Companya de feina

Em desfeia tan on punt la veia, m’enfonsava a la cadira amb l’embat del seu somriure, els meus ulls seguien tots i cadascun dels seus moviments, es perdien en totes i cadascuna de les seves corbes, i s’enyoraven de la seva presència quan s’anava.

Les coincidències eren minses i quasi sempre amb molta gent, massa testimonis, massa interferències. Com m’hi podia apropar a ella enmig de tanta gent, trencant una conversa on jo no hi era? No, estava clar que el meu desig es quedaria allà, encapsat fins que de pur avorriment s’esvaís.

I és que l’hora del cafè no és el millor moment per tractar de lligar, o potser sí, si es donen les condicions ambientals, però no era el cas així que vaig fer pensament ferm d’oblidar el tema. Però, com es pot oblidar un cos tan suggerent? Com es pot obviar una mirada tan captivadora? Com es pot ignorar un somriure tan aclaparador?

Aquell dia estava assegut fent un cafè, sol, sense esperar-me que ella entrés, no era la seva hora, de fet tampoc no era la meva. El seu somriure impactà contra meu. – Hola. – Va dir amb aquella brillantor d’ulls que sempre tenia. – Hola. – Vaig respondre desganat, allò se’m feia més dur amb la seva presència.

Ella tragué un cafè de la màquina i s’assegué directament enfront meu. – Què et passa que no em somrius com sempre? – Te importància? – Digues-m’ho tu. – Em posa molt nerviós quan algú em vol treure una resposta que no vull donar. – Perdona! Si et molesto m’ho dius i me’n vaig. – No és això, disculpa, però no estic segur que t’agradés la resposta.

El seu somriure florí de nou, la brillantor als ulls s’accentuà. – Prova-ho. – Estàs segura? – Ja sóc grandeta. – M’ho vaig rumiar un moment, però la situació era única i, a la fi, si passava el que m’esperava no hauria passat res. – Doncs el que passa és que em poses, que cada vegada que et veig perdo l’oremus, que frisaria per fer l’a ... per tenir sexe amb tu, però com sé que m’enviaràs a pastar estic intentant oblidar-ho. Au, ja l’he dit. – I és que quan les deixo anar, les deixo anar.

Ella es va posar seriosa, va fer un glop al cafè i no em va mirar. Jo esperava que s’aixequés i m’enviés a la merda, o trobar-me un projectil en forma de mà, però res. Va acabar el cafè i se’n va anar sense dir res. Jo vaig fer el mateix.

En arribar al meu lloc em trobà un missatge al correu, deia això: “Que no se t’acudeixi de tornar a parla d’això dins l’empresa.” Tot seguit hi havia el seu número de telèfon acompanyat d’un “Truca’m aquesta tarda.” Vaig pensar que em voldria posar verd, bé estic acostumat a entomar els resultats de les meves accions.

Tot sortir de la feina la vaig trucar, la conversa va ser curta, em va dir una hora i un lloc. Un – Vine preparat. – Em va fer tenir els pitjors pressentiments. Vaig arribar a lloc una mica abans de l’hora, ella no hi era, si més no, no la vaig veure. Vaig seure i vaig demanar un cafè, el cambrer m’ho portà i em vaig posar a mirar-lo mentre la esperava. – Tant de cafè et farà mal.

Era la seva veu, em vaig girar i sols vaig poder veure per un moment la seva mirada espurnejant mentre els seus llavis xocaven amb els meus. No m’havia refet de la sorpresa i ja era asseguda al meu costat. – Ets un babau. Saps quant de temps porto esperant que em diguessis alguna cosa? – Vaig intentar articular una resposta però no vaig tenir possibilitat. – Has pagat el cafè? – Er ... Sí. – Doncs anem.

Venir preparat, venir preparat. Collons! Vaig repassar mentalment el que normalment porto a sobre, sí havia de tenir un parell de condons, segur, però no estava segur si encara estarien en condicions. Quan els vaig agafar aquests? Mira que si m’han caducat. – Em permets anar al labavo un moment. – Sí, però corre.

M’hi vaig tancar i vaig cercar-los, vaig respirar tranquil no estaven caducats. Vaig sortir després d’aprofitar la visita al recinte i rentar-me les mans, ella m’esperava a la porta, amb tots els ingredients de sempre realçats pel seu interès i el meu desig.

Em vaig apropar i m’agafà de la mà tirant de mi fins arribar a mig carrer, va parar de sobte, es girà, rigué, m’abraçà i em petonejà de nou, les nostres llengües es torbaren nervioses, desitjoses l’una de l’altra, tractant d’abraçar-se a l’hora que es volien recórrer. No sé el temps que vam passar així, la meva mà dreta lliscà despistada cap al seu pit esquerre, que m’oferí dissimuladament mentre el seu braç tapava l’escena als possibles tafaners.

El carrer acabava en una avinguda, a un costat es podia veure un hotel de dues estrelles vell i atrotinat, vam entrar en ell i vam demanar una habitació. Mentre ens atenien jo l’agafava per la cintura deixant caure una mica la mà apropant-me al naixement d’aquelles natges rodones i excitants, la seva mà pujà la meva mentre a cau d’orella em deia suaument. – espera, aquí no.

L’entrada a l’habitació va ser caòtica, encara no s’havia acabat de tancar la porta les mans cercaven nervioses un camí entre la roba mentre les boques s’havien ajuntat de tal manera que era impossible saber on començava una i on acabava l’altra. Les llengües xocaven esvalotades, refregant-se, cercant obtenir tota la humitat de l’altre.

El só de tela esquinçada va parar la meva mà en el seu camí cap als seus pits. – Crec que t’he tren ... – No vaig poder dir més, s’havia tret la brusa d’una volada deixant que els pits quedessin al meu abast. Aquella visió em va fer amorrar-me instintivament en un d’ells assaborint el tacte del mugró, llepant-lo quasi amb desesperació mentre la meva mà agafava, acaronava i magrejava l’altre.

Ella acaronava el meu cap amb una mà mentre amb l’altra em descordava la camisa i la passava pel meu pit, acaronant i pessigant suaument els meus mugrons, jo ja havia canviat de pit fent-li els honors a tots dos per igual. Les seves mans van deixar de tocar-me per un moment, el só de la faldilla lliscant cames avall donava explicació al fet. Vaig decidir baixar entre aquelles dues mamelles petonejant l’espai que les separava i seguint avall per la panxa, pel melic, pel ventre fins arribar a un pubis de cabells curts.

Ella em va fer aixecar. – Espera, encara no, treu-te la roba i ens posem al llit. - A corre cuita em vaig desfer de la roba, ni em vaig adonar que el que s'havia esguinçat era la meva camisa i no la brusa d'ella, al treure'm l'eslip el meu penis va saltar com si tingués una molla, ella va riure. - Si que té ganes! Porta'l aquí. - m'hi vaig apropar i ella m'el va agafar amb suavitat, fent que la pell llisqués deixant el gland al descobert.

M'hi vaig estirar al costa d'ella però girat per poder accedir al seu sexe mentre ella jugava amb el meu membre fregant la pell i petonejant el cap, passant la punta de la llengua per sobre, dibuixant un ball rodó. Al final del matoll de cabell vaig trobar uns llavis humits que m'esperaven amb desig, vaig agafar-ne un amb els llavis i l'estirà una mica, després vaig fer el mateix amb l'altre, la meva llengua es va enfonsar fruint de la humitat que amarava aquella vulva.

Amb les mans gratava les seves natges al temps que m'ajudava a estar ben a prop, ben a dins d'ella. Vaig sentir com els seus llavis recorrien el tronc de la meva polla, i la llengua intentava abraçar-la. Ella movia els malucs de tal manera que jo quasi no m'havia de moure per tastar tot el seu entrecuix, fins i tot vaig poder enfonsar un dit dins la seva vagina.

En un moment va tremolar mentre s'arrapava més a mi fent que sentís com el seu clítoris s'aixafava contra la meva llengua, es va apartar i es va girar, ens vam besar, la seva boca tenia sabor a mi, la meva boca tenia sabor a ella, entre petó i petó s'anava movent fins aconseguir que el meu membre apuntés directament a la seva cova, va lliscar fins tenir-lo totalment a dins i ens vam girar quedant ella a sobre, va cavalcar embogida, aixecant-se i estirant-se per besar-me.

La vaig fer girar per ser jo el que quedés amunt, i vaig cavalcar a sobre durant una estona fins que ella es va girar posant-se a quatre grapes, tot això sense deixar ni un moment d'estar dins d'ella. Em sentia embogit, mai hauria pensat que en duraria tant ni que tindria la sensació de flotar.

Ella va arribar de nou, gemegant i amb espasmes, d'alguna manera la seva vagina premia el meu penis i això va fer que jo també arribés, vam caure tots dos esbufegant, ens vam abraçar i ens vam fondre en un petó profund, després ens vam seguir acariciant una bona estona. Va ser llavors quan vam parlar. - Ni se t'acudeixi de dir res a la feina! - No diré res, a la fi tampoc no em creurien.