Neus Blanca (2)

Vet aquí que es feia fosc i la Neus començava a tenir gana i fred i malgrat la zona del bosc era plena de fruits comestibles i saborosos ella era un membre de la cort i no sabia distingir-los. De sobte ensumà una olor que li era familiar. – Fum de llenya! O hi ha una casa al bosc i estic salvada o s’està cremant i he begut oli.

Fos com fos, no tenia més alternativa i va anar ensumant fins trobar un clar on una casa tronada i bruta, fumejava per la xemeneia. Després de sortejar tota mena de deixalles i andròmines va arribar a la porta, amb els artells colpejà la porta, que s’obrí grinyolant per la manca de greix. L’estat de la casa era semblant a l’exterior, brutícia acumulada d’anys i panys, les paneroles mestresses incontestables, i els plats, que més que bruts estaven podrits, apilonats al costat de l’aigüera, plena d’un líquid que temps ençà va ser aigua.

La Neus s’ho va mirar tot. – Es veu d’una hora lluny que no tenen servei. – Com que no hi havia ningú va decidir que s’havia de fer dissabte, si més no on ella pensava menjar. – Amb això quedaran pagats pel menjar que els hi agafaré els porcs que hi viuen aquí. – i així van passar un parell d’hores, buidant l’aigüera, fregant uns quants plats i una cassola, i fent un sopar en condicions. Es cruspí la teca asseguda en l’única butaca de tota l’estança i es deixà vèncer per la son.

No gaire estona després una colla de barruts s’arribava a la casa després de la jornada. – Avui podríem anar de putes, que fa més d’una setmana que la meva titola no menja. – Perquè no vol, jo sempre n’estic disposat. – No, gràcies, si ha de tastar cul que sigui de femella, el teu és per quan ja no queda més remei. – Tu t’ho perds. – Aneu donats si penseu que la posareu en calent. – Va dir el que semblava el cap. – La casa fa pudor i toca netejar-la.

Tots sis van rondinar en veu baixa, però sabien que no hi havia una altra. Quan van estar prop de la casa es van quedar astorats. – La porta és oberta! – Ens hauran robat? – No tindrem aquesta sort, l’únic que poden robar és brutícia. – Sense fer soroll s’hi van acostar, primer ficà el cap el cap i es quedà mirant la Neus. – Redeu! Que bona que està!.

Darrera d’ell mormolaren tots. – Qui? – Què? – Jo vull mirar! – Calleu! – Va dir el cap. En silenci entraren tots, l’un darrera l’altre. – Sí que està bona, sí. – Me la tiraria ara mateix. – Sou uns desagraïts, i no està tan bona. – El cap sacsejà la Neus per despertar-la. – Ella, en obrir els ulls, va xisclar espantada. – Qui ets tu i què fas a casa nostra i a la meva butaca? – Recuperada de l’ensurt la Neus els hi explicà tota la història.

El cap dels barruts, que no havia perdut de vista el pitram de la Neus, li va dir molt seriós. – Tot això està molt bé, però, francament, m’importa un rave. Ara digues, què hauríem de fer amb tu? – La Neus, veient que no els entendriria i que els seus pits eren el punt d’atenció de tots va deixar caure un costa del vestit deixant una mamella totalment descoberta i posà la mà al paquet del cap. – Potser us podria ser de servei, això més que una casa és una cort de porcs i em sembla que tampoc no esteu ben atesos pel que fa a això. – Va dir mirant directament al paquet del cap.

Els ulls del cap i de tots els presents es van il·luminar. El cap, però, saberut i malpensat li exigeix. – Què vols dir? Què ens faràs de minyona i de meuca? A canvi de què? – Veient la Neus que el cap, tot i que excitat pels seus frecs al paquet, no és un babau, li respon. – A canvi de dormir i menjar i d’una paga justa pels meus serveis.

El cap va somriure. – Ens comencem a entendre. – Fent-li un senyal li va indicar que li lliurés la butaca, la Neus s’aixecà i el cap s’assegué. – Deu peces d’or si la casa es neta i el menjar a taula. – Al dia? – preguntà la Neus. – I ara! Al mes. – A la setmana. – El cap rigué de nou. – Saps negociar. D’acord, a la setmana. Però a mi m’atendràs de franc.

La Neus se’l mirà mentre pensava que aquell bordegàs s’estava aprofitant de la seva posició, malgrat tot no tenia gaire on elegir. – D’acord, però ells hauran de pagar, per ficar-la una peça d’or, dos si és amb la boca, cinc si volen pel cul. I pagant per endavant. – Alguns van rondinar en veu baixa però el cap els va fer callar d’un crit.

Es va mirar la Neus i rumià una mica. – N’ets una experta en el tema. Em sembla just. Ara anem a signar el contracte. – Dit això es va abaixar els parracs que portava per pantalons deixant a l’aire una polla grossa i relativament llarga. – Sé d’algú que te la envejaria. – Va dir la Neus mentre s’agenollava davant el cap i començava una llarga i profunda mamada.

La resta de barruts van treure les seves eines i es van començar a masturbar, tret d’un que es va amorrar al membre d’un dels seus companys. Mentre la Neus es deslliurava del vestit i es muntava a sobre la verga erecta del cap i aquest es dedicava a llepar-li i mossegar-li els mugrons.

Un dels barruts s’apropà i demanà permís per posar-la al forat lliure, el cap assentí i la Neus parà la mà on van caure les cinc monedes reglamentàries. El barrut apunta la seva polla a l’anus de la Neus i la ficà endins d’una envestida, seguint amb un vaivé frenètic que acompanyava els moviments de la Neus sobre el fal·lus del cap.

Un altre estava fent servei del cul del company gai, i quedaven dos que asseguts a terra es miraven l’espectacle masturbant-se desesperadament. La Neus els hi va aclucar l’ull i tots dos es van apropar, després de deixar les pertinents monedes van posar els seus membre a l’abast de la boca de la Neus, que, alternant-los els hi va fer una fel·lació.

A poc a poc tots es van anar escorrent, deixant caure el seu líquid allà on tenien el membre, alliberant-se la Neus de tots els pals que l’estaven ocupant. Es tornà a posar el vestit, recollí les seves monedes i digué en veu alta. – Ara tots a rentar-se. D’aquí a mitja hora el sopar.

I així va ser que la Neus es va fer un lloc a la casa i que tots els barruts estaven contents, amb la casa neta i el plat a taula, i de poder cardar de tant en tant sense haver de baixar al bordell del poble. Bé el barrut gai no estava tan content, a la fi, des de que la Neus era a la casa els seus companys no el reclamaven tant com abans, i això que ell no els hi havia cobrat mai.

Intentarà el barrut gai recuperar els seus companys? Es posarà mamelles? Tornarà Esperanza Aguirre a la Índia? Tot això i més al proper lliurament de ... Neus Blanca.

Neus Blanca

Mai no me’n recordo si es deia Blanca o es deia Neus, així doncs li direm Neus i així ningú no la confondrà amb el personatge suposadament infantil, aclarit això anem a la història.

Ja quan era una adolescent la Neus era famosa entre els fills de la cort per ser prou accessible, però no va ser fins a la majoria d’edat que es va desfermar com una excel·lent amant. Filla de la preferida del rei, tot i que no era filla d’ell, va començar a treballar-s’hi tots els membres de la cort, assolint una important fama entre els ministres, secretaris i resta de vividors.

Vet aquí, però, que la seva mare va morir en caure accidentalment des de l’escala de servei de l’ala dreta del palau. La va trobar morta la segona preferida del rei, la Silvana, tot i que les males llengües deien que havia tingut alguna cosa a veure, mai no es va poder provar res, i pel que sembla al rei tampoc no l’importava gens. Així que la Neus va haver de fer el cap cot i deixar que la Silvana ocupés el lloc a la cort que, per herència, li pertocava.

Però la Silvana, que sabia que el rei es podia acabar interessant per la Neus doncs les seves dots d'amant començaven a eclipsar-la. Després de prometre-li a un dels soldats una sessió complerta va aconseguir que aquest es portés la Neus al bosc per matar-la. - Te la pots follar si vols, però després li talles el coll i una mamella que em portaràs com a prova.

El soldat, emocionat per poder cardar dos vegades el mateix mes, va agafar la Neus i se la va portar al bosc arrossegant-la sense pietat. – Passa meuca, que se t’ha acabat el bròquil! – Li escridassava mentre s’endinsaven en la negror del bosc. – Mal parit! Fill de puta! Deixa’m anar! Cabró! – Replicava ella mentre intentava desfer-se del seu botxí.

Arribaren a un clar on la deixà anar a terra, desembeinant l’espasa la hi va posar al coll. – Ara, pendó, t’obriràs de cames per a mi, penso follar-te, viva o morta. – Dit això va desembeinar també el seu membre. A la Neus li va semblar mes aviat esquifit i poca cosa, però la situació no li permetia de riure’ns-hi. – Veig que estàs molt ben dotat. Jo et podria fer algunes coses que les porques amb les que t’allites mai no et fan.

El soldat, sorprès per les paraules de la Neus, va preguntar. – Quines coses? – Si em perdones la vida les tindràs. – Hi ha un problema, he de portar una mamella teva a la Silvana. A més per què m’hauria de fiar de tu? – Jo tinc més paraula que aquella puta. – Dit això es va despendre del vestit deixant el seu esplèndid cos totalment descobert.

Davant aquella visió el soldat es va deixar anar i es va amorrar als pits de la Neus, llepant-li desesperadament, magrejant-los sense descans mentre la seva polla adquiria una mica de consistència. La Neus, li acaronava el cap mentre li mormolava paraules a cau d’orella – I aquestes metes que tant t’agraden són les que penses tallar-m’hi? Ets un en entremaliat, però la Neus et farà feliç si la tractes bé.

Fent lliscar el peu va cercar el membre del soldat i el va acaronar amb el dors i els dits aconseguint que agafés una mica més de cos. – Per què no et treus la roba, homenot meu? – El soldat es va aixecar i, a corre cuita, va treure’s tota la roba que va quedar amuntegada a un costat. La Neus es va agenollar davant d’ell, agafant el nap amb dos dits i ficant-se’l a la boca li va fer una mamada llarga i profunda.

Al soldat les cames li feien figa. – Para que em faràs córrer i te la vull ficar. – Traient-se la pelleringa de la boca li va respondre. – Tranquil que ho tindràs tot. – I continuà amb la feina fins que l’home se li escorregué. Desprès de deixar anar el líquid blanc a terra es va aixecar i amb ulls de xai li va demanar. – Oi què tu també em vols fer feliç? – Va jeure a terra arrossegant l’home cap al seu sexe.

L’Home s’enfonsà entre els plecs del cony de la Neus mentre ella gemegava com si li sobrevinguessin els orgasmes encadenats, prement el cap de l’home contra ella amb força mentre la inexperta llengua de l’home amb prou feines es passejava perduda en aquella figa. Mentre tenia a l’home en aquella posició cercava desesperada alguna cosa per estabornir-lo, però l’espasa, que era l’objecte més contundent, li quedava lluny.

L’home es deslliurà de la mà que li mantenia amorrat cridant. – Ja la tinc de nou preparada! Ara sabràs el que és un home!. – Va pujar fins poder encanonar-la i la hi va ficar d’un sol cop. Donades les dimensions del fal·lus la Neus no va sentir cap mal, però va pensar que era millor fer-li creure així que va fer un crit i va forçar una llagrimeta.

Tot i que la Neus gemegava teatralment mentre el soldat se la tirava no va poder evitar pensar lo bonic que era el cel vist des del sòl del bosc. Per fi el soldat es va tornar a escórrer i, per a sorpresa de la Neus, es va quedar adormit. Fent un gir, se’l va treure de sobre, va deixar anar sobre ell tot el que li havia deixat a dins dient en veu baixa. – Tingues la teva fastigosa llet, impotent de merda.

La Neus es va vestir, i va agafar la roba i l’espasa del soldat. – Ja veure’m quines explicacions dones per arribar nu i desarmat, carallot. – Es va enfonsar dins del bosc fins que va trobar un cau on va entaforar les propietats del soldat i seguí el seu camí, sabent que, pel moment, no era segur tornar al castell.

Quines explicacions donarà el soldat? Què serà de la Neus? Es conformarà la Silvana amb no tenir la Neus a palau? Serà processat José Maria Aznar? Tot això i més en el proper lliurament de ... Neus Blanca.

Tall de cabell

M’havien parlat d’ella, de les seves formes esculturals i de la seva traça a l’hora de tallar els cabells. Mai, però, no havia anat a la seva perruqueria i, de fet, aquell dia havia entrat per pura casualitat.

Com sempre, quan entro en algun lloc, m’he de situar, faig una ullada ampla a tota la sala però sense parar atenció enlloc en especial a res, de fet ni la vaig veure.

Després del protocol·lari bon dia, li vaig demanar a la noia de la recepció si em podrien atendre, em va demanar que m’assegués, que en un moment m’atendrien. Vaig seure i m’enfonsà als meus pensaments.

Una veu em va tornar a la realitat. – Si m’acompanya ... - en va portar a la cadira no renten el cap, em va acomodar i vaig sentir com l’aigua rajava entre els meus cabells.

Desprès les seves mans van repartir el sabó per tota la superfície, sentia com ho feia amb una suavitat inusitada, tan diferent d’altres vegades on sentia com les mans feien el mateix amb fermesa.

Ella deixava que els dit llisquessin entre el cabell, endinsant-se i sortint per l’altre extrem, ballant en el meu cap com si fos una pista de gel, sense prémer, sols passant, passejant, patinant ...

Em va fer passar a la cadira per tallar-me el cabell. Tinc el costum de tancar els ulls i deixar fer però aquella vegada em vaig embadalir amb la visió d’aquella dona. Realment era maca, molt maca, un ulls blaus brillants emmarcats per unes pestanyes negres llargues, coronats per unes celles fines i fosques.

Per raons familiar sé que aquella mirada tan encisadora estava produïda per una miopia galopant, segurament corregida amb llentilles. Això no treu que fos una mirada captivadora.

L’escot deixava veure uns pits de pell suau, agafats per un sostenidors negres que sobresortien una mica del vestit, ni els sostenidors ni el vestit podien amagar la presència dels mugrons, suposadament llargs o grossos, o potser les dues coses.

Vaig deixar que em tallés els cabells sense posar-hi atenció, gaudint dels frecs accidentals del seu cos contra el meu, sovint amb els pits que em tocaven lleument per fugir immediatament, d'altres vegades el ventre es posava sobre el meu braç i es movia a ressò del moviment dels seus braços.

La perruqueria estava buida i la noia de la recepció havia tancat l’entrada i venia a acomiadar-se. – M’hauria d’anar, tens problema en quedar-te sola? – Li va preguntar assenyalant-me amb la mirada. – Ves-hi, deixa’m la persiana abaixada, sisplau.

La noia sortí esbossant un somriure entremaliat. – Sigues bona! – Va cridar abans de tirar a baix la persiana. – Adéu. – Va respondre ella. El soroll de les tisores escurçant els meus cabells era l’únic que trencava el silenci.

Amb els ulls tancats vaig imaginar que ella es despullava i em despullava que ens foníem en una abraçada de desig i que les nostres boques s’ajuntaven per no ser més que una, que cap.

M’estava enfonsant en els meus somnis quan la vaig escoltar. – De veritat t’agradaria? – Perdó? – M’estaves imaginant nua i m’anaves a follar, no m’ho neguis.

Em vaig quedar astorat. – Suposem que és cert, com ho saps? – El somriure que se t’ha dibuixat, quan se n’ha anat. Sou tan previsibles! – Val, d’acord, perdona’m per la gosadia, però era sols imaginació, no pensava fer res.

Va deixar de tallar-me el cabell, es separà i em mirà fixament als ulls. – Així em deixaràs a mitges? – Tot i saber que m’estava invitant a fer realitat el somni per alguna raó no era capaç de llençar-m’hi.

Va seguir tallant el cabell fins acabar la feina, va agafar el mirallet i el posà darrera meu per que pogués veure el tall al clatell. – Va bé així? – Sí, perfecte.

Em va portar cap al lloc de rentar caps i em va rentar de nou, pensava que eren imaginacions meves però semblava que les seves mans es moguessin pel meu cap molt més sensuals que la primera vegada.

En acabar em va eixugar el cabell, es va posar davant meu i em va fer un petó als llavis. – Vols fer-ho o no? – Sense esperar resposta es va girar i s’entrà en un quartet que hi havia al costat i vaig sentir com obria una aixeta.

Vaig entrar esperitat al quartet, i allà estava, esplèndidament nua, deixant caure l'aigua pel seu cos, fregant-se els pits mentre em mirava voluptuosa. Em vaig treure la roba i m'apropà per entrar a la dutxa, ella em va parar assenyalant una cadira. - Seu.

Vaig seure mentre gaudia de l'espectacle de veure com s'ensabonava d'amunt a avall, cobrint d'escuma els mugrons i el pubis, com enfonsava els seus dits al seu cony i com passava la mà entre les natges i es perdia entre les cames.

El meu fal·lus estava totalment erecte, fins i tot em feia mal. Ella va sortir de la dutxa eixugant-se amb una tovallola. - Et passes tu un aigua? - Tot i que venia dutxat de casa vaig seguir el joc.

Em vaig mullar el cos amb la carxofa, desprès, a dues mans em vaig fregar amb sabó cobrint-me d'escuma per tot arreu, acabant traient-me el sabó amb una ruixada d'aigua. Durant tota l'estona ella no va perdre detall. A voltes es llepava els llavis amb la punta de la llengua i a voltes es mossegava el llavi inferior.

Quan sortia em va oferir una tovallola neta i em vaig eixugar. Oblidades les tovalloles es va enganxar a mi prement els seus pits contra el meu pit i agafant-me per les natges. El meu penis quedà esclafat entre els dos cossos.

Ens vam besar tastant les llengues joganeres, mossegant els llavis carnosos, després ella, sense separar-se va baixar fent-me petons pel coll, pel pit, parant als mugrons que va mossegar tendrament, per la panxa fins trobar la meva polla.

La va omplir de petons i de llepades al gland i al tronc, va seguir baixant petonejant els testicles, estirant la pell de l'escrot i colpejant-los amb la llengua.

Va fer el camí enrere, llepant i petonejant tot el que trobava al seu pas fins arribar a la meva boca, després d'un petó llarg i profund vaig ser jo qui va baixar recorrent el seu coll, els seus pits molsuts, els seus mugrons llargs i durs que vaig xuclar amb devoció.

Vaig baixar per la panxa fins arribar al triangle púbic poblat de curts cabells, vaig sentir la calor del seu ventre mentre cercava el naixement de la vulva, una vegada trobada vaig jugar amb els seus llavis llepant-los i petonejant-los, estirant-los, evitant el clítoris, reservant-lo per la tornada.

Vaig fer el camí de tornada dedicant-me primer al botó, llepades suaus primer, agafat amb els llavis desprès, estirant-lo, fent-li petites mossegades, fent que tremolés. A continuació vaig anar pujant tornant a petonejar tot el que havia petonejat abans. Vaig arribar a la seva boca i ens vam tornar a besar profundament.

Ella va separar-se i, girant-se es recolzà al respatller de la cadira, separant les cames i oferint-me el seu tall totalment humit i obert. Vaig posar el meu membre a l'entrada i vaig prémer, entrà suau, llavors va començar a moure's dibuixant cercles amb el cul mentre jo feia entrar i sortir la meva polla.

Va aconseguir que em corregués més aviat del que ho faig normalment. - Ho sento. - Li vaig dir. - No ho sentis, fes-me arribar. - Llavors em vaig agenollar, i em vaig a dedicar a menjar-li el cony, solcant tots els racons, estirant dels llavis i de clítoris, enfonsant els meus dits a la vagina i fregant-li les parets interiors.

Llavors vaig sentir com tremolava, vaig accelerar el ritme dels meus dits a l'hora que colpejava el clítoris amb la llengua, la tremolor es convertí en espasmes, els gemecs fins ara dissimulats es convertien en crits. Vaig parar un moment.

Amb prou feines havia agafat aire que vaig tornar a la feina, tornant a llepar, mossegar, estirar els llavis i el clítoris mentre els meus dits ballaven dins seu, una nova ona d'espasmes la va envair, fins i tot la cadira va tremolar. - Ja està, amor, que les cames em fan figa.

Es va apartar i va seure a terra al meu costat, ens vam abraçar i petonejar de nou una bona estona. - Per què el segon? - em va preguntar. - M'agrada veure com us correu les dones. - Em va tornar a besar, s'aixecà i digué. - És hora de tancar el xiringuito, que m'esperen a casa.

Des d'aquell dia em tallo el cabell una vegada a la setmana, i una vegada a la setmana tanquem la botiga més tard del que és costum, amb dutxa i festa inclosos.

Estrena de teatre

Era una obra de teatre prometedora pel seu argument i pel seu autor, l’elenc era de gran qualitat professional i el director era el més anomenat i respectat del món del teatre.

Encara no tinc clar perquè em van invitar a l’estrena, a la fi tan sols formo part d’un grup de teatre amateur de barri i no crec que sigui el millor actor en ell. Però em cridava l’atenció anar-hi i veure tot de famosos amb allò que en diuen glamur i que mai no he sabut distingir.

Em vaig empolainar per l’ocasió i em presentar davant de la porta del teatre a l’hora indicada. Com que no sóc gaire expert vaig optar per anar per un costat i preguntar-li a un dels guardes de seguretat. El paio, que tenia l’aspecte de Mr. Smith, em va demanar veure l’entrada. – Sí, vostè ha d’entrar pel centre.

Per un moment em vaig sentir desorientat. – Perdoni, però pel centre no és on han posat la catifa pels famosos? – Sí. – Ja, però és que jo no en sóc de famós. – Doncs la seva entrada diu el contrari, per la catifa vermella, sisplau.

Em vaig apropar al guarda que controlava l’entrada a la catifa, també s’assemblava a Mr. Smith, li vaig apropar l’entrada i em va mira estranyat. – Com és que no ve en cotxe? – És que visc a prop. – No se’m va acudir altra bajanada però no em vaig atrevir a dir-li que havia vingut en metro.

De sobte em vaig sentir el centre de totes les mirades, sentia la gent que em mirava entre estranyada i sorpresa – Qui és aquest? – Jo que sé, no l’he vist mai. – Em vaig quedar petrificat fins que una veu sonà al meu costat. – Entrem?

Era una actriu, bastant bona al meu entendre, sí, també estava bona però no ho deia en aquest sentit, que m’agafà pel braç fent que avancés cap a l’entrada del teatre. – Gràcies, la veritat és que això és nou per a mi. – Tu somriu i no hi pensis.

Una vegada a dins del teatre se’m va girar i em preguntà. – Bé, i així com et dius? – Jaume Joan i Jover. – Ella va començar a riure. – I no ets actor professional oi? – No, la veritat, sóc amateur. – M’agradaria veure el Joel que fa ara. – Què vols dir? – Que t’han confós amb ell, segur. - Però si jo em dic Jover de segon i no pas Juvé! - Un català el llegeix un castellà l'escriu, cagada pastoret.

Per no sé quina raó teníem seients contigus. Vam patir el primer acte de la millor manera possible i és que, malgrat els esforços dels actors, l’obra era altament recomanable pels que pateixen insomni.

Vam sortir en acabar el primer acte, ella seguia al meu costat. – Has vist les instal·lacions del teatre? – D’aquest no. – Vine. – Em va agafar la mà vam entrar per una de les portes de servei, veient el que hi havia vaig pensar que no pagava la pena arriscar-nos a que ens fessin fora.

Vam parar davant d’una porta i la va obrir, era un dels camerinos. – escolta, no ens cridaran l’atenció per estar aquí? – Calla! – va tancar la porta i vam quedar a les fosques. – Tu no facis soroll i no ens trobaran. – El següent que vaig sentir van ser les seves mans recolzant-se al meu pit i els seus llavis cercant els meus.

Les meves mans van trobar els seus pits sense gaire problema, sentia els mugrons erectes sota la tela del vestit la suavitat de la pell dins l’escot. La seva mà havia baixat fins al meu entrecuix i fregava el meu paquet per sobre el pantaló. Vaig maleir el costum de portar calçotets.

Vaig baixar la mà dreta recorrent els seu costat i lliscant pels malucs fins arribar a les cames, envaí l’interior de la faldilla arribant allà on ja no hi eren les mitges i gaudint del tacte d’unes cuixes molsudes. Ella havia baixat la cremallera del pantaló i bregava per treure-me-la a l’aire.

Amb les dues mans vaig agafar les voluptuoses natges i les hi vaig magrejar a gust mentre el seu sexe es refregava contra la meva cama. La seva mà ja havia tret el meu membre i l’explorava per tota la seva superfície.

Vaig trobar el seu sexe darrera la tela molla del tanga, el vaig apartar per poder gaudir del tacte dels llavis i el clítoris, amarats de sucs i de desig, faig fer el gest d’ajupir-me però no em va deixar així doncs vaig enfonsar els meus dits entre els plecs, jugant amb el clítoris que s’escapolia del meu contacte i endinsant-me en la seva cova de parets molsudes.

Va passar la seva cama dreta per darrera meu mentre posava el meu fal·lus dins la vagina famèlica, després es va penjar de mi passant la cama esquerra per darrera meu. El contacte de la meva esquena amb una paret va evitar que caiguéssim a terra.

Com si cavalqués a sobre d’una bèstia embogida tirava el seu pubis enrere i tornava endavant violentament, xocant contra el meu pubis, gemegant profundament a cada cop mentre jo no podia fer més que aguantar dempeus la propera envestida.

En un dels xocs es va agafar amb més força i no va tirar enrera, estava totalment tensa i un fil de veu feia les vegades de crit llarg i agut, després es va relaxar, va baixar les cames i va tirar de mi cap a un racó.

A les palpentes va trobar un sofà i es va estirar en ell. – No t’has corregut oi? – em va preguntar. – No encara. – Em va estirar a sobre seu, oferint-me el seu sexe de nou, vaig posar el meu membre dins seu i vaig iniciar una penetració lenta i constant.

Ella m’acompanyava i esperonava movent-se cada vegada més ràpid fent que la penetració fos encara més profunda. Sentia com em pujava la calor, estava a punt d’arribar i li ho vaig fer saber, em va invitar a acabar dins seu, sense cap problema.

Vaig esclatar amb un gemec profund i fosc. – Sembles un brau esbufegant. – va dir rient. Ens vam aixecar. – Arregla’t ràpid que comença el segon acte. – No és que em faci gaire il·lusió veure la resta de l’obra. – Ni a mi, però jo he d’estar-hi, i després hem de discutir algunes coses a casa.

Em va agafar de la mà i vam córrer cap a l’entrada de la platea, ningú no ens va mirar, vam seure de nou i vaig gaudir durant la resta de l’obra de la visió dels seus ulls i el seu somriure. Per cert, si en Joel Joan llegeix això que no pateixi, l'obra era un potentíssim somnífer.

Sis mesos

Recordo la primera vegada que se’m va apropar, portava un vestit transparent que deixava veure els mugrons foscos i erectes frisant per alliberar-se de la presó de la tela. La faldilla llarga amb talls als costats que arribaven fins quasi a la cintura.

Se’m va apropar deixant el seu acompanyant, mirant-me fixament des del primer moment, algú em va felicitar i plànyer a l’hora. Em va fer un petó als llavis així va ser a sobre meu. – Saps donar plaer a una dona? – Em va preguntar amb un fil de veu. – Espero que sí. – Li vaig respondre mentre m’apropava per tornar-li el petó.

Ella es va apartar i es va repenjar d’esquenes a la paret obrint les cames. – Demostra-ho. – Sense pensar-ho m’hi vaig agenollar davant d’ella i vaig apartar la faldilla descobrint unes cuixes fortes i suaus, ben formades i uns llavis totalment deslliurats de cabells, rosats amb un clítoris gruixut traient el cap entre ells.

Vaig dipositar un petó a sobre mentre les meves mans acaronaven les cuixes tractant d’abastar-les senceres, la meva llengua tocà el botó un parell de vegades i després l’abraçà i es cargolà en ell. Les mans havien trobat les seves natges molsudes i les premien amb delir fent que el seu sexe s’apropés a mi.

Em vaig acabar d’enfonsar en aquells llavis carnosos, perdent-me en cadascun del seus plecs, xuclant tota la humitat que m’oferia. Amb les mans li havia separat les natges i amb un dit havia trobat l’anus i li acaronava fent petites pressions de tant en tant.

Mentre la meva boca fruïa del seu sexe vaig introduir dos dits a la seva vagina, sentint les seves parets flonges i humides palpant tot l’interior que podia abastar. Vaig sentir com s’estremia en passar els dits per un punt, com si no m’hagués adonat vaig seguir la meva inspecció passant sovint per la zona.

A cada passada sentia com es tensava i estremia, com cada vegada se sentia més els seus gemecs i com la seva mà premia el meu cap contra ella. Al temps li xuclava el clítoris amb força, estirant-lo tant com em deixava i sentia com la meva cara era molla dels seus sucs.

Vaig sentir com s’escorria, com em mullava la mà i el vestit, com gemegava com mai no havia sentit que gemegués cap dona. Va estirar de mi fent que m’aixequés, i em llepà la cara tractant d’assaborir els seus propis fluids. – Ets el meu home. – Em va dir i ens vam besar en profunditat, assaborint la boca de l’altre i abraçant-nos fins a no poder respirar.

Es va separar i li vaig veure els ulls espurnejant, em va girar posant-me d’esquenes a la paret i em va baixar el pantaló. El meu membre va saltar totalment erecte, regalimant per l’excitació, ella es va agenollar mentre l’agafava amb la mà i va llepar el capoll passant la llengua per tota la superfície i recollint el líquid lubricant que sortia.

Poc a poc se l’introduí a la boca, sentia la seva llengua tastant tot el seu cos mentre amb una mà acaronava el tronc que quedava fora de la seva boca i amb l’altra jugava amb els meus testicles. A cos sentia les seves dents passant amenaçadores sobre la meva pell.

A voltes apartava la mà, es retirava fins quasi treure-se’l de la boca i se l’enfonsava de cop arribant a tocar la meva pelvis amb el seus llavis. Jo sentia com el meu membre entrava a la seva gola d’una manera salvatge. Arribava el moment i la vaig avisar, ella va deixar que arribés sense immutar-se, després apartà la cara i el deixà caure a un costat.

Es va aixecar i ens besarem de nou. – Vesteix-te, ens anem. – Vam sortir d’aquella festa i vam anar directament al seu niu, jo sabia que allò tenia data de caducitat, sis mesos, sis intensos mesos, cent vuitanta i tants dies de plaer descontrolat, de viure en una tempesta de sensacions, de patir l'espera de la trobada, de fruir d'una dona tot foc desesperat. Sis mesos en univers de dos i després res.

Passejava la seva esplèndida figura per la sala fent que les mirades, la majoria d’homes, la cerquessin sense control. El vestit extremat mostrava uns pits lluents i voluminosos i permetia endevinar el límit exterior de l’arèola. Unes cuixes ben contornejades i plenes quedaven a la vista tan bon punt acabava la minsa faldilla.

Les mirades dels homes treien a esgarrapades la poca roba que portava, les mirades de la majoria les dones es clavaven sanguinàriament a l’esquena, tret d’alguna que feia el mateix que els homes.

Jo sabia que aquell dia seria l’últim que estaria amb mi. Jo havia estat de sort, no en tenia parella quan ella va aparèixer, però no era pas un detall que ella tingués en compte, d’altres havien caigut perdent núvia, companya, dona, família ...

Igual que va fer amb el seu company feia sis mesos, va venir al meu encontre, em va abraçar fent-me sentir els seus pits darrera la fina tela del vestit i besant-me amb delir, enfonsant la seva llengua a la meva boca, colpejant la meva llengua frenèticament, absorbint-me sense miraments.

Les mirades de la sala se’ns clavaven, algunes reprovatòries, d’altres envejoses i les més excitades. Ella, aliena a les mirades, rebregava el seu entrecuix contra mi, cercant el provocar-me una erecció impossible de dissimular. – Sisplau, no corris tant, ens mira tothom. – Els altres no importen.

Agafà la meva mà i la posà sota la faldilla, Mirant-me fixament. Les calcetes brillaven per la seva absència, s’havia rasurat i els seus llavis se m’oferien perfectament polits. No mi vaig poder resistir i els meus dits s’enfonsaren entre aquells plecs, tot i que a voltes semblava més que en fossin engolits.

La seva mà s’enfonsà en el meu pantaló fins arribar al meu membre, l’agafà pel tronc i l’encaminà a l’exterior. Per un moment vaig pensar en la gent que hi teníem a l’entorn, molts ja no miraven, ens estàvem convertint en part de l’escena i sols s’escapaven algunes mirades.

Sentia com els seus fluids regalimaven la meva mà i com la seva fregava el meu membre cercant provocar-me l’ejaculació, sentí com la força de l’orgasme la sacsejà i ho sé perquè es clavava a la meva boca com si volgués enfonsar-se en ella. – Venies preparada oi? – ella somreia. – Mai no arribes tan d’hora. – L’orgasme m’arribà mentre el meu fluid s’escampava per la seva mà, el meu pantaló i el terra.

Em va fer un petó als llavis mentre m’agafava el mocador per netejar-se la mà. – He sigut molt feliç amb tu. – Va deixar caure el mocador sobre el meu penis i es va dirigir cap a ell, al que havia elegit com el meu successor. Em vaig netejar i vaig amagar el meu membre, tot i que la reunió començava a tenir un aire més pujat de to jo era l’únic que el tenia fora.

Una noia s’apropà al noi elegit. – No t’aniràs amb ella, oi? Fa dos anys que estem sortint. – No siguis així, ja sabies al que veníem, ho fem fa molt de temps. – Sí, però amb ella no, sisplau. – La noia els deixà venint cap a mi amb els ulls enrogits. – I tu, no faràs res? – Em digué amb la cara amarada. – Jo? Jo ja sabia les regles del joc amb ella. S’ha acabat, bon vent i barca nova.

Ella m’abraçà amb força. – Llavors folla’m, fes-m’ho, sisplau. - La vaig mirar als ulls, en altre moment li hauria fet cas sense dubtar-hi. – No és això el que vols, si més no avui. Millor que te’n vagis a casa, i oblida’l. – i tu? Que faràs? – no ho sé, no ho sé.

La reunió s’havia animat, les robes havien anat caient i es veia gent fent-se carícies i cardant per totes bandes. Ella seguia vestida, a ell l’havia despullat totalment, l’havia fet agenollar-se i el premia contra el seu sexe que ell devorava àvidament.

Vaig acabar d’arreglar-me i caminà cap a la sortida, una dona m’agafà la mà. – No te’n vagis, jo puc consolar-te. – T’ho agraeixo, però per avui en tinc prou. Un altre dia. – Li vaig fer un petó als llavis, vaig deixar anar la seva mà i vaig sortir.

Trobada

La estava esperant al lloc on havíem quedat, era la porta d’un hotel de tres estrelles, vaig esperar-la una mica allunyat de la porta, havia arribat cinc minuts abans, ella va arribar una mica més tard, tot i que a mi em va semblar una eternitat. Potser a Einstein se li va acudir lo de la relativitat esperant algú?

Havia canviat el jersei gruixut per una jaqueta escotada i els pantalons per una faldilla, no massa curta però que s’aixecava amb sols una mica de vent, quan passava això unes cames llargues i molsudes quedaven a l’aire sense que ella fes res per impedir-ho, algun cop l’aire portava la faldilla més enllà i s’endevinaven unes calcetes calades blanques.

A mida que arribava em somreia i m’aguantava la mirada, sabia perfectament que la estava despullant mentalment, que la estava desitjant molt abans de tenir-la al meu abast. Es va parar davant la porta de l’hotel i em va fer un gest amb el cap, m’hi vaig atansar. Em va fer un petó als llavis mentre premia els seus pits contra el meu pit. – Entrem?

Vam demanar una habitació i vam pujar. – Llàstima que haguem de pagar tota la nit. – Vaig dir pensant que en poc temps ja estaríem fora. – Què no et podràs quedar tota la nit? – Em va preguntar mirant-me amb el cap bandejat i fent de nena ploranera.

Mentre l’ascensor pujava, els nostres cossos s’arreplegaven l’un contra l’altre mentre les boques amagaven el ball de les llengües, que s’esmunyien i es retrobaven que es cercaven i s’escapaven, les mans acaronaven l’esquena contrària fent força per no perdre el contacte i els sexes lluitaven per trencar la barrera de roba que els separava.

L’ascensor es va parar i vam sortir somrient i abraçats sota la mirada envejosa d’un parell d’executius que esperaven l’ascensor. L’operació d’obrir la porta amb la targeta desgastada per l’ús es fa problemàtic si a més et mou un desig irrefrenable d’entrar.

A la quarta la maleïda port s’obrí i vam entrar esperitats, tancant-la rera nostre sense cap mirament, llençant-nos l’un a sobre de l’altre, cercant el tacte de la pell. Vaig escolar la mà per l’escot agafant la carn del pit, sentint el seu tacte sedós als meus dits. Vaig prémer l carn per esmunyir-me dins la copa del sostenidor i trobà l’arèola arronsada i el mugró totalment erecte que s’aixecà entre els meus dits en alliberar-ho de la pressió de la roba.

La seva boca em devorava la cara, els llavis i la llengua, les seves mans lluitaven per treure’m la jaqueta, la camisa i els pantalons – Coi! Quin cinturó més complicat! – amb la mà que estava aixecant la faldilla a esgarrapades vaig deslligar-me el cinturó, que portava una mena de pressa a l’estil dels moneders.

Deslligat el cinturó ella em deslliurà dels pantalons i els slips fregant el meu membre amb la seva mà, agafant-lo i prement-lo, sentint el seu gruix i la seva llargada.

Com vaig poder li vaig treure la jaqueta i la brusa, vaig bregar amb els gafets del sostenidor fins que els vaig descordar, algun es va trencar, penso, pel soroll que va fer. Els pits quedaren lliures, mostrant-se i oferint-se esplèndids davant el meu desig.

La cremallera de la faldilla va baixar quasi sense ajut i les mans s'endinsaren dins les calcetes envaint i acaronant la suau superfície de les natges. Amb el moviment les calcetes lliscaren cames avall i els sexes entraren en contacte per primera vegada.

Em va empènyer fent-me caure al llit i s'aturà als meus peus, va acabar de treure un mitjó que es negava a caure de la punta del peu i e passà les mans acariciant-me les cames entre em mirava amb els ulls brillants de desig.

Les mans s'apropaven al meu membre i els testicles i els van agafar fregant-los amb delicadesa però amb força, els llavis s'aproparen a besar suaument la punta del gland i la llengua inicià un ball per tota la seva superfície. - Jo també et vull fer coses. - Després.

Els llavis abraçaren el gland engolint-lo sencer i la llengua jugà amb ell dins la seva boca, traient-lo fora per tornar a abraçar-lo amb els llavis i endinsar el membre una mica més, tirant enrere per tornar e empassar-se'l una mica més. - Sisplau que faràs que em corri. - Ja paro.

Sense que la mà deixés el meu membre s'apropà al meu pit llepant i petonejant el camí fins arribar a la meva boca. Em besà amb delicadesa i em demanà. - Vols fer-me cosetes? - Sí. - M'avisaràs? - Sí. - Es va girar sobre ella mateixa per oferir-me el seu sexe humit.

Aspirà l'aroma que sortia d'ell i el besà, llepà tots i cadascun dels racons escurant els fluids que l'amaraven, sentint dringar el clítoris entre els meus llavis, enfonsant la llengua dins la seva vagina a la cerca de més humitat i més calor.

Ella continuà amb el ball amb el meu membre, m'hi vaig resistir a ejacular. Ella és va córrer al menys una vegada, quan vaig sentir el seu líquid banyant la meva cara, llavors es va girar, es va enfonsar en un petó dur i profund, com si volgués fondre's dins la meva boca, les seves cames s'obriren per que el seu sexe cerqués el meu.

Sense cap ajut el meu membre va ser empassat per aquell túnel profund i calent, sentia com, a voltes, premia el meu membre, mentre aquest era expulsat per tornar a ser engolit constantment.

En un moment es va treure de sobre i es va posar al meu costat a quatre potes, m'aixecà per posar-me al seu darrera i no vaig poder evitar fer-li una llepada en aquell sexe que m'esperava amb delir.

Després d'apuntar el meu membre vaig iniciar una lenta i pausada penetració, intentant sentir un a un cada centímetre del seu interior, gaudint del contacte dels seus llavis contra la meva pell cada vegada que arribava al límit.

Desitjava que aquell moment fos etern i desitjava que ella també el desitgés així que vaig baixar una mà a la cerca del seu clítoris, i e fregà amb cura, fent-lo ballar a l'hora que la penetrava.

Ella es va incorporar i m'abraçà pel coll i ens besarem mentre la meva mà continuava fregant-li el botonet, l'altra mà cerca els pits esplèndidament accessibles i els acaronà fent que els mugrons tornessin a estar erectes.

La seva mà busca per darrera el meu membre, el tragué de la vagina i l'apunta a l'anus. - Jo no te l'he demanat. - Jo te'l vull donar. El vols? - Sí. - Vaig prémer lentament el meu membre dins la cova que se m'oferia, pausadament va entrar sense que ella es queixés en cap moment.

Vaig mantenir un ritme pausat al principi, però a poc a poc va augmentar fins arribar a ser frenètic, ella gemegava, crec que es va córrer una altra vegada, si més no la meva mà va quedar totalment molla, i els seus gemecs eren profunds i llargs.

Llavors vaig sentir que em corria. - Arribo. - Vaig dir i ella es va prémer amb força contra mi, vaig sentir el meu líquid envaint el seu interior mentre ella em besava i s'apartava lentament.

Ens vam deixar caure al llit, recuperant l'alè que havíem perdut abans, somrient i acaronant-nos. - Si em deixes descansar un minut podem tornar a jugar. - I tant que sí, tenim tota la nit per nosaltres. - Puc fer-te una pregunta? - Sí. - El teu marit ... - El meu marit és el meu problema. No pateixis mai no sabrà de tu.

Ens vam besar de nou, abraçats, sentint-nos l'un amb l'altre, desitjant de tornar a fondre'ns de tornar a perdre els límits entre nosaltres, a desdibuixar-nos per dibuixar-nos com un sol element.

El noi del super

Ha tornat del darrer viatge a mitja tarda, desfà la maleta, portant la roba al safareig, malgrat posis la roba bruta dins una bossa la neta acaba agafant un ferum lleu. Tanca la finestra i se’n desfà de tota la roba que hi porta i enfila la banyera.

Obre l’aixeta per omplir-la, posant-hi una mica de sabó perfumat d’aquell que fa una capa d’escuma prou gruixuda, se’n va a la cuina, mira la nevera, és buida, per no haver-hi no hi ha ni una ampolla de llet caducada.

Què fem? Es pregunta. Opta per trucar al supermercat que li pugin algun plat preparat, pa, cafè i alguna llaminadura. Demà ja baixarà a fer la compra seriosa. En acabar la trucada torna a la banyera, ja està plena, l’escuma cobreix tota la superfície.

Tanca l’aixeta, posa un peu a dins enfonsant lentament la cama, després l’altre, seu a poc a poc i s’estira deixant que l’escuma i l’aigua acaronin la seva pell. Tanca els ulls i s’enfonsa en la sensació d’humitat i escalfor que abraça el seu cos.

El soroll del timbre la desperta de la seva somnolència, es descobreix amb un mà acaronant-se el pit i l’altra enfonsada entre les cames. Surt de l’aigua i agafa el barnús que es posa mentre corre cap a la porta.

A l’altra banda espera el noi del super, vint-i-pocs anys si fa no fa, porta una capsa de cartró. – Passa i deixa-ho a la cuina sisplau. – Ell, despullant-la amb la mirada, passa a la cuina i deixa la capsa, ella busca al menjador el portamonedes. – són divuit amb trenta-dos. – Li diu ell de tornada.

Ella treu un bitllet de vint euros i li atansa, ell, sense treure-li la vista de l’escot agafa el bitllet. – No porto canvi. – Queda-t’ho. – El noi no es mou, s’ha perdut en el mugró que, tímidament, es mostra rera el barnús.

Ella se’l mira ofesa en un primer moment, però s’ho repensa. – T’agrada? – el noi es posa vermell. – Perdó. – Diu mentre es gira i enfila la porta. Ella li agafa la mà i el fa tornar. – Vine! – li posa l aà al clatell i l’amorra al pit, ara descobert.

El noi, sorprès per tenir un mugró als llavis sense haver-ho pregat comença a llepar amb força, a xuclar amb delir mentre la mà se li escapa cap a l’entrecuix d’ella. – Les mans quietes, vailet. – Li diu mentre li para la mà. – Però ... – Shh! Segueix.

Amb l mà al cap el guia d’un pit a l’altre mentre cerca el sofà, s’asseu a l’hora que el fa seure a ell, es descorda totalment el barnús deixant a l’aire el seu cony, hores d’ara desitjós de ser reverenciat.

Empeny el cap del noi cap l’entrecuix, ell, complaent, li llepa eixugant tota la humitat del cau, perdent la seva llengua entre els plecs, sentint l’escalfor del ventre d’ella.

Pensant que domina la situació es descorda la bragueta i se la treu, tracta d’aixecar-se però ella l’atura de nou. – Ja et diré jo quan en jugarem amb això. – I l’empeny de nou cap al seu sexe famèlic.

Ella sent com l’escalfor d’un primer orgasme se li apropa, prem el seu cony contra la cara del noi i esclata en un gemec profund i sorollós. El noi torna a intentar aixecar-se però ella el torna a amorrar. –Segueix! Vull un altre. – El noi, desconcertat torna a recórrer amb els llavis i la llengua el llavis i el clítoris d’ella.

Ella apropa un peu al membre de noi i el prem, sent com regalima el fluid lubricant, i es dedica a passar-li el peu pel capoll, empastifant-se’l. A poc a poc la tensió d’un nou orgasme la envaeix, aquesta vegada li passa les cames per darrera el clatell empresonant el noi fins que esclata encara més fort que la primera vegada.

Es deixa caure sobre el sofà i es mira el noi, amb la polla fora del pantaló mirant-se-la entre contrariat i desitjós. – T’has portat molt bé, ara et donaré el teu premi. Abaixa’t els pantalons.

El noi, esverat, es descorda els pantalons i se’ls baixa fins els turmells. El penis erecte regalima fluid lubricant. –Tirat una mica enrera. – Li diu mentre li agafa el membre i comença a baixar i pujar la mà pel tronc.

Ell s’escarxofa tot el que pot al sofà deixant-li prou espai de maniobra. Ella manté el ritme mentre li acarona els testicles amb l’altra mà, la cara del noi canvia per moments, sembla relaxar-se i de sobte es posa vermell, gemega i es calma.

Ella escola un dit per sota els testicles, cerca el cul, li passa el dit per l’arèola, ell es deixa fer, fins i tot obre més les cames. Apropà la seva mà als pits d’ella, ella es deixa engrapar, ell intenta apropar-se per besar-la. – Avui això no toca. – Li diu amb un somriure.

Els malucs d’ell comencen a moure’s en envestides, el gest de la cara fa veure la pressió que el porta a esclatar, el líquid surt del membre caient sobre la mà d’ella i sobre les cames d’ell i fins i tot a terra.

Ella agafa uns mocadors de paper i s’eixuga la mà. – Ha estat bé. No? – Ell assenteix amb el cap. – Ella li atansa uns mocadors per què es netegi i s’aixeca tot seguit, va la safareig i torna amb el pal de fregar i el cubell. – Netejaràs això abans d’anar-te? – Li diu assenyalant les restes al terra.

Ell torna a dir que sí amb el cap, a l’hora que s’aixeca i agafa el pal. – Quan estiguis el deixes aquí, ja el portaré jo a fora. I li dius a la teva cap que estic molt contenta amb el servei. – Li fa un petó als llavis i es torna al bany.

L’aigua ja és freda, buida la banyera i es dutxa. Quan surt el noi ja no hi es, el pal i la galleda són al safareig i a sobre la taula hi ha un paperet amb el seu nom i el seu telèfon. Ella somriu, agafa el paper i el llença a les escombraries, si li ve de gust un altre dia ja li farà portar qualsevol cosa del super.