dimecres, 1 d’abril de 2009

Testimoni

La setmana havia estat dura, molt dura, així que aquell cap de setmana havia decidit passar-ho dormint. I en aquesta feixuga feina estava quan va sonar el timbre de la porta. Qui collons truca a les dotze de la matinada d’un diumenge? No podien ser altres que els famosos testimonis de Jehovà i la seva publicació divina “La Atalaya”.

Generalment no els hi obro la porta, però estava en pilota picada i amb mitja erecció matinera i em va sortir el costat bandarra així que vaig obrir la porta de bat a bat. Els testimonis eren dues dones, una més gran i altra una mica més jove; potser uns trenta; la dona gran, va fer un Justificació completacrit que van tremolar els vidres i va córrer esperitada escales avall. La jove, amb un somriure mal dissimulat va anar darrera d’ella tractant de calmar-la.

Vaig tancar la porta i, ja que estava despert, vaig pensar de fer-me una dutxa i esmorzar. Amb prou feines m’havia dutxat que va sonar de nou el timbre. – Ja va! – Mig vestit vaig obrir la porta, era la testimoni jove. – Què vols? – Et sembla bonic el que has fet? Pobre dona quasi se’m mata escales avall. – Ja. Mira maca jo treballo molt entre setmana i volia tenir un cap de setmana relaxat i me l’heu esguerrat.

M’hi vaig fixar en la figura de la dona, tot i anar tapada d’amunt a avall mostrava unes corbes prou suggerents. – I això et dona dret a sortir d’una manera tan indecent? – Mentre em deia això m’empenyia a dins de casa i tancava la porta darrera seu. Llavors va començar a riure. – L’has espantat del tot, cabronàs.

No acabava bé d’entendre que passava però li vaig seguir la veta. – Ja veig que pateixes molt per la teva correligionària. – Una mica, pobre dona, l’ha passat molt malament i necessita sentir-se protegida. – Més li valdria que la protegís un segurata. – Au, va! Deixem de parlar d’ella. Vull tornar a veure allò que ens has ensenyat.

Mentre em deia això ja s’havia penjat del meu coll i una mà s’havia posat a sobre el meu pantaló. – Ui! Sembla que belluga. Deixa’l lliure, va, despullat. – Despullat tu també. – Es va treure el jersei d’una volada i vaig poder veure uns pits generosos coberts per un sostenidor taronja sota una brusa transparent. El só de la faldilla al lliscar cames avall va fer que els meus ulls baixessin fins les seves calces.

Allò no eren unes calces d’anar a evangelitzar, un minúscul triangle de color taronja tapava el naixement del seu sexe, totalment depilat. Em vaig quedar tan parat que no em vaig adonar que la brusa també havia caigut a terra. – Ara treu-te lo teu si vols que segueixi.

Com si no volgués! M’hi vaig desfer de la poca tela que portava deixant que quedés al descobert el meu membre erecte apuntant cap a ella. Ella va riure mentre atansava una mà i me l’agafava acaronant-lo amb cura. - Així que això és el teu arsenal. – Si li vols dir així ... – Ella seguia movent la seva mà sobre el meu penis fent que l’erecció fos encara més tensa.

Com que semblava haver-se oblidat que encara no era nua vaig apropar-me i li vaig deslligar el sostenidor ella es va deixar fer, així que vaig aprofitar per acaronar aquells pits que en reclamaven la meva atenció. El tenia grans, amb unes arèoles amples i fosques, rugoses d’aspecte però suaus al tacte. Els mugrons eren llargs i durs, fins i tot semblava que tibessin cap amunt.

Vaig voler petonejar-los però em va parar. – Encara no. – Amb un mà va tirar de les calcetes cap avall deixant el seu cony a l’aire, un cony que ensenyava la punta d’un clítoris vermell. – Això me l’has de deixar tastar. – Primer vull altra cosa. Va tirar de mi, bé, del meu fal·lus, fins al sofà, sense deixar-m’ho es va estirar i el va apropar al seu cony. Després va tirar de mi i vaig poder sentir com m’encaixava en ella, sols una mica. – No seràs verge? – I ara!

Les seves cames em lligaren i m’empenyeren dins seu. Va fer un petit crit. – No corris tant que et faràs mal. – Calla i carda’m. – Vaig començar a moure’m dins d’ella, ella es movia cercant que entrés cada vegada més a dins tot i la dificultat per la manca de lubricació.

El sofà no era massa ample i en un descuit, penso, vam rodolar a terra, sort del parquet i que el sofà no era massa alt. Així me la vaig trobar a sobre, va posar les mans sobre el meu pit, agafant i prement-me els mugrons fins fer-me mal, cavalcant sobre la meva polla amb un somriure pervers.

En un moment va tirar de mi i em va plantar un dels mugrons a la boca. Vaig començar a llepar-lo. – És tot el que li faràs? – El vaig mossegar, un mossegada petita i curta, va cridar però la seva mà em va empényer cap al mugró així que vaig seguir clavant-li petites mossegades, estirant-lo amb les dents fins que em va demanar que parés.

Vaig cercar l’altre mugró i vaig repetir l’operació, ella seguia cavalcant-me i els seus fluids em banyaven quan va considerar es va sortir em va empènyer enrera i em va plantar el cony a la boca. Ella es va ficar la meva polla a la boca, engolint-la totalment mentre jo xuclava tots els fluid que tenia a la figa.

El clítoris era excepcionalment llarg, això em va permetre llepar-ho i mossegar-ho amb facilitat mentre amb un dit li fregava la vagina per dins, ella va intervenir de nou agafant-me un altre dit i apropant-lo a l’entrada del seu cul, em va sorprendre la facilitat amb la que va entrar. Així vam seguir una estona fins que es va aixecar i es va posar de quatre grapes.

M’hi vaig posar darrera d’ella i vaig posar el meu penis dins el seu cau, ella va començar a moure’s endavant i enrera prement les cames per augmentar la pressió sobre la polla. Jo estava a punt de rebentar i m’entestava en aguantar però arribà un moment en que ja no vaig poder més i em vaig córrer dins d’ella. – Com em deixis prenyada et mato. – Com et deixi prenyada mato al cirurgià primer.

Ens vam estirar esgotats. – Has arribat? – Li vaig preguntar. – Agafa aire, nen, que no hem acabat. – T’aviso que ja tinc una edat ... – Tu agafa aire. – dit això es va aixecar i va anar al bany. Una estona després tornava amb el cony humit d’haver-se rentat. Es va estirar al meu costat i em va agafar la polla i em va masturbar pausadament fent que tornés a agafar cos.

Pel meu cap ballava una pregunta. – Perdona, però la teva religió ja et deixa fer tot això? – No, però explica-li a la mare que no hi creus ni un borrall. – Dona! Ja no tens divuit anys, potser que siguis més independent. – I que deixin la mare sense els cèntims que li donen per ser una pobra vídua i la seva filla que en te cura amorosament? Ni t’ho pensis.

Vaig pensar que aquest país el negoci no és el turisme, és l’estafa, però bé, m’estava traginant una verge dels testimonis i això, tot i no poder escampar-ho, era tota una fita.

Va costar bastant que el meu penis tornés a estar en condicions, tanmateix una vegada vaig calmar la meva tafaneria m’hi vaig posar de nou mans a la feina, acaronant les seves cuixes primer, per cert, quines cuixes, rodones, plenes, de pell suau, tot i que tenia algunes estries prop de les natges.

Vaig gaudir també acaronant les seves natges, grans i toves com un coixí, tendres. Els meus dits s’aproparen de nou al seu tall humit, vaig separar els llavis, el clítoris no estava tan vermell com abans però tornaven a fer acte de presència els fluids.

Vaig començar a petonejar i llepar els seus plecs mentre tornava a enfonsar els meus dits a la seva cova, aquesta vegada però movent-los de costat per fregar tot l’ample de les parets interiors, devia tocar alguna cosa interessant perquè cada vegada que girava els dits feia un petit salt. – Et faig mal? – No, al contrari.

No sé si abans havia tingut algun altre orgasme, però quan vaig sentir la seva mà prement-me contra el seu cony mentre feia un crit i la seva pelvis saltava com una pilota vaig saber que en aquell moment sí l’havia tingut.

Quan es va relaxar vaig pujar fins estar a la seva alçada, li vaig fer un petó al que ella va respondre efusivament, va ficar la seva mà entre els dos cossos i va posar el meu penis a dins seu. Vam acabar fent una penetració llarga i pausada, fins que tots dos vam estar prou esgotats, mentre vaig gaudir, no sols de la penetració sinó també de la seva mirada espurnejant i els seus petons.

La història es va acabar una mica després, es va dutxar, es va vestir i se’n va anar tot dient-me. – I sisplau, no espantis les velletes que et volen vendre una revista. – Donat el resultat no sé que dir-te. – No siguis dolent. Siau. – Siau.

Mai més no va passar per casa, ni sola ni amb la seva mare, suposo que la meva porta tenia la marca del dimoni des d’aquell dia. Sí que els vaig veure una vegada ple carrer, la mare em va fer una mirada assassina, ella va somriure lleument.

7 comentaris:

Striper ha dit...

El titol molt millor: Testimoni calent...

Rita ha dit...

Volies descansar deies? ;-)

M'agraden els teus relats...

Agnès S. ha dit...

Que burra sóc!L'altre dia van trucar un senyor gran i un de jove molt ben plantat, però havia corregut a vestir-me avans d'obrir i engegar-los.

Tondo Rotondo ha dit...

Ummmmmmmm.... un bon text per clore la setmana santa :-)

skorbuto ha dit...

Tondo: Benvingut, i que en gaudeixis de la lectura (si pot ser acompanyat).

Albanta ha dit...

Així que una Testimoni.... i jo que ni els obro la porta!!! Ara, que sempre venen dones... no van per les cases els Testimonis mascles??

Cesc ha dit...

a mi no m'havia passat mai això! no va malament cansar-se així eh...