Assistenta

M’havien recomanat molt aquella empresa de neteja a domicili, també m’havien advertit que el personal era oriental, tot i que tot el personal en tenia permís de residència i de treball, de fet m’hi vaig assegurar a través d’un conegut posat en el tema.

No sóc dels que els hi molesten els emigrants però no puc acceptar que ningú s’enriqueixi saltant-se la llei, les meves reticències anaven enfocades a l’empresa, no pas al personal, més quan aquesta pertanyia a una mena de holding on també hi havia una agencia matrimonial, una cadena de restaurants i fins i tot una agencia de viatges.

El meu conegut em va assegurar que tot allò era perfectament legal, que no tindria problemes. Així que vaig concertar una entrevista. La dona que em va atendre, típics ulls orientals, cara arrodonida, cos menut i prim, parlava un castellà bastat polit, durant la conversa em va aclarir que ella era japonesa, però que el personal podia ser de qualsevol part del sud est asiàtic, ja fos de la Xina, Corea, Malàisia, ... i uns quants països més que no sé ni on paren.

Vaig indicar que necessitava una persona que tingués cura de la casa ja que amb els meus horaris de feina i estudis sovint acabava gaudint d’uns intensos caps de setmana de neteja. Em va preguntar per si volia dona o home. – Mentre em tingui la casa neta m’és el mateix. – Llavors em va proposar de tenir una persona a temps complert, l’única condició era que havia de tenir una habitació pròpia i un dos dies de festa a la setmana.

Em va semblar un bon tracte, vam signar un acord i el dia indicat arribava a casa la persona que havia contractat. Cos menut, ulls orientals, cabell evidentment negre, cara més aviat prima, es va presentar amb una carta a la mà i el cap cot que sols aixecava per dir sí o no. La carta deia que entenia el castellà però que no el parlava bé, també sabia anglès, francès i alemany, apart de mandarí. Vaig pensar que si sabia tants idiomes ben podia dedicar-se a fer d’intèrpret o traductora i no a netejar.

Com a assistenta va resultar molt eficient, de fet torno a tenir els mitjons ben emparellats, fins i tot alguns que feia anys que no es trobaven ara són junts de nou tot i que alguns tenen traces d’haver-la corregut grossa.

Al que anàvem. Tot va passar una tarda de divendres, jo arribava de la feina i ella encara hi era acabant de fer no sé què a la cuina. Tots els meus pensaments estaven en que s’anés, demanar una pizza, posar-me en pilota picada i tirar-me al sofà. – Lin, si us plau. – Li deia Lin perquè de debò que no acabava d’entendre més del seu nom, tot i això ara sé que era el seu cognom, afortunadament.

A la meva crida va deixar el que estava fent i es va apropar sol·lícita. – Senyor? – Senyor, no, si us plau, Pau, digui’m Pau. – Sí, senyor Pau. – No vaig insistir. – Lin, he tingut un dia dur, voldria descansar, pots deixar això per dilluns? – Senyor cansat? – Sí. – Senyor no preocupa. – Em va agafar la bossa i la va desar al seu lloc, m’ajuda a treure’m la jaqueta. – Lin, sisplau, no volia dir això. – Senyor no preocupa.

Agafant-me del braç em portà al sofà i em va fer seure, jo intentava dir-li que no calia, de fet em sentia violent però ella feia cas omís. – No preocupa. – Repetia mentre s’agenollava davant meu i em treia les sabates i els mitjons. – Els porto cuits de tot el dia, la tufejaré, pobre dona. – Vaig pensar. Ella, sense cap reacció va agafar les sabates i els mitjons i se’ls va portar.

Tornà a aparèixer amb un bol amb aigua, una esponja i una tovallola, s’agenollà de nou i em passà l’esponja pels peus, després me’ls eixugà i em feu el millor massatge de peus que mai no m’havien fet. Em vaig relaxar, sols volia mostrar les seves qualitats com massatgista, pensava.

Estava tan relaxat que no em vaig adonar que m’havia descordat el pantaló i me l’estava abaixant, junt amb els calçotets. – Lin! – No preocupa. – Però ... – Senyor no preocupa. – Sí, ja sé, també m’hi podia esforçar una mica més i dir taxativament que no, però no ens enganyem ...

Així que vaig pensar que jo no l’estava obligant a res i, a més de l’excitació, sentia curiositat per saber on pensava anar. I va anar on tots penseu, una vegada el meu penis va eixir dels calçotets es va aixecar amb el bol d’aigua i tornà amb aigua neta, passà l’esponja pel meu penis i els meus testicles, després ho eixugà tot amb la tovallola.

Llavors amb una mà acaronà suaument tot el tronc del penis, l’agafà i començà a moure-la amunt i avall fregant amb suavitat i fermesa el cos del fal·lus, somrient-me mentre ho feia. Va apropar la cara sense deixar de masturbar-me i va posar els llavis sobre el gland, vaig sentir com els llavis es separaven per deixar pas a la punta de la llengua, amb mig gland dins la boca la llengua ballava humitejant-lo tot.

Desplaçà varies vegades el penis per canviar la zona que toqués la llengua. Humitejant tot el gland per totes bandes, mentre amb un mà seguia masturbant-me i amb l’altra acaronava els meus testicles jugant amb ells entre els seus dits. Vaig intentar d’incorporar-me per acaronar-la però m’empenyé enrera amb un somriure. – senyor no preocupa, Lin s’encarrega.

Tornà a la feina però aquesta vegada agafà tot el gland amb la boca per anar retrocedint a poc a poc mentre la llengua repassava de nou tota la superfície del gland, Quan ja tenia els llavis tancats sobre la punta parà el moviment de la mà i obri la boca engolint el membre fins a mig tronc, premé els llavis i inicià un moviment de vaivé amb la boca.

És difícil de dir totes les sensacions que em produïa, sentia el contacte dels seus llavis, els copets de la seva llengua, les carícies dels seus dits ... em sentia al cel. De sobte vaig sentir com el meu penis dringava tot sol, una escalfor sobtada m’envaí. – Lin! Que arribo!

Entomà sense cap gest de fàstic tot el que va sortir del meu penis, seguí sense immutar-se fins que va considerar mentre jo em planyia repetint – Ho sento. – I ho sentia, mai no m’ha agradat perdre el control com l’havia perdut. Quan es va separar va agafar la tovallola i s’alliberà de la càrrega. – No preocupa. Lin sap. – Recollí tot o s’aixecà. Es tanca a la sala de la planxa i no sortí fins estar preparada per anar-se’n. – Fins Dilluns, senyor. – Em va dir somrient. – Fins dilluns, Lin.

Encara em vaig quedar allà una bona estona com un babau, assegut al sofà amb els pantalons a mig treure i totalment astorat. Vaig acabar el divendres amb una pizza de no sé què i un munt de pensaments sobre el que havia passat.

Com no sabia que fer vaig optar per una solució clàssica, dilluns li vaig deixar una nota, en anglès, dient-li que havien de portar un paquet. Des de la feina vaig encarregar un ram de flors amb una nota, “Thank you” i el meu nom.