dimecres, 11 de juny de 2008

Tu manes


El Joan arriba a casa, està esgotat i és que un dia amb quatre reunions amb direccions d’empreses clients, on s’ha d’explicar vint vegades que els donuts enverinats no estan permesos com a mida correctiva cap al personal és molt dur.

Deixa la cartera, es treu la jaqueta, la maleïda corbata, les sabates i els mitjons, acaba de treure’s la roba i es passa un aigua a la dutxa. Ja amb el barnús i les sabatilles es deixa caure al sofà, aprofitarà fins que arribi la Lídia per fer no res.

La Lídia arriba al poc, s’ha acabat el descans, segur que hauran d’anar a comprar. – Hola carinyo! – Crida només obrir la porta. Al entrar al menjador se’l veu estarrufat al sofà amb cara de no voler res.

Ella, que avui ha aprofitat per llegir uns quants blocs marranots perquè no quedaven comandes per passar! I és que els divendres a la tarda els clients no pensen en comandes si no els hi va la vida, dilluns ja trucaran esverats perquè els hi manca material.

S’hi planta davant d’ell, separant les cames i aixecant-se la faldilla fins a mitja cuixa, se li seu a les cames i s’apropa a la cara mentre l’abraça li fa petonets als llavis. – Què li passa al meu reitero?
El Joan, fent ús de les poques forces que li queden, li planta un mà al cul i li acarona, mentre respon, com pot als petons que li fa ella. – Hauria hagut d’estudiar física quàntica, ningú no dubtaria de les meves explicacions. Quin dia! Quin fàstic! No tinc esma per res. Podríem anar a comprar demà?

Ella somriu. – De fet el venia pensant, saps és que m’he mirat el bloc de la Caliope, i m’han entrat ganes. – Ui vida! Si no tinc forces! De veritat. – La Lídia rumia un moment. – Ja sé, tu sols hauràs de fer el que et digui, de la resta m’encarrego jo, d’acord?

El Joan se la mira. – I què em faràs fer? – Poca cosa. – Ella s’aixeca. – Au passa al llit i treu-te la roba. – El Joan, mandrós, s’aixeca i enfila cap a l’habitació mentre la Lídia se’n va al bany, es despulla i fa una dutxa ràpida. Es posa el barnús, agafa una palangana petita, una esponja i una tovallola.

Entra a l’habitació, deixa els estris a la tauleta i obre l’armari, remena una mica i, sense treure’s el barnús es posa un parell de peces de roba. Es corda el barnús i es gira. El Joan està estès al llit, defallit tot ell, tita inclosa.

Ella li fa una repassada amb la vista. – Veig que tindré feina. – Es descorda el barnús i el deixa caure a terra, s’ha posat un top sense tirants, blanc que deixa endevinar els foscos mugrons a través de la tela i una faldilla escocesa d’un pam de llargada. – On tenies això? – Pregunta el Joan embadalit. – Sorpresa! – Crida la Lídia, mentre fa ballar els pits dins del top. – Ara et quedaràs quiet i sols faràs allò que t’indiqui.

Agafa l’esponja, l’escorre i li passa pel pit, humitejant els mugrons del Joan, una olor dolça, a maduixes impregna la pell del Joan. – Què es això? – Calla. - Segueix per la panxa i arriba al pubis, la titola fa intents de posar-se erecta, la Lídia passa curosament l’esponja per la pell dels ous, per la titola, humitejant-lo tot.

S’apropa i li fa un petó a la punta. Deixa l’esponja, passa una cama per sobre el Joan, deixant veure l’entrecuix sota la faldilla, s’agenolla a l’alçada del cap, apropant-li a la cara però sense arribar a tocar-ho. – Llepa-me’l. – El Joan, amb la punta de la llengua toca els llavis de la Lídia que, al sentir el contacte humit comença a moure’s per fer que li recorri tot el tall.

El Joan apropa les mans al cul de la Lídia. – Les mans quietes! – Li diu a l’hora que les hi aparta. Obre una mica més les cames per que la llengua s’enfonsi una mica més i segueix el ball mentre els seus fluids llisquen a poc a poc envaint la llengua i els llavis del Joan.

Encara no ha arribat i es retira, s’aboca a petonejar els mugrons del Joan, els repassa amb la llengua, els estira amb els llavis i els mossega suaument, llepa la resta del pit com si fos una llaminadura i va fent camí fins arribar a l’entrecuix.

Passa la punta de la llengua pel penis ja erecte fent una línia recta fins arribar al capoll, de la mateixa manera baixa fins els ous i, sense tocar-los amb els llavis hi fa un ball amb la llengua, amb la mà els aixeca i continua per l’entrecuix, fa que el Joan aixequi les cames i li petoneja el cul, clavant-li la llengua tan com pot.

D’un costat de la faldilla treu un consolador petit, l’apunta al cul del Joan i li ho fica. El Joan fa un petit crit. – Au va! Que no és tan gros. – És que no m’ho esperava. – Mentre el posa en marxa per que vibri dins del Joan torna a pujar pels ous, agafant-los per separat i engolint-los un moment.

Després torna a la polla del Joan. Està tensa, sembla que vulgui explotar. – No t’aniràs a escórrer oi? – Li diu amenaçant-lo amb la mà. – Que encara queda molta festa. – Llavors fa un petó a la punta, la llepa amb la llengua i poc a poc se la empassa, primer el capoll i tira enrera fins tenir-la fora, després una mica més i de nou enrera, cada vegada una mica més a dins fins arribar a engolir-la sencera.

El Joan sent que no s’aguanta més. – Si segueixes em corro! – li crida. Llavors ella es retira. – Abans de córrer-te has d’acabar la feina. – La Lídia es gira i apropa l’entrecuix a la cara del Joan, aquesta vegada en busca el contacte.

Ell la agafa pels malucs i se la posa al davant, tenint accessible tant el cony com el cul, enfonsa la seva boca dins els llavis humits i envermellits de la Lídia, xucla els fluids que regalimen fruint del sabor àcid i salat.

Ella frega la polla d’ell, poc a poc, amb la mà, sols per mantenir-la erecta i excitada mentre espera que ell la porti a l’orgasme. El Joan s’aventura amb l’anus de la Lídia, el petoneja, amb la llengua recorre els plecs de la rosella i acaba fent pressió en el centre amb la punta.

Torna als llavis i els llepa, els mossega i estira, a cops per separat, a cops junts. Arriba al clítoris, el colpeja amb la llengua, l’agafa amb els llavis i l’estira. La Lídia gemega, sense adonar-se imprimeix un ritme més fort al penis del Joan.

La Lídia es separa. – Encara no has arribat. – Li diu el Joan. – Vull tenir-te a dins. – Es gira sense deixar la polla, la posa a l’entrada i s’asseu a sobre. El fal·lus entra sense problema en la vagina i la Lídia comença a cavalcar el Joan, ell li agafa els pits i els hi frega, li prem i estira els mugrons.

La Lídia fa un crit i para de sobte. – T’he fet mal? – No, ja he arribat. - De la tauleta agafa un tub de vaselina es posa una mica al cul, es treu el fal·lus de la vagina i se’l porta a l’anus, s’asseu a sobre, la polla entra amb dificultat fins que entra tot el capoll, llavors la Lídia es deixa anar i la resta entra fins engolir-la tota.

Continua la cavalcada, pressionant la polla amb el cul, pujant i baixant rítmicament fins que el Joan gemega amb força i es deixa anar dins la Lídia. Ella s’aixeca fins que li surt el penis i es deixa caure al costat del Joan. – Gràcies, amor. – Li diu ell i l’abraça i la besa als llavis, petons curts, punta de llengua entre els llavis de vegades, com a ella li agrada.

13 comentaris:

Striper ha dit...

Oh de bon mati sexe anal oh escalfa el dia segur.

Núr ha dit...

que bé, quan et deixen fer!

Gatot_X ha dit...

faldilla escocesa? mmmm...quasi prefereixo un vestit de ras, una mica ample... que permeti tapar-li la cara a ell... catxis el morbo!!!!

petons i llepades de multiforats!

El veí de dalt ha dit...

Això passa per llegir la Caliope? Caram...

M.TeReSa ha dit...

Ostres he llegit les teves histories i cunills!!! son d´allo mes sugerents !!!! on treus tanta imaginacio? jeje
Felicitats, seguire pasant!!!

Arkana ha dit...

Excitant i dolç alhora. Tan de bo totes les parelles aprofitessin l'esgotament setmanal per culpa de la feina i dels problemes com tu descrius.

Un petó!

Gatot_X ha dit...

tens una coseta pel teu blog a la Cuca

skorbuto ha dit...

Striper: I tant que l'escalfa.

Núr: Que bé quan voleu que us deixem fer.

Gatot_x: M'apunto la idea del vestit de ras.

Veí: Entre d'altres.

M.teresa: Benvinguda. La imaginació, no sé, crec que la porto de sèrie ;)

Arkana: El món seria més felíç, segur.

Ebrenca: Com et vaig dir per correu, sento que tanquis. Fins sempre. Un petó i una abraçada.

Gatot_x: Aquesta nit ho miro, que a la feina ets pecat :)

fada ha dit...

Caram amb la Lídia. Quin poder de convicció...;)

Shalheira ha dit...

Certament, t'ho dic, tens fusta d'escriptor i una gran imaginació. A més, també tens molt de valor, perquè no tothom s'atreveix a publicar blocs d'aquest caire (i a més en català!)
Segueix així.

skorbuto ha dit...

Fada: Sí, la veritat és que la Lídia és una dona molt convincent ;)

Shalheira: Benvinguda, Gràcies per l'afalac. De lo del valor, algú l'havia de fer i no en tinc res a perdre.

Ebrenca exiliada ha dit...

Suplantació d'identitat:

HI ha algú que es fa passar per mi dient de tot. Aquest és un dels motius pels que vaig tancar el bloc. Lo curiós del cas és que qui fa aquest comentari, intentant suplantar la meva identitat, tampoc és que sigui molt espabilat. Escriu el seu bloc, això si, però espabilat, no ho és massa.

Com podeu veure, totes les identificacions porten la b de blogger al costat, en canvi l'altra "ebrencaexiliada" no la porta. I com podeu comprovar, aquesta si. O sigui, que si que sóc jo.

A aquesta persona li agrairia que deixi ja d'utilitzar una suposada identitat que no li correspon. Oi que ens entenem J?

El company de Venus ha dit...

Així es diu, Ebrenca vertadera.