dijous, 17 d’abril de 2008

La meva cunyada

Era un festiu local, d’aquells tan punyeters que fan que un dels dos hagi d’anar a treballar i, malgrat tots dos treballem al mateix lloc, la Mireia tenia un viatge de feina que no es podia endarrerir. Vaig aprofitar per dormir una mica més, no gaire, pensava aprofitar per arreglar algunes coses a casa, ja que si em mancava res sols havia d’anar al poble del costat (sí, gent, aquell que va organitzar uns jocs olímpics) a comprar el que em manqués.

Encara estava en calçotets, esmorzant, quan va sonar el porter electrònic, el que tenim és d’aquells que te vídeo, era la meva cunyada, bona dona, però una mica pesada (en el sentit figurat de la paraula). Ja em veus buscant els pantalons mentre ella puja, pica a la porta i li obro. “Hola! Vinc a portar-te un regal.” Em quedo una mica sobtat. “Un regal? Si no és el meu aniversari, ni el meu sant!”. Jo no el celebro, el sant i pel que fa a l’aniversari procuro no fer-ho, però a ella tant se li dona, ella si ho celebra, tot, si pogués celebraria els cognoms.

“És que avui fa vint-i-tres anys que ens coneixem tu i jo.” Em quedo a quadres, si he de comptar quan em pregunten quan porto amb la meva companya! Sí, a la seva germana la vaig conèixer una mica abans, i a un munt de gent que ni me’n recordo com es diuen. De fet va ser una casualitat que la conegués abans. “I?” “Com que i? Que vull que el celebrem.” “Val, molt bé, però la Mireia no vindrà fins demà, que està treballant.”

“Però podem celebrar-ho tots dos ...” No m’he adonat que ja la tinc penjada del coll, i m’ha plantat els llavis a sobre els meus. “Espera, Marta.” Li dic tractant de desempallegar-me. “No crec que haguem de tirar per aquest camí.” “Però si l’estàs desitjant, carallot, que et creus que no veig com em mires les mamelles?” “reconec que sí, que te les miro, però és que no el puc evitar!” “Doncs avui són teves! Les meves tetes, la meva boca, el meu cos.”

Es va treure la camisa i el sostenidor deixant al descobert uns mugrons marrons, amples i erectes, es va penjar del meu coll i em va besar de nou, passant la punta de la llengua pels meus llavis, esperant que la deixés entrar. No em vaig poder resistir i vaig buscar els seus pits, acaronant la pell suau de la mamella fins trobar el mugró.

Vaig notar com em baixava el pantaló i el calçotet a l’hora, el meu penis va saltar xocant contra la seva faldilla, sense separar-se de mi va baixar petonejant-me el coll, després els mugrons, va fer un salt fins el melic, on va clavar la llengua un parell de vegades i començà a recórrer el camí púbic fins arribar a la meva polla.

Petonejava el tronc, avançant cap al capoll, passant a moments la punta de la llengua entre els llavis, arribà a la punta del capoll que amb prou feines sortia de la pell que l’envoltava, amb la mà va acabar de baixar la pell i el besà, donant copets amb la llengua per tota la seva superfície. Em mirà i aclucà un ull a l’hora que somreia, obrí la boca i se’l ficà, sols el cap, fregant-lo amb la llengua i xuclant-lo.

Amb la mà movia la pell, amunt i avall. “Sisplau, para.” Li vaig pregar, ella es separà per respondre’m. “Sols si és per fer altres marranades.” I torna a llepar i xuclar, mirant-me riallera. Amb l’altra mà m’agafà els ous i me’ls va magrejar, després s’endinsà dins les cames fins trobar el cul, vaig notar el seu dit fregant-me l’anus i, de sobte, me’l ficà fins a dins de tot. Em va mirar sorpresa, no m’havia queixat.

“Si segueixes així t’ompliré la boca, i no penso avisar-te, tu mateixa.” Li vaig amenaçar, com si sentís ploure, ella va seguir treballant-me la polla i el cul fins que va considerar que estava al seu gust, llavors es va aixecar i es va pujar la faldilla, no portava calces, es va tornar a penjar del meu coll, saltant sobre el meu fal·lus que va anar a parar directament a la seva figa. “Espera un moment, a mi no m’agrada així.” Amb tota la delicadesa que puc me la trec de sobre, la porto al sofà i la faig estirar. “Ara obre les cames.” “No pensaràs tirar-te a sobre meu, que no podré i m’ofegaràs?” “Au calla!”, ella obre les cames, jo m’agenollo i li faig un petó als llavis tendres i humits del seu entrecuix.

Li separo els llavis per deixar al descobert el clítoris envermellit, l’agafo amb dos dits i el giro una mica cap a cada costat, després me’l poso entre els meus llavis i el xuclo, estirant-lo cap a l’interior de la meva boca. “Ah!” Crida, em separo. “T’he fet mal?” Per única resposta la seva mà empeny el meu cap contra el seu entrecuix.

Segueixo llepant el botonet mentre repasso els seus racons amb el dit. Trobo la seva cova humida, lliscant, el meu dit patina cap al seu interior com si fos atret per una força magnètica. La seva mà busca la meva, em fa treure el dit i em fa estendre dos més, guia la meva mà per que els hi posi a dins. Mentre jo xuclo i llepo tot el seu cony ella fa servir la meva mà com un consolador.

Treu els meus dits del seu cony i aixeca les cames fent que el seu cul quedi accessible, llavors apropa els meus dits al cul, els encara i empeny cap a dins, noto com entren les primeres falanges sense cap resistència, costa una mica més de fer entrar les segones i les terceres es queden en portes. Mai li havia ficat tres dits al cul a la Mireia, per això la seva germana m’estava sorprenent.

Ella arriba al orgasme en un esclat de tensió, cridant, arquejant-se i sortint de la seva vagina un flux de líquid considerable. Es separa de mi per anar a buscar la meva boca, més que besar-me el que fa és llepar-me, aprofitar tot el líquid que queda per la meva cara. Em fa estirar al sofà. “Ara si que toca, no?” Em pregunta amb cara de nena dolenta. “Sí.” Li responc.

Torna a ficar-se la meva polla al cony sense ni tan sols agafar-ho, comença una cavalcada esbojarrada, amb les mans sobre el meu pit, aixecant-se i deixant-se caure, noto com prem amb el coll de la vagina el meu penis fins que em fa esclatar. “Em corro!” Crido, però ella deixa que el seu interior sigui envaït pel meu líquid.

Sense deixar sortir el meu membre, es deixa caure a sobre meu, ens besem. “Veig que el que deia la Mireia era veritat. Qui l’havia de dir!” Em deia ella en veu baixa. Sona el telèfon. Ai Déu! Serà la Mireia. L’agafo tremolant, a veure com li explico.

“Hola?” “Hola meu senyor.” Efectivament, la Mireia. “Aprofito ara que aquests americans fan un break. Ha vingut la Marta?” Tercer grau, m’ho veig a venir. “Si, amor. Escolta ...” “Te l’has tirada ja?” Em quedo a quadres. “... Sí, ho sento, no m’he ...” “Doncs tira-te-la de nou, meu senyor, a veure si n’aprèn d’una vegada a elegir parella.”

Per un moment em sento totalment fora de lloc, no m’acabo de creure el que sento. “Que ho sabies tu, que anava a venir?” “Sí, meu senyor.” “I sabies que pensava fer ella?” “Li vaig dir jo.” Em quedo rumiant una estona. “Seràs bandarra! Tu saps la mala consciència que en tenia? Hi ha algú que t’agradi dels ianquis?” “Són tots uns vells atrotinats.” Em respon. “Doncs agafes al més vell i te’l tires aquesta nit. Em sents?” Ella protesta. “Que estan molt arrugats! Sisplau, meu senyor.”

“T’he dit que ho facis.” “Sí, meu senyor. Hem d’entrar a la reunió. T’estimo.” “Jo a tu també.” Penjo el telèfon, em giro cap a la Marta. Me la miro i li dic. “Així que me les fas passar magres pensant que la Mireia no sap rés. Val. T’ho has passat bé?” Ella em mira i em respon. “M’ho he passat molt bé, home, no t’ho prenguis malament.” Em poso en el paper d’amo. “Primer de tot, sols respondràs si et pregunto i el que et pregunto. L’entens, meuca?” Ella s’espanta en un primer moment, però acaba seguint el joc. “Sí, amo.”

7 comentaris:

Núr ha dit...

hahaha! no sé quin dels dos és més kbró! :)

Striper ha dit...

Ostres Cuñadas de fet jo no he tingut mai cap tan llançada.

skorbuto ha dit...

Núr:
No estic segur del sentit de "cabró" en el teu comentari, si és sinònim de malparits i bandarres hauries de dir els tres, la cunyadeta no es queda curta. Si és en els sentit de banyuts ... qué vols que et digui, jo penso que si hi ha pacte no hi han banyes. De totes maneres tens raó quins bandarres!
;)

Striper:
Jo tinc cunyades i tampoc no van d'aquest pal. Però no tens nasos ( ;) ) de dir-me que no has tingut mai la més mínima fantasia respecte al tema, o sí?.

Núr ha dit...

la cunyada, el que és, és molt llesta! que com que sap que sa germana té aquesta bona relació, doncs mira! prò jo crec que és ella que diu «li deixo l'home a ma germana, i que espavili d'una puta vegada!».
ara... mira que demanar-li que es cardi un vell...

Tarha ha dit...

Pues aqui venia a devolverte la visita,y de paso conocer tu blog.
Interesante.
Tarha.

El callejón de los negros ha dit...

Eso es ayudarse entre hermanas.

Saludos
Antonio

skorbuto ha dit...

Tarha: bienvenido

El callejón de los negros: Sí, es que se quieren mucho. ;) Bienvenido.