dimecres, 23 de juliol de 2008

Enxampats

Suposava que estaries a la feina, havia tingut un dia molt dur i sols esperava arribar a cas per descansar. Vaig obrir la porta, no vaig dir res, havia d’estar sol, llavors vaig escoltar els gemecs, em vaig espantar, algú hi era a casa.

El menjador era buit, la cuina també, vaig veure la porta de l’habitació oberta, el llum era encès i se us veia perfectament. No m’ho podia creure! Ell, de genolls al llit, i tu amb la seva polla a la boca, fent-li una mamada de pel·lícula, engolint-la fins al fons.

El màxim que havia aconseguit de tu havia estat que te la freguessis als llavis i al manso aquest la hi estaves menjant com si t’hi anés la vida. Reconec que em vaig enfurismar, per un moment vaig voler cridar, però tinc una mena de sistema de seguretat que m’ho va impedir. Vaig decidir quedar-me dins la foscor del passadís i gaudir de l’espectacle, a la fi, la decisió ja l’havia pres i no pagava la pena espatllar-vos el clau.

El manso et va agafar pels cabells i va començar a follar-te la boca de la manera més brutal que he vist mai, tu t’agafaves als seus malucs però sols per no caure, per un moment vaig pensar que t’ofegaries. Quan es va cansar la va treure de la teva boca, tu tenies els ulls plorosos, bavejaves i tossies.

Et va fer girar i tu, obedient t’hi vas posar a quatre potes, recordo quan te’l vaig proposar, em vas dir degenerat, i jo sols deia de fer-ho en aquesta posició, però el manso, passant del teu cony, te la va clavar al cul sense cap mirament, vas fer un crit que ell va ignorar mentre bombejava dins el teu anus.

Mentre el feia no parava de dir-te puta, gossa, porca, bagassa i tu li responies dient-li que sí, que ho eres, que eres seva. La meva polla s’havia posat totalment tensa dins els meus pantalons però vaig voler restar en silenci, ja posats, estava gaudint d’un número prou interessant.

El manso es va sortir de tu i et va fer estirar-te panxa enlaire, pensava que seguiria ficant-te-la, però el que va fer va ser posar el seu cul a sobre la teva cara, tu vas treure la llengua i li vas llepar com si fos una delícia mentre ell et feia insinuacions escatològiques.

Et va aixecar les cames i va començar a donar-te plantofades al cul i al cony, tu seguies llepant, malgrat de vegades cridaves, llavors ell es va moure per que tinguessis el seu nap a l’abast i vas tornar a llepar-li, a empassar-te’l fins tocar el seu pubis amb els llavis. Ell va gemegar de tal manera que quedava clar que s’havia corregut a la teva boca.

Es va deixar caure a un costat, tu et vas aixecar i t’hi vas posar a sobre d’ell besant-lo, menjant-li la boca com mai no m’havies fet a mi, dient-li que l’estimaves. Allò em va doldre encara més, tanmateix vaig esperar una mica per assegurar-me que l’espectacle havia acabat.

Estàveu tots dos relaxats, fins i tot endormiscats, era l’hora de la meva intervenció, vaig començar a aplaudir. – Magnífic nena! Quin clau! – Vas empal·lidir. – Què fas aquí? Quan has vingut? No és el que et penses. – Vaig riure. – És casa meva, o no? Fa estona, penso que no m’he perdut gaire. No, si ja he vist com pregàveu el rosari. Au va! Què som grans ja.

El pinxo estava encara més blanc que tu, s’havia aixecat del llit i buscava la seva roba sense saber molt bé el que feia, de fet tenia les teves calces a les mans. – Tu! – Li vaig cridar – A tu et conec, tu treballes amb ... el teu cap és en Rovirosa oi? – Sí. – em va respondre tremolós. – Interessant, em deu un parell de favors.

Vaig oblidar-me temporalment del pinxo per seguir amb tu. – Saps no acabo d’entendre perquè t’estàs tapant les mamelles, si les tinc molt vistes dona. – Vaig tirar la roba de la cadira i vaig seure. – I ara què es suposa que hem de fer, nena? – Això de dir-te nena m’agradava perquè no l’has suportat mai.

Tu callaves, el gamarús tractava d’arribar a la porta dissimuladament. – Jo no sortiria al carrer en pilota picada. – Li vaig dir. – Crec recordar que vostè te parella. – Sí. – Molt bé anem a ser civilitzats. Jo no li demanaré a Rovirosa que el faci fora perquè vostè no declararà en contra d’ella al judici de divorci que mai no es farà perquè ...

Em vaig girar cap a tu, esperant que acabessis la frase. – Em perdones? – Vas preguntar. – Ui nena! Què poc em coneixes! Va, torna a intentar-ho. – Tu intentaves rumiar. – No ho sé, de veritat. – Em vas dir quasi plorant. – No ploris, nena, no tens motius. Veuràs, ara et netejaràs, tota. Quan estiguis neta tu i jo farem el clau del segle i per acabar ... per acabar el parlem després. – I ell? – Ah, sí. Per ell també en tinc una sorpresa.

Me’n vaig anar al traster, allà hi havia una pota d’una antiga tauleta de plàstic que t’havies entestat en desar, a mi sempre m’havia semblat un consolador encara que tu em deies que no. Quan em vas veure entrar amb allò vas envermellir. – Ja m’imagino per a què la volies, nena, de fet ara la farem servir.

M’hi vaig girar cap al manso i li vaig dir. – Tu, a quatre potes sobre el llit. Tu nena, t’he dit que et vagis a rentar i de tornada porta la mantega. – El pinxo gemegava acollonit. – Au va, si a tu t’agrada, o no t’ha agradat encular-la a ella? Doncs, si t’agrada el donar t’ha d’agradar el rebre.

Vas tornar amb la mantega a la mà, vaig revisar la rentada, cony i cul sí, mamelles també. – I la boca? Tu penses que em ve de gust menjar-me les restes d’aquest? – Te’n vas anar a rentar-te la boca i al tornar et vaig dir. – Empastifa-li el cul. – Vas agafar la mantega i li vas rebregar entre les natges tant com vas poder.

Et vaig apartar, vaig apuntar el consolador reciclat i vaig prémer amb totes les meves forces. El pinxo va udolar mentre la pota s’enfonsava al seu cul. – Ara l’agafes tu i el mous endavant i enrera, sense treure’l del tot. – Et vaig ordenar. Obedient vas agafar la pota i vas executar el moviments.

Vaig aprofitar per magrejar-te, els teus pits són tan suculents, apostat darrera teu vaig agafar-los i els vaig aixecar i prémer, mai abans m’havies deixat fer res semblant. Vaig agafar-te els mugrons i te’ls vaig estirar i pessigar, primer suaument, desprès més fort fins que vas fer un petit crit. – Què et faig mal?

Em vas sorprendre al dir-me que no, així que vaig seguir, prement i estirant amb més força fins que, en veu baixa vas dir – Sisplau. – Què et faig mal? – Sí. – Vas respondre. – Vaig posar les mans planes sobre els mugrons i els vaig fregar una mica.

Em vaig abaixar els pantalons, la meva polla es va situar entre les teves cames, tu vas obrir les cames esperant que et penetrés. – Deixa’l – Et vaig ordenar mentre em seia de nou a la cadira. – Ja saps que has de fer oi? – Et vas apropar i anaves a posar-te de genolls a terra. – De peu, les cames rectes i abaixes el cap el que calgui.

En aquella posició, que feia que li ensenyessis el cul al teu amant, vas començar a fregar-te la polla als llavis. Et vaig frenar. – Així no era com li ho feies. – Et vaig dir. Llavors vas obrir la boca i te la vas ficar, mig cos primer, i poc a poc més, fins engolir-la sencera. Me la vas treballar fins que vaig sentir que em podia córrer. Et vaig apartar. – Estira’t al llit.

Quasi endevinant, et vas estirar panxa enlaire, aixecant i separant les cames deixant disponibles el cony i el cul. M’hi vaig aixecar i vaig començar a tocar-te, primer els llavis del cony, separant-los, i mirant l’envermellit clítoris. – T’agradaria que te’l mengés oi? – Sí. – Em vas respondre. Vaig agafar el clítoris amb dos dits, el vaig estirar una mica mentre amb altre dit vaig fregar-li la punta.

Vaig posar un dit dins la teva vagina, estaves totalment mullada, vaig posar un segon dit i un tercer. – Em fas mal. – Sí? – Vaig moure els dits dins teu, no semblava que et fes mal, més aviat t’agradava que te’ls remogués, que els girés tocant el teu interior, de fet se t’escapaven els gemecs que intentaves no fer.

Amb l’altra mà vaig intentar ficar un dit al teu cul, vas oferir resistència, una plantofada a la natja i em vas deixar fer. Desprès del primer dit vaig posar un segon que va entrar sense problema. – Sisplau, tres no. – Em vas pregar.

Vaig dedicar-me a jugar amb els teus forats una estona, fins que vaig notar que et podies córrer, llavors vaig treure els dits de dins teu. – N’estic fent massa feina, treballa tu ara, inventa’t alguna cosa. – Et vaig dir mentre seia de nou a la cadira. – Qualsevol cosa? – Em vas preguntar amb una brillantor especial als ulls. – Depèn, tu comença i si no m’agrada t’ho dic.

Vas agafar el borinot pel cabell i el vas arrossegar davant meu, portant-lo com si fos un gos. – Que vols que faci aquest? – Et vaig preguntar. – Què te la mengi. – Vas respondre somrient. – No em ve pas de gust tenir-la dins la boca d’aquest.

Vas fer girar al manso, em vas agafar els peus i els vas dipositar a sobre d’ell. – Si més no que faci de tauleta. – Vas dir amb un somriure de nena dolenta. T’hi vas posar a sobre i vas ficar-te-la sencera, sense tocar-la, vaig sentir com s’esmunyia entre les parets del teu cony i com la premies mentre baixaves i pujaves fent-me fruir com mai havies fet.

Quan vaig notar que estava a punt et vaig avisar, vas apartar-te i vas fer apartar-se al manso i te la vas ficar a la boca, vaig córrer-me immediatament mentre tu aguantaves la meva descàrrega. Et vas apartar amb la boca plena i vas agafar el cap del carallot, vas posar la teva boca a sobre la seva deixant-li caure tot el que tenies a dins.

Amb la mà li vas prémer la mandíbula amunt fent-li tancar la boca. – Empassa-te’l. – Li vas ordenar, ell, amb cara de fàstic, es va empassar el meu fluid, acompanyat de la teva saliva, sense ni tan sols remugar.

Et vas tornar cap a mi, acaronant-me la polla i apropant-te a la meva cara. – No m’has fet un petó. – Vas dir amb veu llaminera. – Ni t’ho penso fer, no te l'has guanyat. – Et vaig respondre mentre t’apartava i m’aixecava. – M’he divertit prou per avui, ara ve la segona part. Aquest bandarra no el vull veure quan torni i a tu, si vols seguir amb mi, se t'han acabat els mals de caps i els “Això és una marranada”. I ara me'n vaig de cap de setmana a posar-te les banyes.

Em vaig vestir i vaig posar unes quantes coses en un maleta. – Per cert. – Dirigint-me al gamarús. – Suposo que no voldrà que se sàpiga el que ha fet avui aquí. Oi? – No, no. – Va respondre atemorit. – Veu com ens entenem? Au, fins diumenge nit. – Us vaig deixar allà, a despit que aprofitéssiu el cap de setmana, malgrat dubto que ell tingués més ganes de marxa. Jo me’n vaig buscar un hotel al centre per passar el cap de setmana, però això és una altra història.

5 comentaris:

Striper ha dit...

Diuen que la venjança millor servir-la en fret, tu la has servit en calent i amb mantega.

Rafel ha dit...

Molt potent la història, sobretot la part del principi quan el protagonista espia...

skorbuto ha dit...

Striper: Lo de la venjança com a plat fred no casa massa amb mi. ;)

Rafel: No voldrias que es perdés l'espectacle? ;)

Lula ha dit...

jo potser hauria estat més dolenta....

skorbuto ha dit...

Lula: Benvinguda, de fet la he suavitzat una mica, la primera versió era molt més dura.