Neus Blanca (5 i final)

Així els barruts, després de veure com es quedaven de nou sense la Neus, miraren tots al barrut gai. – Eps! No us feu la idea que tot tornarà a ser com abans, aquí hem d’acordar algunes coses. – el cap dels barruts pensant que, a la fi, en tenia raó, digué. – Molt bé. Què ens proposes? – Primer de tot, n’estic tip de picar pedra, prefereixo quedar-m’hi aquí i netejar, pel mateix sou.

Això no acabà d’agradar al cap dels barruts. – Vols que et pagui i et doni de menjar a canvi de tenir neta la casa? – També faré el menjar i vos en podreu disposar de mi. – M’estàs sortint més car que la Neus. – Però la Neus ja no hi és. – Per mi d’acord, però amb ells què?.

Al barrut gai se li il·luminà la vista. – A la Neus la pagaven, a mi em pagaran, dos peces d’or amb la boca, cinc si és amb el cul, una peça una palla o ... Tots quedaren esperant l’explicació. - Si algú em fa el servei a mi, després li faig jo de franc, quid pro quo.

Els altres barruts es quedaren rumiant fins que el cap va dir. – Em sembla just. – El cap segué a la seva butaca, es tragué el membre i li digué. – Ja pots venir a signar. – El barrut gai agafà el membre i el masturbà lentament fins que es va posar dur, llavors se’l va ficar a la boca, engolint-lo sencer, llepant-lo amb delir com si se li anés a escapar.

Quan ja el tenia ben treballat, que semblava a punt d’esclatar, s’abaixà els pantalons i s’assegué a sobre el fal·lus, encarant-lo a la seva ullera i fent-lo entrar fins al fons. Començà una cavalcada lenta però continua, pujant i baixant sobre aquell pal sense ni plegar-ho ni acabar de fer-lo sortir.

La resta de barruts es miraven l’espectacle amb les seves polles a la mà, algú fins i tot ja s’havia empastifat. Quan el cap va acabar el barrut gai es va anar cap als altres i s’hi va posar a quatre grapes davant d’ells. Un li va deixar anar dues peces d’or i s’hi va agenollar al seu davant, un altre va posar les cinc reglamentàries i feu ús del seu cul i un tercer es posà sota d’ell i començà a jugar amb la seva titola.

I així els barruts van solucionar el fet de no tenir més la Neus, i tot i que de tant en tant visitaren la casa de barrets del poble, mai més van tenir la casa bruta i van ser, sinò feliços al menys contents.

D’aquest història sols queda saber si la Silvana se’n va sortir com semblava, però, ai las! Els bons serveis de l’esclau que havia regalat a la reina li van servir en aquest per fer confiança amb la vella i explicar-li tot el que la Silvana havia fet.

Llavors la reina cridà la Silvana. – Hola nena, veuràs, n’he sentit que algú ha fet fora la Neus Blanca. – Primera notícia, Sofi. – Majestat, diga’m majestat. – Cridà la reina, la Silvana envermellí, allò no pintava bé. – Majestat, us ho juro, jo no en sé res. – No són les notícies que tinc. – La Silvana feu una ullada assassina a l’esclau, però aquest somreia malèvolament.

La Silvana intentà inventar una història on la Neus fos la traïdora, però la reina ja no la escoltava. – Saps nena? A mi no m’agraden les serps com tu, i com que no m’agraden les faig fora de casa meva. – Majestat, si us plau, no em feu fora, faré allò que em digueu.

La reina es mirà l’esclau. – D’acord, primer, el meu estimat servent, deixarà de ser esclau, serà el meu preferit, fa uns cunnilingus impressionants, nena, i a més, pels serveis donats et lliuro a ell com la seva esclava, l’atendràs en tots els seus desitjos sense discussió. Carinyo, ja te la pots follar.

L’home s’apropà a la Silvana, d’una estrebada li arrencà el vestit deixant-la nua. – Tens unes bones mamelles. – Digué mentre les hi magrejava, es va treure el minúscul penis i l’indicà amb el dit. La Silvana s’agenollà i es posà entre els llavis aquella cosa petita i li feu una fel·lació com va poder, desprès s’aixecà i es posà la titola de l’home dins seu i mogué els malucs intentant que no se li sortís fins que l’home es va escórrer dins seu.

I va ser així com la Silvana va acabar servint l’antic soldat que havia esclavitzat, s’ha de dir que li va trobar el gust i que amb el temps l’home la va anar deixant treballar-s’hi la tropa, aquest va ser el preferit de la reina i també el del rei per les seves habilitats bucals, la Neus, com ja sabeu va ser la preferida d’un altre rei i la més cotitzada de les cortesanes d’aquella cort, i el barrut gai va ser la reina de la casa dels barruts. I tots visqueren contents i cardaren de valent.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.

Neus Blanca (4)

Així fou que la Silvana feu cercar la Neus per tot arreu, però pocs coneixien la casa dels barruts i aquells que els coneixien no en volien saber res. Passà, però, que un dels soldats ensopegà amb la casa dels barruts i allà va veure la Neus. Tornà a avisar la Silvana, que assabentada d'on era la seva rival, no dubtà en preparar l'assassinat de la Neus.

Demanà a la fetillera oficial un verí i aquesta li donà una ampolleta. - Porta guants per manegar-ho, funciona per contacte amb la pell i produeix un estat de somni en la víctima que sols se'n pot deslliurar amb un estat de molta excitació i no recordo ningú que s’enfadi quan dorm. Com que no beurà ni menjarà acabarà morint.

La Silvana es disfressà de traginera carregada amb tot d’objectes de plaer, es presentà a casa dels set barruts quan la Neus era sola. – Bon dia! Algú a la casa! Estris per gaudir! – La Neus que la sentí sortí de la casa, amb aquells parracs de caminant no la reconegué a la Silvana.

La Silvana en veure-la sortir se li adreçà. – Bellísima dona! Quin cos més esplèndid, de ben segur que tots els homes frisen per ser amb tu. – Les seves peces d’or els hi costa. – Ben fet, que les coses bones han de ser agraïdes. – Mireu senyora quins estris que porto, heus aquí un fuet per quan algú vol ser dominat.

La Neus riu. – Ja m’agradaria, però aquí els homes de voler ser dominats no gaire. – I per a vos, senyora? Per aquells moments en que sou sola i podeu gaudir d’una sessió en solitari, tinc aquest amic, llarg i suau fet amb una fina fusta d’ençà les fronteres i recobert amb la pell més fina i delicada que mai haureu trobat. Proveu, senyora, feu-lo servir ara si voleu.

Dient això li atansa l’estri, banyat en el verí de la fetillera, la neus l’agafa i s’aixeca la faldilla, encara no s’ha ficat del tot l’estri que cau desmaiada. La Silvana riu esfereïdora. – Mala puta! Mai més tornaràs a ser una amenaça. – Agafa l’estri, se’l fica a la cistella i se’n va cap a palau.

I fou l’hora en que els barruts tornaren de la feina. Caminaven contents cap a casa. – Tinc ganes d’arribar i que la Neus me la llepi ben llepada. – Sí, és una sort tenir-la a casa, ja no hem de baixar al poble amb aquelles velles que porten les mamelles a l’alçada dels genolls. – Doncs a mi em fot, ara ja no em feu cas, em teniu oblidat. – Què vols? Havent-hi bacallà per què menjar sardineta.

Tot arribant la veuen estesa a terra. – Neus! – Criden tots espantats. – El cap s’acosta i la mou. - Neus! Desperta! Neus! – Merda! Ens hem quedat sense cony. – Espera, és morta? – No, respira, sembla com si estigués adormida. - Potser podríem fer-ho igual, total els forats els te.

Els altres s’ho miraven sense esglai. – Home, sí, però si vols una mamada no funciona. – A més si no desperta es morirà de gana i a mi no em fa el pes fer-ho amb una morta. – Au! No digueu més bestieses, porteu-la a dins i cridarem el metge. – Digué el cap.

El metge arribà però no va saber dir que li passava. – Us heu quedat sense meuca em temo, podeu comptar que com a molt us durarà una setmana. – I així que fem. – Jo de vosaltres esperaria, no fos que despertés per ella sola, però no us feu gaires il·lusions, més val que prepareu l’enterro.

I així quedaren els barruts sense saber que fer, fora del gai que ja es veia sent de nou el centre d’atenció dels seus companys. I així passà un dia, i dos, i tres ... però al quart dia aparegué un noble, tornava a les seves terres des de palau. Entrà a la casa i veié a Neus estirada al centre, totalment nua, i pensà. – Què està de bona la paia, a més em sona la seva cara.

Mentre més la mirava més dura se li posava i com que no venia ningú comença a fer-li una repassada. Primer besà els llavis. – Saborosos, sí tot i que si no treu la llengua ... – després li magrejà els pits, li llepà els mugrons i aquest es posaren erectes i durs. – Què donaria per què despertés.

Li separà les cames i li fica la polla, bombejant una bona estona fins que es corregué. – Quin plaer! Quin cony! Quina dona! Però no puc deixar-la així, sóc un cavaller jo. – Així que s’amorrà al cony i li llepà i ho feu tan profundament, resseguint tots els plecs i jugant amb el botó del plaer que la Neus tingué un orgasme.

I amb l’orgasme es despertà, veié el cavaller amorrat a la seva figa i recordà tot el que havia passat. – Ja sabia jo que aquella traginera em sonava. Era la Silvana. – Heu despertat. Va dir el cavaller. – Jo us conec i no sé de què. – Sí senyor, de palau, jo encara era petita a la vostra darrera visita. – Ja us recordo i recordo a la vostra mare, una gran cortesana. Què és d’ella? No la he vista a palau?

La cara de la Neus s’enfosquí. - Es morta, senyor, i tot i que es sospitava de la Silvana no es va poder provar, però ara sé segur que era ella, ella m’ha enverinat per deixar-me així. La molt puta! – La recordo la Silvana, perillosa, sí. Molt perillosa. I què penseu fer ara? – Tornar a palau i parlar amb la reina.

El noble rigué. – Molt em sembla que el teniu difícil, la Silvana controla tot el que li arriba a la reina, a més accedeix a totes les seves demandes, siguin quines siguin, jo de vos no tornaria. – I així que faig? – Jo vaig a casar-me amb la reina d’un altre país, voleu venir amb mi i ser la meva preferida? – I què guanyaré jo? – Per mi, mentre sigueu al meu servei sempre que us requereixi, us podeu tirar a tota la cort i plomar-los a l’hora.

La Neus s’ho rumia una mica. – I la vostra dona, la reina? – També us la podeu tirar, però em sembla que li agrada més la pastanaga que la figa i ja en té un efeb per fer-la contenta. – Així doncs, majestat, quan sortim? – Ara mateix, o voleu esperar a acomiadar-vos d’algú? – I així fou que la Neus i el cavaller, se’n van anar després d’acomiadar-se dels barruts.

Com s’ho faran els barruts a partir d’ara?
Serà la Silvana la mestressa indiscutible del palau?
Obligarà el constitucional a incloure la definició de Catalunya com a nació a l’estatut?
Tot això i molt més al darrer lliurament de ... Neus Blanca!

Neus Blanca (3)

Vet aquí que el soldat es despertà, amb la mà palpava el seu entorn en busca de la Neus, la roba, l’espasa. – Collons! - Va cridar. – Aquesta mala puta m’ha deixat amb el cul a l’aire. – Mai més ben dit. Després de cercar per tot el clar va decidir que havia de trobar, si més no la roba i l’arma. I així es va passar les hores donant voltes pel bosc fins no saber per on havia passat.

Ja ben entrada la nit estava tan desesperat i esgotat que es va deixar caure a terra, al costat d’un cau d’alguna cosa. – Que sigui un niu de serps, les més verinoses, sisplau. – Va ficar la mà a fons i, o Esperits del bosc! La roba i l’espasa. No va poder més que posar-se a plorar. Ara sols necessitava una mamella.

Poc entès en morfologia va trobar pel camí un cérvol femella malferit per, potser, els llops. Desembeinà l’espasa i d’un tall li va tallar el braguer (les metes pels que fan ESO). – Això colarà, com que la senyora és tan fina i està ple de sang ni s’ho mirarà, a la fi tampoc no hi ha tanta diferència.

Ja amb la penyora a la mà feu el camí de tornada a palau, tot cofoi d’haver-se traginat una meuca fina i disposat a fer-s’ho amb una altra. Així que arribà demanà per la senyora, però la Silvana era amb el rei, tractant assumptes d’estat, bàsicament de l’estat del membre del rei.

Així que l’home s’esperà assegut a una cadira a que vingués la Silvana, i esperà tant que s’adormí. I somià que la Silvana se li tirava als braços i el petonejava, que li treia el seu immens penis i l’engolia d’una tacada fins tocar amb els llavis el vellut de l’entrecuix i seguia la mamada fins que ell s’escorria a la seva boca, omplint-la de líquid blanc com mai ningú no li ho havia fet.

Somiava que la seva llarga i dura polla seguia disponible i que la Silvana cavalcava sobre ella clavat-se-la al cony i al cul alternativament, cridant com si estigués posseïda i lloant la seva virilitat mentre ell rebregava i premia les grans mamelles de la Silvana, pessigant els mugrons negres i llargs i llepant-los i mossegant-los cada cop que li venia de gust.

La Silvana entrà a la cambra. – Dues hores! Dues hores per aconseguir que se li posés una mica dura! Te sort que és el rei, sinó la hi anava a llepar sa mare. – Llavors va reparar en la presència del feliç i adormit soldat. – Eh tu! Desperta babau! – El crit el va fer despertar-se de cop, al temps que s’aixecava quasi sense saber on era. – Disculpeu senyor ... senyora.

La Silvana, que no recordava a qui havia enviat a encarregar-se de la Neus, el fità amb recança. – Què fas aquí, gamarús? – Senyora ja he acomplert la missió. – Ah! Eres tu? I bé, on és la mamella? – l’home fica la mà al sarró i en treu una massa vermellenca i pudent i li atansa a la Silvana pensant que no voldrà ni mirar-la.

La Silvana llençà la mà i agafà allò que l’home li oferia en comptes del pit de la Neus. – Quina merda és això? – Li cridà. – La mamella, senyora. – Seràs poca-solta! Això no és de dona, és d’animal! I tot i que la Neus era una gossa, les metes les tenia de dona! Què ha passat? – L’home va envermellir. –Perdó, senyora, es va escapar, tot i que l’havia lligat a un arbre, devia tenir un ganivet perquè va tallar la corda.

La Silvana li llençà la despulla a la cara. – Pagaràs per això! – A un senyal d’ella dos soldats entraren i apuntaren amb les llances a l’acollonit home. – Traieu-li la roba i encadeneu-lo com a l’esclau que serà a partir d’ara. – Els soldats obeeixen les ordres de la Silvana i l’home queda despullat i dempeus al mig de la sala.

Llavors entrà la reina. – Hola nena! – Majestat! No us esperava. – Va dir la Silvana mentre feia una ostentosa reverència. – Com ha anat amb l’impotent? – Majestat? No us entenc. – Sí, amb el pallús del meu marit, se li ha aixecat o la te tan tova com sempre? – Fem el que podem, majestat. – Coi, veig que teniu un esclau nou. Està ensinistrat? – No majestat, tot just acabo d’adquirir-lo.

La reina se’l mirà d’amunt a avall. – Doncs t’han estafat, filla, no sé que faràs amb aquesta pelleringa. – Li deia mentre, amb dos dits, estirava el penis de l’home. – Potser amb la llengua és millor, majestat. – Tu creus? – Voldríeu tastar-ho? – Li digué quasi a cau d’orella.

La cara de la reina s’il·luminà. – Quin detall de la teva part! Cedir-me el teu esclau, però no puc passejar-me amb ell pel palau així. – Si voleu podeu tastar-ho aquí. – Li digué assenyalant-li una butaca ampla i còmoda. La reina, sense pensar-s’ho dues vegades s’assegué a la butaca i s’aixecà la faldilla deixant al descobert un triangle extremadament poblat.

La Silvana agafà el cadenat de l’home i el feu agenollar davant el cony pelut de la reina, l’home va fer un gest d’apartar la cara degut a la fortor que en desprenia però la Silavana el va fuetejar a les natges amb el ventall. – Llepa-li, desgraciat, i escura-ho bé, que per a un gos com tu és un honor llepar el cony de la reina.

L’home obeí sense dir ni paraula mentre la reina gemegava amb el contacte dels llavis i la llengua de l’home entre els seus plecs. – Us ho fa bé majestat? – Preguntà la Silvana. – Sí! Te una llengua molt hàbil. Mmmm! Sols trobo a faltar algú que em faci petons a la boca. – La Silvana entengué el missatge i apropà la seva boca a la de la reina que se li amorrà mentre l’agafava pel clatell.

Entre les incursions a la boca de la Silvana la Reina li digué. – Quan siguem soles com ara digues-me pel meu nom, digues-me Sofi. – Com desitgis, Sofi. – La mà de la reina s’endinsà en l’escot de la Silvana i començà a magrejar-li un pit, pessigant i prement el mugró. – Aquest porc està baixant el ritme. – Li va dir. – Permeteu-me, Sofi.

Cridà un soldat, el soldat s’apropà. – Treu-te-la. – El soldat, obedient, tragué un fal·lus gran i gruixut i totalment erecte. – Fica-li – Va dir assenyalant el cul de l’home. El soldat dubtà. – Fica-li o ocuparàs el seu joc! – El soldat s’agenollà i clavà el seu membre al cul de l’home que cridà de dolor amb l’envestida. – Així aprendràs a fer bé la feina.

La reina tirà de la Silvana cap a ella i tornà a petonejar-la amb desesperació mentre li arribava el primer orgasme. La Silvana tirava dels cabells de l’home cap al cony de la reina que es removia i gemegava de plaer mentre el soldat seguia bombejant al cul de l’home.

La reina apartà el seu sexe de l’home dient. – Per ara n’hi ha prou, estimada, me l’has de deixar un altre dia. – I ara, Sofi, és per a tu. – De debò? Quina il·lusió! Me l’envies aquesta nit. – Així faré. – La Silvana ordenà al soldat que es retirés, l’home va fer un intent d’aixecar-se. – Tu quiet aquí. – Li digué la reina.

Abans de sortir la reina li pregunta a la Silvana. – Per cert, no sabràs res de la Neus Blanca, havia de venir ahir a fer-me companyia i no es va presentar. – La Silvana, dissimulant respongué. – Això ha fet? Serà poca vergonya! Doncs no sé res d’ella. – Mentre ho deia mirava l’home amenaçant.

En sortir la reina se li acostà i a cau d’orella digué. – Una sola paraula i faig que et tallin els ous. – L’home assentí en silenci. – La veritat és que t’has comportat, amés em serviràs per saber més coses de la vella pudent aquesta. Quin fàstic! He estat a punt de vomitar quan m’ha ficat la llengua a la boca. Ara tu te l’has passat bé netejant-li el cony a cops de llengua, segur que feia més d’una setmana que no se’l rentava.

La Silvana es quedà pensant. - He de trobar on és la puta de la Neus Blanca, i assegurar-me que no torni més. – Llavors cridà el soldat. – Vine, renta-te-la que acabarem la feina, i mentre em folles pensaré com acabar amb la Neus Blanca.

Aconseguirà la Silvana trobar la Neus? Aconseguirà el soldat rentar-se la cigala? Acomplirà les seves promeses el Zapatero? No us perdeu el proper lliurament de ... Neus Blanca.

Neus Blanca (2)

Vet aquí que es feia fosc i la Neus començava a tenir gana i fred i malgrat la zona del bosc era plena de fruits comestibles i saborosos ella era un membre de la cort i no sabia distingir-los. De sobte ensumà una olor que li era familiar. – Fum de llenya! O hi ha una casa al bosc i estic salvada o s’està cremant i he begut oli.

Fos com fos, no tenia més alternativa i va anar ensumant fins trobar un clar on una casa tronada i bruta, fumejava per la xemeneia. Després de sortejar tota mena de deixalles i andròmines va arribar a la porta, amb els artells colpejà la porta, que s’obrí grinyolant per la manca de greix. L’estat de la casa era semblant a l’exterior, brutícia acumulada d’anys i panys, les paneroles mestresses incontestables, i els plats, que més que bruts estaven podrits, apilonats al costat de l’aigüera, plena d’un líquid que temps ençà va ser aigua.

La Neus s’ho va mirar tot. – Es veu d’una hora lluny que no tenen servei. – Com que no hi havia ningú va decidir que s’havia de fer dissabte, si més no on ella pensava menjar. – Amb això quedaran pagats pel menjar que els hi agafaré els porcs que hi viuen aquí. – i així van passar un parell d’hores, buidant l’aigüera, fregant uns quants plats i una cassola, i fent un sopar en condicions. Es cruspí la teca asseguda en l’única butaca de tota l’estança i es deixà vèncer per la son.

No gaire estona després una colla de barruts s’arribava a la casa després de la jornada. – Avui podríem anar de putes, que fa més d’una setmana que la meva titola no menja. – Perquè no vol, jo sempre n’estic disposat. – No, gràcies, si ha de tastar cul que sigui de femella, el teu és per quan ja no queda més remei. – Tu t’ho perds. – Aneu donats si penseu que la posareu en calent. – Va dir el que semblava el cap. – La casa fa pudor i toca netejar-la.

Tots sis van rondinar en veu baixa, però sabien que no hi havia una altra. Quan van estar prop de la casa es van quedar astorats. – La porta és oberta! – Ens hauran robat? – No tindrem aquesta sort, l’únic que poden robar és brutícia. – Sense fer soroll s’hi van acostar, primer ficà el cap el cap i es quedà mirant la Neus. – Redeu! Que bona que està!.

Darrera d’ell mormolaren tots. – Qui? – Què? – Jo vull mirar! – Calleu! – Va dir el cap. En silenci entraren tots, l’un darrera l’altre. – Sí que està bona, sí. – Me la tiraria ara mateix. – Sou uns desagraïts, i no està tan bona. – El cap sacsejà la Neus per despertar-la. – Ella, en obrir els ulls, va xisclar espantada. – Qui ets tu i què fas a casa nostra i a la meva butaca? – Recuperada de l’ensurt la Neus els hi explicà tota la història.

El cap dels barruts, que no havia perdut de vista el pitram de la Neus, li va dir molt seriós. – Tot això està molt bé, però, francament, m’importa un rave. Ara digues, què hauríem de fer amb tu? – La Neus, veient que no els entendriria i que els seus pits eren el punt d’atenció de tots va deixar caure un costa del vestit deixant una mamella totalment descoberta i posà la mà al paquet del cap. – Potser us podria ser de servei, això més que una casa és una cort de porcs i em sembla que tampoc no esteu ben atesos pel que fa a això. – Va dir mirant directament al paquet del cap.

Els ulls del cap i de tots els presents es van il·luminar. El cap, però, saberut i malpensat li exigeix. – Què vols dir? Què ens faràs de minyona i de meuca? A canvi de què? – Veient la Neus que el cap, tot i que excitat pels seus frecs al paquet, no és un babau, li respon. – A canvi de dormir i menjar i d’una paga justa pels meus serveis.

El cap va somriure. – Ens comencem a entendre. – Fent-li un senyal li va indicar que li lliurés la butaca, la Neus s’aixecà i el cap s’assegué. – Deu peces d’or si la casa es neta i el menjar a taula. – Al dia? – preguntà la Neus. – I ara! Al mes. – A la setmana. – El cap rigué de nou. – Saps negociar. D’acord, a la setmana. Però a mi m’atendràs de franc.

La Neus se’l mirà mentre pensava que aquell bordegàs s’estava aprofitant de la seva posició, malgrat tot no tenia gaire on elegir. – D’acord, però ells hauran de pagar, per ficar-la una peça d’or, dos si és amb la boca, cinc si volen pel cul. I pagant per endavant. – Alguns van rondinar en veu baixa però el cap els va fer callar d’un crit.

Es va mirar la Neus i rumià una mica. – N’ets una experta en el tema. Em sembla just. Ara anem a signar el contracte. – Dit això es va abaixar els parracs que portava per pantalons deixant a l’aire una polla grossa i relativament llarga. – Sé d’algú que te la envejaria. – Va dir la Neus mentre s’agenollava davant el cap i començava una llarga i profunda mamada.

La resta de barruts van treure les seves eines i es van començar a masturbar, tret d’un que es va amorrar al membre d’un dels seus companys. Mentre la Neus es deslliurava del vestit i es muntava a sobre la verga erecta del cap i aquest es dedicava a llepar-li i mossegar-li els mugrons.

Un dels barruts s’apropà i demanà permís per posar-la al forat lliure, el cap assentí i la Neus parà la mà on van caure les cinc monedes reglamentàries. El barrut apunta la seva polla a l’anus de la Neus i la ficà endins d’una envestida, seguint amb un vaivé frenètic que acompanyava els moviments de la Neus sobre el fal·lus del cap.

Un altre estava fent servei del cul del company gai, i quedaven dos que asseguts a terra es miraven l’espectacle masturbant-se desesperadament. La Neus els hi va aclucar l’ull i tots dos es van apropar, després de deixar les pertinents monedes van posar els seus membre a l’abast de la boca de la Neus, que, alternant-los els hi va fer una fel·lació.

A poc a poc tots es van anar escorrent, deixant caure el seu líquid allà on tenien el membre, alliberant-se la Neus de tots els pals que l’estaven ocupant. Es tornà a posar el vestit, recollí les seves monedes i digué en veu alta. – Ara tots a rentar-se. D’aquí a mitja hora el sopar.

I així va ser que la Neus es va fer un lloc a la casa i que tots els barruts estaven contents, amb la casa neta i el plat a taula, i de poder cardar de tant en tant sense haver de baixar al bordell del poble. Bé el barrut gai no estava tan content, a la fi, des de que la Neus era a la casa els seus companys no el reclamaven tant com abans, i això que ell no els hi havia cobrat mai.

Intentarà el barrut gai recuperar els seus companys? Es posarà mamelles? Tornarà Esperanza Aguirre a la Índia? Tot això i més al proper lliurament de ... Neus Blanca.

Neus Blanca

Mai no me’n recordo si es deia Blanca o es deia Neus, així doncs li direm Neus i així ningú no la confondrà amb el personatge suposadament infantil, aclarit això anem a la història.

Ja quan era una adolescent la Neus era famosa entre els fills de la cort per ser prou accessible, però no va ser fins a la majoria d’edat que es va desfermar com una excel·lent amant. Filla de la preferida del rei, tot i que no era filla d’ell, va començar a treballar-s’hi tots els membres de la cort, assolint una important fama entre els ministres, secretaris i resta de vividors.

Vet aquí, però, que la seva mare va morir en caure accidentalment des de l’escala de servei de l’ala dreta del palau. La va trobar morta la segona preferida del rei, la Silvana, tot i que les males llengües deien que havia tingut alguna cosa a veure, mai no es va poder provar res, i pel que sembla al rei tampoc no l’importava gens. Així que la Neus va haver de fer el cap cot i deixar que la Silvana ocupés el lloc a la cort que, per herència, li pertocava.

Però la Silvana, que sabia que el rei es podia acabar interessant per la Neus doncs les seves dots d'amant començaven a eclipsar-la. Després de prometre-li a un dels soldats una sessió complerta va aconseguir que aquest es portés la Neus al bosc per matar-la. - Te la pots follar si vols, però després li talles el coll i una mamella que em portaràs com a prova.

El soldat, emocionat per poder cardar dos vegades el mateix mes, va agafar la Neus i se la va portar al bosc arrossegant-la sense pietat. – Passa meuca, que se t’ha acabat el bròquil! – Li escridassava mentre s’endinsaven en la negror del bosc. – Mal parit! Fill de puta! Deixa’m anar! Cabró! – Replicava ella mentre intentava desfer-se del seu botxí.

Arribaren a un clar on la deixà anar a terra, desembeinant l’espasa la hi va posar al coll. – Ara, pendó, t’obriràs de cames per a mi, penso follar-te, viva o morta. – Dit això va desembeinar també el seu membre. A la Neus li va semblar mes aviat esquifit i poca cosa, però la situació no li permetia de riure’ns-hi. – Veig que estàs molt ben dotat. Jo et podria fer algunes coses que les porques amb les que t’allites mai no et fan.

El soldat, sorprès per les paraules de la Neus, va preguntar. – Quines coses? – Si em perdones la vida les tindràs. – Hi ha un problema, he de portar una mamella teva a la Silvana. A més per què m’hauria de fiar de tu? – Jo tinc més paraula que aquella puta. – Dit això es va despendre del vestit deixant el seu esplèndid cos totalment descobert.

Davant aquella visió el soldat es va deixar anar i es va amorrar als pits de la Neus, llepant-li desesperadament, magrejant-los sense descans mentre la seva polla adquiria una mica de consistència. La Neus, li acaronava el cap mentre li mormolava paraules a cau d’orella – I aquestes metes que tant t’agraden són les que penses tallar-m’hi? Ets un en entremaliat, però la Neus et farà feliç si la tractes bé.

Fent lliscar el peu va cercar el membre del soldat i el va acaronar amb el dors i els dits aconseguint que agafés una mica més de cos. – Per què no et treus la roba, homenot meu? – El soldat es va aixecar i, a corre cuita, va treure’s tota la roba que va quedar amuntegada a un costat. La Neus es va agenollar davant d’ell, agafant el nap amb dos dits i ficant-se’l a la boca li va fer una mamada llarga i profunda.

Al soldat les cames li feien figa. – Para que em faràs córrer i te la vull ficar. – Traient-se la pelleringa de la boca li va respondre. – Tranquil que ho tindràs tot. – I continuà amb la feina fins que l’home se li escorregué. Desprès de deixar anar el líquid blanc a terra es va aixecar i amb ulls de xai li va demanar. – Oi què tu també em vols fer feliç? – Va jeure a terra arrossegant l’home cap al seu sexe.

L’Home s’enfonsà entre els plecs del cony de la Neus mentre ella gemegava com si li sobrevinguessin els orgasmes encadenats, prement el cap de l’home contra ella amb força mentre la inexperta llengua de l’home amb prou feines es passejava perduda en aquella figa. Mentre tenia a l’home en aquella posició cercava desesperada alguna cosa per estabornir-lo, però l’espasa, que era l’objecte més contundent, li quedava lluny.

L’home es deslliurà de la mà que li mantenia amorrat cridant. – Ja la tinc de nou preparada! Ara sabràs el que és un home!. – Va pujar fins poder encanonar-la i la hi va ficar d’un sol cop. Donades les dimensions del fal·lus la Neus no va sentir cap mal, però va pensar que era millor fer-li creure així que va fer un crit i va forçar una llagrimeta.

Tot i que la Neus gemegava teatralment mentre el soldat se la tirava no va poder evitar pensar lo bonic que era el cel vist des del sòl del bosc. Per fi el soldat es va tornar a escórrer i, per a sorpresa de la Neus, es va quedar adormit. Fent un gir, se’l va treure de sobre, va deixar anar sobre ell tot el que li havia deixat a dins dient en veu baixa. – Tingues la teva fastigosa llet, impotent de merda.

La Neus es va vestir, i va agafar la roba i l’espasa del soldat. – Ja veure’m quines explicacions dones per arribar nu i desarmat, carallot. – Es va enfonsar dins del bosc fins que va trobar un cau on va entaforar les propietats del soldat i seguí el seu camí, sabent que, pel moment, no era segur tornar al castell.

Quines explicacions donarà el soldat? Què serà de la Neus? Es conformarà la Silvana amb no tenir la Neus a palau? Serà processat José Maria Aznar? Tot això i més en el proper lliurament de ... Neus Blanca.

Tall de cabell

M’havien parlat d’ella, de les seves formes esculturals i de la seva traça a l’hora de tallar els cabells. Mai, però, no havia anat a la seva perruqueria i, de fet, aquell dia havia entrat per pura casualitat.

Com sempre, quan entro en algun lloc, m’he de situar, faig una ullada ampla a tota la sala però sense parar atenció enlloc en especial a res, de fet ni la vaig veure.

Després del protocol·lari bon dia, li vaig demanar a la noia de la recepció si em podrien atendre, em va demanar que m’assegués, que en un moment m’atendrien. Vaig seure i m’enfonsà als meus pensaments.

Una veu em va tornar a la realitat. – Si m’acompanya ... - en va portar a la cadira no renten el cap, em va acomodar i vaig sentir com l’aigua rajava entre els meus cabells.

Desprès les seves mans van repartir el sabó per tota la superfície, sentia com ho feia amb una suavitat inusitada, tan diferent d’altres vegades on sentia com les mans feien el mateix amb fermesa.

Ella deixava que els dit llisquessin entre el cabell, endinsant-se i sortint per l’altre extrem, ballant en el meu cap com si fos una pista de gel, sense prémer, sols passant, passejant, patinant ...

Em va fer passar a la cadira per tallar-me el cabell. Tinc el costum de tancar els ulls i deixar fer però aquella vegada em vaig embadalir amb la visió d’aquella dona. Realment era maca, molt maca, un ulls blaus brillants emmarcats per unes pestanyes negres llargues, coronats per unes celles fines i fosques.

Per raons familiar sé que aquella mirada tan encisadora estava produïda per una miopia galopant, segurament corregida amb llentilles. Això no treu que fos una mirada captivadora.

L’escot deixava veure uns pits de pell suau, agafats per un sostenidors negres que sobresortien una mica del vestit, ni els sostenidors ni el vestit podien amagar la presència dels mugrons, suposadament llargs o grossos, o potser les dues coses.

Vaig deixar que em tallés els cabells sense posar-hi atenció, gaudint dels frecs accidentals del seu cos contra el meu, sovint amb els pits que em tocaven lleument per fugir immediatament, d'altres vegades el ventre es posava sobre el meu braç i es movia a ressò del moviment dels seus braços.

La perruqueria estava buida i la noia de la recepció havia tancat l’entrada i venia a acomiadar-se. – M’hauria d’anar, tens problema en quedar-te sola? – Li va preguntar assenyalant-me amb la mirada. – Ves-hi, deixa’m la persiana abaixada, sisplau.

La noia sortí esbossant un somriure entremaliat. – Sigues bona! – Va cridar abans de tirar a baix la persiana. – Adéu. – Va respondre ella. El soroll de les tisores escurçant els meus cabells era l’únic que trencava el silenci.

Amb els ulls tancats vaig imaginar que ella es despullava i em despullava que ens foníem en una abraçada de desig i que les nostres boques s’ajuntaven per no ser més que una, que cap.

M’estava enfonsant en els meus somnis quan la vaig escoltar. – De veritat t’agradaria? – Perdó? – M’estaves imaginant nua i m’anaves a follar, no m’ho neguis.

Em vaig quedar astorat. – Suposem que és cert, com ho saps? – El somriure que se t’ha dibuixat, quan se n’ha anat. Sou tan previsibles! – Val, d’acord, perdona’m per la gosadia, però era sols imaginació, no pensava fer res.

Va deixar de tallar-me el cabell, es separà i em mirà fixament als ulls. – Així em deixaràs a mitges? – Tot i saber que m’estava invitant a fer realitat el somni per alguna raó no era capaç de llençar-m’hi.

Va seguir tallant el cabell fins acabar la feina, va agafar el mirallet i el posà darrera meu per que pogués veure el tall al clatell. – Va bé així? – Sí, perfecte.

Em va portar cap al lloc de rentar caps i em va rentar de nou, pensava que eren imaginacions meves però semblava que les seves mans es moguessin pel meu cap molt més sensuals que la primera vegada.

En acabar em va eixugar el cabell, es va posar davant meu i em va fer un petó als llavis. – Vols fer-ho o no? – Sense esperar resposta es va girar i s’entrà en un quartet que hi havia al costat i vaig sentir com obria una aixeta.

Vaig entrar esperitat al quartet, i allà estava, esplèndidament nua, deixant caure l'aigua pel seu cos, fregant-se els pits mentre em mirava voluptuosa. Em vaig treure la roba i m'apropà per entrar a la dutxa, ella em va parar assenyalant una cadira. - Seu.

Vaig seure mentre gaudia de l'espectacle de veure com s'ensabonava d'amunt a avall, cobrint d'escuma els mugrons i el pubis, com enfonsava els seus dits al seu cony i com passava la mà entre les natges i es perdia entre les cames.

El meu fal·lus estava totalment erecte, fins i tot em feia mal. Ella va sortir de la dutxa eixugant-se amb una tovallola. - Et passes tu un aigua? - Tot i que venia dutxat de casa vaig seguir el joc.

Em vaig mullar el cos amb la carxofa, desprès, a dues mans em vaig fregar amb sabó cobrint-me d'escuma per tot arreu, acabant traient-me el sabó amb una ruixada d'aigua. Durant tota l'estona ella no va perdre detall. A voltes es llepava els llavis amb la punta de la llengua i a voltes es mossegava el llavi inferior.

Quan sortia em va oferir una tovallola neta i em vaig eixugar. Oblidades les tovalloles es va enganxar a mi prement els seus pits contra el meu pit i agafant-me per les natges. El meu penis quedà esclafat entre els dos cossos.

Ens vam besar tastant les llengues joganeres, mossegant els llavis carnosos, després ella, sense separar-se va baixar fent-me petons pel coll, pel pit, parant als mugrons que va mossegar tendrament, per la panxa fins trobar la meva polla.

La va omplir de petons i de llepades al gland i al tronc, va seguir baixant petonejant els testicles, estirant la pell de l'escrot i colpejant-los amb la llengua.

Va fer el camí enrere, llepant i petonejant tot el que trobava al seu pas fins arribar a la meva boca, després d'un petó llarg i profund vaig ser jo qui va baixar recorrent el seu coll, els seus pits molsuts, els seus mugrons llargs i durs que vaig xuclar amb devoció.

Vaig baixar per la panxa fins arribar al triangle púbic poblat de curts cabells, vaig sentir la calor del seu ventre mentre cercava el naixement de la vulva, una vegada trobada vaig jugar amb els seus llavis llepant-los i petonejant-los, estirant-los, evitant el clítoris, reservant-lo per la tornada.

Vaig fer el camí de tornada dedicant-me primer al botó, llepades suaus primer, agafat amb els llavis desprès, estirant-lo, fent-li petites mossegades, fent que tremolés. A continuació vaig anar pujant tornant a petonejar tot el que havia petonejat abans. Vaig arribar a la seva boca i ens vam tornar a besar profundament.

Ella va separar-se i, girant-se es recolzà al respatller de la cadira, separant les cames i oferint-me el seu tall totalment humit i obert. Vaig posar el meu membre a l'entrada i vaig prémer, entrà suau, llavors va començar a moure's dibuixant cercles amb el cul mentre jo feia entrar i sortir la meva polla.

Va aconseguir que em corregués més aviat del que ho faig normalment. - Ho sento. - Li vaig dir. - No ho sentis, fes-me arribar. - Llavors em vaig agenollar, i em vaig a dedicar a menjar-li el cony, solcant tots els racons, estirant dels llavis i de clítoris, enfonsant els meus dits a la vagina i fregant-li les parets interiors.

Llavors vaig sentir com tremolava, vaig accelerar el ritme dels meus dits a l'hora que colpejava el clítoris amb la llengua, la tremolor es convertí en espasmes, els gemecs fins ara dissimulats es convertien en crits. Vaig parar un moment.

Amb prou feines havia agafat aire que vaig tornar a la feina, tornant a llepar, mossegar, estirar els llavis i el clítoris mentre els meus dits ballaven dins seu, una nova ona d'espasmes la va envair, fins i tot la cadira va tremolar. - Ja està, amor, que les cames em fan figa.

Es va apartar i va seure a terra al meu costat, ens vam abraçar i petonejar de nou una bona estona. - Per què el segon? - em va preguntar. - M'agrada veure com us correu les dones. - Em va tornar a besar, s'aixecà i digué. - És hora de tancar el xiringuito, que m'esperen a casa.

Des d'aquell dia em tallo el cabell una vegada a la setmana, i una vegada a la setmana tanquem la botiga més tard del que és costum, amb dutxa i festa inclosos.

Estrena de teatre

Era una obra de teatre prometedora pel seu argument i pel seu autor, l’elenc era de gran qualitat professional i el director era el més anomenat i respectat del món del teatre.

Encara no tinc clar perquè em van invitar a l’estrena, a la fi tan sols formo part d’un grup de teatre amateur de barri i no crec que sigui el millor actor en ell. Però em cridava l’atenció anar-hi i veure tot de famosos amb allò que en diuen glamur i que mai no he sabut distingir.

Em vaig empolainar per l’ocasió i em presentar davant de la porta del teatre a l’hora indicada. Com que no sóc gaire expert vaig optar per anar per un costat i preguntar-li a un dels guardes de seguretat. El paio, que tenia l’aspecte de Mr. Smith, em va demanar veure l’entrada. – Sí, vostè ha d’entrar pel centre.

Per un moment em vaig sentir desorientat. – Perdoni, però pel centre no és on han posat la catifa pels famosos? – Sí. – Ja, però és que jo no en sóc de famós. – Doncs la seva entrada diu el contrari, per la catifa vermella, sisplau.

Em vaig apropar al guarda que controlava l’entrada a la catifa, també s’assemblava a Mr. Smith, li vaig apropar l’entrada i em va mira estranyat. – Com és que no ve en cotxe? – És que visc a prop. – No se’m va acudir altra bajanada però no em vaig atrevir a dir-li que havia vingut en metro.

De sobte em vaig sentir el centre de totes les mirades, sentia la gent que em mirava entre estranyada i sorpresa – Qui és aquest? – Jo que sé, no l’he vist mai. – Em vaig quedar petrificat fins que una veu sonà al meu costat. – Entrem?

Era una actriu, bastant bona al meu entendre, sí, també estava bona però no ho deia en aquest sentit, que m’agafà pel braç fent que avancés cap a l’entrada del teatre. – Gràcies, la veritat és que això és nou per a mi. – Tu somriu i no hi pensis.

Una vegada a dins del teatre se’m va girar i em preguntà. – Bé, i així com et dius? – Jaume Joan i Jover. – Ella va començar a riure. – I no ets actor professional oi? – No, la veritat, sóc amateur. – M’agradaria veure el Joel que fa ara. – Què vols dir? – Que t’han confós amb ell, segur. - Però si jo em dic Jover de segon i no pas Juvé! - Un català el llegeix un castellà l'escriu, cagada pastoret.

Per no sé quina raó teníem seients contigus. Vam patir el primer acte de la millor manera possible i és que, malgrat els esforços dels actors, l’obra era altament recomanable pels que pateixen insomni.

Vam sortir en acabar el primer acte, ella seguia al meu costat. – Has vist les instal·lacions del teatre? – D’aquest no. – Vine. – Em va agafar la mà vam entrar per una de les portes de servei, veient el que hi havia vaig pensar que no pagava la pena arriscar-nos a que ens fessin fora.

Vam parar davant d’una porta i la va obrir, era un dels camerinos. – escolta, no ens cridaran l’atenció per estar aquí? – Calla! – va tancar la porta i vam quedar a les fosques. – Tu no facis soroll i no ens trobaran. – El següent que vaig sentir van ser les seves mans recolzant-se al meu pit i els seus llavis cercant els meus.

Les meves mans van trobar els seus pits sense gaire problema, sentia els mugrons erectes sota la tela del vestit la suavitat de la pell dins l’escot. La seva mà havia baixat fins al meu entrecuix i fregava el meu paquet per sobre el pantaló. Vaig maleir el costum de portar calçotets.

Vaig baixar la mà dreta recorrent els seu costat i lliscant pels malucs fins arribar a les cames, envaí l’interior de la faldilla arribant allà on ja no hi eren les mitges i gaudint del tacte d’unes cuixes molsudes. Ella havia baixat la cremallera del pantaló i bregava per treure-me-la a l’aire.

Amb les dues mans vaig agafar les voluptuoses natges i les hi vaig magrejar a gust mentre el seu sexe es refregava contra la meva cama. La seva mà ja havia tret el meu membre i l’explorava per tota la seva superfície.

Vaig trobar el seu sexe darrera la tela molla del tanga, el vaig apartar per poder gaudir del tacte dels llavis i el clítoris, amarats de sucs i de desig, faig fer el gest d’ajupir-me però no em va deixar així doncs vaig enfonsar els meus dits entre els plecs, jugant amb el clítoris que s’escapolia del meu contacte i endinsant-me en la seva cova de parets molsudes.

Va passar la seva cama dreta per darrera meu mentre posava el meu fal·lus dins la vagina famèlica, després es va penjar de mi passant la cama esquerra per darrera meu. El contacte de la meva esquena amb una paret va evitar que caiguéssim a terra.

Com si cavalqués a sobre d’una bèstia embogida tirava el seu pubis enrere i tornava endavant violentament, xocant contra el meu pubis, gemegant profundament a cada cop mentre jo no podia fer més que aguantar dempeus la propera envestida.

En un dels xocs es va agafar amb més força i no va tirar enrera, estava totalment tensa i un fil de veu feia les vegades de crit llarg i agut, després es va relaxar, va baixar les cames i va tirar de mi cap a un racó.

A les palpentes va trobar un sofà i es va estirar en ell. – No t’has corregut oi? – em va preguntar. – No encara. – Em va estirar a sobre seu, oferint-me el seu sexe de nou, vaig posar el meu membre dins seu i vaig iniciar una penetració lenta i constant.

Ella m’acompanyava i esperonava movent-se cada vegada més ràpid fent que la penetració fos encara més profunda. Sentia com em pujava la calor, estava a punt d’arribar i li ho vaig fer saber, em va invitar a acabar dins seu, sense cap problema.

Vaig esclatar amb un gemec profund i fosc. – Sembles un brau esbufegant. – va dir rient. Ens vam aixecar. – Arregla’t ràpid que comença el segon acte. – No és que em faci gaire il·lusió veure la resta de l’obra. – Ni a mi, però jo he d’estar-hi, i després hem de discutir algunes coses a casa.

Em va agafar de la mà i vam córrer cap a l’entrada de la platea, ningú no ens va mirar, vam seure de nou i vaig gaudir durant la resta de l’obra de la visió dels seus ulls i el seu somriure. Per cert, si en Joel Joan llegeix això que no pateixi, l'obra era un potentíssim somnífer.