dimarts, 29 d’abril de 2008

Batusa

La Lídia va torna totalment destrossada de la feina, ha estat un dia d’aquells en que tot surt malament facis com ho facis. S’ha tret la roba i s’ha posat la bata, seu a la taula de la cuina mentre es pren unes herbes. El Joan arriba, esverat. “Hola vida.” Deixa anar sense parar-se. “Hola amor. Vols unes herbes?” “No gràcies, no porto paper de fumar.”

Queda clar que ve totalment desfermat. “Així també has tingut un mal dia?” “No, un mal dia no, ha estat tan dolent que dubto que en tingui un altre d’igual.” La Lídia se li apropa per darrera i el lliga amb els braços, li fa un petó a la galta i a cau d’orella “Fes-me l’amor.” “No vida, avui no, que estic molt agressiu.”

La Lídia seu al llit, fent un creuament de cames exagerat. “Doncs saps que penso? Que no podem desaprofitar un divendres sense nens, que demà els haurem d’anar a recollir a casa la mare i ja no podrem jugar tu i jo.” “I què vols que fem?” Li pregunta el Joan.

Ella es queda pensant, desprès de rumiar-hi li diu. “Et proposo un tracte, s’hi valen les immobilitzacions amb el propi cos, les palmellades, les mossegades, els pessics i els insults, tot, lògicament, sense sang.”

El Joan se la mira. “M’estàs proposant una sessió de sado?” “No exactament, aquí peguem els dos, pessiguem els dos i insultem els dos.” “I si no me n’adono i et faig mal de debò?” Li pregunta. “Establirem una paraula, si algú la diu parem tot. Fa?”

Amb les darreres paraules la Lídia es mira múrria al Joan, posa les mans al darrere fent que els pits ressaltin sobre el seu cos. Ell s’ho rumia. “I quina paraula?” Va dir. “Digues una paraula.” “Alarma?” “No, millor un color.” “Coi, un color, ... Fúcsia.” “Que en saps que és el fúcsia, tu?” “No, per això.” “Val, doncs fúcsia.”

El Joan se la mira, els ulls d’ella desprenen una llum especial. “I quan comencem?” “Ara cabronàs.” La Lídia l’agafa pel coll de la camisa i el llença al llit, li passa la llengua pels llavis deixant-los molls i li dona una bufa. “I, ara em lleparàs el cony, maricó de merda!” Al temps que li planta l’entrecuix a sobre la boca.

El Joan fica la llengua pel costat de les calces, assaborint la humitat de la Lídia, com pot abasta la vulva amb els llavis i fa aparèixer les dents fent-li una mossegada lleu, sols marcant el cop. “Cabró!” crida ella mentre s’hi treu de sobre al notar les dents, ell aprofita per fer-la caure de cara al llit.

La subjecta amb una mà i amb l’altra alça la bata, d’una estrebada li baixa les calces deixant el cul a l’aire, un cul gran, molsut, de pell clara i suau. “Ara veuràs, porca!” Li deixa anar quatre plantofades a les natges que queden envermellides, mentre la Lídia es queixa dels cops apropa una mà a l’entrecuix del Joan.

Introdueix la mà a la bragueta i, sense miraments, treu fora la polla i els ous del Joan, acompanyat d’un crit d’aquest. “Així que vols anar fort, so puta!” “Què t’he fet pupeta, capullo?” El Joan li ensenya els dits índex i cor i a continuació els hi fica al cul, sense concessions. La Lídia crida “Fill de puta! M’has fet mal!” “Quina era la paraula?” “Ni parlar-ne, jo també puc!”

El Joan sent com la mà de la Lídia llisca entre el seu entrecuix i se li clava alguna cosa al cul, no ha pogut tancar les cames a temps i li fa mal de veritat. Agafa el braç de la Lídia i tira cap enrera fins que la mà surt de dins els pantalons.

S’apropa a la cara de la Lídia i l’agafa dels cabells. “Ara me la lleparàs, i si em mossegues et deixaré el cul que semblarà el túnel del metro.” “Ui, quina por!” Li respon ella reptant-lo.

Ell la hi apropa al penis, ella obre la boca deixant que li entri fins al fons, sense mossegar-ho, però marcant les dents al tronc li frega el tronc de la polla. “Així bagassa, així.” Diu ell mentre s’acaba de descordar i abaixar el pantaló i els calçotets.

La bata es mig oberta i deixa a l’aire les mamelles de la Lídia, unes sines una mica caigudes però encara llises, amb uns mugrons grans, foscos i molsuts. El Joan li agafa un pit amb força, prement-lo i estirant-lo a l’hora, després li estira el mugró, fins que la Lídia gemega. “Et fa mal, pendona?”

Ara la va girant, encara porta les calces a mitja cuixa, el cony regalima, apropa la mà i se li empastifa dels sucs de la Lídia, li passa per la cara deixant-li les galtes engaxoses. Li obre les cames i li dona un parell de palmellades a la patata de la Lídia. Sent una forta plantofada al cul.

“T’agrada, oi truja!” Ella es treu la polla de la boca i li respon. “Si mamonàs. Menja’m la figa ja!” “És això el que vols, puteta?” “Sí, calçasses!”

El Joan s’aboca al cony de la Lídia, ella aixeca les cames i li agafa el cap de tal manera que no ell no pot separar-se més que uns mil·límetres. Durant una estona s’estan llepant-se, escalfant-se mútuament els culs i penetrant-se els anus amb força.

El Joan es separa. “Para, que no em vull córrer encara.” “Ah no?” “Doncs jo vull que m’omplis ja. Pixa trista!” “Mira l’estreta aquesta!” “Estreta jo?” Se li tira a sobre i li fa una bufa a la cara, s’acaba de treure les calces i li frega als morros, tot seguit li agafa el fal·lus i se’l fica a la vagina i cavalca al Joan pujant els malucs i deixant-se caure a sobre d’ell.

Ell li agafa els mugrons i li estira, aprofitant que ella s’aixeca. “Em fas mal! Li diu!” “Quin és el color?” Respon ell amb sorna. Ella llença la mà al darrera i li agafa els ous, estirant-li. “Digues-m’ho tu, el color.”

Entre el dolor i l’excitació el Joan crida “Em corro!” “Sí! Fes-ho! Omple’m!” La Lídia, al sentir el semen al seu interior deixa anar el testicles del Joan i es tomba a sobre d’ell. “Fúcsia?” Li pregunta “Fúcsia, amor, fúcsia.”

Esgotats i adolorits, es dediquen a petonejar-se i acaronar-se una estona. “M’he passat ,oi? Perdona’m.” Li pregunta ell. “No, amor, és un joc, hem jugat i ja està, si t’haguessis passat t’ho hauria dit.” “Però si tens el cul vermell!” Li diu mentre li mira i li acarona les natges. “T’hauries de veure el teu!” Riu ella.

Ell riu també. “La veritat és que tu no t’has quedat curta. Pixa trista! M’has dit pixa trista!” Ell acarona el sexe de la Lídia, ple de sucs de tots dos. “Però tu has arribat?” “Sí.” Li diu ella ensenyant-li dos dits. “Vols el tercer?” “Desprès amor, ara hem de sopar.”

7 comentaris:

Striper ha dit...

Collons he tingut que obrir la finestra per que entri aire fresc..

El veí de dalt ha dit...

Molt bo, tu! Plantofada al cul!

Natura ha dit...

...sexe bèstia quan has tingut un mal dia, va de konya pel cos, però no m'akabo de kreure gaire l'ús de tants insults.
només una pregunta: kuan és ke ella té akets DOS orgasmes????

bon blog i bones històries! continuaré entrant!

skorbuto ha dit...

Striper: Respira, nano, respira. ;)

Veí: Benvingut, m'alegro que t'hagi agradat.

Natura: Benvinguda, lo dels insults, segurament serien més repetitius, però si fas un amanida be que hi poses olivetes vàries. Respecte als orgasmes d'ella tens tota la raó, no indico quan els te, `generalment si que ho faig, però aquesta vagada vaig decidir fer-ho així, a la fí, si sabem que teniu un orgasme és, moltes vegades perquè ens ho dieu, no?

Serendipitat ha dit...

Que "corra el aire", m'ha encantat l'història, estic amb la natura, sexe desenfrenat desprès d'un molt mal día, és el millor.

Hi tornaré segur.

Natura ha dit...

Et konfeso un sekret? No et donaré detalls, però a mi m'han dit ke se'm nota, kuan arribo... Així ke, això de fingir, amb un repetidor, no ho puk fer perkè hauria de fingir sempre!

skorbuto ha dit...

Serendipitat: Gràcies per la visita.

Natura: Ah! Així els fas repetir fins que ho facin bé? ;)