dimecres, 12 de març de 2008

Castell de focs

L'Ada i La Lídia han quedat per comprar roba adient per la festa, el regal pel Joan ha de ser molt especial. La Lídia li ha dit que anaven a sopar amb una amiga que necessitava ajuda. Com que ell és advocat s'ha pensat que es tracta d'un problema legal.

La Lídia té molt clar com vol portar a L'Ada, compren un tanga minúscul, negre, semitransparent, unes mitges negres calades i un lligacames del mateix color.

Troben un vestit blanc, escotat tant per darrera com per davant, l'escot del darrera arriba fins pràcticament el cul de l'Ada, l'escot del davant amb prou feines li taparà els mugrons i poca cosa més.

“Saps? Estic sentint un pessigolleig, allà baix ...” Li diu l'Ada a la Lídia, aquesta se li apropa i, en veu baixa, li diu. “T'estàs posant calenta?”. L'Ada envermelleix i assenteix amb el cap. “Jo també.” i li fa un peto furtiu als llavis.

És el torn de la Lídia, comença pel vestit, troba un de color vermell, li arriba a mitja cuixa, l’escot ample una mica per sobre els mugrons. “T’hem de mirar unes calcetes, no?” Li pregunta l’Ada. “No.” Respon la Lídia amb un somriure entremaliat. L’Ada envermelleix. “No?” “No.” Torna a dir la Lídia.

Arriba l’hora del sopar, el Joan espera a la porta del restaurant, les dues dones. La mirada perduda, rumiant. “Merda de dia, desprès voldran que celebri l’aniversari. I ara a veure quin problema te la dona aquesta. Com si no tingués prou.”

Veu arribar les dues dones, els ulls se li surten de les òrbites al veure l’Ada i la Lídia. “Quin bombó que m’ha portat! Com després la Lídia no vulgui res em donarà alguna cosa. Deu n’hi do, ella també s’ha posat ... buf. No sé si podré coordinar les paraules.”

La Lídia se li abraça i li fa un petó amb llengua, un petó dels que mai li fa si no és en la intimitat. Sent la pressió dels pits sobre el seu pit i com s’arramba al seu paquet. “Felicitats amor.” Li mormola a cau d’orella, “T’he portat un regal.” És separa una mica i li mostra L’Ada. “Aquesta és l’Ada, és el teu regal per aquesta nit, totes dues ho som.”

L’Ada li fa un petó superficial als llavis. “No, Ada, més profund, com li he fet jo.” Li diu la Lídia. El Joan i l’Ada es fonen en un bes humit i llarg, la Lídia, abraçada al Joan se’ls mira desitjosa d’afegir-se.

Quan es separen el Joan busca els llavis de la Lídia. “Gràcies amor.” Durant tot el sopar, parlen en veu baixa, explicant-se el que faran al arribar a casa. El Joan s’ha de controlar, se sent totalment desbordat. “Estic somiant.”

El Joan posa una mà a sobre la cama de la Lídia, li acarona suaument lliscant fins a l’entrecuix, la Lídia separa les cames per facilitar-li la feina, els ulls del Joan s’il·luminen al trobar el cony de la Lídia sense la lleu protecció d’unes calces, enfonsa els dits en els humits llavis de la Lídia mentre ella se’l mira. “T’agradaria menjar-me’l ara?” Li pregunta fent-li una moixaina. “Hi ha massa llum aquí.” Li respon ell. “Però penso menjar-m’ho tot així que pugui.” “I a l’Ada, li menjaràs amor?” “També vida meva.” “Fes-li un petó.”

El Joan es gira cap a L’Ada, sense treure la mà de la figa de la Lídia, que li te agafada, i li besa als llavis, les seves llengües es troben, jugant a perseguir-se, a tocar-se i enfonsar-se en l’altre. Se’n va cap a l’orella de l’Ada “Ets preciosa, et desitjo.” I li besa l’orella, amb la mà que li queda lliure li toca suaument el pit per dins del vestit, fent que els mugrons se li posin erectes.

“Ens anem a casa?” pregunta la Lídia. S’aixequen tots tres, el Joan es mire l’entrecuix i s’asseu de cop. “Ostres!” Diu compungit. “Que te passa amor?” Li pregunta la Lídia mentre mira al paquet del Joan. “Mira, Ada, com el tenim!” Diu rient, se li apropa a l’oïda. “Va estimat, que no passa res.” EL Joan s’aixeca deixant veure un entrecuix totalment boterut.

Quan entren a casa el Joan abraça la Lídia, la besa buscant la seva llengua amb delir, li fica la mà sota el vestit, aixecant-li fins deixar-la amb el cul a l’aire. Deixa de besar-la un moment i li diu a l’Ada: “Vine aquí.” Li agafa la mà i se la posa al cul de la Lídia. “Acarona-li.” I ara la besa a ella.

La Lídia s’entesta en treure-li la roba al Joan fins al punt d’estripar-li la camisa deixant el mugró a l’aire, la Lídia comença a xuclar-li i mossegar-li. El Joan, mentrestant, fa caure el vestit de l’Ada, quedant pràcticament nua, sols amb el minúscul tanga negre, visiblement mullat, les mitges i el lligacames.

La mà de l’Ada s’enfonsa entre les natges de la Lídia i troba el forat del cul que frega amb el dit. La Lídia ja ha deixat nu al Joan i s’agenolla davant d’ell, l’Ada deixa anar la mà. “No, sisplau, bonica, segueix.” L’Ada s’ajup per tornar a trobar l’anus de la Lídia, quedant-se amb el cul en pompa, el Joan aprofita per fer-li la mateixa carícia a l’Ada, mullant-li el culet amb una mica de saliva i ficant-li a poc a poc, amb moviments de vaivé.

La Lídia comença una fel·lació al Joan, petonejant la punta del capoll, passant-li la llengua, absorbint-lo a poc a poc i deixant-lo entrar fins a la gola. L’Ada, que ja li ha ficat el dit dins del cul a la Lídia, li fa un petó a la galta, altre a l’orella, passant-li la llengua per tots els racons. Tímidament s’apropa a la boca de la Lídia i petoneja la comissura del llavi i el tronc de la polla de Joan a l’hora.

La Lídia es treu la polla de Joan i li ofereix a l’Ada que obre la boca desmesuradament. El Joan riu. “No la tinc tan grossa, nena!”. La Lídia la guia. “Tanca la boqueta, primer fes-li un petó a la punta”, L’Ada obeeix. “Ara treu la llengüeta i llepa-la, nota la seva pell suau. I ara posa els llavis i ves obrint-los a mida que t’entri.” La Lídia ha posat una mà al darrera del cap de l’Ada i l’empeny cap endavant. “Ara t’arribarà a la gola, frueix-la, sent com t’acarona la boca per dins.”

La Lídia li va fent que cada vegada li entri més a dins, el Joan s’estremeix “Arribo!” crida. La Lídia sap que significa això, la llet del Joan omple la boca de la sorpresa Ada. La Lídia la fa retirar-se. “No te l’empassis encara, preciosa.” Llavors bes a l’Ada ficant-li la llengua dins dels llavis i compartint el líquid blanc entre les dues.

El Joan es retira al sofà, les dues dones el segueixen, la Lídia s’en deslliura del vestit. “Lleu aquí.” l’indica a l’Ada, fent que s’estiri a tocar del cul del Joan amb la cara. “Fes-li un petó al nostre home, perquè avui és el nostre home.” “Des d’aquí no arribo als seus llavis.” Diu innocentment l’Ada.
“Als llavis no, estimada, aquí, al cul, menja-li ben menjat.”

L’Ada, una mica sorpresa (A aquestes alçades ja no la espanta res) enfonsa la seva cara entre les natges del Joan, llepant amb delir l’anus que se li ofereix, el Joan li acarona el cap, la Lídia s’apropa al Joan. “Tens gana?” Li diu oferint-li el cony. “Sí.” Li passa una mà pel cul i la empeny contra ell.

Li posa la llengua en el naixement dels llavis i va baixant, passant per sobre el clítoris, avançant i enfonsant-se fins trobar la porta de la vagina, fa entrar i sortir la llengua i torna a pujar, ara, amb els llavis estira els llavis vaginals de la Lídia, li repassa a una banda i l’altra i se’n va de dret al clítoris, el xucla a l’hora que li dona copets amb la llengua.

La Lídia es recolza en el sofà amb una mà, les cames li fan figa, gemega, agafa el cap del seu marit i el prem contra el seu pubis al mateix temps que crida, la cara del Joan s’omple de líquid de la Lídia, li regalima per la barbeta fins al pit.

La Lídia es deixa caure quasi a sobre de l’Ada. “Fica-li un ditet.” Diu a l’Ada. “I llepa-li els ous.” L’Ada introdueix lentament un dit al cul del Joan, i li passa la llengua molt superficialment pel testicles. “Au nena, una mica més de ganes!” Li diu la Lídia. “Mira’m a mi.”

L’aparta, s’apropa al collons del Joan i li passa la llengua per sobre, obre la boca i s’empassa un de sencer deixant-lo sortir a poc a poc fregant-lo amb els llavis. EL Joan gemega. “Has vist? Ara tu.” L’Ada repassa amb la llengua les boles del Joan, les petoneja i les xucla, el penis del Joan s’està aixecant de nou.

La Lídia surt de la sala i torna amb una petita palangana amb aigua, una esponja, una tovallola, deixa els estris a la tauleta i s'apropa al pubis de l'Ada, curosament li baixa el tanga, deixant al descobert un mont de venus lleugerament poblat de cabells, i uns llavis carnosos i humits.

S'apropa més al cony de l'Ada i li passa la llengua i li xucla el clítoris fent-la tremolar, amb la mà li frega els llavis i el cul, va fent girar a l'Ada fins deixar-la de quatre grapes, amb les cames separades, s'hi posa al darrera. “Ara, estimada, et traurem el tap.” Sense deixar de fregar-li la figa, treu un consolador de la bossa i l'insereix al cony, pausadament, però sense parar, una petita pressió, un xisclet de l'Ada. “Ja està amor.” Li diu la Lídia.

Li treu el consolador, un fil de sang surt de la vagina de l'Ada, la Lídia agafa l'esponja i li neteja a mida que surt, qua el raig para, la eixuga amb la tovallola, neteja el consolador i li torna a posar, fent moviments endavant i enrere, mentre, amb la mà li acarona el clítoris.

L'Ada es sacseja, s'aparta per un moment del ous del Joan i fa un gemec profund, mentre de la seva vagina surt el líquid del seu orgasme. “Gira’t.” Li diu la Lídia, acompanyant les seves natges amb les mans fins posar el cul de l’Ada davant del Joan.

El Joan es posa mig de genolls al sofà, s’agafa el membre i li frega pel cul, fent-li sentir tot el gruix del cos del fal·lus entre les natges. La Lídia s’asseu davant l’Ada, obrint les cames, oferint-li la seva xona humida i oberta. Li agafa el cap i l’acompanya fins que els llavis de l’Ada entren en contacte amb el cony.

El Joan ha posat una mica de vaselina al forat del cul de l’Ada, li està ficant dos dits, fent que l’anus es dilati, l’Ada està absorbint tots els sucs de la Lídia, clavant la seva llengua a la vagina i estirant els llavis interns de la Lídia.

La Lídia li fa un senyal al Joan i acota el cap de l’Ada cap al seu cony, el Joan prem amb la seva polla el forat de l’Ada que gemega dins del cony de la Lídia, aquesta passa una cama per sota l’Ada, buscant la vulva amb el dit gros del peu i li frega amb energia alternant repassades al clítoris i els llavis com penetrant-la amb el dit.

La tensió augmenta, L’Ada xucla, mossega i llepa tots els indrets de la Lídia, fins i tot li ha escolat un dit dins el cul i li remena. “Posa’m dos.” Li diu a l’Ada, que ho fa immediatament, La Lídia frega el clítoris de l’Ada i el Joan bombeja el cul amb els seu nap.

La Lídia comença a cridar al temps que mulla la cara i les mans de l’Ada, aquesta gemega amb veu profunda, lluitant per apropar-se al Joan i a la Lídia a l’hora, i el Joan s’escorre dins el cul de l’Ada mentre deixa anar un xiulet de coll.

Tost tres es deixen caure al sofà, esgotats i feliços. El Joan, una vegada ha agafat aire, s’aixeca i se’n va cap a la Lídia. “Gràcies amor meu.” La besa i l’abraça “T’estimo.” Li diu ella. Sense deixar d’abraçar a la Lídia, s’apropa la cara de l’Ada i i fa un petó. “M’ha agradat molt, ets genial.” La Lídia s’apropa també. “T’ho has passat bé?” Li pregunta i també la besa als llavis. “Sí, gràcies, m’heu feta feliç.”

El Joan li comenta alguna cosa a la Lídia a cau d’orella, ella se’l mira somrient i assenteix, es gira cap a l’Ada i li pregunta “Vols quedar-te aquesta nit i seguim la festa?” L’Ada dona un bot. “Sí!” I tots tres s’abracen i es petonegen.

11 comentaris:

plugim de sal ha dit...

Bufff.. Massa explicit pel meu gust. Tot i que veig que hi han altres escrits semblants per aquí. L'escrit com sempre té la capacitat de transportar-me, però aquest ho trobo molt inversemblant, pobre Ada, les coses que li fas fer. Com pot saltar amb aquesta facilitat d'un estat de repressió sexual brutal a una promiscuitat tan bèstia. Tot necessita una evolució. Espero el següent capítol. Salutacions

skorbuto ha dit...

Tens raó, és molt explícit i també que la realitat no seria tan ràpida, potser ni tan sols arribaria aquí.

ALguna cosa bona tindrà, però, quan esperes el proper capítol.

;)

Striper ha dit...

Ei et paso la data delmeu aniversari i el nº de movil i li pasers a la Ada i la Lida.

skorbuto ha dit...

Ho sento Stripper la Lídia està molt enamorada del seu home, m'ha dit que t'ho agraeixi.

L'Ada, es que ... quan pengi la propera entendràs per que no és possible.

glamboy69 ha dit...

Wooo! Jo sempre he volgut tenir un blo eròtic,però mai m'hi he atrevit! Que tanl l'experiència? Tens audiència?

skorbuto ha dit...

Si que en tinc de lectors, més dels que no pas em pensava (I us estic molt agraït)

De totes maneres no el vaig començar per tenir "audiencia". Per a mi és una necessitat, escriure, tinc el cap massa ple d'històries, de fantasies, de somnis.

I que cony! que m'agrada fer el bandarra.

caliope ha dit...

Mmmmm, molt bó, explícit? bé, potser, peró encén l'imaginació i altres coses, que suposo, és el que vols...


Petons de trio

Lant ha dit...

res d'explícit, una canya!

aquesta l'Ada... hi veig una autèntica bomba en potència!!!

apa, espero el pròxim jo també ;)

skorbuto ha dit...

Caliope: Sense dubtes és el que em proposo, despertar les ganes de la gent.

Lant: Les coses pel seu nom, sí que és explicit, altra cosa és que a tu t'encanti i a Plugim li vaig una mica ample, els gustos són personals i intransferibles.

De totes maneres us recordo que l'Ada és un personatge de l'altre bloc, i aquí està de pas.

Núr ha dit...

noi! hauries de posar un missatge de "no ho llegeixis si ets a la feina"! mare meva! he arribat a aquest comentari seguint la història de l'ada i no sabia com coi seure a la cadira perquè no se'm notés com estava de... :) impressionant! a veure si se'm baixa l'escalforeta que no arribo a casa fins tard, avui! ets un perill, prò no t'ha costat gens que m'enganxi! ;)

skorbuto ha dit...

Núr:

Doncs no sé si dir que me n'alegro, si mes no per que t'hagi enganxat, i agradat, espero.

Pel que fa a llegir-ho a la feina, si tu tens problemes imagina't a mi que em passa!