dimecres, 26 d’agost de 2009

Elles

Va obrir la porta amb la seva clau, com sempre, sense avisar, sense preguntar si era el moment adient. Va entrar lluint els seus quaranta i llargs anys tan exquisidament portats, mostrant unes cames de pell fina i lleugerament daurada i un escot que, més que suggerent, era un poderós imant a les mirades indiscretes.

Jo era estirat al sofà, en pilota picada, com sempre, gaudint de l’aire que entrava per la porta oberta de la balconada i sortia per la porta del safareig. – Hola. – Va dir abans de fer-me un petó als llavis i seure al meu costat. – Hola. – Li vaig respondre mentre esperava que deixés anar l’andanada.

La seva mà va cercar el meu penis com qui cerca qualsevol altra cosa i va començar a masturbar-me lentament. – Em diràs per què li has fet aquest lleig a l’Eloïsa? – Lleig? – No facis veure que no saps de que parlo! – va dir mentre estrenyia amb força el meu membre. – Val, val! – Vaig dir perquè no l’estrenyés més. Em va fer cas i va seguir amb la masturbació, lenta i pausada.

Vaig escolar la meva mà entre les seves cames fins trobar els seus llavis, com sempre lliures de cap barrera de tela, mentre enfonsava els meus dits en ells li vaig respondre. – No em ve de gust ser el padrí de bodes de ningú, i menys d’ella. – Ara em diràs que estàs enamorat. – No pas, però ell no m’agrada. – Gelós! – El seu cony humitejava fins al punt de tenir tota la mà amarada, la meva polla, estava tan erecta i dura que tenia la sensació que esclataria en qualsevol moment.

Ella es va aixecar i es despullà totalment, lluint un cos madur, uns pits menys caiguts del que es podria esperar i un pubis perfectament depilat. Per la part interior de les cames una gota de líquid vaginal dibuixava el seu camí descendent. – Està molt dolguda, ella t’aprecia molt, bé, t’apreciava. Diu que no et tornarà a dirigir la paraula. – Mentre em deia això es parava a sobre meu oferint la seva figa humida a la meva boca i apropiant-se del meu nap.

Mentre llepava aquell cony famèlic tractà de respondre – Ho sento molt, jo també me l’aprecio a ella, per això no puc, no vull ser el seu padrí. Creu-me, no duraran ni tres mesos. – Ella es va treure el meu membre de la boca. – No és mala persona, un xic tradicional, això sí, però bon jan. – Dit això va tornar a engolir-la com si fos un gelat, llepant tot el contorn i portant el capoll fins a la seva gola.

Jo estava enfeinat amb aquell clítoris que s’amagava entre els seus plecs, però vaig fer una pausa per respondre-li. – Me’l vaig trobar un parell de setmanes abans que ella m’ho demanés. – La visió d’aquell clítoris envermellit em va fer deixar la frase per agafar-ho amb els meus llavis i estirar-ho com si el volgués arrencar.

Ella es va separar i mirant-me als ulls esperà que seguís. – Res, que em va dir que un cop casats me n’oblidés de cardar amb ella, que allò dels trios i les orgies l’havia acceptat però que no li agradava i que a més em considerava un competidor perillós. – Qui ho diria! Amb mi ben bé que ha cardat quan tocava. – Ja, però no és el mateix, si més no per a ell, jo li tocava la seva propietat. – Vaig agafar-la per la cintura i apropà el seu entrecuix a la meva boca, trobava a faltar el seu sabor.

Ella es va deixar fer mentre tornava a treballar-me el membre. Vaig sentir com li arribava l’orgasme, la pressió del seu cos contra meu, la tensió de l’esquena al costat dels ronyons i els dos petits salts que feien els seus malucs. Com sempre es separà de mi, va tornar a seure al meu costat i treballà el meu membre amb aquella cadència que em portava lentament a l’èxtasi.

Vaig sentir que m’escorria, li vaig fer el senyal de sempre, acaronar-li el cap amb la punta dels dits, perquè ho sabés, com sempre va fer cas omís i va seguir amb la fel·lació fins que el meu membre va perdre tota la seva duresa. Aixecà el cap i s’apropà a mi, ens vam besar mentre ens abraçàvem, mentre acaronava els seus mugrons, encara erectes, i la suau pell dels seus pits.

Em mirà. – Així que tres mesos? – Si arriben. – L’Eloïsa sap de la conversa amb el Ramon? – No per mi, ni per tu. – Li vaig dir advertint-la. – Algú li ho hauria de dir. – Em va respondre. – I acabar sent els culpables d’un trencament? Se li passarà, i quan trenquin tornarà. – Ho tens molt clar. – Dit això s’aixecà i anà al bany, el soroll de la dutxa em va ajudar a recordar.

La primera vegada va ser ara farà un parell d’anys, més o menys un any després d’haver perdut la meva companya. Havia anat a aquella festa, orgia hauria de dir, sense gaires ganes, empès pel caparrut del Pere. Quan el Pere decideix que has de fer alguna cosa sols poden haver dues sortides, o li fas cas o l’escoltes durant un període igual al que et resisteixes fins a fer-li cas.

La festa començà d’una manera bastant normal, música, grups que xerren, alguna parella que balla, begudes, alguna cosa per picar, el de sempre. A mida que l’ambient es caldejava, començaven a aparèixer els primers símptomes del que anava a passar.

Algunes parelles ja no xerraven i es dedicaven a petonejar-se i acaronar-se mentre la roba queia sense control a terra, un parell d’homes feien els honors a una dona totalment nua que s’havia fet amb els seus membres i els masturbava acceleradament.

L’Eloïsa i la Rosa parlaven en un racó mentre gaudien de l’espectacle de l’entorn, en especial d’un parell d’homes que feien un seixanta-nou al costat d’una parella que cardaven amb ella a cavalcant sobre ell com si anés en un cavall desbocat.

Ja estava a punt de deixar la copa i escapolir-me; el Pere feia estona que havia desaparegut; quan l’Eloïsa em va fer un gest per que m’apropés. Vaig anar al costat d’aquelles dues dones que, segurament afectat per l’efecte de l’alcohol, em semblaven deesses. Ens vam presentar lo just, dir-nos els noms, i vam parlar una estona.

Em va sobtar que l’Eloïsa agafés la mà de la seva companya i la posés a sobre el meu cul, després em va passar el braç per sobre el coll i em va dir, quasi a cau d’orella. – Què no ens faràs cap petó? – Sense respondre vaig posar els meus llavis sobre els seus, acaronant la delicada, sedosa pell. Vaig notar la presència de la seva llengua humida, esperant mig amagada entre els llavis.

Respongué tocant-la amb la meva, empenyent-la dins la seva boca mentre la recorria esbrinant tot el seu tacte humit. La Rosa apropà els seus llavis als nostres i escolà la seva llengua entre les nostres comissures per unir-se en aquell petó que cada vegada es desbocava més.

No tinc clar com va ser que vam acabar tots tres estesos a terra, la roba rebregada, descordada, fins i tot esquinçada, vaig poder abastar els pits de les dues dones de mugrons foscos i erectes que saltaven de les meves mans a la meva boca i a la boca de la companya indistintament.

A poc a poc els tors de totes dues s’allunyaren i s’uniren per sobre del meu cap i m’oferiren a l’hora les seves vulves humides, desitjoses de ser petonejades, llepades, xuclades. Vaig dipositar un primer petó a sobre d’aquells llavis per, tot seguit, recorre’ls i explorar-los amb la llengua, assaborint la barreja de sucs de totes dues dones i frisant per enxampar tots dos clítoris al mateix temps.

Vaig sentir com una d’elles arribava deixant anar líquid en aspersió que m’amarà tota la cara, poc després l’altra se li unia. Es van deixar caure al meu costat i encetaren un ball de llavis i llengües sobre el meu penis, en cap moment no vaig saber quina de les dues m’engolia tot i que ho feien d’una manera diferent, una empassant-se el meu membre fins endinsar-ho al gola, l’altra agafant el gland amb els llavis i llepant-lo amb la llengua. Vaig avisar-les que arribava i la meva càrrega sortí amb força, elles van riure, es van girar i ens vam tornar a besar, vam parlar una estona mentre ens acaronàvem i petonejàvem.

De les hores ençà havíem creat una mena de societat del plaer, ens trobàvem i ens exploràvem, havíem arribat a provar-ho quasi tot. Ara l’Eloïsa havia trobat el seu home, o això es pensava o bé era jo el que desitjava que allò no sortís bé. Potser sí sentia com un robatori que aquell paio se la portés, sobretot després de la maleïda conversa.

La Rosa sortí del bany. – M’ha donat la teva clau per que te la torni i vol la seva. – Al rebedor, al calaix del moble. – No canviaràs d’opinió? – Ja saps que no. – La perdràs. – Et perdré a tu també? – La rosa somrigué. – No, a mi no em perdràs, de fet hi ha quelcom que vull parlar amb tu. – Em va fer un petó i va enfilar el rebedor. – Ens veiem després de la boda.

He de dir que vaig errar els càlculs, van durar aproximadament un any. Desgraciadament l’Eloïsa mai no va tornar amb nosaltres que, per acabar d’adobar-ho, havíem decidit pagar un sol lloguer.

4 comentaris:

Striper ha dit...

Nen que ja fa prou de calor.

Joana ha dit...

Ufff ara si estic acalorada :)

Agnès S. ha dit...

Se que fa dies has publicat, però m'he reservat la teva lectura per una estona més relaxada, i divendres a la tarda ho és.
S'ho val!

Josep B. ha dit...

Gràcies a tots, torno a estar en marxa.