dimecres, 14 de maig del 2008

Espectacle al metro

Era ja tard, el maleït projecte estava embarrancat i m’havia hagut de quedar fins molt tard per deixar-ho enllestit. Vaig entrar al vagó sense mirar, enfonsat en els meus pensaments, potser els hi hauria de dir malsons.

Vaig seure en un seient lliure, dels que miren cap endavant, una faldilla i unes cames al seient del costa em van fer aixecar la mirada. – Perdó. – vaig dir mecànicament, vaig pensar de canviar-me al seient de davant, però no tenia ganes de moure’m, i, a la fi, amb comportar-me no havia de tenir problemes.

Uns gemecs em van treure dels meus pensaments, vaig mirar cap a on sonaven, una parella s’estava ficant mà descaradament, sense parar compte en nosaltres dos. – Porten així tres estacions. – Em va dir la dona. – Potser si els deixem sols, no? – I perdre’ns l’espectacle gratuït?

La resposta de la dona em va provocar un somriure malpensat, mentrestant, la parelleta es menjava a petons, llepant-se l’un a l’altra, repassant-se per tots els racons, ell tenia la camisa oberta, ella el jersei aixecat, les mans es perdien dins els pantalons del contrari.

Van desaparèixer darrera els respatllers dels seients i sols les cames sortien envaint el passadís. Ell lliscà fins agenollar-se, mentre li baixava els pantalons i, presumiblement, les calces. Un soroll de xuclades, llepades i petons es barrejava amb els gemecs de la noia.

- Vas molt lluny? – Em va preguntar la dona del costat. – Al final de la línia. – Vaig respondre sense girar-me. Una sensació estranya em va fer deixar de banda la parelleta. Els ulls li brillaven, els llavis li tremolaven lleument.

Com si un imant m’atragués em vaig atansar als seus llavis deixant un petó fonedís a sobre d’ells. La seva mà va sortir llençada cap a mi. – Ara rebràs una de bona, carallot. – Vaig pensar mentre m’hi preparava per entomar-la. La mà, però, va agafar-se a l meu clatell, empenyent-me cap als llavis de la dona, enfonsant-nos en un mar de petons rodejats per una abraçada.

No puc dir si vaig ser jo o va ser ella que posà la meva mà al seu pit, o el pit i la mà van córrer a trobar-se, el cas és que allà estava, acaronant un volum tendre de carn desitjosa de ser tocada. La mà es va escapolir cap a la cuixa, acaronant per sobre la mitja, iniciant el camí sota la faldilla. – Aquí no, sisplau, no sóc tan agosarada. – em va dir. – Llavors? – Li preguntà. – Vine.

Ens vam aixecar, el tren parava a l’estació, vam sortir mentre la parelleta s’havia entestat en fer un seixanta-nou al terra del vagó. Agafats de la mà vam córrer fora de l’estació i unes passes més enllà vam entrar a un porteria.

Vam pujar les escales fins el principal, ella tragué la clau de la bossa, obrí la porta i vam entrar, així que vaig tancar la porta els seus braços em lligaren per sota les aixelles clavant els seus pits en la meva esquena.

Em vaig girar buscant la seva boca amb la meva boca, deixant que les llengües ballessin una dansa frenètica, tocant-se, mullant-se l’una de l’altra, xocant entre elles. Mentre, li descordava la brusa, deixant el sostenidor al descobert i ella em treia la camisa, pràcticament esquinçant-la.

Com sempre, la part més difícil és la del maleït sostenidor, a qui collons si li va acudir fer-ho tan complicat d’obrir? No va ser la pràctica però vaig encertar a la primera amb els gafets del diable. I el premi va ser tenir al abast, lliures, uns pits de pell suau i mugrons foscos, totalment erectes per l’excitació.

Les mans se m’anaren directament a acaronar aquells volums que se m’oferien, la pell suau de les areòles enfonsant-se al pas dels meus dits, els mugrons tensos, palpitants al meu tacte. Vaig sentir les seves mans lluitant amb el meu cinturó i, per fi, deslliurar-me dels pantalons.

Ella enfonsava la mà dins els eslips, acaronant-me el membre, que lluitava per sortir de la seva presó. les meves mans baixaren fins a la cintura, disposat a descordar la faldilla, però em vaig trobar amb la goma dels pantis. La faldilla jeia a terra, rodejant els peus de la meva dama.

Vaig ajupir-me, petonejant-li, els pits primer, la panxa desprès, mentre les meves mans li baixaven la peça de licra, deixant les calcetes al accessibles, les mitges van quedar un pam per sota l’entrecuix mentre em dedicava a acaronar les natges per dins les calces i petonejar el pubis per sobre d’elles.

Va ser ella que se les va baixar, oferint-me un bosc negre on perdre’m, i així ho vaig fer, ensumant-la i petonejant-la fins trobar l’inici del congost i l’esmunyedís botó. La meva llengua recorregué tota la contrada, fruint del seu sabor, de la seva humitat. Ella em premia el cap amb la mà, com si volgués tenir-me encara més a dins.

M’agafà pels braços per fer-me aixecar. – Vine. – Em va dir, la roba que ja no portàvem va quedar a terra i ens vam anar cap al bany, ella es va ajupir per omplir la banyera, deixant al meu abast unes natges voluminoses, molsudes i excitants. Mentre ella atenia a l’aigua em vaig agenollar davant d’aquell temple de carn i li vaig acaronar i besar, mossegar suaument i pessigar.

Em vaig deixar caure a la boca de la mina, acaronant els plecs de la rosella, clavant la punta de la llengua en el centre. – Ja està. – Va dir mentre s’incorporava, es treia els pantis i les calces i s’enfonsava en l’aigua tèbia.

Em vaig acabar de treure l’eslip, ella em mirava amb un somriure golafre, vaig posar els peus a l’aigua i ella em va fer agenollar-me, deixant el meu penis al seu abast, me l’agafà amb la mà acaronant-lo de principi a final, amb l’altra mà el va mullar amb aigua.

Va dipositar un petó a la punta, la seva llengua va començar un ball sobre el capoll mentre amb una mà fregava el cos del penis i amb l’altra jugava amb els testicles. S’introduïa el capoll a la boca, abraçant-lo amb els llavis i colpejant amb la llengua.

Sentia que em podia córrer en qualsevol moment i li vaig advertir. – De debò? – I va seguir llepant i xuclant el membre. No em vaig poder contenir més i vaig esclatar, ella va continuar com si rés no hagués passat, llepant, xuclant, fregant, acaronant.

Tornava a tenir el membre erecte, ella es va aixecar i em va besar, sabia a mi amb tota la intensitat, la vaig abraçar tractant d’assaborir els seus llavis, la seva llengua, la seva boca. – Ara et toca a tu. – Em va dir.

Em vaig asseure, ella va apropar el seu pubis a la meva boca, m’hi vaig enfonsar en els seus plecs, mullats per l’aigua i pels seus fluids, sentia com pujava i baixava fent que la meva cara la recorregués completament, les meves mans agafaren les seves natges, prement-les amb delir.

Un gemec i un crit van acompanyar la seva explosió, banyant la meva cara en el seu líquid orgàsmic. Sense apartar-se de mi es va anar deixant caure fins que va trobar el meu penis, aquest entrà a la cova sense ajut, com is ja conegués el camí.

Mentre em cavalcava em passava els pits per la boca, sense quasi poder tocar-los, la meva mà premia el seu cul, amb l’altra em vaig apoderar d’un pit. Ella va buscar la meva boca, cercant amb la seva llengua la meva. Amb una mà va apropar els meus dits al seu anus. Vaig entendre el que volia, vaig escolar el meu dit dins el forat, poc a poc, a intervals, aprofitant les seves escomeses.

Vaig sentir com m’escorria dins d’ella, i com ella s’escorria també. Va deixar-se caure a sobre meu. Vam romandre una estona en silenci, al final em va mirar, em va fer un petó i em va preguntar. – Tens parella? – No. – Vols tenir-ne? – Em vaig quedar parat, no sabia que respondre. – No ho sé. I si no t’agrado? – Si vols, correm el risc. Sempre podem dir les coses clares. – No et fa por? – Sí, i què?

Vam sortir de la banyera, ens vam assecar l’un a l’altre i vam anar decidir fer un mos i després anar al llit.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

molt bon bloc...

ale, la lluita continua!

dewwww

Striper ha dit...

Un magnific i calent relat amb molt de morb. qui diu que eñl transport public no t'alicients.

Anònim ha dit...

aix... aquest final de parelleta, ves!
prò per la resta, genial com sempre, tot i que m'ha costat imaginar-me segons quines posicions a la banyera plena d'aigua! quin merder després per fregar!

un somriure, guapo!

Josep B. ha dit...

Skarabat: Benvingut.

Striper: El metro dona molt de joc, cert.

Núr: Dona! alguna història hauria d'acabar així (de totes maneres, tens raó m'ha qyuedat un final una mica nyonyo)

Lo de la banyera depen del tamany, a la de casa ja et dic jo que no m'atreviria ni a la meitat que explico, però qui sap, algun/a esportista d'èlit ... ;)

Un petó, maquíssima.

Anònim ha dit...

Ja deia jo que tenir una banyera gran ha de ser la repera i si a més té hidromassatge ja no t'ho explico, amb un bon "xooooorro" d'aigua!

Josep B. ha dit...

Plugim: I tant que és la repera! La de coses que es poden fer. Però amb ganes fins i toto un plat de dutxa pot donar molt de joc. ;)

Lena ha dit...

Bueno... estoy aprendiendo catalán (no soy de Barcelona aunque llevo allí viviendo cuatro meses) pero todavía me cuesta comprender textos tan complejos...Y es una lástima, proque tiene muy buena pinta ;) Volveré cuando lleve diez o doce clases más, prometido. Por cierto, muchísimas gracias por visitarme, ha sido una grata sorpresa matutina.
Encantada :)

Josep B. ha dit...

Lena: Bienvenida. Ánimo con las clases de catalán, mientras tanto dispones de un traductor en la misma página que funciona bastante bién.

Eli ha dit...

Tens un premi al meu blog per tu...
Felicitats!!!
;-)

Anònim ha dit...

No sé com començar, per defecte llegeixo l'altre bloc, però aquest és interessant :) la noia és llençada eh! a mi no em passa això! però en part la parella els aporta una mica de vida i els dóna sort en part i la part de la banyera genial, a més quan la noia li pregunta si té parella i si en vol ole! no m'ho esperava, merci per fer escrits així s'ha de pensar per a buscar situacions i preguntes i tot plegat, no me'n sortiria jo! Salut :)