dimecres, 10 de desembre del 2008

Neus Blanca

Mai no me’n recordo si es deia Blanca o es deia Neus, així doncs li direm Neus i així ningú no la confondrà amb el personatge suposadament infantil, aclarit això anem a la història.

Ja quan era una adolescent la Neus era famosa entre els fills de la cort per ser prou accessible, però no va ser fins a la majoria d’edat que es va desfermar com una excel·lent amant. Filla de la preferida del rei, tot i que no era filla d’ell, va començar a treballar-s’hi tots els membres de la cort, assolint una important fama entre els ministres, secretaris i resta de vividors.

Vet aquí, però, que la seva mare va morir en caure accidentalment des de l’escala de servei de l’ala dreta del palau. La va trobar morta la segona preferida del rei, la Silvana, tot i que les males llengües deien que havia tingut alguna cosa a veure, mai no es va poder provar res, i pel que sembla al rei tampoc no l’importava gens. Així que la Neus va haver de fer el cap cot i deixar que la Silvana ocupés el lloc a la cort que, per herència, li pertocava.

Però la Silvana, que sabia que el rei es podia acabar interessant per la Neus doncs les seves dots d'amant començaven a eclipsar-la. Després de prometre-li a un dels soldats una sessió complerta va aconseguir que aquest es portés la Neus al bosc per matar-la. - Te la pots follar si vols, però després li talles el coll i una mamella que em portaràs com a prova.

El soldat, emocionat per poder cardar dos vegades el mateix mes, va agafar la Neus i se la va portar al bosc arrossegant-la sense pietat. – Passa meuca, que se t’ha acabat el bròquil! – Li escridassava mentre s’endinsaven en la negror del bosc. – Mal parit! Fill de puta! Deixa’m anar! Cabró! – Replicava ella mentre intentava desfer-se del seu botxí.

Arribaren a un clar on la deixà anar a terra, desembeinant l’espasa la hi va posar al coll. – Ara, pendó, t’obriràs de cames per a mi, penso follar-te, viva o morta. – Dit això va desembeinar també el seu membre. A la Neus li va semblar mes aviat esquifit i poca cosa, però la situació no li permetia de riure’ns-hi. – Veig que estàs molt ben dotat. Jo et podria fer algunes coses que les porques amb les que t’allites mai no et fan.

El soldat, sorprès per les paraules de la Neus, va preguntar. – Quines coses? – Si em perdones la vida les tindràs. – Hi ha un problema, he de portar una mamella teva a la Silvana. A més per què m’hauria de fiar de tu? – Jo tinc més paraula que aquella puta. – Dit això es va despendre del vestit deixant el seu esplèndid cos totalment descobert.

Davant aquella visió el soldat es va deixar anar i es va amorrar als pits de la Neus, llepant-li desesperadament, magrejant-los sense descans mentre la seva polla adquiria una mica de consistència. La Neus, li acaronava el cap mentre li mormolava paraules a cau d’orella – I aquestes metes que tant t’agraden són les que penses tallar-m’hi? Ets un en entremaliat, però la Neus et farà feliç si la tractes bé.

Fent lliscar el peu va cercar el membre del soldat i el va acaronar amb el dors i els dits aconseguint que agafés una mica més de cos. – Per què no et treus la roba, homenot meu? – El soldat es va aixecar i, a corre cuita, va treure’s tota la roba que va quedar amuntegada a un costat. La Neus es va agenollar davant d’ell, agafant el nap amb dos dits i ficant-se’l a la boca li va fer una mamada llarga i profunda.

Al soldat les cames li feien figa. – Para que em faràs córrer i te la vull ficar. – Traient-se la pelleringa de la boca li va respondre. – Tranquil que ho tindràs tot. – I continuà amb la feina fins que l’home se li escorregué. Desprès de deixar anar el líquid blanc a terra es va aixecar i amb ulls de xai li va demanar. – Oi què tu també em vols fer feliç? – Va jeure a terra arrossegant l’home cap al seu sexe.

L’Home s’enfonsà entre els plecs del cony de la Neus mentre ella gemegava com si li sobrevinguessin els orgasmes encadenats, prement el cap de l’home contra ella amb força mentre la inexperta llengua de l’home amb prou feines es passejava perduda en aquella figa. Mentre tenia a l’home en aquella posició cercava desesperada alguna cosa per estabornir-lo, però l’espasa, que era l’objecte més contundent, li quedava lluny.

L’home es deslliurà de la mà que li mantenia amorrat cridant. – Ja la tinc de nou preparada! Ara sabràs el que és un home!. – Va pujar fins poder encanonar-la i la hi va ficar d’un sol cop. Donades les dimensions del fal·lus la Neus no va sentir cap mal, però va pensar que era millor fer-li creure així que va fer un crit i va forçar una llagrimeta.

Tot i que la Neus gemegava teatralment mentre el soldat se la tirava no va poder evitar pensar lo bonic que era el cel vist des del sòl del bosc. Per fi el soldat es va tornar a escórrer i, per a sorpresa de la Neus, es va quedar adormit. Fent un gir, se’l va treure de sobre, va deixar anar sobre ell tot el que li havia deixat a dins dient en veu baixa. – Tingues la teva fastigosa llet, impotent de merda.

La Neus es va vestir, i va agafar la roba i l’espasa del soldat. – Ja veure’m quines explicacions dones per arribar nu i desarmat, carallot. – Es va enfonsar dins del bosc fins que va trobar un cau on va entaforar les propietats del soldat i seguí el seu camí, sabent que, pel moment, no era segur tornar al castell.

Quines explicacions donarà el soldat? Què serà de la Neus? Es conformarà la Silvana amb no tenir la Neus a palau? Serà processat José Maria Aznar? Tot això i més en el proper lliurament de ... Neus Blanca.

10 comentaris:

mima ha dit...

:) genial.

Striper ha dit...

Genial, calent i sensual.

Shalheira ha dit...

Sempre m'han agradat les versions alternatives dels contes de fades ;)

Lula ha dit...

JAJJAAJAAAA

Cada dia millor Skorbuto!!!

Ja en vull més!

(I sí, que processin l'Aznar!)

Albanta ha dit...

Espere amb delit la següent entrega!!
fantàstic i original...
Tb vote per que processin Aznar!!

Unknown ha dit...

D'on treus tanta imaginació? Tot un do.

Josep B. ha dit...

Gràcies a tots, ja en tinc preparat el proper lliurament, com que "l'original" és llarg aquest també ho serà així que l'anirem dosificant.

Núria: Saps a la cua de ser "guapo" n'hi havia molta gent i a la de ser fantasiós no hi havia ningú i odio les cues. :)

El veí de dalt ha dit...

Ara vindran els Set Nans i es follaran el soldat, oi?

Carme Rosanas ha dit...

Vinga va, que ja ens has enganxat! Que segueixi la història.

Josep B. ha dit...

Veí: Nans? no, nans no, són barruts, si més no en aquest conte, el que li passa al soldat al tercer lliurament ho sabreu.

Carme: Ja segueix. Què la gaudiu.