Les Germanes Patidores, 2a part

Advertència prèvia: Segurament ja heu llegit la primera part, adverteixo que aquesta segona part se m'ha fet més llarga i he hagut de fer una tercera que posaré aquesta setmana vinent, podeu imaginar que el text és dur, molt dur.


La tornada de sor Augusta va ser estremidora, obrí la porta amb violència i anà directament a veure el contingut de la galleda, Sor Virtudes tremolà davant la idea de ser descoberta en el seu pecat, sols es va tranquil·litzar en escoltar els retrets de la Monja tutora. – Qui t’ha dit que podies pixar? A veure si l’entens aquí sóc jo qui diu quan dorms, quan menges, quan pixes, quan cagues, quan parles, quan pregues.

Fet el retret oral agafà els mugrons de sor Virtudes i els estrenyé amb força torçant-los fins que aquesta cridà de dolor. – Així te’n recordaràs de no fer res pel que no tinguis permís. – Ara aixeca’t i posa’t l’hàbit que anem a sopar. – Encara sentint-se del dolor que li havia provocat sor Augusta, va obeir i es va enfundar l’hàbit sota la mirada libidinosa de sor Augusta. – Aquest cos demana a crits ser educat. – Per la cua de l’ull li va semblar veure sor Augusta fregant-se l’entrecuix.

Al refectori va sopar agenollada i amb el plat a terra, al bell mig de la sala, en acabar sor Augusta li encarregà recollir i netejar la vaixella. – Quan acabis te’n tornes a la teva cel·la i fas les oracions. T’hem deixat la Bíblia al prestatge. – Va trigar més d’una hora en fregar amb aigua freda plats, coberts i olles. – Les novatades que li van fer al meu germà a la mili no són res amb això. – Va pensar.

El seu cap però s’entestava en reviure la trobada amb la Goyita. – M’ho he de treure del cap, no he de tornar a caure. Confessió, això és el que faré, demà quan vingui el mossèn li ho explicaré en confessió. – en acabar la feina anà a la cel·la, mancava sols una hora per maitines. Va fer les seves pregàries mentre lluitava mentalment amb les imatges dels pits, les natges i el sexe de la Goyita.

Sentia com totes les lloances a Déu i a la Verge es convertien en desig de tornar a trobar aquella noia. – Déu meu! Quina tortura! Ajuda’m, senyor a apartar aquest pensaments impurs. – Sonaren les campanes i amb el seu só entrà Sor Augusta a l’habitació. La trobà agenollada però amb l’hàbit. Sense més paraules tocà amb el mànec del fuet a l’espatlla de sor Virtudes, aquesta girà el cap i l’indicà amb un gest que s’aixequés i la seguís. – Després parlarem. – Va dir en to amenaçant.

Afortunadament el “després” va acabar sent un tràmit on sor Augusta indicà a sor Virtudes la previsió del dia següent. – A les dos quarts de 6 vindré a aixecar-te, a les 6 Oració, mitja hora després esmorzar, hauràs de recollir el menjador, en acabar vens a la meva cel·la on t’esperarem mossèn Pere i jo per a la confessió, per dormir no es pot fer servir l’hàbit, les necessitats les faràs exclusivament quan jo vingui al matí o ara. Alguna pregunta?

Sor Virtudes va aprofitar la petita escletxa que li obria la pregunta. – Perdó Mare tutora, he de fer-ho ara? És que hores d’ara no en tinc ganes. – Filla, pensa si podràs aguantar fins la matinada. – Si m’ho permeteu, esperaré. – Visiblement emprenyada, sor Augusta es girà cap a la porta. – Recorda, fins les 5:30 de la matinada.

Sor Virtudes assegué al llit, plorà una llarga estona, allò estava sent un infern amb una monja tutora que semblava gaudir obscenament del seu poder i una cria voluptuosa que la portava cap a un mon de sensacions al que es suposa que havia renunciat. A més, el fet d’haver de confessar davant la monja tutora feia que fos inviable el més mínim alleujament davant el seu tracte.

L’albada va ser un nou repte. Sor Augusta va entrar a l’hora exacta ella s’aixecà i va haver de fer allò que fora un acte íntim davant la mirada lasciva de la monja. No havia cap dubte, li agradava tot allò, i no s’amagava, sor Virtudes va poder veure com, sense dissimular, la mà de sor Augusta, s’aixecava l’hàbit i es fregava l’entrecuix.

Després varen anar totes dues a l’oració i a esmorzar, quan va acabar de rentar els bols va encetar el camí a la cel·la de sor Augusta. Pel camí pensà en què diria al mossèn si la monja hi era al davant. – Hauré de ment... callar l’aberració que fa amb mi aquesta porca, hauré de callar la visita de la Goyita, hauré d’oblidar l’ajut del mossèn. Déu! M’han enviat directament a l’infern!

Arribà davant de la cel·la, amb el cap cot picà lleument a la porta, la veu autoritària de sor Augusta l’indicà que entrés. En entrar s’hi trobà els ulls brillants del mossèn i un somriure que lluny de tranquil·litzar-la la va anguniar encara més. – Fora hàbit i de genolls. – Li ordenà una vegada la porta era tancada.

El somriure del mossèn es va eixamplar amb l’ordre de Sor Augusta. Sor Virtudes s’hi resistí però una fuetada que li creuà l’esquena la va fer obeir mentre les llàgrimes de dolor i ràbia s’escapaven dels seus ulls. Agenollada i nua esperà que el mossèn parlés. – Què no saps fer confessió? – Li cridà Sor Augusta. – Ave Maria Puríssima.

El mossèn, amb veu ritual contestà. – Sense pecat concebuda. Digues filla, quins son els teus pecats? – Mentalment cercà la resposta que menys perjudici li aportés, sabia que res del que havia passat podia sortir de la seva boca. Estava a punt de parlar quan sentí el lleu soroll d’una cremallera. – Em confesso pare d’haver estat feble davant la temptació, he tingut pensaments de rendició davant les proves que m’ha posat el senyor.

El mossèn li preguntà sense miraments. – Has pecat de ressentiment contra la germana tutora? – Sí, pare, però l’oració m’ha ajudat a superar-ho. – Un soroll semblant a un frec la va fer girar una mica el cap, per la cua de l’ull va poder veure a sor Augusta agafant-li alguna cosa al mossèn a l’alçada de l’entrecuix. – L’hi has arribar a desitjar algun mal? – No, pare! No li vull cap mal, Déu me’n guard!

La respiració del mossèn sonava accelerada i el frec s’havia convertit en un só de xarrups, sor Virtudes lluitava per no mirar l’escena que es produïa al seu costat però la seva vista s’assabentava de tot. – Pare! Això és .. és una blasfèmia! – va dir aixecant-se i girant-se cap al mossèn i la monja.

La mà ferma de Sor Augusta tibà dels cabells de Sor Virtudes fins fer-la agenollar de nou. – Filla. – Digué el capellà. – Tot el que fem és pel patiment de l’ànima i per a la seva purificació, no has de veure en els nostres actes l’obscenitat del desig sinó la lluita per la castedat i la humilitat. Au! Acabem la teva confessió. Pel perdó dels teus pecats hauràs de fer quatre Ave Maries, dos pare nostres i assistiràs a sor Augusta aquesta nit en la seva neteja personal.

El pare recità l’absolució en llatí pràcticament xiuxiuejant-la. – Ja et pots retirar, filla. – Sor Virtudes. – Intervingué Sor Augusta. – El meu bany serà després de sopar, vine a la meva cel·la directament. – I fregar els plats? – No és la teva feina aquesta nit. – Així es farà, germana tutora. - Sor Virtudes s’aixecà i es posà l’hàbit de nou, tornà a la seva cel·la on es suposa que havia de fer la penitència, tancà la porta i es llençà sobre el llit a plorar.

Les Germanes Patidores, 1a part

Advertència prèvia: Si coneixeu el tipus de narracions que poso en aquest bloc sabreu que si us dic que aquesta narració és més forta que la resta vol dir que és més forta que la resta. Així que a sabeu, si seguiu llegint no vull queixes.

Havia acabat el noviciat i la destinaren al convent del Sagrat cor de Maria de les Germanes Patidores. Aquell convent regentava l’Internat per a Senyoretes Cristianes, famós per ser un dels centres més estrictes i per donar, segons la seva pròpia propaganda, les dones més decents i mestresses de casa més responsables i dedicades de tot el país.

Qui a partir d’ara seria Sor Virtudes arribà a les portes del convent sola, carregant una petita maleta on portava els estris que tota monja havia de portar, una Bíblia, un rosari, un cilici i un fuet petit de corda amb nusos, a més de les dues mudes extres que tenia dret a fer servir i la pastilla de sabó per rentar-les.

Li obrí la porta sor Adela, una monja vella, amb una mirada esgarrifosa acompanyada d’un somriure malèvol. – Carn fresca. – Va dir entre dents en veure Sor Virtudes. – Perdó? – Va respondre aquesta contrariada pel que havia entès. – Res, bonica, que pensava que venia l’encàrrec per la cuina. Passa, passa.

Sor Adela acompanyà a Sor Virtudes fins una sala on sols hi havia una cadira, més aviat una mena de tron. – Deixa la roba i la maleta allà ara vindrà la congregació per fer-te la rebuda. – La roba? – La roba. – Vol dir que m’he despullar? - A tu que t’han ensenyat al noviciat? – Però això ens van dir que ja no es feia. – Aquí sí maca. – Dit això sor Adela desaparegué rera la porta.

Violentada i neguitosa, sor Virtudes es deslliurà de l’hàbit, el sostenidor i les calces, deixà tot al racó on l’indicà sor Adela i s’agenollà al mig de la sala. Sabia, perquè els hi ho havien explicat, que era un antic costum, les monges nues a una sala pregant mentre es fuetejaven unes a les altres, i sabia que part d’aquest costum era fer pregar les novícies nues mentre la superiora les fuetejava com a acte de benvinguda.

El fred de la sala se li clavava als ossos mentre, entre llàgrimes, pregava totes les oracions que se li acudien. La llarga espera acabà amb l’entrada de la congregació, amb la superiora al capdavant, aquesta segué al tron i la resta de monges formaren un cercle al voltant de sor Virtudes. La Superiora picà de mans i totes les monges deixaren caure els hàbits quedant nues.

Sols a partir d’aquell moment li parlà la superiora. – Com veuràs som un convent molt conservador en els costums de la congregació, tant que no acceptem monges que ja hagin estat en d’altres convents per evitar la seva rebel·lia. Ara seràs sotmesa a la nostra iniciació, sols així podràs formar part del nostre convent. Si no et veus amb cor de superar-ho o si no estàs d’acord és el moment d’agafar les teves coses i tornar-te’n.

Sor Virtudes sabia que tornar-se’n era penjar els hàbits, que de cap manera la enviarien a d’altre convent així que sense moure’s ni aixecar el cap mussità unes paraules: - Sóc una serventa del Senyor. – Lloat sigui el Senyor. – Respongué la superiora. – Lloat sigui. – Replicaren la resta de monges.

La cerimònia començà. La superiora s’aixecà amb un fuet a la mà. – Aixeca’t. – Li ordenà., Sor Virtudes es posà dempeus amb el cap cot, el seu cos es tensava esperant la primera fuetada. El só de la corda acompanyà el dolor produït per la mateixa en clavar-se des de l’espatlla esquerra fins la natja dreta. Sor Virtudes va suportar el dolor sense cridar, sols una llàgrima lliscà dels seus ulls.

La Superiora li recriminà. - No et sento pregar. – Us demano disculpes, pregava mentalment. – Va respondre amb un fil de veu. – Prega en veu alta. – Sor Virtudes començà una oració mentre esperava la visita ineludible de la cua del fuet.

No va poder evitar xisclar la paraula de l’oració que tocava quan el fuet marcà el seu cos, aquesta vegada creuant entre els pits i arribant al maluc dret. Amb una cadència extenuant les fuetades van anar marcant el seu cos deixant ferides obertes a la pell fins arribar al nombre exacte que marcaven les normes.

La superiora s’assegué de nou al tron i feu un gest amb la mà dreta, una monja s’apropà amb un hàbit i li posà a sor Virtudes . – Aquest. – Va dir la superiora. – Aquest és el teu hàbit a partir d’ara. No vestiràs cap altra roba que no sigui això i no portaràs res més que això si no t’és indicat per mi o per la teva tutora, sor Augusta.

Sor Augusta, la monja que li havia posat l’hàbit, recollí el seu i es vestí de nou. – Amb el seu permís, mare. Sor Virtudes , acompanya’m. – Perdó, sor Augusta, el meu equipat ... – L’eco repetí el só de la bufetada. – Les monges novelles sols parlen si se’ls hi indica. – Digué sor Augusta amb un to amenaçador. – El teu equipatge, sor Virtudes serà revisat i se’t tornarà allò que es consideri necessari, sempre i quan sor Augusta et consideri mereixedora.

Sor Augusta caminà fora de la sala seguida per Sor Virtudes, cap cot, reprimint el plor mentre una llàgrima agosarada escapà de l’ull sense permís. Caminaren fins a les cel·les, sor Augusta obrí una d’elles i amb gest autoritari indicà sor Virtudes que entrés. La cel·la, amb les parets ennegrides de tant de temps sense pintar, tenia un aspecte llòbrec, una finestra ínfima permetia l’escassa renovació d’aire.

Un catre atrotinat amb una manta esquinçada era tot el mobiliari. – Aquí dormiràs fins que no hagis acabat l’aprenentatge. – Va dir Sor Augusta a l’hora que tancava la porta. – Treu-te l’hàbit i agenolla’t. – Sense respondre sor Virtudes va obeïr. – Ara prega fins que torni per portar-te a sopar. – Dit això Sor Augusta sortí de la cel·la deixant sola a sor Virtudes.

La porta de la cel·la grinyolà al obrir-se lentament. – Així que tu ets la nova. – Sor Virtudes no es mogué ni tampoc respongué a qui parlava, sabia que les normes la obligaven a estar en silenci i immòbil. – Quin cul més bonic que tens! – Sentí la perplexa monja mentre una mà li acaronà les natges, la calor de l’alè s’estavellà al seu coll mentre una mà s’escolava pel costat a la cerca dels seus pits. – Estàs molt bona, tens unes mamelles precioses.

Una petita rialla i la desconeguda es plantà al davant de sor Virtudes. Era una noia preciosa, entre disset i vint anys, segurament una de les noies de l’internat. – M’han dit que et dius Virtudes, però jo et diré Virtu. Et sembla bé? Sí, segur que sí. – Sor Virtudes abaixa la vista avergonyida, no sap com sortir-se’n de la situació i la noia continua amb el seu desvergonyiment.

La noia es mira sor Virtudes, se n’adona que està prement les cames. – Ui! Això em sona. T’estàs fent pipí, oi? – la cara envermellida de sor Virtudes dóna la raó a la noia. Complaent agafa un cubell d’un racó de la cel·la. – Fes-ho aquí, es per a això que el tens ... Aquesta so Angustia no t’ha explica res oi?. – Quasi sense adonar-se la monja respon. – Sor Augusta. – Sí, ja, però nosaltres la diem so Angustia,. És una mala puta, li agrada de fer patir les monges noves, hores d’ara s’estarà fent un dit a la seva cel·la en el teu honor.

La noia apropà més la galleda fent que Virtu obrís les cames per posar l’estri centrat a quasi sota d’ella. – Per cert, jo em dic Carla Goya, però tothom em diu Goyita. – Atordida per la situació Virtu sols deixa escapar un petit raig de líquid. – Vaja t’estic tallant la pixera, no? Ara el soluciono. – Al temps que parlava es descordava la faldilla deixant al descobert unes calces blanques de cotó, va tirar d’elles cames avall fins deslliurar-se’n oferint la visió d’una zona púbica totalment depilada.

Virtu es sentia contrariada, per una banda sabia que allò no estava be, per l’altra alguna cosa se li removia a dins causant-li una excitació desconeguda per ella, ni tan sols a l’època en la que festejava havia sentit això tot i que havia fet més que no pas algunes amigues seves.

Goyita s’apropà fins posar el seu sexe a tocar del nas de Virtu, aquesta inhalà el suau aroma que li arribava del sexe de la noia sentint una brutal temptació d’apropar la cara i tastar allò que se li oferia. El fet que Goyita s’agenollés davant d’ella la va tornar a la realitat. – Ara ho farem totes dues a l’hora. – Dit això se sentí el soroll del líquid de la Goyita caient dins la galleda, amb sorpresa, Virtu va sentir com també ella deixava anar tot el líquid que retenia a la seva bufeta.

Goyita, que reia amb una brillantor especial als ulls, apropà els seus llavis als de Virtu fent-li un petó. Fora de control Virtu va respondre el petó abraçant la noia i clavant la seva llengua a la seva boca, devorant amb passió els llavis de Goyita i deixant que la seva mà baixés a acaronar el sexe encara moll de la noia.

Goyita, amb dificultat es tragué el jersei i el sostenidor fent que els seus pits toquessin directament els pits de Virtu, com van poder es van treure de sobre el cubell que per un moment va estar a punt de tombar-se abocant tot el seu contingut, les mans de les dues noies es perderen dins els plecs del sexe de l’altra cercant desesperadament un climax furtiu, clandestí, pecaminós.

Totes dues esclataren en un crit ofegat, rodolant al perdre la tensió a les cames, totes dues quedaren esteses per un moment fins que Goyita saltà, es posà la faldilla, el sostenidor i el jersei, posà la galleda al racó i feu un petó als llavis a Virtu que encara estava estesa. – Més val que et posis de nou a lloc, que vindrà la mala puta a buscar-te. Tornarem a trobar-nos.

Dit això Goyita obrí la porta lentament, feu una ullada i sortí corrents. Virtu, s’aixecà disposada a agenollar-se de nou quan va veure les calces de Goyita al terra, les agafà amb la intenció d’amagar-les però no va poder reprimir el gest d’ensumar-les profundament, després les amagà entre el llit i la paret, s’agenollà de nou i esperà l’arribada de Sor Augusta.

Viatge de feina

Vaig rebre la seva trucada de bon matí, de fet el telèfon tenia registrades dues trucades perdudes. – Sí. Dime Ferrara. No, no he abierto todavía el correo. Ya, entiendo. ¿Así qué hago? Ya, pero por mucho que corra no llegaré hasta el mediodía. Sí, de acuerdo. – Ja m’havien fotut en l’aire tota la setmana. Vaig agafar el portàtil, vaig passar a casa a agafar la maleta que sempre tinc preparada per aquestes situacions i m’anà a l’estació de l’AVE.

Allà m’esperava la Ainoa, l’efectiva administrativa que s’encarregava de fer que els tècnics poguéssim fer la nostra feina sense haver de pensar en res més. No us porteu a engany, no era la nostra secretària, era la nostra cap malgrat no ho posés enlloc. Si l’Ainoa rebia una queixa d’un client nosaltres tremolàvem.

D’altra banda era una persona afable i riallera, donada als acudits i Oh lloat Monstre d’Espagueti Volador! Entenia els nostres acudits! – Bon dia. Aquí tinc els bitllets del tren, surt d’aquí a mitja hora, i també en tinc reserva a l’hotel, però hi ha un problema, estan amb no se quin coi de saló i sols quedava una habitació que haurem de compartir, espero que no t’importi.

Em vaig quedar una mica sobtat. – Ah! Però tu vens? – Sí, he de fer algunes gestions, avui i demà. Tu per quant tens? – No ho sé, El Ferrara estava que es pujava per les parets, però com sempre l’explicació és “No funchiona nata.”. – Però t’ha enviat un correu. - Sí, però encara no l’he llegit, el miraré al tren, però si és tan explícit com sempre ... – Doncs res a fer que “Fuchione tuto.”

Vam pujar al tren i vam seure, jo vaig obrir la tauleta, el portàtil i vaig mirar el correu del Ferrara. – veus? – Ella va mirar el correu, vaig tenir la sensació que se’m posava més a sobre del que feia falta, de fet un del seus pits va fregar la meva espatlla d’una manera evident. Tot i així vaig fer com si no m’adonés no fos que fiqués la pota fins al coll. – Hauré de dir-li que sou tècnics, no pitonisses. – No t’entendrà.

Va riure lleument. – És un babau. – Llavors va badallar estirant els braços, no sé si es va adonar però al fer-ho vaig poder admirar tot el volum dels seus pits, semblaven intentar lliurar-se’n del sostenidor. – Quina nyonya! T’importa que dormi una mica? – I ara! – Va posar el cap sobre el meu braç i es va adormir. Vaig pensar que si havíem de compartir habitació les passaria magres.

En arribar a Madrid ja ens esperava el nostre amic italià. – “Prego! El cliente está ... allarmato – Tranquilo Ferrara. Vamos y vemos que pasa. – Jo me’n vaig que tinc feina. t’espero a l’hotel per sopar. A les vuit. Ferrara. Lo quiero a la ocho en el hotel. – ¿Ma i si no ha acabato? – Domani, Ferrara, domani. – Ferrara es va despatxar en un italià que no soc capaç de reproduir tot i que l’Ainoa li va fer el mateix cas que al venedor del top manta que se la mirava.

Tot i així Ferrara em va portar de tornada a l’hotel a les vuit, ella estava a la cafeteria de l’hotel, s’havia canviat i en comptes del vestit pantaló gris del matí portava un vestidet morat que deixava veure unes cames llarges i plenes i un generós escot que mostrava uns pits més grans del que m’havia pensat. Ferrara se la va menjar amb els ulls, jo vaig respirar a fons i vaig entonar mentalment un mantra, però ni així. Quan ens va veure va somriure. – Ja estàs aquí? Tingues la clau, deixa els trastos i canvia’t. Amb mitja hora tens prou? – Què no anem a menjar a l’antro del costat? – I ara! I que ens agafi alguna cosa. Au, ves-hi i baixa aviat. Ferrara, gracias, hasta mañana.

La cara de Ferrara era un poema. L’havia despatxat amb quatre paraules, a un dels elements més perillosos del grup, amic personal del director general. Tot i així va respondre la salutació, es va donar la volta i va desaparèixer. Jo vaig córrer a canviar-me, vaig deixar la maleta al temps que em despullava i entrava a la dutxa. Fins que vaig sortir no em vaig adonar del sostenidor penjat a la barra de la tovallola.

Vestit a corre cuita, amagant més que recollint la meva roba i la maleta dins l’armari, vaig baixar a la cafeteria. – Has trigat molt. Després direu que som les dones les que ens estem una hora arreglant-nos. – He fet el que he pogut. – Això m’ho diràs després també? – Què? – No res. Anem a sopar. Vam caminar una mica fins arribar a un restaurant, no em feu dir el nom, d’aquells que no puc pagar amb la meva Visa. – Escolta, això és molt car. No puc portar una nota així. – Li vaig dir tot preocupat.

Ella es va girar, va riure i em va posar un dit als llavis. - De la nota ja me’n faig càrrec jo. – Va ser un sopar molt més íntim que no pas m’hauria pensat, dissimuladament i amb paraules delicades em va sotmetre a un setè grau. Evidentment no vaig comptar les copes de vi, però tenia la sensació que estàvem bevent més del compte. Vam acabar el sopar amb les postres. – El cafè ja el beurem. – Va dir.

Tot sortint del restaurant me n’adonà que ella s’havia parat, em vaig girar i em trobà amb la seva mirada espurnejant i el seu somriure. – Crec que he begut massa. – Em va dir mentre em posava els braços al coll. Amb ella penjada del meu coll, els seus pits prement el meu pit i la seva boca a mig pam de la meva no vaig poder fer més que fer-li un petó. – L’has cagat, nen. – Vaig pensar, però no vaig tenir temps de més.

La seva boca s’enfonsava en la meva mentre la llengua recorria tota., el seu entrecuix es premia contra la meva cama i la seva cama es fregava contra el meu paquet. Les meves mans van baixar des de la seva cintura fins a les seves natges, no vaig notar més tela que al del vestit i vaig pensar que portaria un tanga. – No m’aixequis la faldilla aquí que no porto res. – Em va dir a cau d’orella. Crec que en aquell moment la meva erecció va sofrir una acceleració exponencial.

La seva mà es va passejar pel meu paquet sense cap vergonya. – Vull veure això. – Em va dir amb una rialla. – Anem a l’hotel. – El curt recorregut es va allargar entre abraçades, petons i alguna que altra acció arriscada, de fet no em vaig poder estar de fer lliscar la mà sota el vestit per tocar el seu sexe. Tot i que em deia que esperés, les seves cames es separaren ostensiblement per deixar-me explorar-lo i sentir tota la seva humitat.

La falsa intimitat de l’ascensor ens va permetre explorar-nos mútuament, els seus pits, grans i molsuts estaven coronats per uns mugrons erectes que lluitaven per foradar el vestit. La seva mà acaronava el meu membre sota el pantaló. La parada de l’ascensor en una planta que no era la nostra ens va fer tornar a la realitat. Una parella major va aparèixer a l’altra banda i amb un somriuré còmplice ens van preguntar. – Down? – No, I’m sorry, we go up. – Oh, actually. No matter. Bye.

Tot tancant-se la porta de l’ascensor encara vam sentir les rialletes de la parella, ens vam mirar i vam riure també. Vam entrar a l’habitació a corre cuita, tancar la porta i despullar-me a la carrera. Ella es va abaixar els tirants del vestit deixant lliures els pits que vaig poder admirar al complert per primera vegada. – Deixa’t la faldilla. – Li vaig demanar. Ella va accedir i es va estirar al llit mentre jo acabava de treure’m la roba.

M’hi vaig apropar al seus llavis, ella em va abraçar al coll i va tirar de mi per besar-nos. Les meves mans van buscar els pits i els vaig acaronar, prémer, empènyer amunt i, quan em va deixar, xuclar. La pell de les arèoles canviava de llisa a rugosa per l’excitació, rugosa quan me la trobava, llisa després de llepar-la amb la punta de la llengua.

Ella havia lliscat una mà al meu pit i l’altra al meu cap, m’acaronava explorant pit i ventre, jo frisava perquè anés més avall, però ella s’abstenia mentre gaudia de les meves carícies a les seves mamelles. Amb la mà empenyé el meu cap cos avall, jo intentava petonejar i besar tot el que em trobava pel camí però ella em portà directament al seu sexe. Aixecà les cames separant-les i m’apropà al seu cony ple de fluids.

Vaig llepar aquells llavis envermellits com si m’anés la vida, vaig estirar-los fins que s’escapaven del meus llavis i vaig clavar la meva llengua en el seu cau tot el que em permetia la meva posició. Al temps sentia els seus peus fregant la meva polla i els ous i escoltava els seus gemecs, imperceptibles al principi, estridents a mida que arribava al zenit.

Vaig saber que havia tingut un orgasme pel crit, quasi un udol, i perquè les seves cames es plegaren sobre meu i les seves mans pressionaren encara més el meu cap contra el seu cos. D’una estrebada em va portar amunt i em va petonejar amb una fúria inconcebible. Les seves cames m’abraçaren per la cintura i el meu penis entrà dins d’ella com si ja sabés el camí.

Al principi vaig voler porta el ritme de la penetració però vaig deixar-la fer en veure com me’l marcava estrenyent-me amb les cames i la pelvis, deixant-me anar després i tornant. Al cap d’un moment vaig sentir com l’orgasme es feia amb el meu cos, encara i així i segur de que estava assabentada va seguir marcant el ritme fins que el meu penis va defallir totalment.

Com que jo ja portava defallit una estona m’hi vaig deixar caure de nou, l’Ainoa es va girar cap a mi, els ulls li espurnejaven. – Estàs cansat? – Una mica. – Descansa, però no t’adormis. – Què vols dir? – La primer part de la resposta va ser la seva mà de nou sobre el meu paquet, acaronant-lo, masturbant-me per tornar-li al seu estat erecte. – Vull més. – Va ser la segona part de la resposta. – Demà he de tornar a fer feina. – I jo, per això vull més.

Testimoni

La setmana havia estat dura, molt dura, així que aquell cap de setmana havia decidit passar-ho dormint. I en aquesta feixuga feina estava quan va sonar el timbre de la porta. Qui collons truca a les dotze de la matinada d’un diumenge? No podien ser altres que els famosos testimonis de Jehovà i la seva publicació divina “La Atalaya”.

Generalment no els hi obro la porta, però estava en pilota picada i amb mitja erecció matinera i em va sortir el costat bandarra així que vaig obrir la porta de bat a bat. Els testimonis eren dues dones, una més gran i altra una mica més jove; potser uns trenta; la dona gran, va fer un crit que van tremolar els vidres i va córrer esperitada escales avall. La jove, amb un somriure mal dissimulat va anar darrera d’ella tractant de calmar-la.

Vaig tancar la porta i, ja que estava despert, vaig pensar de fer-me una dutxa i esmorzar. Amb prou feines m’havia dutxat que va sonar de nou el timbre. – Ja va! – Mig vestit vaig obrir la porta, era la testimoni jove. – Què vols? – Et sembla bonic el que has fet? Pobre dona quasi se’m mata escales avall. – Ja. Mira maca jo treballo molt entre setmana i volia tenir un cap de setmana relaxat i me l’heu esguerrat.

M’hi vaig fixar en la figura de la dona, tot i anar tapada d’amunt a avall mostrava unes corbes prou suggerents. – I això et dona dret a sortir d’una manera tan indecent? – Mentre em deia això m’empenyia a dins de casa i tancava la porta darrera seu. Llavors va començar a riure. – L’has espantat del tot, cabronàs.

No acabava bé d’entendre que passava però li vaig seguir la veta. – Ja veig que pateixes molt per la teva correligionària. – Una mica, pobre dona, l’ha passat molt malament i necessita sentir-se protegida. – Més li valdria que la protegís un segurata. – Au, va! Deixem de parlar d’ella. Vull tornar a veure allò que ens has ensenyat.

Mentre em deia això ja s’havia penjat del meu coll i una mà s’havia posat a sobre el meu pantaló. – Ui! Sembla que belluga. Deixa’l lliure, va, despullat. – Despullat tu també. – Es va treure el jersei d’una volada i vaig poder veure uns pits generosos coberts per un sostenidor taronja sota una brusa transparent. El só de la faldilla al lliscar cames avall va fer que els meus ulls baixessin fins les seves calces.

Allò no eren unes calces d’anar a evangelitzar, un minúscul triangle de color taronja tapava el naixement del seu sexe, totalment depilat. Em vaig quedar tan parat que no em vaig adonar que la brusa també havia caigut a terra. – Ara treu-te lo teu si vols que segueixi.

Com si no volgués! M’hi vaig desfer de la poca tela que portava deixant que quedés al descobert el meu membre erecte apuntant cap a ella. Ella va riure mentre atansava una mà i me l’agafava acaronant-lo amb cura. - Així que això és el teu arsenal. – Si li vols dir així ... – Ella seguia movent la seva mà sobre el meu penis fent que l’erecció fos encara més tensa.

Com que semblava haver-se oblidat que encara no era nua vaig apropar-me i li vaig deslligar el sostenidor ella es va deixar fer, així que vaig aprofitar per acaronar aquells pits que en reclamaven la meva atenció. El tenia grans, amb unes arèoles amples i fosques, rugoses d’aspecte però suaus al tacte. Els mugrons eren llargs i durs, fins i tot semblava que tibessin cap amunt.

Vaig voler petonejar-los però em va parar. – Encara no. – Amb un mà va tirar de les calcetes cap avall deixant el seu cony a l’aire, un cony que ensenyava la punta d’un clítoris vermell. – Això me l’has de deixar tastar. – Primer vull altra cosa. Va tirar de mi, bé, del meu fal·lus, fins al sofà, sense deixar-m’ho es va estirar i el va apropar al seu cony. Després va tirar de mi i vaig poder sentir com m’encaixava en ella, sols una mica. – No seràs verge? – I ara!

Les seves cames em lligaren i m’empenyeren dins seu. Va fer un petit crit. – No corris tant que et faràs mal. – Calla i carda’m. – Vaig començar a moure’m dins d’ella, ella es movia cercant que entrés cada vegada més a dins tot i la dificultat per la manca de lubricació.

El sofà no era massa ample i en un descuit, penso, vam rodolar a terra, sort del parquet i que el sofà no era massa alt. Així me la vaig trobar a sobre, va posar les mans sobre el meu pit, agafant i prement-me els mugrons fins fer-me mal, cavalcant sobre la meva polla amb un somriure pervers.

En un moment va tirar de mi i em va plantar un dels mugrons a la boca. Vaig començar a llepar-lo. – És tot el que li faràs? – El vaig mossegar, un mossegada petita i curta, va cridar però la seva mà em va empényer cap al mugró així que vaig seguir clavant-li petites mossegades, estirant-lo amb les dents fins que em va demanar que parés.

Vaig cercar l’altre mugró i vaig repetir l’operació, ella seguia cavalcant-me i els seus fluids em banyaven quan va considerar es va sortir em va empènyer enrera i em va plantar el cony a la boca. Ella es va ficar la meva polla a la boca, engolint-la totalment mentre jo xuclava tots els fluid que tenia a la figa.

El clítoris era excepcionalment llarg, això em va permetre llepar-ho i mossegar-ho amb facilitat mentre amb un dit li fregava la vagina per dins, ella va intervenir de nou agafant-me un altre dit i apropant-lo a l’entrada del seu cul, em va sorprendre la facilitat amb la que va entrar. Així vam seguir una estona fins que es va aixecar i es va posar de quatre grapes.

M’hi vaig posar darrera d’ella i vaig posar el meu penis dins el seu cau, ella va començar a moure’s endavant i enrera prement les cames per augmentar la pressió sobre la polla. Jo estava a punt de rebentar i m’entestava en aguantar però arribà un moment en que ja no vaig poder més i em vaig córrer dins d’ella. – Com em deixis prenyada et mato. – Com et deixi prenyada mato al cirurgià primer.

Ens vam estirar esgotats. – Has arribat? – Li vaig preguntar. – Agafa aire, nen, que no hem acabat. – T’aviso que ja tinc una edat ... – Tu agafa aire. – dit això es va aixecar i va anar al bany. Una estona després tornava amb el cony humit d’haver-se rentat. Es va estirar al meu costat i em va agafar la polla i em va masturbar pausadament fent que tornés a agafar cos.

Pel meu cap ballava una pregunta. – Perdona, però la teva religió ja et deixa fer tot això? – No, però explica-li a la mare que no hi creus ni un borrall. – Dona! Ja no tens divuit anys, potser que siguis més independent. – I que deixin la mare sense els cèntims que li donen per ser una pobra vídua i la seva filla que en te cura amorosament? Ni t’ho pensis.

Vaig pensar que aquest país el negoci no és el turisme, és l’estafa, però bé, m’estava traginant una verge dels testimonis i això, tot i no poder escampar-ho, era tota una fita.

Va costar bastant que el meu penis tornés a estar en condicions, tanmateix una vegada vaig calmar la meva tafaneria m’hi vaig posar de nou mans a la feina, acaronant les seves cuixes primer, per cert, quines cuixes, rodones, plenes, de pell suau, tot i que tenia algunes estries prop de les natges.

Vaig gaudir també acaronant les seves natges, grans i toves com un coixí, tendres. Els meus dits s’aproparen de nou al seu tall humit, vaig separar els llavis, el clítoris no estava tan vermell com abans però tornaven a fer acte de presència els fluids.

Vaig començar a petonejar i llepar els seus plecs mentre tornava a enfonsar els meus dits a la seva cova, aquesta vegada però movent-los de costat per fregar tot l’ample de les parets interiors, devia tocar alguna cosa interessant perquè cada vegada que girava els dits feia un petit salt. – Et faig mal? – No, al contrari.

No sé si abans havia tingut algun altre orgasme, però quan vaig sentir la seva mà prement-me contra el seu cony mentre feia un crit i la seva pelvis saltava com una pilota vaig saber que en aquell moment sí l’havia tingut.

Quan es va relaxar vaig pujar fins estar a la seva alçada, li vaig fer un petó al que ella va respondre efusivament, va ficar la seva mà entre els dos cossos i va posar el meu penis a dins seu. Vam acabar fent una penetració llarga i pausada, fins que tots dos vam estar prou esgotats, mentre vaig gaudir, no sols de la penetració sinó també de la seva mirada espurnejant i els seus petons.

La història es va acabar una mica després, es va dutxar, es va vestir i se’n va anar tot dient-me. – I sisplau, no espantis les velletes que et volen vendre una revista. – Donat el resultat no sé que dir-te. – No siguis dolent. Siau. – Siau.

Mai més no va passar per casa, ni sola ni amb la seva mare, suposo que la meva porta tenia la marca del dimoni des d’aquell dia. Sí que els vaig veure una vegada ple carrer, la mare em va fer una mirada assassina, ella va somriure lleument.

Tornant el favor

Tot s’ha de dir, jo no sóc dels que els hi agrada que els hi facin marranades (de les bones) però no fer-les, i malgrat haver-li enviat les flors no estava tranquil. Tampoc no volia fer-me pesat, així que vaig arribar un dia a casa i li vaig demanar de parlar a la Lin, li vaig fer entendre barrejant el català amb el meu anglès macarrònic que tenia tot el dret a rebutjar la meva oferta però que després del que havia passat em sentia en deute, sexual, amb ella.

Ella, després d’acabar d’aclarir el que l’intentava dir va fer la pregunta del milió. – I com vols pagar deute? – He de dir que va fer la pregunta en aquell punt que, qualsevol resposta errada la faria entrar en estat de dona ofesa. – Fent l’equivalent al que vas fer. – Jo no entenc, tu fer massatge peus? – Va preguntar una mica més relaxada.

Ja m’havia agafat amb els pixats al ventre. – Això m’hauries d’ensenyar a fer-ho, però no és el meu fort, em referia a la segona part. – Després d’interpretar les meves paraules se li va dibuixar un somriure a la cara. – Per què? – Perquè sóc un cavaller i m’agrada tornar els favors. – No recordo haver dit mai una bajanada tan gran.

El somriure se li va accentuar. – Tu vols entrar dins meu? – Aquella pregunta em va desmuntar tot el discurs, i això que és, no ho neguem senyors, la pregunta que volem sentir de qualsevol dona. I tant que hi volia entrar, de fet me la volia menjar sencera, fer-li venir orgasmes un darrera l’altre, malgrat no crec que pogués anar més enllà de dos. – Sols si tu vols. – El receptari de respostes m’ho sé de memòria.

La Lin es va aixecar sense dir res més i se’n va anar pis endins, em vaig quedar sense saber que fer fins que vaig escoltar que em cridava, vaig anar corrents fins al bany. – A mi agrada bany. Tu banyes a mi? – Vaig notar com el meu membre feia un salt dins els pantalons. – Com vols l’aigua? – Li vaig preguntar mentre tapava el desguàs i obria l’aixeta. – no crema. – Tèbia, molt bé. – vaig cercar el punt ideal i li vaig demanar que toqués l’aigua. – Està be? – Sí.

Mentre la banyera s’omplia d’aigua vaig apropar les mans als botons de la bata per descordar-li, em va parar. – Primer llavis. – Vaig apropar els meus llavis als seus, els tenia entreoberts i, mig amagada, la seva llengua esperava el contacte de la meva, vaig prémer els llavis contra els seus fins sentir la seva poruga llengua i llavors vaig passar la punta de la meva.

Vaig sentir com tenia un calfred en abraçar-la a l’hora que ens besàvem. El soroll de l’aigua omplint la banyera i el vapor que s’escampava pel bany creaven l’ambient ideal per perdre els papers. Em vaig haver d’asserenar per començar a despullar-la mentre ella, ignorant la meva tasca, seguia atansant la seva boca a la meva, cercant la meva llengua amb delir.

Els botons de la bata anaren cedint el pas a una pell suau, lleugerament daurada, i a uns pits petits, amagats darrera un sostenidor estampat amb flors, no m’hi vaig estar d’endinsar la mà dins una de les copes per poder gaudir del contacte d’un petit mugró que s’amagava totalment erecte darrera l’embalum. Les seves mans s’havien enfonsat en el meu cabell, cercant vés a saber què.

L’aigua arribava al límit, vaig tancar l’aixeta per evitar que l’aigua sortís quan entrés la Lin. Vaig tornar als botons descordant el que tancava a l’alçada del melic i que em va mostrar la cintura d’unes calcetes, també estampades, vaig acabar de descordar els dos darrers botons i li vaig treure la bata agafant-li primer un braç i després l’altre deixant que caigués a terra.

La vaig apropar a mi per poder descordar-li el sostenidor l temps que li besava el coll, un coll de pell llisa i sedosa, els petons es van estendre fins arribar a l’orella, vaig agafar amb els llavis el lòbul i no m’hi vaig poder estar de fer una lleu mossegadeta mentre el tocava amb la punta de la llengua. Una vegada descordat vaig estirar les tires del sostenidor braços avall deixant sense protecció les petites i molsudes mamelles.

Em vaig ajupir una mica cercant els tendres i foscos mugrons totalment erectes mentre les meves mans lliscaven pels costats fins trobar els malucs i tot seguit les calcetes, els polzes s’endinsaren en la tela i l’empenyeren cap avall deixant al descobert un cul de sedoses natges i un petit matoll de cabell púbic.

Després d’acaronar les cuixes mentre les hi baixava les calces varen caure a terra cobrint parcialment els peus. – Toca entrar a l’aigua. – Li vaig dir a cau d’orella, ella no es va moure, sols em mirava amb una mirada trapella. La vaig agafar en braços i la vaig posar a poc a poc a dins de l’aigua, ella es mantenia abraçada al meu coll petonejant-me la galta i parlant suaument en mandarí.

L’aigua la cobria fins al coll i per primera vegada vaig poder admirar el seu cos al complert a través de l’aigua, les meves mans recorrien el seu cos dins de l’aigua acariciant tots els racons, vaig estar temptat d’endinsar-me amb ella però em vaig contenir tot i que l’amic del pis d’avall s’entestava en sortir del seu captiveri i, com a protesta, havia deixat una evident marca humida al pantaló.

La Lin s’entestava a besar i llepar el meu coll, els meus llavis, fins i tot les meves parpelles mentre els seus braços em tiraven cap a ella. Posant un dit sobre els seus llavis li vaig indicar que em deixes fer, vaig llençar un raig de sabó líquid a l’aigua i el vaig batre amb la mà fins que es va anar fent prou escuma com per cobrir tota la superfície de l’aigua.

A les palpentes vaig acaronar el sexe de la Lin, repassant amb els dits els plecs mentre m’imaginava on tocava, vaig enfonsar un dit en la seva vagina durant un moment, tocant i imaginant les parets d’aquella cova, un altre dit fregava el petit espai entre la vagina i l’anus, un moviment de la Lin va portar de dret el dit fins al forat, vaig sentir la seva mà fent pressió sobre la meva per que el dit entrés a dins.

La Lin gemegava mentre els meus dit jugaven amb el seu clítoris, els seus llavis, la seva vagina i el seu anus. Com podia m’apropava a ella per tastar aquells llavis fins que tremolaven amb les meves carícies mentre l’altra mà em mantenia en un inestable equilibri. – Tu folla Lin? – Em va preguntar mirant-me amb els ulls plens de desig. – Encara no. – Li vaig respondre mentre l’ajudava a aixecar-se i sortir de la banyera.

Després d’eixugar-la amb una tovallola la vaig agafar de la mà i la vaig portar al dormitori, la vaig fer jaure al llit i la vaig besar als llavis, ella va obrir una mica la boca, vaig acaronar la punta de la seva llengua amb els llavis i vaig lliscar fins al seu coll assaborint la seva sedosa pell. Vaig cercar el camí per prémer amb els meus petons un dels seus pits i arribar al mugró erecte que tremolava cada vegada que la meva llengua passava per sobre d’ell.

Ella m’acaronava el cap amb la seva mà mentre jo feia el camí cap a l’altre pit, vaig trobar l’altre mugró, tan petit i tan erecte com el primer, ella empenyia el pit contra els meus llavis i el cap en sentit contrari com si volgués que me l’empassés sencer. Vaig seguir el camí fins al lleu matoll, tenia la panxa prou sensible com per que els meus petons li fessin encongir-la, i a poc a poc vaig arribar al reduït bosc de Venus.

Els cabells desprenien aquella olor especial a humitat barrejat amb el perfum dels fluids que començaven a fluir, vaig parar un moment ensumant aquell perfum, gaudint de totes les sensacions que em produïa. Després m’hi vaig endinsar en aquells plecs, cercant assaborir-los, recollint tota la seva humitat i barrejant-la amb la meva.

El seu clítoris s’esmunyia fugisser al meu contacte, el vaig agafar amb els meus llavis i el vaig bandejar amb la llengua, tombant-lo a banda i banda, llepant-lo i fins i tot mossegant-lo lleument, estirant-lo i deixant-lo anar, ella res ponia movent-se compulsivament, gemegant i prement el meu cap amb força. Vaig sentir com em banyaven els seus fluids mentre ofegava un crit i premia la seva pelvis contra la meva cara.

Em va mirar amb una brillantor especial als ulls. – Folla a Lin, ara. – Encara no. – li vaig respondre. Vaig deixar que es relaxés una mica mentre li feia un massatge suau a les natges amb les mans, acaronant-les i aixecant-les mentre li petonejava la vulva per sobre. Quan la vaig veure prou relaxada vaig apropar la meva mà a la seva vagina i vaig enfonsar dos dits dins d’ella.

Vaig començar un moviment frenètic amunt i avall que la va fer entrar en tensió, gemegava amb força mentre deia paraules en mandarí, suposo, i movia la pelvis descontrolada. Els seus fluids sortiren de nou banyant la meva mà i el meu braç mentre ella saltava literalment a agafar-me i tirava de mi cap amunt.

Em va clavar els ulls als meus ulls i després i la boca a la meva boca fent-me un petó salvatge. Quan es va calmar es separà i em va mirar de nou. – Tu folla Lin. Ja!. – Com vaig poder em vaig desfer de la roba i vaig posar-me a sobre d’ella portant el meu penis cap a l’entrada de la seva vagina. Amb prou feines havia entrat dins d’ella que va fer un gir voltant-me i posant-se a sobre meu.

Em va cavalcar de la manera més salvatge que mai no ho havien fet, saltava literalment sobre el meu penis sense acabar-ne de treure’l mai mentre cridava com si hagués embogit. Em va fer arribar abans de sentir que sortís el semen, fet al que no va fer cas ja que va seguir cavalcant mentre el meu penis seguia erecte fins que va fer un crit profund i quasi esfereïdor.

Es va deixar caure a sobre meu mentre sentia com encara tenia convulsions. S’abraçà a mi i ens besarem, un petó llarg i profund, lent, interromput per les seves inintel·ligibles i suaus paraules. Ens vam quedar adormits. Quan vaig despertar ella ja no hi era. Un paper a la tauleta m’explicava, en anglès, que havia gaudit com mai però que estava casada i no volia perdre el seu matrimoni, que ho sentia però no podria treballar mai més a casa meva.

Assistenta

M’havien recomanat molt aquella empresa de neteja a domicili, també m’havien advertit que el personal era oriental, tot i que tot el personal en tenia permís de residència i de treball, de fet m’hi vaig assegurar a través d’un conegut posat en el tema.

No sóc dels que els hi molesten els emigrants però no puc acceptar que ningú s’enriqueixi saltant-se la llei, les meves reticències anaven enfocades a l’empresa, no pas al personal, més quan aquesta pertanyia a una mena de holding on també hi havia una agencia matrimonial, una cadena de restaurants i fins i tot una agencia de viatges.

El meu conegut em va assegurar que tot allò era perfectament legal, que no tindria problemes. Així que vaig concertar una entrevista. La dona que em va atendre, típics ulls orientals, cara arrodonida, cos menut i prim, parlava un castellà bastat polit, durant la conversa em va aclarir que ella era japonesa, però que el personal podia ser de qualsevol part del sud est asiàtic, ja fos de la Xina, Corea, Malàisia, ... i uns quants països més que no sé ni on paren.

Vaig indicar que necessitava una persona que tingués cura de la casa ja que amb els meus horaris de feina i estudis sovint acabava gaudint d’uns intensos caps de setmana de neteja. Em va preguntar per si volia dona o home. – Mentre em tingui la casa neta m’és el mateix. – Llavors em va proposar de tenir una persona a temps complert, l’única condició era que havia de tenir una habitació pròpia i un dos dies de festa a la setmana.

Em va semblar un bon tracte, vam signar un acord i el dia indicat arribava a casa la persona que havia contractat. Cos menut, ulls orientals, cabell evidentment negre, cara més aviat prima, es va presentar amb una carta a la mà i el cap cot que sols aixecava per dir sí o no. La carta deia que entenia el castellà però que no el parlava bé, també sabia anglès, francès i alemany, apart de mandarí. Vaig pensar que si sabia tants idiomes ben podia dedicar-se a fer d’intèrpret o traductora i no a netejar.

Com a assistenta va resultar molt eficient, de fet torno a tenir els mitjons ben emparellats, fins i tot alguns que feia anys que no es trobaven ara són junts de nou tot i que alguns tenen traces d’haver-la corregut grossa.

Al que anàvem. Tot va passar una tarda de divendres, jo arribava de la feina i ella encara hi era acabant de fer no sé què a la cuina. Tots els meus pensaments estaven en que s’anés, demanar una pizza, posar-me en pilota picada i tirar-me al sofà. – Lin, si us plau. – Li deia Lin perquè de debò que no acabava d’entendre més del seu nom, tot i això ara sé que era el seu cognom, afortunadament.

A la meva crida va deixar el que estava fent i es va apropar sol·lícita. – Senyor? – Senyor, no, si us plau, Pau, digui’m Pau. – Sí, senyor Pau. – No vaig insistir. – Lin, he tingut un dia dur, voldria descansar, pots deixar això per dilluns? – Senyor cansat? – Sí. – Senyor no preocupa. – Em va agafar la bossa i la va desar al seu lloc, m’ajuda a treure’m la jaqueta. – Lin, sisplau, no volia dir això. – Senyor no preocupa.

Agafant-me del braç em portà al sofà i em va fer seure, jo intentava dir-li que no calia, de fet em sentia violent però ella feia cas omís. – No preocupa. – Repetia mentre s’agenollava davant meu i em treia les sabates i els mitjons. – Els porto cuits de tot el dia, la tufejaré, pobre dona. – Vaig pensar. Ella, sense cap reacció va agafar les sabates i els mitjons i se’ls va portar.

Tornà a aparèixer amb un bol amb aigua, una esponja i una tovallola, s’agenollà de nou i em passà l’esponja pels peus, després me’ls eixugà i em feu el millor massatge de peus que mai no m’havien fet. Em vaig relaxar, sols volia mostrar les seves qualitats com massatgista, pensava.

Estava tan relaxat que no em vaig adonar que m’havia descordat el pantaló i me l’estava abaixant, junt amb els calçotets. – Lin! – No preocupa. – Però ... – Senyor no preocupa. – Sí, ja sé, també m’hi podia esforçar una mica més i dir taxativament que no, però no ens enganyem ...

Així que vaig pensar que jo no l’estava obligant a res i, a més de l’excitació, sentia curiositat per saber on pensava anar. I va anar on tots penseu, una vegada el meu penis va eixir dels calçotets es va aixecar amb el bol d’aigua i tornà amb aigua neta, passà l’esponja pel meu penis i els meus testicles, després ho eixugà tot amb la tovallola.

Llavors amb una mà acaronà suaument tot el tronc del penis, l’agafà i començà a moure-la amunt i avall fregant amb suavitat i fermesa el cos del fal·lus, somrient-me mentre ho feia. Va apropar la cara sense deixar de masturbar-me i va posar els llavis sobre el gland, vaig sentir com els llavis es separaven per deixar pas a la punta de la llengua, amb mig gland dins la boca la llengua ballava humitejant-lo tot.

Desplaçà varies vegades el penis per canviar la zona que toqués la llengua. Humitejant tot el gland per totes bandes, mentre amb un mà seguia masturbant-me i amb l’altra acaronava els meus testicles jugant amb ells entre els seus dits. Vaig intentar d’incorporar-me per acaronar-la però m’empenyé enrera amb un somriure. – senyor no preocupa, Lin s’encarrega.

Tornà a la feina però aquesta vegada agafà tot el gland amb la boca per anar retrocedint a poc a poc mentre la llengua repassava de nou tota la superfície del gland, Quan ja tenia els llavis tancats sobre la punta parà el moviment de la mà i obri la boca engolint el membre fins a mig tronc, premé els llavis i inicià un moviment de vaivé amb la boca.

És difícil de dir totes les sensacions que em produïa, sentia el contacte dels seus llavis, els copets de la seva llengua, les carícies dels seus dits ... em sentia al cel. De sobte vaig sentir com el meu penis dringava tot sol, una escalfor sobtada m’envaí. – Lin! Que arribo!

Entomà sense cap gest de fàstic tot el que va sortir del meu penis, seguí sense immutar-se fins que va considerar mentre jo em planyia repetint – Ho sento. – I ho sentia, mai no m’ha agradat perdre el control com l’havia perdut. Quan es va separar va agafar la tovallola i s’alliberà de la càrrega. – No preocupa. Lin sap. – Recollí tot o s’aixecà. Es tanca a la sala de la planxa i no sortí fins estar preparada per anar-se’n. – Fins Dilluns, senyor. – Em va dir somrient. – Fins dilluns, Lin.

Encara em vaig quedar allà una bona estona com un babau, assegut al sofà amb els pantalons a mig treure i totalment astorat. Vaig acabar el divendres amb una pizza de no sé què i un munt de pensaments sobre el que havia passat.

Com no sabia que fer vaig optar per una solució clàssica, dilluns li vaig deixar una nota, en anglès, dient-li que havien de portar un paquet. Des de la feina vaig encarregar un ram de flors amb una nota, “Thank you” i el meu nom.

Companya de feina

Em desfeia tan on punt la veia, m’enfonsava a la cadira amb l’embat del seu somriure, els meus ulls seguien tots i cadascun dels seus moviments, es perdien en totes i cadascuna de les seves corbes, i s’enyoraven de la seva presència quan s’anava.

Les coincidències eren minses i quasi sempre amb molta gent, massa testimonis, massa interferències. Com m’hi podia apropar a ella enmig de tanta gent, trencant una conversa on jo no hi era? No, estava clar que el meu desig es quedaria allà, encapsat fins que de pur avorriment s’esvaís.

I és que l’hora del cafè no és el millor moment per tractar de lligar, o potser sí, si es donen les condicions ambientals, però no era el cas així que vaig fer pensament ferm d’oblidar el tema. Però, com es pot oblidar un cos tan suggerent? Com es pot obviar una mirada tan captivadora? Com es pot ignorar un somriure tan aclaparador?

Aquell dia estava assegut fent un cafè, sol, sense esperar-me que ella entrés, no era la seva hora, de fet tampoc no era la meva. El seu somriure impactà contra meu. – Hola. – Va dir amb aquella brillantor d’ulls que sempre tenia. – Hola. – Vaig respondre desganat, allò se’m feia més dur amb la seva presència.

Ella tragué un cafè de la màquina i s’assegué directament enfront meu. – Què et passa que no em somrius com sempre? – Te importància? – Digues-m’ho tu. – Em posa molt nerviós quan algú em vol treure una resposta que no vull donar. – Perdona! Si et molesto m’ho dius i me’n vaig. – No és això, disculpa, però no estic segur que t’agradés la resposta.

El seu somriure florí de nou, la brillantor als ulls s’accentuà. – Prova-ho. – Estàs segura? – Ja sóc grandeta. – M’ho vaig rumiar un moment, però la situació era única i, a la fi, si passava el que m’esperava no hauria passat res. – Doncs el que passa és que em poses, que cada vegada que et veig perdo l’oremus, que frisaria per fer l’a ... per tenir sexe amb tu, però com sé que m’enviaràs a pastar estic intentant oblidar-ho. Au, ja l’he dit. – I és que quan les deixo anar, les deixo anar.

Ella es va posar seriosa, va fer un glop al cafè i no em va mirar. Jo esperava que s’aixequés i m’enviés a la merda, o trobar-me un projectil en forma de mà, però res. Va acabar el cafè i se’n va anar sense dir res. Jo vaig fer el mateix.

En arribar al meu lloc em trobà un missatge al correu, deia això: “Que no se t’acudeixi de tornar a parla d’això dins l’empresa.” Tot seguit hi havia el seu número de telèfon acompanyat d’un “Truca’m aquesta tarda.” Vaig pensar que em voldria posar verd, bé estic acostumat a entomar els resultats de les meves accions.

Tot sortir de la feina la vaig trucar, la conversa va ser curta, em va dir una hora i un lloc. Un – Vine preparat. – Em va fer tenir els pitjors pressentiments. Vaig arribar a lloc una mica abans de l’hora, ella no hi era, si més no, no la vaig veure. Vaig seure i vaig demanar un cafè, el cambrer m’ho portà i em vaig posar a mirar-lo mentre la esperava. – Tant de cafè et farà mal.

Era la seva veu, em vaig girar i sols vaig poder veure per un moment la seva mirada espurnejant mentre els seus llavis xocaven amb els meus. No m’havia refet de la sorpresa i ja era asseguda al meu costat. – Ets un babau. Saps quant de temps porto esperant que em diguessis alguna cosa? – Vaig intentar articular una resposta però no vaig tenir possibilitat. – Has pagat el cafè? – Er ... Sí. – Doncs anem.

Venir preparat, venir preparat. Collons! Vaig repassar mentalment el que normalment porto a sobre, sí havia de tenir un parell de condons, segur, però no estava segur si encara estarien en condicions. Quan els vaig agafar aquests? Mira que si m’han caducat. – Em permets anar al labavo un moment. – Sí, però corre.

M’hi vaig tancar i vaig cercar-los, vaig respirar tranquil no estaven caducats. Vaig sortir després d’aprofitar la visita al recinte i rentar-me les mans, ella m’esperava a la porta, amb tots els ingredients de sempre realçats pel seu interès i el meu desig.

Em vaig apropar i m’agafà de la mà tirant de mi fins arribar a mig carrer, va parar de sobte, es girà, rigué, m’abraçà i em petonejà de nou, les nostres llengües es torbaren nervioses, desitjoses l’una de l’altra, tractant d’abraçar-se a l’hora que es volien recórrer. No sé el temps que vam passar així, la meva mà dreta lliscà despistada cap al seu pit esquerre, que m’oferí dissimuladament mentre el seu braç tapava l’escena als possibles tafaners.

El carrer acabava en una avinguda, a un costat es podia veure un hotel de dues estrelles vell i atrotinat, vam entrar en ell i vam demanar una habitació. Mentre ens atenien jo l’agafava per la cintura deixant caure una mica la mà apropant-me al naixement d’aquelles natges rodones i excitants, la seva mà pujà la meva mentre a cau d’orella em deia suaument. – espera, aquí no.

L’entrada a l’habitació va ser caòtica, encara no s’havia acabat de tancar la porta les mans cercaven nervioses un camí entre la roba mentre les boques s’havien ajuntat de tal manera que era impossible saber on començava una i on acabava l’altra. Les llengües xocaven esvalotades, refregant-se, cercant obtenir tota la humitat de l’altre.

El só de tela esquinçada va parar la meva mà en el seu camí cap als seus pits. – Crec que t’he tren ... – No vaig poder dir més, s’havia tret la brusa d’una volada deixant que els pits quedessin al meu abast. Aquella visió em va fer amorrar-me instintivament en un d’ells assaborint el tacte del mugró, llepant-lo quasi amb desesperació mentre la meva mà agafava, acaronava i magrejava l’altre.

Ella acaronava el meu cap amb una mà mentre amb l’altra em descordava la camisa i la passava pel meu pit, acaronant i pessigant suaument els meus mugrons, jo ja havia canviat de pit fent-li els honors a tots dos per igual. Les seves mans van deixar de tocar-me per un moment, el só de la faldilla lliscant cames avall donava explicació al fet. Vaig decidir baixar entre aquelles dues mamelles petonejant l’espai que les separava i seguint avall per la panxa, pel melic, pel ventre fins arribar a un pubis de cabells curts.

Ella em va fer aixecar. – Espera, encara no, treu-te la roba i ens posem al llit. - A corre cuita em vaig desfer de la roba, ni em vaig adonar que el que s'havia esguinçat era la meva camisa i no la brusa d'ella, al treure'm l'eslip el meu penis va saltar com si tingués una molla, ella va riure. - Si que té ganes! Porta'l aquí. - m'hi vaig apropar i ella m'el va agafar amb suavitat, fent que la pell llisqués deixant el gland al descobert.

M'hi vaig estirar al costa d'ella però girat per poder accedir al seu sexe mentre ella jugava amb el meu membre fregant la pell i petonejant el cap, passant la punta de la llengua per sobre, dibuixant un ball rodó. Al final del matoll de cabell vaig trobar uns llavis humits que m'esperaven amb desig, vaig agafar-ne un amb els llavis i l'estirà una mica, després vaig fer el mateix amb l'altre, la meva llengua es va enfonsar fruint de la humitat que amarava aquella vulva.

Amb les mans gratava les seves natges al temps que m'ajudava a estar ben a prop, ben a dins d'ella. Vaig sentir com els seus llavis recorrien el tronc de la meva polla, i la llengua intentava abraçar-la. Ella movia els malucs de tal manera que jo quasi no m'havia de moure per tastar tot el seu entrecuix, fins i tot vaig poder enfonsar un dit dins la seva vagina.

En un moment va tremolar mentre s'arrapava més a mi fent que sentís com el seu clítoris s'aixafava contra la meva llengua, es va apartar i es va girar, ens vam besar, la seva boca tenia sabor a mi, la meva boca tenia sabor a ella, entre petó i petó s'anava movent fins aconseguir que el meu membre apuntés directament a la seva cova, va lliscar fins tenir-lo totalment a dins i ens vam girar quedant ella a sobre, va cavalcar embogida, aixecant-se i estirant-se per besar-me.

La vaig fer girar per ser jo el que quedés amunt, i vaig cavalcar a sobre durant una estona fins que ella es va girar posant-se a quatre grapes, tot això sense deixar ni un moment d'estar dins d'ella. Em sentia embogit, mai hauria pensat que en duraria tant ni que tindria la sensació de flotar.

Ella va arribar de nou, gemegant i amb espasmes, d'alguna manera la seva vagina premia el meu penis i això va fer que jo també arribés, vam caure tots dos esbufegant, ens vam abraçar i ens vam fondre en un petó profund, després ens vam seguir acariciant una bona estona. Va ser llavors quan vam parlar. - Ni se t'acudeixi de dir res a la feina! - No diré res, a la fi tampoc no em creurien.