Estrena de teatre

Era una obra de teatre prometedora pel seu argument i pel seu autor, l’elenc era de gran qualitat professional i el director era el més anomenat i respectat del món del teatre.

Encara no tinc clar perquè em van invitar a l’estrena, a la fi tan sols formo part d’un grup de teatre amateur de barri i no crec que sigui el millor actor en ell. Però em cridava l’atenció anar-hi i veure tot de famosos amb allò que en diuen glamur i que mai no he sabut distingir.

Em vaig empolainar per l’ocasió i em presentar davant de la porta del teatre a l’hora indicada. Com que no sóc gaire expert vaig optar per anar per un costat i preguntar-li a un dels guardes de seguretat. El paio, que tenia l’aspecte de Mr. Smith, em va demanar veure l’entrada. – Sí, vostè ha d’entrar pel centre.

Per un moment em vaig sentir desorientat. – Perdoni, però pel centre no és on han posat la catifa pels famosos? – Sí. – Ja, però és que jo no en sóc de famós. – Doncs la seva entrada diu el contrari, per la catifa vermella, sisplau.

Em vaig apropar al guarda que controlava l’entrada a la catifa, també s’assemblava a Mr. Smith, li vaig apropar l’entrada i em va mira estranyat. – Com és que no ve en cotxe? – És que visc a prop. – No se’m va acudir altra bajanada però no em vaig atrevir a dir-li que havia vingut en metro.

De sobte em vaig sentir el centre de totes les mirades, sentia la gent que em mirava entre estranyada i sorpresa – Qui és aquest? – Jo que sé, no l’he vist mai. – Em vaig quedar petrificat fins que una veu sonà al meu costat. – Entrem?

Era una actriu, bastant bona al meu entendre, sí, també estava bona però no ho deia en aquest sentit, que m’agafà pel braç fent que avancés cap a l’entrada del teatre. – Gràcies, la veritat és que això és nou per a mi. – Tu somriu i no hi pensis.

Una vegada a dins del teatre se’m va girar i em preguntà. – Bé, i així com et dius? – Jaume Joan i Jover. – Ella va començar a riure. – I no ets actor professional oi? – No, la veritat, sóc amateur. – M’agradaria veure el Joel que fa ara. – Què vols dir? – Que t’han confós amb ell, segur. - Però si jo em dic Jover de segon i no pas Juvé! - Un català el llegeix un castellà l'escriu, cagada pastoret.

Per no sé quina raó teníem seients contigus. Vam patir el primer acte de la millor manera possible i és que, malgrat els esforços dels actors, l’obra era altament recomanable pels que pateixen insomni.

Vam sortir en acabar el primer acte, ella seguia al meu costat. – Has vist les instal·lacions del teatre? – D’aquest no. – Vine. – Em va agafar la mà vam entrar per una de les portes de servei, veient el que hi havia vaig pensar que no pagava la pena arriscar-nos a que ens fessin fora.

Vam parar davant d’una porta i la va obrir, era un dels camerinos. – escolta, no ens cridaran l’atenció per estar aquí? – Calla! – va tancar la porta i vam quedar a les fosques. – Tu no facis soroll i no ens trobaran. – El següent que vaig sentir van ser les seves mans recolzant-se al meu pit i els seus llavis cercant els meus.

Les meves mans van trobar els seus pits sense gaire problema, sentia els mugrons erectes sota la tela del vestit la suavitat de la pell dins l’escot. La seva mà havia baixat fins al meu entrecuix i fregava el meu paquet per sobre el pantaló. Vaig maleir el costum de portar calçotets.

Vaig baixar la mà dreta recorrent els seu costat i lliscant pels malucs fins arribar a les cames, envaí l’interior de la faldilla arribant allà on ja no hi eren les mitges i gaudint del tacte d’unes cuixes molsudes. Ella havia baixat la cremallera del pantaló i bregava per treure-me-la a l’aire.

Amb les dues mans vaig agafar les voluptuoses natges i les hi vaig magrejar a gust mentre el seu sexe es refregava contra la meva cama. La seva mà ja havia tret el meu membre i l’explorava per tota la seva superfície.

Vaig trobar el seu sexe darrera la tela molla del tanga, el vaig apartar per poder gaudir del tacte dels llavis i el clítoris, amarats de sucs i de desig, faig fer el gest d’ajupir-me però no em va deixar així doncs vaig enfonsar els meus dits entre els plecs, jugant amb el clítoris que s’escapolia del meu contacte i endinsant-me en la seva cova de parets molsudes.

Va passar la seva cama dreta per darrera meu mentre posava el meu fal·lus dins la vagina famèlica, després es va penjar de mi passant la cama esquerra per darrera meu. El contacte de la meva esquena amb una paret va evitar que caiguéssim a terra.

Com si cavalqués a sobre d’una bèstia embogida tirava el seu pubis enrere i tornava endavant violentament, xocant contra el meu pubis, gemegant profundament a cada cop mentre jo no podia fer més que aguantar dempeus la propera envestida.

En un dels xocs es va agafar amb més força i no va tirar enrera, estava totalment tensa i un fil de veu feia les vegades de crit llarg i agut, després es va relaxar, va baixar les cames i va tirar de mi cap a un racó.

A les palpentes va trobar un sofà i es va estirar en ell. – No t’has corregut oi? – em va preguntar. – No encara. – Em va estirar a sobre seu, oferint-me el seu sexe de nou, vaig posar el meu membre dins seu i vaig iniciar una penetració lenta i constant.

Ella m’acompanyava i esperonava movent-se cada vegada més ràpid fent que la penetració fos encara més profunda. Sentia com em pujava la calor, estava a punt d’arribar i li ho vaig fer saber, em va invitar a acabar dins seu, sense cap problema.

Vaig esclatar amb un gemec profund i fosc. – Sembles un brau esbufegant. – va dir rient. Ens vam aixecar. – Arregla’t ràpid que comença el segon acte. – No és que em faci gaire il·lusió veure la resta de l’obra. – Ni a mi, però jo he d’estar-hi, i després hem de discutir algunes coses a casa.

Em va agafar de la mà i vam córrer cap a l’entrada de la platea, ningú no ens va mirar, vam seure de nou i vaig gaudir durant la resta de l’obra de la visió dels seus ulls i el seu somriure. Per cert, si en Joel Joan llegeix això que no pateixi, l'obra era un potentíssim somnífer.