dimecres, 29 d’abril del 2009

Viatge de feina

Vaig rebre la seva trucada de bon matí, de fet el telèfon tenia registrades dues trucades perdudes. – Sí. Dime Ferrara. No, no he abierto todavía el correo. Ya, entiendo. ¿Así qué hago? Ya, pero por mucho que corra no llegaré hasta el mediodía. Sí, de acuerdo. – Ja m’havien fotut en l’aire tota la setmana. Vaig agafar el portàtil, vaig passar a casa a agafar la maleta que sempre tinc preparada per aquestes situacions i m’anà a l’estació de l’AVE.

Allà m’esperava la Ainoa, l’efectiva administrativa que s’encarregava de fer que els tècnics poguéssim fer la nostra feina sense haver de pensar en res més. No us porteu a engany, no era la nostra secretària, era la nostra cap malgrat no ho posés enlloc. Si l’Ainoa rebia una queixa d’un client nosaltres tremolàvem.

D’altra banda era una persona afable i riallera, donada als acudits i Oh lloat Monstre d’Espagueti Volador! Entenia els nostres acudits! – Bon dia. Aquí tinc els bitllets del tren, surt d’aquí a mitja hora, i també en tinc reserva a l’hotel, però hi ha un problema, estan amb no se quin coi de saló i sols quedava una habitació que haurem de compartir, espero que no t’importi.

Em vaig quedar una mica sobtat. – Ah! Però tu vens? – Sí, he de fer algunes gestions, avui i demà. Tu per quant tens? – No ho sé, El Ferrara estava que es pujava per les parets, però com sempre l’explicació és “No funchiona nata.”. – Però t’ha enviat un correu. - Sí, però encara no l’he llegit, el miraré al tren, però si és tan explícit com sempre ... – Doncs res a fer que “Fuchione tuto.”

Vam pujar al tren i vam seure, jo vaig obrir la tauleta, el portàtil i vaig mirar el correu del Ferrara. – veus? – Ella va mirar el correu, vaig tenir la sensació que se’m posava més a sobre del que feia falta, de fet un del seus pits va fregar la meva espatlla d’una manera evident. Tot i així vaig fer com si no m’adonés no fos que fiqués la pota fins al coll. – Hauré de dir-li que sou tècnics, no pitonisses. – No t’entendrà.

Va riure lleument. – És un babau. – Llavors va badallar estirant els braços, no sé si es va adonar però al fer-ho vaig poder admirar tot el volum dels seus pits, semblaven intentar lliurar-se’n del sostenidor. – Quina nyonya! T’importa que dormi una mica? – I ara! – Va posar el cap sobre el meu braç i es va adormir. Vaig pensar que si havíem de compartir habitació les passaria magres.

En arribar a Madrid ja ens esperava el nostre amic italià. – “Prego! El cliente está ... allarmato – Tranquilo Ferrara. Vamos y vemos que pasa. – Jo me’n vaig que tinc feina. t’espero a l’hotel per sopar. A les vuit. Ferrara. Lo quiero a la ocho en el hotel. – ¿Ma i si no ha acabato? – Domani, Ferrara, domani. – Ferrara es va despatxar en un italià que no soc capaç de reproduir tot i que l’Ainoa li va fer el mateix cas que al venedor del top manta que se la mirava.

Tot i així Ferrara em va portar de tornada a l’hotel a les vuit, ella estava a la cafeteria de l’hotel, s’havia canviat i en comptes del vestit pantaló gris del matí portava un vestidet morat que deixava veure unes cames llarges i plenes i un generós escot que mostrava uns pits més grans del que m’havia pensat. Ferrara se la va menjar amb els ulls, jo vaig respirar a fons i vaig entonar mentalment un mantra, però ni així. Quan ens va veure va somriure. – Ja estàs aquí? Tingues la clau, deixa els trastos i canvia’t. Amb mitja hora tens prou? – Què no anem a menjar a l’antro del costat? – I ara! I que ens agafi alguna cosa. Au, ves-hi i baixa aviat. Ferrara, gracias, hasta mañana.

La cara de Ferrara era un poema. L’havia despatxat amb quatre paraules, a un dels elements més perillosos del grup, amic personal del director general. Tot i així va respondre la salutació, es va donar la volta i va desaparèixer. Jo vaig córrer a canviar-me, vaig deixar la maleta al temps que em despullava i entrava a la dutxa. Fins que vaig sortir no em vaig adonar del sostenidor penjat a la barra de la tovallola.

Vestit a corre cuita, amagant més que recollint la meva roba i la maleta dins l’armari, vaig baixar a la cafeteria. – Has trigat molt. Després direu que som les dones les que ens estem una hora arreglant-nos. – He fet el que he pogut. – Això m’ho diràs després també? – Què? – No res. Anem a sopar. Vam caminar una mica fins arribar a un restaurant, no em feu dir el nom, d’aquells que no puc pagar amb la meva Visa. – Escolta, això és molt car. No puc portar una nota així. – Li vaig dir tot preocupat.

Ella es va girar, va riure i em va posar un dit als llavis. - De la nota ja me’n faig càrrec jo. – Va ser un sopar molt més íntim que no pas m’hauria pensat, dissimuladament i amb paraules delicades em va sotmetre a un setè grau. Evidentment no vaig comptar les copes de vi, però tenia la sensació que estàvem bevent més del compte. Vam acabar el sopar amb les postres. – El cafè ja el beurem. – Va dir.

Tot sortint del restaurant me n’adonà que ella s’havia parat, em vaig girar i em trobà amb la seva mirada espurnejant i el seu somriure. – Crec que he begut massa. – Em va dir mentre em posava els braços al coll. Amb ella penjada del meu coll, els seus pits prement el meu pit i la seva boca a mig pam de la meva no vaig poder fer més que fer-li un petó. – L’has cagat, nen. – Vaig pensar, però no vaig tenir temps de més.

La seva boca s’enfonsava en la meva mentre la llengua recorria tota., el seu entrecuix es premia contra la meva cama i la seva cama es fregava contra el meu paquet. Les meves mans van baixar des de la seva cintura fins a les seves natges, no vaig notar més tela que al del vestit i vaig pensar que portaria un tanga. – No m’aixequis la faldilla aquí que no porto res. – Em va dir a cau d’orella. Crec que en aquell moment la meva erecció va sofrir una acceleració exponencial.

La seva mà es va passejar pel meu paquet sense cap vergonya. – Vull veure això. – Em va dir amb una rialla. – Anem a l’hotel. – El curt recorregut es va allargar entre abraçades, petons i alguna que altra acció arriscada, de fet no em vaig poder estar de fer lliscar la mà sota el vestit per tocar el seu sexe. Tot i que em deia que esperés, les seves cames es separaren ostensiblement per deixar-me explorar-lo i sentir tota la seva humitat.

La falsa intimitat de l’ascensor ens va permetre explorar-nos mútuament, els seus pits, grans i molsuts estaven coronats per uns mugrons erectes que lluitaven per foradar el vestit. La seva mà acaronava el meu membre sota el pantaló. La parada de l’ascensor en una planta que no era la nostra ens va fer tornar a la realitat. Una parella major va aparèixer a l’altra banda i amb un somriuré còmplice ens van preguntar. – Down? – No, I’m sorry, we go up. – Oh, actually. No matter. Bye.

Tot tancant-se la porta de l’ascensor encara vam sentir les rialletes de la parella, ens vam mirar i vam riure també. Vam entrar a l’habitació a corre cuita, tancar la porta i despullar-me a la carrera. Ella es va abaixar els tirants del vestit deixant lliures els pits que vaig poder admirar al complert per primera vegada. – Deixa’t la faldilla. – Li vaig demanar. Ella va accedir i es va estirar al llit mentre jo acabava de treure’m la roba.

M’hi vaig apropar al seus llavis, ella em va abraçar al coll i va tirar de mi per besar-nos. Les meves mans van buscar els pits i els vaig acaronar, prémer, empènyer amunt i, quan em va deixar, xuclar. La pell de les arèoles canviava de llisa a rugosa per l’excitació, rugosa quan me la trobava, llisa després de llepar-la amb la punta de la llengua.

Ella havia lliscat una mà al meu pit i l’altra al meu cap, m’acaronava explorant pit i ventre, jo frisava perquè anés més avall, però ella s’abstenia mentre gaudia de les meves carícies a les seves mamelles. Amb la mà empenyé el meu cap cos avall, jo intentava petonejar i besar tot el que em trobava pel camí però ella em portà directament al seu sexe. Aixecà les cames separant-les i m’apropà al seu cony ple de fluids.

Vaig llepar aquells llavis envermellits com si m’anés la vida, vaig estirar-los fins que s’escapaven del meus llavis i vaig clavar la meva llengua en el seu cau tot el que em permetia la meva posició. Al temps sentia els seus peus fregant la meva polla i els ous i escoltava els seus gemecs, imperceptibles al principi, estridents a mida que arribava al zenit.

Vaig saber que havia tingut un orgasme pel crit, quasi un udol, i perquè les seves cames es plegaren sobre meu i les seves mans pressionaren encara més el meu cap contra el seu cos. D’una estrebada em va portar amunt i em va petonejar amb una fúria inconcebible. Les seves cames m’abraçaren per la cintura i el meu penis entrà dins d’ella com si ja sabés el camí.

Al principi vaig voler porta el ritme de la penetració però vaig deixar-la fer en veure com me’l marcava estrenyent-me amb les cames i la pelvis, deixant-me anar després i tornant. Al cap d’un moment vaig sentir com l’orgasme es feia amb el meu cos, encara i així i segur de que estava assabentada va seguir marcant el ritme fins que el meu penis va defallir totalment.

Com que jo ja portava defallit una estona m’hi vaig deixar caure de nou, l’Ainoa es va girar cap a mi, els ulls li espurnejaven. – Estàs cansat? – Una mica. – Descansa, però no t’adormis. – Què vols dir? – La primer part de la resposta va ser la seva mà de nou sobre el meu paquet, acaronant-lo, masturbant-me per tornar-li al seu estat erecte. – Vull més. – Va ser la segona part de la resposta. – Demà he de tornar a fer feina. – I jo, per això vull més.

8 comentaris:

Striper ha dit...

Aixxxx els viatges de feina, quins records.

Anònim ha dit...

M'ha agradat skorbuto, i a més perquè en vol més, això encara agrada més :)

Agnès Setrill. ha dit...

Molt estimulant,...

Ricardo Muñoz José ha dit...

Estimado amigo, siento mucho no entender el catalán, y por lo tanto, no poder disfrutar en tu escrito.

Gracias por participar de modo tan lúcido y con oportunas apuntaciones, en mi entrada "Ser antitaurino es una incultura más".

Salud y suerte.
Ricardo - Linde5

Albanta ha dit...

Mecatxis Skorbuto!! No saps l'enveja que em fas!! Tens una sort vagis on vagis!!! A la feina, a casa amb el servei domèstic, fins i tot amb les testimonis de Jehovà!!!
A mi no em passen aquestes coses, buaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhh!!!

Josep B. ha dit...

Striper: I tant.

Cesc: Tant de bo fos sempre així.

Agnès: Gràcies.

Ricardo: Sé bienvenido cuando quieras.

Albanta: Doncs imagina't si fos veritat! :)

Rita ha dit...

Excitant! ;-)

Joana ha dit...

Esperem impacients el proper escrit....