Sóc un mentider

Sóc un mentider, sí, però he de dir que la meva mentida m’ha portat més beneficis que no pas la fatxenda d’uns altres. Al principi, portat pel corrent, quan volia lligar em feia l’interessant, deixava caure que en tenia certes habilitats al llit i, sobretot, me les donava d’expert. La veritat és que em passava mesos sense cap èxit, i quan el tenia sovint acabava en fracàs. – I d’això en dius habilitat tu? – Vaig haver de sentir alguna vegada.

Què era el que fallava? Vaig estar donant-li voltes al tema, cercant una explicació. Vaig observar els companys i amics i vaig treure la següent conclusió: Si fa no fa tots fèiem el mateix, això implicava massa competència per la qual cosa tots exageràvem i això implicava que, al moment de demostrar el valor real aquest quedés molt per sota de les expectatives.

Això em va donar l’explicació, però no pas la solució. Què podia fer? Una nit, en una d’aquelles situacions on un grup de dones, evidentment de cacera, s’hi posaven d’esquer per acabar enxampant-nos, si els hi venia de gust, vaig deixar anar la més gran bajanada que se m’havia acudit mai. – Jo és que això del sexe, com que sóc molt destraler...

De sobte totes les mirades es van posar a sobre meu, un silenci sepulcral va envair la taula. – Tampoc no serà això! – Va dir una de les noies. – Ves a saber. – La conversa va continuar per altres camins, fora d’algun amic que a cau d’orella em preguntava – Què et trobes malament? – Sí, si, no pateixis.

Quan vàrem sortir, algun va proposar d’anar a un altre lloc proper, em vaig trobar amb una de les noies al meu costat. – De veritat ets tant dolent? – M’ho imagino, sinó com expliques que no em durin les relacions. – De vegades no sols és el sexe. – Potser, però no recordo cap que m’hagi deixat per tenir poca conversa, o no coincidir en gustos, o ...

Vaig tenir la sensació que allò havia funcionat, de totes maneres vaig preferir desviar la conversa cap a d’altres temes, vaig pensar que n’interessava més no donar una imatge d’estar obsessionat amb el meu “problema”. A mida que la conversa avançava tenia la noia més a sobre meu, fins i tot, en un moment que una amiga seva em va preguntar alguna cosa s’hi va avançar ella, marcant territori.

No va passar massa estona que la conversa havia canviat per un seguit de petons fugissers i unes mans que començaven a esmunyir-se per l’esquena de l’altri. – On podem anar? – Em va preguntar en veu baixa. – És molt agosarat de portar-te a casa meva? – Està lluny? – No, aquí a prop.

Com passa en aquest casos, jo vaig fer un senyal a un dels meus amics i ella li va xiuxiuejar a la seva amiga alguna cosa, amb el somriure còmplice de tots dos, per suposat. Camí de casa vaig anar fent-me un guió mental del que podia i el que no podia dir. Una vegada havia tancat la porta ens vam embrancar l’un en l’altre cercant les boques amb les boques i la pell amb les mans.

Vaig escolar les mans per sota la brusa, tot sentint la pell de la seva esquena, fins trobar els gafets del sostenidor, anava a fer l’operació habitual, moltes hores de pràctiques amb un sostenidor que va quedar orfe a casa i un coixí gruixut del sofà, quan em vaig recordar. – Ostres! D’aquest no en sé com obrir-ho!

Ella va riure. - Tira una mica del de sobre per que s’afluixi i el gires per que passi per dins, després el deixes anar, amb compte. – Es va quedar quieta, atenent a les meves maniobres, somrient. Jo, sense voler fer-me el totxo, vaig seguir les seves indicacions, més que sabudes fent que la peça deixés lliures els pits sota la brusa. – No ha estat tan difícil, oi?

Vam seguir petonejant-nos, mentre les meves mans cercaven el volum i el tacte d’aquells pits que es premien contra mi amb força, patint perquè hauria desitjat estripar la brusa i prendre’ls entre els meus llavis i assaborir el seu suau tacte. Però es tractava de fer que ella m’indiqués, m’oferís allò que jo desitjava.

La seva mà guià la meva cap al cim d'aquell pit, llavors vaig deixar que la meva altra mà trobés el pit encara no expugnat. La pell suau lliscava entre els meus dits mentre sentia la carn desbordant les mans, els premia i acaronava fent que el mugró s'enganxés entre els naixements dels dits. Ella es descordava la brusa i es deslliurava dels sostenidor. - No ho fas tan malament.

M'hi vaig enfonsar en un dels seus pits, xuclant-lo amb força, llepant desesperadament el mugró, sí, ja sé que s'ha de ser tendre, però un inexpert no pot fer-ho tot bé a la primera. - Para, calma, amb cura, a poc a poc, així, passant la punteta de la llengua, molt bé, ara fes-ho a l'altre.

Mentre m'ensenyava innocentment a llepar-li els pits la meva mà va buscar el botó de la faldilla. Li vaig descordar en un sol moviment i la faldilla va caure deixant al descobert unes calces blanques, calades i unes cuixes rodones cobertes amb unes mitges de color carn.

Vaig agafar les natges, dures i suaus a l'hora, i les vaig prémer lentament, fent-les un massatge profund i lent. Ella es dedicava a descordar-me el pantaló i feia lliscar la seva mà dins els eslips, acaronant-me el membre presoner passant la mà oberta per sobre.

Entre petons i magrejades ens vam arribar a l'habitació. - Acaba de treure't la roba. - Em va dir mentre s'estirava a sobre el llit, aixecava una cama i feia lliscar la mitja fins al peu, després aixecà l'altra i repetí l'operació mentre em mirava amb ulls de desig.

Va quedar amb les cames mig arreplegades, sense treure's les calces. - Faràs els honors? - Em va preguntar mentre m'oferia el seu entrecuix encara cobert per la peça. M'hi abocà, però, en comptes de treure-les-hi vaig començar a petonejar-li per sobre, llepant amb la llengua humida mullant les calcetes.

Escolava la llengua per sota de la tela, arribant a tastar el sabor del seu tall, ella obria més les cames i premia el seu entrecuix contra meu. Vagi apartar les calces a un costat deixant el seu sexe al meu abast, humit i palpitant.

M'hi posà amb delir a eixugar tots els seus fluids, a jugar amb aquell botó que s'escapolia de la pressió dels meus llavis i dringava al pas de la meva llengua, vaig recórrer tot el tall fins arribar a l'obertura de la vagina i vaig escolar un dit, fregant suaument les parets, buscant el punt on tota ella saltés.

Em va passar les cames per l'esquena immobilitzant-me mentre seguia gaudint d'ella. Va començar a gemegar, premia el meu cap cap a ella i el sexe cap a mi. Sentia com els seus líquids encara eren més abundants i com estava a punt d'arribar al clímax.

Un gemec més fort i profund acompanyat d'un encorbament de l'esquena em va fer pensar que havia arribat, a poc a poc va deixar caure les cames i les seves mans tiraren de mi cap amunt. Els ulls li brillaven, em besà profundament, desesperadament.

Ens vam girar i ella va quedar a sobre, va lliscar sobre el meu penis fent que aquest entrés sense entrebancs en ella, iniciant una cavalcada suau, pujant i baixant cadenciosa, després va accelerar el ritme, sentia com les parets de la vagina premien el meu penis a l'hora que sentia les seves carícies.

Va accelerar encara més apropant-me al punt sense retorn. - Em corro! - vaig cridar. Ella va parar de cop. - Encara no. Es va treure de sobre meu i va baixar fins tenir el meu penis entre els pits, amb les mans els va unir, empresonant el meu membr entre ells.

Va fer moviments amunt i avall, fent desaparèixer i aparèixer entre les mamelles el meu membre, tractava d'aguantar però la fricció amb aquells volums era prou tensa per aconseguir que arribés, no sé si dir per sort, el meu penis estava al punt més baix i el meu líquid no va saltar per tot arreu sinó que va quedar en mig de la pitrera d'ella.

Em vaig sentir avergonyit. - Ho sento, no he pogut avisar. - Ella va somriure se'm va apropar i em va besar. - Ja ho esperava. - Ens vam abraçar i ens vam besar una bona estona, mentre rèiem i parlàvem. - Em sembla que allò de destraler era un conte. - Em va dir. - Promet-me que no li diràs a ningú. - Li vaig demanar. - M'ho pensaré.

La història amb ella no va durar massa malgrat encara som amics, i de tant en tant amb alguna rebolcada, però us puc assegurar que el sistema em funciona, a la fi, fins i tot quan no tinc el dia inspirat m'ho perdonen més que no pas quan anava d'expert.