Volare (primer lliurament)

Nota Prèvia: Aquest text ja el vaig possar al meu antic bloc.

Amb prou feines acabo de passar els controls de seguretat de l’aeroport, (per cert, ja poden incloure la inspecció rectal, amb el que donen pel cul amb les mides de seguretat ja hem dilatat prou!).

M’assec a una de les cadires de la sala d’espera que correspon a la porta on he d’embarcar, teòricament haurien d’haver les dades del meu vol, però encara consta un vol a ves a saber on. Tanco els ulls i quan els obro em trobo amb ella front per front, unes cames que semblen no acabar s’endinsen en una faldilla vaporosa.

Els meus ulls continuen el seu recorregut cap amunt, trobant-se amb uns pits mitjans, apressats per un sostenidor amb puntes que sobresurt d’un escot absolutament generós; seguint el camí arribo a uns llavis carnosos, pintats amb un rosa suau i brillant que dibuixen un somriure maliciós.

De sobte veig els ulls, clavant-se en els meus, dient-me “t’ho passes bé despullant-me?”. M’avergonyeixo, no ho he pogut evitar. Aparto la mirada i busco alguna cosa per llegir, per dissimular.

La seva ombra en la meva línia de visió s’emporta la meva mirada sense poder fer res, s’ha mogut, ha creuat les cames de tal manera que deixa a la vista unes calcetes vermelles, calades, que inviten a imaginar un pubis rasurat, doncs no se’n veu cap zona fosca darrere d’elles.

Forço els meus ulls a tornar al paper, en una mena de partida de ping-pong entre el paper i les calces, fins que m’adono que el paper està al revés, que no el puc llegir. Dec semblar un semàfor si se’m mira a la cara, i per sort, tinc la cartera a sobre les cames i no se’m veu l’entrecuix totalment excitat .

Faig una mirada llampec a la seva cara, el somriure és encara més patent, s’ho està passant de conya amb mi. Criden el meu vol. M’aixeco atrafegadament i corro fins la porta, ni tan sols miro si va en el meu vol. Segur que no, anirà en un altre.

Acabo de donar-li la targeta d’embarcament a l’hostessa i enfilo el “finger” cap a l’avió, busco la meva cadira, deixo la cartera a l’armariet, m’assec i em cordo el cinturó, respiro a fons, “calmat, ja ha passat”, quan arribi a l’hotel hauré de prendre una dutxa freda.

Tanco els ulls, sé que no podré dormir, no sé dormir en avió, ni en autocar, ni en cotxe, però em relaxa estar amb els ulls tancats. “Buenas noches”, em diu una veu amb accent sud-americà, argentí o xilé, no en sóc un expert, “Buenas noches” responc sense obrir els ulls.

Noto que algú seu al meu costat, obro els ulls. Déu meu! és ella! I continua mirant-me amb aquell somriure, sap que està jugant amb mi. I a més això ha recuperat la tensió d’abans, de cop, sense esperar a res. Creuo les cames per tal d’amagar-ho, fa mal, molt mal.

Ella s’estira per deixar la seva bossa a l’armariet, la faldilla s’aixeca deixant veure unes cuixes ben formades, de pell suau, lleugerament bruna, per un moment sembla que la faldilla continuarà pujant fins deixar al descobert les calces.

Evidentment, el meu amic de l’ànima està punt d’explotar, em pregunto si l’aigua de l’hotel serà prou freda. Ella s’asseu, creuant les cames de la manera més voluptuosa que n’he vist mai. “¿Vos vas a casa o a trabajar?” em pregunta. Tracto de respondre d’una manera raonable, cosa que en aquest moment es tota una proesa. “A treballar”. Coi! M’he equivocat i l’hi he contestat en català, tracto d’excusar-me, però ella se m’avança i em diu amb el seu accent melòs “Ah, sou català, que bello! Jo estic aprendent a parlar-lo, estoy muy a menudo a Barcelona.”, Déu meu! Sols parlant em deixa fora de combat!, si que estic necessitat de sexe!

“Mi nombre és Malena, i vos, ¿qué nombre tenés?”, “Eh ... Josep, sí ... Josep”, “Mucho gusto Josep, no t’han dit mai que eres muy guapo?”. Començo a entendre que passa, he tingut un accident, m’he mort i sóc al cel. No hi cap altra explicació.

“Perdona, però sóc gras, porto ulleres de pasta, el cabell laci que no hi ha manera de controlar-ho, i a més no m’he pogut afaitar perquè arribava tard a l’aeroport.”, “i?”, pregunta ella. “A veure, amb tots els respectes, estàs per sucar-hi pa, et podries portar de carrer tots i cadascun dels homes d’aquest avió, fins i tot algunes dones”.

Va riure, a cau d’orella em va dir “Tenés razón pero ya he elegit, avui m’agradas tu. Tu amiguito está conento de verme, no?”, “Ni t’ho imagines!”, se m’ha escapat, no hauria hagut de dir això. “No sabés las ganas que tengo de coger ... lo”, Rendeix-te Josep, ets la seva presa. Que cony!, tu vols ser la seva presa.

L’avió arriba a l’aeroport, “Tenés hotel reservat?”. Continua barrejant català i castellà afegit al seu accent xiuxiuejant. “De fet no, però sempre vaig al mateix i mai no he tingut ...” em posa un dit als llavis per fer-me callar. “Avui no te hará falta, tinc un apartamento a la ciutat.” En acabar em deixa un petó als llavis al temps que la seva mà li fa una repassada al meu paquet, “Ya veo que tu amiguito tiene ganas de conocer mi conchita”.

Agafem un taxi a la sortida de l’Aeroport, Malena l’indica l’adreça, el taxista se la mira pel retrovisor, “Hay cabrones con suerte” diu en veu baixa. “Fote’t” penso. Ella es descorda un botó de la brusa, deixant veure la copa del sostenidor amb puntes que amb els llums del carrer es veu lluent, s’apropa a la meva orella i, desprès d’una llepada furtiva, em diu “Tinc los mugrones de tiesos por tu culpa”, veig que ha apartat una mica la copa del sostenidor per ensenyar-me un mugró fosc, llarg i tens. Si no fóssim al taxi m’enfonsaria ara mateix als seus pits.

El taxista remuga, fent ullades al retrovisor. M’acosto a la seva orella i li dic “Estàs cabrejant el taxista”. Somriu, i me besa, sento com la seva llengua es lliga a la meva mentre el taxista va deixant anar renecs. Agafa la meva ma i la porta a prop del seu entrecuix, busco amb desesperació les calces, i li acarono el sexe per sobre, està totalment mullada! Prova irrefutable, M’he mort i sóc al cel!

“Ya hemos llegado, joder!”, diu el taxista, que desprès de l’espectacle deu estar fora de si. Li paguem la carrera i mentre ens allunyem del taxi encara el podem escoltar, “Catalinos i sudacas liados, solo faltaba eso, nos han jodido”.