dimarts, 22 d’abril de 2008

Un ensurt

Sonà el telèfon, era la Mireia. “Hola.” “Josep?” “Sí, digues carinyo.” “Que m’he de quedar uns dies.” “Per què?” “Per culpa teva mamonàs.” “Què vols dir?” “Em vas dir que em tirés un vell, no?” “Sí.”

“Doncs, me’l vaig tirar, el més vell i arrugat de tots, també el més elegant, tot s’ha de dir. Em va costar convèncer-lo, però me’l vaig portar a l’habitació de l’hotel ...” “Potser no m’expliquis tota la història.” “Amb pels i senyals, carallot! Segueixo, primer m’hi vaig abraçar i li vaig menjar la boca, el pobre home estava tan desorientat que no sabia o posar les mans, així que vaig les hi agafar i me les vaig posar a sobre les mamelles.”

“Escolta’m ...” “Escolta tu! Va començar a magrejar-me, pobre home, estava bastant desentrenat, em buscava per l’esquena la cremallera mentre jo li treia la roba a ell. Al final em vaig despullar jo, l’home no encertava i anava amb una por increïble.”

“El vaig fer estirar-se al llit i li vaig oferir els pits, me’ls va petonejar amb els llavis, però no passava d’aquí, li vaig haver de dir que me’ls llepés i me’ls xuclés.”

“Vaig passar a fer-li jo, li vaig besar, llepar, xuclar i mossegar els mugrons fins que se li van quedar erectes, després vaig anar baixant fins arribar al seu membre, estava un mica flonjo, li vaig baixar la pell i li vaig llepar repassant-lo en tot el seu contorn, mentre, amb la mà li magrejava per aconseguir què es posés dur. Em va costar horrors aconseguir-ho.”

“Amor, potser si m’expliques ...” “Calla! Com que ja el tenia empalmat em vaig posar per fer un seixanta-nou, així mentre li menjava la polla ell em podia treballar el cony, i la veritat és que ho feia bastant bé, una mica insegur, petonejant-me els llavis, ficant tímidament la llengua, fregant-me el clítoris amb el dit, fins i tot em va tocar una mica l’anus.”

“Quan vaig veure que l’home estava preparat li vaig posar el condó, em vaig girar i em vaig ficar la polla, cavalcant sobre ell, l’home es posava vermell com un tomàquet fins que va esbufegar com si se li anés tot l’aire. Pensava que em quedaria a mitges, em vaig tombar al seu costat i li vaig fer un petó als morros.”

“Per sorpresa meva l’avi es va apropar a la meva figa i me la va menjar com si fos l’últim que fes. Em va fer arribar dues vegades!. Llavors es va estirar al meu costat, ens vam besar i vam parlar una estona. Em va donar les gràcies, no havia tingut relacions feia mes o menys un any, des de la mort de la seva dona.”

“Perdona’m amor, però no veig perquè t’has de quedar ...” “És que aquest matí m’han avisat que ahir va tenir un atac de cor, em fa por que li hagi provocat jo. L’Entens?” “Si, carinyo, entenc que vulguis anar a veure’l, però no és culpa teva, d’acord? És un executiu, ja en tenen d’atacs els executius, i no pas per fer un clau. Pren-te el temps que necessitis, però no et culpis de res, d’acord?” “Si, amor. Un petó.” “Un petó.”

7 comentaris:

Striper ha dit...

la hostia si no mes aquest ensurts han toingut el seu costat bo.

Núr ha dit...

per un moment he pensat que se li hauria mort al llit!! hihi! encara sort que va tenir la deferència "d'esperar-se" fins l'endemà! ;P

glamboy69 ha dit...

aghhh
senilofilia!!
calia??

El veí de dalt ha dit...

Entre els iaios i la cunyadeta...vaja parelleta!

Lant ha dit...

això és el que passa, que els hi vols donar una alegria i llavors a ells els hi agafa un atac.

On hi ha món!

skorbuto ha dit...

Striper: El que és segur és que si es mor ho farà felíç ;)

Núr: Vaig estar temptat però m'hi vaig repensar.

Glam: Ja vaig amenaçar que seria per a "tots els públics"

Veí: Benvingut (crec que és la primera vegada que fas algún comentari), sense cap dubte és una parella model, o no?

Lant: Jo crec que l'alegria se la porta igualment, a més, on s'ha de firmar per que em passi?

BELMAR ha dit...

saludos!