Festa d'aniversari (Relats conjunts)

Relats conjunts: Festa d'aniversari. Jordi Labanda.

Ningú no m'havia invitat, de fet ni tan sols sabia que hi havia una festa fins que no vaig arribar a la porta. La veritat és que havia anat a cercar una documentació per la feina i m'havia trobat amb tot aquell garbuix de música i veus.

Vaig sentir una terrible sensació d'estar fora de lloc, amb camisa, texans i espardenyes, la gent però no es va fixar en la meva presència, tan educadament com vaig saber vaig preguntar al grup més proper a la porta on podria trobar la mestressa. Amb cara de no tenir-ne ni la més remota idea em van dir que mirés per dins.

La piscina, il·luminada des de sota i enrajolada amb motius grecs, era rodejada de grups de gent que parlaven i bevien, ballaven i bevien o feien tot a l'hora, alguns ja en vestit de bany, d'altres encara vestits de festa i uns pocs lliures de qualsevol material tèxtil. Definitivament estava fora de context, així que vaig fer via passant ràpidament entre els grups a l'hora que feia una ullada ràpida a la recerca de la meva cap.

De sobte un mà m'agafà del braç. - Què t'has perdut? - Em vaig girar cap la dona que em deia allò. - Disculpi, busco l'Eva. - I jo? Què no et faig el pes? - Perdó però la cerco per qüestions de feina. - Crec que l'Eva hores d'ara és molt ocupada. - Sols he de recollir uns papers. - Tu mateix, és al pis de dalt, però està acompanyada.

El somriure malèvol que acompanyà la darrera frase em va fer pensar que potser caldria esperar. Vaig entrar a la casa i vaig fer una ullada a peu d’escala, no s’escoltava res. No m’havia adonat però al sofà una parella es menjava a petons i les mans es perdien dins la poca roba que els hi quedava, una altra parella se’ls miraven mentre s’acaronaven els genitals sense dissimular-hi.

Amunt de l’escala hi havia una passadís i una porta al fons, vaig pujar i m’apropà fins la porta, dins es podia escoltar els riures i gemecs de més de dues persones. M’ho vaig pensar dues vegades, vaig treure el mòbil i vaig marcar el número de l’Eva. A l’altra banda de la porta sonà el seu mòbil, em vaig enretirar fins l’escala i vaig esperar.

Una veu masculina em respongué. – Sí? – Hola, sóc el Pere, de la feina, volia parlar amb l’Eva. – Eva! Un tal Pere del curro! – El crit quasi va fer que el so s’acoblés, l’Eva agafà el telèfon i em respongué amb la veu mig ofegada. – Hola Pere ... On ets? – A casa teva, si em dius on són els documents ... – Hmmm! Sóc al pis de dalt, Hmmm! Puja i entra. – No vaig poder respondre-li, havia penjat.

Bé, si a ella no l’importava a mi tampoc, vaig entrar, estava estesa al llit, totalment nua, un manso tenia enfonsat el cap entre les seves cames mentre ella acaronava els sexes d’una altra parella, em va fer un senyal per què m’apropés. – Hola Eva, si em dius on són ... – No vaig poder dir res més, m’havia estirat cap a ella i m’havia clavat la llengua a la boca fins arribar fins la campaneta.

Va ser un acte instintiu però la meva mà se’n va anar cap als seus pits, aquells pits dels que fins aquell moment sols havia pogut veure parcialment, furtivament a l’oficina, quan s’abocava sobre la taula per explicar-me alguna cosa. Ara la meva ma navegava per aquells pits de pell suau i mugrons erectes abastant tot el seu volum sense que ningú no m’ho impedís.

Vaig sentir com em treien la roba, no sabia qui, ni m’importava, una mà es va fer amb el meu penis, agafant-lo suaument, movent-se amunt i avall fent que el gland quedés parcialment descobert. Un llavis es posaren sobre ell i vaig sentir el ball de la punta de la llengua passejant-se i saltant, colpejant-lo suaument.

Uns altres llavis petonejaven el meu pit i els meus mugrons, vaig cercar amb la ma algun altre cos, una altra ma l’agafà i la portà fins a uns llavis vaginals humits i calents. Hi vaig endinsar els dits arreplegant tots els fluids que hi havien, escorcollant tots els plecs, fregant l’excitat clítoris i enfonsant-me en el cau humit i calent que se m’oferia.

L'Eva es va moure fent que els meus llavis recorreguessin el seu cos fins posar-hi el seu sexe al meu abast, encara regalimava els fluids del darrer orgasme i es veia totalment envermellit. A l'hora que jo m'enfonsava en aquells plecs famolencs el meu penis era engolit fins al seva base, arribant a sentir amb el gland les parets de la gola d'alguna, suposava.

L'excitació va anar augmentant, jo llepava i xuclava el cony de l'Eva cada vegada més ràpid, la boca que tenia cura del meu penis semblava l'embol d'una màquina a ple gas, l'Eva havia trobat uns pits per llepar i mossegar i uns dits hàbils estiraven els meus mugrons fent-me córrer esgarrifances.

Vaig tocar suaument la cara de qui em llepava quan començava a sentir que arribava al clímax, el mateix al que arribava l'Eva ruixant-me amb els seus fluids mentre la seva pelvis saltava embogida. Jo també vaig arribar deixant anar tota la meva càrrega dins la boca que m'avia fet la fel·lació.

Em vaig deixar caure a terra sense forces, al meu costat l'Eva i la dona que m'havia parat al jardí i una parella que s'abraçaven i es menjaven a petons. - Eva. - Sí? - Em diràs ara on són es documents? - A sobre la còmoda, la carpeta vermella. - Gràcies. - Em vaig aixecar, vaig recollir la roba i la carpeta i vaig sortir de l'habitació. - Gràcies per tot, Eva. - A tu. Ens veiem dilluns. - Suposo que d'això ni una paraula. - Ella va somriure.

Ja a la planta baixa em vaig vestir, la dona que m'havia parat al jardí baixà a corre-cuita amb un paperet a la mà. - Espera! - Tan bon punt va estar al meu costat em feu un petó als llavis, aquell sabor ... -Tingues, el meu mòbil, truca'm. Vaig tornar a casa i enllestí la feina de dilluns amb més energia que no pas havia tingut mai. Deu n'hi do les festes de l'Eva.

Ulls

Els teus ulls em van col·lapsar l’enteniment des del primer moment, aquelles espurnes em van fer perdre el sentit del temps i de l’espai. No recordo haver-te vist abans en aquell hotel de mala mort, acostumat als cambrers malcarats, avorrits i ofesos per qualsevol paraula que se’ls hi digués el teu somriure i la teva mirada em va conquerir.

Durant els dies que vaig ser-hi, que vas ser-hi, vaig gaudir de la imatge de les teves mans suaus de dits afilats, servint-me els plats del sopar, gaudint de la teva veu suau al respondre en un anglès tan macarrònic com el meu les meves maldestres paraules.

Veure la teva figura creuant l’obsolet menjador movent sinuosament aquell cul suggerent, veure l’ample escot mostrant uns pits rodons i plens es va convertir en el meu desig diari.

La sensació que aquella mirada i aquell somriure no eren part de la feina es va apoderar de mi a partir de veure que no tots la rebien, també et va trair, o no, el veure per la cua de l’ull com et descordaves el botó de la brusa en apropar-te a la meva taula i al girar-te la mà tornava, suposadament, a cordar-ho.

No va ser fins al tercer dia que em vaig atrevir a dir-te lo maca que estaves aquella nit, els teus ulls van flamejar com mai mentre em responies amb un “thank you, sir” des dels teus llavis lleugerament pintats.

Em vaig debatre neguitós entre travessar, transgredir la frontera invisible que separa els compliments cordials de les propostes indecents. M’ennuegava la por a perdre el teu somriure si anava més enllà de lo socialment correcte, si gosava de dir-te que desitjava fer-te l’amor, sentir tota l’extensió de la teva pell en la meva pell.

Incapaç de dir-t’ho de paraula, no se’m va acudir altra bajanada que escriure-ho, plegat i ensobrat donar-t’ho al servir la taula amb un “Only for you, please read it, You don’t need to answer me.” Vas posar cara d’estranyada te’n vas guardar el sobre a la butxaca del davantal i vas seguir la teva feina.

Va ser el sopar més llarg i neguitós que he viscut, cap senyal, cap canvi en la teva mirada em donava a entendre que l’haguessis llegit, que l’haguessis entès, que t’hagués agradat o disgustat. Em vaig aixecar de taula cap cot i em tanca a l’habitació, donà per suposat que no tindria resposta.

Vaig mirar els informatius en alemany, sense entendre ni un borrall del que explicaven més enllà de les imatges quan m’era possible interpretar-les, el meu cap, però s’entestava en recordar-te, en esbrinar, imaginar, suposar quina seria la teva mirada el següent sopar, el meu darrer sopar en aquell hotel.

Estava a punt de tancar el llum i allitar-me quan vaig sentir un petit toc a la porta, vaig obrir i et vaig veure allà guaitant a esquerra i dreta amb les mans juntes. En veure la porta oberta vas entrar portant-me endins de cop, la porta es tancà darrera teu mentre els teus llavis s’enfonsaven en els meus amb desesperació. Com una ventada em vas portar fins al llit on vam caure mentre les nostres mans cercaven neguitoses tots els nostres racons i s’entestaven en descordar botons i cremalleres sense saber ben bé on eren.

Asseguda a sobre meu et vas incorporar mentre mormolaves suaus paraules en alemany que jo no entenia i et deslliuraves de la brusa deixant al descobert els teus pits de grans arèoles rosades i mugrons llargs punxeguts.

Sense deixar-me reaccionar vas apropar-me un dels teus pits a la boca i em vaig abandonar al seu tacte, vaig llepar amb delir el mugró erecte i l’arèola que s’arronsava amb les carícies de la meva llengua mentre la teva mà tirava avall el meu pijama per poder accedir al meu penis.

Vas fer-me un nou petó i vas lliscar pel meu pit petonejant i mossegant lleugerament els mugrons mentre la teva ma subjectava el meu membre con si volguessis evitar que s’escapés. Vas seguir baixant fins que els teus llavis van entrar en contacte amb el meu gland i el vas recórrer amb la punta de la llengua humitejant-lo abans d’engolir-ho com si t’ho volguessis empassar.

Incapaç d’arribar al teu cos en aquesta posició vaig deslliurar-me maldestre de la camisa i, com vaig poder, vaig fer que el pantaló del pijama acabés a terra, va ser llavors que vaig trobar, de casualitat, la goma de les teves calces amb el dit del meu peu, les vaig cercar també amb l’altre peu i vaig enganxar-les amb els dits i tirà amb força per abaixar-te-les.

La teva reacció va ser aixecar el cul per permetre’m la maniobra mentre em miraves amb delir i llepaves el meu penis. Amb les calces el mes avall que vaig poder vaig desplaçar un peu al teu entrecuix, vaig sentir el teu vellut i més enllà el tacte dels teus llavis. Vaig fregar el meu peu contra el teu cony intentant gratar el teu clítoris fins que el meu dit va trobar l’entrada al teu interior, ets vas moure per deixar que s’endinsés tant com pogués.

El teu cos girà sobre meu amb la teva boca com a eix i em vas oferir el teu cony ple de fluids i rosat d’excitació. Vaig enfonsar-m'hi entre els teus plecs assaborint tots i cadascun dels teus racons, colpejant amb la llengua l’excitat clítoris, sentí com el teu cos es tensava, els teus gemecs ofegats envoltaven el meu membre que s'escolava més enllà d'on mai hagués pensat, no vaig saber avisar-te que esclatava, tampoc no em va semblar que t'importés.

Vas deixar-te caure al meu costat, em mirares somrient, i vas dir no sé quines paraules que, per suposat, no vaig entendre. Sols vaig saber dir “Danke”, vas riure, “Gracie tante” vas respondre. Et vas aixecar et vas posar bé la roba, em vas fer un petó als llavis, encara tenies restes de la meva humitat. Vas obrir la porta entonant un “aufidersen” llençant un petó a l'aire.

Mai més no et vaig veure, no vas ser tu que em serví el sopar la resta de les nits, no em vaig creuar amb tu als passadissos de l'hotel, no vaig gosar de preguntar, sols alguna mirada de les teves companyes semblava dir-me que ho sabien tot. Dos dies després vaig deixar l'hotel, acabades les vacances el millor record que em vaig emportar va ser, sens dubte, aquella estona amb tu.

Elles

Va obrir la porta amb la seva clau, com sempre, sense avisar, sense preguntar si era el moment adient. Va entrar lluint els seus quaranta i llargs anys tan exquisidament portats, mostrant unes cames de pell fina i lleugerament daurada i un escot que, més que suggerent, era un poderós imant a les mirades indiscretes.

Jo era estirat al sofà, en pilota picada, com sempre, gaudint de l’aire que entrava per la porta oberta de la balconada i sortia per la porta del safareig. – Hola. – Va dir abans de fer-me un petó als llavis i seure al meu costat. – Hola. – Li vaig respondre mentre esperava que deixés anar l’andanada.

La seva mà va cercar el meu penis com qui cerca qualsevol altra cosa i va començar a masturbar-me lentament. – Em diràs per què li has fet aquest lleig a l’Eloïsa? – Lleig? – No facis veure que no saps de que parlo! – va dir mentre estrenyia amb força el meu membre. – Val, val! – Vaig dir perquè no l’estrenyés més. Em va fer cas i va seguir amb la masturbació, lenta i pausada.

Vaig escolar la meva mà entre les seves cames fins trobar els seus llavis, com sempre lliures de cap barrera de tela, mentre enfonsava els meus dits en ells li vaig respondre. – No em ve de gust ser el padrí de bodes de ningú, i menys d’ella. – Ara em diràs que estàs enamorat. – No pas, però ell no m’agrada. – Gelós! – El seu cony humitejava fins al punt de tenir tota la mà amarada, la meva polla, estava tan erecta i dura que tenia la sensació que esclataria en qualsevol moment.

Ella es va aixecar i es despullà totalment, lluint un cos madur, uns pits menys caiguts del que es podria esperar i un pubis perfectament depilat. Per la part interior de les cames una gota de líquid vaginal dibuixava el seu camí descendent. – Està molt dolguda, ella t’aprecia molt, bé, t’apreciava. Diu que no et tornarà a dirigir la paraula. – Mentre em deia això es parava a sobre meu oferint la seva figa humida a la meva boca i apropiant-se del meu nap.

Mentre llepava aquell cony famèlic tractà de respondre – Ho sento molt, jo també me l’aprecio a ella, per això no puc, no vull ser el seu padrí. Creu-me, no duraran ni tres mesos. – Ella es va treure el meu membre de la boca. – No és mala persona, un xic tradicional, això sí, però bon jan. – Dit això va tornar a engolir-la com si fos un gelat, llepant tot el contorn i portant el capoll fins a la seva gola.

Jo estava enfeinat amb aquell clítoris que s’amagava entre els seus plecs, però vaig fer una pausa per respondre-li. – Me’l vaig trobar un parell de setmanes abans que ella m’ho demanés. – La visió d’aquell clítoris envermellit em va fer deixar la frase per agafar-ho amb els meus llavis i estirar-ho com si el volgués arrencar.

Ella es va separar i mirant-me als ulls esperà que seguís. – Res, que em va dir que un cop casats me n’oblidés de cardar amb ella, que allò dels trios i les orgies l’havia acceptat però que no li agradava i que a més em considerava un competidor perillós. – Qui ho diria! Amb mi ben bé que ha cardat quan tocava. – Ja, però no és el mateix, si més no per a ell, jo li tocava la seva propietat. – Vaig agafar-la per la cintura i apropà el seu entrecuix a la meva boca, trobava a faltar el seu sabor.

Ella es va deixar fer mentre tornava a treballar-me el membre. Vaig sentir com li arribava l’orgasme, la pressió del seu cos contra meu, la tensió de l’esquena al costat dels ronyons i els dos petits salts que feien els seus malucs. Com sempre es separà de mi, va tornar a seure al meu costat i treballà el meu membre amb aquella cadència que em portava lentament a l’èxtasi.

Vaig sentir que m’escorria, li vaig fer el senyal de sempre, acaronar-li el cap amb la punta dels dits, perquè ho sabés, com sempre va fer cas omís i va seguir amb la fel·lació fins que el meu membre va perdre tota la seva duresa. Aixecà el cap i s’apropà a mi, ens vam besar mentre ens abraçàvem, mentre acaronava els seus mugrons, encara erectes, i la suau pell dels seus pits.

Em mirà. – Així que tres mesos? – Si arriben. – L’Eloïsa sap de la conversa amb el Ramon? – No per mi, ni per tu. – Li vaig dir advertint-la. – Algú li ho hauria de dir. – Em va respondre. – I acabar sent els culpables d’un trencament? Se li passarà, i quan trenquin tornarà. – Ho tens molt clar. – Dit això s’aixecà i anà al bany, el soroll de la dutxa em va ajudar a recordar.

La primera vegada va ser ara farà un parell d’anys, més o menys un any després d’haver perdut la meva companya. Havia anat a aquella festa, orgia hauria de dir, sense gaires ganes, empès pel caparrut del Pere. Quan el Pere decideix que has de fer alguna cosa sols poden haver dues sortides, o li fas cas o l’escoltes durant un període igual al que et resisteixes fins a fer-li cas.

La festa començà d’una manera bastant normal, música, grups que xerren, alguna parella que balla, begudes, alguna cosa per picar, el de sempre. A mida que l’ambient es caldejava, començaven a aparèixer els primers símptomes del que anava a passar.

Algunes parelles ja no xerraven i es dedicaven a petonejar-se i acaronar-se mentre la roba queia sense control a terra, un parell d’homes feien els honors a una dona totalment nua que s’havia fet amb els seus membres i els masturbava acceleradament.

L’Eloïsa i la Rosa parlaven en un racó mentre gaudien de l’espectacle de l’entorn, en especial d’un parell d’homes que feien un seixanta-nou al costat d’una parella que cardaven amb ella a cavalcant sobre ell com si anés en un cavall desbocat.

Ja estava a punt de deixar la copa i escapolir-me; el Pere feia estona que havia desaparegut; quan l’Eloïsa em va fer un gest per que m’apropés. Vaig anar al costat d’aquelles dues dones que, segurament afectat per l’efecte de l’alcohol, em semblaven deesses. Ens vam presentar lo just, dir-nos els noms, i vam parlar una estona.

Em va sobtar que l’Eloïsa agafés la mà de la seva companya i la posés a sobre el meu cul, després em va passar el braç per sobre el coll i em va dir, quasi a cau d’orella. – Què no ens faràs cap petó? – Sense respondre vaig posar els meus llavis sobre els seus, acaronant la delicada, sedosa pell. Vaig notar la presència de la seva llengua humida, esperant mig amagada entre els llavis.

Respongué tocant-la amb la meva, empenyent-la dins la seva boca mentre la recorria esbrinant tot el seu tacte humit. La Rosa apropà els seus llavis als nostres i escolà la seva llengua entre les nostres comissures per unir-se en aquell petó que cada vegada es desbocava més.

No tinc clar com va ser que vam acabar tots tres estesos a terra, la roba rebregada, descordada, fins i tot esquinçada, vaig poder abastar els pits de les dues dones de mugrons foscos i erectes que saltaven de les meves mans a la meva boca i a la boca de la companya indistintament.

A poc a poc els tors de totes dues s’allunyaren i s’uniren per sobre del meu cap i m’oferiren a l’hora les seves vulves humides, desitjoses de ser petonejades, llepades, xuclades. Vaig dipositar un primer petó a sobre d’aquells llavis per, tot seguit, recorre’ls i explorar-los amb la llengua, assaborint la barreja de sucs de totes dues dones i frisant per enxampar tots dos clítoris al mateix temps.

Vaig sentir com una d’elles arribava deixant anar líquid en aspersió que m’amarà tota la cara, poc després l’altra se li unia. Es van deixar caure al meu costat i encetaren un ball de llavis i llengües sobre el meu penis, en cap moment no vaig saber quina de les dues m’engolia tot i que ho feien d’una manera diferent, una empassant-se el meu membre fins endinsar-ho al gola, l’altra agafant el gland amb els llavis i llepant-lo amb la llengua. Vaig avisar-les que arribava i la meva càrrega sortí amb força, elles van riure, es van girar i ens vam tornar a besar, vam parlar una estona mentre ens acaronàvem i petonejàvem.

De les hores ençà havíem creat una mena de societat del plaer, ens trobàvem i ens exploràvem, havíem arribat a provar-ho quasi tot. Ara l’Eloïsa havia trobat el seu home, o això es pensava o bé era jo el que desitjava que allò no sortís bé. Potser sí sentia com un robatori que aquell paio se la portés, sobretot després de la maleïda conversa.

La Rosa sortí del bany. – M’ha donat la teva clau per que te la torni i vol la seva. – Al rebedor, al calaix del moble. – No canviaràs d’opinió? – Ja saps que no. – La perdràs. – Et perdré a tu també? – La rosa somrigué. – No, a mi no em perdràs, de fet hi ha quelcom que vull parlar amb tu. – Em va fer un petó i va enfilar el rebedor. – Ens veiem després de la boda.

He de dir que vaig errar els càlculs, van durar aproximadament un any. Desgraciadament l’Eloïsa mai no va tornar amb nosaltres que, per acabar d’adobar-ho, havíem decidit pagar un sol lloguer.

Les Germanes Patidores, 3a part i final

En mig dels plors sentí una veu coneguda. – Son uns merdosos. – Virtu s’aixecà d’un salt. – Goyita! Què fas aquí? – Fer-te companyia. – T’has d’anar no et poden trobar aquí. – Sols em trobaran si vols que em trobin.

Goyita sortí de la penombra i s’apropà a Virtu. – No has deixat de plorar en tot el dia. – Els llavis de Goyita acaronaren els de Virtu, aquesta es separà. – No! No està bé això, és pecat! – Tens raó sóc una noia molt dolenta, et faig pecar, no com l’Angusties que et porta pel camí recte, hores d’ara te la boca plena, saps? I no és que estigui menjant el ranxo.

Goyita s’agenollà davant Virtu. – Però si sóc una noia dolenta, m’has de castigar. – es posà de quatre grapes i s’aixecà la faldilla deixant al descobert un cul sedós de natges tendres. – Au, va! Pega’m al cul, unes bones plantofades per trapella. – Goyita esperà la reacció de Virtu remenant les natges voluptuosament mentre es mossegava el llavi inferior.

Virtu s’aixecà i aixecà la mà deixant-la caure amb força sobre la natja dreta de la noia, aquesta feu un petit xiscle i tirà el cos endavant en rebre la galtada. Una zona vermella delimitava clarament la mà executora. – Sols això? – Va reptar-la Goyita. – Virtu deixà caure de nou la mà sobre la natja esquerra, aquesta vegada el xiscle de Goyita va ser més agut i una llàgrima fugissera mullà la seva cara.

Virtu reaccionà i agafà la noia aixecant-la i abraçant-la. – No, no ets dolenta, no, sisplau, no vull ser un monstre com ella, no! – Petonejà la noia a les galtes al temps que plorava, Goyita li tornava els petons fins que els llavis es van trobar. Virtu va frenar-se. Goyita s’aixecà i es tragué la roba quedant totalment nua. – Despulla’t. – Li digué a Virtu. Aquesta, sense pràcticament adonar-se es va desfer d’aquell hàbit que li feia tant de fàstic i cercà desesperadament el calor i les carícies de Goyita.

Els llavis de les dues dones es trobaren per acaronar-se mentre les mans exploraven l’esquena de l’altra fins arribar a les natges, les llengües compartiren la seva humitat en un ball frenètic mentre les cames s’entrellaçaren per fregar els sexes. Les mans de Goyita agafaren els pits de Virtu i pessigà suaument els mugrons erectes. – Des del primer dia que desitjo llepar-te’ls. – Digué abans d’abaixar el cap fins trobar el mugró esquerre.

Posà els llavis sobre l’arèola tot encerclant el mugró i el succionà fent que s’endinsés a la seva boca, llavors el dringà amb la punta de la llengua fent que Virtu gemegués. La mà esquerra de Goyita acaronava la pell sedosa del pit dret fent que el mugró quedés encaixat entre els dits índex i cor, obligant-lo a tombar-se quan arribava a la unió dels dits, feia retrocedir la mà i el pinçava amb el polze i l’índex, perment-lo i estirant-lo lleument fent que l’erecció es perllongués.

La mà de Virtu arribà al despoblat ventre de Goyita, els dits exploraren els llavis humits de la noia trobant-se un clítoris totalment excitat, va jugar amb els seus dits estirant-lo i passant el tou dels dits per la punta mentre l’altra mà acaronava els cabells de Goyita, aquesta va canviar de pit, jugant ara a mossegar el mugró dret i pessigar l’esquerra fent que Virtu fes petits xiscles perduda entre el plaer que acompanyava al lleu dolor.

Amb la mà plana sobre el sexe de Goyita donà una palmada, Goyita s’obrí encara més de cames i Virtu repetí l’acció un parell de vegades, després tornà a perdre els dits entre els llavis de Goyita i trobà l’entrada, enfonsà un dit lentament, gaudint de les toves i molles parets, el tragué i enfonsà dos, després tres.

Goyita empenyé suaument a Virtu tombant-la al llit, li feu un petó i girà sobre ella deixant el seu sexe a l’abast dels llavis de Virtu i abastant amb els seus la vulva de la seva companya. Passant les mans per sota les cames de Virtu li separà les cames i diposità un petó en els llavis vaginals, amb la llengua recorregué la línia de separació fins arribar a l’entrada de la vagina on s’enfonsà per assaborir els sucs que començaven a regalimar.

Virtu, que per primera vegada es trobava en una situació així, intentava imitar les accions de Goyita, lliscà la llengua pel tall i sentí l’entrada de la vagina de Goyita, tornà enrera endinsant la punta de la llengua fins trobar el clítoris que petonejà una estona per tornar a recórrer la separació dels llavis fins al final.

Totes dues dones s’estremien amb els petons i llepades de l’altra, la tensió augmentà al temps que el frenesí de les llepades, succions i petons. Goyita introduí els seus dits a la vagina de Virtu cercant el punt màgic, Virtu la imità i el joc de penetració entre les dues les arrossegà al clímax, Virtu deixà anà líquid sense control.

Virtu pensà que se li escapava el pipí però Goyita no s’apartà sinó que rebé el líquid sense queixar-se. – Perdona’m se m’ha escapat. – Goyita rigué. – Per què? – El pipí ... – Has ejaculat. – Què dius? – Ja t’ho explicaré. – Tu has ...? – Sí, però sense ejacular, com tu. – Estic confosa. – Goyita es girà, apropà els seus llavis als de Virtu i es besaren. – Ja veig que haurem de parlar molt.

Virtu retornà a la realitat. – No poden fer-ho això ... no hauríem hagut de fer-ho ... està malament. – Goyita l’acaronà mentre li replicava. – Sí, fer-te confessar nua mentre li fan una palla a mossèn llimac és molt bo, ja ho deia el Papa a la seva encíclica ... Ui! No me’n recordo quina, i tu? – Virtu envermellí. – Tens raó, però això nostre ... – Això nostre què? – Som dones, l’homosexualitat és pecat.

Goyita rigué. – Sí, i el sexe fora del matrimoni, i matar ... tot i que si a qui mates és a una bruixa llavors ja no ho és. Això vol dir que podem matar a Sor Angunia sense pecar! – Sisplau! – Oi que alguna cosa no quadra? Per què allò que t’ha empès a estimar-me és dolent? – Virtu recordà les explicacions poca soltes del mossèn. – Ens poden enxampar, és perillós.

Goyita mirà a Virtu als ulls. – I què farem? – No ho sé, estic confusa. – Jo vull anar-me d’aquí, de fet estava preparant la fugida. – però el teus pares i la superiora cridaran la policia. – I? Sóc major d’edat, em trobaran però no podran fer-me tornar. – Goyita abraçà a Virtu, la petonejà i a cau d’orella digué: - Vine amb mi, fugim juntes d’aquest infern. – Virtu es separà sorpresa, contrariada. – No ho sé. Deixa’m pensar.

Goyita s’aixecà, recollí la seva roba i es vestí. – He d’anar a classe, pensa-t’ho. Vindré aquesta nit a preguntar-t’ho de nou. – Goyita li feu un petó als llavis. – T’estimo. – I s’anà. Virtu quedà asseguda al llit, sense adonar-se s’acaronava un pit i el sexe. El tenia moll i deixava anar aquella olor especial que recordava llunyanament d’algun moment amb el seu darrer nuvi, aquell que va haver d’escoltar-li dir que s’anava a fer monja.

I ara veia amb una sensació absoluta de vertigen com estava a un pas de llençar a les escombraries un grapat d’anys de noviciat, que el disgust d’aquell noi que se la estimava amb bogeria hauria estat per no res, que un convent corromput i una noieta esbojarrada li estaven fent abdicar del seu, abans considerat sagrat, objectiu.

Tornà a posar-se l’hàbit i s’encaminà cap al despatx de la superiora. Picà a la porta i aquesta s’obrí lleugerament, la superiora escrivia alguna cosa. – Permís mare. – Endavant filla. Què se us encomana. – Vull deixar el convent. – La cara de la superiora s’enrogí. – No parlaràs seriosament? – Ho faig. Vull anar-me’n. – I els teus vots? Faltaràs a Déu així? Sense dubtar-hi?

Virtu pensà per un moment. – Sor Augusta, el mossèn i aquest convent m’han fet veure la llum. – No t’entenc. – Després de tot el que m’ha fet Sor Augusta, el que li he vist fer amb el mossèn i la vostra connivència, perquè no em crec que no estigueu assabentada de les seves aberracions, he arribat a la conclusió que això més que un convent és una casa de barrets. No vull ni imaginar-me que els hi feu a les pobres nenes.

La superiora s’atansà a Virtu i li propinà una sonora bufetada. – Blasfema! Això és la casa de Déu! T’haurem d’aplicar una correcció més severa. Torna a la teva cel·la, et prohibeixo que surtis fins que no te l’ordeni. – La superiora premé un botó, aparegueren dues monges que agafaren Virtu pels braços i la portaren a la seva cel·la tancant-la amb clau per fora.

Virtu plorà, no sabia que li passaria a partir d’aquell moment i tenia por, molta por. Passaren les hores, l’hora de dinar, les hores d’oració, el sopar ... i tanmateix ningú no apareixia, ni tan sols Sor Augusta. De sobte una veueta a l’altre costat de la porta l’animà. – Virtu! – Estic tancada, m’han castigat per dir ... per dir que això és un bordell. – A quí se li acut. – Rigué Goyita. Amb el soroll del pany la porta s’obrí. – Què has decidit? – Quan ens anem?

Goyita es llençà als braços de Virtu i la besà menjant-li la boca mab desesperació. – Calma! Quan ens anem? – Ara. – No puc, no tinc roba. – Goyita agafà un parell de bosses que tenia fora i li atansà una. – Ja ho suposava, potser et vindrà una mica sobrera, però ja el solucionarem fora.

Virtu es tragué l’hàbit. – Clar que per a mi ja estàs bé així. – Va dir Goyita mirant-se-la nua. – Virtu somrigué mentre es posava aquell vestit, la faldilla li cobria els genolls i la cintura donava per posar-s’hi a dins una altra vegada, la samarreta li venia una mica estreta i li marcava els mugrons. Un jersei l’ajudà a cobrir els pits fent que es sentís menys incòmoda.

Remenà la roba. – Què busques? – Calces. – No hi ha, ho sento, posa’t les meves. – li digué indicant el racó del llit on les havia amagat al primer encontre. Virtú la mirà sorneguera, s’apropà, les agafà i se les posà. – Així ho vols? – Sí. – Virtú li feu un petó. – Anem-nos-en.

Les Germanes Patidores, 2a part

Advertència prèvia: Segurament ja heu llegit la primera part, adverteixo que aquesta segona part se m'ha fet més llarga i he hagut de fer una tercera que posaré aquesta setmana vinent, podeu imaginar que el text és dur, molt dur.


La tornada de sor Augusta va ser estremidora, obrí la porta amb violència i anà directament a veure el contingut de la galleda, Sor Virtudes tremolà davant la idea de ser descoberta en el seu pecat, sols es va tranquil·litzar en escoltar els retrets de la Monja tutora. – Qui t’ha dit que podies pixar? A veure si l’entens aquí sóc jo qui diu quan dorms, quan menges, quan pixes, quan cagues, quan parles, quan pregues.

Fet el retret oral agafà els mugrons de sor Virtudes i els estrenyé amb força torçant-los fins que aquesta cridà de dolor. – Així te’n recordaràs de no fer res pel que no tinguis permís. – Ara aixeca’t i posa’t l’hàbit que anem a sopar. – Encara sentint-se del dolor que li havia provocat sor Augusta, va obeir i es va enfundar l’hàbit sota la mirada libidinosa de sor Augusta. – Aquest cos demana a crits ser educat. – Per la cua de l’ull li va semblar veure sor Augusta fregant-se l’entrecuix.

Al refectori va sopar agenollada i amb el plat a terra, al bell mig de la sala, en acabar sor Augusta li encarregà recollir i netejar la vaixella. – Quan acabis te’n tornes a la teva cel·la i fas les oracions. T’hem deixat la Bíblia al prestatge. – Va trigar més d’una hora en fregar amb aigua freda plats, coberts i olles. – Les novatades que li van fer al meu germà a la mili no són res amb això. – Va pensar.

El seu cap però s’entestava en reviure la trobada amb la Goyita. – M’ho he de treure del cap, no he de tornar a caure. Confessió, això és el que faré, demà quan vingui el mossèn li ho explicaré en confessió. – en acabar la feina anà a la cel·la, mancava sols una hora per maitines. Va fer les seves pregàries mentre lluitava mentalment amb les imatges dels pits, les natges i el sexe de la Goyita.

Sentia com totes les lloances a Déu i a la Verge es convertien en desig de tornar a trobar aquella noia. – Déu meu! Quina tortura! Ajuda’m, senyor a apartar aquest pensaments impurs. – Sonaren les campanes i amb el seu só entrà Sor Augusta a l’habitació. La trobà agenollada però amb l’hàbit. Sense més paraules tocà amb el mànec del fuet a l’espatlla de sor Virtudes, aquesta girà el cap i l’indicà amb un gest que s’aixequés i la seguís. – Després parlarem. – Va dir en to amenaçant.

Afortunadament el “després” va acabar sent un tràmit on sor Augusta indicà a sor Virtudes la previsió del dia següent. – A les dos quarts de 6 vindré a aixecar-te, a les 6 Oració, mitja hora després esmorzar, hauràs de recollir el menjador, en acabar vens a la meva cel·la on t’esperarem mossèn Pere i jo per a la confessió, per dormir no es pot fer servir l’hàbit, les necessitats les faràs exclusivament quan jo vingui al matí o ara. Alguna pregunta?

Sor Virtudes va aprofitar la petita escletxa que li obria la pregunta. – Perdó Mare tutora, he de fer-ho ara? És que hores d’ara no en tinc ganes. – Filla, pensa si podràs aguantar fins la matinada. – Si m’ho permeteu, esperaré. – Visiblement emprenyada, sor Augusta es girà cap a la porta. – Recorda, fins les 5:30 de la matinada.

Sor Virtudes assegué al llit, plorà una llarga estona, allò estava sent un infern amb una monja tutora que semblava gaudir obscenament del seu poder i una cria voluptuosa que la portava cap a un mon de sensacions al que es suposa que havia renunciat. A més, el fet d’haver de confessar davant la monja tutora feia que fos inviable el més mínim alleujament davant el seu tracte.

L’albada va ser un nou repte. Sor Augusta va entrar a l’hora exacta ella s’aixecà i va haver de fer allò que fora un acte íntim davant la mirada lasciva de la monja. No havia cap dubte, li agradava tot allò, i no s’amagava, sor Virtudes va poder veure com, sense dissimular, la mà de sor Augusta, s’aixecava l’hàbit i es fregava l’entrecuix.

Després varen anar totes dues a l’oració i a esmorzar, quan va acabar de rentar els bols va encetar el camí a la cel·la de sor Augusta. Pel camí pensà en què diria al mossèn si la monja hi era al davant. – Hauré de ment... callar l’aberració que fa amb mi aquesta porca, hauré de callar la visita de la Goyita, hauré d’oblidar l’ajut del mossèn. Déu! M’han enviat directament a l’infern!

Arribà davant de la cel·la, amb el cap cot picà lleument a la porta, la veu autoritària de sor Augusta l’indicà que entrés. En entrar s’hi trobà els ulls brillants del mossèn i un somriure que lluny de tranquil·litzar-la la va anguniar encara més. – Fora hàbit i de genolls. – Li ordenà una vegada la porta era tancada.

El somriure del mossèn es va eixamplar amb l’ordre de Sor Augusta. Sor Virtudes s’hi resistí però una fuetada que li creuà l’esquena la va fer obeir mentre les llàgrimes de dolor i ràbia s’escapaven dels seus ulls. Agenollada i nua esperà que el mossèn parlés. – Què no saps fer confessió? – Li cridà Sor Augusta. – Ave Maria Puríssima.

El mossèn, amb veu ritual contestà. – Sense pecat concebuda. Digues filla, quins son els teus pecats? – Mentalment cercà la resposta que menys perjudici li aportés, sabia que res del que havia passat podia sortir de la seva boca. Estava a punt de parlar quan sentí el lleu soroll d’una cremallera. – Em confesso pare d’haver estat feble davant la temptació, he tingut pensaments de rendició davant les proves que m’ha posat el senyor.

El mossèn li preguntà sense miraments. – Has pecat de ressentiment contra la germana tutora? – Sí, pare, però l’oració m’ha ajudat a superar-ho. – Un soroll semblant a un frec la va fer girar una mica el cap, per la cua de l’ull va poder veure a sor Augusta agafant-li alguna cosa al mossèn a l’alçada de l’entrecuix. – L’hi has arribar a desitjar algun mal? – No, pare! No li vull cap mal, Déu me’n guard!

La respiració del mossèn sonava accelerada i el frec s’havia convertit en un só de xarrups, sor Virtudes lluitava per no mirar l’escena que es produïa al seu costat però la seva vista s’assabentava de tot. – Pare! Això és .. és una blasfèmia! – va dir aixecant-se i girant-se cap al mossèn i la monja.

La mà ferma de Sor Augusta tibà dels cabells de Sor Virtudes fins fer-la agenollar de nou. – Filla. – Digué el capellà. – Tot el que fem és pel patiment de l’ànima i per a la seva purificació, no has de veure en els nostres actes l’obscenitat del desig sinó la lluita per la castedat i la humilitat. Au! Acabem la teva confessió. Pel perdó dels teus pecats hauràs de fer quatre Ave Maries, dos pare nostres i assistiràs a sor Augusta aquesta nit en la seva neteja personal.

El pare recità l’absolució en llatí pràcticament xiuxiuejant-la. – Ja et pots retirar, filla. – Sor Virtudes. – Intervingué Sor Augusta. – El meu bany serà després de sopar, vine a la meva cel·la directament. – I fregar els plats? – No és la teva feina aquesta nit. – Així es farà, germana tutora. - Sor Virtudes s’aixecà i es posà l’hàbit de nou, tornà a la seva cel·la on es suposa que havia de fer la penitència, tancà la porta i es llençà sobre el llit a plorar.

Les Germanes Patidores, 1a part

Advertència prèvia: Si coneixeu el tipus de narracions que poso en aquest bloc sabreu que si us dic que aquesta narració és més forta que la resta vol dir que és més forta que la resta. Així que a sabeu, si seguiu llegint no vull queixes.

Havia acabat el noviciat i la destinaren al convent del Sagrat cor de Maria de les Germanes Patidores. Aquell convent regentava l’Internat per a Senyoretes Cristianes, famós per ser un dels centres més estrictes i per donar, segons la seva pròpia propaganda, les dones més decents i mestresses de casa més responsables i dedicades de tot el país.

Qui a partir d’ara seria Sor Virtudes arribà a les portes del convent sola, carregant una petita maleta on portava els estris que tota monja havia de portar, una Bíblia, un rosari, un cilici i un fuet petit de corda amb nusos, a més de les dues mudes extres que tenia dret a fer servir i la pastilla de sabó per rentar-les.

Li obrí la porta sor Adela, una monja vella, amb una mirada esgarrifosa acompanyada d’un somriure malèvol. – Carn fresca. – Va dir entre dents en veure Sor Virtudes. – Perdó? – Va respondre aquesta contrariada pel que havia entès. – Res, bonica, que pensava que venia l’encàrrec per la cuina. Passa, passa.

Sor Adela acompanyà a Sor Virtudes fins una sala on sols hi havia una cadira, més aviat una mena de tron. – Deixa la roba i la maleta allà ara vindrà la congregació per fer-te la rebuda. – La roba? – La roba. – Vol dir que m’he despullar? - A tu que t’han ensenyat al noviciat? – Però això ens van dir que ja no es feia. – Aquí sí maca. – Dit això sor Adela desaparegué rera la porta.

Violentada i neguitosa, sor Virtudes es deslliurà de l’hàbit, el sostenidor i les calces, deixà tot al racó on l’indicà sor Adela i s’agenollà al mig de la sala. Sabia, perquè els hi ho havien explicat, que era un antic costum, les monges nues a una sala pregant mentre es fuetejaven unes a les altres, i sabia que part d’aquest costum era fer pregar les novícies nues mentre la superiora les fuetejava com a acte de benvinguda.

El fred de la sala se li clavava als ossos mentre, entre llàgrimes, pregava totes les oracions que se li acudien. La llarga espera acabà amb l’entrada de la congregació, amb la superiora al capdavant, aquesta segué al tron i la resta de monges formaren un cercle al voltant de sor Virtudes. La Superiora picà de mans i totes les monges deixaren caure els hàbits quedant nues.

Sols a partir d’aquell moment li parlà la superiora. – Com veuràs som un convent molt conservador en els costums de la congregació, tant que no acceptem monges que ja hagin estat en d’altres convents per evitar la seva rebel·lia. Ara seràs sotmesa a la nostra iniciació, sols així podràs formar part del nostre convent. Si no et veus amb cor de superar-ho o si no estàs d’acord és el moment d’agafar les teves coses i tornar-te’n.

Sor Virtudes sabia que tornar-se’n era penjar els hàbits, que de cap manera la enviarien a d’altre convent així que sense moure’s ni aixecar el cap mussità unes paraules: - Sóc una serventa del Senyor. – Lloat sigui el Senyor. – Respongué la superiora. – Lloat sigui. – Replicaren la resta de monges.

La cerimònia començà. La superiora s’aixecà amb un fuet a la mà. – Aixeca’t. – Li ordenà., Sor Virtudes es posà dempeus amb el cap cot, el seu cos es tensava esperant la primera fuetada. El só de la corda acompanyà el dolor produït per la mateixa en clavar-se des de l’espatlla esquerra fins la natja dreta. Sor Virtudes va suportar el dolor sense cridar, sols una llàgrima lliscà dels seus ulls.

La Superiora li recriminà. - No et sento pregar. – Us demano disculpes, pregava mentalment. – Va respondre amb un fil de veu. – Prega en veu alta. – Sor Virtudes començà una oració mentre esperava la visita ineludible de la cua del fuet.

No va poder evitar xisclar la paraula de l’oració que tocava quan el fuet marcà el seu cos, aquesta vegada creuant entre els pits i arribant al maluc dret. Amb una cadència extenuant les fuetades van anar marcant el seu cos deixant ferides obertes a la pell fins arribar al nombre exacte que marcaven les normes.

La superiora s’assegué de nou al tron i feu un gest amb la mà dreta, una monja s’apropà amb un hàbit i li posà a sor Virtudes . – Aquest. – Va dir la superiora. – Aquest és el teu hàbit a partir d’ara. No vestiràs cap altra roba que no sigui això i no portaràs res més que això si no t’és indicat per mi o per la teva tutora, sor Augusta.

Sor Augusta, la monja que li havia posat l’hàbit, recollí el seu i es vestí de nou. – Amb el seu permís, mare. Sor Virtudes , acompanya’m. – Perdó, sor Augusta, el meu equipat ... – L’eco repetí el só de la bufetada. – Les monges novelles sols parlen si se’ls hi indica. – Digué sor Augusta amb un to amenaçador. – El teu equipatge, sor Virtudes serà revisat i se’t tornarà allò que es consideri necessari, sempre i quan sor Augusta et consideri mereixedora.

Sor Augusta caminà fora de la sala seguida per Sor Virtudes, cap cot, reprimint el plor mentre una llàgrima agosarada escapà de l’ull sense permís. Caminaren fins a les cel·les, sor Augusta obrí una d’elles i amb gest autoritari indicà sor Virtudes que entrés. La cel·la, amb les parets ennegrides de tant de temps sense pintar, tenia un aspecte llòbrec, una finestra ínfima permetia l’escassa renovació d’aire.

Un catre atrotinat amb una manta esquinçada era tot el mobiliari. – Aquí dormiràs fins que no hagis acabat l’aprenentatge. – Va dir Sor Augusta a l’hora que tancava la porta. – Treu-te l’hàbit i agenolla’t. – Sense respondre sor Virtudes va obeïr. – Ara prega fins que torni per portar-te a sopar. – Dit això Sor Augusta sortí de la cel·la deixant sola a sor Virtudes.

La porta de la cel·la grinyolà al obrir-se lentament. – Així que tu ets la nova. – Sor Virtudes no es mogué ni tampoc respongué a qui parlava, sabia que les normes la obligaven a estar en silenci i immòbil. – Quin cul més bonic que tens! – Sentí la perplexa monja mentre una mà li acaronà les natges, la calor de l’alè s’estavellà al seu coll mentre una mà s’escolava pel costat a la cerca dels seus pits. – Estàs molt bona, tens unes mamelles precioses.

Una petita rialla i la desconeguda es plantà al davant de sor Virtudes. Era una noia preciosa, entre disset i vint anys, segurament una de les noies de l’internat. – M’han dit que et dius Virtudes, però jo et diré Virtu. Et sembla bé? Sí, segur que sí. – Sor Virtudes abaixa la vista avergonyida, no sap com sortir-se’n de la situació i la noia continua amb el seu desvergonyiment.

La noia es mira sor Virtudes, se n’adona que està prement les cames. – Ui! Això em sona. T’estàs fent pipí, oi? – la cara envermellida de sor Virtudes dóna la raó a la noia. Complaent agafa un cubell d’un racó de la cel·la. – Fes-ho aquí, es per a això que el tens ... Aquesta so Angustia no t’ha explica res oi?. – Quasi sense adonar-se la monja respon. – Sor Augusta. – Sí, ja, però nosaltres la diem so Angustia,. És una mala puta, li agrada de fer patir les monges noves, hores d’ara s’estarà fent un dit a la seva cel·la en el teu honor.

La noia apropà més la galleda fent que Virtu obrís les cames per posar l’estri centrat a quasi sota d’ella. – Per cert, jo em dic Carla Goya, però tothom em diu Goyita. – Atordida per la situació Virtu sols deixa escapar un petit raig de líquid. – Vaja t’estic tallant la pixera, no? Ara el soluciono. – Al temps que parlava es descordava la faldilla deixant al descobert unes calces blanques de cotó, va tirar d’elles cames avall fins deslliurar-se’n oferint la visió d’una zona púbica totalment depilada.

Virtu es sentia contrariada, per una banda sabia que allò no estava be, per l’altra alguna cosa se li removia a dins causant-li una excitació desconeguda per ella, ni tan sols a l’època en la que festejava havia sentit això tot i que havia fet més que no pas algunes amigues seves.

Goyita s’apropà fins posar el seu sexe a tocar del nas de Virtu, aquesta inhalà el suau aroma que li arribava del sexe de la noia sentint una brutal temptació d’apropar la cara i tastar allò que se li oferia. El fet que Goyita s’agenollés davant d’ella la va tornar a la realitat. – Ara ho farem totes dues a l’hora. – Dit això se sentí el soroll del líquid de la Goyita caient dins la galleda, amb sorpresa, Virtu va sentir com també ella deixava anar tot el líquid que retenia a la seva bufeta.

Goyita, que reia amb una brillantor especial als ulls, apropà els seus llavis als de Virtu fent-li un petó. Fora de control Virtu va respondre el petó abraçant la noia i clavant la seva llengua a la seva boca, devorant amb passió els llavis de Goyita i deixant que la seva mà baixés a acaronar el sexe encara moll de la noia.

Goyita, amb dificultat es tragué el jersei i el sostenidor fent que els seus pits toquessin directament els pits de Virtu, com van poder es van treure de sobre el cubell que per un moment va estar a punt de tombar-se abocant tot el seu contingut, les mans de les dues noies es perderen dins els plecs del sexe de l’altra cercant desesperadament un climax furtiu, clandestí, pecaminós.

Totes dues esclataren en un crit ofegat, rodolant al perdre la tensió a les cames, totes dues quedaren esteses per un moment fins que Goyita saltà, es posà la faldilla, el sostenidor i el jersei, posà la galleda al racó i feu un petó als llavis a Virtu que encara estava estesa. – Més val que et posis de nou a lloc, que vindrà la mala puta a buscar-te. Tornarem a trobar-nos.

Dit això Goyita obrí la porta lentament, feu una ullada i sortí corrents. Virtu, s’aixecà disposada a agenollar-se de nou quan va veure les calces de Goyita al terra, les agafà amb la intenció d’amagar-les però no va poder reprimir el gest d’ensumar-les profundament, després les amagà entre el llit i la paret, s’agenollà de nou i esperà l’arribada de Sor Augusta.

Viatge de feina

Vaig rebre la seva trucada de bon matí, de fet el telèfon tenia registrades dues trucades perdudes. – Sí. Dime Ferrara. No, no he abierto todavía el correo. Ya, entiendo. ¿Así qué hago? Ya, pero por mucho que corra no llegaré hasta el mediodía. Sí, de acuerdo. – Ja m’havien fotut en l’aire tota la setmana. Vaig agafar el portàtil, vaig passar a casa a agafar la maleta que sempre tinc preparada per aquestes situacions i m’anà a l’estació de l’AVE.

Allà m’esperava la Ainoa, l’efectiva administrativa que s’encarregava de fer que els tècnics poguéssim fer la nostra feina sense haver de pensar en res més. No us porteu a engany, no era la nostra secretària, era la nostra cap malgrat no ho posés enlloc. Si l’Ainoa rebia una queixa d’un client nosaltres tremolàvem.

D’altra banda era una persona afable i riallera, donada als acudits i Oh lloat Monstre d’Espagueti Volador! Entenia els nostres acudits! – Bon dia. Aquí tinc els bitllets del tren, surt d’aquí a mitja hora, i també en tinc reserva a l’hotel, però hi ha un problema, estan amb no se quin coi de saló i sols quedava una habitació que haurem de compartir, espero que no t’importi.

Em vaig quedar una mica sobtat. – Ah! Però tu vens? – Sí, he de fer algunes gestions, avui i demà. Tu per quant tens? – No ho sé, El Ferrara estava que es pujava per les parets, però com sempre l’explicació és “No funchiona nata.”. – Però t’ha enviat un correu. - Sí, però encara no l’he llegit, el miraré al tren, però si és tan explícit com sempre ... – Doncs res a fer que “Fuchione tuto.”

Vam pujar al tren i vam seure, jo vaig obrir la tauleta, el portàtil i vaig mirar el correu del Ferrara. – veus? – Ella va mirar el correu, vaig tenir la sensació que se’m posava més a sobre del que feia falta, de fet un del seus pits va fregar la meva espatlla d’una manera evident. Tot i així vaig fer com si no m’adonés no fos que fiqués la pota fins al coll. – Hauré de dir-li que sou tècnics, no pitonisses. – No t’entendrà.

Va riure lleument. – És un babau. – Llavors va badallar estirant els braços, no sé si es va adonar però al fer-ho vaig poder admirar tot el volum dels seus pits, semblaven intentar lliurar-se’n del sostenidor. – Quina nyonya! T’importa que dormi una mica? – I ara! – Va posar el cap sobre el meu braç i es va adormir. Vaig pensar que si havíem de compartir habitació les passaria magres.

En arribar a Madrid ja ens esperava el nostre amic italià. – “Prego! El cliente está ... allarmato – Tranquilo Ferrara. Vamos y vemos que pasa. – Jo me’n vaig que tinc feina. t’espero a l’hotel per sopar. A les vuit. Ferrara. Lo quiero a la ocho en el hotel. – ¿Ma i si no ha acabato? – Domani, Ferrara, domani. – Ferrara es va despatxar en un italià que no soc capaç de reproduir tot i que l’Ainoa li va fer el mateix cas que al venedor del top manta que se la mirava.

Tot i així Ferrara em va portar de tornada a l’hotel a les vuit, ella estava a la cafeteria de l’hotel, s’havia canviat i en comptes del vestit pantaló gris del matí portava un vestidet morat que deixava veure unes cames llarges i plenes i un generós escot que mostrava uns pits més grans del que m’havia pensat. Ferrara se la va menjar amb els ulls, jo vaig respirar a fons i vaig entonar mentalment un mantra, però ni així. Quan ens va veure va somriure. – Ja estàs aquí? Tingues la clau, deixa els trastos i canvia’t. Amb mitja hora tens prou? – Què no anem a menjar a l’antro del costat? – I ara! I que ens agafi alguna cosa. Au, ves-hi i baixa aviat. Ferrara, gracias, hasta mañana.

La cara de Ferrara era un poema. L’havia despatxat amb quatre paraules, a un dels elements més perillosos del grup, amic personal del director general. Tot i així va respondre la salutació, es va donar la volta i va desaparèixer. Jo vaig córrer a canviar-me, vaig deixar la maleta al temps que em despullava i entrava a la dutxa. Fins que vaig sortir no em vaig adonar del sostenidor penjat a la barra de la tovallola.

Vestit a corre cuita, amagant més que recollint la meva roba i la maleta dins l’armari, vaig baixar a la cafeteria. – Has trigat molt. Després direu que som les dones les que ens estem una hora arreglant-nos. – He fet el que he pogut. – Això m’ho diràs després també? – Què? – No res. Anem a sopar. Vam caminar una mica fins arribar a un restaurant, no em feu dir el nom, d’aquells que no puc pagar amb la meva Visa. – Escolta, això és molt car. No puc portar una nota així. – Li vaig dir tot preocupat.

Ella es va girar, va riure i em va posar un dit als llavis. - De la nota ja me’n faig càrrec jo. – Va ser un sopar molt més íntim que no pas m’hauria pensat, dissimuladament i amb paraules delicades em va sotmetre a un setè grau. Evidentment no vaig comptar les copes de vi, però tenia la sensació que estàvem bevent més del compte. Vam acabar el sopar amb les postres. – El cafè ja el beurem. – Va dir.

Tot sortint del restaurant me n’adonà que ella s’havia parat, em vaig girar i em trobà amb la seva mirada espurnejant i el seu somriure. – Crec que he begut massa. – Em va dir mentre em posava els braços al coll. Amb ella penjada del meu coll, els seus pits prement el meu pit i la seva boca a mig pam de la meva no vaig poder fer més que fer-li un petó. – L’has cagat, nen. – Vaig pensar, però no vaig tenir temps de més.

La seva boca s’enfonsava en la meva mentre la llengua recorria tota., el seu entrecuix es premia contra la meva cama i la seva cama es fregava contra el meu paquet. Les meves mans van baixar des de la seva cintura fins a les seves natges, no vaig notar més tela que al del vestit i vaig pensar que portaria un tanga. – No m’aixequis la faldilla aquí que no porto res. – Em va dir a cau d’orella. Crec que en aquell moment la meva erecció va sofrir una acceleració exponencial.

La seva mà es va passejar pel meu paquet sense cap vergonya. – Vull veure això. – Em va dir amb una rialla. – Anem a l’hotel. – El curt recorregut es va allargar entre abraçades, petons i alguna que altra acció arriscada, de fet no em vaig poder estar de fer lliscar la mà sota el vestit per tocar el seu sexe. Tot i que em deia que esperés, les seves cames es separaren ostensiblement per deixar-me explorar-lo i sentir tota la seva humitat.

La falsa intimitat de l’ascensor ens va permetre explorar-nos mútuament, els seus pits, grans i molsuts estaven coronats per uns mugrons erectes que lluitaven per foradar el vestit. La seva mà acaronava el meu membre sota el pantaló. La parada de l’ascensor en una planta que no era la nostra ens va fer tornar a la realitat. Una parella major va aparèixer a l’altra banda i amb un somriuré còmplice ens van preguntar. – Down? – No, I’m sorry, we go up. – Oh, actually. No matter. Bye.

Tot tancant-se la porta de l’ascensor encara vam sentir les rialletes de la parella, ens vam mirar i vam riure també. Vam entrar a l’habitació a corre cuita, tancar la porta i despullar-me a la carrera. Ella es va abaixar els tirants del vestit deixant lliures els pits que vaig poder admirar al complert per primera vegada. – Deixa’t la faldilla. – Li vaig demanar. Ella va accedir i es va estirar al llit mentre jo acabava de treure’m la roba.

M’hi vaig apropar al seus llavis, ella em va abraçar al coll i va tirar de mi per besar-nos. Les meves mans van buscar els pits i els vaig acaronar, prémer, empènyer amunt i, quan em va deixar, xuclar. La pell de les arèoles canviava de llisa a rugosa per l’excitació, rugosa quan me la trobava, llisa després de llepar-la amb la punta de la llengua.

Ella havia lliscat una mà al meu pit i l’altra al meu cap, m’acaronava explorant pit i ventre, jo frisava perquè anés més avall, però ella s’abstenia mentre gaudia de les meves carícies a les seves mamelles. Amb la mà empenyé el meu cap cos avall, jo intentava petonejar i besar tot el que em trobava pel camí però ella em portà directament al seu sexe. Aixecà les cames separant-les i m’apropà al seu cony ple de fluids.

Vaig llepar aquells llavis envermellits com si m’anés la vida, vaig estirar-los fins que s’escapaven del meus llavis i vaig clavar la meva llengua en el seu cau tot el que em permetia la meva posició. Al temps sentia els seus peus fregant la meva polla i els ous i escoltava els seus gemecs, imperceptibles al principi, estridents a mida que arribava al zenit.

Vaig saber que havia tingut un orgasme pel crit, quasi un udol, i perquè les seves cames es plegaren sobre meu i les seves mans pressionaren encara més el meu cap contra el seu cos. D’una estrebada em va portar amunt i em va petonejar amb una fúria inconcebible. Les seves cames m’abraçaren per la cintura i el meu penis entrà dins d’ella com si ja sabés el camí.

Al principi vaig voler porta el ritme de la penetració però vaig deixar-la fer en veure com me’l marcava estrenyent-me amb les cames i la pelvis, deixant-me anar després i tornant. Al cap d’un moment vaig sentir com l’orgasme es feia amb el meu cos, encara i així i segur de que estava assabentada va seguir marcant el ritme fins que el meu penis va defallir totalment.

Com que jo ja portava defallit una estona m’hi vaig deixar caure de nou, l’Ainoa es va girar cap a mi, els ulls li espurnejaven. – Estàs cansat? – Una mica. – Descansa, però no t’adormis. – Què vols dir? – La primer part de la resposta va ser la seva mà de nou sobre el meu paquet, acaronant-lo, masturbant-me per tornar-li al seu estat erecte. – Vull més. – Va ser la segona part de la resposta. – Demà he de tornar a fer feina. – I jo, per això vull més.