunt i, quan em va deixar, xuclar. La pell de les arèoles canviava de llisa a rugosa per l’excitació, rugosa quan me la trobava, llisa després de llepar-la amb la punta de la llengua.

Ella havia lliscat una mà al meu pit i l’altra al meu cap, m’acaronava explorant pit i ventre, jo frisava perquè anés més avall, però ella s’abstenia mentre gaudia de les meves carícies a les seves mamelles. Amb la mà empenyé el meu cap cos avall, jo intentava petonejar i besar tot el que em trobava pel camí però ella em portà directament al seu sexe. Aixecà les cames separant-les i m’apropà al seu cony ple de fluids.

Vaig llepar aquells llavis envermellits com si m’anés la vida, vaig estirar-los fins que s’escapaven del meus llavis i vaig clavar la meva llengua en el seu cau tot el que em permetia la meva posició. Al temps sentia els seus peus fregant la meva polla i els ous i escoltava els seus gemecs, imperceptibles al principi, estridents a mida que arribava al zenit.

Vaig saber que havia tingut un orgasme pel crit, quasi un udol, i perquè les seves cames es plegaren sobre meu i les seves mans pressionaren encara més el meu cap contra el seu cos. D’una estrebada em va portar amunt i em va petonejar amb una fúria inconcebible. Les seves cames m’abraçaren per la cintura i el meu penis entrà dins d’ella com si ja sabés el camí.

Al principi vaig voler porta el ritme de la penetració però vaig deixar-la fer en veure com me’l marcava estrenyent-me amb les cames i la pelvis, deixant-me anar després i tornant. Al cap d’un moment vaig sentir com l’orgasme es feia amb el meu cos, encara i així i segur de que estava assabentada va seguir marcant el ritme fins que el meu penis va defallir totalment.

Com que jo ja portava defallit una estona m’hi vaig deixar caure de nou, l’Ainoa es va girar cap a mi, els ulls li espurnejaven. – Estàs cansat? – Una mica. – Descansa, però no t’adormis. – Què vols dir? – La primer part de la resposta va ser la seva mà de nou sobre el meu paquet, acaronant-lo, masturbant-me per tornar-li al seu estat erecte. – Vull més. – Va ser la segona part de la resposta. – Demà he de tornar a fer feina. – I jo, per això vull més.

dimecres, 1 d’abril del 2009

Testimoni

La setmana havia estat dura, molt dura, així que aquell cap de setmana havia decidit passar-ho dormint. I en aquesta feixuga feina estava quan va sonar el timbre de la porta. Qui collons truca a les dotze de la matinada d’un diumenge? No podien ser altres que els famosos testimonis de Jehovà i la seva publicació divina “La Atalaya”.

Generalment no els hi obro la porta, però estava en pilota picada i amb mitja erecció matinera i em va sortir el costat bandarra així que vaig obrir la porta de bat a bat. Els testimonis eren dues dones, una més gran i altra una mica més jove; potser uns trenta; la dona gran, va fer un Justificació completacrit que van tremolar els vidres i va córrer esperitada escales avall. La jove, amb un somriure mal dissimulat va anar darrera d’ella tractant de calmar-la.

Vaig tancar la porta i, ja que estava despert, vaig pensar de fer-me una dutxa i esmorzar. Amb prou feines m’havia dutxat que va sonar de nou el timbre. – Ja va! – Mig vestit vaig obrir la porta, era la testimoni jove. – Què vols? – Et sembla bonic el que has fet? Pobre dona quasi se’m mata escales avall. – Ja. Mira maca jo treballo molt entre setmana i volia tenir un cap de setmana relaxat i me l’heu esguerrat.

M’hi vaig fixar en la figura de la dona, tot i anar tapada d’amunt a avall mostrava unes corbes prou suggerents. – I això et dona dret a sortir d’una manera tan indecent? – Mentre em deia això m’empenyia a dins de casa i tancava la porta darrera seu. Llavors va començar a riure. – L’has espantat del tot, cabronàs.

No acabava bé d’entendre que passava però li vaig seguir la veta. – Ja veig que pateixes molt per la teva correligionària. – Una mica, pobre dona, l’ha passat molt malament i necessita sentir-se protegida. – Més li valdria que la protegís un segurata. – Au, va! Deixem de parlar d’ella. Vull tornar a veure allò que ens has ensenyat.

Mentre em deia això ja s’havia penjat del meu coll i una mà s’havia posat a sobre el meu pantaló. – Ui! Sembla que belluga. Deixa’l lliure, va, despullat. – Despullat tu també. – Es va treure el jersei d’una volada i vaig poder veure uns pits generosos coberts per un sostenidor taronja sota una brusa transparent. El só de la faldilla al lliscar cames avall va fer que els meus ulls baixessin fins les seves calces.

Allò no eren unes calces d’anar a evangelitzar, un minúscul triangle de color taronja tapava el naixement del seu sexe, totalment depilat. Em vaig quedar tan parat que no em vaig adonar que la brusa també havia caigut a terra. – Ara treu-te lo teu si vols que segueixi.

Com si no volgués! M’hi vaig desfer de la poca tela que portava deixant que quedés al descobert el meu membre erecte apuntant cap a ella. Ella va riure mentre atansava una mà i me l’agafava acaronant-lo amb cura. - Així que això és el teu arsenal. – Si li vols dir així ... – Ella seguia movent la seva mà sobre el meu penis fent que l’erecció fos encara més tensa.

Com que semblava haver-se oblidat que encara no era nua vaig apropar-me i li vaig deslligar el sostenidor ella es va deixar fer, així que vaig aprofitar per acaronar aquells pits que en reclamaven la meva atenció. El tenia grans, amb unes arèoles amples i fosques, rugoses d’aspecte però suaus al tacte. Els mugrons eren llargs i durs, fins i tot semblava que tibessin cap amunt.

Vaig voler petonejar-los però em va parar. – Encara no. – Amb un mà va tirar de les calcetes cap avall deixant el seu cony a l’aire, un cony que ensenyava la punta d’un clítoris vermell. – Això me l’has de deixar tastar. – Primer vull altra cosa. Va tirar de mi, bé, del meu fal·lus, fins al sofà, sense deixar-m’ho es va estirar i el va apropar al seu cony. Després va tirar de mi i vaig poder sentir com m’encaixava en ella, sols una mica. – No seràs verge? – I ara!

Les seves cames em lligaren i m’empenyeren dins seu. Va fer un petit crit. – No corris tant que et faràs mal. – Calla i carda’m. – Vaig començar a moure’m dins d’ella, ella es movia cercant que entrés cada vegada més a dins tot i la dificultat per la manca de lubricació.

El sofà no era massa ample i en un descuit, penso, vam rodolar a terra, sort del parquet i que el sofà no era massa alt. Així me la vaig trobar a sobre, va posar les mans sobre el meu pit, agafant i prement-me els mugrons fins fer-me mal, cavalcant sobre la meva polla amb un somriure pervers.

En un moment va tirar de mi i em va plantar un dels mugrons a la boca. Vaig començar a llepar-lo. – És tot el que li faràs? – El vaig mossegar, un mossegada petita i curta, va cridar però la seva mà em va empényer cap al mugró així que vaig seguir clavant-li petites mossegades, estirant-lo amb les dents fins que em va demanar que parés.

Vaig cercar l’altre mugró i vaig repetir l’operació, ella seguia cavalcant-me i els seus fluids em banyaven quan va considerar es va sortir em va empènyer enrera i em va plantar el cony a la boca. Ella es va ficar la meva polla a la boca, engolint-la totalment mentre jo xuclava tots els fluid que tenia a la figa.

El clítoris era excepcionalment llarg, això em va permetre llepar-ho i mossegar-ho amb facilitat mentre amb un dit li fregava la vagina per dins, ella va intervenir de nou agafant-me un altre dit i apropant-lo a l’entrada del seu cul, em va sorprendre la facilitat amb la que va entrar. Així vam seguir una estona fins que es va aixecar i es va posar de quatre grapes.

M’hi vaig posar darrera d’ella i vaig posar el meu penis dins el seu cau, ella va començar a moure’s endavant i enrera prement les cames per augmentar la pressió sobre la polla. Jo estava a punt de rebentar i m’entestava en aguantar però arribà un moment en que ja no vaig poder més i em vaig córrer dins d’ella. – Com em deixis prenyada et mato. – Com et deixi prenyada mato al cirurgià primer.

Ens vam estirar esgotats. – Has arribat? – Li vaig preguntar. – Agafa aire, nen, que no hem acabat. – T’aviso que ja tinc una edat ... – Tu agafa aire. – dit això es va aixecar i va anar al bany. Una estona després tornava amb el cony humit d’haver-se rentat. Es va estirar al meu costat i em va agafar la polla i em va masturbar pausadament fent que tornés a agafar cos.

Pel meu cap ballava una pregunta. – Perdona, però la teva religió ja et deixa fer tot això? – No, però explica-li a la mare que no hi creus ni un borrall. – Dona! Ja no tens divuit anys, potser que siguis més independent. – I que deixin la mare sense els cèntims que li donen per ser una pobra vídua i la seva filla que en te cura amorosament? Ni t’ho pensis.

Vaig pensar que aquest país el negoci no és el turisme, és l’estafa, però bé, m’estava traginant una verge dels testimonis i això, tot i no poder escampar-ho, era tota una fita.

Va costar bastant que el meu penis tornés a estar en condicions, tanmateix una vegada vaig calmar la meva tafaneria m’hi vaig posar de nou mans a la feina, acaronant les seves cuixes primer, per cert, quines cuixes, rodones, plenes, de pell suau, tot i que tenia algunes estries prop de les natges.

Vaig gaudir també acaronant les seves natges, grans i toves com un coixí, tendres. Els meus dits s’aproparen de nou al seu tall humit, vaig separar els llavis, el clítoris no estava tan vermell com abans però tornaven a fer acte de presència els fluids.

Vaig començar a petonejar i llepar els seus plecs mentre tornava a enfonsar els meus dits a la seva cova, aquesta vegada però movent-los de costat per fregar tot l’ample de les parets interiors, devia tocar alguna cosa interessant perquè cada vegada que girava els dits feia un petit salt. – Et faig mal? – No, al contrari.

No sé si abans havia tingut algun altre orgasme, però quan vaig sentir la seva mà prement-me contra el seu cony mentre feia un crit i la seva pelvis saltava com una pilota vaig saber que en aquell moment sí l’havia tingut.

Quan es va relaxar vaig pujar fins estar a la seva alçada, li vaig fer un petó al que ella va respondre efusivament, va ficar la seva mà entre els dos cossos i va posar el meu penis a dins seu. Vam acabar fent una penetració llarga i pausada, fins que tots dos vam estar prou esgotats, mentre vaig gaudir, no sols de la penetració sinó també de la seva mirada espurnejant i els seus petons.

La història es va acabar una mica després, es va dutxar, es va vestir i se’n va anar tot dient-me. – I sisplau, no espantis les velletes que et volen vendre una revista. – Donat el resultat no sé que dir-te. – No siguis dolent. Siau. – Siau.

Mai més no va passar per casa, ni sola ni amb la seva mare, suposo que la meva porta tenia la marca del dimoni des d’aquell dia. Sí que els vaig veure una vegada ple carrer, la mare em va fer una mirada assassina, ella va somriure lleument.

dimecres, 25 de març del 2009

Tornant el favor

Tot s’ha de dir, jo no sóc dels que els hi agrada que els hi facin marranades (de les bones) però no fer-les, i malgrat haver-li enviat les flors no estava tranquil. Tampoc no volia fer-me pesat, així que vaig arribar un dia a casa i li vaig demanar de parlar a la Lin, li vaig fer entendre barrejant el català amb el meu anglès macarrònic que tenia tot el dret a rebutjar la meva oferta però que després del que havia passat em sentia en deute, sexual, amb ella.

Ella, després d’acabar d’aclarir el que l’intentava dir va fer la pregunta del milió. – I com vols pagar deute? – He de dir que va fer la pregunta en aquell punt que, qualsevol resposta errada la faria entrar en estat de dona ofesa. – Fent l’equivalent al que vas fer. – Jo no entenc, tu fer massatge peus? – Va preguntar una mica més relaxada.

Ja m’havia agafat amb els pixats al ventre. – Això m’hauries d’ensenyar a fer-ho, però no és el meu fort, em referia a la segona part. – Després d’interpretar les meves paraules se li va dibuixar un somriure a la cara. – Per què? – Perquè sóc un cavaller i m’agrada tornar els favors. – No recordo haver dit mai una bajanada tan gran.

El somriure se li va accentuar. – Tu vols entrar dins meu? – Aquella pregunta em va desmuntar tot el discurs, i això que és, no ho neguem senyors, la pregunta que volem sentir de qualsevol dona. I tant que hi volia entrar, de fet me la volia menjar sencera, fer-li venir orgasmes un darrera l’altre, malgrat no crec que pogués anar més enllà de dos. – Sols si tu vols. – El receptari de respostes m’ho sé de memòria.

La Lin es va aixecar sense dir res més i se’n va anar pis endins, em vaig quedar sense saber que fer fins que vaig escoltar que em cridava, vaig anar corrents fins al bany. – A mi agrada bany. Tu banyes a mi? – Vaig notar com el meu membre feia un salt dins els pantalons. – Com vols l’aigua? – Li vaig preguntar mentre tapava el desguàs i obria l’aixeta. – no crema. – Tèbia, molt bé. – vaig cercar el punt ideal i li vaig demanar que toqués l’aigua. – Està be? – Sí.

Mentre la banyera s’omplia d’aigua vaig apropar les mans als botons de la bata per descordar-li, em va parar. – Primer llavis. – Vaig apropar els meus llavis als seus, els tenia entreoberts i, mig amagada, la seva llengua esperava el contacte de la meva, vaig prémer els llavis contra els seus fins sentir la seva poruga llengua i llavors vaig passar la punta de la meva.

Vaig sentir com tenia un calfred en abraçar-la a l’hora que ens besàvem. El soroll de l’aigua omplint la banyera i el vapor que s’escampava pel bany creaven l’ambient ideal per perdre els papers. Em vaig haver d’asserenar per començar a despullar-la mentre ella, ignorant la meva tasca, seguia atansant la seva boca a la meva, cercant la meva llengua amb delir.

Els botons de la bata anaren cedint el pas a una pell suau, lleugerament daurada, i a uns pits petits, amagats darrera un sostenidor estampat amb flors, no m’hi vaig estar d’endinsar la mà dins una de les copes per poder gaudir del contacte d’un petit mugró que s’amagava totalment erecte darrera l’embalum. Les seves mans s’havien enfonsat en el meu cabell, cercant vés a saber què.

L’aigua arribava al límit, vaig tancar l’aixeta per evitar que l’aigua sortís quan entrés la Lin. Vaig tornar als botons descordant el que tancava a l’alçada del melic i que em va mostrar la cintura d’unes calcetes, també estampades, vaig acabar de descordar els dos darrers botons i li vaig treure la bata agafant-li primer un braç i després l’altre deixant que caigués a terra.

La vaig apropar a mi per poder descordar-li el sostenidor l temps que li besava el coll, un coll de pell llisa i sedosa, els petons es van estendre fins arribar a l’orella, vaig agafar amb els llavis el lòbul i no m’hi vaig poder estar de fer una lleu mossegadeta mentre el tocava amb la punta de la llengua. Una vegada descordat vaig estirar les tires del sostenidor braços avall deixant sense protecció les petites i molsudes mamelles.

Em vaig ajupir una mica cercant els tendres i foscos mugrons totalment erectes mentre les meves mans lliscaven pels costats fins trobar els malucs i tot seguit les calcetes, els polzes s’endinsaren en la tela i l’empenyeren cap avall deixant al descobert un cul de sedoses natges i un petit matoll de cabell púbic.

Després d’acaronar les cuixes mentre les hi baixava les calces varen caure a terra cobrint parcialment els peus. – Toca entrar a l’aigua. – Li vaig dir a cau d’orella, ella no es va moure, sols em mirava amb una mirada trapella. La vaig agafar en braços i la vaig posar a poc a poc a dins de l’aigua, ella es mantenia abraçada al meu coll petonejant-me la galta i parlant suaument en mandarí.

L’aigua la cobria fins al coll i per primera vegada vaig poder admirar el seu cos al complert a través de l’aigua, les meves mans recorrien el seu cos dins de l’aigua acariciant tots els racons, vaig estar temptat d’endinsar-me amb ella però em vaig contenir tot i que l’amic del pis d’avall s’entestava en sortir del seu captiveri i, com a protesta, havia deixat una evident marca humida al pantaló.

La Lin s’entestava a besar i llepar el meu coll, els meus llavis, fins i tot les meves parpelles mentre els seus braços em tiraven cap a ella. Posant un dit sobre els seus llavis li vaig indicar que em deixes fer, vaig llençar un raig de sabó líquid a l’aigua i el vaig batre amb la mà fins que es va anar fent prou escuma com per cobrir tota la superfície de l’aigua.

A les palpentes vaig acaronar el sexe de la Lin, repassant amb els dits els plecs mentre m’imaginava on tocava, vaig enfonsar un dit en la seva vagina durant un moment, tocant i imaginant les parets d’aquella cova, un altre dit fregava el petit espai entre la vagina i l’anus, un moviment de la Lin va portar de dret el dit fins al forat, vaig sentir la seva mà fent pressió sobre la meva per que el dit entrés a dins.

La Lin gemegava mentre els meus dit jugaven amb el seu clítoris, els seus llavis, la seva vagina i el seu anus. Com podia m’apropava a ella per tastar aquells llavis fins que tremolaven amb les meves carícies mentre l’altra mà em mantenia en un inestable equilibri. – Tu folla Lin? – Em va preguntar mirant-me amb els ulls plens de desig. – Encara no. – Li vaig respondre mentre l’ajudava a aixecar-se i sortir de la banyera.

Després d’eixugar-la amb una tovallola la vaig agafar de la mà i la vaig portar al dormitori, la vaig fer jaure al llit i la vaig besar als llavis, ella va obrir una mica la boca, vaig acaronar la punta de la seva llengua amb els llavis i vaig lliscar fins al seu coll assaborint la seva sedosa pell. Vaig cercar el camí per prémer amb els meus petons un dels seus pits i arribar al mugró erecte que tremolava cada vegada que la meva llengua passava per sobre d’ell.

Ella m’acaronava el cap amb la seva mà mentre jo feia el camí cap a l’altre pit, vaig trobar l’altre mugró, tan petit i tan erecte com el primer, ella empenyia el pit contra els meus llavis i el cap en sentit contrari com si volgués que me l’empassés sencer. Vaig seguir el camí fins al lleu matoll, tenia la panxa prou sensible com per que els meus petons li fessin encongir-la, i a poc a poc vaig arribar al reduït bosc de Venus.

Els cabells desprenien aquella olor especial a humitat barrejat amb el perfum dels fluids que començaven a fluir, vaig parar un moment ensumant aquell perfum, gaudint de totes les sensacions que em produïa. Després m’hi vaig endinsar en aquells plecs, cercant assaborir-los, recollint tota la seva humitat i barrejant-la amb la meva.

El seu clítoris s’esmunyia fugisser al meu contacte, el vaig agafar amb els meus llavis i el vaig bandejar amb la llengua, tombant-lo a banda i banda, llepant-lo i fins i tot mossegant-lo lleument, estirant-lo i deixant-lo anar, ella res ponia movent-se compulsivament, gemegant i prement el meu cap amb força. Vaig sentir com em banyaven els seus fluids mentre ofegava un crit i premia la seva pelvis contra la meva cara.

Em va mirar amb una brillantor especial als ulls. – Folla a Lin, ara. – Encara no. – li vaig respondre. Vaig deixar que es relaxés una mica mentre li feia un massatge suau a les natges amb les mans, acaronant-les i aixecant-les mentre li petonejava la vulva per sobre. Quan la vaig veure prou relaxada vaig apropar la meva mà a la seva vagina i vaig enfonsar dos dits dins d’ella.

Vaig començar un moviment frenètic amunt i avall que la va fer entrar en tensió, gemegava amb força mentre deia paraules en mandarí, suposo, i movia la pelvis descontrolada. Els seus fluids sortiren de nou banyant la meva mà i el meu braç mentre ella saltava literalment a agafar-me i tirava de mi cap amunt.

Em va clavar els ulls als meus ulls i després i la boca a la meva boca fent-me un petó salvatge. Quan es va calmar es separà i em va mirar de nou. – Tu folla Lin. Ja!. – Com vaig poder em vaig desfer de la roba i vaig posar-me a sobre d’ella portant el meu penis cap a l’entrada de la seva vagina. Amb prou feines havia entrat dins d’ella que va fer un gir voltant-me i posant-se a sobre meu.

Em va cavalcar de la manera més salvatge que mai no ho havien fet, saltava literalment sobre el meu penis sense acabar-ne de treure’l mai mentre cridava com si hagués embogit. Em va fer arribar abans de sentir que sortís el semen, fet al que no va fer cas ja que va seguir cavalcant mentre el meu penis seguia erecte fins que va fer un crit profund i quasi esfereïdor.

Es va deixar caure a sobre meu mentre sentia com encara tenia convulsions. S’abraçà a mi i ens besarem, un petó llarg i profund, lent, interromput per les seves inintel·ligibles i suaus paraules. Ens vam quedar adormits. Quan vaig despertar ella ja no hi era. Un paper a la tauleta m’explicava, en anglès, que havia gaudit com mai però que estava casada i no volia perdre el seu matrimoni, que ho sentia però no podria treballar mai més a casa meva.

dimecres, 4 de març del 2009

Assistenta

M’havien recomanat molt aquella empresa de neteja a domicili, també m’havien advertit que el personal era oriental, tot i que tot el personal en tenia permís de residència i de treball, de fet m’hi vaig assegurar a través d’un conegut posat en el tema.

No sóc dels que els hi molesten els emigrants però no puc acceptar que ningú s’enriqueixi saltant-se la llei, les meves reticències anaven enfocades a l’empresa, no pas al personal, més quan aquesta pertanyia a una mena de holding on també hi havia una agencia matrimonial, una cadena de restaurants i fins i tot una agencia de viatges.

El meu conegut em va assegurar que tot allò era perfectament legal, que no tindria problemes. Així que vaig concertar una entrevista. La dona que em va atendre, típics ulls orientals, cara arrodonida, cos menut i prim, parlava un castellà bastat polit, durant la conversa em va aclarir que ella era japonesa, però que el personal podia ser de qualsevol part del sud est asiàtic, ja fos de la Xina, Corea, Malàisia, ... i uns quants països més que no sé ni on paren.

Vaig indicar que necessitava una persona que tingués cura de la casa ja que amb els meus horaris de feina i estudis sovint acabava gaudint d’uns intensos caps de setmana de neteja. Em va preguntar per si volia dona o home. – Mentre em tingui la casa neta m’és el mateix. – Llavors em va proposar de tenir una persona a temps complert, l’única condició era que havia de tenir una habitació pròpia i un dos dies de festa a la setmana.

Em va semblar un bon tracte, vam signar un acord i el dia indicat arribava a casa la persona que havia contractat. Cos menut, ulls orientals, cabell evidentment negre, cara més aviat prima, es va presentar amb una carta a la mà i el cap cot que sols aixecava per dir sí o no. La carta deia que entenia el castellà però que no el parlava bé, també sabia anglès, francès i alemany, apart de mandarí. Vaig pensar que si sabia tants idiomes ben podia dedicar-se a fer d’intèrpret o traductora i no a netejar.

Com a assistenta va resultar molt eficient, de fet torno a tenir els mitjons ben emparellats, fins i tot alguns que feia anys que no es trobaven ara són junts de nou tot i que alguns tenen traces d’haver-la corregut grossa.

Al que anàvem. Tot va passar una tarda de divendres, jo arribava de la feina i ella encara hi era acabant de fer no sé què a la cuina. Tots els meus pensaments estaven en que s’anés, demanar una pizza, posar-me en pilota picada i tirar-me al sofà. – Lin, si us plau. – Li deia Lin perquè de debò que no acabava d’entendre més del seu nom, tot i això ara sé que era el seu cognom, afortunadament.

A la meva crida va deixar el que estava fent i es va apropar sol·lícita. – Senyor? – Senyor, no, si us plau, Pau, digui’m Pau. – Sí, senyor Pau. – No vaig insistir. – Lin, he tingut un dia dur, voldria descansar, pots deixar això per dilluns? – Senyor cansat? – Sí. – Senyor no preocupa. – Em va agafar la bossa i la va desar al seu lloc, m’ajuda a treure’m la jaqueta. – Lin, sisplau, no volia dir això. – Senyor no preocupa.

Agafant-me del braç em portà al sofà i em va fer seure, jo intentava dir-li que no calia, de fet em sentia violent però ella feia cas omís. – No preocupa. – Repetia mentre s’agenollava davant meu i em treia les sabates i els mitjons. – Els porto cuits de tot el dia, la tufejaré, pobre dona. – Vaig pensar. Ella, sense cap reacció va agafar les sabates i els mitjons i se’ls va portar.

Tornà a aparèixer amb un bol amb aigua, una esponja i una tovallola, s’agenollà de nou i em passà l’esponja pels peus, després me’ls eixugà i em feu el millor massatge de peus que mai no m’havien fet. Em vaig relaxar, sols volia mostrar les seves qualitats com massatgista, pensava.

Estava tan relaxat que no em vaig adonar que m’havia descordat el pantaló i me l’estava abaixant, junt amb els calçotets. – Lin! – No preocupa. – Però ... – Senyor no preocupa. – Sí, ja sé, també m’hi podia esforçar una mica més i dir taxativament que no, però no ens enganyem ...

Així que vaig pensar que jo no l’estava obligant a res i, a més de l’excitació, sentia curiositat per saber on pensava anar. I va anar on tots penseu, una vegada el meu penis va eixir dels calçotets es va aixecar amb el bol d’aigua i tornà amb aigua neta, passà l’esponja pel meu penis i els meus testicles, després ho eixugà tot amb la tovallola.

Llavors amb una mà acaronà suaument tot el tronc del penis, l’agafà i començà a moure-la amunt i avall fregant amb suavitat i fermesa el cos del fal·lus, somrient-me mentre ho feia. Va apropar la cara sense deixar de masturbar-me i va posar els llavis sobre el gland, vaig sentir com els llavis es separaven per deixar pas a la punta de la llengua, amb mig gland dins la boca la llengua ballava humitejant-lo tot.

Desplaçà varies vegades el penis per canviar la zona que toqués la llengua. Humitejant tot el gland per totes bandes, mentre amb un mà seguia masturbant-me i amb l’altra acaronava els meus testicles jugant amb ells entre els seus dits. Vaig intentar d’incorporar-me per acaronar-la però m’empenyé enrera amb un somriure. – senyor no preocupa, Lin s’encarrega.

Tornà a la feina però aquesta vegada agafà tot el gland amb la boca per anar retrocedint a poc a poc mentre la llengua repassava de nou tota la superfície del gland, Quan ja tenia els llavis tancats sobre la punta parà el moviment de la mà i obri la boca engolint el membre fins a mig tronc, premé els llavis i inicià un moviment de vaivé amb la boca.

És difícil de dir totes les sensacions que em produïa, sentia el contacte dels seus llavis, els copets de la seva llengua, les carícies dels seus dits ... em sentia al cel. De sobte vaig sentir com el meu penis dringava tot sol, una escalfor sobtada m’envaí. – Lin! Que arribo!

Entomà sense cap gest de fàstic tot el que va sortir del meu penis, seguí sense immutar-se fins que va considerar mentre jo em planyia repetint – Ho sento. – I ho sentia, mai no m’ha agradat perdre el control com l’havia perdut. Quan es va separar va agafar la tovallola i s’alliberà de la càrrega. – No preocupa. Lin sap. – Recollí tot o s’aixecà. Es tanca a la sala de la planxa i no sortí fins estar preparada per anar-se’n. – Fins Dilluns, senyor. – Em va dir somrient. – Fins dilluns, Lin.

Encara em vaig quedar allà una bona estona com un babau, assegut al sofà amb els pantalons a mig treure i totalment astorat. Vaig acabar el divendres amb una pizza de no sé què i un munt de pensaments sobre el que havia passat.

Com no sabia que fer vaig optar per una solució clàssica, dilluns li vaig deixar una nota, en anglès, dient-li que havien de portar un paquet. Des de la feina vaig encarregar un ram de flors amb una nota, “Thank you” i el meu nom.


dijous, 19 de febrer del 2009

Companya de feina

Em desfeia tan on punt la veia, m’enfonsava a la cadira amb l’embat del seu somriure, els meus ulls seguien tots i cadascun dels seus moviments, es perdien en totes i cadascuna de les seves corbes, i s’enyoraven de la seva presència quan s’anava.

Les coincidències eren minses i quasi sempre amb molta gent, massa testimonis, massa interferències. Com m’hi podia apropar a ella enmig de tanta gent, trencant una conversa on jo no hi era? No, estava clar que el meu desig es quedaria allà, encapsat fins que de pur avorriment s’esvaís.

I és que l’hora del cafè no és el millor moment per tractar de lligar, o potser sí, si es donen les condicions ambientals, però no era el cas així que vaig fer pensament ferm d’oblidar el tema. Però, com es pot oblidar un cos tan suggerent? Com es pot obviar una mirada tan captivadora? Com es pot ignorar un somriure tan aclaparador?

Aquell dia estava assegut fent un cafè, sol, sense esperar-me que ella entrés, no era la seva hora, de fet tampoc no era la meva. El seu somriure impactà contra meu. – Hola. – Va dir amb aquella brillantor d’ulls que sempre tenia. – Hola. – Vaig respondre desganat, allò se’m feia més dur amb la seva presència.

Ella tragué un cafè de la màquina i s’assegué directament enfront meu. – Què et passa que no em somrius com sempre? – Te importància? – Digues-m’ho tu. – Em posa molt nerviós quan algú em vol treure una resposta que no vull donar. – Perdona! Si et molesto m’ho dius i me’n vaig. – No és això, disculpa, però no estic segur que t’agradés la resposta.

El seu somriure florí de nou, la brillantor als ulls s’accentuà. – Prova-ho. – Estàs segura? – Ja sóc grandeta. – M’ho vaig rumiar un moment, però la situació era única i, a la fi, si passava el que m’esperava no hauria passat res. – Doncs el que passa és que em poses, que cada vegada que et veig perdo l’oremus, que frisaria per fer l’a ... per tenir sexe amb tu, però com sé que m’enviaràs a pastar estic intentant oblidar-ho. Au, ja l’he dit. – I és que quan les deixo anar, les deixo anar.

Ella es va posar seriosa, va fer un glop al cafè i no em va mirar. Jo esperava que s’aixequés i m’enviés a la merda, o trobar-me un projectil en forma de mà, però res. Va acabar el cafè i se’n va anar sense dir res. Jo vaig fer el mateix.

En arribar al meu lloc em trobà un missatge al correu, deia això: “Que no se t’acudeixi de tornar a parla d’això dins l’empresa.” Tot seguit hi havia el seu número de telèfon acompanyat d’un “Truca’m aquesta tarda.” Vaig pensar que em voldria posar verd, bé estic acostumat a entomar els resultats de les meves accions.

Tot sortir de la feina la vaig trucar, la conversa va ser curta, em va dir una hora i un lloc. Un – Vine preparat. – Em va fer tenir els pitjors pressentiments. Vaig arribar a lloc una mica abans de l’hora, ella no hi era, si més no, no la vaig veure. Vaig seure i vaig demanar un cafè, el cambrer m’ho portà i em vaig posar a mirar-lo mentre la esperava. – Tant de cafè et farà mal.

Era la seva veu, em vaig girar i sols vaig poder veure per un moment la seva mirada espurnejant mentre els seus llavis xocaven amb els meus. No m’havia refet de la sorpresa i ja era asseguda al meu costat. – Ets un babau. Saps quant de temps porto esperant que em diguessis alguna cosa? – Vaig intentar articular una resposta però no vaig tenir possibilitat. – Has pagat el cafè? – Er ... Sí. – Doncs anem.

Venir preparat, venir preparat. Collons! Vaig repassar mentalment el que normalment porto a sobre, sí havia de tenir un parell de condons, segur, però no estava segur si encara estarien en condicions. Quan els vaig agafar aquests? Mira que si m’han caducat. – Em permets anar al labavo un moment. – Sí, però corre.

M’hi vaig tancar i vaig cercar-los, vaig respirar tranquil no estaven caducats. Vaig sortir després d’aprofitar la visita al recinte i rentar-me les mans, ella m’esperava a la porta, amb tots els ingredients de sempre realçats pel seu interès i el meu desig.

Em vaig apropar i m’agafà de la mà tirant de mi fins arribar a mig carrer, va parar de sobte, es girà, rigué, m’abraçà i em petonejà de nou, les nostres llengües es torbaren nervioses, desitjoses l’una de l’altra, tractant d’abraçar-se a l’hora que es volien recórrer. No sé el temps que vam passar així, la meva mà dreta lliscà despistada cap al seu pit esquerre, que m’oferí dissimuladament mentre el seu braç tapava l’escena als possibles tafaners.

El carrer acabava en una avinguda, a un costat es podia veure un hotel de dues estrelles vell i atrotinat, vam entrar en ell i vam demanar una habitació. Mentre ens atenien jo l’agafava per la cintura deixant caure una mica la mà apropant-me al naixement d’aquelles natges rodones i excitants, la seva mà pujà la meva mentre a cau d’orella em deia suaument. – espera, aquí no.

L’entrada a l’habitació va ser caòtica, encara no s’havia acabat de tancar la porta les mans cercaven nervioses un camí entre la roba mentre les boques s’havien ajuntat de tal manera que era impossible saber on començava una i on acabava l’altra. Les llengües xocaven esvalotades, refregant-se, cercant obtenir tota la humitat de l’altre.

El só de tela esquinçada va parar la meva mà en el seu camí cap als seus pits. – Crec que t’he tren ... – No vaig poder dir més, s’havia tret la brusa d’una volada deixant que els pits quedessin al meu abast. Aquella visió em va fer amorrar-me instintivament en un d’ells assaborint el tacte del mugró, llepant-lo quasi amb desesperació mentre la meva mà agafava, acaronava i magrejava l’altre.

Ella acaronava el meu cap amb una mà mentre amb l’altra em descordava la camisa i la passava pel meu pit, acaronant i pessigant suaument els meus mugrons, jo ja havia canviat de pit fent-li els honors a tots dos per igual. Les seves mans van deixar de tocar-me per un moment, el só de la faldilla lliscant cames avall donava explicació al fet. Vaig decidir baixar entre aquelles dues mamelles petonejant l’espai que les separava i seguint avall per la panxa, pel melic, pel ventre fins arribar a un pubis de cabells curts.

Ella em va fer aixecar. – Espera, encara no, treu-te la roba i ens posem al llit. - A corre cuita em vaig desfer de la roba, ni em vaig adonar que el que s'havia esguinçat era la meva camisa i no la brusa d'ella, al treure'm l'eslip el meu penis va saltar com si tingués una molla, ella va riure. - Si que té ganes! Porta'l aquí. - m'hi vaig apropar i ella m'el va agafar amb suavitat, fent que la pell llisqués deixant el gland al descobert.

M'hi vaig estirar al costa d'ella però girat per poder accedir al seu sexe mentre ella jugava amb el meu membre fregant la pell i petonejant el cap, passant la punta de la llengua per sobre, dibuixant un ball rodó. Al final del matoll de cabell vaig trobar uns llavis humits que m'esperaven amb desig, vaig agafar-ne un amb els llavis i l'estirà una mica, després vaig fer el mateix amb l'altre, la meva llengua es va enfonsar fruint de la humitat que amarava aquella vulva.

Amb les mans gratava les seves natges al temps que m'ajudava a estar ben a prop, ben a dins d'ella. Vaig sentir com els seus llavis recorrien el tronc de la meva polla, i la llengua intentava abraçar-la. Ella movia els malucs de tal manera que jo quasi no m'havia de moure per tastar tot el seu entrecuix, fins i tot vaig poder enfonsar un dit dins la seva vagina.

En un moment va tremolar mentre s'arrapava més a mi fent que sentís com el seu clítoris s'aixafava contra la meva llengua, es va apartar i es va girar, ens vam besar, la seva boca tenia sabor a mi, la meva boca tenia sabor a ella, entre petó i petó s'anava movent fins aconseguir que el meu membre apuntés directament a la seva cova, va lliscar fins tenir-lo totalment a dins i ens vam girar quedant ella a sobre, va cavalcar embogida, aixecant-se i estirant-se per besar-me.

La vaig fer girar per ser jo el que quedés amunt, i vaig cavalcar a sobre durant una estona fins que ella es va girar posant-se a quatre grapes, tot això sense deixar ni un moment d'estar dins d'ella. Em sentia embogit, mai hauria pensat que en duraria tant ni que tindria la sensació de flotar.

Ella va arribar de nou, gemegant i amb espasmes, d'alguna manera la seva vagina premia el meu penis i això va fer que jo també arribés, vam caure tots dos esbufegant, ens vam abraçar i ens vam fondre en un petó profund, després ens vam seguir acariciant una bona estona. Va ser llavors quan vam parlar. - Ni se t'acudeixi de dir res a la feina! - No diré res, a la fi tampoc no em creurien.



dimecres, 19 de novembre del 2008

Tall de cabell

M’havien parlat d’ella, de les seves formes esculturals i de la seva traça a l’hora de tallar els cabells. Mai, però, no havia anat a la seva perruqueria i, de fet, aquell dia havia entrat per pura casualitat.

Com sempre, quan entro en algun lloc, m’he de situar, faig una ullada ampla a tota la sala però sense parar atenció enlloc en especial a res, de fet ni la vaig veure.

Després del protocol·lari bon dia, li vaig demanar a la noia de la recepció si em podrien atendre, em va demanar que m’assegués, que en un moment m’atendrien. Vaig seure i m’enfonsà als meus pensaments.

Una veu em va tornar a la realitat. – Si m’acompanya ... - en va portar a la cadira no renten el cap, em va acomodar i vaig sentir com l’aigua rajava entre els meus cabells.

Desprès les seves mans van repartir el sabó per tota la superfície, sentia com ho feia amb una suavitat inusitada, tan diferent d’altres vegades on sentia com les mans feien el mateix amb fermesa.

Ella deixava que els dit llisquessin entre el cabell, endinsant-se i sortint per l’altre extrem, ballant en el meu cap com si fos una pista de gel, sense prémer, sols passant, passejant, patinant ...

Em va fer passar a la cadira per tallar-me el cabell. Tinc el costum de tancar els ulls i deixar fer però aquella vegada em vaig embadalir amb la visió d’aquella dona. Realment era maca, molt maca, un ulls blaus brillants emmarcats per unes pestanyes negres llargues, coronats per unes celles fines i fosques.

Per raons familiar sé que aquella mirada tan encisadora estava produïda per una miopia galopant, segurament corregida amb llentilles. Això no treu que fos una mirada captivadora.

L’escot deixava veure uns pits de pell suau, agafats per un sostenidors negres que sobresortien una mica del vestit, ni els sostenidors ni el vestit podien amagar la presència dels mugrons, suposadament llargs o grossos, o potser les dues coses.

Vaig deixar que em tallés els cabells sense posar-hi atenció, gaudint dels frecs accidentals del seu cos contra el meu, sovint amb els pits que em tocaven lleument per fugir immediatament, d'altres vegades el ventre es posava sobre el meu braç i es movia a ressò del moviment dels seus braços.

La perruqueria estava buida i la noia de la recepció havia tancat l’entrada i venia a acomiadar-se. – M’hauria d’anar, tens problema en quedar-te sola? – Li va preguntar assenyalant-me amb la mirada. – Ves-hi, deixa’m la persiana abaixada, sisplau.

La noia sortí esbossant un somriure entremaliat. – Sigues bona! – Va cridar abans de tirar a baix la persiana. – Adéu. – Va respondre ella. El soroll de les tisores escurçant els meus cabells era l’únic que trencava el silenci.

Amb els ulls tancats vaig imaginar que ella es despullava i em despullava que ens foníem en una abraçada de desig i que les nostres boques s’ajuntaven per no ser més que una, que cap.

M’estava enfonsant en els meus somnis quan la vaig escoltar. – De veritat t’agradaria? – Perdó? – M’estaves imaginant nua i m’anaves a follar, no m’ho neguis.

Em vaig quedar astorat. – Suposem que és cert, com ho saps? – El somriure que se t’ha dibuixat, quan se n’ha anat. Sou tan previsibles! – Val, d’acord, perdona’m per la gosadia, però era sols imaginació, no pensava fer res.

Va deixar de tallar-me el cabell, es separà i em mirà fixament als ulls. – Així em deixaràs a mitges? – Tot i saber que m’estava invitant a fer realitat el somni per alguna raó no era capaç de llençar-m’hi.

Va seguir tallant el cabell fins acabar la feina, va agafar el mirallet i el posà darrera meu per que pogués veure el tall al clatell. – Va bé així? – Sí, perfecte.

Em va portar cap al lloc de rentar caps i em va rentar de nou, pensava que eren imaginacions meves però semblava que les seves mans es moguessin pel meu cap molt més sensuals que la primera vegada.

En acabar em va eixugar el cabell, es va posar davant meu i em va fer un petó als llavis. – Vols fer-ho o no? – Sense esperar resposta es va girar i s’entrà en un quartet que hi havia al costat i vaig sentir com obria una aixeta.

Vaig entrar esperitat al quartet, i allà estava, esplèndidament nua, deixant caure l'aigua pel seu cos, fregant-se els pits mentre em mirava voluptuosa. Em vaig treure la roba i m'apropà per entrar a la dutxa, ella em va parar assenyalant una cadira. - Seu.

Vaig seure mentre gaudia de l'espectacle de veure com s'ensabonava d'amunt a avall, cobrint d'escuma els mugrons i el pubis, com enfonsava els seus dits al seu cony i com passava la mà entre les natges i es perdia entre les cames.

El meu fal·lus estava totalment erecte, fins i tot em feia mal. Ella va sortir de la dutxa eixugant-se amb una tovallola. - Et passes tu un aigua? - Tot i que venia dutxat de casa vaig seguir el joc.

Em vaig mullar el cos amb la carxofa, desprès, a dues mans em vaig fregar amb sabó cobrint-me d'escuma per tot arreu, acabant traient-me el sabó amb una ruixada d'aigua. Durant tota l'estona ella no va perdre detall. A voltes es llepava els llavis amb la punta de la llengua i a voltes es mossegava el llavi inferior.

Quan sortia em va oferir una tovallola neta i em vaig eixugar. Oblidades les tovalloles es va enganxar a mi prement els seus pits contra el meu pit i agafant-me per les natges. El meu penis quedà esclafat entre els dos cossos.

Ens vam besar tastant les llengues joganeres, mossegant els llavis carnosos, després ella, sense separar-se va baixar fent-me petons pel coll, pel pit, parant als mugrons que va mossegar tendrament, per la panxa fins trobar la meva polla.

La va omplir de petons i de llepades al gland i al tronc, va seguir baixant petonejant els testicles, estirant la pell de l'escrot i colpejant-los amb la llengua.

Va fer el camí enrere, llepant i petonejant tot el que trobava al seu pas fins arribar a la meva boca, després d'un petó llarg i profund vaig ser jo qui va baixar recorrent el seu coll, els seus pits molsuts, els seus mugrons llargs i durs que vaig xuclar amb devoció.

Vaig baixar per la panxa fins arribar al triangle púbic poblat de curts cabells, vaig sentir la calor del seu ventre mentre cercava el naixement de la vulva, una vegada trobada vaig jugar amb els seus llavis llepant-los i petonejant-los, estirant-los, evitant el clítoris, reservant-lo per la tornada.

Vaig fer el camí de tornada dedicant-me primer al botó, llepades suaus primer, agafat amb els llavis desprès, estirant-lo, fent-li petites mossegades, fent que tremolés. A continuació vaig anar pujant tornant a petonejar tot el que havia petonejat abans. Vaig arribar a la seva boca i ens vam tornar a besar profundament.

Ella va separar-se i, girant-se es recolzà al respatller de la cadira, separant les cames i oferint-me el seu tall totalment humit i obert. Vaig posar el meu membre a l'entrada i vaig prémer, entrà suau, llavors va començar a moure's dibuixant cercles amb el cul mentre jo feia entrar i sortir la meva polla.

Va aconseguir que em corregués més aviat del que ho faig normalment. - Ho sento. - Li vaig dir. - No ho sentis, fes-me arribar. - Llavors em vaig agenollar, i em vaig a dedicar a menjar-li el cony, solcant tots els racons, estirant dels llavis i de clítoris, enfonsant els meus dits a la vagina i fregant-li les parets interiors.

Llavors vaig sentir com tremolava, vaig accelerar el ritme dels meus dits a l'hora que colpejava el clítoris amb la llengua, la tremolor es convertí en espasmes, els gemecs fins ara dissimulats es convertien en crits. Vaig parar un moment.

Amb prou feines havia agafat aire que vaig tornar a la feina, tornant a llepar, mossegar, estirar els llavis i el clítoris mentre els meus dits ballaven dins seu, una nova ona d'espasmes la va envair, fins i tot la cadira va tremolar. - Ja està, amor, que les cames em fan figa.

Es va apartar i va seure a terra al meu costat, ens vam abraçar i petonejar de nou una bona estona. - Per què el segon? - em va preguntar. - M'agrada veure com us correu les dones. - Em va tornar a besar, s'aixecà i digué. - És hora de tancar el xiringuito, que m'esperen a casa.

Des d'aquell dia em tallo el cabell una vegada a la setmana, i una vegada a la setmana tanquem la botiga més tard del que és costum, amb dutxa i festa inclosos.

dimecres, 5 de novembre del 2008

Estrena de teatre

Era una obra de teatre prometedora pel seu argument i pel seu autor, l’elenc era de gran qualitat professional i el director era el més anomenat i respectat del món del teatre.

Encara no tinc clar perquè em van invitar a l’estrena, a la fi tan sols formo part d’un grup de teatre amateur de barri i no crec que sigui el millor actor en ell. Però em cridava l’atenció anar-hi i veure tot de famosos amb allò que en diuen glamur i que mai no he sabut distingir.

Em vaig empolainar per l’ocasió i em presentar davant de la porta del teatre a l’hora indicada. Com que no sóc gaire expert vaig optar per anar per un costat i preguntar-li a un dels guardes de seguretat. El paio, que tenia l’aspecte de Mr. Smith, em va demanar veure l’entrada. – Sí, vostè ha d’entrar pel centre.

Per un moment em vaig sentir desorientat. – Perdoni, però pel centre no és on han posat la catifa pels famosos? – Sí. – Ja, però és que jo no en sóc de famós. – Doncs la seva entrada diu el contrari, per la catifa vermella, sisplau.

Em vaig apropar al guarda que controlava l’entrada a la catifa, també s’assemblava a Mr. Smith, li vaig apropar l’entrada i em va mira estranyat. – Com és que no ve en cotxe? – És que visc a prop. – No se’m va acudir altra bajanada però no em vaig atrevir a dir-li que havia vingut en metro.

De sobte em vaig sentir el centre de totes les mirades, sentia la gent que em mirava entre estranyada i sorpresa – Qui és aquest? – Jo que sé, no l’he vist mai. – Em vaig quedar petrificat fins que una veu sonà al meu costat. – Entrem?

Era una actriu, bastant bona al meu entendre, sí, també estava bona però no ho deia en aquest sentit, que m’agafà pel braç fent que avancés cap a l’entrada del teatre. – Gràcies, la veritat és que això és nou per a mi. – Tu somriu i no hi pensis.

Una vegada a dins del teatre se’m va girar i em preguntà. – Bé, i així com et dius? – Jaume Joan i Jover. – Ella va començar a riure. – I no ets actor professional oi? – No, la veritat, sóc amateur. – M’agradaria veure el Joel que fa ara. – Què vols dir? – Que t’han confós amb ell, segur. - Però si jo em dic Jover de segon i no pas Juvé! - Un català el llegeix un castellà l'escriu, cagada pastoret.

Per no sé quina raó teníem seients contigus. Vam patir el primer acte de la millor manera possible i és que, malgrat els esforços dels actors, l’obra era altament recomanable pels que pateixen insomni.

Vam sortir en acabar el primer acte, ella seguia al meu costat. – Has vist les instal·lacions del teatre? – D’aquest no. – Vine. – Em va agafar la mà vam entrar per una de les portes de servei, veient el que hi havia vaig pensar que no pagava la pena arriscar-nos a que ens fessin fora.

Vam parar davant d’una porta i la va obrir, era un dels camerinos. – escolta, no ens cridaran l’atenció per estar aquí? – Calla! – va tancar la porta i vam quedar a les fosques. – Tu no facis soroll i no ens trobaran. – El següent que vaig sentir van ser les seves mans recolzant-se al meu pit i els seus llavis cercant els meus.

Les meves mans van trobar els seus pits sense gaire problema, sentia els mugrons erectes sota la tela del vestit la suavitat de la pell dins l’escot. La seva mà havia baixat fins al meu entrecuix i fregava el meu paquet per sobre el pantaló. Vaig maleir el costum de portar calçotets.

Vaig baixar la mà dreta recorrent els seu costat i lliscant pels malucs fins arribar a les cames, envaí l’interior de la faldilla arribant allà on ja no hi eren les mitges i gaudint del tacte d’unes cuixes molsudes. Ella havia baixat la cremallera del pantaló i bregava per treure-me-la a l’aire.

Amb les dues mans vaig agafar les voluptuoses natges i les hi vaig magrejar a gust mentre el seu sexe es refregava contra la meva cama. La seva mà ja havia tret el meu membre i l’explorava per tota la seva superfície.

Vaig trobar el seu sexe darrera la tela molla del tanga, el vaig apartar per poder gaudir del tacte dels llavis i el clítoris, amarats de sucs i de desig, faig fer el gest d’ajupir-me però no em va deixar així doncs vaig enfonsar els meus dits entre els plecs, jugant amb el clítoris que s’escapolia del meu contacte i endinsant-me en la seva cova de parets molsudes.

Va passar la seva cama dreta per darrera meu mentre posava el meu fal·lus dins la vagina famèlica, després es va penjar de mi passant la cama esquerra per darrera meu. El contacte de la meva esquena amb una paret va evitar que caiguéssim a terra.

Com si cavalqués a sobre d’una bèstia embogida tirava el seu pubis enrere i tornava endavant violentament, xocant contra el meu pubis, gemegant profundament a cada cop mentre jo no podia fer més que aguantar dempeus la propera envestida.

En un dels xocs es va agafar amb més força i no va tirar enrera, estava totalment tensa i un fil de veu feia les vegades de crit llarg i agut, després es va relaxar, va baixar les cames i va tirar de mi cap a un racó.

A les palpentes va trobar un sofà i es va estirar en ell. – No t’has corregut oi? – em va preguntar. – No encara. – Em va estirar a sobre seu, oferint-me el seu sexe de nou, vaig posar el meu membre dins seu i vaig iniciar una penetració lenta i constant.

Ella m’acompanyava i esperonava movent-se cada vegada més ràpid fent que la penetració fos encara més profunda. Sentia com em pujava la calor, estava a punt d’arribar i li ho vaig fer saber, em va invitar a acabar dins seu, sense cap problema.

Vaig esclatar amb un gemec profund i fosc. – Sembles un brau esbufegant. – va dir rient. Ens vam aixecar. – Arregla’t ràpid que comença el segon acte. – No és que em faci gaire il·lusió veure la resta de l’obra. – Ni a mi, però jo he d’estar-hi, i després hem de discutir algunes coses a casa.

Em va agafar de la mà i vam córrer cap a l’entrada de la platea, ningú no ens va mirar, vam seure de nou i vaig gaudir durant la resta de l’obra de la visió dels seus ulls i el seu somriure. Per cert, si en Joel Joan llegeix això que no pateixi, l'obra era un potentíssim somnífer.

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Sis mesos

Recordo la primera vegada que se’m va apropar, portava un vestit transparent que deixava veure els mugrons foscos i erectes frisant per alliberar-se de la presó de la tela. La faldilla llarga amb talls als costats que arribaven fins quasi a la cintura.

Se’m va apropar deixant el seu acompanyant, mirant-me fixament des del primer moment, algú em va felicitar i plànyer a l’hora. Em va fer un petó als llavis així va ser a sobre meu. – Saps donar plaer a una dona? – Em va preguntar amb un fil de veu. – Espero que sí. – Li vaig respondre mentre m’apropava per tornar-li el petó.

Ella es va apartar i es va repenjar d’esquenes a la paret obrint les cames. – Demostra-ho. – Sense pensar-ho m’hi vaig agenollar davant d’ella i vaig apartar la faldilla descobrint unes cuixes fortes i suaus, ben formades i uns llavis totalment deslliurats de cabells, rosats amb un clítoris gruixut traient el cap entre ells.

Vaig dipositar un petó a sobre mentre les meves mans acaronaven les cuixes tractant d’abastar-les senceres, la meva llengua tocà el botó un parell de vegades i després l’abraçà i es cargolà en ell. Les mans havien trobat les seves natges molsudes i les premien amb delir fent que el seu sexe s’apropés a mi.

Em vaig acabar d’enfonsar en aquells llavis carnosos, perdent-me en cadascun del seus plecs, xuclant tota la humitat que m’oferia. Amb les mans li havia separat les natges i amb un dit havia trobat l’anus i li acaronava fent petites pressions de tant en tant.

Mentre la meva boca fruïa del seu sexe vaig introduir dos dits a la seva vagina, sentint les seves parets flonges i humides palpant tot l’interior que podia abastar. Vaig sentir com s’estremia en passar els dits per un punt, com si no m’hagués adonat vaig seguir la meva inspecció passant sovint per la zona.

A cada passada sentia com es tensava i estremia, com cada vegada se sentia més els seus gemecs i com la seva mà premia el meu cap contra ella. Al temps li xuclava el clítoris amb força, estirant-lo tant com em deixava i sentia com la meva cara era molla dels seus sucs.

Vaig sentir com s’escorria, com em mullava la mà i el vestit, com gemegava com mai no havia sentit que gemegués cap dona. Va estirar de mi fent que m’aixequés, i em llepà la cara tractant d’assaborir els seus propis fluids. – Ets el meu home. – Em va dir i ens vam besar en profunditat, assaborint la boca de l’altre i abraçant-nos fins a no poder respirar.

Es va separar i li vaig veure els ulls espurnejant, em va girar posant-me d’esquenes a la paret i em va baixar el pantaló. El meu membre va saltar totalment erecte, regalimant per l’excitació, ella es va agenollar mentre l’agafava amb la mà i va llepar el capoll passant la llengua per tota la superfície i recollint el líquid lubricant que sortia.

Poc a poc se l’introduí a la boca, sentia la seva llengua tastant tot el seu cos mentre amb una mà acaronava el tronc que quedava fora de la seva boca i amb l’altra jugava amb els meus testicles. A cos sentia les seves dents passant amenaçadores sobre la meva pell.

A voltes apartava la mà, es retirava fins quasi treure-se’l de la boca i se l’enfonsava de cop arribant a tocar la meva pelvis amb el seus llavis. Jo sentia com el meu membre entrava a la seva gola d’una manera salvatge. Arribava el moment i la vaig avisar, ella va deixar que arribés sense immutar-se, després apartà la cara i el deixà caure a un costat.

Es va aixecar i ens besarem de nou. – Vesteix-te, ens anem. – Vam sortir d’aquella festa i vam anar directament al seu niu, jo sabia que allò tenia data de caducitat, sis mesos, sis intensos mesos, cent vuitanta i tants dies de plaer descontrolat, de viure en una tempesta de sensacions, de patir l'espera de la trobada, de fruir d'una dona tot foc desesperat. Sis mesos en univers de dos i després res.

Passejava la seva esplèndida figura per la sala fent que les mirades, la majoria d’homes, la cerquessin sense control. El vestit extremat mostrava uns pits lluents i voluminosos i permetia endevinar el límit exterior de l’arèola. Unes cuixes ben contornejades i plenes quedaven a la vista tan bon punt acabava la minsa faldilla.

Les mirades dels homes treien a esgarrapades la poca roba que portava, les mirades de la majoria les dones es clavaven sanguinàriament a l’esquena, tret d’alguna que feia el mateix que els homes.

Jo sabia que aquell dia seria l’últim que estaria amb mi. Jo havia estat de sort, no en tenia parella quan ella va aparèixer, però no era pas un detall que ella tingués en compte, d’altres havien caigut perdent núvia, companya, dona, família ...

Igual que va fer amb el seu company feia sis mesos, va venir al meu encontre, em va abraçar fent-me sentir els seus pits darrera la fina tela del vestit i besant-me amb delir, enfonsant la seva llengua a la meva boca, colpejant la meva llengua frenèticament, absorbint-me sense miraments.

Les mirades de la sala se’ns clavaven, algunes reprovatòries, d’altres envejoses i les més excitades. Ella, aliena a les mirades, rebregava el seu entrecuix contra mi, cercant el provocar-me una erecció impossible de dissimular. – Sisplau, no corris tant, ens mira tothom. – Els altres no importen.

Agafà la meva mà i la posà sota la faldilla, Mirant-me fixament. Les calcetes brillaven per la seva absència, s’havia rasurat i els seus llavis se m’oferien perfectament polits. No mi vaig poder resistir i els meus dits s’enfonsaren entre aquells plecs, tot i que a voltes semblava més que en fossin engolits.

La seva mà s’enfonsà en el meu pantaló fins arribar al meu membre, l’agafà pel tronc i l’encaminà a l’exterior. Per un moment vaig pensar en la gent que hi teníem a l’entorn, molts ja no miraven, ens estàvem convertint en part de l’escena i sols s’escapaven algunes mirades.

Sentia com els seus fluids regalimaven la meva mà i com la seva fregava el meu membre cercant provocar-me l’ejaculació, sentí com la força de l’orgasme la sacsejà i ho sé perquè es clavava a la meva boca com si volgués enfonsar-se en ella. – Venies preparada oi? – ella somreia. – Mai no arribes tan d’hora. – L’orgasme m’arribà mentre el meu fluid s’escampava per la seva mà, el meu pantaló i el terra.

Em va fer un petó als llavis mentre m’agafava el mocador per netejar-se la mà. – He sigut molt feliç amb tu. – Va deixar caure el mocador sobre el meu penis i es va dirigir cap a ell, al que havia elegit com el meu successor. Em vaig netejar i vaig amagar el meu membre, tot i que la reunió començava a tenir un aire més pujat de to jo era l’únic que el tenia fora.

Una noia s’apropà al noi elegit. – No t’aniràs amb ella, oi? Fa dos anys que estem sortint. – No siguis així, ja sabies al que veníem, ho fem fa molt de temps. – Sí, però amb ella no, sisplau. – La noia els deixà venint cap a mi amb els ulls enrogits. – I tu, no faràs res? – Em digué amb la cara amarada. – Jo? Jo ja sabia les regles del joc amb ella. S’ha acabat, bon vent i barca nova.

Ella m’abraçà amb força. – Llavors folla’m, fes-m’ho, sisplau. - La vaig mirar als ulls, en altre moment li hauria fet cas sense dubtar-hi. – No és això el que vols, si més no avui. Millor que te’n vagis a casa, i oblida’l. – i tu? Que faràs? – no ho sé, no ho sé.

La reunió s’havia animat, les robes havien anat caient i es veia gent fent-se carícies i cardant per totes bandes. Ella seguia vestida, a ell l’havia despullat totalment, l’havia fet agenollar-se i el premia contra el seu sexe que ell devorava àvidament.

Vaig acabar d’arreglar-me i caminà cap a la sortida, una dona m’agafà la mà. – No te’n vagis, jo puc consolar-te. – T’ho agraeixo, però per avui en tinc prou. Un altre dia. – Li vaig fer un petó als llavis, vaig deixar anar la seva mà i vaig sortir.

divendres, 17 d’octubre del 2008

Trobada

La estava esperant al lloc on havíem quedat, era la porta d’un hotel de tres estrelles, vaig esperar-la una mica allunyat de la porta, havia arribat cinc minuts abans, ella va arribar una mica més tard, tot i que a mi em va semblar una eternitat. Potser a Einstein se li va acudir lo de la relativitat esperant algú?

Havia canviat el jersei gruixut per una jaqueta escotada i els pantalons per una faldilla, no massa curta però que s’aixecava amb sols una mica de vent, quan passava això unes cames llargues i molsudes quedaven a l’aire sense que ella fes res per impedir-ho, algun cop l’aire portava la faldilla més enllà i s’endevinaven unes calcetes calades blanques.

A mida que arribava em somreia i m’aguantava la mirada, sabia perfectament que la estava despullant mentalment, que la estava desitjant molt abans de tenir-la al meu abast. Es va parar davant la porta de l’hotel i em va fer un gest amb el cap, m’hi vaig atansar. Em va fer un petó als llavis mentre premia els seus pits contra el meu pit. – Entrem?

Vam demanar una habitació i vam pujar. – Llàstima que haguem de pagar tota la nit. – Vaig dir pensant que en poc temps ja estaríem fora. – Què no et podràs quedar tota la nit? – Em va preguntar mirant-me amb el cap bandejat i fent de nena ploranera.

Mentre l’ascensor pujava, els nostres cossos s’arreplegaven l’un contra l’altre mentre les boques amagaven el ball de les llengües, que s’esmunyien i es retrobaven que es cercaven i s’escapaven, les mans acaronaven l’esquena contrària fent força per no perdre el contacte i els sexes lluitaven per trencar la barrera de roba que els separava.

L’ascensor es va parar i vam sortir somrient i abraçats sota la mirada envejosa d’un parell d’executius que esperaven l’ascensor. L’operació d’obrir la porta amb la targeta desgastada per l’ús es fa problemàtic si a més et mou un desig irrefrenable d’entrar.

A la quarta la maleïda port s’obrí i vam entrar esperitats, tancant-la rera nostre sense cap mirament, llençant-nos l’un a sobre de l’altre, cercant el tacte de la pell. Vaig escolar la mà per l’escot agafant la carn del pit, sentint el seu tacte sedós als meus dits. Vaig prémer l carn per esmunyir-me dins la copa del sostenidor i trobà l’arèola arronsada i el mugró totalment erecte que s’aixecà entre els meus dits en alliberar-ho de la pressió de la roba.

La seva boca em devorava la cara, els llavis i la llengua, les seves mans lluitaven per treure’m la jaqueta, la camisa i els pantalons – Coi! Quin cinturó més complicat! – amb la mà que estava aixecant la faldilla a esgarrapades vaig deslligar-me el cinturó, que portava una mena de pressa a l’estil dels moneders.

Deslligat el cinturó ella em deslliurà dels pantalons i els slips fregant el meu membre amb la seva mà, agafant-lo i prement-lo, sentint el seu gruix i la seva llargada.

Com vaig poder li vaig treure la jaqueta i la brusa, vaig bregar amb els gafets del sostenidor fins que els vaig descordar, algun es va trencar, penso, pel soroll que va fer. Els pits quedaren lliures, mostrant-se i oferint-se esplèndids davant el meu desig.

La cremallera de la faldilla va baixar quasi sense ajut i les mans s'endinsaren dins les calcetes envaint i acaronant la suau superfície de les natges. Amb el moviment les calcetes lliscaren cames avall i els sexes entraren en contacte per primera vegada.

Em va empènyer fent-me caure al llit i s'aturà als meus peus, va acabar de treure un mitjó que es negava a caure de la punta del peu i e passà les mans acariciant-me les cames entre em mirava amb els ulls brillants de desig.

Les mans s'apropaven al meu membre i els testicles i els van agafar fregant-los amb delicadesa però amb força, els llavis s'aproparen a besar suaument la punta del gland i la llengua inicià un ball per tota la seva superfície. - Jo també et vull fer coses. - Després.

Els llavis abraçaren el gland engolint-lo sencer i la llengua jugà amb ell dins la seva boca, traient-lo fora per tornar a abraçar-lo amb els llavis i endinsar el membre una mica més, tirant enrere per tornar e empassar-se'l una mica més. - Sisplau que faràs que em corri. - Ja paro.

Sense que la mà deixés el meu membre s'apropà al meu pit llepant i petonejant el camí fins arribar a la meva boca. Em besà amb delicadesa i em demanà. - Vols fer-me cosetes? - Sí. - M'avisaràs? - Sí. - Es va girar sobre ella mateixa per oferir-me el seu sexe humit.

Aspirà l'aroma que sortia d'ell i el besà, llepà tots i cadascun dels racons escurant els fluids que l'amaraven, sentint dringar el clítoris entre els meus llavis, enfonsant la llengua dins la seva vagina a la cerca de més humitat i més calor.

Ella continuà amb el ball amb el meu membre, m'hi vaig resistir a ejacular. Ella és va córrer al menys una vegada, quan vaig sentir el seu líquid banyant la meva cara, llavors es va girar, es va enfonsar en un petó dur i profund, com si volgués fondre's dins la meva boca, les seves cames s'obriren per que el seu sexe cerqués el meu.

Sense cap ajut el meu membre va ser empassat per aquell túnel profund i calent, sentia com, a voltes, premia el meu membre, mentre aquest era expulsat per tornar a ser engolit constantment.

En un moment es va treure de sobre i es va posar al meu costat a quatre potes, m'aixecà per posar-me al seu darrera i no vaig poder evitar fer-li una llepada en aquell sexe que m'esperava amb delir.

Després d'apuntar el meu membre vaig iniciar una lenta i pausada penetració, intentant sentir un a un cada centímetre del seu interior, gaudint del contacte dels seus llavis contra la meva pell cada vegada que arribava al límit.

Desitjava que aquell moment fos etern i desitjava que ella també el desitgés així que vaig baixar una mà a la cerca del seu clítoris, i e fregà amb cura, fent-lo ballar a l'hora que la penetrava.

Ella es va incorporar i m'abraçà pel coll i ens besarem mentre la meva mà continuava fregant-li el botonet, l'altra mà cerca els pits esplèndidament accessibles i els acaronà fent que els mugrons tornessin a estar erectes.

La seva mà busca per darrera el meu membre, el tragué de la vagina i l'apunta a l'anus. - Jo no te l'he demanat. - Jo te'l vull donar. El vols? - Sí. - Vaig prémer lentament el meu membre dins la cova que se m'oferia, pausadament va entrar sense que ella es queixés en cap moment.

Vaig mantenir un ritme pausat al principi, però a poc a poc va augmentar fins arribar a ser frenètic, ella gemegava, crec que es va córrer una altra vegada, si més no la meva mà va quedar totalment molla, i els seus gemecs eren profunds i llargs.

Llavors vaig sentir que em corria. - Arribo. - Vaig dir i ella es va prémer amb força contra mi, vaig sentir el meu líquid envaint el seu interior mentre ella em besava i s'apartava lentament.

Ens vam deixar caure al llit, recuperant l'alè que havíem perdut abans, somrient i acaronant-nos. - Si em deixes descansar un minut podem tornar a jugar. - I tant que sí, tenim tota la nit per nosaltres. - Puc fer-te una pregunta? - Sí. - El teu marit ... - El meu marit és el meu problema. No pateixis mai no sabrà de tu.

Ens vam besar de nou, abraçats, sentint-nos l'un amb l'altre, desitjant de tornar a fondre'ns de tornar a perdre els límits entre nosaltres, a desdibuixar-nos per dibuixar-nos com un sol element.