divendres, 7 de març de 2008

Qui no ha discutit alguna vegada?

Ahir vaig me les vaig tenir amb la Mireia, de fet era una bajanada, però vam acabar enfadats, dormint cadascun cap al seu costat; vaig intentar fer les paus però no em va deixar. “Deixa’m en pau!” em va dir quan li vaig acaronar el cabell.

Aquest matí ella havia de fer unes gestions i encara no ha arribat al despatx. Jo em sento dolgut. M’estic pensant de plantejar-li seriosament que és el que vol.

Sento com arriba, la seva manera de trepitjar és molt especial. S’asseu a la seva taula, no ha passat a fer-me un petó com fa sempre i això em trenca el cor. Agafo aire, m’aixeco i me’n vaig cap a ella. Li faig un petó als llavis. “Et penses que així em faràs contenta?” Em diu amb to d’emprenyada.

“Però és que fa quatre dies que sortim tu i jo, no podem córrer tant.” Li dic “a mi ja em semblaria bé d’aquí a un temps, però primer hem d’assentar la nostra relació.”

Ella em replica. “Tu no en vols, i ja està, no em vinguis amb històries. Però jo sóc una dona, i el vull. No sé si l’entens” Me la miro i tracto d’acaronar-la, ella m’aparta la mà, anava a dir-li que ho planegéssim, que d’acord però amb calma. Però que no em deixi acaronar-la m’ha sabut greu.

“Mira, bonica, si tanta pressa tens ja t’ho faràs. T’entenc, sols demano calma. Entens? Vols tenir un fill? Doncs el tindrem, però si he de tenir un fill amb tu vull poder mantenir-ho, donar-li una bona educació, i que pugui elegir un futur adient. Si no vols entendre això no cal que continuem!”

Me n’adono que li acabo de donar un ultimàtum. Què has fet capullo? A més li estàs assenyalant amb l’índex. L’has cagat. Els ulls de la Mireia brillen, alguna cosa no encaixa. “Meu senyor!” em diu i m’agafa la mà i comença a llepar-me el dit, ho fa igual que fa amb el meu penis que, per cert, es posa dur de cop.

En veu baixa li recordo “Estem al despatx.” Ella deixa el dit un moment, mira, està la Neus que ens mira amb un somriure còmplice mentre recull la bossa. “He de sortir a fer uns encàrrecs, el cap està de viatge. Si es nena li posareu Neus?” Ens diu abans de tancar la porta.

“M’he portat malament, meu senyor, ara em castigaràs, oi?” Em diu la Mireia amb veu melosa. “Es clar que sí. Quan arribem a casa rebràs deu assots al cul.” Ella obre un calaix i treu un regle de fusta de quaranta cm. I me l’ofereix. “Per què, meu senyor, has d’esperar a la nit?”

S’aixeca la faldilla fins quedar amb el cul a l’aire, es baixa les calces i s’estira sobre la taula, esperant el seu càstig. M’atanso al seu cul. “Compta els cops, alternant les natges.” Li ordeno. I començo a donar-li. “Ai! un, dos, dos, tres, quatre, quatre, cinc, cinc, cinc.” Paro al veure que està repetint els números. “Compta bé!” Ella em respon. “Sí meu senyor. Ai! Sis, set, vuit, nou.”

S’obre la porta i entra l’Ada parlant i sense adonar-se. “Hola Josep, et porto un papers per signar que ... Ostres! Perdó, ja torno després.” “Deixa’ls a la taula, sisplau” Li dic simulant normalitat. La noia es va mirant el cul envermellit de la Mireia, deixa els papers i es queda palplantada.

“Què vols quedar-te a mirar?” Li diu la Mireia. “Doncs ... no, si us molesto ja me’n vaig.” L’Ada enfila cap a la porta. “La deixes quedar meu senyor?” “Ada, vine, sisplau.” Li dic, l’Ada s’apropa. “Saps que estem fent oi?” “Sí, ja m’ha explicat la Lídia que us agrada això” “Vols veure-ho?” Li proposo. “Eh ... sí, però jo no vull participar, sols vull mirar.” “Et sembla bé puteta meva?” li dic a la Mireia. “Sí, meu senyor.” L’Ada s’asseu a una cadira.

“Per on estàvem?” Pregunto a la Mireia. “Ens havíem quedat en el nou meu senyor, però podries donar-me’n quatre més en honor a l’invitada.” “D’acord, continua contant.” Li ordeno. “Ai! Deu, onze, dotze tretze, catorze.” Al cul de la Mireia es veuen les marques envermellides del regle. “Ara et foradaré aquest cul de porca que tens.” “No tindràs pietat de mi, meu senyor?” Em respon. “L’he de tenir?” Li pregunto atansant-me a la seva cara. “En absolut, meu senyor, en absolut.”

M’obro la cremallera i trec la polla fora dels meus pantalons, l’Ada es mira l’escena totalment excitada, s’ha abaixat els pantalons i s’ha ficat la mà dins les calces. “Unes calces molt boniques.” Li diu la Mireia. “Gràcies.” Respon l’Ada.

Li poso el penis apuntant al cul i premo per que entri endins, poc a poc, una vegada a dins vaig fent moviments endavant i enrera lents i constants. La Mireia gemega, l’Ada també. Quan noto que estic a punt de corre’m em paro, trec el pal del cul de la Mireia i li deixo caure la llet a sobre.

La faig girar i endinso la meva llengua en la seva petxina, la té totalment molla, devoro tots els seus racons i em bec tots els seus líquids fins que s’escorre en un crit. De fons sentim un só profund, és l’Ada que també ha tingut el seu orgasme.

“Me’n vaig a netejar.” Els hi dic a les dues. I les deixo allà, les dues amb les calces als turmells, mirant-se l’una a l’altra, voldria que ara juguessin entre elles, però això no el podré veure, almenys avui no.

5 comentaris:

Striper ha dit...

De aixo las reconciliacions son el millor però les emprenyades a vegades no hi qui las entengui.

caliope ha dit...

mmmmm! està molt bé! de tota la vida es diu que les reconciliacions son el millor, peró aquesta està molt bé.

Petonets de reconciliació

Lant ha dit...

uhm,

em sembla que enviaré el CV a aquesta oficina per si necessiten a algú...

skorbuto ha dit...

Lant, em dol informar-te que, pel moment estan cobertes totes les places.

De totes maneres sempre pots mirar de convertir el teu lloc de treball actual en quelcom semblant.
;)

Lant ha dit...

uhm...

ok, merci pel consell, però esperaré a que surti una vacant ;)