divendres, 9 de maig de 2008

Lliçó

Ella arriba a casa tota esverada. – Casundena! Brodemerda! – Ell, que, fins que ha escoltat la porta, estava per altres qüestions – Merda de filtre, aquesta rentadora l’hem de jubilar ja. – Entra des del safareig. – Què et passa, carinyo?.

Ella ha llençat la bossa a sobre el llit amb tota la mala llet que ha pogut. – Un cabronàs que es dedica a grapejar-me al metro, i no te aturador, el porc, se m’ha enganxat al cul, repassant-me amb el paquet.

Ell l’abraça i li fa un peto. – Au, seu i tranquil·litzat. Però no li has dit res? – De tot, m’he canviat de lloc, li he dit el nom del porc, però és el mateix, i demà ja veuràs com serà allà de nou.

Ell es queda rumiant. – Se m’acudeix una cosa. – Ui! Aquesta mirada la conec jo, quina t’estàs empescant? – Em deixes que sigui una sorpresa? – Explica’m un mica. – Deixem-ho en que demà t’espero a la porta de la feina.

Ell l’està esperant, com havien quedat, a la porta de la feina. Quan es troben es fan un petó i una abraçada, algunes salutacions de compromís amb les companyes de feina – Quin xicot més eixerit que tens! – i fer el camí cap al metro. – Al vagó em posaré davant teu però separat, com si no anéssim junts, tu no t’esveris que jo ja me’n faré càrrec del paio.

Entren tots dos per separat, l’individu és a l’andana, ella l’ha vist, passa per davant d’ell i n’avança uns metres, es gira cap a la via, ell, el xicot, es queda una mica endarrerit, just a l’altra banda de l’element.

Arriba el tren, al parar una porta queda just davant d’ella, el pinxo, sense dissimular, se’n va darrera d’ella, ell entra dins el mateix vagó, un parell de portes enllà. Hi ha gent al vagó, però no pas tanta com per fregar els cossos.

Ell s’obre pas fins on està ella, el pinxo ja la està repassant, aliè als moviments d’ell que es posa just al darrera, se li enganxa posant-li a l’esquena la punta d’un tub de ferro que porta a la butxaca i li xiuxiueja. – Xist! No cridis, no t’esveris, t’estic apuntant, ara baixarem tots a la propera i aniràs on et diguem. Queda clar?

El tipus, suant de nervis, assenteix amb el cap. Baixen a la següent estació, tots tres, s’apropen a una nau que sembla abandonada, ell li passa la barra a ella i obre la persiana de metall. Entren tots tres. Dins hi ha una antiga sala de gravació, insonoritzada.

Entren. – Ara estigues quiet. – Li diu, li embena els ulls. – Ara despulla’t. – Però ... – Vols que et peli? Despulla’t! – el manso obeeix i es treu la roba. El fa posar-se a quatre potes el lliga, amb un collar, pel coll i amb manilles les mans i els peus a unes barres posades estratègicament.

Li diu a ella que es despulli i ell fa el mateix, parla al borinot. – Bé, ja que t’agrada tant de repassar la meva xicota, ara tindràs l’oportunitat de fer-ho bé. I quan dic que el faràs bé és que aprendràs a fer-ho bé. M’has entès? – El paio, tremolant assenteix. Ell amb una tira de cuir ampla, li dona una fuetada al cul. L’altre crida. – Ara estic segur que ho entens. Ara li lleparàs els mugrons, mentre ella em digui que no li agrada com ho fas ... – Li deixa anar una altra fuetada. – I no se t’acudeixi de fer-li mal.

Ella s’asseu en un coixí davant del tiu, sense miraments li agafa el cap i el porta cap a un mugró. – Comença cabró! – Ell s’amorra tractant de llepar el mugró, mentre ella cantusseja. – no m’agrada, no m’agrada, ... – en conseqüència les fuetades es succeeixen fins que ella comença a dir – Això és una altra cosa, sí, mmm ...

Llavors li estira del cabell fent-li aixecar el cap i l’apropa a l’altre pit, amb la primera lliçó apressa, el pinxo li treballa el mugró a consciència. Ella el crida a ell i li diu alguna cosa a l’oïda. – El que tu vulguis amor. – Li respon, agafa al manso pels cabells i, quasi a cau d’orella, li avisa. – Ara vull que li rentis els peus, ben nets.

Ella li planta davant de la cara un peu, ell comença a llepar la planta. Ell li deixa anar una fuetada. – Llepa-li els dits! – El manso li llepa ficant la llengua entre els dits i empassant-se el dit gros, xuclant-lo frenèticament.

Ell s’apropa i la besa als llavis, es fonen en un petó mentre el pinxo li fa la “pedicura”, ell apropa la mà al cony i li acarona per sobre, sense ficar els dits, ella li magreja la polla. – Ens estem oblidant del capoll. – Li diu ell separant-se d’ella.

Fan canvi de peu i el paio s’extrema en acomplir els desitjos de la parella. Ara ella es posa a quatre potes apropant-li el cony a la cara. Ell li ordena. – Vull que tingui un bon orgasme. Ja! – Amb l’ordre comença una cadència de fuetades al cul del pinxo que enfonsa la cara dins la figa com si volgués fugir pel forat.

Ella arriba cridant escandalosament, es deixa caure d’esquena a terra i ell se li apropa. – Vols una altre, amor? – Li pregunta a cau d’orella. – Vull que em follis. – Li respon ella. – I el tita fluixa? – Que ens llepi mentre ho fem! – Respon ella.

Ella s’aixeca i es posa sobre el pinxo, amb les cames obertes, ell, des de darrera, fica la polla al cony i comença a moure’s. Amb la corretja del coll fa apropar al manso fins al cony d’ella. – Llepa’ns com si t’anés la vida, fill de puta.

El pinxo es dedica a llepar polla i cony al mateix temps, fent que tots dos accelerin el ritme, gemeguin i, per fi es corrin. Ell treu la polla i la llet, barrejada amb els fluids d’ella, cauen a la cara del passerell.

Els dos s’abracen i es besen, riuen. – T’estimo. – Jo a tu també. – Que fem amb el gos aquest? – Li pregunta ell. – Podríem adoptar-ho.- Bromeja ella. – I ara! Per bèsties a casa ja hi sóc jo. – L’homenet, tot empastifat. Tremola. – Està empalmat, potser que s’ho passi bé ell també no? – Diu ell. – No penso llepar-li! - Diu ella. – No, amor, pensava en altra cosa.


Ella treu un condó i el consolador de la bossa, se’n va al cul del borinot, posa el condó al consolador i li apunta al forat del cul. Amb la mà plana sobre el consolador, el prem fins fer-ho entrar. Durant una estona el mou endavant i enrera.

Mira a la polla del borinot. – Amor, aquest no es vol córrer. – Deixa que li dono jo. Ell agafa el consolador i li empeny un ritme molt més accelerat. La polla del borinot dona salts fins que al final deixa anar tota la càrrega.

Deslliguen el manso i el fan vestir-se. – Ara ja saps el que passa quan algú repassa la meva xicota sense el seu permís oi? – El pinxo assenteix. - Ara sortiràs i començaràs a córrer i no vull que la meva xicota et torni a veure, sinó el que t’ha passat avui serà sols una broma.

El pinxo es treu la bena, enfila la porta a la carrera, rellisca i cau a terra s’aixeca i desapareix. – No ens donarà problemes oi? – Pregunta ella. – I dir que li ha dat pel cul una dona? Aquest és dels que callen per sempre mai. No pateixis.

Ella es mira tot. – Anem a casa que tinc ganes de més.- Ha Ha, no has tingut prou? – No, m’has posat molt calenta, senyor castigador. - Tots dos, abraçats, enfilen el camí cap al metro, passejant, i d’allà a casa, a seguir la festa.

4 comentaris:

Striper ha dit...

Un relat que escalfa aquest dia plujos i una mica fresquet, enhorabona.

Núr ha dit...

Jo, als putos desgraciats que em foten mà al metro, els fotria una bona patada als ous, coi! Quin fàstic de gent.

Prò m'agrada com li han donat canya, aquesta parelleta! Sí, senyor!

skorbuto ha dit...

Striper: I tant que escalfa! Sobretot el cul del borinot!

Núr: Crec que el meu sistema és més efectiu que lo de la patada als ous. ;)

Cesc ha dit...

Ostres no me l'esperava pas :) una bona lliçó si que li han donat al borinot!